Fer una compra amb el mòbil, pagar un cafè amb una targeta o enviar diners a una altra persona en qüestió de segons s’ha convertit en una acció quotidiana a Europa. Però darrere de molts d’aquests pagaments hi ha plataformes i empreses que no són europees. De fet, prop del 70 % dels pagaments amb targeta que es fan a la Unió Europea depenen de xarxes com Visa o Mastercard.

Per reduir aquesta dependència i reforçar la sobirania financera europea, el Parlament Europeu ha fet un nou pas endavant en el projecte de l’euro digital. La Comissió d’Economia i Afers Monetaris de l’Eurocambra ha aprovat la seva posició negociadora, desbloquejant una iniciativa que ara haurà de negociar-se amb el Consell de la Unió Europea abans de convertir-se en una realitat.

Es tracta d’un projecte que fa anys que està sobre la taula i que podria començar les primeres proves pilot el 2027, amb la previsió que l’euro digital arribi als ciutadans a partir del 2029.

Què és exactament l’euro digital?

Malgrat el seu nom, l’euro digital no és una criptomoneda ni un actiu especulatiu. Serà una nova forma de diner públic emesa pel Banc Central Europeu (BCE), amb el mateix valor que els bitllets i les monedes que utilitzem actualment.

L’objectiu és oferir una alternativa de pagament segura, gratuïta per als ciutadans i disponible a tota la Unió Europea.

Això significa que els consumidors podran escollir entre diferents formes de pagament: efectiu, targetes bancàries, aplicacions privades o euro digital.

La clau és precisament aquesta: ampliar les opcions disponibles, no substituir les existents.

L’efectiu continuarà existint

Una de les preguntes més habituals és si l’arribada de l’euro digital significarà la desaparició dels diners físics.

La resposta és clara: no.

Tant el Parlament Europeu com el Banc Central Europeu insisteixen que els bitllets i les monedes continuaran circulant. L’euro digital conviurà amb l’efectiu, de la mateixa manera que avui conviuen les targetes, els pagaments amb mòbil i els diners en metàl·lic.

L’objectiu és garantir que cada persona pugui continuar triant com vol pagar.

Una alternativa europea als grans sistemes de pagament

Una de les principals motivacions del projecte és reforçar l’autonomia estratègica de la Unió Europea.

Actualment, la major part dels pagaments electrònics europeus depenen de plataformes nord-americanes. A més, molts sistemes nacionals només funcionen dins del seu propi país, cosa que dificulta alguns pagaments transfronterers.

Amb l’euro digital, Europa vol disposar d’una infraestructura pròpia, pública i interoperable que funcioni a tots els estats membres.

Això permetria augmentar la seguretat dels pagaments, reduir la dependència tecnològica exterior i reforçar la capacitat de resposta davant possibles crisis internacionals.

Com funcionarà?

La proposta preveu dues modalitats d’ús.

D’una banda, hi haurà una versió connectada a internet, que permetrà fer pagaments digitals de manera similar als sistemes actuals.

De l’altra, existirà una versió fora de línia, que permetrà efectuar pagaments directament entre dispositius mòbils, fins i tot sense connexió a internet. Aquesta opció busca oferir més privacitat i garantir que els pagaments puguin continuar funcionant en qualsevol situació.

A més, l’obertura del compte i l’ús de l’euro digital seran gratuïts per als ciutadans. Els possibles costos derivats de les operacions seran assumits pels comerços, igual que passa actualment amb molts sistemes de pagament electrònic.

La normativa també establirà un límit màxim d’euros digitals que podrà mantenir cada persona, una quantitat que el BCE revisarà periòdicament.

Un projecte que encara ha de completar el seu recorregut

L’aprovació de la posició negociadora del Parlament Europeu no significa que l’euro digital sigui imminent. Ara començaran les negociacions amb el Consell de la Unió Europea, on estan representats els estats membres. Si s’arriba a un acord, el text definitiu podria quedar aprovat abans de final d’any. A partir d’aquí, el Banc Central Europeu podria iniciar les proves pilot previstes per al 2027, amb la mirada posada en una implantació gradual cap al 2029.

Una Europa més preparada per als reptes digitals

La transformació digital també afecta la manera com paguem, comprem i gestionem els nostres diners. Davant aquest canvi, la Unió Europea aposta per desenvolupar eines pròpies que reforcin la seva autonomia i ofereixin més opcions als ciutadans.

L’euro digital no pretén substituir res del que ja funciona, sinó adaptar el sistema monetari europeu als nous hàbits de consum, garantint alhora la seguretat, la llibertat d’elecció i la independència tecnològica.

Potser encara trigarem uns anys a utilitzar-lo, però el debat sobre com seran els pagaments del futur ja està en marxa. I Europa vol assegurar-se que aquest futur també es construeixi des del continent.