Fa una setmana celebràvem el Dia d’Europa, l’aniversari de l’anomenada “Declaració Schuman” que va marcar l’inici de la construcció europea: un procés gradual, basat en petites passes i en la progressiva integració d’interessos econòmics que, amb el temps, han anat incrementant la integració a nivell polític.

Després de dos mesos de confinament, aquesta és una bona excusa per mirar enrere i veure el que la Comissió Europea ha fet per permetre el funcionament dels mercats agroalimentaris en aquest context tan complicat.

Aquesta crisi ha demostrat la fortalesa del sistema agroalimentari europeu, la resiliència del sector agrícola i la capacitat de les institucions europees per garantir l’accés a l’alimentació als  500 milions de consumidors europeus.

Al llarg d’aquests dos mesos els agricultors i empleats del sector agroalimentari no han parat de treballar per poder garantir el nostre abastiment alimentari diari. La feina incansable d’aquests herois i heroïnes als camps, granges, hivernacles, escorxadors i botigues d’alimentació ens ha permès d’omplir cada dia el plat.

Des de les institucions europees s’ha vetllat de manera permanent perquè uns mercats tan interconnectats i interdependents com ho son els mercats agroalimentaris funcionessin en tot moment i que les diverses cadenes de valor no es tallessin.

En primer lloc, s’ha garantit el funcionament del mercat únic europeu agroalimentari. Durant el mes de març, la Comissió Europea ja va establir els ‘corredors verds’ per reduir al mínim els controls fronterers i garantir el pas de tots els béns, inclosos els agroalimentaris. També es van adoptar accions per garantir que els treballadors temporals del sector agroalimentari, considerats com a treballadors crítics, es poguessin desplaçar entre països.

En segon lloc, s’ha simplificat l’administració per a tots els beneficiaris de la Política Agrícola Comuna (PAC): s’han flexibilitzat les normes d’ajuts d’estat per permetre noves ajudes al sector, també s’han modificat els terminis de gestió de la PAC, s’han ajornat les sol·licituds, s’han adaptat els controls… i s’han augmentat els avançaments en els pagaments de la PAC als beneficiaris.

En tercer lloc, des de la Comissió Europea també s’ha seguit al detall l’evolució dels diferents mercats agrícoles i s’ha intervingut en els casos on s’han observat desequilibris. Per exemple, en el cas del sector lacti i els càrnics (boví, oví i caprí) des de Brussel·les s’han concedit ajuts a l’emmagatzematge privat. En sectors com el de la fruita, les hortalisses i el vi, es permet als Estats modificar els mecanismes de suport existents per controlar els excessos d’oferta (com les retirades o destil·lació de crisis). També s’han relaxat les normes de competència en els sectors làctic, de flors i patates, per tal de permetre l’autoregulació del sector i poder gestionar així l’excés d’oferta d’aquests mesos.

I després de la gestió de la crisi, ara cal mirar cap al futur i organitzar la reconstrucció. La Comissió Europea està preparant un paquet financer de recuperació econòmica perquè la Unió Europea surti al més aviat possible de la recessió actual. I els propers dies es presentarà una nova estratègia: ‘De la granja a la taula’ per oferir al sector agroalimentari europeu un horitzó a llarg termini que, basat en el model de desenvolupament sostenible, reforci la seva resiliència davant de futures crisis i ens permeti apropar la producció als consumidors.

La Declaració Schuman del 9 de maig de 1950 (ara fa justament 70 anys) establia que Europa es farà gràcies a realitzacions concretes, que creïn en primer lloc una solidaritat de fet. La producció agrícola i l’alimentació són un dels millors exemples d’aquestes ‘realitzacions concretes’ que han construït Europa i que, com s’està demostrant, tenen un impacte directe i positiu en la qualitat de vida dels ciutadans europeus.

Ricard Ramon i Sumoy

Cap d’Unitat adjunt de la Direcció General d’Agricultura de la Comissió Europea

Aquest article ha estat publicat al Diari de Tarragona el 19/05/2020

Avui es commemora el Dia Europeu de les pimes, una ocasió per celebrar i reivindicar els 25 milions de petites i mitjanes empreses que constitueixen el 99% del teixit empresarial de la Unió Europea. Crec que elles també es mereixen un aplaudiment. Hi ha molts herois també entre els empresaris i les empresàries que s’han deixat la pell per salvar llocs de treball i activitat econòmica.

Les pimes són actors clau sense les quals no s’entendria el desenvolupament i creixement econòmic de la UE. Aquestes empreses suposen la meitat del PIB de la Unió, donen feina a dos terços dels empleats, creen el 85% de tots els nous llocs de treball i generen tres cinquenes parts del valor afegit europeu.

És per això que en el context actual de resposta a la COVID-19, en un moment en què moltes han vist frenada sobtadament la seva activitat econòmica, cal escoltar i protegir aquest sector vital del teixit econòmic europeu. Les solucions que es proposin per encarrilar l’economia i tornar a la via del creixement han de tenir les necessitats d’aquestes com a prioritat.

La Comissió Europea és sensible a les demandes de les pimes. El 13 de març, la institució es va comprometre a que a l’abril hi hauria capital disponible per a les empreses més afectades per les conseqüències de la COVID-19.  En aquest sentit, a principis del mes passat, la Comissió va desbloquejar 1.000 milions d’euros del Fons Europeu d’Inversions Estratègiques (ESIF), com a garantia perquè el Fons Europeu d’Inversions (EIF) pugui fer arribar finançament a almenys 100 mil pimes europees per un total estimat de 8.000 milions.

Aquesta mesura té sentit en un context en què moltes empreses tenen més difícil l’accés al finançament dels bancs, degut a la cautela amb què es concedeixen en un moment en què es percep més incertesa. És per això que la Comissió vol garantir que les pimes comptin amb finançament per poder fer front i superar les dificultats d’aquest període.

Tot i això, el suport de la Comissió a les pimes no es limita només al context actual. Durant els primers mesos de la legislatura, el nou executiu ha estat elaborant l’Estratègia per a les pimes per a una Europa sostenible i digital. Anunciat pel comissari de Mercat Interior, Thierry Breton, el 10 de març, aquest pla vol involucrar a les petites i mitjanes empreses en la consecució de les sis prioritats de la nova Comissió. En altres paraules, ajudar-les a beneficiar-se de la digitalització i adaptar-se als reptes de la neutralitat climàtica, així com facilitar-los l’accés al finançament.

Així doncs, és vital donar suport a les petites i mitjanes empreses que pateixen les conseqüències de setmanes de confinament i de mesures per contenir la propagació del virus. Al mateix temps, cal seguir apostant, més que mai, per les prioritats que la Comissió es va marcar a l’inici de la legislatura. La transició cap a una economia verda i sostenible i la digitalització són, sens dubte, oportunitats per enfortir el teixit econòmic que representen aquestes empreses.

Més informació:

https://www.eif.org/what_we_do/guarantees/single_eu_debt_instrument/cosme-loan-facility-growth/index.htm

https://ec.europa.eu/commission/presscorner/detail/en/ip_20_569

https://ec.europa.eu/digital-single-market/en/news/sme-strategy-launched-european-commission

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

Avui, 9 de maig, és el Dia d’Europa. Celebrem que avui fa 70 anys Robert Schuman va proposar un pla per a que cada país d’Europa treballés amb els altres i no contra els altres. “Europa es farà a través de realitzacions concretes que crearan una solidaritat de fet”, va dir Schuman el 9 de maig de 1950. Cada cop que els Europeus hem aplicat aquesta “solidaritat de fet” ens ha anat molt millor. Cada cop que no ho hem fet, hem fracassat. Ho hem vist també en aquesta crisi. Quan el Coronavirus va colpejar Europa, inicialment els estats membres oblidar aquesta lliçó i van pensar primer en ells. Alguns fins i tot van limitar l’exportació de material mèdic. Tal i com va dir la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, al seu discurs davant del Parlament Europeu, “Quan Europa necessitava realment que estiguéssim tots allà, vetllant els uns pels altres, molts van optar per mirar només cap a ells mateixos. I quan Europa necessitava un veritable esperit de ‘tots a l’una’, molts van donar tot primer una resposta de ‘només per a mi’ i van rebutjar compartir el seu aixopluc’.

Afortunadament, ha estat una reacció de curta durada. Només junts, en un esperit d’autèntica solidaritat, podrem fer front a aquesta nova crisi. Junts hem pogut aconseguir més material mèdic i de protecció als mercats internacionals; junts hem aconseguit que retornin a casa seva milers de ciutadans que s’havien quedat atrapats a l’estranger; junts hem aconseguit que els productes essencials arribin on més falta fan i junts podrem trobar la cura o la vacuna per a vèncer al coronavirus unint la força dels nostres investigadors. Aquest esperit de solidaritat s’ha anat estenent i ara els països que blocaven la sortida de material mèdic n’envien gratuïtament, accepten pacients d’altres països o envien equips mèdics a les zones crítiques. La solidaritat ja no és l’excepció, és la norma.

Aquesta mateixa solidaritat ha mogut a les institucions europees a fer front també al terratrèmol econòmic que està causant l’aturada de la nostra activitat. La Comissió Europea ha destinat tot el que tenia disponible al seu pressupost per ajudar en les primeres mesures sanitàries i econòmiques. Ha relaxat completament les regles fiscals per permetre als estats desenvolupar programes de xoc i de reactivació. El Banc Central Europeu ha protegit els nostres països amb un programa de compra de deute equivalent a set vegades el pressupost comunitari. A més la Comissió Europea s’endeutarà per a poder sostenir els plans de desocupació temporals (els ERTOs), el Banc Europeu d’Inversions injectarà un torrent de liquiditat a les empreses sense activitat, i el Mecanisme Europeu d’Estabilitat oferirà una línia de finançament perquè els estats puguin pagar, sense cap condicionant, la despesa sanitària de la lluita contra la COVID19. Una triple xarxa de seguretat de més de mig bilió d’euros per treballadors, empreses i administracions que compta amb l’aval de tots els ministres de finances de la UE.

Ara cal fer un nou pas endavant aplicant el principi de solidaritat que Schuman va crear fa 70 anys. La crisi econòmica a què ens enfrontem ha estat comparada amb la que va seguir a la segona Guerra Mundial. No hi estic d’acord. És cert que el coronavirus ha matat desenes de milers de persones, però no és comparable a la guerra mundial, que va segar desenes de milions de vides. També és veritat que s’ha aturat la nostra economia, però Europa als anys cinquanta estava en ruïnes. I la diferència més important: aleshores Europa estava dividida i ara estem junts. Per això ara no ens calen uns ajuts que vinguin de fora, com el pla Marshall, sinó el nostre propi pla de reconstrucció, un nou pla Schuman. I per fer-lo tenim al nostre abast un instrument que compta amb la confiança de tots els estats membres, està ja operatiu, pot oferir resultats ràpids, és transparent i ha demostrat al llarg de el temps que afavoreix la cohesió, la convergència i la inversió: el pressupost europeu.

A diferència del dels estats membres, el pressupost europeu té una durada d’un septenni i això permet concentrar els primers anys les inversions clau per a la recuperació. Perquè aquesta crisi és diferent de qualsevol altra que haguem conegut: està afectant greument a empreses perfectament viables perquè la vida pública s’ha frenat en sec. Cal tornar-les a posar en marxa. A més a més, pot ser una oportunitat única no només per a reactivar la nostra economia sinó per a transformar-la en un model més resilient, ecològic i digital. Tal i com va passar amb el pla Schuman als anys 50, no es tracta de tornar a l’Europa d’abans de la pandèmia, sinó de construir una Europa molt millor.

Per això volem que el Dia d’Europa sigui una ocasió per commemorar la solidaritat. En anys anteriors el Centre Europe Direct de Tarragona havia organitzat per aquesta diada activitats infantils i propostes ciutadanes al carrer. Aquest any la celebració haurà de ser diferent, a Tarragona i arreu, però el rerefons preval i és, de fet, més vigent que mai. Ens recorda que només junts superarem les dificultats.

El 9 de maig de 1950 Robert Schuman va albirar una meta, un objectiu: fer d’Europa un continent de pau amb els països avançant, junts, cap a una prosperitat compartida. I va marcar-nos el camí. La via és solidaritat, ja sigui en els gestos quotidians o en les decisions de les institucions i els líders polítics. Junts superarem aquest repte i junts en sortirem més forts. Feliç dia de la solidaritat, feliç dia d’Europa.

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

 

Aquest article ha estat publicat al Diari de Tarragona el dia 9/05/2020

Avui, 9 de maig, és el dia d’Europa. Europa comença amb la lletra E, d’esperança. L’esperança en un gran territori, on la pau, el progrés social, els drets humans i les oportunitats laborals i econòmiques van ser els anhels que van originar de les actuals institucions europees.

Tanmateix, tenim la sensació que queden massa lluny les grans aspiracions col·lectives. Les desigualtats socials s’han intensificat dramàticament i la incapacitat de donar resposta a la vulneració dels drets humans ha esdevingut manifesta en temes tan importants com la defensa de la mínima dignitat vital pels refugiats polítics i econòmics, alhora que permet l’escandalosa existència de presos polítics en el seu territori, com bé sabem els catalans.

Fa poc dies vaig sentir a Pere Portabella que criticava que la construcció europea s’havia fet sense comptar amb la Cultura. Ho qualificava de terrible i potser sí que ho és. Si tenim en compte que un dels significats de Cultura és la forma de relacionar-se de les persones, en aquest cas persones de diferents orígens, que parlen diferents llengües i que professen diferents religions, sembla que ningú no ha fet l’esforç de generar un espai compartit, inclusiu i amb una enorme capacitat d’influència en la resta de món.

I això que tenim un immens rebost abarrotat de producció cultural que més enllà de la seva nació d’origen ha influït determinadament amb la manera que tenim els europeus de qualsevol indret de sentir i d’interpretar el món. M’atreveixo a començar amb Casals, Cervantes, Marx, Wilde, Maquiavel,Ciceró, Plató, Freud… però no puc acabar perquè la llista és gairebé infinita i l’herència cultural que hem rebut gairebé tots alhora és immensa. Doncs sí. Sembla mentida però amb aquests fangs no hem sabut fer un bon càntir.

Ara, Europa, s’enfronta a una nova crisi econòmica i social que no resoldrà posant els ciutadans d’esquenes als uns als altres. El COVID-19 ens força a superar el repte de la reactivació econòmica i social per recuperar. Europa ha de guanyar aquest repte, ho deu a la seva gent i s’ho deu ella mateixa si vol mantenir la influència al món. S’ha de mostrar intel·ligent i valenta. No pot encarar aquesta crisi amb les retallades propiciades fa 10 anys, no van servir llavors i molt menys ens serveixen ara. Si els ciutadans europeus no veuen que les seves institucions els ajuden quan més ho necessiten, la E d’escepticisme avançarà en substitució de l’esperança.

No ens ho podem permetre i les institucions europees tenen una gran oportunitat per reconciliar-se amb la seva població. Avui és un bon dia per pensar-hi.

Pau Ricomà Vallhonrat

Alcalde de Tarragona

 

La principal raó de les mesures de confinament era evitar el col·lapse del nostre sistema sanitari i salvar vides. Ara hem de fer molt bé el desconfinament perquè, a més de salvar vides, salvem també llocs de treball i empreses. Hem de salvar l’economia. Si no fem bé el desconfinament i hi ha un rebrot, a part de sotmetre de nou als nostres metges a una pressió inacceptable, és possible que moltes empreses (especialment pimes) no aguantin el cop i es perdin molts i molt llocs de treball. Hem de mantenir les precaucions per protegir-nos, per protegir la sanitat i per protegir l’economia.

Previsions econòmiques de primavera: els factors clau

Aquest és, bàsicament, el missatge de les perspectives econòmiques de primavera que ahir va presentar la Comissió Europea i que podeu baixar-vos aquí. La veritat és que és una lectura dura, però amb elements per l’esperança. La crisi del COVID19 ha alterat totes les nostres previsions econòmiques i queda clar que la UE ha entrat en la pitjor recessió de la seva història. L’economia europea es troba en una mena d’estat d’hibernació.

Però la situació ens permet pensar que la recuperació també podria ser ràpida si es compleixen tres condicions:

  1. Que s’aixequin gradualment les mesures de confinament
  2. Que no es produeixi un rebrot
  3. Que les mesures preses per reduir l’impacte de la crisi econòmica limitin el mal que ha patit el teixit econòmic

D’aquí, com us deia, la importància de fer el desconfinament de forma rigorosa. Fins i tot si aconseguim complir les tres condicions, la recuperació que tindrà lloc el 2021 no equivaldrà a la totalitat de la caiguda. En altres paraules: venen temps difícils.

Per fer-ho més complicat, malgrat que el virus ha colpejat tothom (crisi simètrica), no tots els països es veuran igualment afectats. Espanya, amb una caiguda del 9,4% del PIB, patirà la recessió més profunda després de Grècia i Itàlia. Al contrari que durant la crisi financera, no podrem comptar massa en el sector exterior i les exportacions, perquè la recessió econòmica serà global. Això castiga especialment països com el nostre, on el sector turístic és important. Per això la Comissió està treballant en una estratègia europea pensada per aquest sector en particular.

Tanmateix, hi ha elements per a l’esperança. Malgrat la caiguda inicial dels mercats financers, moltes borses s’han recuperat, degut en part a les decisions preses a nivell europeu i als estats membres per assegurar l’estabilitat financera i la liquiditat a treballadors i empreses. El sistema financer, després de les reformes impulsades per la Comissió, ha resistit el cop i segurament podrà afrontar la recessió i proveir fiançament quan es produeixi la recuperació.

El consum intern –com a qualsevol crisi- patirà una contracció, aquest cop sense precedents. Jo animaria els que pugueu a ajudar les empreses, botigues o negocis locals si teniu marge per al consum, tot i entenent que la prudència s’imposa en temps incerts.

La pandèmia s’ha carregat tota l’ocupació que s’havia creat la darrera dècada i la taxa d’atur passarà del 7,5% el 2019 al 9,6% el 2020. A Espanya l’evolució va del 14,1% fins al 18,9%. En aquestes circumstàncies i amb el preu del petroli per terra, la inflació no aixecarà el cap més amunt d’un 0,6% del PIB (quan l’objectiu Europeu és que ha d’estar per sota, però a prop del 2%).

En resum: anem cap a una terrible caiguda econòmica que es podria recuperar relativament ràpid en els propers dos anys si fem les coses bé. Malgrat tot, hi ha un munt d’incerteses i riscos que s’han de tenir en compte (com un rebrot, un increment de les divergències al mercat interior o una crisi econòmica global més pronunciada). A la llum d’aquestes dades, la Comissió presentarà aviat la seva proposta d’un pressupost europeu per a la recuperació que pot ajudar a fer la recessió menys profunda i la recuperació més ràpida.

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europea

Seguim confinats i amb esperança, veient que les xifres de nous contagiats segueixen baixant i que podem començar a pensar en una vida després del confinament. Aquests dies tot el personal de la Comissió segueix treballant intensament des de casa.

La nostra prioritat segueixen sent els metges, metgesses i tot el personal sanitari o no sanitari que continua salvant vides. Per això estem constituint unes existències comunes d’equips mèdics. Per això estem invertint de manera conjunta en la recerca de vacunes. Per això estem ocupant de la compra dels subministraments més urgents en el mercat mundial de manera conjunta. Per això hem eximit de drets de duana i de l’IVA a les importacions de dispositius mèdics de tercers països. I també per això al començament d’aquest mes vam fer una promesa senzilla, però de gran calat: utilitzarem cada euro disponible que tinguem, de totes les formes possibles, per salvar vides i protegir els mitjans de subsistència de les ciutadanes i els ciutadans europeus. Us en he parlat a altres entrades.

Tanmateix, també tinc col·legues que estan treballant i molt per preparar Europa pel que vindrà després de la crisi sanitària. I el que vindrà és una profunda crisi econòmica. Hi ha gent que l’ha comparada amb la crisi del 2008, o fins i tot amb la situació econòmica que tenia Europa després de la segona guerra mundial. Però no és el mateix. En aquests moments el que tenim són moltes empreses que han aturat la seva activitat. Empreses sòlides i viables, que s’han trobat sense els ingressos de tots nosaltres que estem tancats a casa. Ja us he explicat, que a curt termini hem creat tres xarxes de seguretat per treballadors, empreses i administracions per poder seguir operant, malgrat aquesta gran frenada. Però per tornar a posar-nos en marxa cal un gran pla de reconstrucció.

Això és el que molts consideren un nou pla Marshall. A mi no m’agrada. Entre el pla que vol presentar la Comissió demà als caps d’estat i de govern i el Pla Marshall i ha notables diferències. No ens cal ajut extern. Ho podem fer tots junts, com europeus, perquè ara (a diferència de 1948) ja disposem d’un instrument que compta amb la confiança de tots, que és operatiu, que pot oferir resultats ràpids, que és transparent i que ha demostrat al llarg de el temps que afavoreix la cohesió, la convergència i la inversió. Em refereixo al pressupost Europeu.

Evidentment, caldrà un pressupost europeu a l’altura del desafiament: però té molts avantatges clars respecte a altres opcions que han sortit als mitjans. En primer lloc és un pressupost heptanual que podria concentrar la potencia d’inversió als primers anys de l’exercici, és a dir, ara quan més ho necessitem. En segon lloc té unes prioritats clares: la recuperació econòmica, però també la transformació verda i digital. Podem aprofitar no per tornar on érem abans del COVID19, sinó per a transformar la nostra economia per fer-la sostenible a llarg termini.

Finalment, tot i que aquesta crisi és simètrica, la recuperació no ho serà. Algunes regions es recuperaran més ràpid i altres travessaran dificultats. Per això, la cohesió i la convergència seran més importants que mai. El Mercat Únic i la política de cohesió són dues cares de la mateixa moneda, i es requereixen les dues per garantir la prosperitat en el conjunt de la UE. En altres paraules, aquest pressupost a de posar en pràctica la màxima de Schuman: “Europa es farà gràcies a realitzacions concretes que creïn, en primer lloc un solidaritat de fet”. Per això crec, que més que un pla Marshall el que ens cal es un nou pla Schuman!

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

Ens apropem al final de la cinquena setmana de confinament i m’agradaria seguir comentant alguns detalls de l’estratègia de desconfinament que la Comissió Europea va presentar abans d’ahir. És una llum al final del túnel, però cal que ho fem molt bé per evitar els rebrots i els nous contagis. No podem tornar a mirar d’aplanar corbes de contagis i de morts. La corba ha de baixar i s’ha de quedar a les catacumbes.

Per aconseguir-ho tenim aliats tecnològics que no existien en les pandèmies d’altres èpoques: els telèfons intel·ligents. Una de les mesures que recomanava la Comissió a l’hora de dissenyar una estratègia de sortida és la creació d’un sistema per al seguiment i la prevenció de nous casos. Això es podria fer amb l’ajut d’aplicacions mòbils (les famoses apps). De fet, no es tractaria de controlar als ciutadans, sinó de donar-los el poder per protegir i protegir-se del virus. Si em perdoneu d’anglicisme: d’empoderar-los. Per aquest motiu, per la Comissió està clar que  l’ús d’aquestes aplicacions mòbils hauria de ser voluntari, basat en el consentiment dels usuaris i respectant plenament les normes europees de privacitat i protecció de dades personals.

Aquestes aplicacions mòbils ens haurien d’advertir d’un increment del risc de contagi per haver estat en contacte amb una persona positiva per COVID-19. Això serà important quan es comencin a aixecar les mesures d’aïllament i entrem en contacte amb cada cop més gent a transports públics, espaís oberts, llocs de treball etc. Aquestes aplicacions poden ajudar a interrompre les cadenes d’infecció i reduir el risc de transmissió de virus si van acompanyades d’altres mesures com ara augmentar les capacitats de prova. La idea és que si l’aplicació ens avisa que hem estat en contacte pròxim amb algú infectat ens puguem fer un test ràpidament i si tenim el virus aïllar-nos el més aviat possible per no estendre la infecció.

En qualsevol cas, quan s’utilitzen aplicacions de seguiment, els usuaris han de seguir mantenint el control de les seves dades. El rastreig de proximitat entre dispositius mòbils només s’ha de permetre de manera anònima i agregada, sense fer cap seguiment dels ciutadans i els noms de persones possiblement infectades no haurien de ser mai revelats a altres usuaris. Les aplicacions de rastreig i d’advertència per a mòbils haurien d’estar subjectes a mecanismes de control exigents, desactivar-se tan aviat com s’hagi acabat la crisi COVID-19, i esborrar acte seguit les dades del sistema.

Idealment caldria que hi hagués una aplicació de referència pan-europea o, si més no, que la interoperabilitat i el compartiment de resultats entre aquestes aplicacions estigués garantit. Això serà particularment important quan es reobrin les fronteres i puguem tornar a moure’ns lliurement a l’espai Schengen, tornem a fer Erasmus o vulguem reactivar el sector turístic europeu. La Direcció General de Polítiques Digitals de la Comissió Europea, ja hi està treballant.

Les apps, naturalment, no són la solució definitiva, però poden ser una eina poderosa per permetre als ciutadans prendre mesures efectives en la prevenció de la malaltia. Ara bé, la confiança en aquestes aplicacions i el seu respecte a la privacitat i la protecció de dades són fonamentals per al seu èxit i eficàcia.

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europea

Seguim confinats però suposo que pensant de tant en tant en el desconfinament. Jo m’estimo més pensar que mentre no es produeixin les condicions per sortir, seguim donant suport als sanitaris i als malalts. Les xifres –tràgiques com són- donen esperances, però encara no són prou bones per baixar la guàrdia. Tanmateix, és important que comencem a pensar en el moment de l’apertura per fer-ho bé i evitar que tot el que hem aconseguit fins ara en reducció de contagis no es perdi.

Ahir us parlava de l’estratègia que la Comissió Europea acaba d’aprovar justament per dur a terme a nivell europeu de forma coordinada i solidària. Avui voldria completar el post d’ahir amb una sèrie de recomanacions que hem fet als estats membres i que s’haurien de tenir en compte a l’hora d’aixecar les mesures de contenció. Amb aquestes recomanacions ens podem fer una idea de com serà la nostra tornada a la normalitat.

Les accions de sortida haurien de ser graduals: les mesures s’haurien de retirar en diferents passos i amb el temps suficient per a mesurar l’impacte de cada una de elles. Per exemple, els grups més vulnerables, com ara els avis o els malalts crònics, haurien de quedar-se protegits a casa una mica més temps; s’haurà de facilitar el retorn gradual de les activitats econòmiques necessàries, però intensificant la neteja i la desinfecció periòdiques dels mitjans de transport, botigues i llocs de treball. A mesura que es vagin implementant aquestes mesures, també caldrà tornar a la normalitat democràtica, substituint els estats d’emergència (com l’estat d’alarma) per intervencions que assegurin la transparència i la rendició de comptes.

Desprès caldrà anar aixecant els controls de les fronteres internes de la Unió Europea de manera coordinada. Les restriccions de viatges i els controls haurien de suprimir-se únicament un cop la situació epidemiològica de les regions frontereres sigui similar a tots dos costats. Les fronteres exteriors d’Europa s’haurien de reobrir en una segona fase, tenint molt en compte la propagació del virus fora de la UE.

El reinici de l’activitat econòmica també hauria de ser introduït gradualment i considerant diverses variables: per exemple quines feines es poden seguir fent amb teletreball, quina és la seva importància econòmica, quins són els torns de treball, etc. Però una cosa està clara: tota la població no hauria de tornar a la feina al mateix temps.

Les reunions de persones s’han d’anar permetent de forma progressiva, tenint en compte les especificitats dels diferents categories d’activitats, com ara: escoles i universitats; activitat comercial (venda al detall) amb possibles gradacions; mesures d’activitat social (restaurants, cafeteries) també amb possible gradació; tertúlies d’amics o reunions familiars, etc.

Cal tenir sempre present que només desapareixerà el virus quan tinguem una vacuna i per tant s’han de mantenir els esforços per evitar la propagació de l’epidèmia. Caldrà doncs continuar amb campanyes de sensibilització per animar la població a mantenir les mesures d’higiene i el distanciament social que hem après aquests dies. Tanmateix, si es produís un rebrot, haurem d’estar preparats per a tornar a les mesures de contenció més estrictes, segons sigui necessari.

Finalment, després del desconfinament haurem de pensar en la recuperació econòmica. És important planificar-la estratègicament i aprofitar l’esforç per encaminar-nos cap a un model de creixement sostenible. Això vol dir accelerar la transició cap a una societat més verda, solidària i digital i aprofitar les lliçons de la crisi actual per a millorar la resiliència de la UE. La Comissió desenvoluparà un pla de recuperació basat en una proposta actualitzada per al proper pressupost de la UE a llarg termini (Marc financer plurianual) i el programa de treball actualitzat de la Comissió per al 2020. I naturalment, us en parlaré en aquest bloc.

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

Avui es el segon dia que alguns treballadors d’activitats no essencials han tornat als seus llocs de treball. Molts han vist en això el començament de la fi. Però com va dir Churchill en una memorable ocasió, això no és la fi, ni el començament de la fi, però pot ser la fi del començament. Em refereixo evidentment al període de confinament que estem vivint des de fa ja més d’un mes. Es evident que en un moment o altre haurem de poder sortir de casa, però és molt important que ho fem molt i molt bé, perquè una nou rebrot del coronavirus tiraria per terra tot l’esforç d’aquestes setmanes confinats.

Precisament per reflexionar com ha de ser aquesta sortida, la Comissió Europea ha publicat avui una sèrie de recomanacions per aconseguir una sortida efectiva i segura del confinament. Cada país es troba en una situació diferent i per tant haurà de prendre les mesures adaptades a la seva realitat. Però com hem vist, aquest virus no coneix fronteres, i per tant si volem sortir-nos-en, la fi del confinament ha de ser coordinada, solidària i a nivell europeu.

El primer és escollir el moment per fer-ho amb cura. Per decidir quan ha de començar el desconfinament, cal basar-se en criteris epidemiològics que demostrin que la propagació de la malaltia ha disminuït i s’estabilitza notablement durant un període sostingut de temps. També cal considerar si el sistema sanitari té suficient capacitat en llits, UCIs o personal en el cas que hi hagi un rebrot i finalment cal estar segurs de disposar de la capacitat de fer proves a gran escala per detectar i aïllar ràpidament les persones infectades.

Necessitem un enfocament europeu que es basi en els darrers coneixements científics i que doni prioritat absoluta a la salut pública, tot i tenir en compte els impactes socials i econòmics. Cal una coordinació amb la Comissió i entre els estats membres per evitar efectes negatius. Imagineu què passaria si un país decideix obrir el comerç i els ciutadans del país veí hi anessin de compres? També cal seguir amb el respecte i la solidaritat, en especial amb aquells països que es troben en una situació més difícil.

La fi del confinament precisa de l’aplicació d’un seguit de mesures d’acompanyament. En concret, caldrà recopilar dades harmonitzades i desenvolupar un sistema robust d’informació per identificar nous casos i seguir els contactes dels infectats per poder aïllar-los. Per això ens poden ajudar un conjunt d’eines digitals que respectin plenament la privadesa de les dades. Han de ser eines que els ciutadans acceptin, ja que els donarà el poder de protegir-se i de protegir la societat. En segon lloc, caldrà ampliar la capacitat per fer tests i harmonitzar les metodologies d’aquestes proves. Per ajudar a aquesta harmonització, la Comissió, juntament amb el Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC), ha adoptat avui directrius sobre diferents proves de detecció del coronavirus i el seu rendiment.

Caldrà també augmentar la capacitat i la resistència dels sistemes de salut, en particular per afrontar l’augment previst de les infeccions després de l’aixecament de mesures restrictives, i això implica especialment equipar els metges i el personal sanitari amb les eines i els equips de protecció mèdica i personal per a poder fer bé i amb seguretat la seva feina.

Finalment, haurem d’accelerar la recerca de tractaments i medicaments segurs i eficaços, així com desenvolupar i fer un seguiment ràpid de la introducció d’una vacuna per acabar amb el coronavirus. Només quan tinguem tractament i vacunes, podrem tornar a la vida anterior.

Al marge d’aquestes idees generals, la Comissió ha presentat una sèrie de recomanacions específiques que demà us detallaré a aquest mateix bloc.

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

Després de la pluja d’ahir, he pogut sortir una mica al balconet que tinc a casa on hi toca el sol de tarda. És important, si podeu, que us toqui una mica el solet per  seguir produint vitamina D.. L’astre rei ha estat el nostre aliat en moltes coses (per exemple produint electricitat neta), tan de bo també ho sigui ara per lluitar contra la pandèmia. Aquesta segueix essent la gran prioritat de la Comissió, però seguim mirant cap el futur pensant també en la recuperació econòmica post COVID19.

Recordareu que al bloc d’ahir us parlava de les tres xarxes de seguretat que l’Eurogrup va proposar en la reunió de dijous sant. Moltes d’aquestes mesures poden ser operatives molt ràpidament (especialment les que depenen del Mecanisme d’Estabilitat (MEDE) i del Banc Europeu d’Inversions). Tanmateix, l’Eurogrup també parlava de la creació d’un fons de recuperació per a poder reactivar l’economia un cop hagi passat la pandèmia. Recordareu que una de les coses que destacava el comunicat de l’Eurogrup és que aquest pla de recuperació ha de tenir com objectiu la convergència i la lluita contra les desigualtats.

Però com serà aquest fons i per què servirà? Tenim algunes pistes: el finançament es proporcionaria mitjançant el pressupost de la UE i es destinaria a programes de reactivació econòmica d’acord amb les prioritats europees i assegurant la solidaritat de la UE amb els estats membres més afectats. En altres paraules, un reforçat marc financer plurianual (MFF) (com s’anomena el pressupost de set anys de la Unió Europea) serà un element central del pla de recuperació per garantir que tinguem una sortida cohesionada de la crisi.

De fet, el MFF ja és en sí mateix un gegantí exercici de solidaritat. La principal partida del pressupost, els fons estructurals i regionals, sempre han estat un programa de cohesió. Però caldrà reforçar-lo substancialment si volem fer del pressupost comunitari un autèntic pla de recuperació: actualment el pressupost comunitari és lleugerament superior a l’1% del PIB europeu.

La pregunta evident és: i d’on sortiran aquests diners? D’això és del que parlaran el caps d’estat i de govern en una videoconferència del Consell Europeu el proper dia de Sant Jordi. Des de la Comissió Europea creiem que cal fer servir totes les eines a la nostra disposició per mitigar les conseqüències socioeconòmiques negatives del coronavirus. Com que estem davant d’una crisi nova, caldrà cercar solucions noves i això vol dir pensar en instruments financers innovadors. En qualsevol cas, hauran de ser eines noves però que siguin ràpides, efectives i basades en el consens dels estats membres.

En què es gastaran aquests diners? L’Eurogrup també era clar al respecte. Ha de ser un pla de recuperació que es basi en les prioritats de la Unió Europea, és a dir: el pacte verd europeu, l’economia que beneficiï a tothom, la transformació digital, etc. És lògic que sigui així. Les prioritats de la Comissió ens permetran reduir la nostra dependència exterior d’energia, matèries primeres i tecnologies, i a la vegada crear llocs de treball no deslocalitzables a Europa, creant una economia més igualitària i que a més (amb la reducció de la contaminació) també millorarà la nostra salut. Crisi i oportunitat van de la mà. Aprofitem-la.

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona