Joves arribant a la seu del Parlament l’edició del 2014. Imatge: © European Union 2014 – European Parliament

La seu del Parlament Europeu a Estrasburg obrirà de nou les seves portes a milers de joves de tota la UE els propers 1 i 2 de juny de 2018. Es tracta de la tercera edició de l’EYE (European Youth Event), unes jornades on es convida a tots els joves europeus a reunir-se amb responsables polítics de la UE per intercanviar idees sobre qüestions relacionades amb el futur d’Europa i la joventut. Els assistents tindran l’oportunitat de debatre amb els eurodiputats i altres responsables polítics i les conclusions de les jornades es recolliran en un informe, que es farà arribar al juliol a tots els eurodiputats i es debatran la tardor de l’any vinent amb alguns dels joves participants.

Qui pot assistir?
Si tens entre 16 i 30 anys, sou almenys un grup de 10 persones i voleu fer arribar les vostres idees als eurodiputats, ara teniu una oportunitat única, a més podreu conèixer joves d’arreu d’Europa. Teniu fins al 31 de desembre per inscriure-us i participar en l’EYE2018 a través del portal web de les jornades. Cada grup haurà de tenir un representant major d’edat (18 anys o més), que serà l’encarregat de fer la inscripció. L’assistència és gratuïta, però els participants han de pagar les despeses del viatge, l’allotjament i la manutenció.

Si voleu participar, però no heu aconseguit formar un grup de 10 joves, poseu-vos en contacte amb nosaltres al correu electrònic [email protected].

Fins a 8.000 joves
Com us explicàvem, les inscripcions es poden fer fins al 31 de desembre o fins que s’arribi al límit de participants registrats (8.000 joves). Pots descarregar-te el programa complet en aquest enllaç.

A les jornades de l’EYE2016 van assistir 7.500 joves de tota Europa. Dues terceres parts dels participants tenien entre 18 i 24 anys i la majoria eren noies. Com seran els participants d’aquesta edició? Ben aviat ho sabrem.

I si no pots anar, participa en línia
L’EYE2018 no és només reservat per als joves que viatgin fins a Estrasburg; qualsevol podrà participar a través de les xarxes i debatre sobre els cinc grans temes de l’esdeveniment (la revolució digital, desigualtats entre rics i pobres, una Europa més forta, seguretat i globalització) via streaming. Podreu fer preguntes i deixar les vostres aportacions a les xarxes amb el hashtag #EYE2018.

La Comissió Europea ha presentat aquesta setmana els seus objectius per completar la feina engegada pel president Juncker en el seu discurs sobre l’Estat de la Unió del setembre i una sèrie d’iniciatives de cara al futur abans que acabi el seu mandat el 2019.

Resultats concrets: passar de les propostes a la pràctica
«Europa s’està recuperant amb força i hem d’aprofitar aquest nou impuls. Ara la prioritat ha de ser passar de les propostes legislatives a la normativa i a la pràctica. Com abans enllesteixin la seva feina el Parlament Europeu i el Consell, abans collirem els beneficis de tots els nostres esforços», ha declarat el president de la Comissió, Jean-Claude Juncker.

En paraules del vicepresident primer, Frans Timmermans: «El programa de treball de la Comissió garantirà que Europa es pugui concentrar en allò en què l’actuació europea pugui tenir més valor afegit. La Unió Europea no serà jutjada pel nombre de directives i reglaments que puguem aprovar, sinó pels resultats concrets que les nostres polítiques oferiran a ciutadans i empreses».

La Comissió vol oferir resultats i per això recupera 66 propostes prioritàries que estan pendents i que han estat presentades en els últims dos anys, perquè puguin ser ràpidament aprovades pel Parlament i pel Consell.

Una Europa més unida i més forta més enllà del 2025
D’altra banda, el programa de treball presentat inclou vint-i-sis noves iniciatives, tant mesures legislatives específiques en àmbits polítics prioritaris, com altres actuacions amb molta més perspectiva de futur de cara al 2025 i encara més enllà.

La Comissió continuarà treballant en iniciatives per impulsar l’ocupació, el creixement i la inversió, per enllestir el mercat únic digital, la unió energètica, la unió de mercats de capitals, la unió econòmica i monetària i la unió bancària. A més, una iniciativa sobre la fiscalitat de l’economia digital, un paquet de mesures sobre justícia social i una proposta per millorar la cadena alimentària a la UE contribuiran a fer el mercat interior més just, amb una base industrial enfortida. També es proposa l’adopció de més mesures per completar la unió de la seguretat (per exemple, en la lluita contra el terrorisme), per afrontar l’enorme pressió migratòria i millorar el mecanisme de protecció civil de la Unió.

A partir del 30 del mes de març del 2019, la Unió Europea passarà a tenir vint-i-set estats membres i, per tant, és el moment de donar forma a una Europa més unida, més forta i més democràtica, va concloure Juncker tant al debat del setembre com ara, a la presentació de les prioritats de la Comissió.

El nombre de ciutadans europeus que creu que el seu país s’ha beneficiat de la pertinença a la UE va en augment. Concretament, un 64% dels europeus pensen així, un percentatge que puja fins al 70% dels ciutadans quan parlem d’Espanya, el que suposa un increment de 15 punts respecte a l’any passat. Per altra banda, un 57% dels europeus pensa que ser membre de la UE és bo (en el cas d’Espanya, la xifra puja fins al 62%). Aquests són els resultats de la darrera enquesta del Parlament Europeu, que es coneix com a Eurobaròmetre, basat en entrevistes directes a 27.881 ciutadans dels 28 Estats membres, de les quals 1.009 s’han fet a Espanya, entre el 23 de setembre i el 2 d’octubre.

L’enquesta del Parlament Europeu se centra en la visió dels ciutadans sobre la pertinença a la UE i els seus beneficis, si consideren que la seva veu compta a la UE, la percepció que tenen sobre el Parlament Europeu, així com les seves prioritats, accions i missió. L’enquesta confirma la percepció cada cop més favorable dels ciutadans vers la UE, seguint amb la tendència positiva des del 2016. Destaca que el 47% dels enquestats consideren que la seva veu compta a la UE, el que és el millor resultat des de les eleccions europees de 2009.

Millora la imatge del Parlament Europeu

Seu del Parlament a Estrasburg.

El percentatge de ciutadans que tenen una imatge neutral del Parlament Europeu és del 42%, mentre que el 33% en té una imatge positiva, vuit punts més que l’any passat. El 21% dels enquestats diuen tenir una imatge negativa, 7 punts menys que el 2016. Més de la meitat dels enquestats (55%) van declarar estar interessats en les eleccions europees de 2019, i el 47% pensa que el Parlament Europeu hauria de tenir un paper més rellevant en el futur, una opinió que comparteixen més de sis de cada deu espanyols (62%).

El president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, ha afirmat: “El resultat d’aquest estudi d’opinió és molt positiu i encoratjador. Mostra que la confiança en les nostres institucions i el nostre treball continua creixent i que estem deixant enrere la crisi dels darrers anys”. També ha valorat que “la gent veu cada cop més a la UE com un actor clau per afrontar els grans reptes i protegir-los contra amenaces comunes com el terrorisme, l’atur o la pobresa i l’exclusió social. Per a nosaltres, com el Parlament dels ciutadans, això significa que hem de lliurar i que treballarem encara més per satisfer les esperances i les expectatives de la gent”.

Una Unió que protegeix…
L’anterior estudi, publicat al març d’enguany, ja mostrava que els ciutadans són cada vegada més conscients que la UE està actuant en àrees que consideren prioritàries i reconeixen aquesta tasca. Per això, esperen que la UE els protegeixi contra determinades amenaces: el terrorisme (58%), l’atur (43%), la pobresa i l’exclusió (42%), i la migració descontrolada (35%). A Espanya les tres principals preocupacions són l’atur (70%), el terrorisme (62%) i la pobresa i l’exclusió (59%).

… i garanteix els drets fonamentals
Els ciutadans esperen que la UE garanteixi també els drets fonamentals (44%), la llibertat de viatjar, treballar i estudiar a tota la UE (36%), drets laborals (34%), pensions adequades (34%) i benestar econòmic (33%). També esperen particularment que el Parlament Europeu defensi els drets humans (56%), la llibertat d’expressió (34%) i la igualtat entre homes i dones (32%).

El nombre de ciutadans europeus que creu que el seu país s’ha beneficiat de la pertinença a la UE va en augment. Concretament, un 64% dels europeus pensen així, un percentatge que puja fins al 70% dels ciutadans quan parlem d’Espanya, el que suposa un increment de 15 punts respecte a l’any passat. Per altra banda, un 57% dels europeus pensa que ser membre de la UE és bo (en el cas d’Espanya, la xifra puja fins al 62%). Aquests són els resultats de la darrera enquesta del Parlament Europeu, que es coneix com a Eurobaròmetre, basat en entrevistes directes a 27.881 ciutadans dels 28 Estats membres, de les quals 1.009 s’han fet a Espanya, entre el 23 de setembre i el 2 d’octubre.

L’enquesta del Parlament Europeu se centra en la visió dels ciutadans sobre la pertinença a la UE i els seus beneficis, si consideren que la seva veu compta a la UE, la percepció que tenen sobre el Parlament Europeu, així com les seves prioritats, accions i missió. L’enquesta confirma la percepció cada cop més favorable dels ciutadans vers la UE, seguint amb la tendència positiva des del 2016. Destaca que el 47% dels enquestats consideren que la seva veu compta a la UE, el que és el millor resultat des de les eleccions europees de 2009.

Millora la imatge del Parlament Europeu

Seu del Parlament a Estrasburg.

El percentatge de ciutadans que tenen una imatge neutral del Parlament Europeu és del 42%, mentre que el 33% en té una imatge positiva, vuit punts més que l’any passat. El 21% dels enquestats diuen tenir una imatge negativa, 7 punts menys que el 2016. Més de la meitat dels enquestats (55%) van declarar estar interessats en les eleccions europees de 2019, i el 47% pensa que el Parlament Europeu hauria de tenir un paper més rellevant en el futur, una opinió que comparteixen més de sis de cada deu espanyols (62%).

El president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, ha afirmat: “El resultat d’aquest estudi d’opinió és molt positiu i encoratjador. Mostra que la confiança en les nostres institucions i el nostre treball continua creixent i que estem deixant enrere la crisi dels darrers anys”. També ha valorat que “la gent veu cada cop més a la UE com un actor clau per afrontar els grans reptes i protegir-los contra amenaces comunes com el terrorisme, l’atur o la pobresa i l’exclusió social. Per a nosaltres, com el Parlament dels ciutadans, això significa que hem de lliurar i que treballarem encara més per satisfer les esperances i les expectatives de la gent”.

Una Unió que protegeix…
L’anterior estudi, publicat al març d’enguany, ja mostrava que els ciutadans són cada vegada més conscients que la UE està actuant en àrees que consideren prioritàries i reconeixen aquesta tasca. Per això, esperen que la UE els protegeixi contra determinades amenaces: el terrorisme (58%), l’atur (43%), la pobresa i l’exclusió (42%), i la migració descontrolada (35%). A Espanya les tres principals preocupacions són l’atur (70%), el terrorisme (62%) i la pobresa i l’exclusió (59%).

… i garanteix els drets fonamentals
Els ciutadans esperen que la UE garanteixi també els drets fonamentals (44%), la llibertat de viatjar, treballar i estudiar a tota la UE (36%), drets laborals (34%), pensions adequades (34%) i benestar econòmic (33%). També esperen particularment que el Parlament Europeu defensi els drets humans (56%), la llibertat d’expressió (34%) i la igualtat entre homes i dones (32%).

El dilluns 16 d’octubre es va celebrar el Dia Europeu de Conscienciació de l’Aturada Cardíaca. Aquesta jornada rep el suport de l’oficina d’Europe Direct Tarragona, que col·labora amb el departament de Salut Escolar de l’Ajuntament, en les activitats que s’han organitzat per a la conscienciació sobre l’aturada cardíaca. Enguany, amb el lema “Una societat que salva vides” s’han programat al llarg de tot el mes d’octubre diferents accions per tal de mostrar com actuar davant una aturada cardíaca.

Durant aquesta setmana (avui dia 17 i dijous dia 19) i fins a finals d’octubre (els dies 24 i 31) al matí (d’11 h a 14) i a la tarda (de les 17 h a les 20 h) s’impartiran cursos gratuïts de 3 hores sobre com reconèixer una aturada cardiorespiratòria, fer les maniobres bàsiques de reanimació o l’ús del desfibril·lador adreçats a tothom. Les inscripcions es poden fer a l’oficina del Servei Municipal de Promoció de la Salut (Pl. Imperial Tàrraco, 1r 1a) o a l’adreça: [email protected]. També s’ha fet una exposició per sensibilitzar sobre l’aturada cardíaca a l’Oficina Jove del Tarragonès (Pl. Imperial Tarraco, 1), que es pot visitar fins al divendres vinent.

El Dia Europeu de Conscienciació de l’Aturada Cardíaca es va crear amb el suport del Parlament Europeu i se celebra cada any el 16 d’octubre. Amb la campanya d’enguany es vol conscienciar la població sobre la importància de saber reaccionar davant una emergència com aquesta i a la vegada difondre el missatge que tothom pot aprendre a fer les maniobres bàsiques de reanimació per ajudar a salvar la vida d’algú que ha patit una aturada cardíaca, per això s’han organitzat cursos a escoles i institucions públiques de tota Europa. Podeu trobar més informació a: restartaheart.eu

Si sou graduats universitaris, teniu fins al 15 d’octubre a mitjanit per presentar la vostra sol·licitud a les anomenades beques Robert Schuman, períodes de pràctiques al Parlament Europeu. S’hi convoquen 300 places i les pràctiques tenen una durada de cinc mesos –de l’1 de març al 31 de juliol de 2018– no prorrogables.

Les beques Robert Schuman tenen com a objectiu que els joves puguin completar els coneixements adquirits durant els seus estudis i que coneguin l’activitat de la Unió Europea i, en concret, del Parlament Europeu. Els sol·licitants han d’estar en possessió del títol universitari abans que clogui la convocatòria de la beca, el 15 d’octubre.

Candidatures en línia

Hi ha tres modalitats: l’opció general està oberta a tots els titulats universitaris, la modalitat de periodisme i la modalitat Premi Sàkharov, aquesta darrera pensada per a candidats interessats a aprofundir en la feina del Parlament Europeu relacionada amb els drets humans.

La candidatura s’ha de presentar a través de l’acta de candidatura en línia habilitada pel Parlament Europeu i el formulari ha d’emplenar-se, en un temps màxim de 30 minuts, en anglès, francès o alemany.

A més de la modalitat triada, els candidats hauran d’indicar les seves preferències per realitzar les pràctiques: alguna de les tres seus del Parlament Europeu –Estrasburg, Brussel·les o Luxemburg– o alguna de les ciutats on el Parlament Europeu té una Oficina d’Informació.

Actualment el sou de la beca són 1.293,96€ al mes per als becaris a Brussel·les o Luxemburg, mentre que a Espanya és de 1.139,98€, però cada 1 de gener aquest import s’actualitza.

La propera oportunitat al març

Aproximadament vuit setmanes després de la data límit de presentació de la convocatòria, els candidats rebran un missatge per comunicar-los si han estat o no seleccionats o inclosos en una llista de reserva (per si algun dels candidats escollits rebutja la beca).

El Parlament Europeu convoca dos cops a l’any aquestes beques: Les inscripcions per a la propera convocatòria es podran fer del 15 de març fins al 15 de maig a mitjanit i el període de pràctiques anirà de l’1 d’octubre al 28/29 de febrer.

El Parlament Europeu ha donat llum verda a la iniciativa WIFI4EU amb l’objectiu d’oferir wifi gratuït a espais públics com biblioteques, hospitals, parcs i museus. Es preveu instal·lar punts wifi gratuïts a més de 6.000 localitats de tota Europa abans del 2020.

El Parlament, la Comissió i el Consell han previst un pressupost de 120 milions d’euros per a aquest projecte, tot i que aquesta xifra encara no és definitiva. En una segona fase, fins al 2025, el projecte també preveu que la tecnologia 5G d’accés a Internet arribi a totes les àrees urbanes, les principals carreteres i la xarxa ferroviària.

Connexió sense restriccions

La convocatòria per optar als fons s’obrirà previsiblement a principis de 2018 i aleshores cada entitat podrà enviar la seva sol·licitud, que es tramitarà només a través del portal web. En principi, l’assignació del finançament es farà per ordre de sol·licitud, tot i que es buscarà aconseguir un cert equilibri geogràfic en la distribució dels beneficiaris.

Els organismes públics que vulguin optar al programa hauran d’oferir una connexió gratuïta, lliure de qualsevol restricció de temps o data, i no podrà aparèixer publicitat ni fer servir les dades personals amb finalitats comercials.

En paraules de l’eurodiputat portuguès Carlos Zorrinho, la iniciativa WIFI4EU “contribuirà a fer la societat europea més competitiva i inclusiva”, ja que “amb independència del seu lloc de residència i nivell d’ingressos, tots els ciutadans europeus podran gaudir d’una connexió wifi de qualitat”.

Tarragona s’uneix aquest cap de setmana a la celebració de les Jornades Europees del Patrimoni amb una programació especial d’activitats amb les quals es vol apropar el patrimoni i donar a conèixer la història i evolució de la ciutat als habitants i visitants. Amb motiu de les jornades, la manifestació cultural més participativa i més important d’Europa, l’Ajuntament de Tarragona ha programat diverses activitats: Jornades de portes obertes al Museu i Necròpolis Paleocristiana i al Museu Nacional Arqueològic o un recorregut pel camí de ronda entre les platges de la Móra i la Llarga, que organitza el Museu d’Història.

Una mar de patrimoni
Sota aquest títol s’emmarquen les activitats que han organitzat conjuntament el Museu d’Història i el Museu del Port de Tarragona. La visita guiada “Entre cales i pins deixaren senyals” entre les platges de la Móra i la Llarga es farà els matins de dissabte i diumenge a les 9 hores, i servirà per apreciar l’empremta humana en diversos moments històrics en aquest tram del litoral.

El dissabte a les 21 h, el Museu del Port de la ciutat acollirà el concert de petit format “Vent de dalt” a càrrec de la compositora i cantant tarragonina Mariona Forteza, acompanyada del guitarrista Carlos Garrido, amb un repertori que inclou temes dedicats a Tarragona i al mar. I diumenge al matí, també organitzat pel Museu del Port, es farà una passejada per la part baixa de la ciutat guiada pel catedràtic d’arqueologia clàssica de la Universitat Rovira i Virgili, Joaquín Ruiz de Arbulo, per conèixer diferents indrets on s’han evidenciat vestigis del port romà i la seva activitat. Consulteu aquestes activitats aquí.

I a la resta de la província…
A més a més, palaus, monestirs, jardins, castells i fàbriques, entre altres edificis històrics a tota la província de Tarragona, obriran les seves portes aquest cap de setmana, durant les Jornades Europees de Patrimoni. La programació especial inclourà, per exemple, jornades de portes obertes al patrimoni històric de Calafell, visites guiades a espais com el castell d’Escornalbou o el call jueu de Falset, o un taller sobre plantes medicinals medievals a Calafell. Totes les propostes, que teniu agrupades en aquest enllaç, són gratuïtes i obertes a tota la ciutadania, només cal inscripció prèvia.

Les Jornades Europees del Patrimoni són una iniciativa conjunta del Consell d’Europa i la Comissió Europea. Es tracta de la manifestació cultural europea més participativa i més important en relació al patrimoni: cada any s’organitzen a tota Europa més de 70.000 actes per tal de contribuir a la difusió del patrimoni comú i la necessitat de preservar-lo i protegir-lo.

El ple del Parlament Europeu d’aquest dimecres s’ha centrat en el referèndum català. És la primera vegada que l’Eurocambra aborda la situació a Catalunya i ho ha fet per demanar diàleg a les institucions.

El vicepresident primer de la Comissió Europea, Frans Timmermans ha iniciat el debat titulat “Estat de dret, Constitució i drets fonamentals a Espanya, arran dels esdeveniments a Catalunya” dient que: “No es pot ignorar la llei. És fonamental que les Constitucions de cadascun dels nostres Estats membres siguin respectades”. D’altra banda, Timmermans ha condemnat la violència el diumenge 1 d’octubre a Catalunya: “Tots hem vist unes imatges espantoses. La violència no és una resposta a res en política, ni una solució. Ho sabem bé a Europa”, per això ha fet una crida a passar de la confrontació al diàleg: “És l’hora de parlar i trobar una sortida dins de l’ordre constitucional d’Espanya”.

També altres líders europeus, com l’alemany Manfred Weber, president del Partit Popular Europeu, ha dit que “la violència no és una resposta” i ha reclamat diàleg, “unitat en lloc de divisió”: “Seieu tots junts. Cal un diàleg pacífic”.

El líder del grup socialdemòcrata, Gianni Pitella, també ha reclamat el mateix: “És l’hora de la unitat, no de les divisions. Pareu”. “La gestió d’aquesta crisi s’hauria d’haver fet de manera diferent. Canviar la Constitució és possible”, ha dit l’italià, que no renunciarà “a la idea que es pot ser català, espanyol i europeu sense crear noves fronteres”.

Ryszard Antoni Legutko, dels Conservadors i Reformistes Europeus, criticava la gestió de la crisi: “ha estat horrorosa. Desoladora. Ens quedaran les imatges en la memòria durant molt de temps”, ha descrit. D’altra banda, ha defensat que correspon al Govern espanyol i al Govern català trobar una solució al problema.

El líder dels liberals, Guy Verhofstadt, ha declarat que “no es pot anar contra la llei, però no pots solucionar una divisió tan profunda com aquesta només amb la llei”. I ha demanat diàleg: “Cal parlar. És l’única sortida”. El líder dels liberals sosté que “hi ha una solució per a la situació a Espanya: una Espanya federal en una Espanya europea. El futur és una Espanya multilingüe i multicultural en una Europa multilingüe i multicultural”.

Patrick Le Hyaric, de l’Esquerra Unitària Europea/Esquerra Verda Nòrdica, ha reclamat a la Comissió Europea “que condemni la violència, la repressió a Catalunya”. “No podem acceptar la proclamació unilateral de Catalunya”, però tampoc no es pot ignorar l’aspiració democràtica a expressar-se dels catalans: “els pobles tenen dret a l’autodeterminació”.

La co-presidenta dels Verds/ALE, Ska Keller, creu que Europa s’ha d’involucrar en la mediació per resoldre el problema i que “el que ha passat a Espanya és inacceptable. Una violència tan desproporcionada no es pot justificar, es pensi el que es pensi sobre el referèndum”. Per això, “cal una solució política

Raymond Finch, del grup Europa de la Llibertat i de la Democràcia Directa, ha sol·licitat al Govern espanyol la “creació d’una comissió d’investigació independent sobre la violència” i que, un cop aquesta hagi presentat els seus resultats, s’acordi la celebració d’un referèndum vinculant.

Marcel de Graaff, copresident del grup Europa de les Nacions i les Llibertats, ha insistit que ”la violència no forma part de la política” i ha estat molt crític amb la Comissió Europea i el Parlament, tot i que “estic a favor de l’Estat de Dret”.

Steven Woolfe, diputat no adscrit, ha dit que la UE hauria d’haver condemnat immediatament la violència.

El president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, ha finalitzat el debat amb una declaració afirmant que del Parlament surt una crida a favor del diàleg i demanant “que torni la política a les institucions”.

 

Seguiu l’actualitat europea a Tarragona a través del blog d’Europe Direct Tarragona, el punt d’informació i assessorament de l’Ajuntament de Tarragona per tot allò que té relació amb la Unió Europea. També ens podeu seguir a Facebook, al nostre perfil de Twitter i ens trobareu a la plaça Imperial Tàrraco de Tarragona ciutat. A més, l’Oficina d’Europe Direct a Tarragona organitza activitats per apropar la UE a la ciutadania; podeu consultar-les totes aquí.

L’INS Campclar de Tarragona ha aconseguit el premi European Language Label Award 2017 pel projecte “Fit for Work in Europe” a un dels quatre millors projectes d’innovació en ensenyament i aprenentatge de llengües. El premi és un reconeixement a l’esforç d’aquest centre per tal que els alumnes aprenguin llengües amb mètodes originals.

El projecte Erasmus+ “Fit for Work in Europe” es va desenvolupar en llengua anglesa, però a més durant 3 anys els alumnes del centre que hi han participat han pogut entrar en contacte amb altres llengües com el francès, l’alemany, el polonès i l’hongarès, mitjançant cursets d’idiomes als diferents països que van visitar.

“Seguirem treballant en projectes europeus”

El premi es va entregar a Varsòvia (Polònia) i va ser recollit per la coordinadora polonesa del projecte, Elzbieta Zadrozniak, professora de llengua anglesa de l’institut II Liceum Ogólnokształcące z Oddziałami Dwujęzycznymi im. św. Królowej Jadwigi, i la seva directora. “Aquest premi suposa un gran reconeixement per part de la Comissió Europea al nostre projecte, del qual ens sentim molt orgullosos”, va explicar. A l’acte de recollida del premi es va fer la presentació del projecte amb la projecció del tríptic i del tràiler, ambdós realitzats per alumnes participants.

A l’acte de recollida del premi es va fer la presentació del projecte amb la projecció del tríptic i del tràiler, realitzats pels alumnes participants.

Des de l’INS Campclar, declaren que “aquest premi ens dóna una gran força i motivació per seguir treballant en projectes europeus Erasmus+ com hem fet fins ara”.

L’European Language Label Award 2017 és un reconeixement de la Comissió Europea a les activitats i projectes innovadors en el camp de l’ensenyament i l’aprenentatge de llengües.