La Comissió ha presentat unes directrius sobre la protecció de les persones menors d’edat, així com un prototip d’aplicació per a la verificació de l’edat en el marc del Reglament de Serveis Digitals. Aquestes iniciatives permetran que infants i joves puguin continuar gaudint de les oportunitats que ofereix el món digital —d’aprenentatge, creativitat i comunicació— tot minimitzant els riscos que hi poden trobar, com l’exposició a continguts o conductes perjudicials.

Directrius sobre la protecció de les persones menors d’edat
Les directrius tenen per objectiu garantir que les persones menors d’edat disposin d’un alt nivell de privacitat, seguretat i protecció a les plataformes en línia. Són fruit d’un procés de consulta extens i inclusiu, en què també s’ha tingut en compte l’opinió dels i les joves.

Entre d’altres, les directrius ofereixen recomanacions sobre els punts següents:

Disseny addictiu: Les persones menors d’edat són especialment vulnerables a pràctiques que poden fomentar conductes addictives. Es recomana reduir la seva exposició a aquests elements i desactivar funcions que promouen l’ús excessiu, com ara les ratxes de connexió o les notificacions de lectura.

Ciberassetjament: Es proposa empoderar les persones menors perquè puguin bloquejar o silenciar altres usuaris, evitar que siguin afegides a grups sense el seu consentiment exprés i prohibir que es puguin descarregar o fer captures de pantalla de continguts publicats per menors, per evitar la difusió no desitjada de continguts íntims o sexualitzats.

Continguts nocius: Alguns sistemes de recomanació poden portar infants i joves cap a situacions de risc. Les directrius demanen que les plataformes prioritzin les preferències expressades pels usuaris en lloc de basar-se en el seu comportament de navegació. Si una persona jove diu que no vol veure un tipus de contingut, aquest no s’ha de tornar a recomanar.

Contactes no desitjats de desconeguts: Es recomana que els perfils de menors siguin privats per defecte, de manera que no siguin visibles per persones que no siguin a la seva llista de contactes, per reduir el risc de contactes no desitjats.

Aquestes directrius adopten un enfocament basat en el risc, en línia amb el Reglament de Serveis Digitals, i reconeixen que les plataformes poden comportar diferents tipus de riscos per a les persones menors d’edat segons la seva naturalesa, mida, objectius i base d’usuaris. Les mesures adoptades han de ser adequades i no restringir de forma desproporcionada o injustificada els drets de les persones menors.

Solució per a la verificació de l’edat
El prototip d’aplicació per verificar l’edat és fàcil d’utilitzar i protegeix la privacitat mitjançant l’establiment d’un «patró de referència» a l’hora de verificar l’edat en línia. Per exemple, permetrà demostrar que una persona és major de 18 anys per accedir a continguts restringits per edat, sense necessitat de revelar dades com l’edat exacta o la identitat. Ningú podrà veure ni reconstruir quins continguts consulta cada usuari.

Aquesta aplicació es posarà a prova i s’adaptarà en col·laboració amb els estats membres, les plataformes digitals i les persones usuàries. Els estats pioners (Dinamarca, Grècia, Espanya, França i Itàlia) seran els primers a adoptar la solució amb l’objectiu de posar en marxa una aplicació nacional personalitzada. Aquest prototip es podrà integrar dins una app nacional o funcionar de manera independent.

Les directrius especifiquen quan i com les plataformes han de comprovar l’edat de les persones usuàries. Es recomana fer-ho en plataformes amb continguts per a adults o amb riscos elevats per a la seguretat dels menors. La verificació ha de ser precisa, fiable, robusta, no intrusiva i no discriminatòria.

Context
Les directrius sobre la protecció de les persones menors s’han elaborat mitjançant un procés exhaustiu que ha inclòs estudis, una crida a dades, tallers amb agents clau (a l’octubre de 2024 i al juny de 2025), la col·laboració amb persones expertes i una consulta pública específica.

El pla de verificació de l’edat es va començar a desenvolupar a principis de 2025. Estableix les bases per a un desplegament més ampli de serveis digitals amb control d’edat, partint de les mateixes especificacions tècniques que les carteres europees d’identitat digital (eID), previstes per abans de finals de 2026. Això assegura la compatibilitat entre sistemes i en facilita la integració.

Aquestes directrius i el pla de verificació de l’edat s’emmarquen en els debats del grup de treball sobre la protecció dels menors dins de la Junta Europea de Serveis Digitals. Completen les accions de la Comissió Europea en aquest àmbit, com ara l’Estratègia Europea per a una Internet millor per a la infància, la Directiva de Serveis de Comunicació Audiovisual i les iniciatives futures com la Llei de Justícia Digital.

Declaracions:
Henna Virkkunen, vicepresidenta executiva per a la Sobirania Tecnològica, la Seguretat i la Democràcia

«Garantir que infants i joves naveguin amb seguretat és una prioritat fonamental d’aquesta Comissió. Les directrius per a les plataformes digitals combinades amb el nou pla de verificació de l’edat suposen un gran pas endavant. Les plataformes ja no tenen excusa per continuar utilitzant pràctiques que posen en perill els infants».

Caroline Stage, ministra d’Afers Digitals de Dinamarca

«Els infants mereixen una infància digital segura. Aquesta és una de les meves prioritats durant la Presidència danesa. Sense una verificació adequada de l’edat, no podem protegir-les en línia. Les directrius presentades avui i l’aplicació de verificació d’edat representen un avenç important. Agraeixo a la Comissió la seva serietat en la protecció dels menors i espero que impulsem aquesta prioritat políticament. Estudiaré immediatament les opcions a nivell nacional per establir una edat mínima d’accés a les xarxes socials. Cal fer tot el possible per protegir els menors en línia».

Els objectius d’aquest programa del Parlament Europeu són fomentar la ciutadania activa entre els joves europeus i apropar la UE i les seves institucions als alumnes de centres d’ensenyament secundari, en particular als grups de 3r i 4t d’ESO, de 1r i 2n de Batxillerat i de grau mitjà de Formació Professional

Celebració del Dia d'Europa 2025Vuit centres educatius de la província de Barcelona, tres de Tarragona, tres de Girona i tres més de Lleida seran Escoles Ambaixadores del Parlament Europeu durant el curs 2025-2026. En aquesta iniciativa, que des de fa deu anys vol familiaritzar els participants amb el funcionament del treball legislatiu i polític de la UE i les seves institucions, també hi participen 8 centres educatius en qualitat d’Escoles Mentores.

Dels 25 centres catalans que en formaran part com a Escoles Ambaixadores del Parlament Europeu, vuit ho faran per primer cop: l’Institut Escola del Treball (Barcelona), l’Institut Escola Pere Viver (Terrassa), l’INS Torre Vicens (Lleida), l’INS Gaudí (Reus), l’INS Jaume Vicens Vives (Girona), l’Escola Pia Mataró, l’Institut de Vic i l’Institut Vila-seca (Vila-seca, Tarragona).

En el conjunt d’Espanya, 191 centres educatius formaran part de la iniciativa (127 Escoles Ambaixadores i 64 Escoles Mentores). A escala europea, en la darrera edició hi han participat unes 2.000 escoles i 35.000 estudiants.

Escoles Ambaixadores 2025-2026

Centre Localitat Província
Jesuïtes Sarrià Barcelona Barcelona
Institut Moianès Moià Barcelona
Institut Pons d’Icart Tarragona Tarragona
Institut Maria Rúbies Lleida Lleida
Institut Pau Vila Sabadell Barcelona
Institut Josep Lluís Sert Castelldefels Barcelona
Institut Illa de Rodes Roses Girona
Institut Josep Brugulat Banyoles Girona
Institut Joan Solà Torrefarrera Lleida
Institut Escola del Treball Barcelona Barcelona
Institut Escola Pere Viver Terrassa Barcelona
Institut de Vic Vic Barcelona
Escola Pia Mataró Mataró Barcelona
INS Gaudí Reus Tarragona
Institut Vila-seca Vila-seca Tarragona
INS Jaume Vicens Vives Girona Girona
INS Torre Vicens Lleida Lleida

Els centres seleccionats poden ser membres del programa com a Escoles Ambaixadores durant un màxim de tres cursos acadèmics. Llavors, les institucions educatives participants poden optar a seguir vinculades a la iniciativa com a Escoles Mentores del Parlament Europeu. En aquesta edició, els centres que en formen part en aquesta categoria són els següents:

Centre Localitat Província
Col·legi Sant Gabriel Barcelona Barcelona
Escola Pia Nostra Senyora Barcelona Barcelona
Escola El Cim Terrassa Barcelona
Fundació Llor Sant Boi de Llobregat Barcelona
Institut Badia i Margarit Igualada Barcelona
Institut d’Antoni Martí i Franquès Tarragona Tarragona
Institut Salvador Espriu Salt Girona
Institut de Celrà Celrà Girona

Sobre el programa d’Escoles Ambaixadores del Parlament Europeu

Escoles Ambaixadores del Parlament Europeu és un programa inaugurat el curs acadèmic 2015-2016 per la Direcció General de Comunicació de la institució. Per apropar el treball legislatiu i polític de l’Eurocambra als alumnes, els centres que en formen part es comprometen a implicar un grup de fins a 50 alumnes, a qui es distingeix com a “Ambaixadors Júnior” del Parlament Europeu, així com a mantenir en les seves instal·lacions un InfoPoint actualitzat sobre el Parlament Europeu; a treballar materials en línia proporcionats per la institució (disponibles en els 24 idiomes oficials de la UE i les llengües cooficials a Espanya); a dur a terme activitats al llarg del curs acadèmic relacionades amb la UE; i a celebrar el 9 de maig, Dia d’Europa.

Celebració conjunta dels centres educatius catalans del Dia d’Europa

Enguany el 9 de maig, 600 alumnes de 21 centres educatius d’arreu de Catalunya es van reunir per celebrar de forma conjunta el Dia d’Europa per tercer any consecutiu, al centre cívic Cotxeres de Sants.

L’acte va comptar amb un videomissatge de la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, i amb un discurs del president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa. Entre les activitats destacades va tenir lloc l’enregistrament d’un especial del programa LOFT de 3Cat, conduït per Berta Aroca, Gal·la Castelltort i Alberto Gadel, que va abordat temes com l’addicció als mòbils, la salut mental i la desinformació, així com experiències del programa Erasmus+ d’estudiants dels instituts participants. El divulgador científic Pere Estupinyà va dinamitzar un taller sobre intel·ligència artificial i desinformació.