La Comissió acull amb satisfacció la decisió unànime del Consell de suprimir els controls fronterers terrestres interns amb Romania i Bulgària a partir de l’1 de gener de 2025. Aquest pas important completa la plena adhesió d’ambdós països a l’espai Schengen. Això no només reforça l’espai Schengen, sinó que també enforteix el mercat interior, augmenta els viatges, el comerç i el turisme. Un espai Schengen robust reforça la unitat de la UE i fa que la Unió Europea sigui més forta a escala global.

A partir de l’1 de gener de 2025, els ciutadans podran viatjar sense controls fronterers terrestres a i entre Bulgària i Romania.

Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea:
“Avui és un dia d’alegria per a tots els búlgars, romanesos i per a tota la nostra Unió. Ambdós estats membres s’uniran plenament a la zona de lliure circulació més gran del món. Això és important per a tots nosaltres, ciutadans i empreses europees. Junts en recollirem els beneficis d’una Unió més forta i connectada.”

Des del desembre passat, quan el Consell va decidir donar la benvinguda a Romania i Bulgària a l’espai Schengen, ambdós estats membres han pres totes les mesures necessàries per garantir una aplicació fluida de les normes de Schengen a partir del 31 de març de 2024. En aquesta data, es van aixecar els controls a les fronteres internes aèries i marítimes, i les normes de Schengen van començar a aplicar-se, inclosa l’emissió de visats Schengen.

Els marcs de cooperació que la Comissió va posar en marxa al març d’aquest any amb Bulgària i Romania es basen en la implementació reeixida de projectes pilot per a procediments ràpids d’asil i retorn. Ambdós països continuaran donant suport als esforços europeus conjunts per abordar la seguretat de la UE a les seves fronteres externes i afrontar els desafiaments migratoris. La Comissió també continuarà oferint suport financer i assistència de Frontex a ambdós estats membres.

Tal com es va destacar en l’Informe sobre l’estat de Schengen 2024, Schengen es manté fort i continua sent la destinació més visitada del món. Garantint un viatge suau i segur per a una regió amb una població de gairebé 450 milions de persones, l’espai Schengen és essencial per a la Unió Europea, la seva gent i les seves empreses. Amb Bulgària i Romania ara plenament integrades a Schengen, fem un pas crucial més per construir una Unió forta i connectada.

Tretze anys després de la primera presidència polonesa i vint anys després d’unir-se a la UE, Polònia presenta un programa de presidència ambiciós, l’objectiu principal del qual és implementar les prioritats establertes al voltant del tema de la seguretat.

L’agressió armada continuada de Rússia contra Ucraïna amenaça la seguretat de tot el continent, però també és una guerra contra els principis i valors que representa la Unió Europea. La presidència polonesa farà esforços per respectar-los i promoure’ls dins de la UE, subratllant el paper especial de la societat civil.

La presidència polonesa coincideix amb l’inici del cicle institucional, que ofereix una oportunitat per establir objectius, suggerir solucions i iniciar processos per als pròxims cinc anys. L’1 de gener de 2025 comença un període de treball intens per aconseguir una Europa segura i pròspera per a les futures generacions.

La presidència polonesa donarà suport a les activitats que enforteixin la seguretat europea en moltes de les seves dimensions: externa, interna, informativa, econòmica, energètica, alimentària i sanitària.

Més informació a https://polish-presidency.consilium.europa.eu/en/programme/programme-of-the-presidency/

La majoria (75,5 %, segons les darreres dades d’Eurostat) de ciutadans de la UE prefereixen passar les vacances dins del seu estat membre, però els que decideixen marxar viatgen majoritàriament a algun altre indret de la UE (podeu consultar les dades aquí). 

 

La legislació de la Unió Europea regula aspectes importants durant el període de vacances com els drets dels passatgers, les compres transfrontereres o les tarifes que ens poden cobrar les companyies telefòniques quan fem servir el mòbil i altres dispositius dins de la UE. A més, els ciutadans disposen d’un seguit d’eines i recursos que ajuden a planificar el viatge i poden ser d’utilitat en cas d’incidències o imprevistos. La targeta sanitària europea, el telèfon gratuït d’emergències a la UE, una aplicació mòbil amb les normes de trànsit als diferents països, el contacte dels consolats europeus fora de la Unió o la informació sobre què s’ha de fer per viatjar amb mascotes en són alguns exemples.

Drets dels passatgers

La Unió Europea és la primera regió del món en comptar amb un conjunt regulat de drets que protegeixen els passatgers, independentment del mitjà de transport que utilitzin. La legislació europea protegeix els viatgers que es desplacen en avió, en vaixell, en tren i en autobús, i preveu un seguit d’indemnitzacions en casos com els retards, la pèrdua d’equipatge o les cancel·lacions, així com les obligacions per a les companyies en matèria d’informació i assistència durant el viatge.

Podeu consultar els vostres drets com a passatgers aquí.

Viatgers amb discapacitat o mobilitat reduïda

Tant si viatgen amb avió, com amb transport ferroviari, vaixell o autobús, les persones amb mobilitat reduïda han de tenir garantit el mateix accés al transport que qualsevol altra persona. A més en tots els casos tenen dret a assistència gratuïta per part de les companyies.

Podeu consultar els vostres drets com a passatgers amb discapacitat o amb mobilitat reduïda aquí.

Per viatjar amb cotxe: aplicació sobre normes de trànsit a tota la UE

Quin és el límit de velocitat a les autopistes franceses? He de portar casc quan vaig amb moto per Suècia? Quin equipament de seguretat haig de dur sempre dins del cotxe quan condueixo per Eslovàquia? Les persones que viatgen amb cotxe o moto per la Unió Europea poden trobar tota aquesta informació a l’aplicació Going Abroad, desenvolupada per la Comissió Europea i disponible tant per a Apple com per a Android. També podeu disposar de tota la informació en aquesta pàgina web.

Protecció dels consumidors 

Si viatgeu a la UE i feu compres en un altre país, recordeu que arreu de la Unió Europea prevalen un seguit de drets dels consumidors, com ara el dret a disposar d’informació clara sobre el producte o servei, el preu i el cost d’enviament. També heu de conèixer els vostres drets si alguna cosa surt malament. Segons la normativa europea, si heu comprat un producte que està defectuós, no funciona o no es correspon a l’anunci, el venedor ha de reparar-lo, canviar-lo, aplicar-hi un descompte o tornar-vos els diners. També teniu dret a canviar qualsevol compra en un termini de catorze dies sense justificació. Trobeu-ne tota la informació aquí.

Números d’emergència: 112 i 116000

Els ciutadans de la Unió Europea disposen d’un número d’emergència únic i gratuït per a tota la UE. Es pot trucar al 112 des de qualsevol telèfon fix o mòbil i us atendrà un especialista que transferirà directament la trucada al servei d’emergència corresponent (policia, bombers, etc.)

A la UE també hi ha un número de telèfon comú (116 000) per denunciar la desaparició d’un menor. En aquest número un equip de professionals respondrà les preguntes jurídiques o administratives i oferirà suport psicològic.

Targeta Sanitària Europea

La Targeta Sanitària Europea (TSE) és un document que permet als ciutadans de la UE rebre el tractament mèdic necessari durant una estança temporal a qualsevol estat membre de la Unió en les mateixes condicions que els nacionals d’aquell estat.

La TSE és gratuïta i la pot demanar qualsevol ciutadà que estigui assegurat o cobert per un sistema de seguretat social estatal en qualsevol estat membre de la UE, Islàndia, Liechtenstein, Noruega o Suïssa.

A Espanya, la targeta es pot sol·licitar a la seu electrònica de la Seguretat Social, al portal Tu Seguridad Social o per telèfon al número 901166565.

Viatjar amb mascotes

Els ciutadans de la UE poden viatjar lliurement amb el seu gos, gat o fura si disposen d’un passaport europeu per a animals de companyia. Aquest passaport l’expedeix qualsevol veterinari autoritzat i  hi han de constar les dades de la vacunació antiràbica. La mascota ha d’estar identificada amb un microxip electrònic amb el mateix codi que figura al passaport.

Si es vol viatjar amb mascotes que no siguin gossos, gats ni fures (conills, canaris, etc.) cal consultar la legislació del país de destí, disponible en aquesta pàgina web.

Protecció consular fora de la UE

En cas de trobar-se en un país on no hi hagi ambaixada o consolat del seu estat membre, un ciutadà de la UE pot demanar protecció consular a les autoritats diplomàtiques de qualsevol altre estat de la Unió en les mateixes condicions que els nacionals d’aquell estat.

Alguns exemples de situacions en les quals els ciutadans poden necessitar i reclamar protecció consular són:

  • pèrdua o robatori de passaport
  • accident o malaltia greu
  • delicte violent
  • arrest o detenció
  • ajuda d’urgència i repatriament (en casos com catàstrofes naturals, conflicte civil o militar o altres situacions d’emergència)
  • mort a l’estranger

Consulteu més informació sobre la protecció consular aquí.

Viatjar sense recàrrecs per itinerància

Si viatgeu a un altre país de la UE ja no heu de pagar recàrrecs per fer servir el vostre telèfon mòbil. Això es coneix com a «itinerància o roaming sense recàrrecs». Les trucades, missatges de text i l’ús de dades estan subjectes a les mateixes tarifes que les trucades, missatges i dades en el vostre país de residència.

 

  • El 76 % dels espanyols donen suport a la cooperació en matèria de defensa
  • La preocupació per l’habitatge passa a primer lloc entre les seves preocupacions

La Representació de la Comissió Europea a Espanya ha acollit avui la presentació de l’Eurobaròmetre de Tardor per a Espanya (EB 102).

El sentiment de pertinença a la Unió Europea ha mostrat una tendència a l’alça entre els espanyols en aquesta edició de l’Eurobaròmetre. Set de cada deu ciutadans espanyols (70 %) afirmen sentir-se units a la Unió Europea, superant la mitjana europea del 63 %. Aquest sentiment ha millorat en 3 punts percentuals respecte a la primavera de 2024 i en 7 punts en comparació amb la tardor de 2023.

La pràctica totalitat dels espanyols manifesta, en primer lloc, un clar sentiment de pertinença cap a la seva ciutat o el seu poble (94 % dels espanyols enfront del 89 % del conjunt dels europeus) i, en segon lloc, cap al seu propi país (91 % dels espanyols enfront del 92 % del conjunt dels europeus). En el primer cas, la dada és igual a la de l’Eurobaròmetre Standard 101 (primavera de 2024), si bé per al segon s’observa una millora (6 punts percentuals per sobre).

Durant la presentació, Lucas González Ojeda, director en funcions de la Representació de la Comissió Europea a Espanya, ha reflexionat sobre aquesta dada: “En l’ona de tardor, Espanya se situa entre els cinc països amb major sentiment europeista de la Unió Europea. L’impuls a la consciència de la ciutadania propiciat per les eleccions al Parlament Europeu, així com l’impacte positiu dels projectes finançats amb els fons NextGenerationEU, es perceben en cada racó del país. Això és algo que els ciutadans noten i es tradueix en un creixent sentiment de pertinença a la Unió Europea.”

El secretari general per a la UE, David Navarro, va fer un balanç de l’edició d’aquest tardor: “Els resultats de l’Eurobaròmetre indiquen que els ciutadans espanyols tenen un alt grau de confiança en la capacitat de la Unió de fer front als desafiaments comuns – des de temes relacionats amb les polítiques socials, com la creació d’oportunitats laborals fins a l’accés a l’habitatge, la millora de la qualitat i l’accés a l’educació, i la reducció de desigualtats, fins a altres relacionats amb els grans temes de l’agenda internacional, com el reforç de la pau i la stabilitat i de la seguretat i la defensa europees, i la defensa del clima i el medi ambient, el comerç internacional i la cooperació internacional.”

Principals problemes als quals la UE ha de fer front

L’informe també destaca els principals problemes que la Unió Europea ha d’abordar, segons els ciutadans espanyols. La immigració és mencionada per un de cada tres espanyols (34 %), amb un augment significatiu de 13 punts percentuals respecte a la primavera de 2024. Per al conjunt dels ciutadans europeus, aquest assumpte ocupa el segon lloc amb un 28 % de mencions. La guerra a Ucraïna i la situació internacional han acumulat el 27 % de les respostes dels espanyols, sent els següents problemes als quals ha de fer front la UE, després de la immigració.

Problemes als quals Espanya ha de fer front

Mentre que la gran majoria d’espanyols (88 %) i del conjunt de ciutadans de la Unió Europea (86 %) se senten satisfets amb la seva vida diària, dada molt similar a edicions anteriors, en aquesta ona de l’Eurobaròmetre Standard s’observen canvis importants en les principals preocupacions per part dels ciutadans espanyols:

L’habitatge és el problema principal per al 35 % dels espanyols, un augment significatiu de 18 punts percentuals respecte a la primavera de 2024. En el rànquing de preocupacions, aquest problema ha passat del cinquè al primer lloc.

La inflació continua sent una preocupació important per al 30 % dels espanyols, encara que ha disminuït en 8 punts percentuals respecte a la primavera de 2024.

La immigració és la tercera principal preocupació per al 21% dels espanyols, amb un augment de 7 punts percentuals respecte a la primavera de 2024.

La confiança a la Unió Europea es manté

El nivell de confiança en la Unió Europea es manté estable, amb un 51 % dels ciutadans espanyols confiants en la UE, una dada pràcticament igual a la de la primavera de 2024 i 9 punts percentuals més alt que a la tardor de 2023.

D’altra banda, la confiança en el govern nacional és significativament menor, amb un 27 % de confiança, 2 punts per sota de la primavera de 2024. En el cas de les autoritats locals i regionals és del 48 %, 6 punts per sota de la primavera de 2024.

Quant als mitjans de comunicació, el 57 % dels ciutadans espanyols considera que ofereixen informació fiable, tot i que un 58 % pensa que la cobertura mediàtica està subjecta a pressions.

On hauria de dirigir la Unió Europea el seu pressupost?

Al ser preguntats sobre a quins àmbits hauria de dirigir la Unió Europea el seu pressupost, per als espanyols les tres prioritats principals serien, en primer lloc, la despesa en ocupació, serveis socials i sanitat pública (62 %), en segon lloc, l’educació, formació, cultura i mitjans de comunicació (50 %) i, en tercer lloc, el finançament per a la investigació científica i la innovació (34 %).

Per al conjunt de ciutadans de la UE, la principal prioritat seria la despesa en ocupació, serveis socials i sanitat pública (44 %), seguida de la defensa i seguretat (35 %) i l’educació, formació, cultura i mitjans de comunicació (34 %); molt a prop d’aquests, com a segona i tercera prioritat, es situa el canvi climàtic i la protecció del medi ambient (33 %).

Veure l’informe de l’Eurobaròmetre per a Espanya

Veure la presentació de l’Eurobaròmetre per a Espanya

  • L’últim Eurobaròmetre, publicat divendres passat, revela que s’ha assolit el nivell més elevat de confiança en la Unió Europea des del 2007 i el suport més gran a l’euro fins ara. L’enquesta també posa de manifest que els europeus tenen una visió més optimista del futur. Els agradaria veure una UE més forta i independent, especialment davant dels reptes mundials actuals. 
  • La confiança en la UE registra el nivell més alt en 17 anys

El 51 % dels europeus tendeix a confiar en la UE, el resultat més alt des del 2007. La confiança en la UE és més gran entre els joves d’entre 15 i 24 anys (el 59 %). El 51 % dels europeus va declarar confiar en la Comissió Europea, una altra xifra rècord en 17 anys.

Gairebé tres quartes parts dels enquestats (el 74 %) afirmen que se senten ciutadans de la UE, el nivell més alt en més de dues dècades. Així mateix, més de sis de cada deu europeus (el 61 %) també són optimistes sobre el futur de la UE.

Alhora, el 44 % dels ciutadans de la UE continua tenint una imatge positiva de la UE, mentre que el 38 % en té una imatge neutra i el 17 %, una imatge negativa.

També es van registrar tendències positives a la majoria dels països de l’ampliació en què es va fer l’enquesta. La major part de la ciutadania tendeix a confiar en la UE a Albània (el 81 %), Montenegro (el 75 %), Kosovo (el 70 %), Geòrgia (el 58 %), Macedònia del Nord i Bòsnia i Hercegovina (el 56 % en tots dos casos) i Moldàvia (el 52 %). La proporció de la població que tendeix a confiar en la UE a Turquia és del 42 % (+4 punts percentuals respecte de l’enquesta anterior), mentre que a Sèrbia és del 38 % (+2 punts percentuals). El 38 % dels enquestats del Regne Unit (+6 punts percentuals) comparteix aquesta opinió.

Els europeus volen una UE més forta, més independent i més resilient

Gairebé set de cada deu enquestats (el 69 %) estan d’acord que la UE disposa de competències i eines suficients per defensar els interessos econòmics d’Europa en l’economia mundial. Així mateix, un 69 % opina que la Unió Europea és un lloc d’estabilitat en un món turbulent.

Per al 33 % dels europeus, la seguretat i la defensa han de ser l’àmbit prioritari de l’acció de la UE a mitjà termini, seguides de prop per la migració (el 29 %), l’economia (el 28 %), l’acció climàtica i el medi ambient (el 28 %) i la salut (el 27 %). Alhora, el 44 % de la ciutadania europea creu que garantir la pau i l’estabilitat és el que repercutirà més positivament en la seva vida a curt termini, seguit de garantir l’alimentació, la salut i els subministraments industrials a la UE i de gestionar la migració (el 27 % en tots dos casos). Pel que fa a àmbits específics d’actuació de la UE al sector «net», els europeus consideren que la UE ha de donar prioritat a les energies renovables (el 38 %), seguides de les inversions en agricultura sostenible (el 31 %), les infraestructures energètiques (el 28 %) i les inversions en tecnologies netes (el 28 %).

El suport més gran a l’euro de la història i un creixent optimisme pel que fa a l’economia 

L’enquesta de l’Eurobaròmetre ha posat de manifest el suport més gran a la moneda comuna mai registrat, tant a la UE en conjunt (un 74 %) com a la zona de l’euro (un 81 %). Quant a la percepció de la situació de l’economia europea, el 48 % dels europeus (un punt més que a la primavera del 2024) considera que és bona, mentre que el 43 % (dos punts més) la considera dolenta. La percepció de la situació de l’economia europea no ha deixat de millorar des de la tardor del 2019. Un gran nombre de ciutadans (el 49 %) creu que la situació econòmica europea es mantindrà estable els propers dotze mesos.

Suport continuat a la resposta de la UE davant de la guerra d’Ucraïna

Davant la guerra d’agressió russa contra Ucraïna, gairebé nou de cada deu europeus (el 87 %) estan d’acord a proporcionar ajuda humanitària a les persones damnificades per la guerra. El 71 % de la ciutadania de la UE està a favor de les sancions econòmiques contra el Govern, les empreses i els particulars russos, i el 68 % està d’acord a prestar ajuda financera a Ucraïna. Sis de cada deu aproven que la Unió Europea concedeixi l’estatut de país candidat a Ucraïna i el 58 % està d’acord que la UE financi la compra i el subministrament d’equips militars per a Ucraïna.

La guerra d’Ucraïna es continua considerant la qüestió més important a escala de la UE (31 %) d’una llista de quinze temes (seguida de la immigració, amb un 28 %, i la situació internacional, amb un 22 %), mentre que el 76 % dels europeus enquestats consideren que la invasió russa d’Ucraïna constitueix una amenaça per a la seguretat de la UE.

Rerefons

L’Eurobaròmetre estàndard 102 (tardor de 2024) es va dur a terme entre el 10 d’octubre i el 5 de novembre de 2024 als vint-i-set estats membres. Es va entrevistar de manera presencial un total de 26 525 ciutadans de la UE. També es van efectuar entrevistes a nou països candidats i candidats potencials (tots excepte Ucraïna) i al Regne Unit.

 

Més informació

https://europa.eu/eurobarometer/surveys/detail/3215