Tarragona recorda les víctimes del nazisme amb una jornada de memòria, educació i compromís amb el present.

Aquest 27 de gener, Tarragona ha commemorat el Dia Europeu de les Víctimes del Nazisme amb una jornada de memòria i reflexió que ha posat el focus en la importància de no oblidar el passat per defensar els valors democràtics avui. L’acte ha comptat amb la participació de l’alumnat de les Escoles Ambaixadores del Parlament Europeu de l’Institut Pons d’Icart, de Tarragona i l’Institut Vila-seca, protagonistes d’un exercici actiu de memòria històrica a l’espai públic.

La commemoració s’ha iniciat a l’Antiga Audiència amb les intervencions institucionals. El conseller d’Esports, Turisme Esportiu i Salut, de l’Ajuntament de Tarragona, Mario Soler, ha destacat que la memòria de l’Holocaust no és només un record del passat, sinó una eina per interpel·lar el present. En aquest sentit, ha remarcat que els valors democràtics requereixen un compromís actiu i que callar davant les injustícies o la normalització de l’odi té conseqüències.

El director de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, Sergi Barrera, ha volgut felicitar Europe Direct Tarragona per mantenir viva aquesta commemoració any rere any i ha posat en valor la participació de l’alumnat, destacant la importància de connectar la història amb els reptes actuals. Barrera ha recordat que la Unió Europea neix després de la Segona Guerra Mundial amb la voluntat explícita de garantir que fets com l’Holocaust no es tornin a repetir.

Per la seva banda, Joaquim Nolla, director de l’Arxiu, ha subratllat el caràcter de respecte i record de l’acte, posant l’accent en la dimensió local de la memòria: 63 veïns i veïnes de Tarragona van ser víctimes de la deportació i la repressió nazi, una realitat sovint desconeguda però profundament arrelada al territori.

Després dels parlaments, l’alumnat ha recorregut diversos punts de la ciutat a través de tres rutes de Stolpersteine, també conegudes com a llambordes de memòria. Aquests petits monuments, situats davant l’últim domicili conegut de les víctimes, recorden persones represaliades pel nazisme per motius polítics, ideològics, ètnics o d’orientació sexual. Actualment, Tarragona compta amb 29 llambordes, amb la previsió d’incorporar-ne 3 més durant el 2026, dins un projecte que suma més de 75.000 llambordes arreu d’Europa.

La jornada ha finalitzat als Jardins del Camp de Mart amb una ofrena floral al Monument als Morts de Tarragona a Mauthausen i altres Camps d’Extermini Nazis.

La commemoració s’emmarca enguany en el lema “Unint Generacions”, que posa l’accent en la responsabilitat col·lectiva de transmetre la memòria històrica i en el paper fonamental de les noves generacions per mantenir viu el record i defensar els valors democràtics que sustenten el projecte europeu.

Del 1 de gener al 30 de juny de 2026, Xipre assumeix la Presidència rotatòria del Consell de la Unió Europea, una responsabilitat compartida dins del format conegut com a “Trio” de Presidències, juntament amb Polònia i Dinamarca. Aquest model de cooperació garanteix continuïtat en l’agenda de la UE i permet treballar de manera integrada en objectius de llarg termini pel període de 18 mesos que cobreix tot el trio.

La Presidència de Xipre es desenvolupa sota el lema “Una Unió autònoma, oberta al món”, amb l’objectiu de reforçar la capacitat de decisió independent de la Unió Europea, al mateix temps que promou el seu paper com a actor global fiable i obert a la cooperació amb països socis i veïns.

 

Prioritats estratègiques

La Presidència xipriota ha definit un conjunt de prioritats centrals que marquen el seu programa de treball per als propers sis mesos:

  • Autonomia a través de la seguretat i la defensa

Xipre donarà suport a l’impuls i a la implementació d’iniciatives clau per a la defensa europea, la preparació d’emergències i la cooperació estratègica amb la OTAN, amb especial atenció a la Resistència i a la capacitat d’actuació independent de la UE.

  • Competitivitat econòmica i transicions ecològica i digital

El programa inclou mesures per simplificar la regulació, potenciar la innovació, reforçar la seguretat energètica i reduir dependències externes, així com aprofundir en la transició verda i digital.

  • Obertura al món i relacions internacionals

La Presidència treballarà per enfortir les relacions amb socis globals, desenvolupar polítiques comercials sostenibles i refermar la cooperació amb el sud i l’est de la Mediterrània, així com amb països del Golf i l’Índia.

  • Valors democràtics i cohesió social

Es reforçarà la implementació de l’EU Democracy Package i es promouran iniciatives contra la discriminació, així com polítiques que reforcin la cohesió social, el benestar infantil, l’accés a l’educació i la igualtat d’oportunitats.

  • Preparació del proper marc financer plurianual

Xipre liderarà les negociacions per avançar en l’acord sobre el pressupost de la UE 2028-2034, amb l’objectiu de consolidar un marc financer equilibrat i ambiciosos objectius estratègics.

 

El rol de la Presidència

Com a país que encapçala el Consell de la UE, la Presidència xipriota és responsable de coordinar i presidir les sessions del Consell en totes les seves formacions, promoure el debat entre els estats membres, facilitar acords legislatius i assegurar la cohesió de l’agenda general de la Unió. Aquest paper exigeix actuació imparcial i cooperació estreta amb les altres institucions de la UE, incloent la Comissió Europea i el Parlament Europeu.