Entrades

Fer una compra amb el mòbil, pagar un cafè amb una targeta o enviar diners a una altra persona en qüestió de segons s’ha convertit en una acció quotidiana a Europa. Però darrere de molts d’aquests pagaments hi ha plataformes i empreses que no són europees. De fet, prop del 70 % dels pagaments amb targeta que es fan a la Unió Europea depenen de xarxes com Visa o Mastercard.

Per reduir aquesta dependència i reforçar la sobirania financera europea, el Parlament Europeu ha fet un nou pas endavant en el projecte de l’euro digital. La Comissió d’Economia i Afers Monetaris de l’Eurocambra ha aprovat la seva posició negociadora, desbloquejant una iniciativa que ara haurà de negociar-se amb el Consell de la Unió Europea abans de convertir-se en una realitat.

Es tracta d’un projecte que fa anys que està sobre la taula i que podria començar les primeres proves pilot el 2027, amb la previsió que l’euro digital arribi als ciutadans a partir del 2029.

Què és exactament l’euro digital?

Malgrat el seu nom, l’euro digital no és una criptomoneda ni un actiu especulatiu. Serà una nova forma de diner públic emesa pel Banc Central Europeu (BCE), amb el mateix valor que els bitllets i les monedes que utilitzem actualment.

L’objectiu és oferir una alternativa de pagament segura, gratuïta per als ciutadans i disponible a tota la Unió Europea.

Això significa que els consumidors podran escollir entre diferents formes de pagament: efectiu, targetes bancàries, aplicacions privades o euro digital.

La clau és precisament aquesta: ampliar les opcions disponibles, no substituir les existents.

L’efectiu continuarà existint

Una de les preguntes més habituals és si l’arribada de l’euro digital significarà la desaparició dels diners físics.

La resposta és clara: no.

Tant el Parlament Europeu com el Banc Central Europeu insisteixen que els bitllets i les monedes continuaran circulant. L’euro digital conviurà amb l’efectiu, de la mateixa manera que avui conviuen les targetes, els pagaments amb mòbil i els diners en metàl·lic.

L’objectiu és garantir que cada persona pugui continuar triant com vol pagar.

Una alternativa europea als grans sistemes de pagament

Una de les principals motivacions del projecte és reforçar l’autonomia estratègica de la Unió Europea.

Actualment, la major part dels pagaments electrònics europeus depenen de plataformes nord-americanes. A més, molts sistemes nacionals només funcionen dins del seu propi país, cosa que dificulta alguns pagaments transfronterers.

Amb l’euro digital, Europa vol disposar d’una infraestructura pròpia, pública i interoperable que funcioni a tots els estats membres.

Això permetria augmentar la seguretat dels pagaments, reduir la dependència tecnològica exterior i reforçar la capacitat de resposta davant possibles crisis internacionals.

Com funcionarà?

La proposta preveu dues modalitats d’ús.

D’una banda, hi haurà una versió connectada a internet, que permetrà fer pagaments digitals de manera similar als sistemes actuals.

De l’altra, existirà una versió fora de línia, que permetrà efectuar pagaments directament entre dispositius mòbils, fins i tot sense connexió a internet. Aquesta opció busca oferir més privacitat i garantir que els pagaments puguin continuar funcionant en qualsevol situació.

A més, l’obertura del compte i l’ús de l’euro digital seran gratuïts per als ciutadans. Els possibles costos derivats de les operacions seran assumits pels comerços, igual que passa actualment amb molts sistemes de pagament electrònic.

La normativa també establirà un límit màxim d’euros digitals que podrà mantenir cada persona, una quantitat que el BCE revisarà periòdicament.

Un projecte que encara ha de completar el seu recorregut

L’aprovació de la posició negociadora del Parlament Europeu no significa que l’euro digital sigui imminent. Ara començaran les negociacions amb el Consell de la Unió Europea, on estan representats els estats membres. Si s’arriba a un acord, el text definitiu podria quedar aprovat abans de final d’any. A partir d’aquí, el Banc Central Europeu podria iniciar les proves pilot previstes per al 2027, amb la mirada posada en una implantació gradual cap al 2029.

Una Europa més preparada per als reptes digitals

La transformació digital també afecta la manera com paguem, comprem i gestionem els nostres diners. Davant aquest canvi, la Unió Europea aposta per desenvolupar eines pròpies que reforcin la seva autonomia i ofereixin més opcions als ciutadans.

L’euro digital no pretén substituir res del que ja funciona, sinó adaptar el sistema monetari europeu als nous hàbits de consum, garantint alhora la seguretat, la llibertat d’elecció i la independència tecnològica.

Potser encara trigarem uns anys a utilitzar-lo, però el debat sobre com seran els pagaments del futur ja està en marxa. I Europa vol assegurar-se que aquest futur també es construeixi des del continent.

nuevo-billete-de-10-eurosEl Banc Central Europeu (BCE) ha posat em circulació el nou bitllet de 10 € que incorpora més mesures de seguretat per fer més difícil la seva falsificació. El BCE i els bancs centrals nacionals de l’Eurosistema han fet campanyes informatives sobre la sèrie Europa per ajudar al públic a reconèixer els nous bitllets i els seus elements de seguretat. Per tal de ajudar a tothom, la seva autenticitat es pot comprovar a través del mètode “Toca, Mira, Gira”.

Toca” perquè la textura del paper és més resistent. Se’ls ha dotat d’un fi envernissat protector per a una major durabilitat el què vol dir que vol dir que hauran de substituir-se amb menor freqüència, reduint amb així el cost i l’impacte mediambiental. La imatge principal, les lletres i la xifra gran que indica el valor del bitllet tenen un relleu que s’aprecia amb el tacte. A més, després de mantenir consultes amb usuaris amb problemes de visió, el disseny s’adaptat per poder incloure elements específics que els ajudés a la seva identificació.

Mira” la marca d’aigua, on apareix el retrat d’Europa, personatge de la mitologia grega. I a contrallum es veu la imatge principal i el valor del bitllet així com un fil de seguretat, en forma de banda fosca.

Gira” el bitllet, i al seu revers es pot apreciar una banda daurada que mostra el retrat d’Europa, el valor del bitllet i el símbol €. El número verd maragda amb el valor del bitllet, produeix un efecte de llum metàl·lica que es mou cap amunt i cap avall, i que varia de color, passant del verd maragda al blau fosc.

Tots els comerciants o qualsevol altre interessat que utilitzi màquines de tractament de bitllets i dispositius d’autenticitat, han d’adaptar els seus equips al nou bitllet de 10 €.

Per celebrar la introducció del nou bitllet de 10 € s’ha organitzat un concurs a través de Twitter i Instagram que, sota el nom de «Selfie amb el nou bitllet de 10 €», tindrà lloc al 30 de novembre de 2014.

Vídeo de presentació del nou bitllet de 10 €

Fàcil de comprovar

Més informació: clica

Euro-coinEl Parlament Europeu ha votat a favor de l’adhesió de Lituània a la zona euro a partir de l’1 de gener de 2015. El país bàltic, que serà el número 19 a entrar en la moneda única, compleix tots els criteris de convergència establerts en el Tractat.

El Banc Central Europeu ha certificat que Lituània compleix amb tots els criteris de convergència establerts en el Tractat: alt grau d’estabilitat de preus, finances públiques sostenibles, respecte dels marges normals de fluctuació dels tipus de canvi del Sistema Monetari Europeu i el caràcter durador de la convergència aconseguida per l’Estat. L’informe del Banc, així com un altre de la Comissió Europea, apunten que el país compleix plenament els criteris.

La Comissió Europea estima que Lituània serà el segon país de la UE que més creixi aquest any amb un 3,3 per cent, només per darrere de Letònia (3,8 per cent), però altres fonts alerten que el PIB es veurà afeblit aquest any per les conseqüències del conflicte entre Rússia i Ucraïna.

Després d’aquest tràmit d’aprovació, és el torn de l’Ecofin, que agrupa tots els titulars d’Economia i Finances de la Unió Europea, i que després de la recomanació positiva del Parlament està previst que també de la seva si. Després arribarà el torn de la cimera de caps d’Estat i de Govern de la UE, pel que està previst que l’aprovació definitiva es prengui el proper 23 de juliol.

Amb la incorporació de Lituània, ja seran 19 els països que integren una zona euro. Els últims a incorporar-se han estat Letònia (2014), Estònia (2011), Eslovàquia (2009), Xipre i Malta (2008) i Eslovènia (2007). La resta de països que la integren )Alemanya, Àustria, Bèlgica, Espanya, Finlàndia, França, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Països Baixos i Portugal) van entrar junts en bloc el 1999, encara que l’euro va començar a circular el 2002.

Més informació:

L’Euro

Com s’entra a l’Euro?