La política agroalimentària de la Unió Europea està entrant en una nova etapa. Les tensions geopolítiques, el canvi climàtic, la dependència exterior de recursos estratègics i la necessitat de garantir el relleu generacional estan portant la Comissió Europea a replantejar les seves prioritats per construir un sector més competitiu, resilient i sostenible.
Aquest ha estat el principal missatge de la conferència de Ricard Ramon Sumoy, cap d’Unitat de Perspectives de la Política Agrària Comuna de la Direcció General d’Agricultura i Desenvolupament Rural de la Comissió Europea, durant la jornada “Noves oportunitats per al sector agroalimentari a la UE”, celebrada aquest divendres a Fira Reus. La trobada, organitzada pel Hub Foodtech & Nutrition, ha comptat amb la col·laboració d’Europe Direct Tarragona i ha reunit representants del sector agroalimentari, empreses, administracions i centres de coneixement.
Durant la seva intervenció, Ricard Ramon va explicar que la nova visió per a l’agricultura i l’alimentació respon a un context molt diferent del de fa només uns anys. La guerra a Ucraïna, la crisi energètica, l’increment dels fenòmens meteorològics extrems o la dependència exterior en àmbits com els fertilitzants i l’alimentació animal han evidenciat la necessitat de reforçar l’autonomia estratègica de la Unió Europea també en matèria alimentària.
Nous escenaris, reptes i objectius
En aquest nou escenari, la competitivitat torna a ocupar un lloc central en les polítiques europees. Un dels objectius és garantir una remuneració més justa als agricultors i ramaders, revisant la normativa sobre pràctiques comercials deslleials perquè no hagin de vendre sistemàticament per sota dels costos de producció. La Comissió també treballa en una estratègia per afavorir el relleu generacional, impulsar la bioeconomia, facilitar l’accés al finançament i posar en marxa un Observatori Europeu de Terres Agràries.
La dimensió internacional també serà determinant. Ricard Ramon va defensar que els acords comercials ofereixen noves oportunitats per al sector europeu, però va remarcar que aquestes han d’anar acompanyades d’una competència més equitativa. En aquest sentit, la Comissió està analitzant, producte per producte, com aproximar els límits de residus exigits als productes importats als estàndards aplicats als productors europeus, mantenint en tot cas les estrictes garanties sanitàries que exigeix la legislació comunitària.
Un altre dels eixos de la nova estratègia és entendre la seguretat alimentària com una qüestió de seguretat estratègica. Reduir dependències externes, reforçar la producció europea, millorar la gestió de crisis i impulsar una futura estratègia específica per a la ramaderia formen part d’aquesta nova mirada sobre el paper del sector agroalimentari.
En matèria de sostenibilitat…
Pel que fa a la sostenibilitat, el representant de la Comissió va subratllar que l’objectiu europeu d’assolir la neutralitat climàtica el 2050 es manté. El canvi, va explicar, no és tant en la meta com en el camí per arribar-hi. La nova orientació aposta per facilitar la transició del sector amb més incentius, menys càrrega administrativa i un major reconeixement del paper que l’agricultura i la ramaderia poden jugar en la captura de carboni.
Entre les iniciatives que es desplegaran durant els pròxims anys destaquen una Estratègia Europea de Resiliència Hídrica, l’acceleració de l’autorització de biopesticides, la revisió de la Directiva de Nitrats i la futura Brúixola de la Sostenibilitat, prevista per al 2027, que permetrà harmonitzar els criteris ambientals aplicables a les explotacions agràries.
La jornada també va servir per avançar algunes de les línies mestres del pròxim Marc Financer Plurianual 2028-2034. La proposta de la Comissió planteja un pressupost més flexible, més orientat als resultats i amb una estructura simplificada. Entre les principals novetats destaca la creació del nou Fons Europeu de Competitivitat, que donarà suport a sectors estratègics com la biotecnologia, la recerca, l’agricultura i la bioeconomia, així com nous ajuts de fins a 200.000 euros per facilitar l’adopció de pràctiques agrícoles més sostenibles.
Amb la col·laboració en aquesta jornada, Europe Direct Tarragona continua acostant les polítiques europees al territori i facilitant espais de debat perquè els diferents sectors econòmics coneguin de primera mà les iniciatives i oportunitats que impulsa la Unió Europea. En un context global cada vegada més incert, la política agroalimentària europea es presenta com una peça clau no només per garantir aliments de qualitat, sinó també per reforçar la competitivitat, la sostenibilitat i la resiliència de l’economia europea.
