Dilluns dia 30 de gener es portarà a terme a la sala August del Palau Firal i de Congressos l’acte “CARTES PER LA PAU”, una celebració conjunta dels centres educatius de Tarragona del Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP). Es tracta d’un acte organitzat dins del projecte d’Educació per la Pau, impulsat pel Grup de Tarragona de la Xarxa d’educadors i educadores per a una ciutadania global d’Oxfam-Intermón, amb el suport i la participació de la Conselleria d’Educació de l’Ajuntament de Tarragona –a través de l’Institut Municipal d’Educació de Tarragona–, de la Conselleria de Cooperació i el Consell Municipal de Cooperació i Solidaritat de Tarragona, el centre d’informació Europe Direct Tarragona, l’Escola Municipal de Música, i gràcies a la implicació i el treball de les escoles participants: Col·legi El Carme, Col·legi La Salle Torreforta, Col·legi Vedruna-Sagrat Cor, Escola Pau Delclòs, Escola de Pràctiques, Escola Saavedra, Escoles d’Educació Especial Estela, Sant Rafael, La Muntanyeta i Solc i els Instituts Pons d’Icart i Torreforta, així com de l’ONCE. Els alumnes de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Tarragona, recolliran gràficament les diferents activitats d’un acte que comptarà amb prop de 800 participants.

La celebració conjunta del DENIP per part dels centres educatius de Tarragona és una de les activitats que contempla el projecte d’“Educació per la Pau” –del qual se celebra enguany la cinquena edició–, obert a tots els centres educatius de la ciutat amb la voluntat d’impulsar línies de treball sobre l’educació per la Pau, que puguin ser desenvolupades i assumides pel nombre més gran d’escoles de la ciutat, a través d’activitats compartides i de l’avaluació d’aquestes.

Enguany el lema escollit ha estat “CARTES PER LA PAU”, una reflexió sobre l’actual situació dels migrants i les persones refugiades, que els nens i nenes participants han fet a partir del projecte d’intercanvi de correspondència entre els alumnes de les escoles de Tarragona amb els nens i nenes del Camp de refugiats de Petra Olympous a Grècia, que s’ha desenvolupat durant el primer trimestre del curs i que ha comptat amb la col·laboració de la coordinadora de voluntaris d’aquest camp.

El DENIP va ser impulsat fa més de 40 anys pel mestre mallorquí Llorenç Vidal i se celebra cada 30 de gener en commemoració de la mort del líder pacifista Mahatma Gandhi. S’aprofita aquesta data per recordar la necessitat de l’educació per la tolerància, la solidaritat, el respecte als Drets Humans, la no-violència i la pau.

Ferran Taradellas és el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.

Diversitat; això és el que aporten les regions europees al projecte comunitari. Per mantenir el seu protagonisme cal garantir que els ciutadans de totes elles gaudeixin d’un nivell de vida equivalent. Per a això serveixen els fons de cohesió europeus, tal com demostra l’avaluació de les inversions fetes per la UE a escala regional entre el 2007 i el 2013 i que la Comissió Europea acaba de publicar.

Els fons regionals europeus són probablement una de les forces d’inversió més importants del continent. Parlem de 346.500 milions d’euros invertits arreu de la UE: 26.600 milions a Espanya, dels quals 679 milions a Catalunya. Per cada euro invertit s’han generat uns beneficis de 2,7 euros i aquests beneficis s’estendran fins més enllà del 2023. Perquè els fons de cohesió europeus no són només intervencions puntuals, sinó que busquen enfortir la capacitat de les regions a l’hora d’ajudar i oferir solucions davant problemes molt presents en el dia a dia dels ciutadans amb resultats concrets.

Per exemple, millorant l’accés a aigua potable amb el finançament de dues plantes dessalinitzadores al Prat del Llobregat —la més gran que s’ha fet a la UE— i al riu Tordera. O amb la construcció de canals d’irrigació a les terres de Lleida. Aquestes noves infraestructures permeten no només millorar la gestió d’un recurs tan preuat com és l’aigua, sinó que també contribueixen al desenvolupament sostenible a Catalunya i arreu de la UE.

De fet, el finançament d’infraestructures és una peça clau per als fons de cohesió perquè contribueix a reforçar les capacitats econòmiques locals i a donar resposta a necessitats a curt i llarg termini. Això és especialment important en un context de recessió com el que hem patit els darrers anys i on aquests fons han servit per pal·liar els efectes de la crisi i mantenir la inversió allà on no arribava la capacitat estatal o regional.

Però els fons de cohesió no només impliquen la construcció d’infraestructures per millorar la comunicació i el transport –entre els projectes finançats hi ha la línia d’alta velocitat entre Barcelona i París, l’expansió del Port de Barcelona o la millora de l’accés a internet a les zones rurals. També han ajudat a crear centres d’investigació de primer nivell, on la cooperació entre Catalunya i la resta d’Europa es fa palesa. L’Institut de Ciències Fotòniques de Castelldefels o l’institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries de Lleida en són només una mostra.

Són projectes que han contribuït a reforçar la cooperació transfronterera, per exemple amb la creació d’un hospital a la Cerdanya que ha millorat els serveis sanitaris que reben els ciutadans d’una banda i altra dels Pirineus. I, sobretot, són projectes que permeten superar barreres que van més enllà de les físiques, com les d’ètnia o de gènere.

Incloent la perspectiva de gènere en el finançament d’activitats per mitjà del fons de cohesió estem aconseguint millorar la situació de les dones, especialment pel que fa a l’atur femení, la precarietat o la conciliació entre la vida familiar i la laboral.

Problemes com aquests requereixen solucions comunes i aquí és on rau el valor afegit que aporten els fons de cohesió. Cohesió perquè les regions no s’hagin d’enfrontar soles als problemes de la ciutadania; cohesió per garantir que les solucions siguin compartides i, així, millorar la qualitat de vida de tots els europeus.

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona