La CE i el BEI presenten les oportunitats del Pla Juncker a pimes i administracions tarragonines

La Comissió Europea (CE), el Banc Europeu d’Inversions (BEI) i l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) han presentat aquest matí a Tarragona les oportunitats que ofereix el Pla d’Inversions per a Europa. Conegut també com a Pla Juncker, preveu mobilitzar 500.000 milions d’euros d’aquí al 2020 i podria beneficar fins a 580.000 pimes a Catalunya. Per això, les institucions implicades animen els empresaris a treure’n el màxim profit presentant projectes innovadors que puguin obtenir finançament.

L’acte, organitzat per la Representació de la Comissió Europea a Barcelona i el BEI, amb el suport d’Europe Direct Tarragona i l’Ajuntament de Tarragona, ha tingut lloc a la Cambra Oficial de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Tarragona, i forma part d’un seguit de jornades programades a diverses ciutats d’Espanya per tal d’explicar als empresaris, sobre el terreny, com es poden presentar projectes i aconseguir el finançament necessari per estimular l’economia i l’ocupació al seu entorn.

Aquest dijous, entre altres, hi han participat el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, Ferran Tarradellas; el  cap de l’oficina del grup BEI a Espanya, Alberto Barragán; el delegat del govern de la Generalitat a Tarragona; Òscar Peris; el regidor d’Educació, Ocupació i Desenvolupament Econòmic de l’Ajuntament de Tarragona, Francesc Roca; la sotsdirectora d’Estratègia i Avaluació de l’ICO, Rosario Casero; i el membre del comitè executiu de la Cambra de Tarragona, Lluís Colet.

Tarragona, un territori amb futur

Tarradellas, el primer a intervenir, ha apuntat que “el Pla d’Inversions per a Europa és una proposta concreta per aconseguir una de les prioritats de la comissió Juncker: el creixement econòmic i augment d’ocupació”. A la vegada, ha destacat el caràcter innovador i obert de l’empresariat català i ha animat els empresaris “a treure el màxim profit d’aquest pla presentant projectes amb un alt valor afegit”.

En la mateixa línia, però en clau tarragonina, Òscar Peris ha indicat que “el Camp de Tarragona és un territori pròsper, amb un pol petroquímic i un port molt importants, tot i que afectats per mancances d’infraestructures”. Així mateix, ha remarcat que “les pimes són molt importants pel creixement econòmic del territori”.

“Treballem per millorar l’entorn empresarial a Europa. El Pla d’Inversions es basa a millorar el marc d’inversió, fer que el finançament arribi a l’economia real i mobilitzar el finançament per a la inversió”, ha explicat Westman, per la qual cosa “ofereix a les pimes una gran oportunitat per impulsar els seus negocis”.

Cal recordar que el BEI és un instrument de la UE per a aplicar les seves polítiques, i que només finança projectes que són sostenibles en el temps i amb el medi ambient. Així, Barragán ha detallat que els sectors prioritaris per a ells són les pimes, les infraestructures, les iniciatives de lluita contra el canvi climàtic i també aquelles lligades a la innovació.

Finalment, Casero ha exposat que “la Comissió posa finançament, però cal que els privats també contribueixin”. Així mateix, ha recomanat a les start-ups “que no vagin al banc per a buscar finançament, sinó que busquin una societat gestora de capital de risc”.

A la recerca de la innovació empresarial

El Pla d’Inversions per a Europa es va posar en marxa el 2015 amb l’objectiu de donar resposta a la caiguda en la inversió que va provocar la crisi econòmica. S’adreça tant a les pimes com a grans empreses, així com a institucions i d’altres organismes públics i privats, i ofereix garanties de finançament per tal d’impulsar la inversió pública i privada i, alhora, permet donar visibilitat a projectes innovadors i estratègics d’arreu d’Europa, proporcionar assistència tècnica i aconseguir que la liquiditat arribi a l’economia real.

De fet, la manca de liquiditat és un dels problemes que més afecta les pimes. El Pla d’Inversions per a Europa vol contribuir a resoldre aquesta situació proporcionant finançament en forma de crèdits del BEI a aquells projectes que tenen un valor afegit important i ajuden a generar creixement i ocupació però que, pel seu nivell de risc, es troben amb dificultats per finançar-se a través de les vies habituals. La innovació i  la producció sostenible són un factor clau a l’hora de seleccionar els projectes.

Objectiu: mobilitzar 500.000 milions d’euros a tota la UE

Des que es va posar en marxa el Pla ja s’han aprovat 45 operacions a Espanya, amb un finançament de 4.000 milions d’euros a càrrec del BEI. Un finançament que permetrà atraure inversions complementàries públiques i privades i que mobilitzarà, en total, 27.800 milions d’euros. Al conjunt de la UE, el Grup BEI ha aprovat fins a 477 projectes que representen una inversió de més de 34.000 milions d’euros i que mobilitzaran prop de 183.000 milions.

Trobareu més informació sobre el Pla d’Inversions per a Europa en aquest enllaç.

A més, també podeu conèixer testimonis d’empresaris espanyols que han aconseguit finançament a través del Pla en aquest vídeo.

/by

Tarragona participa en el seminari de cloenda del projecte Youth in Europe a Reykjavík

La Universitat de Reykjavík va acollir, els dies 11 i 12 de maig, la cloenda oficial del projecte Youth in Europe, en el qual han participat nou països en l’edició 2015-2017: Itàlia, Grècia, Portugal, França, Turquia, Malta, Letònia, Islàndia i Espanya. En aquesta ocasió es van avaluar els resultats del projecte en cadascun dels països participants, les properes fases a implementar i també la manera com es pot continuar treballant plegats.

La capital tarragonina, a través del Servei de Prevenció de les Addiccions i la coordinació amb l’oficina Europe Direct Tarragona, és l’única ciutat espanyola present en l’estudi, que en la seva última enquesta del 2015 analitza les dades aportades per 6.516 adolescents d’entre 15 i 16 anys. A Tarragona han participat 2.058 joves de tots els seus instituts, i d’aquesta manera s’ha convertit en la ciutat que ha aportat més dades de tots els països participants en aquesta darrera edició. De fet, s’ha realitzat l’enquesta a totes i tots els adolescents censats a Tarragona, per tant, la mostra és gairebé del 100%.

La meitat dels adolescents tarragonins admet haver-se emborratxat alguna vegada

Els resultats de l’enquesta han estat analitzats en profunditat per la Càtedra d’Inclusió Social i el Medical Anthropology Research Center de la Universitat Rovira i Virgili, sota la direcció del professor emèrit Oriol Romaní. Un estudi que revela que gairebé la meitat dels adolescents de Tarragona (47,8%) admet haver-se emborratxat alguna vegada a la vida, i només el 23% no ha consumit mai alcohol. En aquest sentit, Youth in Europe permet realitzar un profund estudi comparatiu dels hàbits i estils de vida entre adolescents a cada ciutat pel que fa a la mitjana europea. Així, a més d’avaluar les tendències de consum de tabac, alcohol i diferents drogues, l’informe les vincula a l’impacte de factors socials com l’atenció dels pares i la influència dels amics, els professors o l’esport.

En aquests moments, els resultats estan preparats per ser presentats a cada centre escolar que va participar en l’enquesta. A partir de les dades per centres i per barris es constituiran els fòrums participatius, amb totes i tots els agents claus del territori, per tal d’estudiar conjuntament les mesures preventives a implementar per aconseguir disminuir l’accés dels joves a les begudes alcohòliques i retardar l’edat d’inici en el consum, que se situa entorn dels 14 anys.

De Tarragona al món

El projecte ha tingut una important cobertura mediàtica arrel d’un article aparegut al diari digital britànic The Independent. Moltes ciutats s’han interessat pel projecte, tant catalanes com d’arreu de l’estat espanyol, així com països llatinoamericans com Equador, Bolívia, Brasil, Argentina o Xile, entre d’altres. De fet, el govern xilè ha convidat el Servei de Prevenció tarragoní a participar en el seminari “Niños y adolescentes libres de alcohol y drogas. Un método comprobado para nuestros barrios”, que tindrà lloc a Santiago de Xile el dijous 24 d’agost del 2017.

Youth in Europe es va gestar a Islàndia l’any 1998 i durant l’última dècada s’ha expandit a pràcticament tot el territori de la UE. La ciutat islandesa de Reykjavík i el Centre Islandès d’Investigació Social i Anàlisi (ICSRA) impulsen aquest programa amb fons europeus i patrocinadors com la farmacèutica Actavis Group. Tarragona, amb l’assessorament del ICSRA, aspira a coordinar les noves accions de ‘Youth in Europe’ de cara al període 2017-2019, així com el nou Planet Youth que es desenvoluparà a Llatinoamèrica.

Consulta aquí més informació sobre Youth in Europe.

Recupera en aquest enllaç els resultats de l’enquesta tarragonina.

/by

Fisas, Tremosa i Solé responen les inquietuds sobre Europa de la ciutadania tarragonina

La crisi de refugiats, el Brexit, l’euroescepticisme o la independència catalana són només alguns dels temes que s’han posat sobre la taula en el col·loqui amb tres eurodiputats catalans que ha tingut lloc aquest divendres a Tarragona. En aquesta ocasió, els representants europeus que han visitat la ciutat han estat Santiago Fisas (Partit Popular Europeu), Ramon Tremosa (Aliança dels Demòcrates i Liberals per Europa) i Jordi Solé (Verds/Aliança Lliure Europea), que han participat en aquesta activitat organitzada pel centre d’informació Europe Direct Tarragona, l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona i la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili.

Un debat conduït pel periodista Xavier Graset que ha tingut lloc a l’Aula Magna del Campus Catalunya de la URV, i en què han conversat directament amb el públic, majoritàriament joves universitaris, sobre els temes més candents i controvertits de l’agenda europea.

Alta implicació i participació del públic

El tema que ha encetat el col·loqui ha estat l’aplicació de l’article 7 dels Tractats de la Unió Europea a països com Hongria o Polònia, per haver-se apartat dels valors democràtics europeus. Lligat a aquesta qüestió s’ha parlat també de l’eurofòbia, i de què hauria passat si a les darreres eleccions franceses hagués guanyat Le Pen i no Macron.

Pel que fa al Brexit, potser un dels assumptes que ha comportat més discussió, Fisas ha remarcat que “no és bo que el Regne Unit surti de la Unió Europea”, però al mateix temps ho veu com “una oportunitat, perquè en segons quins aspectes, era un llast i frenava el seu funcionament”. Per Tremosa, “perdem un gran país, però Europa perd un equilibri nord-sud”, mentre que Solé ha assegurat que “perdem un Estat membre que no hi ha estat mai del tot”.

Un altre punt que s’ha tractat àmpliament és la crisi dels refugiats i el perquè Catalunya no ha pogut acollir la xifra que estava preparada per rebre. Solé s’ha preguntat “per què no se sanciona aquells estats que s’han compromès a acollir i després no compleixen”, a la vegada que ha lamentat, com Tremosa, que Europa no tingui competències en aquest sentit. De fet, aquest últim ha qualificat de la situació de “lamentable”. Per la seva banda, Fisas ha volgut diferenciar “els refugiats polítics, amb els quals tenim el deure europeu d’acollir-los, dels immigrants econòmics, amb qui les circumstàncies són diferents”.

En clau tarragonina, les úniques matèries que s’han tractat són els Jocs Mediterranis del 2018 i la situació del Delta de l’Ebre. Referent a la primera qüestió, Fisas s’ha mostrat optimista respecte al finançament, alhora que ha assegurat que “s’està fent un projecte sostenible”. Pel que fa a la segona, Tremosa ha afirmat que “estem demanant la implicació del govern espanyol per salvar el delta” i, en la mateixa línia, Solé creu que “no s’ha entès el clam del territori”. Per Fisas “s’ha de fer tot per evitar la regressió del delta, però també buscar l’equilibri amb l’aprofitament de l’aigua per part dels regants”.

Acostar Europa a la ciutadania

L’objectiu d’aquesta trobada és fomentar el debat sobre els temes que es tracten a Brussel·les i acostar l’activitat europarlamentària a la ciutat de Tarragona. Una activitat que s’organitza anualment, juntament amb d’altres que miren de donar a conèixer la Unió Europea als ciutadans.

GALERIA D’IMATGES (clica per veure-les en gran)

/by

Inscripcions obertes per a una jornada sobre inversions i oportunitats de creixement a Europa

Clica per descarregar el programa de l’activitat.

Des que va esclatar la crisi econòmica i financera mundial, la Unió Europea ha patit les conseqüències d’uns nivells d’inversió massa baixos. Està clar, doncs, que cal fer un esforç a escala europea per contrarestar aquesta tendència i tornar a situar Europa en el camí de la recuperació econòmica.

Per aprofundir en aquesta qüestió dijous 25 de maig, a partir de les 9 del matí, la Cambra de Comerç de Tarragona acollirà la jornada #investEU “El Pla d’Inversions per a Europa: oportunitats de creixement”. Una sessió organitzada per la Representació de la Comissió Europea a Barcelona i l’European Investment Bank, amb el suport d’Europe Direct Tarragona i l’Ajuntament de Tarragona. Es tracta d’una activitat gratuïta per a la qual cal inscriure’s prèviament en aquest enllaç.

Hi assistiran Ann Westman, economista sènior a la Representació de la Comissió Europea a Espanya; Alberto Barragán, cap de l’oficina del Grup Banc Europeu d’Inversions a Espanya; o Rosario Casero, subdirectora d’estratègia i avaluació de l’Instituto Oficial de Crédito (ICO).

Entre els aspectes que de ben segur es posaran sobre la taula, hi ha el Centre Europeu d’Assessorament per a la Inversió, el Portal Europeu de Projectes d’Inversió, els préstecs a través d’intermediaris financers o l’Enterprise Europe Network.

Tot plegat per oferir opcions de creixement a Europa que, justament, inverteixin la tendència a la baixa de les inversions per impulsar la creació d’ocupació i la recuperació econòmica, a més de donar suport a les inversions que millorin la competitivitat europea i a aquelles que contribueixin a facilitar la construcció d’un mercat únic més ben interconnectat.

En aquest enllaç us podeu inscriure a la jornada.

També podeu descarregar el programa de l’activitat.

/by

Joves i infants tarragonins, principals protagonistes de les activitats de la celebració del Dia d’Europa

Tarragona ha viscut, durant gairebé dues setmanes, una intensa programació per commemorar el Dia d’Europa, que se celebra cada 9 de maig, amb activitats que van de les xerrades al teatre, passant per una jornada professional o una nova sessió de l’#eurotertúlies.

Així, el 3 de maig es va realitzar la jornada “La necessària internacionalització de les ciutats i territoris”, que va tenir una molt bona acollida, i el dia 10 es va representar, al Palau de Congressos, l’obra de teatre La idea d’Europa, que va fer reflexionar els joves assistents sobre el fet de ser europeu i el pes de la història i la cultura europees.

Apropar Europa als més infants i joves

Els infants també van esdevenir protagonistes de la celebració del Dia d’Europa, sobretot el mateix 9 de maig amb el projecte “La fira de turisme” que van organitzar els alumnes de 6è de l’escola El Miracle. Una iniciativa amb la qual van demostrar haver après de forma transversal i multidisciplinar el funcionament de la UE i també els detalls d’alguns dels seus Estats membres.

Així mateix, diversos centres educatius han acollit xerrades sobre diferents aspectes de la UE, i durant la setmana del 8 al 12 de maig, el joc “Tira el dau i descobreix Europa” va estar instal·lat a l’escola Joan XXIII, amb el qual van jugar els alumnes de cicle superior de primària i també els de 1r i 2n d’ESO.

Campanya “Let’s clean up Europe”

L’última de les activitats de la programació va tenir lloc dissabte a la platja de la Móra, en el marc de la campanya “Let’s clean up Europe”. Hi van participar una trentena de persones que van recollir 16,60 quilos de brossa, sobretot micro-plàstics, burilles i palets d’orella de la sorra, uns materials que sempre van quedant a la sorra ja les màquines no els poden agafar i els enterren, i són dels més contaminants pel medi ambient.

Francesc Roca, regidor d’Educació, Ocupació i Desenvolupament Econòmic de l’Ajuntament de Tarragona, considera que “el Dia d’Europa és i ha de seguir sent el dia de la ciutadania, una ciutadania europea que ens invita a reflexionar que Europa ha de ser un referent en matèria social, educativa, ocupació, ecològica, industrial, cultural”. En definitiva, “una Europa intercultural i d’acollida, i que pensi en les persones”, conclou.

/by

Tres eurodiputats catalans debaten amb la ciutadania tarragonina sobre la seva tasca a Brussel·les

Clica per veure el cartell en gran.

Divendres 19 de maig, a les 12 del migdia i a l’Aula Magna del Campus Catalunya de la URV, tindrà lloc una nova edició del col·loqui amb eurodiputats que organitzen periòdicament el centre d’informació Europe Direct Tarragona, l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona i la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili.

En aquesta ocasió, els ponents seran Santiago Fisas (PPE), Ramon Tremosa (ALDE) i Jordi Solé (Verds/ALE), que es posaran a l’abast de la ciutadania i hi conversaran per tal de fer-li arribar el dia a dia de la seva tasca a Brussel·les. I és que l’objectiu d’aquesta trobada és fomentar el debat sobre els temes més candents de l’agenda europea i acostar l’activitat europarlamentària a la ciutat de Tarragona. L’acte serà moderat pel periodista Xavier Graset.

Aquest debat té lloc tan sols uns dies després de la celebració del Dia d’Europa. Si hi voleu assistir, confirmeu la vostra presència al correu electrònic [email protected]. També el podreu seguir a les xarxes socials a través de l’etiqueta #europarlaTGN.

Per seguir l’activitat d’Europe Direct Tarragona podeu visitar el web d’Europe Direct TGN, el blog Directe a Europa o les xarxes socials Facebook, a la pàgina Europe Direct Tarragona, i a Twitter, amb l’usuari @EuropeDirectTGN.

/by

L’obra La idea d’Europa motiva 200 joves a reflexionar sobre el continent amb motiu del Dia d’Europa

L’intèrpret Òscar Intente en un moment de la representació.

Més de 200 joves han gaudit, aquest matí, de la representació de l’obra de teatre La idea d’Europa, representada a Tarragona en el marc de la programació per a celebrar el Dia d’Europa, que es commemora cada 9 de maig. Es tracta d’un monòleg, dirigit i interpretat per Òscar Intente, inspirat en una conferència de George Steiner, un dels pensadors més reconeguts del vell continent. Un muntatge en què també té un paper destacat la música, present a l’escenari gràcies a l’acordió de Ferran Martínez.

Una proposta que vol interpel·lar l’espectador sobre la seva identitat, sobre el fet de ser europeu, sobre el pes de la història i la cultura europees o sobre quins són els perills d’Europa. A la vegada, recorda que la pau no està garantida i que s’ha de treballar conjuntament per no tornar a viure una nova guerra al continent. “La resposta s’ha de trobar… i es fa tard”, conclou l’obra.

Debat posterior

José Luis Marbán, exfuncionari de la Comissió Europea, durant el debat amb els joves.

A la representació hi han assistit 230 joves de l’institut Ramon Berenguer IV d’Amposta, de cicles formatius de l’escola Joan XXIII de Tarragona i d’ESO del col·legi Sant Pau de Tarragona. Uns alumnes que, un cop finalitzada l’obra, han debatut diverses qüestions amb José Luis Marbán, exfuncionari de la Comissió Europea.

Així, els joves s’han interessat sobre la possible adhesió de Turquia a la UE, els refugiats, el Brexit o el comerç amb els Estats Units. Una de les preguntes ha estat: Què podem fer els joves a Europa? Una pregunta que Marbán ha qualificat de “molt important”. En aquest sentit, els ha animat a aprofundir en les llengües i a aprofitar totes les eines de mobilitat juvenil que els ofereix la UE. D’aquesta manera, “aprendreu a estimar Europa i els seus valors”, els ha assegurat. “S’ha de ser crític, però també proactiu”, els ha dit, per finalitzar.

Celebrem el Dia d’Europa

Aquesta obra de teatre forma part de la programació que el centre d’informació Europe Direct a Tarragona ha organitzat per a commemorar el Dia d’Europa, el 9 de maig. Unes activitats que podeu consultar en aquesta pàgina web, i que s’allargaran fins al cap de setmana.

Un instant de la representació, amb Òscar Intente i Ferran Martínez.

Alumnes del col·legi Sant Pau han elaborat cartells amb els valors d’Europa.

Els alumnes de l’institut Ramon Berenguer IV d’Amposta s’han fotografiat amb Martínez, Marbán i Intente.

Ferran Martínez, José Luis Marbán i Òscar Intente.

/by

Alumnes de l’escola El Miracle celebren el Dia d’Europa i aprenen sobre la UE amb una “Fira de turisme”

“Viure Europa d’una forma pràctica i ensenyar als alumnes no només des de la part històrica o política, sinó des d’un vessant d’intel·ligències múltiples: amb olors, literatura, música, gastronomia…”. Amb aquestes paraules explica la directora de l’escola El Miracle de Tarragona, Araceli Luque, com ha estat el projecte de la “Fira de turisme” de la UE que els alumnes de 6è de primària han treballat des de principi de curs.

A més, aquest dimarts, i en el marc de les activitats programades per commemorar el Dia d’Europa, tots els escolars de primària del centre han participat en un acte per celebrar l’efemèride. Un esdeveniment presidit per Francesc Roca, regidor d’Educació, Ocupació i Desenvolupament Econòmic de l’Ajuntament de Tarragona, i Montserrat Fortuny, directora de l’IMET, en què els nois i noies més grans han exposat el seu projecte, els alumnes de 3r han interpretat l’Himne d’Europa en flauta, i representants de diverses classes han mostrat cartells amb els valors d’Europa, que també han treballat a l’aula.

Una fira multidisciplinar

Després de l’acte, els alumnes de 6è han mostrat a la comunitat educativa tota la feina realitzada al llarg del curs amb la preparació de la seva fira. El Ricard s’ha encarregat d’explicar els detalls del projecte, amb el qual han après sobre la Unió Europea i els seus valors i símbols, a la vegada que han aprofundit en la gastronomia, els monuments, el relleu o les tradicions de cadascun dels Estats membres. “Hem treballat en grup, amb els amics, i hem après molt perquè ha estat com un joc”, reconeix.

Cada grup ha abordat els detalls d’un país: Espanya, Itàlia, França, Alemanya i Regne Unit, i n’ha elaborat un estand. En cadascuna d’aquestes parades hi havia la bandera, un tríptic amb la informació més important de l’Estat, pòsters per jugar amb els monuments més coneguts del país, tastos de la gastronomia típica o, fins i tot, la seva música tradicional. Així, pizzes, truita de patates, formatges, te i pastes o frankfurts han omplert els passadissos d’El Miracle per una tarda, juntament amb una Torre Eiffel feta amb un bolígraf 3D; una taula d’aromes de la UE amb cafè, xocolata o lavanda; una mostra de sevillanes; o música de clarinet, violí o piano…

Roca assegura que, amb projectes com aquest, “es confirma que El Miracle té un projecte educatiu consolidat, que ha implicat tota la comunitat educativa, des dels alumnes als pares passant per tot el professorat”. Alhora creu que potencia “la creativitat, la participació, el treball en equip…” i es felicita per “la bona feina realitzada”.

Programació del Dia d’Europa

Però les activitats del Dia d’Europa encara no han acabat, i és que van començar ja fa dies, i s’allargaran fins al cap de setmana. A més, els autobusos de l’EMT circulen, durant tota la jornada, amb la bandera de la Unió Europea ben visible als seus vehicles, i la façana de l’Ajuntament de Tarragona s’il·luminarà, aquest vespre, de color blau.

Consulta la resta d’activitats en aquest apartat de la nostra pàgina.

GALERIA D’IMATGES (clica per veure-les en gran)

/by

L’Europa o la no Europa

Oliver Klein és professor de Ciència Política a la URV i regidor a l’Ajuntament de Cambrils.

Els esdeveniments cauen en comptagotes o s’acceleren segons la urgència. I és veritat que aquells que reflexionem sobre la qüestió sabem des de fa temps que les coses no van gaire bé per la Unió Europea. El Brexit, l’increment del populisme i dels euroescèptics al Vell Continent, la victòria de Macron o la resistència de Merkel, són només alguns clars exemples de cap on es mou el pèndol en cada moment determinant o crisi espontània que ens toca viure.

Més que mai tornen a dibuixar-se i recordar-se les subcultures europees, que mai havien deixat d’existir, però que a força d’invertir en “ciutadania europea” algú pensava que es podrien difuminar finalment: el centre europeu el segueix construint una possible entesa entre França i Alemanya, reforçada per altres països que puguin acompanyar una nova embranzida en el que sempre ha estat un procés amb avenços i retrocessos; els anglosaxons, més enllà del Canal de la Mànega, els més forts dels quals ja no hi són, deixen oberts els temes d’Escòcia, Irlanda, Gibraltar…; els escandinaus, cada vegada més allunyats i amb dinàmiques pròpies i concentrades en el seu espai més immediat; els europeus del sud, tan menyspreats (ens ho recordava no fa gaire el laborista protestant holandès Dijsselbloem) i ara, de sobte, convidats a la refundació; i el gran grup de països que va engreixar la Unió després de la Caiguda del Mur de Berlín, segurament de manera massa ràpida, els que quedaren durant massa temps a l’altra banda del ‘iron courtain’ en paraules de Winston Churchill, sobre els quals hem de reconèixer que ha existit un interès més estrictament econòmic que jurídic o democràtic.

Doncs no tot són diners, Europa! Hem de tornar a una reflexió molt inicial dels discursos de Salvador de Madariaga, Pablo de Azcárate, Robert Schuman o Jean Monet. Moltes vegades cal més esperit i convenciment per part dels qui porten el vaixell i conviden de manera poc convincent a què hi pugem de nou a un trajecte poc clar, o ens demanen de no pensar a baixar-hi a la propera escala! Existeixen moltes més coses interessants per als europeus en el seu conjunt que reduir-ho tot plegat a la moneda única que és l’Euro o la competitivitat de les empreses transnacionals de cada Estat que n’és membre a escala mundial.

No oblidem que les normes del joc sembla que hagin canviat, i gairebé sense adonar-se’n, o no se’n volien adonar, els que en tenien alguna responsabilitat de pilotatge: tornar a dibuixar fronteres, tornar al tancament i al discurs agressiu, ho estan imposant des de l’extrema dreta a l’extrema esquerra, des dels nacionalismes als nous feixismes, de diferent signe, que van mostrant el seu cap cada vegada amb més orgull. Diuen que ser europeista resulta estar a favor de la mundialització i de la globalització, i que això pot ser dolent pels habitants de cada país, perquè no se’n beneficien directament i tot s’ho queden les elits extractives. Que potser tenen raó? Que potser podem tenir arguments intel·lectualment superiors per construir una resposta satisfactòria per aquells qui gosarien apostar per ‘més Europa’, dient totes les veritats, i corregint allò que darrerament s’ha estat fent malament? Som-hi, perquè si no serà massa tard.

Oliver Klein Bosquet

Professor de Ciència Política a la URV i regidor a l’Ajuntament de Cambrils

/by

Benvinguts al gran debat sobre el futur d’Europa

Ferran Taradellas és el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.

A diferència de la majoria dels himnes nacionals, l’himne d’Europa no és una cançó de guerra. És l’Himne de l’Alegria, una melodia de Beethoven que posa música a uns versos del poeta alemany Friedrich Schiller. En alemany, per cert, les paraules ‘pau’ i ‘alegria’ s’assemblen força (‘frieden’ i ‘freude’) la qual cosa em fa pensar que el nostre himne és una celebració de l’alegria de la pau. L’alegria d’haver canviat l’odi per la solidaritat, la ruïna per la prosperitat, la guerra per la pau. El 9 de maig, Dia d’Europa, és una bona ocasió per recordar-ho, especialment aquest any que celebrem el 60è aniversari de la signatura dels Tractats de Roma, l’acta de naixement de l’actual UE.

Fa seixanta anys els sis països fundadors de la UE van relegar els fantasmes del passat i van assentar les bases d’un projecte que no només va permetre reconstruir i portar la pau a un continent arrasat després d’un conflicte de dimensions tràgiques sinó que, al llarg dels anys, ha creat un espai de lliure circulació de persones, un mercat únic, una moneda comuna, un tribunal de justícia, un espai europeu d’educació, un Consell Europeu de Recerca que dóna suport a investigadors excel·lents i atrau talent… I allò que va començar amb sis països s’ha ampliat, ha consolidat la democràcia i ha aconseguit reunificar el continent.

Però si els èxits d’aquests 60 anys de projecte europeu són evidents, també ho és el fet que Europa afronta un conjunt de crisis simultànies que l’obliguen a replantejar-se el futur. Just quan la recuperació de la crisi econòmica es començava a sentir la Unió s’ha vist desbordada per un seguit de reptes majúsculs: la guerra de Síria i la crisi de refugiats, el Brèxit, les tensions amb Rússia, el terrorisme…

És el moment de buscar noves respostes a una pregunta que ens ha acompanyat sempre: quina és la pròxima etapa? Ningú pot donar una resposta única, perquè Europa no es pot governar a través de decrets ni dirigir des d’una ‘torre de marfil’. Com ha dit el vicepresident de la Comissió Europea, Frans Timmermans, “Europa no és Brussel·les, ni les seves institucions… Europa és al cor de la gent, és el sentiment que compartim un destí comú”. Per això, la qüestió sobre el futur d’Europa s’ha de sotmetre a la ciutadania.

Fa temps que participo, arreu de Catalunya, en el que anomenem ‘Diàlegs ciutadans’ i que són ni més ni menys que trobades amb la gent. Trobades per parlar amb els ciutadans i escoltar quines són les seves preocupacions, idees, queixes i inquietuds. En aquestes visites em reuneixo també amb representants d’ajuntaments, petits empresaris, estudiants… He fet més d’una trentena d’aquests diàlegs i la pregunta clau és la mateixa: quina Europa voleu?

El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va presentar al març un llibre blanc amb cinc possibles escenaris de futur per a la Unió Europea i va obrir el gran debat sobre el futur de la Unió. Ha de ser un debat obert, sense tabús, catastrofismes ni utopies. Un debat sincer i aprofundit sobre què volem que sigui la nostra unió.

Fa seixanta anys Europa va aconseguir el que semblava inabastable: convertir una successió infinita de guerres i destrucció en un llarg període de pau i prosperitat. Però aquesta Europa no és una realitat immutable. Per celebrar el Dia d’Europa, us convido a participar en aquest debat: parleu, opineu, feu-vos sentir! Europa sempre ha estat una elecció i avui ho segueix essent. I la darrera paraula l’han de tenir els ciutadans.

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

/by