- El 76 % dels espanyols donen suport a la cooperació en matèria de defensa
- La preocupació per l’habitatge passa a primer lloc entre les seves preocupacions
La Representació de la Comissió Europea a Espanya ha acollit avui la presentació de l’Eurobaròmetre de Tardor per a Espanya (EB 102).
El sentiment de pertinença a la Unió Europea ha mostrat una tendència a l’alça entre els espanyols en aquesta edició de l’Eurobaròmetre. Set de cada deu ciutadans espanyols (70 %) afirmen sentir-se units a la Unió Europea, superant la mitjana europea del 63 %. Aquest sentiment ha millorat en 3 punts percentuals respecte a la primavera de 2024 i en 7 punts en comparació amb la tardor de 2023.
La pràctica totalitat dels espanyols manifesta, en primer lloc, un clar sentiment de pertinença cap a la seva ciutat o el seu poble (94 % dels espanyols enfront del 89 % del conjunt dels europeus) i, en segon lloc, cap al seu propi país (91 % dels espanyols enfront del 92 % del conjunt dels europeus). En el primer cas, la dada és igual a la de l’Eurobaròmetre Standard 101 (primavera de 2024), si bé per al segon s’observa una millora (6 punts percentuals per sobre).
Durant la presentació, Lucas González Ojeda, director en funcions de la Representació de la Comissió Europea a Espanya, ha reflexionat sobre aquesta dada: “En l’ona de tardor, Espanya se situa entre els cinc països amb major sentiment europeista de la Unió Europea. L’impuls a la consciència de la ciutadania propiciat per les eleccions al Parlament Europeu, així com l’impacte positiu dels projectes finançats amb els fons NextGenerationEU, es perceben en cada racó del país. Això és algo que els ciutadans noten i es tradueix en un creixent sentiment de pertinença a la Unió Europea.”
El secretari general per a la UE, David Navarro, va fer un balanç de l’edició d’aquest tardor: “Els resultats de l’Eurobaròmetre indiquen que els ciutadans espanyols tenen un alt grau de confiança en la capacitat de la Unió de fer front als desafiaments comuns – des de temes relacionats amb les polítiques socials, com la creació d’oportunitats laborals fins a l’accés a l’habitatge, la millora de la qualitat i l’accés a l’educació, i la reducció de desigualtats, fins a altres relacionats amb els grans temes de l’agenda internacional, com el reforç de la pau i la stabilitat i de la seguretat i la defensa europees, i la defensa del clima i el medi ambient, el comerç internacional i la cooperació internacional.”
Principals problemes als quals la UE ha de fer front
L’informe també destaca els principals problemes que la Unió Europea ha d’abordar, segons els ciutadans espanyols. La immigració és mencionada per un de cada tres espanyols (34 %), amb un augment significatiu de 13 punts percentuals respecte a la primavera de 2024. Per al conjunt dels ciutadans europeus, aquest assumpte ocupa el segon lloc amb un 28 % de mencions. La guerra a Ucraïna i la situació internacional han acumulat el 27 % de les respostes dels espanyols, sent els següents problemes als quals ha de fer front la UE, després de la immigració.
Problemes als quals Espanya ha de fer front
Mentre que la gran majoria d’espanyols (88 %) i del conjunt de ciutadans de la Unió Europea (86 %) se senten satisfets amb la seva vida diària, dada molt similar a edicions anteriors, en aquesta ona de l’Eurobaròmetre Standard s’observen canvis importants en les principals preocupacions per part dels ciutadans espanyols:
L’habitatge és el problema principal per al 35 % dels espanyols, un augment significatiu de 18 punts percentuals respecte a la primavera de 2024. En el rànquing de preocupacions, aquest problema ha passat del cinquè al primer lloc.
La inflació continua sent una preocupació important per al 30 % dels espanyols, encara que ha disminuït en 8 punts percentuals respecte a la primavera de 2024.
La immigració és la tercera principal preocupació per al 21% dels espanyols, amb un augment de 7 punts percentuals respecte a la primavera de 2024.
La confiança a la Unió Europea es manté
El nivell de confiança en la Unió Europea es manté estable, amb un 51 % dels ciutadans espanyols confiants en la UE, una dada pràcticament igual a la de la primavera de 2024 i 9 punts percentuals més alt que a la tardor de 2023.
D’altra banda, la confiança en el govern nacional és significativament menor, amb un 27 % de confiança, 2 punts per sota de la primavera de 2024. En el cas de les autoritats locals i regionals és del 48 %, 6 punts per sota de la primavera de 2024.
Quant als mitjans de comunicació, el 57 % dels ciutadans espanyols considera que ofereixen informació fiable, tot i que un 58 % pensa que la cobertura mediàtica està subjecta a pressions.
On hauria de dirigir la Unió Europea el seu pressupost?
Al ser preguntats sobre a quins àmbits hauria de dirigir la Unió Europea el seu pressupost, per als espanyols les tres prioritats principals serien, en primer lloc, la despesa en ocupació, serveis socials i sanitat pública (62 %), en segon lloc, l’educació, formació, cultura i mitjans de comunicació (50 %) i, en tercer lloc, el finançament per a la investigació científica i la innovació (34 %).
Per al conjunt de ciutadans de la UE, la principal prioritat seria la despesa en ocupació, serveis socials i sanitat pública (44 %), seguida de la defensa i seguretat (35 %) i l’educació, formació, cultura i mitjans de comunicació (34 %); molt a prop d’aquests, com a segona i tercera prioritat, es situa el canvi climàtic i la protecció del medi ambient (33 %).
