Entrades

Un 42,61% dels més de 400 milions de ciutadans europeus cridats a les urnes a les Eleccions Europees de 2014 aloan participar per definir la composició del Parlament Europeu que ha legislat la Unió Europea (UE) els darrers cinc anys. Però de les dades de 2014 s’extreu una conclusió determinant: com més joves, més baixa la participació.

Si analitzen les xifres per edats, veurem que en els anteriors comicis europeus la participació va ser del 51,3% entre els majors de 55 anys, d’un 44,6% entre els 40 i 54 anys, un 35,2% pels de 25 a 39 anys, i només del 27,8% entre el col·lectiu de 18 a 24 anys. Com més jove era el votant, més baixa la participació en les eleccions europees, un factor que en aquesta cita electoral de 2019 es vol capgirar, fent partícips als joves de les decisions i el futur de la Unió.

Europe Direct Tarragona (EDTgn), juntament amb la Universitat Rovira i Virgili (URV), porten anys apropant el debat europeu als joves universitaris tarragonins, organitzant actes diversos, entre els quals les eurotertúlies, trobades amb eurodiputats i la Simulació del Parlament Europeu, amb l’objectiu de despertar la seva curiositat amb el projecte de la UE i resoldre els dubtes sobre el futur comunitari en un moment vital del projecte comú, a les portes del Brexit i davant la necessitat de definir la nova Europa dels 27, ja sense el Regne Unit.

Valors de la UE enfront de la fi del projecte europeu

Projecció i debat sobre Europa a la URV.

Ara, a les portes d’una nova cita electoral, el 26 de maig, ho han fet sense embuts: posant als joves en la tessitura de la fi de la UE, amb un debat a la Universitat a partir de la projecció del curtmetratge La Gran Invención, que en la ficció relaciona la UE amb un pla secret de Hitler en cas de perdre la II Guerra Mundial: invasió econòmica, en comptes de militar. Un tema, l’economia, candent entre l’opinió pública europea davant les retallades impopulars dictades des del Banc Central Europeu els darrers anys.

El debat, després de la provocació, no va deixar indiferent als joves participants en l’activitat, moderada pel periodista Jordi Gil. A pesar de les “contradiccions” del projecte europeu i de la “falta d’informació” i la “complexitat” de la realitat supranacional, els joves van mostrar-se convençuts de ser ciutadans europeus en origen, per naixement, i van dir compartir els valors de la UE: dignitat, igualtat, solidaritat, ciutadania, justícia i llibertat.  Entre les opinions del jove públic, els més actius van ser un noi colombià i una estudiant marroquina nascuda a Espanya. Des de la perspectiva extracomunitària va quedar clar que la UE és un exemple a seguir, un referent quant a valors i llibertat al món, del que malgrat les crítiques els joves diuen sentir-se “en un lloc privilegiat del món”.

La UE, un referent al món

Imatge de la segona de les #eurotertúlies de l’any.

La mateixa idea va marcar la segona eurotertúlia d’aquest any, on els universitaris van despatxar amb un exdirector general de la Comissió Europea, Xavier Prats Monné: “Europa és una força de llum. Qualsevol persona al món que parla de llibertat té Europa com a referent. La UE és un exemple a seguir, ens estem jugant el futur de la humanitat”. En les trobades, els estudiants es mostren més europeistes del que creuen ser, en una realitat “diversa i alhora complexa”, on la geopolítica juga un paper determinant en la visió europea: “L’experiència és molt diferent en funció del país on vius. Nosaltres no tenim la sensació que Rússia és una amenaça, com poden sentir els països de l’Est, però alhora la nostra diversitat és la nostra força”. Per Prats Monné, la construcció europea és “un procés complex, i hem de tenir clar, els pròxims anys, en l’Europa post Brexit, que “si volem anar tots junts, no es pot avançar tan ràpidament”.

L’Europa post 26M i Brexit

Col·loqui amb els eurodiputats Javi López i Ernest Urtasun amb els estudiants de la URV.

I és que les eleccions del 26M, i la configuració del nou Parlament sorgit del vot dels europeus, marcaran les polítiques comunitàries dels pròxims cinc anys.  En el col·loqui organitzat a la URV amb els eurodiputats Ernest Urtasun (Els Verds) i Javi López (PSE), moderat per la responsable de l’oficina EDTgn, Marta Domènech, els universitaris tarragonins van tenir l’oportunitat de preguntar sobre els temes que els interessen i que, de ben segur, marcaran l’agenda comunitària dels pròxims anys: feminisme, immigració, canvi climàtic i el pilar social europeu com a eina fonamental per a la construcció del projecte europeu.

Contra el que moltes vegades se sol pensar, i contra el que semblen indicar les dades de participació en comicis anteriors, els joves tarragonins que han participat en les activitats de EDTgn sí que tenen interès en l’agenda europea, sí que volen formar part d’aquesta realitat complexa i sí que tenen molt a dir sobre l’Europa del futur. Una dada: 23,6 milions de joves europeus votaran per primera vegada en aquestes eleccions. El repte ara és si el diumenge 26 de maig el sentiment europeista que s’ha vist a les activitats es traduirà en un augment de la participació dels joves per escollir el nou Parlament Europeu, un vot jove que pot ser determinant per definir cap a on va Europa.

Més d’una vintena d’assitents, van opinar sobre Europa a la primera #euroterúlia de l’any.

“Ho tenim clar”, i aquest és un dels pilars fundacionals de la Unió Europea (UE): “Sense estabilitat política no hi ha benestar econòmic” i, a més, Europa està en el centre de les nostres vides: “Avui la majoria de decisions es prenen a Brussel·les, no als Estats membres. Per això són tan importants les eleccions europees i, per això, és imprescindible que les decisions i els processos siguin democràtics, i que els ciutadans se sentin ben governats”. Perquè el convidat a la primera eurotertúlia de l’any, expert en Governança de la UE, ho té clar: “El procés d’integració dependrà cada vegada més de què se sàpiguen afrontar amb èxit les desigualtats socials” que es viuen a Europa, on la pobresa infantil arriba al 35-40% a alguns països de l’est i mediterranis, entre ells Espanya. I això és “terreny adobat pels populismes”, als que veurem “créixer encara més” els pròxims anys, en el següent cicle electoral. I alerta: ”l’euro no resistirà una segona crisi, calen eines per redistribuir la riquesa europea” entre els diferents països i col·lectius socials.

Javier Arregui, professor titulat del departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), va encetar ahir el cicle #eurotertúlies que cada any organitza Europe Direct Tarragona, i que aquesta primavera coincideix amb la cita electoral del 26 de maig. Hi van participar una vintena de joves tarragonins, majoritàriament universitaris, que en les seves intervencions no se’n van estar de demanar més participació ciutadana a les institucions europees, coincidint amb el convidat que “a més de més participació, calen més recursos per fer front a les desigualtats” que avui hi ha dins la mateixa Unió.

Segons aquest investigador, “el ciutadà mitjà de la UE està bastant desinformat, realment no sap si una política aprovada a Brussel·les l’afavoreix o el perjudica. Hi ha col·lectius, com els economistes, els comerciants i el món del dret que se senten recolzats per la UE; però, en canvi, hi ha sectors que se senten sistemàticament perjudicats per les decisions de Brussel·les: aturats, pensionistes, agricultors…”. Això respon a la lògica “guanyadors/perdedors” en la que està instal·lada la UE, fonamentada en un model de mercat, amb la qual cosa “és inevitable que la presa de decisions i els canvis normatius beneficiïn a uns i perjudiquin uns altres, la qual cosa no vol dir que sempre siguin els mateixos”, va dir el catedràtic.

Redistribuir la riquesa per fer front als populismes en auge
En canvi, sí va tenir clar que les desigualtats cada vegada més grans en la societat europea són la causa de l’auge dels populismes, tant de dretes com d’esquerres: “Des del Tractat de Maastricht, l’any 1992, tots els països de la UE han augmentat en un 48% de mitjana el seu PIB, ha estat un cicle de creixement a tots els Estats, però en canvi aquest creixement no ha estat igual per a tothom: cada vegada hi ha més desigualtats socials i això provoca populismes”, creu aquest catedràtic, que afegeix que “l’escenari de desigualtats és perfecte per fer créixer aquests moviments que, en canvi, quan la política és eficient, eficaç i justa amb els ciutadans, no tenen res a fer”.

És per això que Arregui reclama com a mesura d’urgència de la UE la creació d’algun tipus d’eina que ajudi a redistribuir la riquesa dins la Unió: “Necessitem disposar de recursos comuns per ajudar als més necessitats”, tota una contradicció si es té en compte que el “46 per cent dels recursos europeus es destinen a polítiques públiques i la UE només en gestiona l’1%, el 45% restant ho fan els Estats amb la qual cosa queda poc marge per fer polítiques socials. Arregui es fa referir a la taxa Tobin, que permetria augmentar 3 punts el pressupost social europeu, però que en canvi no compta amb el suport necessari per tirar endavant, però va donar “una bona notícia: ara hi ha eleccions i els ciutadans sabem com es canvien les coses: cal anar a votar”, segons l’expert.

La governança europea, la millor del món

El professor Javier Arregui el convidat, juntament amb el professor Alfonso González Bondia.

Amb tot, Arregui es va mostrar convençut que “la UE és el millor sistema de governança del món, la qual cosa no vol dir que no es facin coses malament” i va posar l’accent en un pecat original que arrossega la Unió des dels seus inicis: la unanimitat en les decisions en el si del Consell d’Europa, on hi són representats els Estats, que a la pràctica suposa bloquejar la presa de decisions. Per a aquest catedràtic, aquesta capacitat de veto a l’hora d’aprovar polítiques públiques  és un “problema de disseny en el funcionament de la UE que caldrà canviar per no fer inviable el projecte europeu”.

Un altre aspecte que es va tractar en la eurotertúlia d’ahir va ser el que tan Arregui, com el professor Alfonso González Bondia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), van anomenar “l’estratègia favorita de les elits polítiques”: “Quan les decisions de la UE són encertades, se les apropien els Estats membres; quan en canvi es produeix una mesura impopular, els governs dels Estats culpen a les institucions europees i als buròcrates de Brussel·les dels errors”.

‘No hi haurà Brexit’
Igual de contundent es va mostrar Arregui amb la sortida del Regne Unit de la UE: “El Brexit, tal qual està plantejat, és impossible. A la gent se la va enganyar vilment, i tornaran al pragmatisme, ja que cap líder britànic estarà disposat a assumir el cost tan gran que suposa marxar de la UE. De fet, els britànics esperaven concessions importants i la Unió no n’ha fet ni una, i de fet cap altre país es planteja ara la sortida de la UE vista l’experiència britànica”, explica l’expert, que es mostra “absolutament convençut” que el Regne Unit continuarà dins el clau europeu: “L’únic que els proposa Brussel·les és que continuïn en el mercat comunitari sense prendre decisions i això no ho poden acceptar”.

Podeu seguir el debat europeu a les xarxes socials en les etiquetes #eurotertúlies, #aquestavegadavoto i #futureofeurope. I recordeu que podeu seguir tota l’actualitat de EDTGN al bloc Directe a Europea i xarxes socials Facebook, Twitter i Instagram.