L’1 de juliol de 2022, va entrar en vigor el nou Reglament sobre itinerància millorat.

«En itinerància com a casa» es prorroga fins al 2032: el mecanisme que permet als viatgers de la UE i de l’EEE trucar, enviar missatges i navegar a l’estranger sense costos addicionals. Les noves normes també aportaran beneficis importants a les empreses i els ciutadans de la UE, que gaudiran d’una experiència d’itinerància millor, amb la mateixa qualitat de servei mòbil a l’estranger que al seu país. Les noves normes milloren així mateix l’accés a les comunicacions d’emergència a tota la UE i garanteixen una informació clara sobre els serveis que poden estar subjectes a recàrrecs addicionals.

Margrethe Vestager, vicepresidenta executiva per a una Europa adaptada a l’Era Digital, ha declarat: Gràcies al nostre Reglament sobre la itinerància, tots hem pogut gaudir de la «itinerància com a casa». Tots podem fer trucades, enviar missatges i fer servir internet quan viatgem per la UE sense costos addicionals. I aquest és un avantatge molt tangible del nostre mercat únic europeu. La pròrroga d’aquestes normes mantindrà la competitivitat dels preus entre operadors i permetrà als consumidors continuar gaudint de serveis gratuïts d’itinerància durant els propers deu anys.

Per part seva, Thierry Breton, comissari de Mercat Interior, ha afirmat: ¿Recorden quan havíem de desconnectar les dades mòbils en els viatges per Europa per no acabar amb una factura d’itinerància exorbitant? Doncs bé, allò ja és història, i volem que ho continuï sent en els propers deu anys. Més velocitat i més transparència: seguim millorant la vida dels ciutadans de la UE.

Major velocitat d’internet mòbil durant els viatges
Els consumidors ara tenen dret a la mateixa qualitat d’internet mòbil a l’estranger que la que tenen al seu país. Els operadors de serveis mòbils han de garantir que els consumidors tinguin accés a les xarxes 4G, o 5G més avançades, si estan disponibles a la destinació que visiti el consumidor. Els consumidors han de poder trobar informació sobre la disponibilitat de xarxes als seus contractes de serveis mòbils i als llocs web dels operadors.

Prevenció de recàrrecs ocults inesperats
En els viatges amb avió o amb vaixell, els telèfons mòbils poden connectar-se de manera automàtica a la xarxa de bord, subministrada per satèl·lits. Tot i això, la utilització de serveis de connexió mòbil a través de xarxes no terrestres pot donar lloc a costos molt elevats. Les noves normes sobre itinerància obliguen els operadors a protegir els seus usuaris i a avisar-los quan els telèfons es connecten a xarxes no terrestres. A més, els operadors han d’interrompre automàticament els serveis mòbils si els serveis mòbils a través de xarxes no terrestres arriben als 50 euros o un altre límit predeterminat. Els operadors podran oferir serveis addicionals, com ara la possibilitat de renunciar a la itinerància en avions i vaixells.

Estar més informats per triar amb criteri
Els consumidors han de poder prendre decisions amb coneixement de causa sobre l’ús de serveis que puguin comportar costos addicionals. Així, en viatjar a l’estranger, trucar als serveis d’atenció al client o d’assistència de les companyies d’assegurances i de les companyies aèries, o enviar missatges per participar en concursos o esdeveniments, pot ser més car que fer-ho des del país. Els operadors han de garantir que faciliten als usuaris la informació sobre els tipus de números de telèfon que puguin comportar costos addicionals si els marquen o hi accedeixen des de l’estranger. Els operadors han d’informar els consumidors a través de missatges SMS automàtics enviats en creuar la frontera a un altre país de la UE, així com als contractes de serveis.

112 — Comunicacions d’emergència durant els desplaçaments
Les noves normes sobre itinerància garanteixen que els ciutadans coneguin el número únic europeu d’emergència 112, que poden utilitzar a qualsevol lloc de la UE per contactar amb els serveis d’emergència. Com a molt tard el juny del 2023, els operadors hauran d’enviar un missatge automàtic als seus clients que viatgin a l’estranger per informar-los dels mitjans alternatius disponibles per accedir als serveis d’emergència, per exemple, a través de missatges en temps real o aplicacions. Els ciutadans que no puguin fer trucades de veu poden utilitzar aquests mitjans alternatius.

Preus més baixos entre operadors, millors condicions per als consumidors
El nou Reglament sobre itinerància estableix tarifes majoristes més baixes, reduint per als operadors el cost d’utilitzar xarxes a l’estranger per prestar serveis als clients quan aquests es troben a l’estranger. Els límits màxims de les tarifes a l’engròs es fixen en nivells que garanteixen que els operadors puguin mantenir i recuperar el cost de la prestació de serveis d’itinerància als consumidors.

– Per als serveis de dades, el nou Reglament estableix els següents límits a l’engròs: 2 €/GB el 2022, 1,8 €/GB el 2023, 1,55 €/GB el 2024, 1,3 €/GB el 2025, 1,1 €/GB el 2026 i 1 €/GB del 2027 en endavant.
– Per a la telefonia vocal: 0,022 €/min el 2022-2024 i 0,019 €/min del 2025 en endavant.
– Per als missatges SMS: 0,004 €/SMS el 2022-2024 i 0,003 €/SMS del 2025 en endavant.

Unes tarifes a l’engròs més baixes beneficien els consumidors, ja que han de garantir que tots els operadors puguin oferir abonaments d’itinerància competitius d’acord amb el principi d’«en itinerància com a casa».

Context
Gràcies al Reglament sobre itinerància de la UE, des del 2017 els ciutadans gaudeixen de la itinerància gratuïta per trucar, enviar missatges i utilitzar dades mòbils a l’estranger sense costos addicionals. La revisió de les normes ha posat de manifest que hi ha marge de millora. A l’últim Eurobaròmetre de febrer de 2021, el 33% dels enquestats que van viatjar a l’estranger tenien una velocitat d’internet mòbil inferior a la que solien tenir al seu país, i el 28% un estàndard de xarxa inferior a l’estranger (és a dir , una xarxa 3G al lloc de la 4G). A més, un estudi realitzat pel Centre Comú de Recerca va arribar a la conclusió que el 25% dels clients han patit una vegada, com a mínim, pitjor qualitat del servei en itinerància que l’ofert al seu país, fins i tot quan les condicions de la xarxa podien oferir una millor qualitat. Atès que l’anterior Reglament sobre itinerància expirava el 30 de juny de 2020 i, perquè tots els usuaris de telèfons mòbils i Internet poguessin continuar connectant-se sense cost addicional en viatjar pels Estats membres, la Comissió va proposar, el febrer de 2021, un nou Reglament sobre itinerància millorat.

  • Assegura que “són una oportunitat pel territori, sempre que el desplegament es faci de la manera adequada”
  • El Camp de Tarragona ja ha rebut 32,5 milions d’euros de fons Next Generation EU

La secretària d’Afers Econòmics i Fons Europeus, Matilde Villarroya, ha animat el teixit econòmic i social del Camp de Tarragona a “aprofitar al màxim els fons Next Generation” perquè són “una oportunitat pel territori, sempre que el desplegament es faci de la manera adequada”. En aquest sentit, Villarroya ha explicat que el Govern “està d’acord” amb el Pla plantejat pel Govern espanyol, però no amb com l’està desenvolupant. “El Govern l’està desplegant de manera centralitzada. Ell decideix i ens diu a les comunitats autònomes què hem de fer i quines convocatòries hem de treure”, ha lamentat. “Les comunitats hauríem de tenir capacitat de decisió sobre aquests fons”, ha reblat.

Durant la seva intervenció, Villarroya ha destacat que els fons Next Generation, com el seu nom indica, “estan enfocats per a les generacions del futur i per transformar el model econòmic actual i fer-lo més digital, verd, resilient i just”. És per això que ha insistit a empresaris i institucions que “no tirin la tovallola” i els ha ofert el suport del Departament d’Economia i Hisenda per ajudar-los a fer els tràmits que necessitin per presentar-se a les convocatòries.

De fet, segons ha dit, tot i que el Camp de Tarragona representa gairebé el 7% de la població catalana, els seus empresaris han estat capaços de captar un 8,3% de convocatòries estatals. *“ Això posa de manifest que el teixit empresarial del Camp de Tarragona està fent la feina i des del Govern de la Generalitat volem encoratjar-lo a seguir per aquest camí”*, ha reblat.

32 actuacions de la Generalitat per un import de 423,9 M dels recursos provinents del MRR

El Govern ha publicat, a dia d’avui, un total de 32 convocatòries i licitacions dels fons Next Generation EU, que mobilitzaran 423,9 milions d’euros. Són actuacions provinents dels fons europeus del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) que representen un 27,4% dels 1.545,3 milions ingressats a Catalunya (dels 2.141,5 assignats fins al moment).

En concret, es tracta de 22 convocatòries i 10 licitacions impulsades per diferents departaments de la Generalitat (Educació; Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural; Justícia; Vicepresidència, Polítiques Digitals i Territori; Drets Socials; Igualtat i Feminismes; Empresa i Treball), que es destinaran a cofinançar projectes en àmbits com la mobilitat elèctrica, la rehabilitació energètica d’edificis, la millora de la sostenibilitat i competitivitat de l’agricultura i la ramaderia, l’adaptació social i laboral de persones treballadores amb discapacitat o la transformació de flotes de transport de viatgers i mercaderies, entre d’altres.

Centres de recerca, ens locals i empreses, els principals beneficiaris a Tarragona

Des de mitjans de 2021 i fins avui s’han assignat a Catalunya 2.610 milions d’euros del fons europeus MRR, provinents de convocatòries o transferències directes del Govern espanyol o d’assignacions de l’Estat a la Generalitat. Aquest import es distribueix entre els 1.900,4 milions que es van assignar a Catalunya l’any passat i els 725,5 milions d’aquest exercici, assignats fins al moment.

Pel que fa a la vegueria del Camp de Tarragona, fins ara ha rebut 29,7 milions d’euros per a projectes impulsats l’any 2021 i 2,8 milions d’euros el 2022, a través de convocatòries públiques i concessions directes. Concretament, l’any passat, es va endur 5,7 M en concessions directes que es van assignar a la Universitat Rovira i Virgili (2,5 milions d’euros) i a l’Ajuntament de Tarragona (3 milions d’euros del programa Impuls Patrimoni).

Quant a convocatòries guanyades, la Universitat Rovira i Virgili es va adjudicar 1 milió d’euros del programa d’ajuts per a Infraestructures Científiques i Tècniques Singulars (ICTS) i 0,4 milions del programa d’ajuts per a la realització de proves de concepte. D’aquest mateix programa, l’Institut Català d’Investigació Química es va adjudicar 0,4 milions d’euros. Tres empreses van rebre diners de dues convocatòries: Aliter Grup Renovables, 0,9 milions d’euros de la convocatòria d’ajuts a Missions Ciència i Innovació; Biosfer Teslab, 0,08 milions d’euros i Creatsens Health, 0,09 milions d’euros, tots dos procedents de la convocatòria 2020 de les ajudes Torres Quevedo. Finalment, el Programa Extraordinari de Plans de Sostenibilitat Turística a les Destinacions va anar a parar als ajuntaments de Salou (6M) i el de Vila-Seca (5M) i la diputació de Tarragona (5M). I el Programa AULA MENTOR ha beneficiat els ajuntaments de Tarragona (0,004M) i Cambrils (0,004M).

El que portem d’any 2022, Tarragona ha rebut 1,9 milions d’euros en concessions directes, la majoria dels quals s’han assignat a la Universitat Rovira i Virgili: 1,7 milions de subvenció per la requalificació del sistema universitari espanyol i 0,13 milions per la modernització i digitalització del sistema universitari. La resta de projectes s’han endut 0,07 milions d’euros. Els ajuntaments de Tarragona (0,5M) i el de Reus (0,4M) s’han adjudicat un total de 0,9 milions d’euros entre tots dos.

Tretze projectes per transformar el teixit productiu català cap a la digitalització i la sostenibilitat

El Govern ha proposat 13 projectes agrupats en tres grans blocs que persegueixen la transformació del teixit productiu català cap a les noves tecnologies i el respecte pel medi ambient, comptant amb les infraestructures necessàries per fer-ho. Aquests 13 projectes són part dels 27 que es van seleccionar en el marc del “Next Generation Catalonia” l’any 2020. La resta són projectes que ja podien ser finançats parcialment per les convocatòries del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) i els fons REACT-EU, els que es van incloure dins els PERTE del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme i els que podien trobar finançament a través del FEDER o el FSE. Finalment, les propostes escollides sumen un total de 2.089 milions d’euros, que mobilitzaran una inversió final de 5.222 milions.

fonseuropeus.gencat.cat, el web de referència dels fons europeus a Catalunya

El nou web fonseuropeus.gencat.cat, el portal de referència dels fons europeus a Catalunya, inclou tots els que gestiona la Generalitat: el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), el Fons Social Europeu Plus (FSE+), el Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER), el Fons Europeu Marítim, de Pesca i Aqüicultura (FEMPA), la RIS3CAT i els Next Generation Catalunya (NGEUCat). Destaca especialment l’espai dedicat a aquests últims fons, que són l‘instrument que la UE ha posat a disposició dels països membres per fer front als efectes de la pandèmia de la COVID-19.

El web recull tota la informació vinculada a aquests recursos: origen, trajectòria i context, informació relativa al sistema de governança o els principals textos normatius de l’àmbit europeu, estatal i català que en regulen el desplegament. Compta, a més, amb altres materials de suport com són el recull de recursos gràfics sobre els Next Generation Catalunya, generats per aportar informació sobre diferents temàtiques vinculades als fons, o l’apartat amb les preguntes més freqüents per resoldre els dubtes més habituals amb què es poden trobar els ciutadans, empresaris i entitats públiques a l’hora d’accedir a les convocatòries o licitacions dels NGEUCat.

El web també ofereix una eina que facilita l’accés àgil i fàcil, en temps real, a totes les convocatòries que es fan per poder accedir als recursos procedents dels fons Next Generation, tant les d’àmbit estatal com les d’àmbit català, i permet acotar la recerca d’acord amb els interessos i preferències de cadascú. Així, el buscador consta de tres filtres: el seguiment de l’execució, des del qual es podrà accedir a la informació que es demani, segons els paràmetres que s’hagin indicat de terminis, estat, àmbit territorial, òrgan convocant, beneficiari, etcètera. Una segona pestanya amb la descripció de les convocatòries, on l’usuari trobarà més detall de la cerca que hagi fet. I un tercer apartat amb el calendari, amb la previsió de publicació de cada convocatòria.

Solucions de finançament, nou apartat al web de fons europeus

En el marc dels fons Next Generation EU, la Generalitat posa a disposició de les empreses diferents solucions de finançament per avançar les subvencions, complementar les aportacions per als projectes d’inversió o presentar avals davant les administracions públiques. Ho fa a través de l’Institut Català de Finances (ICF), Avalis de Catalunya SGR o el conveni signat amb les entitats financeres per facilitar el finançament d’obres de rehabilitació energètica residencial. Tota aquesta informació està recollida al web de fons europeus de la Generalitat: fonseuropeus.gencat.cat, que conté un apartat específic on s’expliquen tots els instruments financers que tant empreses com particulars tenen al seu abast.

Entre els instruments més destacats hi ha els préstecs pel finançament de projectes Next Generation EU i altres inversions associades que l’ICF posa a l’abast de les empreses, o els avals que tant ICF com Avalis faciliten a pimes i a grans empreses que vulguin accedir al PERTE del vehicle elèctric. En aquest últim cas, els avals estaran bonificats pel Departament d’Economia i Hisenda, que n’assumirà el 50% de les comissions d’administració i risc durant els primers cinc anys de l’aval i el 50% de la mutualitat.

NGEUCat, una marca inclusiva i propera, per mostrar les actuacions de Catalunya en el marc dels Next Generation

La Generalitat ha creat la marca Next Generation Catalunya (NGEUCat), una marca inclusiva que pretén assegurar la màxima difusió de tots els recursos que arriben a Catalunya a través del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i de la iniciativa REACT-EU i mostrar les actuacions que es duen a terme a Catalunya en el marc d’aquests fons.

El concepte creatiu està representat per un imagotip (unió gràfica de símbol i text), composat pel nom de la marca i els colors que identifiquen els tres objectius dels fons Next Generation: la digitalització (blau), la transició ecològica (verd) i la transformació industrial (taronja). El logotip està format per sis quadrats disposats de manera que evoquen el mapa de Catalunya, però també la F majúscula, la primera lletra de la paraula fons.

 

Font: https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/421652/la-secretaria-d-afers-economics-i-fons-europeus-de-la-generalitat-anima-el-teixit-economic-i-social-del-camp-de-tarragona-a-aprofitar-al-maxim-els-fons-next-generation

Les lliçons que hem après de la pandèmia i ara de la guerra a Ucraïna han reforçat el paper central de la Unió Europea i exigeixen la remodelació de determinades iniciatives i polítiques europees. En aquest context, la Comissió Europea ha convocat una reunió general de tots els centres EUROPE DIRECT a Milà, per fer balanç de l’evolució de la situació i proporcionar als centres els instruments per adaptar les seves activitats de comunicació sobre el terreny.

En aquestes circumstàncies sense precedents, la Comissió pretén rellançar l’associació amb els organismes públics, les administracions locals i les ONG que acullen els centres EUROPE DIRECT i reforçar-ne la capacitat per transmetre localment el missatge europeu.

Europe Direct és una xarxa de comunicació i, la seva missió, és fer que Europa sigui accessible als ciutadans a nivell local, col·laborant amb els ciutadans sobre la UE, les seves polítiques, les seves prioritats i el seu futur. Aquesta xarxa col·labora estretament amb els mitjans de comunicació locals per lluitar contra la desinformació i promou la ciutadania europea activa a les escoles.

L’Assemblea General de centres EUROPE DIRECT se celebra en un moment en què la presència física de la UE a nivell local s’ha reactivat plenament després de dos anys de confinament per la COVID, i Milà és el lloc simbòlic on es va detectar per primera vegada la pandèmia a Europa.

El comissari Paolo Gentiloni i la vicepresidenta del Parlament Europeu, Pina Picierno, pronunciven els discursos inaugurals de la conferència.

El comissari Gentiloni ha declarat sobre això: «La UE ha donat una resposta sense precedents a la pertorbació econòmica causada per la COVID-19, i estem responent amb la mateixa determinació a la nova crisi provocada per l’agressió de Rússia a Ucraïna. En aquests temps d’incertesa, comunicar sobre Europa és més important que mai i més difícil. Els nostres centres EUROPE DIRECT tenen un paper fonamental a exercir en aquest esforç, com a punts de contacte clau entre els nostres ciutadans i les institucionsde la UE. Tots han de saber on es troba el seu centre local EUROPE DIRECT perquè puguin informar-se del que fa la UE».

Vam inaugurar l’Assemblea General el dilluns 30 de maig amb la plantació de l’Arbre d’Europa a la regió de Bosco Verticale de Milà. Aquest arbre és un regal de Giuseppe Sala, alcalde de Milà, a les institucions europees, com a símbol de solidaritat i pau.

 

Què s’ha tractat a la jornada de treball

Un dels temes estrelles han estat els fons Next Generation. Els fons Next Generation son una bona forma de mostrar què fa Europa davant la crisi que estem patint. Son fons ben dissenyats, no és només teoria i els resultats es veuran aviat”. Un dels grans reptes dels Europe Direct els propers mesos doncs, és explicar a la ciutadania d’on provenen els fons dels projectes que porten l’etiqueta Next Generation. Vam aprofitar per fer-ne propostes.

Dimecres vam començar  a treballar de cara a les eleccions del Parlament Europeu que se celebraran el 2024. Què fa Europa per a mi? A la meva regió, a la meva vida? L’estratègia passa per la focalització, el treball en xarxa, la mobilització i la descentralització. 

I per últim, vam poder compartir experiències amb altres Europe Direct del treball a les escoles i els instituts. És una part important del nostre dia a dia.

Els actes que vam preparar en motiu del Dia d’Europa han estat tot un èxit amb molta participació. Hi havia actes de tot tipus:

Conta-contes “Kalòpsia: un planeta no tan diferent” editat per la Representació de la Comissió Europea a Barcelona que explica de forma amena i dinàmica què és la Unió Europea i quins són els seus orígens i com de gran és la diversitat que uneix i enriqueix tots els seus ciutadans i ciutadanes.

Xerrada i visita de l’eurodiputada Diana Riba als instituts Martí i Franquès i Vidal i Barraquer.

Let’s Clean Up Europe l’Associació Aurora i les escoles de Tarragona. Vam netejar la zona de La Floresta, el Pont del Diable, el Llorito i la Platja de la Savinosa.

És una acció comuna a tot Europa per conscienciar sobre la quantitat de residus que es llencen de forma incontrolada a la natura i promoure accions de sensibilització a través de la recollida d’aquests residus abocats il·legalment als boscos, platges, marges de rius, etc.

Cicle de Cinema Europeu Premi del Públic LUX a l’Antiga Audiència, en col·laboració amb el Festival REC.

I l’activitat central d’aquesta commemoració, va tenir lloc el 9 de maig a la plaça Corsini i va ser un acte per les escoles amb moltes activitats diferents per apropar la idea d’Europa a alumnes de Cicle Superior de diferents escoles de la ciutat. L’alumnat d’Animació Sociocultural de l’Institut Vidal i Barraquer va dinamitzar la jornada.

L’alumnat de l’INS Martí i Franquès va gaudir el 6 de maig de la visita de l’Eurodiputada Diana Riba, qui els ha parlat de la seva experiència al Parlament Europeu i ha pogut conversar amb els joves sobre aquelles qüestions que més els preocupen. El seu pas per Tarragona ha finalitzat amb una xerrada sobre gènere, a l’INS Vidal i Barraquer.

La jornada matinal ha començat a l’Ins Martí i Franquès que, des de fa dos cursos, és Escola Ambaixadora del Parlament Europeu. L’eurodiputada ha assistit al final de tot un seguit d’activitats realitzades durant el curs i que han tingut com a objectiu apropar a l’alumnat del centre l’actualitat europea i el funcionament de les seves institucions.

Diana Riba, en la seva intervenció inicial, ha recordat el paper de les principals institucions europees i ha assegurat que sense l’espai europeu perdríem, com a societat i a nivell personal, moltes seguretats i fortaleses. Malgrat tot, ha recordat que Europa, i les seves institucions, no tenen competències en tots els àmbits.

Tot seguit, l’alumnat ha volgut plantejar-li com la Unió Europea està abordant algunes qüestions de gran actualitat, com per exemple el cas Pegasus. Riba ha explicat que no és el primer cop que es donen espiionatges en països europeus. És per això que s’ha creat una comissió d’investigació al Parlament Europeu que en el termini de 12 mesos haurà d’esclarir els casos detectats i esbrinar des d’on prové l’espionatge, quant costa als Estats… L’eurodiputada, directament afectada pel cas Pegasus, ha reclamat la necessitat d’aprovar una normativa per legislar sobre aquest tema dins de l’espai de drets i llibertats europeu.

L’alumnat de l’Ins Martí i Franquès també ha mostrat la seva preocupació per l’actual situació de guerra a Ucraïna. En aquest sentit, Riba ha explicat que a cada ple del Parlament s’aproven noves mesures i resolucions, però que la situació és molt complexa perquè cada dia hi ha novetats. Des de la Unió Europea s’està ajudant a Ucraïna a defensar-se, però també se segueixen comprant grans quantitats de gas a Rússia. La lectura positiva que ha fet Riba sobre aquesta situació és que per primer cop Europa ha fet una acollida de persones refugiades de forma legal i donant asil, gràcies a un reglament aprovat fa molts anys i que s’ha pogut aplicar per primer cop.

Més enllà d’aquests temes de rigorosa actualitat, també hi ha hagut espai per parlar sobre emergència climàtica. Riba ha volgut destacar que el jovent europeu està demostrant que vol fer canvis. És per això que s’ha convertit en un tema transversal entre tots els grups parlamentaris. I el Pacte Verd Europeu n’és l’evidència. En relació a la transició energètica ha reconegut que la situació de guerra ha accelerat el procés i que ara cal abordar-la de forma legislativa.

Sobre el futur de l’energia nuclear, s’ha mostrat ferma en la necessitat urgent de transformar-la en una que sigui més sostenible, investigant altres fonts d’energia com ho poden ser les onades del mar, per exemple i buscant solucions per la gran quantitat de residus que genera i que són de difícil gestió. Riba ha reconegut que no es pot eliminar totalment doncs fem consum desmesurat d’energia i per aquest motiu, ha assegurat que només hi haurà una transició energètica de veritat si tots canviem els nostres hàbits.

Xerrada sobre gènere i feminisme a l’INS Vidal i Barraquer

Un cop ha finalitzat la trobada de l’eurodiputada amb l’alumnat de l’INS Martí i Franquès, Diana Riba s’ha desplaçat a l’INS Vidal i Barraquer per conversar sobre gènere i feminisme amb els joves, com a coordinadora de la FEMM, la Comissió de Drets de la Dona i Igualtat de Gènere.

Ha explicat, orgullosa, que podrà finalitzar la legislatura havent creat una nova directiva sobre violències masclistes a la UE. Tot i així, els propers anys s’haurà de treballar per resoldre situacions de violència que s’estan donant com les masclistes, les mèdiques, les institucionals. A Europa, una de cada tres dones han patit violència masclista. Diana Riba ha destacat que per poder evolucionar i viure en un espai de drets i llibertats cal avançar en la gestió de les violències masclistes. El camí cap a la igualtat és molt complicat i els canvis han de començar al nostre entorn.

Ha reconegut que el Parlament ha canviat molt els darrers anys i que tot i que les dones hi són representades, encara costa molt que s’ubiquin en llocs de poder. Riba ha destacat que és importantíssim que les dones s’apoderin cada vegada més alhora que els homes acceptin que és moment de fer un pas al costat.

La trobada a l’INS Vidal i Barraquer ha finalitzat amb Diana Riba animant a l’alumnat a implicar-se amb la política europea després de rebre moltes preguntes relacionades amb la seva tasca com a eurodiputada.

Avui és un dia especial per tota la comunitat europea perquè es commemora el Dia d’Europa. Enguany pren molta rellevància perquè amb l’actual context d’incertesa global és més important que mai commemorar-lo com una data de pau i d’unitat.

Aquest dia està marcat al calendari amb vermell perquè es recorda que al 9 de maig de 1950 a París, es va produir la denominada Declaració Schuman. Això va suposar un punt d’inflexió històric per al futur de la Unió Europea, es va posar la primera pedra per la integració dels estats europeus. Amb aquesta declaració es va posar de manifest que es podria repensar el futur i avançar cap una nova forma de cooperació política a Europa, en la qual la idea d’una guerra entre nacions europees és inconcebible. El francès Robert Schuman, qui dona nom a la declaració, va fer un discurs en el qual apel·lava a una Europa Unida i que avanci per aconseguir la pau mundial.

Com és tradició, els països integrants de la Unió Europea porten a terme diversos esdeveniments i activitats per a celebrar aquest dia. A Tarragona n’hem organitzat una desena, que van arrencar el 4 de maig i s’allargaran fins al 15 de maig. Entre les activitats hi ha conta-contes, xerrades i visita de l’eurodiputada Diana Riba als instituts Martí i Franquès i Vidal i Barraquer, l’activitat Let’s Clean Up Europe, el Cicle de Cinema Europeu Premi del Públic LUX a l’Antiga Audiència, en col·laboració amb el Festival REC, i la Neteja d’espais naturals i plantada d’arbres. A més, l’activitat central d’aquesta commemoració tindrà lloc avui,  a la plaça Corsini. Sota el lema “Units en la diversitat”, l’alumnat d’Animació Sociocultural de l’Institut Vidal i Barraquer dinamitzarà diferents activitats a la plaça per apropar la idea d’Europa a alumnes de cicle superior de diferents escoles de la ciutat.

Avui, reitero, és una nova oportunitat per tornar a reclamar que es mantingui la pau no només a Europa sinó al món. Una societat que contempli les guerres no podrà avançar mai, això és el que no volem.

Cal avançar amb pas ferm cap a una Europa més unida, solidària i on realment no hi tinguin lloc els conflictes. Volem i necessitem una Europa que estigui al servei dels ciutadans i ciutadanes i on defensi els drets humans, la democràcia i on encapçali la lluita contra el canvi climàtic, cal que ho lideri i que empoderi els estats membre a encarar els reptes globals que ja tenim i que es presentaran en un futur. Volem una Europa més verda i social i d’aquesta manera enfortir el projecte d’integració europea. Necessitem afrontar amb molta seriositat aspectes com el postpandèmia, l’envelliment de la població, la transformació digital, les desigualtats entre persones i territoris i els fluxos migratoris, entre molt altres.

Entre tots i totes podem fer una Europa millor amb la nostra participació, de fet ja ho hem pogut fer i el resultat es veurà reflectit en el llançament de la Conferència sobre el Futur d’Europa.

Som peces fonamentals del present d’Europa perquè podrem escriure el seu futur. No podem perdre l’oportunitat de formar part d’aquest procés, els ciutadans hem d’encapçalar el debat.

 

Manel Castaño i Bachiller

Conseller d’Educació, Ocupació, Desenvolupament Econòmic i Memòria Històrica

 

Es tracta d’una proposta per apropar les polítiques europees a la ciutadania i per seguir reivindicant una Europa en pau i més unida

Aquest matí el conseller d’Europe Direct, Manel Castaño ha presentat el programa d’activitats amb el què Tarragona commemorarà el Dia d’Europa. Amb l’actual context d’incertesa global és més important que mai commemorar el 9 de maig com una data de pau i d’unitat europea.

Una data que marca l’aniversari de la històrica Declaració Schuman, en què va exposar la seva idea d’una nova forma de cooperació política a Europa. La proposta de Schuman es considera el començament del que avui és la Unió Europea.

Forma part de la missió d’Europe Direct Tarragona organitzar activitats que permetin aterrar en clau local, les prioritats que marca la Comissió Europea. És per això que aquest mes de maig proposa un seguit d’actes que, vinculats a aquestes prioritats, serviran, a més a més, per commemorar l’efemèride.

Serà del 4 al 15 de maig i consisteix en:

  • Conta-contes “Kalòpsia: un planeta no tan diferent” a les escoles de Tarragona. Es tracta d’un conte editat per la Representació de la Comissió Europea a Barcelona que explica de forma amena i dinàmica què és la Unió Europea i quins són els seus orígens i com de gran és la diversitat que uneix i enriqueix tots els seus ciutadans i ciutadanes.
  • Xerrada i visita de l’eurodiputada Diana Riba als instituts Martí i Franquès i Vidal i Barraquer (6 de maig).
  • Let’s Clean Up Europe, juntament amb diferents entitats de la ciutat. És una acció comuna a tot Europa per conscienciar sobre la quantitat de residus que es llencen de forma incontrolada a la natura i promoure accions de sensibilització a través de la recollida d’aquests residus abocats il·legalment als boscos, platges, marges de rius, etc. (7 de maig) Més informació.
  • Cicle de Cinema Europeu Premi del Públic LUX a l’Antiga Audiència, en col·laboració amb el Festival REC (12, 13 i 14 de maig). Més informació.
  • Neteja d’espais naturals i plantada d’arbres a càrrec de diferents escoles de la ciutat (13 de maig).

L’activitat central d’aquesta commemoració tindrà lloc el 9 de maig a la plaça Corsini. Sota el lema “Units en la diversitat”, l’alumnat d’Animació Sociocultural de l’Institut Vidal i Barraquer dinamitzarà diferents activitats a la plaça per apropar la idea d’Europa a alumnes de Cicle Superior de diferents escoles de la ciutat.

El grafisme del cartell del Dia d’Europa, amb empremta social

El cartell d’activitats de commemoració del Dia d’Europa a Tarragona ha estat elaborat pel Taller Creatiu i de Disseny de la cooperativa El Far i la Fundació Topromi, un estudi amb empremta social que treballa el disseny a partir de la passió i la capacitat de cadascuna de les persones que en formen part (persones adultes amb diversitat funcional).

El procés creatiu ha consistit en una sessió informativa sobre què és la Unió Europea a càrrec d’Europe Direct, a les instal·lacions de la Fundació Topromi. A partir de l’explicació i amb l’encàrrec d’elaborar un cartell per al Dia d’Europa, les persones de la Fundació Topromi han fet una proposta única que posa de manifest que a Tarragona, com a la resta d’Europa, estem Units en la diversitat.

El resultat final representa la voluntat de construir ciutats més verdes i sostenibles. Ciutats més inclusives on totes les persones hi tenen cabuda. Una reivindicació a cuidar més les ciutats perquè elles puguin tenir cura de les persones que hi resideixen. En definitiva, municipis on cada vegada s’hi viu millor.

El Centre d’Informació Europe Direct Tarragona és el punt d’informació i assessorament que l’Ajuntament de Tarragona té a disposició de la ciutadania des de fa 13 anys per tot allò que està relacionat amb la Unió Europea: consultes sobre les polítiques, els programes i les prioritats de la UE.

 

El centre d’informació Europe Direct Tarragona i la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV) promouen, anualment, la Simulació del Parlament Europeu, una jornada on els estudiants tenen l’oportunitat de convertir-se en eurodiputats i eurodiputades per un dia i així conèixer en primera persona com funciona aquesta institució, fer propostes i que aquestes siguin conegudes i fins i tot portades a la UE pels nostres representants.

A la Simulació, el Parlament Europeu està format per una vuitantena d’eurodiputats i eurodiputades que es distribueixen equitativament en quatre comissions parlamentàries sectorials i grups polítics per debatre els temes proposats. Cada comissió està dirigida per un dinamitzador i un assessor jurídic.

Els i les joves estudiants han d’assumir el rol del partit polític al qual representen: democratacristians, socialdemòcrates, liberals o verds, independentment de la seva pròpia ideologia. Les comissions de treball aquesta edició han estat: Llibertats Civils, Justícia i Afers d’Interior (LIBE); Medi Ambient, Salut Pública i Seguretat Alimentària (ENVI); Cultura i Educació (CULT); i Industria, Investigació i Energia (ITRE).

A la Simulació realitzada amb l’alumnat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili, la comissió LIBE ha abordat la política migratòria i les propostes que ha posat sobre la taula són la cooperació amb els països d’origen de les persones migrants, el control de fronteres, la lluita contra les màfies que exerceixen el tracte i el trànsit il·legal de persones i l’acollida, l’asil i la integració en el país de destí. Aquesta ha estat una de les comissió que ha generat més debat entre els seus membres sobretot a l’hora de distingir entre immigració legal i il·legal.

Des de la comissió CULT s’ha parlat sobre l’Erasmus Plus+, programa de la UE per a l’educació i la formació, la joventut i l’esport. Les propostes que s’han realitzat des de la comissió han estat la revisió de les bases i els requisits d’accés, i el fet d’incentivar els estudiants que obtenen la beca a aprendre la cultura i l’idioma del lloc de destí.

La comissió ENVI ha parlat sobre la reducció d’emissions de CO2 a la UE i les propostes han consistit en l’elaboració d’una normativa climàtica més ambiciosa i la reducció de l’ús del carboni, l’energia nuclear i els combustibles fòssils. També la demanda que els Estats membres es comprometin a complir amb els compromisos internacionals; la demanda d’incentius econòmics per percentatges d’emissió; la regulació de les emissions marítimes i d’aviació; i l’encàrrec al Banc Europeu d’Inversions de noves formes de finançar iniciatives verdes.

Finalment, la comissió ITRE ha posat la gestió de la protecció de dades sobre la taula. Les propostes han estat que la UE reguli i protegeixi les dades personals dels usuaris de plataformes digitals; i alhora, que les empreses que gestionen la informació dels ciutadans de la UE siguin controlades per la mateixa. Per últim, assentar les bases per futurs acords i negociacions internacionals entre la UE i tercers estats amb la finalitat d’aconseguir la màxima protecció de les dades dels europeus.

Un assessor jurídic i un ponent han estat els encarregats de recollir i redactar les propostes que cada família política ha portat a la seva comissió. Al final, s’ha celebrat una sessió plenària per portar a votació les propostes de resolució de cada comissió i les esmenes dels diferents partits.

La Simulació del Parlament Europeu s’ha celebrat a l’Aula Magna de la URV i ha estat presidida pel director de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, Sergi Barrera, acompanyat d’Alfonso González, professor de jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili i Júlia Figueras, membre de l’equip d’Europe Direct Tarragona.

L’acte ha finalitzat amb unes paraules del conseller Manel Castaño i de la responsable d’Europe Direct Tarragona, Marta Domènech. Els acords d’aquest ple es faran arribar als representants de la UE, a través de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona.

 

Un dels set projectes que presenta l’Ajuntament als fons europeus ja compta amb el finançament europeu

La sostenibilitat, la mobilitat i les noves tecnologies, conceptes clau dels Next Generation als quals opta Tarragona
Foto: Tjerk van der Meulen.

L’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, i el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Tarragona, Jordi Fortuny, han presentat aquest dijous el gruix dels projectes que s’estan treballant per obtenir fons europeus de recuperació, els Next Generation. Els serveis tècnics de les diferents conselleries del consistori, així com les empreses públiques i organismes autònoms fa mesos que elaboren els projectes, molts ja existents, i que aquestes convocatòries europees els aportaran una nova via de finançament. Així mateix, aquests projectes europeus també permetran impulsar-ne de nous, com l’ampliació de l’aparcament de Torroja o l’ampliació del dissuasiu del Cementiri. “El model de ciutat, sostenible i transformadora, impulsat per l’Ajuntament de Tarragona fa que molts dels projectes de mandat previstos encaixin en les línies estratègiques d’aquests fons europeus de recuperació econòmica”, subratlla l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà.

Ll’Ajuntament de Tarragona opta a set projectes dels fons europeus de recuperació, Next Generation, un d’ells ja aprovat. “Aquest és un primer paquet de projectes als quals ens hem presentat. Ara estem a l’expectativa d’altres i de properes convocatòries a les quals ja estem preparats per presentar-nos”, afegeix el conseller responsable dels fons europeus, Jordi Fortuny, qui assegura que l’equip tècnic que treballa en els fons europeus “està permanentment pendent de les convocatòries dels Next Generation que van sortint. Estem satisfets del projecte Tarragona cap al 2030 perquè demostra que tenim projectes molt treballats que ara, a més, rebran un impuls econòmic important. I això ens permetrà destinar la despesa que havíem previst per finançar aquests projectes en altres també necessaris per a la ciutat”.

PROJECTES APROVATS

TARRAGONA CAP AL 2030

Té un cost de 5.337.500 € i estarà finançat en 3.003.080,67 € pels fons europeus. El termini d’execució és fins al 31 de desembre de 2024. Aquest projecte consisteix en:

  • Adquisició de tres autobusos impulsats per hidrogen. Una de les principals línies de treball de l’EMT és la renovació de la flota de transport públic avançant cap a la introducció de vehicles més sostenibles que, a la llarga, permetin aconseguir l’objectiu zero emissions de CO2. La pila de combustible amb hidrogen verd és una tecnologia que permet caminar cap a aquest objectiu.
  • Ampliació de l’aparcament de dissuassori Torroja. Permetrà incrementar les places disponibles a un preu màxim d’1 euro al dia en una zona estratègica de la ciutat, a tocar de la Part Alta de Tarragona.
  • Aparcament de dissuassori zona nord / Cementiri. Actualment hi ha un solar un aparquen els vehicles. El projecte dignificarà l’aparcament gràcies a la pavimentació i ordenació de l’espai.
  • Peatonalització del carrer Canyelles. Aquest cèntric carrer que uneix la plaça Corsini i la Rambla Nova és un tram clau del centre la ciutat. El projecte permet posar-lo a disposició de la ciutadania i alliberar el centre de trànsit rodat.
  • Urbanització dels carrers López Peláez i Josepa Massanés. Es tracta d’una remodelació integral: es millorarà la pavimentació, la il·luminació, la xarxa d’aigua, s’incorporarà nova vegetació i s’actuarà en aspectes de mobilitat per dotar de més seguretat el vianant, que és el principal beneficiat d’aquesta reforma.
  • Digitalització de l’activitat dels serveis públics de transport. Les ajudes aniran destinades a l’adquisició d’un sistema informàtic actualitzat i especialitzat en la gestió del servei públic de transport de viatgers urbà de Tarragona.

Dades d’execució:

  • Pressupost de despeses: 4.882.491,3 € sol·licitat.
  • Pressupost concedit: 3.003.080,67 €.
  • Termini d’execució: 31/12/2024.

CIUTATS PATRIMONI DE LA HUMANITAT

El gruix de la inversió (dos milions d’euros) que rebrà l’Ajuntament de Tarragona es dedicarà al projecte de rehabilitació i millora de l’accessibilitat del Fòrum de la Colònia i la resta s’aniran desenvolupant en diferents projectes al voltant del patrimoni que s’hauran d’executar en els propers anys. “Aquesta és una oportunitat única perquè podrem adequar el nostre patrimoni perquè tingui encara més accessibilitat i excel·lència. Aquest fons europeu ens permetrà donar l’impuls definitiu que li cal al Fòrum de la Colònia”. Les actuacions que es finançaran amb aquest programa inclouen la rehabilitació d’immobles considerats Béns d’Interès Cultural, la renovació de paviments i adequació per a persones amb mobilitat reduïda, la substitució de sistemes d’il·luminació per estalviar energia o l’adequació de patrimoni per a ús turístic, entre d’altres.

  • Pressupost de despeses: 3.000.000 € sol·licitat
  • Pressupost concedit: 3.000.000 €
  • Termini d’execució: 31/10/2025

PROJECTES PRESENTATS I PENDENTS DE RESOLUCIÓ

TRANSFORMACIÓ DIGITAL I MODERNITZACIÓ D’ENTITATS LOCALS

Un altre dels projectes que ha presentat l’Ajuntament de Tarragona —i està pendent que es resolgui— és l’IRIS Sistema d’informació integral. Es tracta d’un nou sistema d’informació, gestió i tramitació corporativa que suposarà una nova mirada de l’administració, del sistema de funcionament intern i de l’organització del treball. El nou sistema es basa en una gestió de dades integral i integrada i un motor de tramitació transversal que permet l’intercanvi i la reutilització de la informació.

L’homogeneïtzació i la transversalitat, de fet, són dos dels pilars bàsics de la modernització de l’administració municipal, que té també com a altres objectius:

  • La fluïdesa del coneixement a través de tota la corporació, mitjançant el concepte de dada única i la reutilització de la informació per afavorir l’experiència de les persones usuàries.
  • La millora i ampliació dels serveis públics digitals a l’empleat/ada municipal i a la ciutadania, més automatitzats, en mobilitat; l’obertura de la corporació per defecte, i l’oferta de serveis més proactius i personalitzats a la ciutadania.

El consistori s’ha fixat l’objectiu de transformar l’organització  i la gestió municipals, així com de millorar els serveis que es presten a la ciutadania. “Els proper anys es dotarà d’un nou sistema d’informació, gestió i tramitació corporativa, que permetrà l’intercanvi i la reutilització de la informació”, explica el conseller responsable de TIC de l’Ajuntament, Jordi Fortuny.

  • Pressupost de despeses: 1.829.074,77 €
  • Data de presentació: 14/12/2021
  • Previsió resolució: finals de juny 2022.
  • Termini d’execució: 31/12/2022

TARRAGONA GREENBELT ’26

L’Ajuntament de Tarragona també opta amb la proposta GreenBelt’26 de renaturalització d’espais urbans i periurbans de l’Anella Verda a la convocatòria d’ajuts al foment d’actuacions dirigides a la renaturalització i resiliència de fons europeus Next Generation. El projecte presentat té un pressupost total de 4.256.978,28€ i inclou accions de planificació, intervencions especifiques i iniciatives de governança, participació, comunicació i seguiment. La proposta inclou iniciatives en diferents entorns com el fluvial, marítim o terrestre.

El projecte preveu la creació del Pla de gestió de l’Anella Verda de Tarragona com la naturalització de la llacuna del Parc de l’Anella Mediterrània, el foment de la biodiversitat al Parc de Sant Pere i Sant Pau i la restauració d’espais forestals erosionats en l’entorn del Pont del Diable. Un altre àmbit en el qual es vol intervenir de manera destacada son les platges de la ciutat, així com la desembocadura del riu Gaià, el riu Francolí i la renaturalització del tram urbà del Riu Clar.

També inclou actuacions en diferents ecosistemes, així com la creació d’un pla de governança i participació que s’instituirà en el Consell Municipal del Medi Ambient de Tarragona. Finalment, es contempla la creació d’un pla de comunicació i sensibilitació que per una banda inclourà un programa d’educació ambiental per a escoles i famílies i per l’altra s’implementarà en un Pla de comunicació del projecte a través de les xarxes socials de l’Ajuntament.

  • Pressupost de despeses: 3.604.816,11 € sol·licitat
  • Data de presentació: 31/12/2021
  • Data de resolució: juny/juliol 2022
  • Termini d’execució: 31/12/2025

INFRAESTRUCTURES D’EQUIPAMENTS ESCÈNICS I MUSICALS

La millora del sistema audiovisual del Teatre Tarragona (projecció, so i il·luminació) també és un dels projectes als que aspira l’Ajuntament de Tarragona a obtenir fons europeus.

  • Pressupost de despeses: 200.000 €
  • Data de presentació: 14/12/2022
  • Data de resolució: juny 2022
  • Termini d’execució: 31/12/2022

COMPRA DE LLIBRES BIBLIOTECA PEPITA FERRER DE TORREFORTA

Finalment, també es pretén aconseguir finançament per adquirir llibres per la biblioteca Pepita Ferrer de Torreforta.

  • Pressupost de despeses: 3.000 €
  • Data de presentació: 22/01/2022
  • Data de resolució: finals maig 2022
  • Termini d’execució: 31/12/2022

PENDENT DE PRESENTACIÓ

SOSTENIBILITAT TURÍSTICA EN DESTÍ

Aquest projecte, pendent de presentar-se, està destinat a donar suport a la transformació de la ciutat en una destinació més sostenible, innovadora i resilient, alhora que avança cap a una major cohesió territorial, no només relacionada amb l’oferta del destí, sinó creant connexions amb destinacions de l’entorn i de diferents regions.

L’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà apunta que “Tarragona té una oportunitat en aquesta convocatòria per complementar l’oferta turística actual —sobretot cultural i urbana— amb una oferta de patrimoni natural al voltant del nucli urbà que, amb la gestió adequada, pot esdevenir un recurs de primera per a un ecoturisme sostenible allunyat del model de sol i platja”. “L’adequació ecoturística d’aquests recursos naturals permetrà diversificar l’oferta turística de manera que la natura complementi la visita cultural, que és el primer motiu de visita dels nostres turistes”, afegeix l’alcalde.

La readequació dels recursos naturals que planteja el pla presentat aconsegueix, d’altra banda, ampliar l’espai turístic i descongestionar així les zones més saturades, i també vol contribuir a desestacionalitzar i ampliar la temporada turística si es genera una oferta associada als valors mediambientals, com per exemple el cicloturisme. El Pla de Sostenibilitat Turística de Destí en la categoria de “destí urbà amb identitat turística” s’articularia al voltant d’una oferta ecoturística de qualitat, basada en els valors naturals de la ciutat, diversificada i més desestacionalitzada. És a dir: crear propostes d’ecoturisme en les àrees naturals de la ciutat per complementar i diversificar l’oferta de la destinació i millorar l’experiència turística. Es tracta a més d’un Pla adaptat a les noves tendències del turisme, orientat al model de desenvolupament de compromís amb els Objectius de Desdenvolupament Sostenible (ODS) i alineat amb l’estratègia de transició energètica d’Espanya 2030.

Intervencions als camins verds, el front marítim i el Serrallo

El Pla de Sostenibilitat Turística de Destí intervindrà en la restauració mediambiental dels recursos naturals de l’àrea de litoral. Aquesta restauració és fonamental per dinamitzar itineraris que, mitjançant una aplicació digital o amb visites guiades, recorrin espais d’interès paisatgístic, com platges de sorra, sistemes dunars, comunitats vegetals i avifauna. Aquestes actuacions es faran extensibles als senders de l’Anella Verda. L’oferta es complementarà amb una reconversió sostenible dels serveis que ofereixen les platges urbanes, com ara sistemes per reduir els residus, la incorporació de punts de càrrega per a cotxes i bicicletes elèctrics o la millora de la il·luminació amb tecnologia LED al Front Marítim. La intervenció també actuarà en una de les àrees més emblemàtiques de Tarragona: el barri del Serrallo, amb la incorporació de wifi 5G i la pacificació del trànsit dels carrers interiors, col·laborant així a la millora de l’experiència del visitant i, a la vegada, dinamitzant el comerç local, especialitzat en la gastronomia marinera.

  • Pressupost de despeses: 2.617.000 € sol·licitat
  • Data de presentació: 31/03/2022

Font: Ajuntament de Tarragona

SUBVENCIONS A ENTITATS LOCALS TERRITORIALS I ENTITATS PÚBLIQUES DEPENDENTS DE LES ENTITATS LOCALS TERRITORIALS PER A LA CREACIÓ D’AULES DE FORMACIÓ OBERTA, FLEXIBLE I A DISTÀNCIA MITJANÇANT TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ

S’ha publicat al BOE, el dia 31 de març de 2022 l’Extracte de la Resolució de 29 de març de 2022 de la Secretaria General de Formació Professional per la que es convoquen ajuts a entitats locals territorials i entitats públiques dependents de les entitats locals territorials per a la creació d’aules de formació oberta, flexible i a distància mitjançant tecnologies de la informació i la comunicació a través d’Aula Mentor, en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.

Objecte i finalitat: Aquesta Resolució té per objecte recolzar la implementació del programa de formació oberta i a distància Aula Mentor mitjançant la creació de noves aules dependents d’entitats locals.

Entitats beneficiàries:   Poden ser beneficiàries les entitats locals territorials a que es refereix l’article 3 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases de Règim Local, així com les entitats locals d’àmbit territorial inferior al municipal instituïdes o reconegudes per les Comunitats Autònomes i les entitats públiques dependents de les entitats locals territorials.

Quantia: Es tracta d’una dotació de 1.800.000,00 euros que es distribuirà en 450 mòduls de 4.000,00 euros cadascun.

Sol·licituds: El termini de presentació de sol·licituds és de 25 dies naturals, comptats a partir del següent al de la seva publicació d’aquest Extracte al BOE.

Extracte BOE convocatòria. ENLLAÇ.

Text Resolució complet. ENLLAÇ.

Font: acm.cat