Quina Europa volem?

El curs polític europeu comença aquest 13 de setembre amb el debat sobre l’estat de la Unió. Un debat on es decidirà el futur de la Unió Europea en els anys vinents i que està obert a les aportacions dels 500 milions de ciutadans que formen part de la Unió Europea.

Els tarragonins també poden traslladar la seva visió sobre el futur d’Europa emplenant aquest qüestionari. Les aportacions poden servir per al discurs sobre l’estat de la Unió, que pronunciarà el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, davant el Parlament Europeu i on exposarà la seva visió d’Europa per al 2025.

El debat es fa cada any, però en aquesta edició pren especial rellevància, ja que Europa es troba en un context de canvi del panorama polític i econòmic, amb el Brexit al centre del debat i també els problemes en matèria de seguretat i lluita contra el terrorisme. Davant aquest context, la resposta de la UE ha de garantir un futur segur, pròsper i integrador per a Europa. En aquest sentit, la Comissió Europea ha plantejat en el Llibre Blanc sobre el futur d’Europa, que es va presentar al març, cinc escenaris possibles per al futur europeu:

  • Escenari 1: Seguir igual. La UE dels 27 se centra en el compliment de les directrius que va presentar Jean-Claude Juncker a la Comissió en ser escollit president el 2014.
  • Escenari 2: Només mercat únic. La UE dels 27 se centra gradualment en el mercat únic en no arribar a acords els diferents Estats membres en altres àmbits.
  • Escenari 3: Els que volen fer més, poden fer més. La UE dels 27 segueix funcionant com fins ara, però permet als Estats membres que ho demanin una major col·laboració en àmbits específics, com defensa, seguretat interior o temes socials.
  • Escenari 4: Fer menys, però ser més eficients: L’atenció se centra a augmentar i accelerar actuacions en determinats àmbits escollits com a prioritaris i deixa de banda altres que no ho són.
  • Escenari 5: Fer molt més i conjuntament. Els estats membres decideixen compartir més competències, recursos i decisions en tots els àmbits.

Per seguir el debat minut a minut

El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, pronunciarà el discurs el 13 de setembre i es podrà seguir a través de web streaming amb traducció simultània al castellà. També s’ha creat un esdeveniment de Facebook, on es podrà debatre amb altres usuaris, i a Twitter es podrà seguir i participar amb el hashtag #SOTEU.

/by

Els representants de la UE rebutgen els atemptats a Barcelona i Cambrils

Milers de ciutadans s’han concentrat avui a moltes ciutats i pobles de tota Europa per a retre homenatge a les víctimes i mostrar la seva repulsa als atemptats a Barcelona i Cambrils. També els representants de la UE han mostrat la seva solidaritat amb les víctimes, tant a les xarxes com, per exemple, al Parlament Europeu, on les seves banderes, com la de totes les institucions europees, han onejat a mitja asta.

El president de la Unió Europea, Jean–Claude Juncker, ha fet una declaració per mostrar el seu suport a les víctimes i on apel·la també als valors europeus fonamentals per fer front als atemptats, que no faran trontollar el model de llibertat i democràcia de la Unió Europea: “no ens deixarem intimidar per barbàries com aquestes”.

El president de la UE ha enviat el seu condol a les famílies de les víctimes de l’atemptat de Barcelona d’ahir a la tarda: “amb profunda tristesa i angoixa m’he assabentat de l’atemptat”.

Juncker també ha expressat la seva disposició per a qualsevol assistència que les autoritats espanyoles necessitin i ha fet una menció especial a les persones que en un primer moment han ajudat els ferits, tot i el perill, i a les forces de seguretat. El president de la UE ha qualificat l’atemptat de covard. Podeu llegir la declaració sencera aquí.

Les banderes onegen a mitja asta a Brussel·les en senyal de condol.

També el president del Parlament, Antonio Tajani, ha condemnat l’atemptat i ha mostrat la seva solidaritat amb la ciutat: “Barcelona és avui més a prop dels cors de tots els europeus”. Tajani, en un missatge a Twitter aquest matí, ha expressat el compromís del Parlament de la UE a accelerar el treball de la Comissió parlamentària contra el terrorisme. I la comissària europea de Política Regional, Corina Cretu, que ha dedicat unes paraules a les víctimes i a les famílies, no ha pogut contenir l’emoció durant el minut de silenci que s’ha fet a la Comissió Europea, a Brussel·les, aquest migdia.

/by

Experiències Erasmus: “Me’n vaig a conèixer gent i una altra manera de veure el món”

Molts dels estudiants que marxaran a fer un Erasmus el curs vinent aprofiten l’estiu per a preparar-se, treballar i estalviar una mica per quan arribin al seu país de destí o per estudiar idiomes, però perquè se’n van d’Erasmus i quines expectatives tenen abans de marxar?

En Rubén Nogales estudia un Grau Superior de Màrqueting i Publicitat a l’Escola Joan XXIII, de Tarragona. Al setembre, se’n va a Irlanda amb una beca Erasmus, a fer pràctiques en una empresa durant dos mesos, tot i que reconeix que no entrava en els seus plans marxar: “fins que a l’Escola Joan XXIII em van plantejar aquesta possibilitat no sabia que podia marxar d’Erasmus. Coneixia el programa en l’àmbit universitari, però pel que fa a pràctiques no sabia que existia”.

Què et va fer decidir?
Sóc bastant impulsiu i em vaig presentar a la selecció, però no esperava ser un dels escollits i quan em vaig assabentar que era a les llistes va ser com una bomba, però aleshores ja no podia fer-me enrere.

Quina ciutat vas triar?
Me’n vaig a Irlanda, a Cork, al setembre, però com que el meu nivell d’anglès no era prou bo, al març vaig decidir anar un mes a Londres a perfeccionar l’idioma. Vaig estar un mes allà i va ser com un assaig per a l’Erasmus, ja que fins aleshores no havia viatjat mai sol i puc dir que ha estat la millor experiència de la meva vida. Ara estic molt tranquil i tinc moltíssimes ganes de marxar d’Erasmus.

Quines expectatives tens per quan marxis al setembre?
Estic intentant no crear-me moltes expectatives, sinó deixar que l’experiència em sorprengui i sigui el més positiva possible. Més que no pas anar a treballar, me’n vaig a viure una experiència, a conèixer gent i descobrir coses noves, una altra manera de veure el món. I ja m’estic plantejant què vindrà després de l’Erasmus.

Què li diries a algú que no està convençut de marxar?
Que no s’ho pensi dues vegades. Si no t’arrisques, no descobriràs coses noves, així que fes-ho i, si cal, ja te’n penediràs després. Si no surt bé, almenys hauràs après un idioma i també valoraràs més el que tens quan tornis.

 

Enguany se celebra el 30è aniversari de les beques Erasmus. Des de l’oficina d’Europe Direct a Tarragona ens unim a la celebració donant veu a aquells joves tarragonins que han viscut l’experiència de ser Erasmus o que estan a punt de viure-la. Si tu també vols explicar-nos la teva experiència com a Erasmus, posa’t en contacte amb Europe Direct Tarragona a través del formulari del nostre web, on també ets pots informar d’aquesta i altres possibilitats europees en l’àmbit de la formació i l’ocupació.

Segueix l’actualitat europea a Tarragona a través del nostre blog, a la nostra pàgina de Facebook i al nostre perfil de Twitter. I si ho prefereixes, ens trobaràs a la plaça Imperial Tàrraco de Tarragona ciutat.

/by

Fons europeus permeten recuperar el port natural de l’Estany, a l’Ametlla de Mar

Una inversió de 293.000 euros de la Unió Europea, dins dels programes Horizon 2020, LIFE (dedicat a la protecció mediambiental) i FEDER (fons gestionats per les regions), ha permès la recuperació ambiental del port natural de l’Estany a l’Ametlla de Mar (Baix Ebre).

Es tracta del primer gran projecte d’infraestructura verda que el Departament de Territori executa amb fons europeus, dins d’un programa que té per objectiu restituir l’equilibri ambiental a indrets afectats per l’activitat humana.

El port natural de l’Estany, a l’Ametlla de Mar, va ser utilitzat durant anys per a l’amarratge de petites embarcacions fins a la construcció de l’actual port pesquer i nàutic. La Secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà, acompanyada de l’alcalde de l’Ametlla de Mar, Jordi Gaseni, ha visitat aquest diumenge passat les obres, que han permès recuperar aquest espai després d’anys en desús.

Neteja del fons marí i millores paisatgístiques

La recuperació de l’espai, que va començar el gener, ha permès la neteja i millora de 2 hectàrees de superfície aproximadament, integrada dins del Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya (PEIN) i la Xarxa Natura 2000.

En concret, s’han retirat 15 embarcacions enfonsades i s’han extret 4 tones de ferros i metalls, així com 10 m³ de formigó i uns 200 pneumàtics i altres residus del fons marí. També s’ha retirat l’escullera, que representava un moll artificial al port mentre que els amarratges més antics s’han conservat pel seu valor patrimonial i s’han col·locat quatre boies de fondeig ecològic per a l’amarratge d’embarcacions petites.

D’altra banda, s’han millorat els accessos i la senyalització: s’ha esbrossat el camí GR-92 per donar-li continuïtat i s’ha construït un pas per travessar la zona humida. Així mateix, s’han eliminat espècies vegetals invasores.

Per raons de seguretat i de millora paisatgística s’ha enderrocat l’edifici ubicat a la punta de l’Estany i s’ha reforçat la plataforma del dic del port, entre altres actuacions. Finalment, a la tardor, quan la climatologia sigui més favorable, es procedirà a la plantació de vegetació al perímetre del port.

En estudi la recuperació de Tamarit-Punta de la Móra

El Departament de Territori i Sostenibilitat impulsa l’execució de projectes d’infraestructura verda amb fons europeus per revertir els efectes d’un desenvolupament poc sostenible. En aquesta línia, el Departament preveu executar prop d’una vintena d’actuacions. Entre les més immediates a Tarragona, té en marxa la redacció d’estudis i projectes, com ara la recuperació de la connectivitat ecològica de l’Espai d’Interès Natural Tamarit-Punta de la Móra.

/by