Brussel·les, 26 de març de 2025

La Comissió Europea i l’Alta Representant han presentat avui l’Estratègia de Preparació de la Unió, amb l’objectiu de donar suport als estats membres i reforçar la capacitat d’Europa per prevenir les amenaces emergents i reaccionar davant les crisis.

Aquesta iniciativa arriba en un context de creixents desafiaments per a la Unió Europea, amb crisis cada cop més complexes: des de tensions geopolítiques i conflictes, amenaces híbrides i cibernètiques, manipulació de la informació i ingerències externes, fins al canvi climàtic i l’augment de catàstrofes naturals. La UE ha d’estar preparada per protegir les persones i garantir el funcionament dels serveis essencials que sostenen la democràcia i la vida quotidiana.

L’Estratègia inclou 30 accions clau i un Pla d’Acció detallat, amb l’objectiu de fomentar una “cultura de la preparació des del disseny” en totes les polítiques europees.

Declaracions institucionals

“Les noves realitats exigeixen un nou nivell de preparació a Europa. La ciutadania, els estats membres i les empreses necessiten eines adequades per actuar, prevenir les crisis i respondre amb rapidesa. Des d’alertes davant incendis fins a famílies que viuen en zones inundables, hem de garantir que tothom sàpiga què fer. Europa està preparada per donar suport i salvar vides.”
Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea

Objectius i accions clau de l’Estratègia

🔹 Protegir les funcions socials essencials

  • Establir criteris mínims de preparació per a serveis essencials com hospitals, escoles, transports i telecomunicacions.
  • Millorar les reserves estratègiques d’equips i materials crítics.
  • Enfortir l’adaptació al canvi climàtic i garantir l’accés a recursos naturals clau, com l’aigua.

🔹 Fomentar la preparació de la població

  • Promoure mesures pràctiques, com disposar de provisions bàsiques per a 72 hores.
  • Integrar l’educació en preparació a l’escola i crear el Dia Europeu de la Preparació.

🔹 Millorar la coordinació en resposta a crisis

  • Crear un centre de crisi de la UE que integri les estructures existents.

🔹 Reforçar la cooperació civil i militar

  • Organitzar simulacres conjunts a escala europea amb forces armades, protecció civil, sanitat, cossos de seguretat i bombers.
  • Fomentar les inversions de doble ús.

🔹 Augmentar la capacitat d’anticipació i prospectiva

  • Desenvolupar una avaluació global de riscos i amenaces per prevenir crisis naturals o híbrides.

🔹 Enfortir la col·laboració públic-privada

  • Crear un grup de treball mixt sobre preparació.
  • Establir protocols d’emergència amb empreses per garantir la disponibilitat de materials i serveis essencials.

🔹 Reforçar la cooperació amb socis externs

  • Col·laborar amb socis estratègics com l’OTAN en mobilitat militar, canvi climàtic, ciberseguretat i tecnologia.

Amb aquest enfocament proactiu, la UE vol construir un continent més resilient, segur i preparat per als reptes del segle XXI.

Context

L’Informe Niinistö sobre el reforç de la preparació de la UE adverteix de la urgència d’enfortir les capacitats civils i militars davant crisis relacionades amb la salut, la migració, el clima, la defensa o l’economia. Reivindica un canvi profund de mentalitat i una responsabilitat compartida, més enllà dels estats, per prioritzar la preparació des d’una perspectiva europea integral.

L’estratègia aposta per un enfocament que impliqui tota l’administració pública (local, regional, nacional i europea) i tota la societat: persones, comunitats locals, societat civil, empreses, agents socials i el món acadèmic i científic.

Els darrers esdeveniments —com la resposta coordinada a la pandèmia de la COVID-19— han evidenciat que la cooperació entre la UE i els estats membres permet obtenir millors resultats per a tothom.

La Unió de les Competències contribuirà a desenvolupar el capital humà de la nostra Unió per reforçar la competitivitat de la UE. Aquesta iniciativa clau dels primers cent dies de l’actual Comissió permetrà:

  • assolir nivells més elevats de competències bàsiques, per exemple amb el pilot del Programa de Suport a les Competències Bàsiques;
  • oferir oportunitats al llarg de tota la vida als adults per a la millora de competències i el reciclatge professional, per exemple a través del projecte pilot d’una Garantia de Competències;
  • facilitar a les empreses la contractació arreu de la UE, per exemple mitjançant una Iniciativa de Portabilitat de les Competències;
  • atreure i conservar les competències i el talent que necessita l’economia europea, per exemple amb l’acció «Tria Europa», que busca atreure els millors talents d’arreu del món;
  • disposar d’una base sòlida de governança, assentada en el nou Consell Europeu d’Alt Nivell sobre Competències, que comptarà amb la informació d’un Observatori Europeu d’Intel·ligència en matèria de Competències.

Aquesta iniciativa empoderarà les persones de tot Europa, des de l’edat escolar fins a la de jubilació, amb les competències que necessiten per prosperar. També fomentarà la portabilitat de les competències arreu del continent gràcies a la lliure circulació de coneixements i innovació.

La Comunicació sobre la Unió de les Competències s’acompanya d’un Pla d’Acció sobre Competències Bàsiques i un Pla Estratègic d’Educació en l’àmbit CTEM per millorar les competències en ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques, promoure les carreres en aquestes disciplines, atreure-hi més nenes i dones i impulsar la preparació de cara a les transicions digital i cap a les tecnologies netes.

Nous objectius per al 2030

La Comissió proposa una sèrie de nous objectius per al 2030:

  • el percentatge de baix rendiment en alfabetisme funcional, matemàtiques, ciències i competències digitals ha de ser inferior al 15 %, i el percentatge d’alt rendiment en alfabetisme funcional, matemàtiques i ciències ha de ser com a mínim el 15 %;
  • el percentatge d’alumnes matriculats en disciplines CTEM a la fase inicial de la formació professional de grau mitjà ha de ser com a mínim el 45 %, i que almenys 1 de cada 4 siguin dones;
  • el percentatge d’alumnes matriculats en disciplines CTEM a l’ensenyament universitari ha de ser com a mínim el 32 %, i que almenys 2 de cada 5 siguin dones;
  • el percentatge d’alumnes matriculats en programes de doctorat en l’àmbit TIC ha de ser com a mínim el 5 %, i que almenys 1 de cada 3 siguin dones.

Construir una base sòlida a través de l’educació i la formació

L’educació i la formació tenen un paper essencial a l’hora de generar feines i vides de qualitat; per exemple, contribuirem a millorar l’alfabetisme funcional, les matemàtiques, les ciències, les competències digitals i les competències cíviques amb la prova pilot del Programa de Suport a les Competències Bàsiques. Juntament amb els estats membres, la Comissió desenvoluparà i aportarà finançament per a un marc de mesures d’intervenció eficaces (com ara l’alerta precoç, el seguiment, el suport personalitzat i la creació de xarxes). Aquest programa adreçat a infants i joves amb dificultats per adquirir competències bàsiques millorarà els nivells d’assoliment d’aquest grup.

Millora de les competències i reciclatge professional periòdics per norma

Desenvolupar noves competències ha de ser una part recurrent i essencial de la vida professional de les persones en economies canviants com les nostres.

La Comissió elaborarà un projecte pilot de Garantia de Competències per oferir als treballadors afectats per processos de reestructuració o en risc d’atur l’oportunitat de continuar desenvolupant la seva carrera professional en una altra empresa o un altre sector.

La Unió també optimitzarà i reforçarà les acadèmies de competències de la UE en què s’ofereixin les competències que necessiten les empreses per a la transició ecològica i el Pacte Industrial Net.

Ajudar a la lliure circulació de persones qualificades

La circulació de competències permetrà assolir tot el potencial del mercat únic. Amb l’objectiu d’oferir més oportunitats als treballadors i les empreses, la Iniciativa de Portabilitat de les Competències facilitarà el reconeixement i l’acceptació de les competències i les qualificacions arreu de la UE, independentment d’on s’hagin adquirit. La iniciativa promourà l’ús de credencials digitals.

Fer de la UE un imant per al talent

La Unió de les Competències reforçarà la capacitat de la UE per atreure, desenvolupar i retenir talents clau, tant de de la pròpia Unió com d’arreu del món.

Per exemple, la Comissió obrirà una convocatòria pilot d’accions Marie Skłodowska-Curie anomenada «Triar Europa», amb un pressupost de 22,5 milions d’euros, per atreure els millors talents a escala mundial gràcies a unes condicions científiques excel·lents, tant contractuals com de treball, i grans perspectives de desenvolupament professional.

A més, un cop el Parlament i el Consell hagin adoptat la proposta, la Comissió crearà una Reserva de Talents de la UE per facilitar la contractació de treballadors de fora de la UE en tots els nivells de qualificació, especialment en les ocupacions en què hi ha més escassetat de personal qualificat. Enguany es presentarà una estratègia en matèria de visats per facilitar l’arribada dels millors estudiants, treballadors qualificats i investigadors.

Una nova governança robusta

Per fer realitat la Unió de les Competències són imprescindibles la responsabilitat col·lectiva i més ambició i inversions, així com una aplicació efectiva de les reformes. Per assolir-ho, la Unió de les Competències se sustentarà en una governança robusta que comptarà amb un Observatori Europeu d’Intel·ligència en matèria de Competències. L’observatori aportarà dades i prospectiva en matèria de competències i permetrà detectar les escassetats de competències en sectors crítics o estratègics en les fases inicials.

Un nou Consell Europeu d’Alt Nivell sobre Competències, que aplegarà proveïdors d’educació i formació, representants empresarials i els interlocutors socials, proporcionarà als responsables de formular les polítiques públiques de la UE una visió integral de l’àmbit de les competències. A partir de la informació de l’Observatori, el Consell arribarà a una visió coordinada i definirà les principals mesures necessàries per reforçar el nostre capital humà.

Atès que el capital humà, la formació i les competències són un element fonamental de la competitivitat europea, la Comissió té previst d’introduir una nova Recomanació de la UE sobre educació i competències en el cicle del Semestre Europeu que aporti orientacions per als estats membres i altres actors pertinents.

Font

  • L’augment dels preus hauria de ser la màxima prioritat a tot Europa, segons els joves de 16 a 30 anys
  • L’ocupació, l’augment dels preus i l’habitatge, les prioritats per als joves espanyols
  • El 76% dels joves europeus creu que ha estat exposat a desinformació en els darrers set dies, i el 70% confia en la seva capacitat per reconèixer-la

Les xarxes socials són la font d’informació principal per als joves d’entre 16 i 30 anys, i la majoria és conscient dels riscos de la desinformació en línia.

Aquestes són les conclusions principals de l’Enquesta sobre Joventut de l’Eurobaròmetre publicada aquest dilluns pel Parlament Europeu.

L’augment dels preus i el cost de vida preocupen el 40% dels joves de 16 a 30 anys. Un terç dels enquestats considera que la Unió Europea hauria de centrar la seva atenció en el medi ambient i el canvi climàtic els cinc anys vinents, i el 31% creu que la situació econòmica i la creació d’ocupació haurien de ser una prioritat.

Gairebé tres de cada deu (29%) volen prioritzar la UE la protecció social, el benestar i l’accés a l’atenció mèdica. Més d’un de cada cinc enquestats va destacar l’educació i la formació (27%), l’habitatge (23%) i la defensa i la seguretat de la UE (21%) com a prioritats importants. A Espanya, la situació econòmica, la creació d’ocupació (41%), l’habitatge (35%) i l’augment dels preus (35%) haurien de ser les tres prioritats de la Unió Europea a la legislatura vinent.

«Escoltar els joves europeus i les seves preocupacions és vital per als polítics, els legisladors i la democràcia europea. Els joves d’avui estan preocupats per l’augment dels preus, el canvi climàtic, la seguretat i les oportunitats de trobar una bona feina. Aquestes són preocupacions que hem d’abordar a cada decisió que prenguem ia cada llei que aprovem. En cas contrari, correm el risc de perdre una generació desil·lusionada», ha assegurat la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola.

Les xarxes socials superen la televisió com a font d’informació principal

Les xarxes socials són la font d’informació principal sobre temes polítics i socials per al 42% dels enquestats de 16 a 30 anys, mentre que la televisió ocupa el segon lloc (39%). La preferència per la televisió és especialment notable entre els joves de 25 a 30 anys, que també tendeixen a utilitzar més plataformes de notícies en línia i la ràdio en comparació amb els joves de 16 a 18 anys.

Els participants més joves (16-18 anys) confien més a les xarxes socials (45%) que als de 25-30 anys (39%) i recorren més a amics o familiars per informar-se (29% davant 23%).

«La manera com accedim a la informació està canviant ràpidament. Com que la majoria dels joves obtenen les seves notícies principalment a través de les xarxes socials, tant els polítics com les plataformes de xarxes socials tenen una responsabilitat especial en la lluita contra el fenomen creixent de la desinformació», ha afegit la presidenta Metsola.

La televisió continua sent la principal font d’informació per als joves a Portugal (53%), Itàlia (52%), Eslovènia (45%) i França (43%). La premsa digital i/o les plataformes de notícies en línia i la ràdio són fonts d’informació per al 26% dels joves i el 16% dels més grans dins del grup enquestat. A l’edició de 2021 de l’enquesta, les principals fonts de notícies van ser les xarxes socials i els llocs web de notícies (ambdós esmentats pel 41% dels enquestats).

A Espanya, les xarxes socials (49%) i la televisió (44%) són les fonts d’informació principals, seguit de familiars i amics (35%).

Instagram i TikTok, les xarxes socials més utilitzades per informar-se

Instagram és la principal plataforma per obtenir notícies polítiques i socials entre els joves (47%), seguida de TikTok (39%). X (anteriorment Twitter) només és utilitzat pel 21% dels joves, segons l’enquesta. La meitat dels joves espanyols (51%) també trien Instagram per informar-se, davant de TikTok (43%) i de X (36%).

Els joves són conscients de la seva exposició a la desinformació

Una gran majoria (76%) dels joves creuen que han estat exposats a la desinformació ia notícies falses.

A nou països de la UE, inclosa Espanya, més de la meitat dels enquestats afirmen haver estat exposats a desinformació «sovint» o «molt sovint», amb les proporcions més altes a Malta (59%), Hongria (58%), Grècia (57%), Luxemburg (55%) i Bèlgica (54%). A Espanya, la xifra se situa al 51%. Per contra, la proporció dels que creuen que mai no han estat exposats a desinformació i notícies falses és més gran a Romania (19%), seguida de Bulgària (11%).

El 70% dels participants a l’enquesta confia en la seva capacitat per reconèixer la desinformació. Els enquestats de Malta i Croàcia van ser els més segurs de la seva habilitat per identificar notícies falses, mentre que els d’Àustria, Alemanya i Eslovènia van ser els que se’n van sentir menys segurs. A Espanya el 67% dels joves mostren confiança, però només el 15% per cert es declara «molt segur».

Fitxa tècnica

L’Enquesta sobre Joventut de l’Eurobaròmetre va ser realitzada per Ipsos entre el 25 de setembre i el 3 d’octubre del 2024 als 27 Estats membres de la UE. Es van enquestar un total de 25.863 joves entre 16 i 30 anys mitjançant entrevistes web assistides per ordinador (CAWI) utilitzant panells en línia. Els resultats es van ponderar segons la proporció d‟aquest grup d‟edat dins de cada país de la UE.

Els resultats complets es poden trobar aquí.

Els joves debaten l’acció de la UE a l’EYE2025

Els resultats de l’Enquesta sobre Joventut de l’Eurobaròmetre proporcionen una visió detallada de la participació política dels joves europeus i de les necessitats i preocupacions que tenen. Aquestes troballes ajudaran a garantir que l’esdeveniment de la joventut insígnia del Parlament, EYE2025 (Esdeveniment Europeu de la Joventut 2024), abordi els temes que més importen als joves de la UE.

El registre per a l’ EYE2025 és obert fins al 21 de febrer. Del 13 al 14 de juny del 2025, l’esdeveniment reunirà milers de joves de tota la UE per debatre, intercanviar idees i contribuir a la construcció del futur d’Europa a la seu del Parlament a Estrasburg.

Font