El Pilar Europeu de Drets Socials cinc anys després: de principis a accions concretes per una Europa social forta

La UE celebra avui el cinquè aniversari del Pilar Europeu de Drets Socials al primer Fòrum Europeu d’Ocupació i Drets Socials, fent balanç dels progressos realitzats i amb la mirada posada en el que ha de venir.

Han transcorregut cinc anys des que el Parlament Europeu, el Consell i la Comissió proclamessin el Pilar Europeu de Drets Socials a la Cimera Social de Göteborg de 2017. Des d’aleshores, els dirigents de la UE, els interlocutors socials i les organitzacions de la societat civil han reafirmat aquest compromís a la Cimera Social de Porto de 2021. La Comissió ha presentat més de 130 iniciatives per posar el Pilar en pràctica als Estats membres i aconseguir una Europa social que sigui justa, inclusiva i que estigui plena d’oportunitats.

Aquestes iniciatives tracten temes com la transparència i la igualtat retributiva entre dones i homes, els salaris mínims i la inversió en capacitats, però també la lluita contra la pobresa infantil, les rendes mínimes i la protecció de la seguretat i la salut dels treballadors.
Després d’una forta recuperació socioeconòmica de la pandèmia de COVID-19, els principis del Pilar continuen sent molt pertinents en el context actual, en què moltes llars tenen dificultats per arribar a final de mes, en haver d’enfrontar-se a l’augment dels preus exacerbat per la invasió russa d’Ucraïna.

Fer realitat el Pilar Europeu de Drets Socials

El març del 2021, la Comissió va presentar el Pla d’Acció del Pilar Europeu de Drets Socials. A hores d’ara, la Comissió ja ha adoptat o posat en marxa la gran majoria de les mesures establertes al pla. La celebració del cinquè aniversari del Pilar va tenir lloc durant el Fòrum Europeu d’Ocupació i Drets Socials, a Brussel·les, i va comptar amb la presència de la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, antic president de la Comissió, Jean-Claude Juncker , el comissari Schmit i moltes altres personalitats.
Els governs de la UE han ratificat els objectius socials de l’Estratègia Europa 2030 inclosos al Pla d’Acció del Pilar i han presentat les seves contribucions nacionals per assolir aquests objectius. Combinats, els compromisos dels Estats membres encaminen amb pas segur a la UE cap a la consecució o, fins i tot, la superació dels objectius a escala de la UE. Els objectius nacionals són el resultat d’un procés de consulta intens dut a terme pels Estats membres, que va incloure consultes internes amb agents socials clau, com interlocutors socials, organitzacions no governamentals i autoritats locals.

Els tres objectius a escala de la UE, que s’han d’assolir des del 2030, són els següents:
1. Aconseguir que almenys el 78% de la població entre 20 i 64 anys tingui feina.
2. Aconseguir que almenys el 60% dels adults participi en activitats de formació cada any.
3. Aconseguir que el nombre de persones en risc de pobresa o exclusió social es redueixi en almenys 15 milions, de les quals almenys 5 milions siguin nens, en comparació del 2019.

Alguns exemples d’iniciatives adoptades per posar el Pilar en pràctica –estructurades al voltant dels seus tres capítols principals sobre el mercat laboral, les condicions de treball i la inclusió social– són:

Igualtat d’oportunitats i accés al mercat de treball

– El Pacte per les Capacitats és una plataforma única de cooperació que reuneix organitzacions públiques i privades, com ara empreses, proveïdors de formació i cambres de comerç, que es comprometen a oferir formacions concretes a treballadors de tot Europa. En aquests moments compta amb 1.000 membres, i ja ha reunit compromisos per ajudar a formar 6 milions de persones. El Pacte és un dels elements centrals de l‟Agenda de Capacitats Europea.
– Els Estats membres han adoptat Recomanacions del Consell sobre microcredencials i comptes d’aprenentatge individuals. La Comissió també ha proposat que el 2023 sigui l’Any Europeu de les Capacitats, a fi de donar un nou impuls a la inversió en capacitats a tota la UE.
– Les desigualtats existents s’aborden a l’Estratègia Europea per a la Igualtat de Gènere i d’altres iniciatives, inclosa la lluita contra la infrarepresentació de les dones al mercat laboral i la bretxa salarial entre homes i dones, per mitjà de la proposta sobre transparència retributiva , noves normes sobre l’equilibri de gènere als consells d’administració i la nova Directiva relativa a la conciliació de la vida familiar i la vida professional dels progenitors que treballen.
– A més, per reforçar la Unió de la Igualtat, la Comissió va presentar un Pla d’Acció contra el Racisme per al 2020-2025, una Estratègia per a la Igualtat de les Persones LGBTIQ, un Marc estratègic de la UE per a la igualtat, la inclusió i la participació dels gitanos i la primera Estratègia de la UE de Lluita contra l’Antisemitisme i Suport a la Vida Jueva.
– L’Estratègia sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat per al 2021-2030 i la Llei Europea d’Accessibilitat contribueixen a garantir la inclusió social i l’autonomia econòmica de les persones amb discapacitat a través de l’ocupació, per exemple amb el paquet en matèria d’ocupació per a persones amb discapacitat.
– Per impulsar l’ocupació juvenil, la Comissió va presentar el juliol del 2020 un paquet de suport a l’ocupació juvenil. S’hi inclou una actualització de la Garantia Juvenil, una Recomanació perquè l’educació i la formació professionals siguin més modernes, atractives i flexibles, i un impuls renovat per a la formació d’aprenents.

Condicions de treball justes

– La Directiva sobre uns salaris mínims adequats a la UE ja ha entrat en vigor i té per objecte garantir que el treball sigui rendible. La Directiva crea un marc per millorar l’adequació dels salaris mínims als països amb salaris mínims garantits. També té per objecte promoure la negociació col·lectiva, així com la garantia de compliment i el seguiment a tots els Estats membres.
– La proposta de Directiva de la Comissió relativa a la millora de les condicions laborals a la feina en plataformes digitals garantirà que les persones que treballen a través de plataformes digitals puguin gaudir dels drets laborals i les prestacions socials a què tenen dret. També donarà suport al creixement sostenible d’aquestes plataformes a la UE.
– El Marc estratègic de la UE en matèria de salut i seguretat a la feina 2021-2027 estableix les accions clau necessàries per millorar la salut i la seguretat dels treballadors en els propers anys. Per exemple, per reduir eficaçment l’exposició a l’amiant, que pot causar càncer, la Comissió va proposar revisar la Directiva sobre l’amiant a la feina i introduir un límit d’exposició professional a l’amiant encara més estricte.

Protecció i inclusió social

– La proposta de Recomanació del Consell sobre una renda mínima que procuri la inclusió activa insta els Estats membres a modernitzar els seus règims de renda mínima per fer-los més eficaços, de manera que treguin les persones de la pobresa i es promogui al mateix temps la integració al mercat laboral dels que poden treballar. El Consell també ha adoptat una recomanació per garantir una transició justa cap a la neutralitat climàtica.
– L’Estratègia Europea de Cures té per objecte garantir uns serveis assistencials de qualitat, assequibles i accessibles a tota la UE i millorar la situació tant dels que reben les cures com dels cuidadors. S’hi inclouen propostes de Recomanacions del Consell relatives a la revisió dels objectius de Barcelona sobre els serveis d’educació i cura de la primera infància ia l’accés a unes cures de llarga durada assequibles i d’alta qualitat.
– Els Estats membres han adoptat la proposta de la Comissió d’una Garantia Infantil Europea, que té per objectiu oferir als infants un accés lliure i efectiu a serveis clau i promoure la igualtat d’oportunitats per als infants en risc de pobresa o d’exclusió social. La Comissió també va crear la Plataforma Europea per Combatre el Sensellarisme, que reuneix els Estats membres, les ciutats i la societat civil per facilitar l’aprenentatge mutu, millorar les dades i el seguiment, i reforçar la cooperació per tal de combatre el sensellarisme a tota la UE.