Matí d’activitat europarlamentària a les classes en línia de la facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV). El centre Europe Direct Tarragona, juntament amb la Universitat i l’oficina del Parlament Europeu a Barcelona, han organitzat la setena edició de la Simulació del Parlament Europeu a Tarragona.

L’experiència, a la qual han participat una vuitantena d’alumnes de la URV, vol apropar cada any les funcions i l’organització d’aquesta institució, així com la tasca dels eurodiputats, als ciutadans tarragonins, en aquest cas a estudiants universitaris. En la benvinguda, els organitzadors han tingut unes paraules de record per a Arcadi Oliveres, animant als participants a reflexionar sobre la realitat que ens envolta i intentar canviar-la amb l’argument i la paraula, sempre amb esperit crític, activament i amb la força que tenim com a ciutadans, com sempre ha defensat l’activista traspassat ahir.

I així ho han fet al llarg de tot el matí els estudiants-europarlamentaris per un dia, participant en reunions en línia: primer com a membres de grups polítics (en aquest cas n’hi havia quatre: Socialdemòcrates, Liberals, Esquerra Verda i Democratacristians),  i després en les comissions parlamentàries sectorials, on els eurodiputats han pogut debatre i negociar amb altres grups polítics les propostes i esmenes que al migdia han portat a la sessió simulada del Ple del Parlament Europeu. Els temes de Migracions al Mediterrani i relacions UK-UE post Brexit s’han tractat a la Comissió d’Afers Exteriors; Green Deal i Pacte Verd europeu a la Comissió de Medi Ambient, Salut Pública i Seguretat Alimentària; i Transformació Digital a la Comissió de Mercat Interior i Protecció del Consumidor.

Sessió plenària en línia
Redactades les propostes per portar al Plenari, l’última de les connexions del matí és per donar inici a la sessió del Ple i presentar a la Mesa d’aquesta 7a Simulació del Parlament Europeu, presidida per l’exvicepresident del PE en la V legislatura, de 1999 a 2004, Joan Colom, acompanyat d’Alfonso González Bondia de la URV.

El conseller d’Educació, Memòria Històrica, Seguretat Ciutadana i Protecció Civil, Manel Castaño, els ha donat la benvinguda en nom de l’Ajuntament de Tarragona, impulsor de la iniciativa a través del centre EDTgn. Castaño ha agraït la implicació de les diferents institucions per fer possible una jornada que, segons Joan Colom, és molt necessària: “Aquesta Simulació és un acte formatiu i divulgatiu molt important per conèixer el funcionament del PE, ja que és un gran desconegut, tot i ser la més europeista de les institucions de la Unió Europea, més que el Consell i la Comissió Europea”. Colom ha donat una dada: cada segon d’intervenció parlamentària té un cost de 10 euros, seria el cost de la democràcia en termes monetaris que ha animat als joves estudiants a defensar exercint els seus drets com a ciutadans.

Debat entorn de temes d’actualitat
I així ho han fet els participants en la Simulació, treballant les propostes que després han ratificat totes elles per àmplia majoria en la votació plenària realitzada també en línia. Temes com el Pacte Verd europeu, amb el que han debatut sobre l’ús desmesurat de plaguicides o l’impacte econòmic d’un model insostenible que volen revertir amb el compromís de zero emissions l’any 2050, i que el grup dels Verds ha esmenat en el Ple per reclamar una Llei Europea del Clima elevant-lo a obligació.

Les relacions entre la UE i el Regne Unit també ha aixecat el debat, en molts aspectes, però sobretot a l’hora de reclamar els mateixos drets que gaudien els ciutadans d’ambdues parts abans del Brexit, amb especial atenció pel que fa a la mobilitat estudiantil i a l’homologació de titulacions, temes d’interès per als universitaris reunits al Ple. Igual suport han obtingut les propostes de la Comissió d’Afers Exteriors en matèria de migracions al mediterrani, aprovant demanar un pla d’inversions en cooperació amb tercers països per acabar amb les causes econòmiques i polítiques causants d’aquest drama.

La darrera de les propostes aprovades, també per àmplia majoria, han estat sobre la transformació digital, amb proposicions com la millora de la privacitat amb la creació d’un organisme europeu de control, la homogeneïtat de les dades sanitàries europees o una millor connectivitat 5G a tot Europa, amb especial atenció a les zones amb més dificultats com el món rural.

Activitat per a tots els nivells formatius
Tot plegat, i malgrat no ocupar l’Aula Magna de la URV per la pandèmia, l’experiència ha estat molt enriquidora, i es tanca la setena edició amb la mirada posada en una vuitena i a continuar desplegant aquesta activitat també a altres nivells formatius, adaptant-la al nivell dels participants, com ja es va fer al desembre en la primera Simulació del Parlament Europeu per a alumnes de Primària de l’escola de Riu Clar.

Tornem amb més activitats a la Universitat el dia 28 d’abril, amb la visita virtual al Parlament Europeu i a al Comissió per alumnes de la URV. I us animem a seguir l’actualitat de l’oficina europea a Tarragona a través de les nostres xarxes socials: Facebook, Twitter i Instagram.

Més informació sobre les Comissions del Parlament Europeu aquí.

Cartell VII Simulació del Parlament Europeu a Tarragona.

La Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV), el centre Europe Direct Tarragona (EDTgn) i l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona organitzen demà dimecres 7 d’abril, en sessió en línia, una nova simulació del Parlament Europeu. Una vuitantena d’estudiants de la URV coneixeran per mitjà de la docència i la simulació, l’estructura i les funcions de la institució parlamentària europea i la tasca dels diputats que la representen.

Tarragona serà un any més escenari d’una simulació del Parlament Europeu, a la qual participaran una vuitantena d’estudiants universitaris de la URV. Durant tot el matí, els alumnes es convertiran en eurodiputats per un dia per debatre entorn de quatre grans temes de la política europea: Green Deal (Pacte Verd Europeu), les migracions al Mediterrani, les relacions entre el Regne Unit i la Unió Europea, i la transformació digital de la UE.

La dinàmica ja s’ha validat altres anys. Els participants es reuniran en grups polítics i en comissions parlamentàries, per treballar prèviament la sessió plenària. En la simulació hi haurà quatre grups polítics: democratacristians europeus, socialdemòcrates, liberals i esquerra verda; així com quatre comissions parlamentàries: Medi Ambient, Salut Pública i Seguretat Alimentària; Afers Exteriors; Ocupació i Afers Socials; i, finalment, Indústria, Recerca i Energia. A migdia, es presentaran quatre propostes de resolucions, que seran debatudes i votades en una sessió plenària telemàtica. L’exvicepresident del Parlament Europeu Joan Colom, membre de la Mesa en la V legislatura, de 1999 a 2004, serà qui presidirà des de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona aquest Ple en línia.

Centre d’informació de la UE a la ciutat
Aquesta simulació forma part de les activitats que organitza Europe Direct Tarragona per donar a conèixer l’actualitat, les institucions i polítiques europees a la ciutat de Tarragona. Aquest centre d’informació a la ciutadania està situat a la plaça Imperial Tàrraco, i  a les xarxes socials a través de la pàgina de Facebook d’Europe Direct Tarragona i el Twitter @EuropeDirectTGN i l’instagram @europedirectTGN. Des del compte de twitter demà es podrà seguir la simulació amb l’etiqueta #europarlaTGN.

Amb la visita al mercat de Sant Pere i Sant Pau, el centre d’informació Europe Direct Tarragona (EDTgn) ha completat avui la ronda als mercats de la ciutat per donar a conèixer l’estratègia Del Camp a Taula, amb la qual la Unió Europea vol impulsar els pròxims anys un canvi en el sistema alimentari europeu. L’objectiu és avançar cap a un model més sostenible, tant pel que fa a la producció i el processat, com en la distribució i el consum d’aliments, involucrant a tots els agents de la cadena alimentària i prevenint el malbaratament.

De tot això se n’ha parlat també al programa mensual Una mirada directa a Europa del Matí de Tarragona Ràdio, que dijous es va desplaçar fins al mercat Central per sumar-se a la campanya informativa, juntament amb Ateneu l’Europeu, que ha repartit els tres dies díptics informatius entre paradistes i clients dels mercats. El dimecres també a la plaça del Fòrum.

Bona acollida entre paradistes i compradors

A més d’informar de les polítiques europees, la visita als mercats també ha servit per prendre el pols i copsar que en pensa la ciutadania tarragonina d’aquest canvi que proposa Europa per als pròxims anys, en aquest cas els paradistes i la clientela dels mercats: “Miro sempre de comprar producte de quilòmetre 0 i de pagesos de la nostra zona, m’agrada més” explica Rosa Maria Gabriel, que afegeix: “Tinc seixanta-cinc anys i ja ho vaig aprendre de la meva mare, que anava a comprar als pagesos que venien a la Part Alta”. “Hem de ser conscients del poder que tenim quan decidim comprar una cosa o altra, diu l’Ateneu l’Europeu.

En la mateixa línia també es manifesta Anna Català en fullejar el díptic informatiu Del Camp a Taula: “Si la gent no ens conscienciem de la situació, ens fem mal a nosaltres mateixos. Que un producte ens arribi de l’altra punt del món és insostenible, no pot ser mai de la vida una bona opció”, afegeix.

I ho constaten també els mateixos paradistes: “Cada vegada més la gent busca producte de proximitat, s’interessen i pregunten d’on ve abans de comprar”, explica Meritxell Pomerol, propietària de la Carnisseria que porta el seu nom. És una tendència que comenten en més d’una parada: “Dóna gust passejar pel mercat perquè constates que són molts els clients que busquen producte de proximitat i ecològic, més dels que ens pensem”, diu Ateneu l’Europeu, per a qui aquesta “és una batalla que a poc a poc anem guanyant, estic convençut que ho aconseguirem!”.

A Tarragona, ‘Del Mar a la Taula’

De fet, Tarragona és una plaça privilegiada pel que fa a producte de proximitat. I el sector de la pesca n’és un bon exemple. Amb un port a sis minuts del mercat central, el gènere, com la sardina o el seitó que s’ha pescat durant la nit, arriba a la parada mitja hora després que les barques arribin a port; o, si és del que arriba a la tarda de les barques d’arrossegament, a tot tardar al matí ja està a la parada. Més fresc impossible!”, diu Josep Maria Vilar, d’Herminio Peixeteries. Això permet fer “una compra molt més adequada a la venda que tens, sense especular amb el producte, que és més fresc i el client en surt afavorit”, explica.

Per a aquest paradista, “és vital avançar en una legislació que protegeixi l’ecosistema marí. Tot el que s’avanci per un sistema més sostenible benvingut sigui, ens hi va la nostra supervivència”, diu, mentre defensa la importància de la regulació i l’etiquetatge dels productes, dues qüestions clau en l’estratègia Del Camp a Taula.

Ajuts i polítiques per productors i empreses

L’economia circular és també el futur per a la indústria alimentària. Ho explica Joan Ruiz, posant com a exemple la línia que segueix la Cooperativa Unió: “Les empreses estem alineades amb aquesta estratègia europea” de minimitzar el malbaratament i reduir la petjada climàtica: “No volem generar residus, volem crear subproductes amb aquelles matèries que ara no tenen valor i que en molts casos suposen fins i tot un cost per als productors.

Ruiz creu que això serà possible “gràcies a les noves tecnologies i als ajuts europeus” per avançar cap aquest model més sostenible. I posa un exemple del treball en R+D que estan fent des de la Cooperativa Unió: “La closca i les pells dels fruïts secs tenen moltes propietats, i se’n pot donar un ús.  De la valorització de subproductes que no tenen sortida alimentària directa se’n poden treure altres aplicacions, com brises, salses, etc. Hi estem treballant”.

L’estratègia europea va més enllà, i ja de cara al 2030 promou la reducció a  la meitat de l’ús de plaguicides i l’excés de nutrients en el sòl agrícola, així com l’ús d’antibiòtics en la ramaderia i aqüicultura. Promovent l’agricultura ecològica també vol la protecció el paisatge i la biodiversitat.

L’economia verda i sostenible “és una de les prioritats de la Comissió Von der Leyen. Totes les accions polítiques que es duguin a terme els pròxims anys posaran l’accent en el Pacte Verd europeu”, diu la responsable d’EDTgn, Marta Domènech, explicant que “l’objectiu és arribar a ser un continent neutre de cara l’any 2050, amb zero emissions i una economia sostenible per frenar el canvi climàtic”.

Més informació de l’estratègia verda europea, consulta el díptic editat per EDTGN i consulta la pàgina web d’Europe Direct Green Deal.

‘Hi ha l’objectiu a nivell europeu per al 2030 que el 25% de superfície sigui sota el mètode de producció ecològica’. Foto: Cedida

Ricard Ramon i Sumoy, de la Riera de Gaià, és Cap d’Unitat Adjunt a la Direcció General d’Agricultura de la Comissió Europea, un càrrec molt destacat per a una persona de les nostres comarques. La Comissió té un programa, ‘del Camp a la Taula’, que busca prioritzar la salut i la sostenibilitat. L’estratègia del Camp a Taula vol transformar el sistema alimentari per un model just, ecològic i saludable. Aquesta setmana, arriba a Tarragona de la mà d’Europe Direct.

Donem, com a societat, poca importància a l’alimentació?

Sí, l’alimentació no té el reconeixement que es mereix. Avui, en les països desenvolupats considerem que la seguretat alimentària està garantida i no som conscients de tot el què hi ha darrera de la producció d’aliments. Cal tenir present que d’aquí al 2050, la demanda mundial d’aliments augmentarà en un 60%, en un context de canvi de climàtic i de creixent pressió en els recursos naturals, sobretot d’aigua i sòl.

Contaminem massa els europeus a l’hora de produir aliments?

Tota activitat humana té sempre una empremta. En el cas de l’agricultura de la Unió Europea hem de ser justos i no acusar un sector de natura molt vulnerable, com el sector agrari, que ha fet grans esforços i que contamina molt menys que la resta de sectors econòmics i que la resta del món. Per exemple, l’agricultura europea ha reduït les emissions de gasos d’efecte hivernacle en un 20% des del 1990, mentre que a la resta del món, les emissions han augmentat. Ara bé, tot i ser més sostenibles que la resta del món, també hem anat massa enllà en el procés d’intensificació i hem de fer nous esforços vers un ús més sostenible dels recursos naturals.

Posi-me’n un exemple

Tots estem d’acord que l’ús de plaguicides en agricultura és excessiu, amb uns impactes molt negatius en l’aigua, sòl, aire i en la biodiversitat. Ja s’estan fent esforços, de fet, en els últims 5 anys s’ha reduït el risc en pesticides en un 20% en. Ara bé, pensem que s’han d’accelerar els esforços i reduir tant l’ús com els riscos en plaguicides en un 50% d’aquí al 2030.

Què és l’estratègia ‘del camp a la taula’?

És la traducció pràctica en el món agro-alimentari del Pacte Verd Europeu, l’estratègia de creixement per a la propera dècada. Volem que Europa aconsegueixi la neutralitat climàtica el 2050 i hem d’avançar cap a un model econòmic plenament sostenible. Això només es pot aconseguir amb grans canvis en la manera de produir aliments, però amb una transformació sistèmica de tota la cadena alimentària: no es tracta només que els productors siguin més sostenibles, també cal que la indústria, la transformació i els consumidors assumeixin aquest canvi de model. Per això l’estratègia ‘del camp a la taula’ incorpora requisits en la manera de produir, però també estímuls per a consumir d’una manera més sostenible, canvis en l’etiquetatge i incentius per a estimular la recerca i la innovació. A la vegada, la Comissió Europea vol que aquest canvi sigui global, i vagi més enllà d’Europa: hem d’expandir el nostre model productiu a la resta de blocs comercials, exigir els mateixos estàndards de producció als socis comercials i establir mecanismes que permetin reduir la desforestació a nivell global.

El sector agroalimentari és un dels sectors més integrat a nivell global, on tots som interdependents. Certes decisions en una cantonada del món tenen grans efectes a l’altra punta del món. Des de la Comissió apostem per una millor regulació del comerç global que tingui en compte els paràmetres de la sostenibilitat.

De quina manera la UE vol reduir la petjada contra el medi ambient en la producció d’aliments?

S’han establert una sèrie d’objectius a nivell europeu per al 2030: un 25% de superfície sota el mètode de producció ecològica, una reducció del 50% en ús i risc de plaguicides, una reducció del 50% de les ventes d’antibiòtics en animals de granja, una reducció del 50% en les pèrdues de nutrients (nitrogen i fòsfor). Al mateix temps, un 10% de la superfície agrària europea inclourà elements de paisatge d’alt valor natural, per tal de preservar la biodiversitat. També volem expandir l’ús de banda ampla a totes les zones rurals, ja que sense accés a la tecnologia digital no es podrà frenar el desploblament rural i incentivar la incorporació de joves.

Com aconseguiran una reducció substancial de l’ús de plaguicides, antimicrobianes i fertilitzants?

El principal instrument per aconseguir aquest canvi és la PAC, la Política Agrícola Comuna. Acabem d’aprovar un pressupost de més 386.000 milions d’Euros per al període 2021-2027 que haurà de servir, entre d’altres coses, per finançar aquesta transició. La nova PAC encara no està del tot definida (esperem tancar-la abans de l’estiu) però hi haurà una part important dels nous ajuts que aniran a ajuts de tipus ambiental per acompanyar financerament als pagesos en els costos que implica aquest canvi de model. Al mateix temps, també s’impulsa la recerca, la transferència de coneixement i les noves tecnologies, per a què els pagesos puguin adoptar tècniques de producció més eficients, com l’agricultura de precisió. Avui, gràcies a les noves tecnologies es pot produir més però contaminant menys. Ara bé, tot això té un cost, i la nova PAC ha de servir per aportar el finançament necessari.

Es podrà produir aliments sense plaguicides i de manera massiva?

Els productes fitosanitaris són necessaris per garantir certes produccions. A més, el canvi climàtic presenta noves amenaces per a la sanitat vegetal. Ara bé, a tota Europa s’està avançant en un ús molt més racionalitzat i limitat als casos en què és necessari, el què anomenem control integrat de plagues. Els propers anys, des de la Comissió Europea s’accelerarà les autoritzacions de productes alternatius, amb substàncies actives de tipus biològic. Les noves tecnologies, i de manera especial, la biotecnologia, han de jugar una paper en la reducció de la dependència química i, al mateix temps, garantir la capacitat productiva.

Com faran que augmenti l’agricultura ecològica?

D’una banda, cal tenir present que darrerament s’han actualitzat les normes de producció i etiquetatge. A més, el nou Pla d’Acció per a l’agricultura ecològica preveu augmentar els fons per a la promoció de productes ecològics i incentivar la demanda a partir de, per exemple, certes obligacions en les normes de contractació pública. Al mateix temps, la nova PAC continuarà aportant els incentius financers necessaris per a finançar la conversió de les explotacions convencionals que decideixen fer el pas, així com per a continuar finançant els costos addicionals que té la producció ecològica ja existent. Cal dir que durant els darrers anys, la producció ecològica ha augmentat de manera considerable, tot i així, a nivell europeu, encara ens trobem al 8%, de manera que s’han de fer esforços molt importants per arribar al 25%.

Què fer amb el malbaratament d’aliments?

La Unió Europea, on es malbarata un 20% dels aliments, està compromesa a reduir el malbaratament per càpita a la meitat el 2030, tant a nivell de distribució com de consumidor. Aquesta reducció és necessària des de la perspectiva de seguretat alimentària a nivell mundial. Tant amb la nova PAC com amb els fons de recerca, s’està invertint en solucions que redueixin el malbaratament en les explotacions i al llarg de la cadena. Certs canvis normatius en els estàndards de comercialització també ajudaran.

I la millora del benestar dels animals?

Els propers anys es revisarà la legislació de benestar animal, incloent la legislació de transport i de sacrifici, per tal d’alinear-la als últims avenços científics. També s’està estudiant com establir un etiquetatge que permeti informar al consumidor dels estàndards de benestar animal, i així poder cercar una major remuneració en el mercat a aquells ramaders que van més enllà del que exigeixen les normes. La nova PAC també aportarà incentius als ramaders per a millorar el benestar animal i apostarà per models de producció ramadera més extensius.

Quines oportunitats de negoci es poden produir amb el canvi productiu alimentari? Estan les empreses decidides a emprendre’l?

S’observa gran interès per part del sector. Molts pagesos i ramaders ja han apostat des de fa anys per models més sostenibles, i veuen que el mercat va en aquesta direcció. També hi ha pagesos i empreses preocupats per l’impacte econòmic dels nous estàndards de producció i per un possible augment dels costos en un context que ja és complicat. Som conscients de les incerteses i de la necessitat de la gradualitat i d’evitar canvis sobtats. Per tal de fer front als costos que implica el nou model, hi haurà incentius financers, es treballarà en les alternatives i les bones pràctiques i es vetllarà en tot moment per tal que la transició ecològica sigui compatible amb la viabilitat del sector. En aquesta transició, les cooperatives i la cooperació en general, també ha de jugar un paper a l’hora de reduir certs costos, concentrar l’oferta i minimitzar certs riscos.

Els pagesos de Tarragona poden entrar en aquest modus de producció?

Molts pagesos ja hi han entrat des de fa anys. L’agricultura tarragonina té uns productes de qualitat que, com el vi i l’oli, estan integrant pràctiques agràries sostenibles i al mateix temps s’estan inserint amb força en els mercats globals. Al mateix temps, la particular estructura territorial del Camp, amb grans nuclis urbans propers a zones agràries, presenta unes condicions òptimes per estimular el consum de proximitat. Cal promoure el consum de proximitat i explicar millor al consumidor la importància dels productes locals. Les noves tecnologies permeten facilitar aquest contacte directe entre pagès i consumidor, el qual cada cop serà més important. Un producte agrari és molt més del que el mercat remunera: implica un treball, uns valors, un territori i un paisatge…elements que sense pagesos no poden ser preservats.

Hi ha escoles de les comarques de Tarragona que serveixen productes quilòmetre zero i disposen d’una dietista controlant-ne la qualitat. És aquest el model? Es pot exportar?

La incorporació de productes locals, ecològics i de temporada als menús de les escoles ja és una pràctica habitual a moltes regions europees des de fa anys. També és important que aquestes iniciatives no siguin aïllades, sinó que s’emmarquin en estratègies alimentàries locals o regionals ben coordinades per les administracions i que comptin amb la complicitat del teixit econòmic i social. L’alimentació és el principal nexe entre el món rural (productor) i el món urbà (consumidor). Ara bé, per tal de tenir productes de proximitat, cal recolzar adequadament la pagesia local i les indústries agro-alimentàries del territori. I també cal preservar adequadament el sòl agrari, el qual, desgraciadament, es troba molt amenaçat.

El sector ha viscut un sobreesforç durant la pandèmia. Com n’ha sortit? Més reforçat? Més debilitat?

En general, el sector agrari ha mostrat una gran resiliència durant la pandèmia. El confinament de fa un any va demostrar que, fins i tot en les pitjors circumstàncies, la cadena agroalimentària sap respondre adequadament a les demandes socials. En contra d’algunes previsions, a Europa l’aprovisionament alimentari ha estat garantit durant tota la pandèmia. Encara és aviat per veure si certes tendències observades durant aquest any es consoliden. En alguns sectors, com el vitinícola, el tancament de la restauració ha comportat una caiguda del consum amb efectes molt desestabilitzadors. Des de la Comissió Europea s’han dut a terme vàries mesures per estabilitzar el mercat. Una bona notícia per als molts productors és l’acord amb l’administració americana per tal suspendre els aranzels imposats el 2019 en el marc de la disputa comercial Airbus/Boing. El diàleg amb la nova administració americana ja ha començat i pensem que permetrà enfocar els propers anys amb optimisme. Els mercats globals continuen sent necessaris per garantir el futur a molts sectors i hem de ser capaços de millorar i ordenar millor les dinàmiques del comerç global.

Entrevista publicada el 23/03/2012 a Tarragona 21

Cartell actes als mercats de Tarragona.

El Centre Europe Direct Tarragona (EDTGN) apropa aquesta setmana el Pacte Verd Europeu (també conegut com a Green Deal) als ciutadans de Tarragona, amb una campanya informativa als mercats municipals. Així, a partir de dimecres, i fins divendres, Ateneu l’Europeu visitarà el Mercat del Fòrum, el Mercat Central i el mercat de Sant Pere i Sant Pau per explicar de primera mà quin és el full de ruta de la Unió Europea per una economia sostenible. Dijous al matí, a les 9:30h, a Tarragona Ràdio parlarem de productes de proximitat i d’empreses que han tirat endavant el seus projectes amb fons europeus en el programa ‘Una mirada a Europa’, que es farà en directe des de les instal·lacions de la plaça Corsini.

L’objectiu és que la ciutadania tarragonina conegui i faci seva l’estratègia verda europea, amb la qual es vol arribar a una economia neutra amb zero emissions l’any 2050, incentivant l’economia circular, protegint la vida humana, els animals i del medi ambient, i assegurant que la transició sigui justa i inclusiva per a tothom. I és que no hi ha planeta B!

Del Camp a la Taula
En els mercats, Ateneu l’Europeu facilitarà un díptic informatiu publicat per EDTgn amb un dels pilars fonamentals per avançar cap a aquesta Europa més verda i sostenible: l’estratègia del Camp a Taula, amb la qual es vol transformar el sistema alimentari per un model just, ecològic i saludable. I és que actualment, un terç de les emissions globals de gas d’efecte hivernacle són produïdes per un sistema alimentari que, a més, no permet retorns econòmics justos ni mitjans de vida per a tots els actors de la cadena alimentària, especialment per als pagesos.

L’objectiu que s’ha marcat la Unió Europea és capgirar aquest model i redissenyar el sistema alimentari actual, reduint la petjada climàtica i ambiental, garantint la seguretat alimentària, la nutrició i la salut pública, protegint el medi ambient, oferint noves oportunitats, amb recerca i innovació, promovent un marc legislatiu específic i liderant la transició mundial. Tot plegat per facilitar als ciutadans l’elecció d’una dieta vegetal, etiquetant els aliments per capacitar els ciutadans en la seva elecció i intensificant la lluita contra el malbaratament alimentari.

Amb el full de ruta marcat pel Parlament Europeu, la Comissió Europea ja té clares les primeres mesures per avançar en aquest model, reduint l’ús de plaguicides i fertilitzants, que malmeten la biodiversitat en el clima, i reduint l’ús d’antibiòtics per animals de granja i d’aqüicultura que es calcula que ocasiona unes 33.000 morts cada any. Com a objectiu prioritari per al 2030, Europa aposta per estendre l’agricultura ecològica com a pràctica respectuosa amb el Medi Ambient.

I tu, que fas pel Medi Ambient?
Engegat el Pacte Verd, la ciutadania té l’última paraula per fer realitat aquesta estratègia verda europea, ja que a la producció i el processat i distribució sostenible dels aliments s’ha de sumar un consum també sostenible i el no malbaratament alimentari, per tancar el cercle. I aquesta serà la missió d’Ateneu l’Europeu als mercats tarragonins, apel·lar a la ciutadania per participar en aquest canvi de model cap a un model sostenible i circular. Una missió que ja va començar amb la campanya I tu què fas pel Medi Ambient?, també protagonitzada a Tarragona per Ateneu l’Europeu, amb sis vídeos amb consells i petites accions que tots podem incorporar el nostre dia a dia per causar un impacte positiu sobre el planeta. Aquí pots veure l’última vegada que vam visitar el mercat:

Us esperem aquesta setmana als mercats, i us convidem a sumar-vos a aquesta Europa Més Verda i Sostenible seguint els consells de l’Ateneu! Seguiu #EDTgn a les xarxes socials; Facebook, Twitter i Instagram.

‘Creus tot el que es publica a les xarxes?’ Europe Direct Tarragona (EDTgn) proposa, juntament amb la xarxa d’EDs de la resta de l’Estat, un taller en línia per aprendre a verificar les notícies falses sobre la Unió Europea que corren per les xarxes socials. Està dirigit a periodistes, però també a altres professionals i ciutadans interessats a tenir eines contra la desinformació.

Es tracta d’un taller impartit per la representant de la Comissió Europea a Espanya, María Eugenia de la Rosa, amb Andrés Jiménez, de Maldita.es, un mitjà sense ànim de lucre que es dedica al periodisme de dades i a verificar els fets que es publiquen per lluitar contra la desinformació.

De fet, la Unió Europea disposa d’un pressupost per lluitar contra les notícies falses, neutralitzant la possible intoxicació informativa que en diverses ocasions s’ha detectat per part de Rússia i Xina, com quan es va voler desestabilitzar Ucraïna per invadir Crimea l’any 2015, durant les eleccions al Parlament de 2019 i des de l’inici de la pandèmia del coronavirus. La Comissió disposa d’un codi de conducta i una xarxa europea de verificadors de dades, a més d’un Observatori Europe de Mitjans Digitals dirigit per l’Institut Europeu Universitari.

La sessió se celebrarà el dijous 25 de febrer, de 16 a 17,30 hores, a través de zoom. Et pots inscriure enviant un correu a europedirect@tarragona.cat.

Tinc dret a votar en les eleccions locals del meu país d’acollida?
Sí, qualsevol ciutadà de la UE que no sigui nacional del país europeu en el qual viu té dret a votar i a presentar-se com a candidat en les eleccions municipals d’aquest país en les mateixes condicions que els nacionals d’aquest país. Per a participar, haurà de sol•licitar la seva inscripció en el cens electoral, ja que la inscripció és automàtica només en 13 països de la UE, per exemple: Alemanya, Lituània, Letònia, Àustria, Eslovàquia, Hongria…

Captura de la web IMPEU Citizen Toolkit.

Vaig comprar un telèfon per Internet fa 20 mesos. El telèfon va deixar de funcionar, però el venedor diu que la meva garantia va expirar després dels primers dotze mesos. Té raó?
No, a la UE, sempre té dret a una garantia de dos anys gratuïta. La botiga o el detallista poden oferir un període de garantia més llarg, però mai pot ser inferior a dos anys.

Aquestes són dues de les consultes que es poden trobar al web IMPEU Citizen Toolkit, una eina per conèixer els nostres drets com a ciutadans europeus que respon dubtes com la documentació que cal portar per viatjar, temes de residència, prestacions familiars, pensions, drets del consumidor, drets polítics, desplaçats i consultes a altres instàncies i institucions en cas que necessitem suport.

Aquest recurs en línia forma part del projecte IMPEU, cofinançat pel Programa de Drets, Igualtat i Ciutadania de la Unió Europea (2014-2020), i centrat especialment a millorar les competències dels funcionaris sobre ciutadania europea.

L’objectiu és promoure la participació cívica i política dels ciutadans europeus, especialment per aquells ciutadans de la Unió Europea (UE) que resideixen en un Estat membre diferent del seu i que es poden trobar amb algun dubte o situació pel que fa a l’exercici dels seus drets i deures. També ofereix recursos per a funcionaris i experts nacionals, regionals o locals.

Per aquest col•lectiu de treballadors de l’Administració, el projecte IMPEU organitza cursos i formació en línia per millorar els seus coneixements, capacitats i competències per promoure la inclusió i participació dels ciutadans de la UE que viuen dins les fronteres europees, però en un Estat diferent del del seu origen, amb la vista posada a què aquests ciutadans i les seves famílies formin part de la vida cívica i política del país d’acollida.

 

La Unió Europea ha treballat conjuntament per garantir que la vacuna de la COVID-19 arribi a tots els Estats Membres en les mateixes condiciones de preu i distribució. Es tracta d’una operació sanitària i logística sense precedents per donar una resposta europea conjunta a la pandèmia.

En parlem amb Carlota Martí Niubò, cap de premsa de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, al nostre programa “Una mirada Directa a Europa” de Tarragona Ràdio.

Més podcast “Una mirada directa a Europa”, cada darrer divendres de cada mes, a Tarragona Ràdio en aquest enllaç. I recorda que pots seguir tota l’actualitat europea al nostre blog Directe a Europa, i a les nostres xarxes socials: FacebookTwitter i Instagram.

El finançament de la Unió Europea per als municipis, o dit d’una altra manera: la política de cohesió regional de Brussel·les ha estat el tema del seminari en línia organitzat per l’oficina Europe Direct Tarragona. Una cita que arriba després de la jornada del Next Generationdestinada als fons comunitaris per a les empreses, celebrada dies enrere i que podeu recuperar en aquest enllaç.

En aquest cas, el seminari es dirigeix a càrrecs electes, tècnics de l’administració pública i entitats que hi treballen i que tinguin interès a obtenir finançament per als seus projectes. I és que com ha destacat en l’inici de la trobada digital el Conseller d’Educació i Ocupació de l’Ajuntament de Tarragona, Manel Castaño, en aquests moments difícils, marcats per la pandèmia i com afrontar la sortida a la crisi de la COVID-19, “els fons europeus representen una gran esperança per tots els municipis; són una gran oportunitat per tirar endavant inversions necessàries al territori”.

“Cal estar preparats, treballar bé els projectes i estar informats del que és finançable perquè, quan arribi el moment, puguem accedir als diners que posa sobre la taula Europa i que mai havien estat tants”, ha afegit el director d’Afers Europeus i Mediterrània del Govern català, Alfonso González Bondia per qui aquest seminari és una bona manera d’entrar en matèria, i conèixer experiències dels que ja coneixen com es gestionen els diners a Europa.

Taula d’experiències
Han compartit opinions i projectes Sergi de Lamo, director del Centre Tecnològic del Vi (VITEC) i soci del PECT Priorat, sobre la innovació en la gestió del patrimoni natural, vitícola i cultural d’aquesta comarca; el secretari general de l’Ajuntament d’Amposta,  Ramon Noche, que ha explicat el salt qualitatiu en estalvi energètic d’aquesta ciutat ebrenca; Charo Romano, coordinadora de programes i projectes de l’Ajuntament de Reus, sobre la transversalitat per recuperar paisatgísticament i cultural el passeig de la Boca de la Mina; i Antonio Suárez, alcalde de Riba-roja d’Ebre, un municipi petit que tira endavant dos ambiciosos projectes emmarcats en la recuperació del Camí de Sirga a la comarca de la Ribera d’Ebre. I tots ells, gràcies als fons de la UE.

De la conversa, gravada per a l’arxiu d’EDTgn, se n’extreuen conclusions a tenir en compte quan ens plantegem optar a finançament de la Unió Europea, tals com:

  • No sempre s’accedeix a la subvenció en la primera convocatòria, Europa és exigent i cal treballar bé i ajustar els projectes als criteris comunitaris;
  • La necessitat de fer aliances amb el territori per poder optar als ajuts europeus és clau per assolir-lo amb èxit;
  • Molts fons conviuen amb altres i el mateix projecte pot optar a més d’una convocatòria, cal conèixer bé l’estructura i l’arquitectura europea per trobar l’accés als diners disponibles;
  • les convocatòries són excel·lents, cal potenciar-les per aconseguir innovar, i són especialment interessants si aconsegueixen erigir projectes col·laboratius;
  • És important coordinar la tasca de diferents departaments per presentar projectes transversals, innovadors i integrals que transformin la realitat, com demana Europa;
  • Igualment important és, han coincidit els ponents, organitzar jornades com aquest seminari per compartir aprenentatges i aconseguir un major suport per dominar les eines de gestió dels programes europeus;
  • I finalment, un clam a una major participació del món local, com a administració més propera al ciutadà, en la construcció de la Unió Europea.

Oficina de suport del Govern català
Per la seva banda, Conxita Font, responsable de Fons Europeus del Departament d’Acció Exterior de la Generalitat, ha desgranat les diferents possibilitats que ofereix el finançament europeu els pròxims anys, tot just aprovat el pressupost per al 2021-2027 amb una previsió de despesa pública europea d’1,8243 bilions d’euros (750.000 milions dels quals del Next Generation UEi 1,0743 bilions del Marc Financer Plurianual).

A més de seguir la seva ponència en el seminari, us recomanem visitar el web d’aquest departament del Govern català on trobareu una àmplia informació de la gestió dels fons europeus a Catalunya: www.exteriors.gencat.cat/ca/ambits-dactuacio/afers_exteriors/ue/fons_europeus/. També disposeu d’un butlletí per seguir tota l’actualitat dels #FonsUECat, al qual us podeu subscriure en aquest enllaç.

Us animem a visualitzar el seminari per aprofundir en els ajuts europeus a municipis:

També trobareu informació a https://europedirect.tarragona.cat/fons-europeus/

Els alumnes de 6è de l’escola Riu Clar han estat eurodiputats per un dia en la primera Simulació del Parlament Europeu a Primària.

Els 26 alumnes de 6è curs de l’escola Riu Clar han participat aquest matí a la primera Simulació del Parlament Europeu per a estudiants d’Educació Primària que s’ha celebrat a la ciutat de Tarragona.

La iniciativa, impulsada per l’oficina Europe Direct Tarragona (EDTgn), amb el suport de l’Ajuntament de Tarragona, s’havia organitzat fins ara amb estudiants universitaris però aquest curs també es vol fer arribar als alumnes de les escoles i instituts de la ciutat. L’objectiu és apropar la Unió Europea als més joves, que amb aquesta activitat tenen l’oportunitat de conèixer de prop el funcionament del Parlament i, per unes hores, posar-se en la pell d’un eurodiputat.

L’experiència ha estat molt ben valorada pels participants i pels mestres que han participat en la Simulació. El Ple ha estat presidit pe conseller d’Educació tarragoní, Manel Castaño, juntament amb la responsable de l’Institut Municipal d’Educació de Tarragona (IMET), Clàudia Aznar, i el director de l’escola Riu Clar, Víctor Martín.

Debat en comissions sobre Pacte Verd i “De la Granja a la Taula”

Els alumnes, eurodiputats per un dia, han treballat els temes en diferents comissions.

Abans de posar-se en el paper, la directora de l’oficina EDTgn, Marta Domènech, ha fet una xerrada sobre la UE als participants, que abans del Plenari s’han reunit en quatre grups de treball simulant les Comissions parlamentàries on es debaten els temes que els eurodiputats voten després al Parlament Europeu.

Els temes escollits en aquesta primera Simulació de Primària han girat al voltant de l’estratègia ‘De la Granja a la Taula’ i del Pacte Verd, les polítiques de futur amb les que Europa pretén transformar la Unió des del punt de vista alimentari i d’economia circular, impulsant un model sostenible que ajudi a pal·liar els efectes del canvi climàtic.

Aquesta primera part de l’activitat ha servit perquè els alumnes compartissin tot de reflexions sobre Alimentació Saludable, Reciclatge, Compres de Proximitat I Residu Zero. I és que, a més d’aprendre en primera persona el funcionament del Parlament i prendre consciència de com les decisions ens afecten en el nostre dia a dia i de cara al futur, els escolars han pogut reflexionar sobre aquests temes d’actualitat debatent i escoltant els arguments dels seus companys i fent aportacions que després, un portaveu de cada grup, ha defensat davant de tota la classe en el Plenari. 

Unanimitat en el Ple del Parlament

Moment de votació de les accions proposades en el Ple de la Simulació.

Cada alumne representava un país diferent, cadascú amb la seva ideologia però tot i aquesta diversitat, que també es viu al Parlament Europeu, tots els acords de la Simulació s’han pres per unanimitat. I és que “ens trobem davant del repte més gran, les decisions que avui prenem per combatre el canvi climàtic marcaran el futur de les següents generacions”, els ha dit el conseller d’Educació, qui ha afegit: “Ha estat una sessió del Parlament molt enriquidora, heu fet aportacions molt interessants. Us felicito! Hem de ser conscients que el futur del planeta està a les nostres mans i que tots en formen part”.

Entre les accions proposades i aprovades en aquesta Simulació, com utilitzar ampolles de vidre i carmanyoles en comptes de plàstics i paper d’alumini, i reduir al màxim l’ús del plàstic que contamina els nostres mars i oceans; comprar productes de quilòmetre 0 i incloure una assignatura per aprendre a cultivar aliments, promovent l’autoconsum i reduint el consum de carn, comprant més fruita i verdura a pagesos del nostre entorn; també reutilitzar els materials escolars i fer ús de materials biodegradables; comprar amb bosses de roba i a granel… Al final de l’exposició de motius i llistat de propostes, el portaveu del grup demanava el vot a tots els eurodiputats per un dial, i la mesa recomptava els vots, seguint la mateixa dinàmica que en les sessions reals del Parlament Europeu.

Alumnes compromesos

Moltes gràcies a tots els participants!

Reflexions de gran importància, amb les quals els més petits han demostrat estar conscienciats amb el medi ambient i compromesos amb el futur del planeta. “M’ho he passat molt bé, no sabia com funcionava el Parlament i ara ja ho sé”, deia l’Aya en acabar la sessió. “És molt important el que faci Europa, hem de donar exemple, així la resta de països del món ens seguiran i salvarem el planeta”, afegia el Felipe.

La Simulació del Parlament Europeu per a estudiants, que porta per títol “Tots som Europa!”, forma part del catàleg de recursos educatius que l’oficina Europe Direct Tarragona posa a disposició de les escoles i instituts tarragonins. Trobareu més informació al web de l’oficina www.europedirect.tarragona.cat.