Europe Direct Tarragona (EDTgn), amb la col·laboració de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Rovira i Virgili (URV), organitza aquesta tardor un curs per a mestres, professors i alumnes de Ciències de l’Educació que vulguin aprofundir en el coneixement de la Unió Europea (UE). La inscripció pot realitzar-se a través de l’Institut de Ciències de l’Educació, fins al 27 de setembre, codi 7000010021 al cercador d’activitats XTEC o a través del nostre correu electrònic europedirect@tarragona.cat.

La formació servirà, a més, per conèixer els recursos educatius i de formació que ofereix Europa, des de materials i eines digitals per treballar a l’aula amb els alumnes, a oportunitats de mobilitat del programa Erasmus + o de voluntariat, pràctiques i treball per a joves.

Cinc sessions en línia
El contingut està pensat tant per a mestres d’Educació Primària, com de Secundària, Batxillerat i Cicles Formatius. Consta de 5 trobades en línia, a través de la plataforma Zoom, els dimarts a la tarda, de 17.30 a 20.30 hores, entre el 6 d’octubre i el 17 de novembre, a més de lectures complementàries.

També hi haurà una part pràctica, en la qual es plantegen dues opcions: o bé elaborar una proposta de projecte de mobilitat per a docents o estudiants, o bé fer una proposta pedagògica adaptada a un dels nivells educatius com a recurs per aprofundir en el coneixement de la UE.

Durant les cinc sessions es tractaran temes com la perspectiva històrica, les polítiques o el funcionament de la UE, els valors i la ciutadania europea i els recursos educatius i per als joves que ofereix la Unió. Les sessions es penjaran a l’àrea privada del web d’EDTgn, on cada usuari del curs tindrà accés a materials i recursos per poder treballar els continguts sobre Europa i la seva Unió amb els seus alumnes.

Més informació en aquest enllaç de l’Institut de Ciències de l’Educació de la URV:https://sites.google.com/site/icenouniversitariurv/formacio/directeaeuropa

Interessats en inscriure’s: https://sites.google.com/site/icenouniversitariurv/formacio/directeaeuropa europedirect@tarragona.cat

Consulta el programa amb detall en aquest enllaç.

El Parlament Europeu va arrancar ahir el curs polític amb el ja tradicional discurs del SOTEU, sobre l’Estat de la Unió Europea, per les seves sigles en anglès. La presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, va repassar la feina feta el darrer any, marcat per la crisi de la COVID-19, tot anunciant noves iniciatives europees. Entre aquestes, les prioritats són fer front al canvi climàtic, les amenaces per a la salut, el racisme i la migració.

Segons Von der Leyen, la Unió Europea impulsarà mesures com el salari mínim europeu i proposarà incrementar l’objectiu de reduir les emissions de cara a l’any 2030, rebaixant almenys en un 55% les emissions respecte l’any 1990, amb la vista posada a convertir l’eurozona en un continent neutral de cara al 2050, i consolidant la UE com una economia digital. També va anunciar que la setmana vinent es presentarà un nou Pacte Europeu sobre la Migració: “Cada any al voltant de dos milions de persones i 140.000 refugiats vénen a Europa” i, en aquest sentit, “salvar vides al mar no és una opció”, va dir.

Tal com va destacar el president del Parlament, David Sassoli, “Necessitem més Europa, una Europa diferent, més justa i més sensible a les necessitats de tots els ciutadans europeus”.

Més informació aquí i a les xarxes socials sota l’etiqueta #SOTEU.

Per facilitar la transició la Comissió Europea ha editat una guia per a les empreses.

El 31 de desembre finalitzarà el període de transició pactat entre el Regne Unit i la Unió Europea (UE) per fer efectiu plenament l’acord de sortida d’aquest país de la Unió, conegut popularment com a Brexit. Així, tot i que oficialment el Regne Unit va abandonar la UE el 31 de gener de 2020, aquest acord de transició permet a empreses i ciutadans adaptar-se a la nova situació, ja que el Dret de la Unió continua sent aplicable en territori anglès durant tot aquest any.

Però alerta! L’1 de gener de 2021 la situació canvia i comportarà canvis importants per a l’administració pública, les empreses i els ciutadans, tant en matèria de duanes com en la fiscalitat. L’impacte és important, com mostren algunes dades: en el moment de la sortida uns 30.000 catalans residien al Regne Unit i més de 3.370 empreses catalanes hi exportaven els seus productes, sent el cinquè soci comercial català, amb un volum de negoci de gairebé 4.000 milions d’euros; el país ara extracomunitari acollia 668 estudiants Erasmus i un miler d’investigadors catalans, per exemple.

Per facilitar aquesta transició, la Comissió Europea està revisant i actualitzant més de cent comunicacions sectorials amb afectacions per la sortida del Regne Unit. I ha editat una guia per a les empreses que us podeu descarregar en aquest enllaç per estar al cas dels canvis que es produiran a partir de 2021, quan el Regne Unit haurà de complir els mateixos tràmits duaners que s’apliquen a qualsevol altre país no comunitari. És important estar informat de la situació i preparar-se per als canvis, ja que ambdues parts continuen negociant i en el cas que al final del període transitori no assolissin un acord que permeti un lliure comerç ambiciós, s’incrementarien els tràmits a seguir.

Consulteu aquesta pàgina de l’Agència Tributària per conèixer les afectacions del Brexit en duanes i en els impostos de l’IVA i Societats, també en l’import de la Renda per a les Persones Físiques (IRPF), o poseu-vos en contacte per conèixer les darreres actualitzacions a través dels correus electrònics brexitaduanas@correo.aeat.es​ i, en cas de consultes sobre els impostos, internacional@correo.aeat.es.

I recorda que pots seguir tota l’actualitat europea al nostre blog Directe a Europa, i a les nostres xarxes socials: FacebookTwitter i Instagram.

La Platja Llarga de Tarragona ha aplegat prop de 100 persones per a celebrar el 29è Dia de Conscienciació i Sensibilització de les Platges organitzat per Mare Terra Fundació Mediterrània i que compta amb el suport del centre d’informació Europe Direct Tarragona des de fa ja gairebé 10 anys.

L’objectiu és fer visible la preocupant situació que pateixen mars i oceans, i conscienciar la població al respecte. Aquesta edició s’ha focalitzat en la lluita contra els residus, un dels principals problemes dels oceans.

Ángel Juárez, president de Mare Terra Fundació Mediterrània ha explicat que “cada any es llencen més de 8 mil tones de residus al mar. Això equival a 800 Torres Eiffel. Cada 2 segons, 200 quilos de plàstic es llancen al mar”.

La jornada es dirigeix, sobretot, sobretot, a infants i joves. Comença amb una xerrada d’educació ambiental, centrada en la importància del reciclatge. A continuació, i separats per grups, els participants inicien la recollida de brossa. A més, entre tots els participants han fet uns murals reivindicatius amb lemes com “Guants i mascaretes van al gris”, “Els petits gestos ens fan grans” o “Salvem el Mediterrani”. S’ha aprofitat la jornada per a denunciar la gran presència de mascaretes, guants i altres materials de protecció al mar. Cal tenir en compte que les mascaretes quirúrgiques i les FFFP2 inclouen polipropilè, un tipus de plàstic que tarda més de 200 anys en desintegrar-se.

El Dia de Platja ha estat tot un èxit per Mediterrània, gràcies també al compromís mediambiental i esforç dels casals d’estiu del Racing Club de Bonavista, Handbol Club Tarragona i del Club de Vela de la Platja Llarga, més famílies i participants individuals.

A més, el casal del Club de Vela ha ajudat en les tasques d’organització, i també han col·laborat Sirenas Mediterranean Academy, l’Ajuntament de Tarragona, la Coordinadora d’Entitats de Tarragona, Sirusa, Cator, DOW, Ematsa, Griñò, UGT i l’Empresa Municipal de Transports i, un any m és, el centre d’informació Europe Direct Tarragona.

L’equip de Mediterrània ha garantit la seguretat de tothom. Per aquest motiu, durant la jornada ha estat obligatori l’ús de mascareta, s’ha respectat la distància de seguretat i els grups de convivència dels casals. També hi havia dispensadors de gels desinfectants i, a més a més, s’han realitzat controls de temperatura a tots els assistents.

Una nova enquesta de l‘Eurobaròmetre sobre la democràcia i la ciutadania de la UE, publicada per la Comissió Europea, posa de manifest que la immensa majoria dels europeus (el 91%) està familiaritzat amb l’expressió “ciutadania de la Unió Europea”. Es tracta del major grau de coneixement des de 2007 i representa una pujada constant des del 87% registrat el 2015. Gairebé tots els europeus estan ben informats dels seus drets electorals, tant a nivell nacional com europeu. 
La vicepresidenta de Valors i Transparència, Věra Jourová, ha assegrat que “m’alegra observar que cada vegada més europeus coneixen els seus drets com a ciutadans de la UE: el dret a residir en un altre Estat membre, a rebre igualtat de tracte amb independència de seva nacionalitat ia gaudir de sufragi actiu i passiu en les eleccions europees. No obstant això, també necessiten conèixer la manera de protegir aquests drets quan no es respectin. Desitjo capacitar els ciutadans europeus perquè puguin aprofitar plenament el que ofereix Europa”.
Per la seva banda, el comissari de Justícia i Consumidors, Didier Reynders, ha declarat que “el foment de la ciutadania de la UE i de la participació en la vida democràtica segueix sent una de les màximes prioritats de la Comissió. Per tant, és molt encoratjador comprovar que una majoria aclaparadora d’europeus sap el que vol dir concretament ser ciutadà de la Unió Europea. La Comissió Europea s’ha compromès igualment a vetllar perquè els ciutadans puguin seguir gaudint de tots els drets que els confereix la ciutadania de la Unió. Això val especialment en aquests temps de pandèmia de COVID19, en els quals hem de ser especialment vigilants per protegir els drets dels ciutadans”.
La Comissió Europea ha iniciat una consulta pública sobre els drets de la ciutadania de la UE.

Europa ha de transformar el seu sistema energètic per ser climàticament neutre d’aquí al 2050. Les estratègies de la UE per a la integració de sistema energètic i l’hidrogen faran més planer el camí cap a un sector energètic més eficient i interconnectat, impulsat pel doble objectiu d’un planeta més net i una economia més forta.

Aquestes dues estratègies presenten una nova agenda d’inversió en energies netes, d’acord amb el paquet de recuperació «Next Generation EU» de la Comissió i el Pacte Verd Europeu. Les inversions previstes tenen potencial per estimular la recuperació econòmica després de la crisi de l’coronavirus. Creen ocupació a Europa i reforcen el nostre lideratge i la nostra competitivitat en les indústries estratègiques, que són crucials per a la resiliència d’Europa.

L’estratègia de la UE sobre la integració de sistema energètic proporcionarà el marc per a la transició a una energia ecològica. La integració de sistema energètic vol dir que el sistema es planifica i gestiona en el seu conjunt, vinculant els diferents vectors energètics, infraestructures i sectors de consum. Aquest sistema connectat i flexible serà més eficient i reduirà els costos per a la societat.

L’estratègia es basa en tres pilars principals:
• un sistema energètic més «circular», centrat en l’eficiència energètica
• una major electrificació directa dels sectors d’ús final
• promoció dels combustibles nets, inclosos l’hidrògen renovable i els biocarburants i el biogàs sostenibles

La comissió ha adoptat un paquet complementari de mesures excepcionals de suport a el sector vitivinícola, arran de la crisi de la COVID19 i les seves conseqüències en el sector. Aquestes noves mesures inclouen una autorització temporal que permet als agents econòmics autoorganitzar mesures de mercat, l’increment de la contribució de la Unió Europea per als programes nacionals de suport a el sector vitivinícola i la introducció de el pagament de bestretes per a la destil·lació i l’emmagatzematge en casos de crisi.

Janusz Wojciechowski, comissari d’Agricultura i Desenvolupament Rural, ha declarat que “el sector vitivinícola ha estat un dels més afectats per la crisi del coronavirus i les mesures de confinament corresponents adoptades a tota la UE. El primer paquet de mesures específiques de mercat adoptat per la Comissió ja ha prestat un suport considerable. No obstant això, les incerteses que envolten la magnitud de la crisi a nivell de la UE i mundial, així com un estret seguiment de mercat, ens han portat a proposar un nou paquet de mesures per al sector vitivinícola. Estic convençut que aquestes mesures produiran ràpidament resultats concrets per al sector vitivinícola de la UE i aviat proporcionaran estabilitat a el sector”.

El sector vitivinícola és un dels sectors agroalimentaris més afectats, a causa dels ràpids canvis en la demanda i a el tancament de restaurants i bars a tota la UE, que no ha estat compensat pel consum intern.

A més d’aquestes mesures de suport al sector vitivinícola, el sector de les fruites i hortalisses també es beneficiarà d’un increment de la contribució de la UE (de l’50% a l’70%) per als programes gestionats per les organitzacions de productors. Això proporcionarà una major flexibilitat a les organitzacions de productors en l’execució dels seus programes.

Aquestes mesures complementen el paquet recentment adoptat, que va beneficiar a el sector vitivinícola gràcies a la flexibilitat oferta en virtut dels programes de suport a l’mercat. Aquest paquet incloïa, per exemple, una major flexibilitat de les eines per controlar el potencial de producció, l’anomenada collita en verd, i la possibilitat d’incloure noves mesures temporals, com la destil·lació de vi en cas de crisi o una ajuda per a l’emmagatzematge de vi en cas de crisi.

 

El Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat) i les Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) han celebrat el seminari “Pobresa i ocupació: Què volen dir les entitats catalanes d’acció social a Europa?”. L’objectiu era facilitar que les entitats catalanes contribueixin a traslladar la realitat del país i les seves prioritats als actors clau europeus en els àmbits de l’ocupació i la pobresa.

D’aquesta manera, es vol animar a les entitats a fer aportacions des de Catalunya en l’elaboració del Pla d’acció del Pilar europeu de drets socials que està impulsant actualment la Comissió Europea.

El seminari també ha donat a conèixer les polítiques i instruments en l’àmbit de la protecció social i la inclusió en la nova programació 2021-2027 i les iniciatives i actuacions europees previstes per donar resposta a la crisis social sobrevinguda arran de la pandèmia de la COVID19.

La majoria dels instruments que afecten als drets socials estan a mans dels estats membres, però les institucions de la Unió Europea poden contribuir a establir pautes i recomanacions sobre aquestes polítiques, sobretot les que tenen a veure amb la pobresa i l’exclusió social vinculada amb l’ocupació.

En el marc de l’elaboració i la implementació del pla d’acció del Pilar europeu de drets socials, la Comissió Europea convida a institucions estatals, regionals, locals, europees i entitats de la societat civil, a fer les seves aportacions per tal d’elaborar aquest Pla d’acció que es presentarà el 2021. Per aquest motiu, hi ha oberta una consulta pública fins el dia 30 de novembre de 2020.

El Pilar europeu de drets socials va ser signat pel Parlament Europeu, el Consell i la Comissió a la Cimera social de Göteborg el novembre de 2017.

Podeu tornar a veure el seminari en aquest enllaç.

 

La Comissió Europea ha renovat el portal “Digui’ns el que pensa” on es convida a tots els ciutadans (empreses i organitzacions no governamentals) a donar la seva opinió sobre les iniciatives de la Comissió en fases clau del procés legislatiu. El portal és més fàcil d’usar, de manera que el públic pugui dir la seva accedint directament a les consultes més recents des de la pàgina d’inici.

Maroš Šefčovič, vicepresident de Relacions Interinstitucionals i Prospectiva, ha declarat que “estem augmentant la nostra difusió. Vull animar les parts interessades i als ciutadans, fins i tot a aquells que no tenen un coneixement profund de l’elaboració de polítiques de la UE, a contribuir a les nostres iniciatives segons van prenent forma abans i després de la seva adopció per la Comissió. Aquesta és una altra forma essencial de garantir que la nostra legislació està a l’altura de les normes de qualitat més estrictes”.

La nova versió millorarà encara més la consulta i la comunicació de la Comissió amb el ciutadà i augmentarà la transparència. L’objectiu és millorar la qualitat de l’elaboració de polítiques de la UE gràcies a les aportacions de totes les parts interessades, mitjançant el portal.

Actualment hi ha tres consultes públiques al portal “Digui’ns el que pensa”:

  • Llei de Serveis Digitals
  • Estratègia per a una Mobilitat Intel·ligent i Sostenible
  • Nova agenda del consumidor

La Comissió Europea pren mesures per tal que els joves tinguin totes les oportunitats possibles de desenvolupar al màxim el seu potencial per donar forma a el futur de la Unió Europea i prosperar en les transicions ecològica i digital.

Amb “Next Generation EU” i el futur pressupost de la UE, la Comissió ja ha proposat importants oportunitats de finançament de la UE per a l’ocupació juvenil.

És per això que el vicepresident executiu per a una Economia a Servei de les Persones, Valdis Dombrovskis, ha assenyalat que “mai ha estat tan important que ajudem a la següent generació d’europeus a prosperar i a ascendir en l’escala laboral, especialment en aquesta època de crisi. Proposem solucions clares i específiques perquè els nostres joves tinguin les oportunitats professionals que mereixen. A l’invertir en la joventut de el present, contribuirem a crear un mercat laboral competitiu, resilient i inclusiu per al futur “.

Per la seva banda, Nicolas Schmit, comissari d’Ocupació i Drets Socials, ha declarat que “ara és el moment de reformar les mesures de suport que oferim als joves, la qual cosa és molt necessari. En favor dels milions de graduats i dels que fan els primers passos en el mercat laboral hem de mobilitzar tot el suport que puguem. Els nostres joves es mereixen les millors oportunitats possibles per desenvolupar al màxim el seu potencial ”

El paquet de suport a l’ocupació juvenil s’articula al voltant de quatre eixos que proporcionen un pont cap a l’ocupació per a la pròxima generació:

  • La Comissió reforça la Garantia Juvenil i incrementa l’acostament als joves vulnerables de tota la UE, per incloure ara a les persones de 15 a 29 anys
  • Recomanació manté la promesa que, si s’inscriuen en la Garantia Juvenil, els joves van a rebre una oferta d’ocupació, educació, formació d’aprenents o pràctiques en el termini de quatre mesos
  • Amb una educació i una formació professionals més àgils i centrades en l’alumne es prepararà als joves per als seus primers llocs de treball i es brindarà a més adults l’oportunitat de millorar o canviar les seves carreres professionals
  • Un nou impuls per a la formació d’aprenents beneficiarà tant als ocupadors com als joves, afegint mà d’obra qualificada a una àmplia gamma de sectors

Les mesures addicionals de suport a l’ocupació juvenil inclouen a curt termini incentius a l’ocupació i la creació d’empreses, i a mig termini la creació de capacitats, de xarxes de joves emprenedors i de centres de formació interempresarials.

Per aquest motiu, la Comissió insta els Estats membres a intensificar el suport a l’ocupació juvenil fent ús de la important finançament disponible en el marc de “Next Generation EU” i de el futur pressupost de la UE. Amb aquest instrument, la Unió pot ajudar a finançar:

  • Ajuts per a la creació d’empreses i préstecs per a joves emprenedors, sistemes de tutoria i vivers d’empreses
  • Primes a les pimes que contractin aprenents
  • Sessions de formació per
    adquirir noves
    qualificacions necessàries en el mercat de treball
  • Desenvolupament de les capacitats dels serveis públics d’ocupació
  • Formació en gestió de
    carreres en l’educació
    formal
  • Inversions en infraestructura i tecnologia d’aprenentatge
    digital

Ara correspon als Estats membres donar prioritat a aquestes inversions. S’han de destinar a el menys 22.000 milions d’euros a el suport a l’ocupació juvenil.