L’última enquesta de l’Eurobaròmetre, publicada avui, revela que s’ha assolit el nivell més elevat de confiança en la Unió Europea dels últims 18 anys i el suport més gran a l’euro registrat mai. En el context geopolític actual, els europeus també voldrien que la UE fos més forta i assertiva mitjançant una política comuna de defensa i seguretat, alhora que la pau es manté com el valor que representa més bé la UE.

La confiança en la UE, al nivell més alt en 18 anys

El 52 % dels europeus confia en la UE, el resultat més alt des del 2007. El nivell de confiança en la UE és més gran entre el jovent de 15 a 24 anys (el 59 %). I un altre rècord dels últims 18 anys: el 52 % dels europeus afirma que confia en la Comissió Europea, i la puntuació és especialment elevada entre la gent jove (un 57 %).  Alhora, el 36 % dels europeus assegura confiar en el govern del seu estat membre i el 37 %, en el seu parlament.

Tres quartes parts dels enquestats (el 75 %) —el nivell més alt en més de dues dècades— afirmen sentir-se ciutadans de la UE.

Així mateix, més de sis de cada deu europeus (el 62 %) també són optimistes sobre el futur de la UE.

Els europeus donen un ferm suport a l’euro

L’enquesta de l’Eurobaròmetre ha posat de manifest el suport més gran a la moneda comuna registrat mai, tant a la UE (un 74 %) com a la zona euro (un 83 %). Pel que fa a la percepció de la situació de l’economia europea, el 44 % dels europeus considera que és bona, mentre que el 48 % la considera dolenta. La majoria de ciutadans (el 43 %) encara pensa que la situació econòmica europea es mantindrà estable els propers dotze mesos.

Els europeus volen una UE més forta i assertiva

Gairebé set de cada deu enquestats (el 69 %) opina que la Unió Europea és un lloc d’estabilitat en un món turbulent.

Quasi nou de cada deu europeus (el 88 %) estan d’acord que hi ha d’haver més cooperació regulada entre els països i les regions del món. Més de quatre de cada cinc ciutadans de la UE (el 86 %) concorden que l’augment dels aranzels duaners és perjudicial per a l’economia mundial. Tanmateix, el 80 % dels enquestats està d’acord que, si altres països augmenten els seus drets sobre les importacions procedents de la UE, la UE ha de respondre amb la imposició d’aranzels duaners per defensar els seus interessos.

Més de vuit de cada deu (el 81 %) dona suport a una política comuna de defensa i seguretat entre els estats membres, cosa que suposa el nivell més alt de suport des del 2004. Alhora, el 78 % estan preocupats per la defensa i la seguretat de la UE en els pròxims cinc anys.

En relació amb les prioritats del pressupost de la UE, els ciutadans europeus volen que el pressupost de la UE es destini a defensa i seguretat (un 43 %), ocupació, afers socials i salut pública (un 42 %) i educació, formació, joventut, cultura i mitjans de comunicació (un 34 %, estable). Amb un 40 %, el de la seguretat i la defensa és també l’àmbit principal que els ciutadans creuen que s’ha de beneficiar de l’augment dels fons de la UE, seguit de la transició energètica i l’energia assequible (un 32 %).

Segons els europeus, la UE ha d’adoptar mesures a mitjà termini en l’àmbit de la seguretat i la defensa (el 39 %), seguit de l’economia (29 %), la migració (24 %) i el clima i el medi ambient (24 %). Alhora, el 44 % de la ciutadania europea creu que garantir la pau i l’estabilitat és el que repercutirà més positivament en la seva vida a curt termini, seguit de garantir l’alimentació, la salut i els subministraments industrials a la UE (27 %) i de crear més oportunitats laborals (el 26 %).

La pau (41 %, +2 punts percentuals) continua sent el valor que representa més bé la UE, seguit de la democràcia (33 %, –2 punts percentuals) i el respecte de l’estat de dret, la democràcia i els drets fonamentals (28 %, nou element).

Un suport estable i continuat a la resposta de la UE davant de la guerra d’Ucraïna

Davant de la guerra d’agressió russa contra Ucraïna, el 80 % dels europeus enquestats estan d’acord a acollir a la UE les persones que fugen de la guerra, i més de tres quartes parts dels europeus (76 %) donen suport a la prestació d’ajuda financera i humanitària a Ucraïna. El 72 % dels ciutadans de la UE estan d’acord amb les sancions econòmiques al govern, les empreses i els particulars russos, alhora que sis de cada deu (60 %) aproven que la UE concedeixi l’estatus de país candidat a Ucraïna i el 59 % concorden que la UE financi la compra i el subministrament d’equipament militar a aquest país.

La invasió russa d’Ucraïna es continua considerant la qüestió més important a nivell de la UE (el 27 %) d’un total de quinze elements (seguida de la situació internacional, amb un 24 %, i la seguretat i la defensa, amb un 20 %). El 77 % dels europeus enquestats estan d’acord que la invasió russa d’Ucraïna constitueix una amenaça per a la seguretat de la UE.

Rerefons

L’Eurobaròmetre estàndard 103 (primavera de 2025) es va dur a terme entre el 26 de març i el 22 d’abril de 2025 als vint-i-set estats membres de la Unió Europea. Es va entrevistar de manera presencial un total de 26 368 ciutadans de la UE. També es van efectuar entrevistes a nou països candidats i candidats potencials (tots excepte Ucraïna) i al Regne Unit.

 

Font

Per preparar-se davant el risc d’incendis forestals, que és més gran durant els mesos d’estiu, la UE ha format equips de bombers i mitjans aeris a fi d’ajudar els països europeus que es puguin veure afectats per incendis forestals.

Durant els mesos de juliol i agost es posicionaran estratègicament uns 650 bombers de catorze països europeus en ubicacions clau d’alt risc d’Espanya, França, Grècia i Portugal per tal de poder oferir suport ràpidament als cossos de bombers locals. D’aquesta manera, s’augmentarà el nombre de bombers a cada país.

A més, hi haurà vint-i-dos avions quatre helicòpters d’extinció d’incendis estacionats a deu estats membres per intervenir en cas de necessitat. Aquests recursos, coordinats i cofinançats a través del Mecanisme de Protecció Civil de la UE, contribuiran a mitigar els riscos i permetran respondre a les crisis de manera més ràpida i contundent. Aquests actius s’afegeixen a les capacitats nacionals.

Resum de la flota d’estiu amb suport de la UE

  • França: quatre avions amfibis mitjans i un helicòpter.
  • Grècia: quatre avions amfibis mitjans.
  • Croàcia: dos avions amfibis mitjans.
  • Itàlia: dos avions amfibis mitjans.
  • Espanya: dos avions amfibis mitjans.
  • Suècia: quatre avionetes.
  • Portugal: dues avionetes.
  • Xipre: dues avionetes.
  • Txèquia: dos helicòpters.
  • Eslovàquia: un helicòpter.

A més, ja estan preparats perquè la UE els pugui mobilitzar a través del Mecanisme —en estreta col·laboració amb els estats membres i els estats participants— uns altres dinou equips terrestres d’extinció d’incendis (d’una trentena de bombers cadascun) i un equip d’assessorament i avaluació.

Es crearà un equip específic de suport en cas d’incendis forestals al Centre de Coordinació de la Resposta a Emergències de la UE, que funciona permanentment, per tal de supervisar els riscos i analitzar les dades científiques.

Aquest plantejament proactiu posa de manifest el compromís de la UE d’avançar-se a les catàstrofes —també les que s’han agreujat a causa del canvi climàtic— i d’unir forces per protegir vides, cases i el medi ambient.

Rerefons

Les actuacions de prevenció, preparació i resposta als incendis forestals contribueixen conjuntament a salvar vides, preservar els mitjans de subsistència i protegir el medi ambient. És determinant disposar d’experts en incendis forestals, de bombers ben formats, d’eines tecnològiques eficaces i de diversos mitjans de resposta a l’abast.

Qualsevol país del món afectat per incendis forestals pot sol·licitar assistència a través del Mecanisme de Protecció Civil de la Unió. Un cop activat, el Centre de Coordinació de la Resposta a Emergències de la UE, que està operatiu les 24 hores, coordina i cofinança la prestació d’assistència, que ofereixen voluntàriament els estats membres de la UE i uns altres deu estats participants al Mecanisme (Islàndia, Noruega, Sèrbia, Macedònia del Nord, Montenegro, Turquia, Bòsnia i Herzegovina, Albània, Moldàvia i Ucraïna).

A més, la UE ha creat la Reserva Europea de Protecció Civil per comptar amb un nombre crític de mitjans de protecció civil disponibles de manera immediata que permetin una resposta col·lectiva més ferma, ràpida i coherent davant les catàstrofes. Aplega recursos dels vint-i-set estats membres i dels deu estats participants al Mecanisme, a punt per desplegar-los ràpidament a les zones afectades. Aquests recursos poden consistir en equips d’extinció d’incendis, experts o equipament especialitzat. La Reserva Europea de Protecció Civil funciona amb aportacions voluntàries que posteriorment la UE avalua i certifica. Els països contribuents conserven la decisió final sobre si desplegar aquests actius.

En cas que una emergència requereixi assistència vital addicional, la mateixa reserva estratègica de la UE, rescEU, pot intervenir a fi de proporcionar més recursos per respondre a les catàstrofes que afectin els europeus. RescEU abasta, entre d’altres, una flota de mitjans aeris d’extinció d’incendis, avions d’evacuació mèdica, una reserva de material mèdic i hospitals de campanya, entre d’altres. Funciona a partir de la concessió de subvencions als estats membres perquè adquireixin aquests recursos, i la decisió final sobre el seu desplegament correspon a la Comissió Europea.

El Centre de Coordinació de la Resposta a Emergències també segueix l’evolució dels incendis forestals amb l’ajuda de sistemes d’alerta ràpida, com ara el Sistema Europeu d’Informació sobre Incendis Forestals, mentre que el servei de cartografia d’emergències per satèl·lit de la UE, Copernicus, complementa les operacions amb informació detallada des de l’espai.

 

Font