La Comissió ha pres mesures legals contra 11 Estats membres, instant-los a accelerar l’aplicació de la Directiva sobre plàstics d’un sol ús i reduir així l’impacte de determinats productes de plàstic al medi ambient i la salut humana. Bèlgica, Dinamarca, Estònia, Irlanda, França, Croàcia, Letònia, Polònia, Portugal, Eslovènia i Finlàndia no han comunicat a la Comissió les mesures necessàries per garantir la plena transposició de la Directiva.

Als nostres mars, oceans i platges s’acumulen productes de plàstic d’un sol ús. En utilitzar-se només una vegada o durant poc temps abans de rebutjar-se, és més probable que aquests productes vagin a parar als nostres mars que en el cas de les alternatives reutilitzables. Tot i que els plàstics són un material pràctic, útil i valuós, els plàstics rebutjats provoquen danys mediambientals i incideixen negativament en la nostra economia. Més del 80% dels residus marins són plàstics, els quals ocasionen danys al medi ambient, especialment danys directes a la vida i les aus marines, i fins i tot poden entrar a la cadena alimentària humana quan es descomponen en microplàstics. Els efectes negatius dels plàstics rebutjats a l’economia són palpables en sectors com el turisme, la pesca i el transport marítim.

A través del Pacte Verd Europeu, la Comissió ha proposat polítiques i mesures per a una economia circular en què els plàstics s’utilitzin de manera més sostenible i es reutilitzin i reciclin, reduint així els residus, la contaminació i els costos de netejar-los. La Directiva sobre els plàstics d’un sol ús és un component fonamental de l’Estratègia sobre el Plàstic de la Comissió i del Pla d’Acció per a l’Economia Circular, ja que estimula la producció i ús d’alternatives sostenibles que evitin les escombraries marines. A més a més, la Directiva contribueix a l’objectiu europeu de contaminació zero, en benefici de la salut pública, el medi ambient i la neutralitat climàtica. El seu objectiu és reduir les escombraries plàstiques abocades al mar en un mínim del 50 % d’aquí al 2030.

Aplicació de la Directiva sobre plàstics d’un sol ús

La Directiva va entrar en vigor el 3 de juliol de 2019, i els Estats membres tenien 2 anys per incorporar-la al Dret nacional, de manera que es comencessin a aplicar sobre el terreny les obligacions que se’n deriven. Però no tots els Estats membres han incorporat la Directiva a la legislació en el termini estipulat.

Quan un Estat membre no introdueix mesures que incorporin plenament al dret nacional les disposicions d’una directiva europea en el termini establert, es priva els ciutadans dels beneficis i els drets que s’hi preveuen.

El gener de 2022, la Comissió va incoar procediments d’infracció, enviant com a primer pas cartes d’emplaçament a setze Estats membres que encara no havien incorporat plenament la Directiva al dret nacional. D’aquests setze casos, un (Espanya) es va arxivar en el marc del paquet de procediments d’infracció del juliol i quatre més s’arxiven avui (Xipre, Lituània, Luxemburg i Eslovàquia) en haver-se adoptat les mesures necessàries. Dos casos estan pendents de l’anàlisi de les mesures comunicades (Txèquia i Malta). Tot i això, continuen faltant les mesures de transposició completes en el cas de Bèlgica, Estònia, Irlanda, Croàcia, Letònia, Polònia, Portugal, Eslovènia i Finlàndia, per la qual cosa la Comissió ha decidit enviar dictàmens motivats a aquests països. Aquests Estats membres tenen ara dos mesos per respondre i prendre les mesures necessàries. Si no ho fa, la Comissió podria optar per remetre els assumptes al Tribunal de Justícia de la Unió Europea amb una proposta d’imposició de sancions financeres.

A més, Dinamarca i França havien indicat inicialment que la seva transposició estava completa, però després de l’anàlisi corresponent, la Comissió va constatar que faltaven algunes disposicions. Per tant, la Comissió ha decidit enviar també dues cartes d’emplaçament a aquests dos Estats membres. Dinamarca i França tenen des d’ara dos mesos per respondre i posar remei a la situació; altrament, la Comissió els podria dirigir un dictamen motivat.

Context

Les mesures d’execució que la Comissió adopta busquen protegir els ciutadans i el medi ambient de la contaminació deguda als plàstics i, alhora, impulsar el creixement i la innovació. Es tracta de donar suport a la transició cap a una economia més sostenible i circular i contribuir a situar les empreses i els consumidors europeus en primera línia de la producció i ús d’alternatives sostenibles, que evitin les deixalles marines i la contaminació dels oceans, abordant així un problema que té conseqüències a tot el planeta.

Les mesures clau que en virtut de la Directiva sobre plàstics d’un sol ús han d’adoptar els Estats membres són les següents:

  • Impedir que s’introdueixin al mercat productes de plàstic d’un sol ús quan hi hagi alternatives sostenibles, fàcilment disponibles i assequibles. Això s’aplica als deu residus de plàstic d’un sol ús que més sovint apareixen a les platges d’Europa: bastonets de cotó, coberts, plats, palletes i agitadors, globus i palets per a globus, gots i recipients d’aliments i begudes, burilles, bosses de plàstic, paquets i embolcalls, tovalloletes humides i articles sanitaris. Juntament amb els aparells de pesca, representen el 70% de totes les deixalles marines a la UE.
  • Reduir el consum de recipients per a aliments i gots per a begudes i impulsar alternatives reutilitzables.
  • Establir règims de responsabilitat ampliada del productor per als productes de plàstic d’un sol ús. Això garantirà que els productors cobreixin els costos de la recollida de residus, la recopilació i la comunicació de dades i la neteja de les escombraries derivades d’aquests productes.
  • Retirar de la circulació el 90% de les ampolles per a begudes de plàstic d’un sol ús d’aquí al 2029, per exemple, a través de sistemes de dipòsit i reemborsament. A més, seran aplicables requisits de disseny dels productes: les ampolles hauran de contenir quantitats mínimes de plàstic reciclat, i els taps i tapes dels recipients hauran de romandre units a aquests.
  • Introduir requisits d’etiquetatge per als gots, productes sanitaris i productes del tabac d’un sol ús. Per evitar l’impacte negatiu dels abocaments d’escombraries, cal informar el públic de la presència de plàstic al producte i aconsellar-vos sobre la manera adequada de rebutjar-lo.
  • Els productors d’aparells de pesca fets de plàstic hauran de córrer amb els costos de la recollida de residus per part de les instal·lacions portuàries receptores i els costos del seu transport i tractament. També han de cobrir les despeses de les mesures de sensibilització.

Objectius específics fixats per la Directiva

  • A més tardar el 2025, el 77% de les ampolles de plàstic s’hauran de recollir per separat, percentatge que augmentarà al 90% el 2029.
  • A partir del 2025, les ampolles de PET destinades a begudes hauran de contenir almenys un 25% de plàstic reciclat, ia partir del 2030, totes les ampolles de plàstic destinades a begudes, un 30%.

El procediment d’infracció, consagrat als Tractats de la UE, estableix que la Comissió pot emprendre accions legals contra els Estats membres que no transposin de manera oportuna i precisa les directives a la legislació nacional.

Per evitar efectes nocius en la salut humana i en el medi ambient, s’han establert normes mediambientals que reflecteixen les dades sanitàries i tècniques més recents. La deficient aplicació de la legislació i les polítiques en matèria mediambiental comporta a la societat costos mediambientals, econòmics i socials, i genera desigualtat en les condicions de competència entre els agents econòmics.

Prop de 80 persones han participat en les diferents activitats de la Jornada Fem Francolí, que enguany ha arribat a la desena edició.

 S’ha realitzat una acció de voluntariat a la llera del riu i una sortida de descoberta per donar a conèixer l’entorn fluvial.

 La jornada ha comptat amb la presència, entre d’altres responsables polítics, d’Eva Miguel, consellera de Medi Ambient de l’Ajuntament de Tarragona.

En la 10a edició de la Jornada Fem Francolí!, organitzada per l’Associació Aurora, amb el suport de l’Ajuntament de Tarragona, i la col·laboració d’Europe Direct Tarragona i de GATA-Ecologistes de Tarragona, han participat prop de 80 persones.

S’ha realitzat una actuació de voluntariat ambiental de conservació i manteniment de les darreres plantacions de la llera del riu, al costat del pont de Santa Tecla. En concret, s’han netejat escocells de les plantes, s’han regat i se’ls hi ha afegit triturat de restes vegetals per ajudar a conservar la humitat. També s’han realitzat treballs de retirada de canya. A més, s’ha dut a terme una sortida per a donar a conèixer l’entorn fluvial i les principals espècies de flora i fauna que es poden trobar al tram baix del riu Francolí.

Aquestes activitats, a més de contribuir a la conservació de l’entorn fluvial del riu Francolí, pretenen donar a conèixer els seus valors naturals i conscienciar a la ciutadania que els espais naturals són llocs que cal cuidar i preservar.

La jornada ha comptat amb la presència d’Eva Miguel, consellera de Medi Ambient de l’Ajuntament de Tarragona, que ha destacat la tasca que porta a terme l’Associació Aurora i la voluntat de l’Ajuntament de Tarragona de recuperar el riu Francolí.

L’Associació Aurora, que integra social i laboralment persones amb problemes de salut mental, té un conveni de custòdia fluvial amb l’Agència Catalana de l’Aigua al curs baix del riu Francolí i porta prop de 15 anys impulsant actuacions de recuperació de l’entorn fluvial del riu Francolí.

 

 

Font: Associació Aurora – Salut Mental, Territori i Paisatge

Els ambaixadors europeus del Pacte Climàtic informen, inspiren i donen suport a la política i l’acció climàtica a les seves comunitats i xarxes. També connecten les seves xarxes amb altres del Pacte Climàtic. 

Actualment estan acollint sol·licituds d’ambaixador només de persones que són líders a: comunitats locals, xarxes, organitzacions de la societat civil, iniciatives juvenils i estudiantils, així com alcaldes, altres càrrecs públics, líders d’opinió i influencers, d’arreu d’Europa.

Els sol·licitants han d’estar ubicats en un país de la UE per esdevenir ambaixadors del Pacte Climàtic Europeu. 

Alternativament, si no compliu aquests criteris, podeu convertir-vos en “Amic del Pacte Climàtic Europeu”. 

  

Beneficis de participar-hi: 

  • Reconeixement de la Comissió Europea i una biografia individual al web del Pacte Climàtic Europeu 
  • Accés a una xarxa local i europea d’ambaixadors del Pacte Climàtic 
  • Accés a recursos i caixes d’eines sobre canvi climàtic, el Pacte, eines per implicar i comunicar-se amb els altres 
  • Ús de materials de marca del Pacte Climàtic Europeu per a la creació de xarxes socials i web 
  • Oportunitats per guanyar visibilitat per a la vostra acció i defensa climàtica al lloc web del Pacte i al contingut de les xarxes socials 
  • Oportunitats per participar en esdeveniments del Pacte Climàtic Europeu a tot Europa
  • Accés dedicat a tallers en línia i presencials amb experts en polítiques de la Comissió Europea sobre temes relacionats amb l’acció climàtica, així com suport ad hoc per a la creació de capacitats

 

La jornada s’ha centrat en una recollida de residus i una activitat d’educació ambiental.

Els residus més presents són diferents plàstics, pellets i burilles.

250 voluntaris i voluntàries han participat en el 31è Dia de Platja de Mare Terra Fundació Mediterrània, l’ONG ecologista de Tarragona. La jornada s’ha centrat en una recollida de residus per la Platja Llarga de Tarragona i la seva classificació. La brossa que més s’ha trobat són burilles, diferents tipus de plàstics i nombrosos pellets: residus de poc volum però amb un greu impacte ambiental.

Després de la recollida, s’han dut a terme dues activitats d’educació ambiental. Els infants i joves han creat els seus murals responent a preguntes sobre la situació del mar i els oceans, amb missatges que ens encoratgen a ser més sostenibles i a protegir els ecosistemes. Seguidament, s’han fet dos contacontes sobre el medi ambient i els oceans.

Per acabar l’activitat, les sirenes de la Sirenas Mediterranean Academy han visitat als participants a la platja i els hi han portat un missatge: “El nostre somni és tornar a recuperar un mar ple de vida, i amb l’ajuda de tots i totes ho podrem aconseguir. Gràcies per ajudar-nos!”

Per petits que siguin els residus recollits, el seu impacte ambiental és realment greu, com demostren les xifres. I aquest és el missatge que les educadores han traslladat als participants: conscienciació i acció ambiental. “Volem platges naturals i ecosistemes vius” reclama la Fundació.

El Dia de Platja ha finalitzat amb l’entrega d’un obsequi a tot el voluntariat.

L’activitat està organitzada per Mare Terra Fundació Mediterrània, amb la participació del Club de Vela de la Platja Llarga, el Campus l’ADT, el Racing CF Bonavista i el Club Tennis Tarragona. I amb la col·laboració de la Coordinadora d’Entitats de Tarragona (CET), l’Ajuntament de Tarragona, Europe Direct Tarragona, la Sirenas Mediterranean Academy, Sirusa, Ematsa, EMT, EcoFundaciones, UICN, MIO-ECSDE, UGT, Dow, Covestro, Cator, Griñó i l’Ecoplanta.

Les lliçons que hem après de la pandèmia i ara de la guerra a Ucraïna han reforçat el paper central de la Unió Europea i exigeixen la remodelació de determinades iniciatives i polítiques europees. En aquest context, la Comissió Europea ha convocat una reunió general de tots els centres EUROPE DIRECT a Milà, per fer balanç de l’evolució de la situació i proporcionar als centres els instruments per adaptar les seves activitats de comunicació sobre el terreny.

En aquestes circumstàncies sense precedents, la Comissió pretén rellançar l’associació amb els organismes públics, les administracions locals i les ONG que acullen els centres EUROPE DIRECT i reforçar-ne la capacitat per transmetre localment el missatge europeu.

Europe Direct és una xarxa de comunicació i, la seva missió, és fer que Europa sigui accessible als ciutadans a nivell local, col·laborant amb els ciutadans sobre la UE, les seves polítiques, les seves prioritats i el seu futur. Aquesta xarxa col·labora estretament amb els mitjans de comunicació locals per lluitar contra la desinformació i promou la ciutadania europea activa a les escoles.

L’Assemblea General de centres EUROPE DIRECT se celebra en un moment en què la presència física de la UE a nivell local s’ha reactivat plenament després de dos anys de confinament per la COVID, i Milà és el lloc simbòlic on es va detectar per primera vegada la pandèmia a Europa.

El comissari Paolo Gentiloni i la vicepresidenta del Parlament Europeu, Pina Picierno, pronunciven els discursos inaugurals de la conferència.

El comissari Gentiloni ha declarat sobre això: «La UE ha donat una resposta sense precedents a la pertorbació econòmica causada per la COVID-19, i estem responent amb la mateixa determinació a la nova crisi provocada per l’agressió de Rússia a Ucraïna. En aquests temps d’incertesa, comunicar sobre Europa és més important que mai i més difícil. Els nostres centres EUROPE DIRECT tenen un paper fonamental a exercir en aquest esforç, com a punts de contacte clau entre els nostres ciutadans i les institucionsde la UE. Tots han de saber on es troba el seu centre local EUROPE DIRECT perquè puguin informar-se del que fa la UE».

Vam inaugurar l’Assemblea General el dilluns 30 de maig amb la plantació de l’Arbre d’Europa a la regió de Bosco Verticale de Milà. Aquest arbre és un regal de Giuseppe Sala, alcalde de Milà, a les institucions europees, com a símbol de solidaritat i pau.

 

Què s’ha tractat a la jornada de treball

Un dels temes estrelles han estat els fons Next Generation. Els fons Next Generation son una bona forma de mostrar què fa Europa davant la crisi que estem patint. Son fons ben dissenyats, no és només teoria i els resultats es veuran aviat”. Un dels grans reptes dels Europe Direct els propers mesos doncs, és explicar a la ciutadania d’on provenen els fons dels projectes que porten l’etiqueta Next Generation. Vam aprofitar per fer-ne propostes.

Dimecres vam començar  a treballar de cara a les eleccions del Parlament Europeu que se celebraran el 2024. Què fa Europa per a mi? A la meva regió, a la meva vida? L’estratègia passa per la focalització, el treball en xarxa, la mobilització i la descentralització. 

I per últim, vam poder compartir experiències amb altres Europe Direct del treball a les escoles i els instituts. És una part important del nostre dia a dia.

Els actes que vam preparar en motiu del Dia d’Europa han estat tot un èxit amb molta participació. Hi havia actes de tot tipus:

Conta-contes “Kalòpsia: un planeta no tan diferent” editat per la Representació de la Comissió Europea a Barcelona que explica de forma amena i dinàmica què és la Unió Europea i quins són els seus orígens i com de gran és la diversitat que uneix i enriqueix tots els seus ciutadans i ciutadanes.

Xerrada i visita de l’eurodiputada Diana Riba als instituts Martí i Franquès i Vidal i Barraquer.

Let’s Clean Up Europe l’Associació Aurora i les escoles de Tarragona. Vam netejar la zona de La Floresta, el Pont del Diable, el Llorito i la Platja de la Savinosa.

És una acció comuna a tot Europa per conscienciar sobre la quantitat de residus que es llencen de forma incontrolada a la natura i promoure accions de sensibilització a través de la recollida d’aquests residus abocats il·legalment als boscos, platges, marges de rius, etc.

Cicle de Cinema Europeu Premi del Públic LUX a l’Antiga Audiència, en col·laboració amb el Festival REC.

I l’activitat central d’aquesta commemoració, va tenir lloc el 9 de maig a la plaça Corsini i va ser un acte per les escoles amb moltes activitats diferents per apropar la idea d’Europa a alumnes de Cicle Superior de diferents escoles de la ciutat. L’alumnat d’Animació Sociocultural de l’Institut Vidal i Barraquer va dinamitzar la jornada.

Avui la Comissió proposa actualitzar les normes de la UE en matèria de protecció dels consumidors per empoderar-los de cara a la transició verda. Les normes actualitzades garantiran que els consumidors puguin prendre decisions informades a l’hora de comprar productes. Els consumidors tindran dret de saber quina vida útil s’ha previst que tingui un producte en dissenyar-lo, si es pot reparar i, en cas afirmatiu, com. A més, les normes reforçaran la protecció dels consumidors davant de declaracions ambientals poc fiables o falses ja que prohibiran el rentat verd i les pràctiques que indueixin a error els consumidors pel que fa a la durabilitat d’un producte.

La vicepresidenta de Valors i Transparència, Věra Jourová, ha declarat: «Volem ajudar els consumidors que, cada vegada més, volen productes que durin més i que es puguin reparar. Hem de vetllar perquè la informació enganyosa no sigui un entrebanc per al compromís dels consumidors. Amb aquesta proposta els proporcionem noves eines potents perquè puguin fer tries informades i augmentar la sostenibilitat dels productes i de la nostra economia.»

El comissari de Justícia, Didier Reynders, ha afegit:«Si no comencem a fer un consum més sostenible, no assolirem els objectius del Pacte Verd Europeu, és així de senzill. Si bé la majoria de consumidors estan disposats a ajudar-hi, també hem vist un augment de les pràctiques de rentat verd i d’obsolescència precoç. Per tal d’esdevenir agents efectius de la transició verda, cal que els consumidors tinguin dret a la informació per poder triar opcions sostenibles. També cal que gaudeixin de protecció davant de les pràctiques comercials deslleials que abusen del seu interès de comprar opcions sostenibles.»

Un nou dret d’informació sobre la durabilitat i reparabilitat dels articles: la Comissió proposa de modificar la Directiva sobre els drets dels consumidors per obligar els comerciants a proporcionar informació als consumidors sobre la durabilitat i reparabilitat dels articles.

Prohibició del rentat verd i l’obsolescència programada: la Comissió també proposa diverses modificacions de la Directiva relativa a les pràctiques comercials deslleials. Aquestes modificacions estan orientades a garantir la seguretat jurídica dels venedors però també a facilitar l’aplicació de la normativa en casos de rentat verd i obsolescència precoç dels articles.

 

Clica i consulta el programa de la jornada.

Europe Direct Tarragona (EDTgn) i el Port de Tarragona, amb la col·laboració de l’Ajuntament Tarragona i la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, organitzen el dimarts 24 de novembre un seminari en línia per donar a conèixer entre el teixit empresarial i la ciutadania del territori el Next Generation EU, un instrument de recuperació dotat de 750.000 milions d’euros que destinarà al pressupost de la UE un nou finançament, i que en el cas espanyol, suposarà una injecció de 140.000 milions d’euros per finançar projectes de transformació digital, impulsar la competitivitat industrial i en la línia del Pacte Verd a favor de les energies netes i la sostenibilitat.

Sota el títol Pla de Recuperació d’Europa: Una oportunitat per a les empreses, 5 ponents explicaran des del seu àmbit l’impacte que aquests ajuts pot tenir per a l’economia del país, afectada pels efectes del virus de la Covid-19. L’horari és de tarda, començarà a les 15.30 hores i acabarà a les 19h.

Així, la directora adjunta de la Direcció General de Pressupostos de la Comissió Europea, Rosa M. Aldea, obrirà el webinar amb una ponència sobre “Next Generation: el Pla de recuperació per Europa”. Tot seguit, el representant de la unitat de Desenvolupament i Coordinació de la Política Digital de la Comissió, Jorge Castro, parlarà de “Digitalització i Pacte Verd, claus per a la recuperació”.

A continuació, el president del Port de Tarragona, Josep Maria Cruset, intervindrà per parlar de “Sostenibilitat ambiental, creixement sostenible i compromís social al Port de Tarragona”; el director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost, tractarà de “Com transformar residus en recursos” i, com a cloenda, l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, farà una ponència sobre el “Fons de recuperació europeu: Una oportunitat per a les ciutats”.

Inscripcions obertes
La inscripció pot realitzar-se a través del formulari que trobareu en la pàgina web d’EDTgn o per correu electrònic: [email protected]

El seminari es realitzarà a través de la plataforma Zoom i serà moderat per la responsable de l’oficina EDTgn, Marta Domènech. Les persones que formalitzin la inscripció rebran l’enllaç per accedir a la reunió 24 hores abans del seu inici, a través del correu electrònic que facilitin a l’organització. La connexió s’activarà 15 minuts abans per resoldre problemes tècnics i/o dubtes.

Podcast ‘Una mirada a Europa’
La dotació econòmica prevista en el Next Generation EU equival a un 11% del PIB de l’Estat i ha de servir per finançar, a partir de l’any 2021, la recuperació econòmica d’Europa després de la crisi de la Covid 19 amb la injecció de diners a les empreses per impulsar projectes de valor afegit, que compleixin criteris que estableix la UE i s’enfoquin cap a un nou model econòmic més sostenible i digital.

Us deixem el podcast amb l’entrevista al director de la Comissió Europea a Espanya, Francisco Fonseca, dins el programa Una mirada a Europa promogut per EDTgn a Ràdio Tarragona, parlant d’aquests ajuts.

I recorda que pots seguir tota l’actualitat europea al nostre blog Directe a Europa, i a les nostres xarxes socials: FacebookTwitter i Instagram.

La Platja Llarga de Tarragona ha aplegat prop de 100 persones per a celebrar el 29è Dia de Conscienciació i Sensibilització de les Platges organitzat per Mare Terra Fundació Mediterrània i que compta amb el suport del centre d’informació Europe Direct Tarragona des de fa ja gairebé 10 anys.

L’objectiu és fer visible la preocupant situació que pateixen mars i oceans, i conscienciar la població al respecte. Aquesta edició s’ha focalitzat en la lluita contra els residus, un dels principals problemes dels oceans.

Ángel Juárez, president de Mare Terra Fundació Mediterrània ha explicat que “cada any es llencen més de 8 mil tones de residus al mar. Això equival a 800 Torres Eiffel. Cada 2 segons, 200 quilos de plàstic es llancen al mar”.

La jornada es dirigeix, sobretot, sobretot, a infants i joves. Comença amb una xerrada d’educació ambiental, centrada en la importància del reciclatge. A continuació, i separats per grups, els participants inicien la recollida de brossa. A més, entre tots els participants han fet uns murals reivindicatius amb lemes com “Guants i mascaretes van al gris”, “Els petits gestos ens fan grans” o “Salvem el Mediterrani”. S’ha aprofitat la jornada per a denunciar la gran presència de mascaretes, guants i altres materials de protecció al mar. Cal tenir en compte que les mascaretes quirúrgiques i les FFFP2 inclouen polipropilè, un tipus de plàstic que tarda més de 200 anys en desintegrar-se.

El Dia de Platja ha estat tot un èxit per Mediterrània, gràcies també al compromís mediambiental i esforç dels casals d’estiu del Racing Club de Bonavista, Handbol Club Tarragona i del Club de Vela de la Platja Llarga, més famílies i participants individuals.

A més, el casal del Club de Vela ha ajudat en les tasques d’organització, i també han col·laborat Sirenas Mediterranean Academy, l’Ajuntament de Tarragona, la Coordinadora d’Entitats de Tarragona, Sirusa, Cator, DOW, Ematsa, Griñò, UGT i l’Empresa Municipal de Transports i, un any m és, el centre d’informació Europe Direct Tarragona.

L’equip de Mediterrània ha garantit la seguretat de tothom. Per aquest motiu, durant la jornada ha estat obligatori l’ús de mascareta, s’ha respectat la distància de seguretat i els grups de convivència dels casals. També hi havia dispensadors de gels desinfectants i, a més a més, s’han realitzat controls de temperatura a tots els assistents.

Europa ha de transformar el seu sistema energètic per ser climàticament neutre d’aquí al 2050. Les estratègies de la UE per a la integració de sistema energètic i l’hidrogen faran més planer el camí cap a un sector energètic més eficient i interconnectat, impulsat pel doble objectiu d’un planeta més net i una economia més forta.

Aquestes dues estratègies presenten una nova agenda d’inversió en energies netes, d’acord amb el paquet de recuperació «Next Generation EU» de la Comissió i el Pacte Verd Europeu. Les inversions previstes tenen potencial per estimular la recuperació econòmica després de la crisi de l’coronavirus. Creen ocupació a Europa i reforcen el nostre lideratge i la nostra competitivitat en les indústries estratègiques, que són crucials per a la resiliència d’Europa.

L’estratègia de la UE sobre la integració de sistema energètic proporcionarà el marc per a la transició a una energia ecològica. La integració de sistema energètic vol dir que el sistema es planifica i gestiona en el seu conjunt, vinculant els diferents vectors energètics, infraestructures i sectors de consum. Aquest sistema connectat i flexible serà més eficient i reduirà els costos per a la societat.

L’estratègia es basa en tres pilars principals:
• un sistema energètic més «circular», centrat en l’eficiència energètica
• una major electrificació directa dels sectors d’ús final
• promoció dels combustibles nets, inclosos l’hidrògen renovable i els biocarburants i el biogàs sostenibles