La Comissió ha pres mesures legals contra 11 Estats membres, instant-los a accelerar l’aplicació de la Directiva sobre plàstics d’un sol ús i reduir així l’impacte de determinats productes de plàstic al medi ambient i la salut humana. Bèlgica, Dinamarca, Estònia, Irlanda, França, Croàcia, Letònia, Polònia, Portugal, Eslovènia i Finlàndia no han comunicat a la Comissió les mesures necessàries per garantir la plena transposició de la Directiva.
Als nostres mars, oceans i platges s’acumulen productes de plàstic d’un sol ús. En utilitzar-se només una vegada o durant poc temps abans de rebutjar-se, és més probable que aquests productes vagin a parar als nostres mars que en el cas de les alternatives reutilitzables. Tot i que els plàstics són un material pràctic, útil i valuós, els plàstics rebutjats provoquen danys mediambientals i incideixen negativament en la nostra economia. Més del 80% dels residus marins són plàstics, els quals ocasionen danys al medi ambient, especialment danys directes a la vida i les aus marines, i fins i tot poden entrar a la cadena alimentària humana quan es descomponen en microplàstics. Els efectes negatius dels plàstics rebutjats a l’economia són palpables en sectors com el turisme, la pesca i el transport marítim.
A través del Pacte Verd Europeu, la Comissió ha proposat polítiques i mesures per a una economia circular en què els plàstics s’utilitzin de manera més sostenible i es reutilitzin i reciclin, reduint així els residus, la contaminació i els costos de netejar-los. La Directiva sobre els plàstics d’un sol ús és un component fonamental de l’Estratègia sobre el Plàstic de la Comissió i del Pla d’Acció per a l’Economia Circular, ja que estimula la producció i ús d’alternatives sostenibles que evitin les escombraries marines. A més a més, la Directiva contribueix a l’objectiu europeu de contaminació zero, en benefici de la salut pública, el medi ambient i la neutralitat climàtica. El seu objectiu és reduir les escombraries plàstiques abocades al mar en un mínim del 50 % d’aquí al 2030.
Aplicació de la Directiva sobre plàstics d’un sol ús
La Directiva va entrar en vigor el 3 de juliol de 2019, i els Estats membres tenien 2 anys per incorporar-la al Dret nacional, de manera que es comencessin a aplicar sobre el terreny les obligacions que se’n deriven. Però no tots els Estats membres han incorporat la Directiva a la legislació en el termini estipulat.
Quan un Estat membre no introdueix mesures que incorporin plenament al dret nacional les disposicions d’una directiva europea en el termini establert, es priva els ciutadans dels beneficis i els drets que s’hi preveuen.
El gener de 2022, la Comissió va incoar procediments d’infracció, enviant com a primer pas cartes d’emplaçament a setze Estats membres que encara no havien incorporat plenament la Directiva al dret nacional. D’aquests setze casos, un (Espanya) es va arxivar en el marc del paquet de procediments d’infracció del juliol i quatre més s’arxiven avui (Xipre, Lituània, Luxemburg i Eslovàquia) en haver-se adoptat les mesures necessàries. Dos casos estan pendents de l’anàlisi de les mesures comunicades (Txèquia i Malta). Tot i això, continuen faltant les mesures de transposició completes en el cas de Bèlgica, Estònia, Irlanda, Croàcia, Letònia, Polònia, Portugal, Eslovènia i Finlàndia, per la qual cosa la Comissió ha decidit enviar dictàmens motivats a aquests països. Aquests Estats membres tenen ara dos mesos per respondre i prendre les mesures necessàries. Si no ho fa, la Comissió podria optar per remetre els assumptes al Tribunal de Justícia de la Unió Europea amb una proposta d’imposició de sancions financeres.
A més, Dinamarca i França havien indicat inicialment que la seva transposició estava completa, però després de l’anàlisi corresponent, la Comissió va constatar que faltaven algunes disposicions. Per tant, la Comissió ha decidit enviar també dues cartes d’emplaçament a aquests dos Estats membres. Dinamarca i França tenen des d’ara dos mesos per respondre i posar remei a la situació; altrament, la Comissió els podria dirigir un dictamen motivat.
Context
Les mesures d’execució que la Comissió adopta busquen protegir els ciutadans i el medi ambient de la contaminació deguda als plàstics i, alhora, impulsar el creixement i la innovació. Es tracta de donar suport a la transició cap a una economia més sostenible i circular i contribuir a situar les empreses i els consumidors europeus en primera línia de la producció i ús d’alternatives sostenibles, que evitin les deixalles marines i la contaminació dels oceans, abordant així un problema que té conseqüències a tot el planeta.
Les mesures clau que en virtut de la Directiva sobre plàstics d’un sol ús han d’adoptar els Estats membres són les següents:
- Impedir que s’introdueixin al mercat productes de plàstic d’un sol ús quan hi hagi alternatives sostenibles, fàcilment disponibles i assequibles. Això s’aplica als deu residus de plàstic d’un sol ús que més sovint apareixen a les platges d’Europa: bastonets de cotó, coberts, plats, palletes i agitadors, globus i palets per a globus, gots i recipients d’aliments i begudes, burilles, bosses de plàstic, paquets i embolcalls, tovalloletes humides i articles sanitaris. Juntament amb els aparells de pesca, representen el 70% de totes les deixalles marines a la UE.
- Reduir el consum de recipients per a aliments i gots per a begudes i impulsar alternatives reutilitzables.
- Establir règims de responsabilitat ampliada del productor per als productes de plàstic d’un sol ús. Això garantirà que els productors cobreixin els costos de la recollida de residus, la recopilació i la comunicació de dades i la neteja de les escombraries derivades d’aquests productes.
- Retirar de la circulació el 90% de les ampolles per a begudes de plàstic d’un sol ús d’aquí al 2029, per exemple, a través de sistemes de dipòsit i reemborsament. A més, seran aplicables requisits de disseny dels productes: les ampolles hauran de contenir quantitats mínimes de plàstic reciclat, i els taps i tapes dels recipients hauran de romandre units a aquests.
- Introduir requisits d’etiquetatge per als gots, productes sanitaris i productes del tabac d’un sol ús. Per evitar l’impacte negatiu dels abocaments d’escombraries, cal informar el públic de la presència de plàstic al producte i aconsellar-vos sobre la manera adequada de rebutjar-lo.
- Els productors d’aparells de pesca fets de plàstic hauran de córrer amb els costos de la recollida de residus per part de les instal·lacions portuàries receptores i els costos del seu transport i tractament. També han de cobrir les despeses de les mesures de sensibilització.
Objectius específics fixats per la Directiva
- A més tardar el 2025, el 77% de les ampolles de plàstic s’hauran de recollir per separat, percentatge que augmentarà al 90% el 2029.
- A partir del 2025, les ampolles de PET destinades a begudes hauran de contenir almenys un 25% de plàstic reciclat, ia partir del 2030, totes les ampolles de plàstic destinades a begudes, un 30%.
El procediment d’infracció, consagrat als Tractats de la UE, estableix que la Comissió pot emprendre accions legals contra els Estats membres que no transposin de manera oportuna i precisa les directives a la legislació nacional.
Per evitar efectes nocius en la salut humana i en el medi ambient, s’han establert normes mediambientals que reflecteixen les dades sanitàries i tècniques més recents. La deficient aplicació de la legislació i les polítiques en matèria mediambiental comporta a la societat costos mediambientals, econòmics i socials, i genera desigualtat en les condicions de competència entre els agents econòmics.
