Canvi d’hora a Europa: tradició, debat i impacte en el nostre dia a dia

La matinada del 28 al 29 de març, els rellotges s’avancen una hora a tota Europa. Una mesura històrica pensada per estalviar energia que avui continua generant debat.

Aquesta matinada, del 28 al 29 de març, els rellotges s’avancen una hora a tota la Unió Europea. A les dues seran les tres, i això significa una cosa ben clara: dormirem una hora menys, però guanyarem més llum al vespre.

És un gest que fem gairebé de manera automàtica dues vegades l’any, però darrere d’aquest canvi hi ha una història llarga, una justificació econòmica i, també, un debat obert sobre si encara té sentit mantenir-lo.

D’on surt el canvi d’hora?

El canvi horari no és cap caprici recent. De fet, la seva idea es remunta al segle XVIII, quan Benjamin Franklin ja va plantejar la possibilitat d’ajustar els horaris per aprofitar millor la llum solar i reduir el consum de recursos.

Més endavant, a principis del segle XX, altres propostes van intentar concretar aquesta idea, però no va ser fins a moments de crisi —com la Primera Guerra Mundial o la Segona Guerra Mundial— que diversos països van començar a aplicar el canvi d’hora de manera generalitzada, amb l’objectiu d’estalviar energia.

A Europa, actualment, el canvi està regulat per la Directiva 2000/84/CE, que estableix que els rellotges s’han d’avançar l’últim diumenge de març i endarrerir l’últim diumenge d’octubre. Aquest sistema s’aplica de manera coordinada a tots els estats membres.

Realment serveix per estalviar energia?

La teoria és senzilla: si aprofitem millor les hores de llum natural, necessitem menys electricitat per il·luminar llars, carrers i espais de treball. Segons estimacions de l’IDAE, aquest ajust podria suposar un estalvi d’un 5% en el consum elèctric en il·luminació, amb un impacte econòmic significatiu.

Ara bé, la realitat és més complexa. Diversos estudis, inclòs un informe del Parlament Europeu, apunten que aquest estalvi és relativament modest i que no es produeix de la mateixa manera a tots els països. A més, factors com l’ús de la calefacció, l’aire condicionat o els nous hàbits digitals poden compensar o fins i tot anul·lar aquests beneficis.

En una societat cada vegada més electrificada i amb consum energètic continu, molts experts consideren que el canvi d’hora té avui un impacte limitat en l’estalvi real.

El cas d’Espanya i el debat actual

A Espanya, la qüestió horària té encara més matisos. Geogràficament, el país estaria alineat amb el fus horari de Londres, però des de la dècada de 1940 segueix el mateix horari que països com Alemanya. Aquest fet condiciona els ritmes de vida i fa que, sovint, les activitats quotidianes es desenvolupin més tard que en altres països europeus.

Amb el temps, han sorgit iniciatives que proposen repensar els horaris laborals i socials per adaptar-los millor a la llum solar i als hàbits de la ciutadania. Tot i això, el canvi d’hora continua vigent i, de moment, es mantindrà almenys fins al 2026.

Un gest petit amb un impacte col·lectiu

Més enllà del debat tècnic, el canvi d’hora té un impacte directe en la vida quotidiana. Alterar els ritmes de son, adaptar rutines o notar com s’allarguen els dies són petites conseqüències d’una decisió que afecta milions de persones alhora.

També és un recordatori que la gestió de l’energia no depèn només de grans decisions institucionals, sinó també dels hàbits individuals. L’estalvi energètic real passa, en bona part, per un consum responsable i per l’aposta per models més sostenibles.

Així, cada vegada que canviem l’hora, no només ajustem el rellotge: també ens adaptem, una vegada més, a una manera d’organitzar el temps que continua evolucionant amb la societat.

/by
,

T’animes a participar a la Let’s Clean Up Europe 2026?

Et convidem a cuidar el nostre entorn!.

Del 8 al 10 de maig de 2026, milers de persones a tot Europa participaran en accions de neteja d’espais naturals per conscienciar sobre l’impacte dels residus abandonats a la natura.

 

Cada any, milers de ciutadans i ciutadanes d’arreu d’Europa es mobilitzen per una causa tan senzilla com necessària: recollir els residus que no haurien d’haver arribat mai als espais naturals. És l’esperit de la campanya Let’s Clean Up Europe, una iniciativa que convida la ciutadania a implicar-se activament en la cura del medi ambient.

La pròxima edició de la campanya se celebrarà entre els dies 8, 9 i 10 de maig de 2026, unes jornades que representen el moment central d’aquesta acció col·lectiva que es desenvolupa simultàniament a molts països europeus. L’acció respon a un doble objectiu: per una banda, retirar residus abandonats en boscos, platges, rius o camins; de l’altra, conscienciar sobre la quantitat de deixalles que sovint acaben a la natura per comportaments irresponsables. Fins que no es fa el recompte de brossa no se n’acaba de ser conscient de la magnitud del problema.

Una mobilització ciutadana que creix cada any

A Catalunya, la participació en aquesta iniciativa no ha deixat de créixer en els darrers anys. En la darrera edició de la campanya es van dur a terme 531 accions de neteja, en les quals van participar 37.881 persones voluntàries. Tot plegat va ser possible gràcies a la implicació de 554 entitats que van organitzar activitats en 40 comarques i 250 municipis.

Aquestes xifres són el reflex del potencial que té la mobilització ciutadana quan es tracta d’una acció tan lloable com defensar i preservar el territori. Les accions de neteja permeten retirar residus que perjudiquen els ecosistemes, però també són molt útils per despertar consciència ambiental entre les persones participants i entre la ciutadania que observa aquestes iniciatives.

La campanya a Catalunya està coordinada per l’Agència de Residus de Catalunya, que treballa per facilitar l’organització de les activitats i donar suport a les entitats, administracions i col·lectius que hi volen participar.

Suport i recursos per organitzar accions de neteja

Per facilitar la participació, l’organització posa a disposició dels promotors de les activitats diversos materials i eines que faciliten les accions de neteja, primant la seguretat: bosses reutilitzables, guants protectors i altres elements reutilitzables, així com material informatiu per difondre les activitats.

A més, a la pàgina web de la campanya (https://residus.gencat.cat/ca/ambits_dactuacio/prevencio/lcue/) es poden trobar documents, recursos i orientacions per planificar correctament les accions i inscriure-les al mapa d’activitats del projecte.

La participació està oberta a ajuntaments, entitats, associacions, empreses, grups de voluntariat i persones a títol individual, que poden organitzar accions de neteja en qualsevol espai natural del seu entorn. Cada iniciativa suma i contribueix a visibilitzar la importància de cuidar el medi ambient.

Les escoles també tenen un paper clau

La campanya compta amb la implicació del món educatiu. Els centres escolars poden organitzar accions de neteja i activitats de sensibilització al llarg del curs escolar, en concret entre gener i juny, i d’una forma molt especial durant els dies centrals de la campanya.

Per facilitar-ho, els Centres de Recursos Pedagògics disposen de kits reutilitzables amb material com ara balances per pesar els residus recollits, pinces, guants i bosses. Així, les accions de neteja es converteixen en una experiència educativa i participativa, que ajuda els més joves a comprendre l’impacte dels residus sobre el medi natural.

Per garantir que tots els centres puguin fer ús d’aquests materials, els centres educatius que vulguin participar han d’indicar diverses dates possibles al formulari d’inscripció, de manera que l’organització pugui coordinar la disponibilitat dels kits.

Una invitació a participar

Let’s Clean Up Europe és, sobretot, una invitació a actuar. Una oportunitat perquè la ciutadania es mobilitzi i contribueixi a preservar els espais naturals que formen part del nostre patrimoni col·lectiu.

Les persones o entitats que vulguin organitzar una acció de neteja poden inscriure la seva activitat a la plataforma de la campanya, on també trobaran tota la informació necessària sobre materials, recursos i suport logístic.

Amb gestos concrets i amb la implicació de tothom, iniciatives com Let’s Clean Up Europe recorden que la protecció del medi ambient és una responsabilitat compartida i que cada acció compta per construir un territori més net, saludable i sostenible.

/by
,

La UE invertirà 330 milions d’euros per impulsar l’energia del futur

La Comissió Europea reforça la recerca en energia nuclear i de fusió amb l’objectiu d’avançar cap a un sistema energètic més sostenible, segur i independent.

 

L’energia és una de les grans qüestions que marcaran el futur d’Europa. Garantir que hi hagi prou electricitat, que sigui assequible i que alhora contribueixi a reduir les emissions és un dels grans reptes de les pròximes dècades. En aquest context, la Comissió Europea ha anunciat una nova inversió de 330 milions d’euros destinada a reforçar la recerca i la innovació en tecnologies nuclears.

Aquesta inversió forma part del Programa de Treball 2026-2027 del programa europeu de recerca Euratom i complementa altres iniciatives comunitàries com Horitzó Europa. L’objectiu és clar: impulsar el coneixement científic i tecnològic que permeti construir un sistema energètic net, segur i independents de fonts externes.

La iniciativa s’inscriu en un moment en què Europa accelera la seva transició energètica. La necessitat de reduir les emissions, de disminuir la dependència dels combustibles fòssils i d’assegurar el subministrament d’energia fa que la recerca i la innovació tinguin un paper cada vegada més central.

La fusió nuclear, una energia encara per descobrir

Una part important dels fons —222 milions d’euros— es destinarà al desenvolupament de l’energia de fusió, una tecnologia encara en fase de recerca però que molts experts consideren una de les possibles fonts energètiques del futur.

La fusió nuclear té el potencial de generar grans quantitats d’energia amb emissions molt baixes de carboni, d’aquí el seu avantatge. Tot i això, encara queda camí per recórrer abans que aquesta tecnologia pugui utilitzar-se de manera comercial.

Per avançar en aquesta direcció, la Unió Europea vol reforçar la recerca científica i el desenvolupament tecnològic en aquest àmbit. Entre les mesures previstes hi ha la creació d’una associació público-privada europea dedicada a la fusió, el suport a empreses emergents que treballen en aquesta tecnologia i l’impuls a nous projectes d’investigació.

L’objectiu a llarg termini és ambiciós: que, en el futur, la primera central elèctrica de fusió comercial pugui connectar-se a la xarxa elèctrica europea. Un pas que, si s’aconsegueix, podria transformar profundament el panorama energètic.

Més seguretat, innovació i aplicacions mèdiques

A banda de la fusió, el programa també destinarà 108 milions d’euros a la recerca en altres àmbits relacionats amb l’energia nuclear.

Entre els projectes finançats hi ha estudis per millorar la gestió segura dels residus radioactius, reforçar la protecció radiològica o desenvolupar nous materials i tecnologies per a les instal·lacions nuclears. També es treballarà per garantir el funcionament segur i a llarg termini de les centrals existents, així com en el desenvolupament de reactors avançats i reactors modulars petits, coneguts com a SMR.

La recerca nuclear també té aplicacions importants en altres camps, com la medicina nuclear, on Europa vol reforçar la seva autonomia en el subministrament d’isòtops utilitzats en diagnòstics i tractaments mèdics.

Un altre dels objectius del programa és atraure i formar nous talents científics. En aquest sentit, es potenciaran iniciatives com les beques Marie Skłodowska-Curie i es facilitarà l’accés a més de 230 instal·lacions de recerca nuclear repartides per tot el continent. A més, es promourà la integració d’investigadors ucraïnesos a l’Espai Europeu de Recerca.

Un debat energètic amb presència al territori

Els grans debats energètics europeus també tenen una dimensió local. Segons les previsions de la Unió Europea, la demanda d’electricitat podria duplicar-se abans de l’any 2050, fet que obliga a accelerar el desenvolupament de noves tecnologies i fonts d’energia.

En territoris com Tarragona, aquesta qüestió és especialment rellevant. La demarcació compta amb un dels polígons químics més importants del sud d’Europa i amb centrals nuclears situades a menys de cinquanta quilòmetres, factors que situen el territori dins del mapa energètic europeu.

Per aquest motiu, iniciatives com la nova inversió anunciada per la Comissió Europea formen part d’un debat que va molt més enllà de les institucions europees. La recerca, la innovació i la formació de nous especialistes seran elements clau perquè Europa pugui afrontar amb garanties els reptes energètics de les pròximes dècades.

A través de programes com Euratom i Horitzó Europa, la Unió Europea continua apostant per la ciència i el coneixement com a eines essencials per avançar cap a un futur energètic més sostenible, segur i resilient.

 

 

/by

El turisme accessible, protagonista del programa “Tothom és Europa” a Tarragona Ràdio

El debat radiofònic va abordar com avançar cap a un model turístic inclusiu, en línia amb les polítiques europees que promouen el dret de tothom a gaudir dels viatges i del patrimoni.

El turisme és una de les grans activitats econòmiques i socials d’Europa, però també és un àmbit que encara presenta reptes importants per garantir que totes les persones hi puguin participar en igualtat de condicions. Precisament aquest va ser el tema central del programa radiofònic “Tothom és Europa”, emès per Tarragona Ràdio amb la participació de l’oficina Europe Direct Tarragona. Espais de divulgació com el programa “Tothom és Europa” tenen l’objectiu d’acostar aquests debats a la ciutadania i explicar com les polítiques europees influeixen en la vida quotidiana.

L’espai va dedicar una part del debat a reflexionar sobre el concepte de turisme accessible, és a dir, aquell que garanteix que qualsevol persona —independentment de la seva edat, capacitat física o necessitats específiques— pugui viatjar, gaudir dels espais turístics i participar en les activitats que s’hi organitzen amb normalitat.

Durant la conversa es va posar en relleu que fer el turisme més accessible, a banda d’una qüestió d’infraestructures com ara rampes o ascensors, també implica millorar la informació, adaptar els serveis i atendre les necessitats de col·lectius com persones amb mobilitat reduïda, discapacitat visual o auditiva, gent gran o famílies amb infants petits.

Un dret vinculat als valors europeus

El debat també va situar el turisme accessible dins del marc de les polítiques europees d’inclusió. La Unió Europea treballa intensament i des de fa anys per eliminar barreres i garantir que les persones amb discapacitat també puguin participar plenament en la vida social, cultural i econòmica.

En aquest sentit, diverses iniciatives comunitàries busquen millorar l’accessibilitat dels serveis i dels espais públics. Un exemple és l’European Accessibility Act, la normativa europea que estableix requisits comuns perquè determinats productes i serveis siguin accessibles per a tothom. L’objectiu és eliminar obstacles i facilitar que les persones amb discapacitat o amb necessitats específiques puguin accedir a serveis essencials en qualsevol país de la Unió, amb polítiques que inclouen àmbits tan diversos com la mobilitat, l’educació, la cultura, i també el turisme.

Des d’aquesta perspectiva, el turisme accessible es presenta com una oportunitat econòmica per al sector, mentre es garanteixen drets i s’avança cap a una societat més inclusiva.

Destinacions més inclusives

Durant el programa també es va destacar que apostar pel turisme accessible beneficia el conjunt de la societat. Quan una destinació turística és accessible, en realitat esdevé més còmoda i comprensible per a tothom, perquè es millora la senyalització i s’ofereix informació clara, ajudant, de pas, a altres col·lectius com per exemple, les persones grans. Per això, cada vegada més ciutats i destinacions turístiques europees treballen per incorporar criteris d’accessibilitat en la planificació dels seus serveis.

Sensibilitzar i generar debat

Des de Tarragona, l’oficina Europe Direct participa en aquesta iniciativa radiofònica de Tarragona Ràdio “Tothom és Europa” per fomentar la conversa sobre temes europeus i fer-los entenedors per a tothom. El turisme accessible n’és un bon exemple: un tema que combina valors europeus, drets socials i realitat local.

En definitiva, el debat va posar de manifest que construir una Europa més inclusiva també passa per garantir que totes les persones puguin gaudir d’experiències tan universals com viatjar, descobrir nous llocs o participar en la vida cultural. Un repte que, a poc a poc, forma part cada vegada més central de les polítiques i del model de societat que promou la Unió Europea.

/by

Els centres Europe Direct d’arreu d’Europa es reuneixen a Brussel·les per reforçar el diàleg amb la ciutadania

La trobada, celebrada els dies 12 i 13 de març, ha reunit centenars de centres d’informació europea per compartir experiències i estratègies amb l’objectiu d’apropar encara més la Unió Europea a la vida quotidiana de les persones.

Durant els dies 12 i 13 de març, representants dels centres Europe Direct d’arreu del continent es van reunir a Brussel·les en una trobada de treball dedicada a compartir idees, experiències i reptes de futur. De tots els centres que van concórrer a la reunió, 37 formen la xarxa a Espanya.

La reunió va servir per posar en comú les iniciatives que cada centre desenvolupa en el seu territori i, al mateix temps, per reflexionar conjuntament sobre com millorar la comunicació amb la ciutadania en un moment en què els debats europeus tenen cada vegada més impacte en la vida quotidiana de les persones.

Entre els participants també hi havia la representant d’Europe Direct Tarragona, Marta Domènech, que va prendre part en les diferents sessions de treball i intercanvi d’experiències amb els altres centres europeus.

La trobada es va inaugurar amb un missatge en vídeo de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que va posar en relleu el paper que els centres Europe Direct han desenvolupat durant més de dues dècades apropant la realitat europea a la ciutadania des de l’àmbit local. En el seu missatge, la presidenta va destacar especialment la tasca que aquests centres fan amb els joves, contribuint a explicar el funcionament de la Unió Europea i fomentant la participació democràtica.

Apropar Europa a la vida quotidiana

Un dels missatges principals de les jornades va ser evident: Europa ha de sortir a trobar la ciutadania, apropant-se als espais i contextos on la gent viu i participa, en lloc d’esperar que siguin les persones qui s’acostin a les institucions.

Aquesta idea implica explorar nous canals de comunicació i noves maneres d’explicar què és la Unió Europea i com afecta el dia a dia de les persones. Els centres Europe Direct, que actuen com a punts d’informació local de la Comissió Europea, tenen un paper especialment rellevant en aquesta tasca.

Durant les sessions de treball es va posar sobre la taula la necessitat d’utilitzar llenguatges més propers i formats més participatius per connectar amb la ciutadania. Això vol dir, entre altres coses, aprofitar espais que formen part de la vida quotidiana de les persones: la música, el cinema, la cultura o les xarxes socials.

Aquest enfocament busca facilitar que els debats europeus arribin a públics que potser no se senten directament interpel·lats per les institucions comunitàries. L’objectiu és fer que les polítiques europees deixin de percebre’s com una realitat llunyana i es puguin entendre com una part més de la vida col·lectiva.

Un pont entre Europa i el territori

En aquest context, els centres Europe Direct es defineixen sovint com un pont entre els grans debats europeus i la realitat local de cada territori. Des de la proximitat, aquests espais poden explicar de manera clara com les decisions que es prenen a escala europea influeixen en qüestions tan diverses com l’economia, el medi ambient, l’educació o la mobilitat.

Al mateix temps, els centres també contribueixen a traslladar a Europa les inquietuds i les preguntes que sorgeixen a escala local. Aquest intercanvi constant és una de les claus per reforçar el diàleg entre les institucions europees i la ciutadania.

En el cas d’Europe Direct Tarragona, aquesta tasca es concreta en activitats molt diverses que es desenvolupen al llarg de l’any: xerrades, tallers participatius, debats, simulacions sobre el funcionament de les institucions europees o trobades amb estudiants. Totes aquestes iniciatives tenen com a objectiu acostar el projecte europeu a la societat i fomentar l’interès pels temes que afecten el futur del continent.

La trobada de Brussel·les ha servit, precisament, per compartir moltes d’aquestes experiències entre centres de diferents països i per conèixer noves iniciatives que poden inspirar activitats futures en cada territori.

Democràcia i confiança en el projecte europeu

Més enllà de l’intercanvi d’experiències, les jornades també van posar l’accent en un objectiu de fons: reforçar la democràcia europea i la confiança en el projecte comunitari.

Els centres Europe Direct tenen un paper important en aquest àmbit perquè ofereixen espais de diàleg on la ciutadania pot informar-se, preguntar i debatre sobre les qüestions que afecten Europa. En un context marcat per canvis socials, econòmics i polítics, fomentar aquests espais de conversa es considera essencial per mantenir una democràcia viva i participativa.

En definitiva, la trobada celebrada a Brussel·les ha servit per reafirmar una idea compartida per tots els centres participants: construir Europa és una tasca de les institucions, però és, sobretot i abans de res, un procés col·lectiu que es construeix dia a dia des del territori, a través del diàleg, la participació i la implicació de la ciutadania.

Des de Tarragona, el centre Europe Direct continuarà treballant en aquesta direcció, promovent activitats i espais de trobada que permetin apropar el projecte europeu a totes les persones interessades a conèixer-lo i participar-hi.

 

/by
,

L’Institut Pons d’Icart de Tarragona ja és Escola Ambaixadora del Parlament Europeu

L’Institut Pons d’Icart de Tarragona ha estat acreditat oficialment com a Escola Ambaixadora del Parlament Europeu.

Ha sigut en el transcurs de l’acte celebrat aquest divendres, 6 de març, en el que van participar l’alumnat, professorat i representants institucionals. La jornada va servir per mostrar el treball que els estudiants han fet durant els darrers mesos per conèixer millor la Unió Europea i acostar-la a la comunitat educativa.

Un projecte educatiu per apropar Europa als joves

L’acte d’acreditació com a Escola Ambaixadora forma part del programa educatiu europeu que promou el coneixement de les institucions comunitàries entre l’alumnat. Una trentena d’estudiants del centre, que estrenaven una samarreta commemorativa per recordar l’ocasió, han participat enguany en aquesta iniciativa, treballant com a “ambaixadors júniors” i comptant amb l’ajuda i suport del professorat.

L’acte va comptar amb la presència de l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, i del conseller Mario Soler, així com de la responsable de l’oficina Europe Direct Tarragona, Marta Domènech. Davant d’una cinquantena d’assistents entre alumnat, professorat i convidats, es va descobrir la placa que acredita el centre com a “Escola Ambaixadora del Parlament Europeu”.

Durant la trobada, els alumnes van presentar algunes de les activitats que han desenvolupat al llarg del curs: des de l’estudi de les institucions europees fins a la creació d’un punt d’informació sobre la Unió Europea dins del mateix institut. Aquest espai, concebut com un infopoint europeu, permet que la comunitat educativa tingui accés a informació sobre el funcionament i les polítiques de la UE.

De fet, més enllà del reconeixement institucional, el projecte Escola Ambaixadora té com a objectiu fomentar l’esperit crític i la participació democràtica entre els joves. A través d’activitats, debats i accions de sensibilització, els estudiants aprenen com funciona la Unió Europea i quin impacte té en el dia a dia i en la vida quotidiana.

Després de descórrer la cortineta de la placa commemorativa, autoritats, estudiants i professorat van participar en la fotografia oficial de la presentació.

Europa, joves i memòria: una jornada plena de simbolisme

La presentació també va tenir un marcat component simbòlic i cultural. Coincidint amb la proximitat de Dia lnternacional de la Dona (International Women’s Day), l’alumnat va presentar l’exposició “Dones Pioneres de la Unió Europea”, una mostra temporal dedicada a figures clau en la construcció europea. Entre els noms destacats hi apareixen personalitats com Simone Veil, Nicole Fontaine, Sophie Scholl o Leonilde Iotti, quatre dones que representen moments i dimensions diferents de la història europea: la resistència als totalitarismes, la construcció institucional de la Unió Europea i el lideratge polític en les institucions comunitàries. Tot i que no totes van tenir exactament el mateix tipus de relació amb la UE, totes s’han convertit en referents simbòlics dels valors europeus: democràcia, llibertat, drets humans i cooperació, i per això els alumnes de l’Institut Pons d’Icart les han treballat com a referents.

Un dels moments centrals de la jornada va ser l’entrevista que tres alumnes van fer a l’alcalde de Tarragona. Durant la conversa, Viñuales va reflexionar sobre la importància del projecte europeu i el paper de les noves generacions en la vida democràtica.

“Gràcies a la Unió Europea i a la bona entesa entre països, estem vivint el període històric més llarg sense guerra a Europa després de la Segona Guerra Mundial”, va destacar l’alcalde, que va remarcar que aquest fet “és molt rellevant en un moment de tensions internacionals com el que vivim avui”.

Viñuales també va animar els estudiants a implicar-se en la vida pública i a no desentendre’s de la política. “Cal interessar-se per la política perquè, si no ho fas tu, algú altre que sí que s’hi interessa la farà per tu”, va advertir.

L’acte va incloure la lectura d’un poema dedicat a Europa i també un moment especialment emotiu, amb la interpretació d’un fragment de l’’Himne a l’Alegria’ amb viola per part d’una alumna del centre.

Amb aquesta acreditació, l’Institut Pons d’Icart se suma a la xarxa de centres educatius europeus que treballen per difondre els valors de la democràcia, la diversitat i la cooperació. Una iniciativa que, des de Tarragona, contribueix a acostar el projecte europeu a les noves generacions.

 

/by