La Comissió ha llançat la convocatòria de propostes per al 2023 en el marc del programa Erasmus+. Amb un pressupost anual de 4.200 milions d’euros, Erasmus+ augmentarà el seu suport a la inclusió, la ciutadania activa i la participació democràtica, així com a la transformació ecològica i digital a la UE ia escala internacional.

Atès que la mobilitat és la senya d’identitat d’Erasmus+, el programa continuarà recolzant l’any que ve la circulació d’escolars, estudiants d’educació superior i d’educació i formació professionals (EFP), estudiants adults, joves que participen en programes d’aprenentatge no formal , educadors i personal a través de les fronteres, perquè visquin una experiència europea d’ensenyament i de formació. A partir del 2023, el programa inclourà una nova acció de suport perquè els entrenadors esportius participin en projectes de mobilitat, permetent a les organitzacions esportives locals de base i al seu personal gaudir també de les oportunitats de cooperació i aprenentatge transeuropeus.

El programa respondrà als reptes que ens esperen el 2023 proporcionant un suport significatiu als estudiants i al personal educatiu que fugen de la guerra a Ucraïna, esforçant-se per assolir un programa més inclusiu i aprofitant el llegat de l’Any Europeu de la Joventut.

El suport d’Erasmus+ està destinat a activitats que contribueixin a les prioritats del programa en els àmbits de l’educació, l’ensenyament superior i adults, l’EFP, així com la joventut i l’esport. Sobre la base de convocatòries obertes de sol·licituds de projectes, qualsevol organisme públic o privat actiu en els àmbits de l’educació, la formació, la joventut i l’esport pot sol·licitar finançament amb l’ajut de les agències nacionals Erasmus+ (que tenen seu a tots estats membres de la UE i tercers països associats al programa) i de l’Agència Executiva Europea d’Educació i Cultura.La totalitat del programa Erasmus+ se centra en quatre prioritats clau, entre les quals hi ha la inclusió i la diversitat. Les organitzacions i els participants més desafavorits són al centre d’aquesta prioritat. Per tant, el programa continua finançant els mecanismes d’inclusió dels participants i els recursos específics per eliminar qualsevol obstacle a participar-hi.

També el 2023, com a continuació de l’Any Europeu de la Joventut, el programa continuarà garantint que s’escolti la veu de la joventut a la Unió Europea i fora d’aquesta, especialment mitjançant l’augment de les activitats juvenils finançades a través d’Erasmus+. A més de fomentar en els diferents sectors educatius projectes destinats a donar suport a la transició ecològica, el programa continua esforçant-se per assolir la neutralitat en carboni promovent modes de transport sostenibles i comportaments més responsables des del punt de vista mediambiental.A més, el programa continuarà donant suport a la dimensió de la joventut en les iniciatives i polítiques existents. Alhora, els projectes i les activitats en el marc de la convocatòria 2023 d’Erasmus+ continuaran contribuint al compromís de la UE amb el perfeccionament i reciclatge professional, aportant així una valuosa contribució a la proposta de fer del 2023 l’Any Europeu de les Competències .

Context

Erasmus+, creat fa 35 anys, és un dels programes més emblemàtics de la UE, i gairebé 13 milions de persones han participat al programa fins ara. El programa Erasmus+ 2021-2027, dotat amb un pressupost total de 26.200 milions d’euros, als quals se sumen uns 2.200 milions procedents dels instruments exteriors de la UE, donarà suport a un nombre encara més gran de participants i idees a Europa i fora.

La Comissió ha llançat la convocatòria de propostes en el marc de la convocatòria Erasmus+ per al 2023, després de l’adopció del programa de treball del 2023.

Per tancar l’Any Europeu de la Joventut 2022, el Centre de Documentació Europea de la URV juntament amb Europe Direct Tarragona engeguen la campanya “Coneixes tot el que t’ofereix la Unió Europea?”.

Des d’accions de voluntariat fins a programes de mobilitat, la Unió Europea desenvolupa tot un seguit d’iniciatives i polítiques dirigides a la joventut, entre les quals destaquem:

L’Any Europeu de la Joventut 2022 vol posar de rellevància els joves europeus per construir un futur millor: més ecològic, més inclusiu i digital. Durant el 2022 s’han organitzat diverses activitats i iniciatives centrades en el joves a tots els estats membres. L’objectiu és promocionar les possibilitats que els ofereix la Unió Europea i el diferents organismes relacionats, per tal d’implicar als joves a l’acció política tan interior com exterior de la Unió.

 

Més informació:

La Comissió Europea ha llançat el cicle de coordinació de política econòmica del semestre europeu 2023. El paquet es basa en les previsions econòmiques de tardor de 2022 que mostren que després d’un primer semestre de l’any fort, l’economia de la UE ha entrat en una fase molt més difícil.

Tot i que la ràpida i coordinada acció política durant la pandèmia de la COVID-19 està donant els seus fruits, les conseqüències de la invasió russa d’Ucraïna confronten la UE amb reptes múltiples i complexes. Uns preus de l’energia històricament alt, elevades taxes d’inflació, l’escassetat de subministraments, l’increment del nivell del deute i l’augment dels costes d’endeutament estan afectant l’activitat empresarial i erosionant el poder adquisitiu de les llars. Aquests reptes requereixen accions coordinades per garantir un subministrament energètic estable i assumible, salvaguardar l’estabilitat econòmica i financera protegir les llars i empreses vulnerables així com les finances públiques.

Al mateix temps, cal una acció ràpida per impulsar el creixement potencial, la creació de llocs de treball de qualitat i complir les transicions ecològiques i digitals.  La coordinació de les polítiques econòmiques a través del semestre europeu ajudarà els Estats Membres a aconseguir aquests objectius tot fixant prioritats i proporcionant orientacions polítiques clares i ben coordinades per a l’any que ve.

Trobareu tots els comunicats de la Representació de la Comissió Europea a la sala de premsa del web de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.

L’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona ha visitat aquest dilluns, 21 de novembre, l’Institut Antoni de Martí i Franquès de Tarragona, un dels tretze centres educatius que participen en el programa Escoles Ambaixadores del Parlament Europeu a Catalunya pel curs 2022/2023, dos dels quals són de la província de Tarragona.

Aquest matí els 49 alumnes de l’Institut Antoni de Martí i Franquès de Tarragona que participen del programa Escoles Ambaixadores del Parlament Europeu han rebut de part del cap de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, Sergi Barrera, acreditacions com a ambaixadors júniors de la institució. En un diàleg amb els estudiants s’ha parlat sobre actualitat europea, el funcionament de la institució, les tasques de l’Oficina a Barcelona i què ofereix la UE als joves, entre d’altres qüestions. Aquest és el tercer any que aquest centre educatiu participa d’aquest programa.

Escoles Ambaixadores del Parlament Europeu és una iniciativa de la Direcció General de Comunicació, que es va inaugurar pel curs acadèmic 2015/2016, amb l’objectiu d’apropar el funcionament del treball legislatiu i polític de la institució als alumnes de centres d’ensenyament secundari, en particular als grups de 4t d’ESO, 1r i 2n de Batxillerat i al grau mitjà de Formació Professional.

Els centres que participen al programa Escoles Ambaixadores del Parlament Europeu es comprometen a mantenir un InfoPoint sobre el Parlament Europeu actualitzat al centre educatiu; treballar materials en línia proporcionats per la institució (disponibles en els 24 idiomes oficials de la UE i les llengües co-oficials a Espanya); realitzar activitats al llarg del curs acadèmic relacionades amb la UE; i celebrar el 9 de maig, Dia d’Europa.

En aquesta vuitena edició participen a Espanya un total de 117 Escoles Ambaixadores del Parlament Europeu, 13 de les quals a Catalunya i 2 a la província de Tarragona: l’Institut Antoni de Martí i Franquès i l’escola Vedruna Sagrat Cor.

La Comissió va adoptar una proposta de Reglament per augmentar la transparència a l’àmbit del lloguer d’allotjaments de curta durada i ajudar les autoritats públiques a garantir un desenvolupament equilibrat com a element de la sostenibilitat del sector del turisme.

Tot i que les reserves d’allotjaments de curta durada ofereixen avantatges per a amfitrions i turistes, poden suscitar preocupació en certes comunitats locals que, per exemple, pateixen escassetat d’habitatges assequibles. Les noves normes milloraran la recollida i intercanvi de dades dels amfitrions i les plataformes en línia. Això, alhora, servirà de base per a unes polítiques locals eficaces i proporcionades que permetin abordar els desafiaments i les oportunitats del sector del lloguer d’allotjaments de curta durada.

Les noves normes proposades contribuiran a millorar la transparència sobre la identificació i lactivitat dels amfitrions daquest tipus dallotjaments i sobre les normes que han de complir, i també facilitaran el registre daquests amfitrions. A més, abordaran la fragmentació actual en la manera com les plataformes en línia comparteixen les dades i, en última instància, ajudaran a prevenir els anuncis il·legals. En general, això contribuirà a un ecosistema turístic més sostenible i en donarà suport a la transició digital.

Nous requisits per a l’intercanvi de dades sobre lloguer d’allotjaments de curta durada

El nou marc proposat:
– Harmonitzarà els requisits de registre per als amfitrions i les propietats de lloguer de curta durada, quan els introdueixin les autoritats nacionals: els sistemes de registre hauran d’estar íntegrament en línia i ser fàcils d’usar. S’haurà d’exigir un conjunt similar de dades pertinents sobre els amfitrions i les seves propietats, és a dir, qui, què i on. En completar el registre, els amfitrions han de rebre un número de registre únic;
– Establirà normes clares per garantir que els números de registre es mostren i es verifiquen: les plataformes en línia hauran de facilitar que els amfitrions hi mostrin els números de registre. També hauran de verificar aleatòriament si els amfitrions s’han registrat i si es mostren els números correctes. Les autoritats públiques tindran la possibilitat de suspendre números de registre i demanar a les plataformes que eliminin els amfitrions que no compleixin les normes;
Racionalitzarà l’intercanvi de dades entre les plataformes en línia i les autoritats públiques: les plataformes en línia hauran de compartir amb les autoritats públiques, un cop al mes i de manera automatitzada, les dades sobre el nombre de nits llogades i d’hostes. Es preveuen possibilitats de notificació menys estrictes per a les plataformes petites i les microplataformes. Les autoritats públiques podran rebre aquestes dades a través de «finestretes úniques digitals» nacionals, cosa que permetrà orientar millor l’elaboració de polítiques;
– Permetrà reutilitzar les dades, de manera agregada: les dades generades d’acord amb aquesta proposta contribuiran, de manera agregada, a les estadístiques de turisme elaborades per Eurostat i s’incorporaran al proper espai europeu de dades per al turisme. Aquesta informació donarà suport al desenvolupament de serveis innovadors relacionats amb el turisme;
– Establirà un marc eficaç d’aplicació: els Estats membres supervisaran laplicació daquest marc de transparència i establiran les sancions pertinents en cas dincompliment de les obligacions del Reglament.

Propers passos
La proposta de la Comissió es debatrà al Parlament Europeu i al Consell, amb vista a la seva adopció.
Un cop s’hagi adoptat i entri en vigor, els Estats membres disposaran d’un període de dos anys per establir els mecanismes necessaris per intercanviar dades.

Context
El lloguer d’allotjaments de curta durada es desenvolupa ràpidament a la UE, impulsat en gran mesura per l’economia de plataformes. Són al voltant d’una quarta part dels allotjaments turístics de la UE i el seu nombre augmenta significativament a tot el territori. Aquesta tendència es va confirmar durant la crisi de la COVID: el nombre de reserves d’allotjaments de curta durada durant els estius del 2020 i el 2021 va superar els nivells equivalents del 2018. A més, el nombre de reserves durant el primer semestre del 2022 ha augmentat en un 138 % respecte al mateix període del 2021. El lloguer d’allotjaments de curta durada ja és crucial per a l’ecosistema turístic de la UE, hostes i amfitrions inclosos, i per a moltes comunitats, cosa que ha creat tant oportunitats com desafiaments.

La proposta de Reglament sobre la recollida i l’intercanvi de dades relatives als serveis de lloguer d’allotjaments de curta durada és una acció clau de l’itinerari de transició per al turisme, publicat el febrer de 2022. La proposta es va anunciar a l’Estratègia per a les Pimes de la Comissió de març de 2020 amb vista a fomentar el desenvolupament equilibrat i responsable de l’economia col·laborativa a tot el mercat únic, respectant plenament l’interès públic.

També completarà els instruments existents, en particular el Reglament de serveis digitals, que regula les plataformes en línia, i les normes de la Directiva sobre cooperació administrativa en l’àmbit de la fiscalitat (DCA7).

La UE celebra avui el cinquè aniversari del Pilar Europeu de Drets Socials al primer Fòrum Europeu d’Ocupació i Drets Socials, fent balanç dels progressos realitzats i amb la mirada posada en el que ha de venir.

Han transcorregut cinc anys des que el Parlament Europeu, el Consell i la Comissió proclamessin el Pilar Europeu de Drets Socials a la Cimera Social de Göteborg de 2017. Des d’aleshores, els dirigents de la UE, els interlocutors socials i les organitzacions de la societat civil han reafirmat aquest compromís a la Cimera Social de Porto de 2021. La Comissió ha presentat més de 130 iniciatives per posar el Pilar en pràctica als Estats membres i aconseguir una Europa social que sigui justa, inclusiva i que estigui plena d’oportunitats.

Aquestes iniciatives tracten temes com la transparència i la igualtat retributiva entre dones i homes, els salaris mínims i la inversió en capacitats, però també la lluita contra la pobresa infantil, les rendes mínimes i la protecció de la seguretat i la salut dels treballadors.
Després d’una forta recuperació socioeconòmica de la pandèmia de COVID-19, els principis del Pilar continuen sent molt pertinents en el context actual, en què moltes llars tenen dificultats per arribar a final de mes, en haver d’enfrontar-se a l’augment dels preus exacerbat per la invasió russa d’Ucraïna.

Fer realitat el Pilar Europeu de Drets Socials

El març del 2021, la Comissió va presentar el Pla d’Acció del Pilar Europeu de Drets Socials. A hores d’ara, la Comissió ja ha adoptat o posat en marxa la gran majoria de les mesures establertes al pla. La celebració del cinquè aniversari del Pilar va tenir lloc durant el Fòrum Europeu d’Ocupació i Drets Socials, a Brussel·les, i va comptar amb la presència de la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, antic president de la Comissió, Jean-Claude Juncker , el comissari Schmit i moltes altres personalitats.
Els governs de la UE han ratificat els objectius socials de l’Estratègia Europa 2030 inclosos al Pla d’Acció del Pilar i han presentat les seves contribucions nacionals per assolir aquests objectius. Combinats, els compromisos dels Estats membres encaminen amb pas segur a la UE cap a la consecució o, fins i tot, la superació dels objectius a escala de la UE. Els objectius nacionals són el resultat d’un procés de consulta intens dut a terme pels Estats membres, que va incloure consultes internes amb agents socials clau, com interlocutors socials, organitzacions no governamentals i autoritats locals.

Els tres objectius a escala de la UE, que s’han d’assolir des del 2030, són els següents:
1. Aconseguir que almenys el 78% de la població entre 20 i 64 anys tingui feina.
2. Aconseguir que almenys el 60% dels adults participi en activitats de formació cada any.
3. Aconseguir que el nombre de persones en risc de pobresa o exclusió social es redueixi en almenys 15 milions, de les quals almenys 5 milions siguin nens, en comparació del 2019.

Alguns exemples d’iniciatives adoptades per posar el Pilar en pràctica –estructurades al voltant dels seus tres capítols principals sobre el mercat laboral, les condicions de treball i la inclusió social– són:

 

Igualtat d’oportunitats i accés al mercat de treball

– El Pacte per les Capacitats és una plataforma única de cooperació que reuneix organitzacions públiques i privades, com ara empreses, proveïdors de formació i cambres de comerç, que es comprometen a oferir formacions concretes a treballadors de tot Europa. En aquests moments compta amb 1.000 membres, i ja ha reunit compromisos per ajudar a formar 6 milions de persones. El Pacte és un dels elements centrals de l‟Agenda de Capacitats Europea.
– Els Estats membres han adoptat Recomanacions del Consell sobre microcredencials i comptes d’aprenentatge individuals. La Comissió també ha proposat que el 2023 sigui l’Any Europeu de les Capacitats, a fi de donar un nou impuls a la inversió en capacitats a tota la UE.
– Les desigualtats existents s’aborden a l’Estratègia Europea per a la Igualtat de Gènere i d’altres iniciatives, inclosa la lluita contra la infrarepresentació de les dones al mercat laboral i la bretxa salarial entre homes i dones, per mitjà de la proposta sobre transparència retributiva , noves normes sobre l’equilibri de gènere als consells d’administració i la nova Directiva relativa a la conciliació de la vida familiar i la vida professional dels progenitors que treballen.
– A més, per reforçar la Unió de la Igualtat, la Comissió va presentar un Pla d’Acció contra el Racisme per al 2020-2025, una Estratègia per a la Igualtat de les Persones LGBTIQ, un Marc estratègic de la UE per a la igualtat, la inclusió i la participació dels gitanos i la primera Estratègia de la UE de Lluita contra l’Antisemitisme i Suport a la Vida Jueva.
– L’Estratègia sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat per al 2021-2030 i la Llei Europea d’Accessibilitat contribueixen a garantir la inclusió social i l’autonomia econòmica de les persones amb discapacitat a través de l’ocupació, per exemple amb el paquet en matèria d’ocupació per a persones amb discapacitat.
– Per impulsar l’ocupació juvenil, la Comissió va presentar el juliol del 2020 un paquet de suport a l’ocupació juvenil. S’hi inclou una actualització de la Garantia Juvenil, una Recomanació perquè l’educació i la formació professionals siguin més modernes, atractives i flexibles, i un impuls renovat per a la formació d’aprenents.

 

Condicions de treball justes

– La Directiva sobre uns salaris mínims adequats a la UE ja ha entrat en vigor i té per objecte garantir que el treball sigui rendible. La Directiva crea un marc per millorar l’adequació dels salaris mínims als països amb salaris mínims garantits. També té per objecte promoure la negociació col·lectiva, així com la garantia de compliment i el seguiment a tots els Estats membres.
– La proposta de Directiva de la Comissió relativa a la millora de les condicions laborals a la feina en plataformes digitals garantirà que les persones que treballen a través de plataformes digitals puguin gaudir dels drets laborals i les prestacions socials a què tenen dret. També donarà suport al creixement sostenible d’aquestes plataformes a la UE.
– El Marc estratègic de la UE en matèria de salut i seguretat a la feina 2021-2027 estableix les accions clau necessàries per millorar la salut i la seguretat dels treballadors en els propers anys. Per exemple, per reduir eficaçment l’exposició a l’amiant, que pot causar càncer, la Comissió va proposar revisar la Directiva sobre l’amiant a la feina i introduir un límit d’exposició professional a l’amiant encara més estricte.

 

Protecció i inclusió social

– La proposta de Recomanació del Consell sobre una renda mínima que procuri la inclusió activa insta els Estats membres a modernitzar els seus règims de renda mínima per fer-los més eficaços, de manera que treguin les persones de la pobresa i es promogui al mateix temps la integració al mercat laboral dels que poden treballar. El Consell també ha adoptat una recomanació per garantir una transició justa cap a la neutralitat climàtica.
– L’Estratègia Europea de Cures té per objecte garantir uns serveis assistencials de qualitat, assequibles i accessibles a tota la UE i millorar la situació tant dels que reben les cures com dels cuidadors. S’hi inclouen propostes de Recomanacions del Consell relatives a la revisió dels objectius de Barcelona sobre els serveis d’educació i cura de la primera infància ia l’accés a unes cures de llarga durada assequibles i d’alta qualitat.
– Els Estats membres han adoptat la proposta de la Comissió d’una Garantia Infantil Europea, que té per objectiu oferir als infants un accés lliure i efectiu a serveis clau i promoure la igualtat d’oportunitats per als infants en risc de pobresa o d’exclusió social. La Comissió també va crear la Plataforma Europea per Combatre el Sensellarisme, que reuneix els Estats membres, les ciutats i la societat civil per facilitar l’aprenentatge mutu, millorar les dades i el seguiment, i reforçar la cooperació per tal de combatre el sensellarisme a tota la UE.

La Comissió va presentar una proposta per reduir la contaminació atmosfèrica provinent dels vehicles de motor nous que es venguin a la UE per tal de complir l’objectiu de contaminació zero del Pacte Verd Europeu, alhora que els vehicles continuen sent assequibles per als consumidors i que es promou la competitivitat d’Europa.

El transport per carretera és la principal font de contaminació atmosfèrica a les ciutats. Les noves normes Euro 7 suposaran la presència de vehicles més nets a les carreteres i milloraran la qualitat de l’aire, de manera que protegiran la salut dels nostres ciutadans i el medi ambient. Les normes Euro 7 i les normes sobre emissions de CO2 per als vehicles treballen a l’una en pro de la qualitat de l’aire per als ciutadans, especialment si tenim en compte que l’ús creixent del vehicle elèctric per part de la ciutadania també comporta certs beneficis pel que fa a la qualitat de l’aire. Aquests dos conjunts de normes mostren clarament la via perquè la cadena de valor automobilística redueixi les emissions contaminants, també amb l’ús de tecnologies digitals.

Les noves normes d’emissions Euro 7 garantiran que els turismes, les furgonetes, els camions i els autobusos siguin molt més nets en condicions de conducció reals que reflecteixen molt més bé la situació a les ciutats, que és on es concentren els problemes de contaminació atmosfèrica, i durant un període més llarg que no amb les normes actuals. La proposta aborda les emissions dels tubs d’escapament així com les dels frens i els pneumàtics. També contribueix a assolir les noves normes sobre al qualitat de l’aire, més exigents, que la Comissió va proposar el 26 d’octubre de 2022.

Si bé les normes sobre emissions de CO2 impulsaran l’ús dels vehicles de zero emissions, és important assegurar-nos que tots els vehicles que circulen per les nostres carreteres són més nets. El 2035 tots els turismes i les furgonetes que es comercialitzin a la UE seran de zero emissions de CO2. No obstant, es preveu que el 2050 més del 20 % dels turismes i les furgonetes i més de la meitat dels vehicles pesants que circulin pels nostres carrers continuïn emetent contaminants pel tub d’escapament. Els vehicles elèctrics amb bateries també poden generar contaminació provinent dels frens i microplàstics dels pneumàtics.

Les normes Euro 7 reduiran totes aquestes emissions i faran que els vehicles continuïn sent assequibles per als consumidors.

Els nous requisits segons les normes Euro 7

La proposta substitueix i simplifica la normativa anterior sobre emissions, que estava dividida en una norma per a turismes i furgonetes (Euro 6) i una altra per a camions i autobusos (Euro VI). Les normes Euro 7 agrupen els límits d’emissions per a tots els vehicles de motor —cotxes, furgonetes, camions i autobusos— en un únic conjunt de regles. La nova normativa, que és neutral pel que fa als combustibles i la tecnologia i marca els mateixos límits independentment de si el vehicle funciona amb gasolina, gasoli, sistemes de tracció elèctrics o combustibles alternatius, contribuirà a:

  • Millorar el control de les emissions de contaminants atmosfèrics provinents de tots els vehicles nous, ja que amplia el ventall de condicions de conducció que abasten els assajos d’emissions en carretera. Des d’ara s’hi reflectirà més bé la diversitat de condicions a què poden estar sotmesos els vehicles arreu d’Europa, com ara temperatures de fins a 45 ºC o trajectes curts típics dels desplaçaments pendulars quotidians.
  • Actualitzar i endurir el límits d’emissions contaminants: s’enduriran els límits per als camions i els autobusos, mentre que ara als turismes i les furgonetes se’ls aplicaran els límits més baixos dels existents independentment del combustible amb què funcioni el vehicle. La nova normativa també estableix límits d’emissions de contaminants que fins ara no estaven regulats, com ara les emissions d’òxid nitrós provinents dels vehicles pesants.
  • Regular les emissions que generen els frens i els pneumàtics: la normativa Euro 7 serà la primera de tot el món que no es limita a regular les emissions dels tubs d’escapament sinó que també fixa límits per a emissions de partícules provocades pels frens i regles sobre les emissions de microplàstics provinents dels pneumàtics. Aquestes regles seran aplicables a tots els vehicles, també els elèctrics.
  • Garantir que els vehicles nous són nets durant més temps: tots els vehicles hauran de complir la normativa durant un període més llarg que fins ara. En el cas dels turismes i les furgonetes, es comprovarà que la compleixen fins als 200 000 quilòmetres i els deu anys d’antiguitat. Això suposa doblar el període de subjecció a la normativa que establien les normes Euro 6 i Euro VI (100 000 quilòmetres i cinc anys d’antiguitat). Els camions i els autobusos experimentaran uns increments similars.
  • Fomentar l’ús dels vehicles elèctrics: les noves normes regularan la durabilitat de les bateries instal·lades en els turismes i les furgonetes per tal d’augmentar la confiança dels consumidors en aquests vehicles. Això també reduirà la necessitat de substituir les bateries al principi de la vida d’un vehicle i, per tant, l’ús de matèries primeres fonamentals necessàries per a la fabricació de bateries.
  • Aprofitar al màxim les possibilitats digitals: les normes Euro 7 garantiran que no es manipulin els vehicles i que les autoritats puguin controlar les emissions fàcilment amb l’ús de sensors instal·lats en els vehicles que permetin mesurar-ne les emissions als llarg de la seva vida útil.

Properes etapes

La Comissió trametrà la seva proposta al Parlament Europeu i el Consell amb vista a la seva adopció per part dels colegisladors.

Rerefons

El transport per carretera és la principal font de contaminació atmosfèrica a les ciutats. El 2018, a la UE, més del 39 % de les emissions d’òxids de nitrogen i el 10 % de les emissions primàries de PM2,5 i PM10 es van originar en el transport per carretera. Aquests valors són molt més elevats en les ciutats, on el transport sol ser el principal causant de la contaminació atmosfèrica. Es calcula que el transport per carretera va causar unes 70 000 morts prematures a la EU-28 el 2018.

El 2035, l’Euro 7 reduirà les emissions totals d’òxids de nitrogen provinents de turismes i furgonetes un 35 % en relació a l’Euro 6 i les provinents d’autobusos i camions un 56 % en relació amb l’Euro VI. Alhora, es reduiran les partícules provinents dels tubs d’escapament un 13 % en el cas dels turismes i les furgonetes i un 39 % les dels autobusos i els camions, mentre que les partícules provinents dels frens es reduiran un 27 %.

Arran de l’escàndol del «dieselgate», la Comissió va introduir nous assajos per mesurar les emissions del transport per carretera (el mètode de les emissions en condicions reals de conducció ¾RDE, per les seves sigles en anglès¾)i ha reforçat les competències de vigilància del mercat dels estats membres i de la Comissió per tal de garantir que els vehicles són tan nets com marca la normativa Euro 6.

La normativa sobre emissions contaminants és complementària de la relativa a les emissions de CO2. En aquesta proposta s’ha tingut en compte l’objectiu que es va acordar de reduir el 100 % de les emissions de CO2 dels cotxes i les furgonetes com a tard el 2035. En els pròxims mesos la Comissió revisarà les normes en matèria de CO2 aplicables als camions i els autobusos.

Després d’un primer semestre de l’any fort, l’economia de la UE ha entrat en una fase força més complicada. Les pertorbacions derivades de la guerra d’agressió de Rússia contra Ucraïna estan perjudicant la demanda mundial i reforçant les tensions inflacionistes a nivell mundial. La UE es una de les economies avançades més exposades, per la seva proximitat geogràfica a la guerra i per la gran dependència de les importacions de gas provinents de Rússia. La crisi energètica està erosionant el poder adquisitiu de les llars i està afectant la producció. El clima econòmic ha experimentat un clar descens. En conseqüència, si bé s’estima que el 2022 tancarà amb un creixement més alt del que s’havia previst anteriorment, les perspectives per al 2023 són de creixement significativament més feble i inflació més alta respecte del que s’havia estimat en les previsions intermèdies de l’estiu de la Comissió Europea.

Declaracions

Aquest és un moment decisiu per a l’economia de la UE, ja que ens enfrontem als efectes col·laterals de la guerra no provocada de Rússia contra Ucraïna i a un entorn geopolític complex: els preus elevats de l’energia disparen la inflació, arreu d’Europa la gent brega a causa de l’augment del cost de la vida, i les nostres empreses perden competitivitat. Després d’un comportament econòmic relativament sòlid enguany, les perspectives econòmiques per al futur immediat s’han debilitat i preveiem un creixement de només el 0,3 % de l’economia de la UE l’any vinent. No obstant això, un mercat laboral fort juntament amb reformes i inversions en el marc del Mecanisme de Recuperació i Resiliència han d’ajudar a sostenir l’economia. Ara com ara el nostre objectiu és ajudar els més vulnerables amb mesures específiques, alinear les polítiques fiscals i monetàries per fer front a la inflació i assegurar el nostre subministrament energètic futur el més ràpid possible.

Valdis Dombrovskis, vicepresident executiu per a Una Economia al Servei de la Gent

 

Estem arribant al final d’un any en què Rússia ha projectat una vegada més l’ombra llòbrega de la guerra al nostre continent. L’economia de la UE ha mostrat una gran resiliència davant l’ona expansiva que això ha provocat gràcies, en gran part, a les decisions fermes en matèria de polítiques que s’han pres des de l’inici de la pandèmia, amb esperit d’unitat i solidaritat. Malgrat tot, l’augment dels preus de l’energia i la inflació desenfrenada estan passant factura i ens enfrontem a un període molt difícil tant a nivell social com econòmic. El pronòstic d’avui està supeditat a diversos riscos i incerteses, però d’una cosa estic segur: si els europeus podem romandre units, podrem superar aquestes dificultats i sortir-ne reforçats.

 

Paolo Gentiloni, comissari d’Economia

Brussel·les, 11 de novembre de 2022

Tarragona: el que es demanava i el concedit

L’Ajuntament de Tarragona esperava rebre un mínim de 12 MEUR dels fons Next Generation per set projectes «madurs» que ja havia començat a tramitar. La inversió global d’aquestes iniciatives ascendiria a uns 16 MEUR i serien per millorar la ciutat en àmbits com la digitalització, la sostenibilitat o la mobilitat. Al maig, el conseller de Serveis Generals, Jordi Fortuny, anunciava que d’aquests 12 MEUR, 6 ja estaven concedits, mentre que la resta eren convocatòries que confiava arribaran a bon port.

El primer projecte que té el finançament garantit és l’anomenat ‘Tarragona cap al 2030’. Té un cost de 5,3 MEUR i rebrà un ajut de 3 MEUR. Té diferents vessants, com l’adquisició de tres autobusos d’hidrogen, l’ampliació de l’aparcament dissuassori de Torroja, la millora de l’aparcament del cementiri, la peatonalització del carrer Canyelles, la urbanització dels carrers López Peláez i Josepa Massanés, o la digitalització del sistema d’autobusos municipals. Les obres han d’estar enllestides abans que comenci l’any 2025

Els altres 3 MEUR que el consistori ja donava per assegurats eren un fons vehiculats des del Ministeri de Turisme i que permetrà millorar el Fòrum de la Colònia i la seva accessibilitat.  El termini d’execució de les obres serà fins a finals d’octubre del 2015.

A banda hi ha quatre projectes més que permetrien rebre fins a 6 MEUR. Per a la transformació digital del consistori es podrien rebre 500.000 euros, que finançarien un import global d’1,8 MEUR. El gruix però seria per a l’Anella Verda i accions de renaturalització d’espais urbans, amb un pressupost de 4,2 MEUR dels quals se n’han sol·licitat 3,6 MEUR als Next Generation. A més, dins de la convocatòria de sostenibilitat turística, Tarragona ha demanat 2,6 MEUR per fer intervencions als camins verds, el front marítim, la plataforma del Miracle i el barri del Serrallo. Finalment, s’han demanat 200.000 euros per millorar el sistema audiovisual del Teatre Tarragona i 3.000 euros per la compra de llibres per a la biblioteca de Torreforta.

Tarragona: rehabilització d’edificis

Finalment, la notícia saltava i la ciutat de Tarragona disposarà de 8,2 MEUR dels fons Next Generation per destinar-los a la rehabilitació d’edificis d’habitatges per tal de millorar-ne l’eficiència energètica, l’accessibilitat i la seguretat. Els diners els hauran de demanar directament les comunitats de propietaris a la Generalitat, si bé la conselleria d’Habitatge de l’Ajuntament de Tarragona ajudarà en tasques d’assessorament i tramitació. El finançament dels treballs anirà del 40% al 100%, en funció de la convocatòria específica dels fons europeus i dels requisits que compleixin els edificis. Des del consistori s’ha treballat en la definició dels requisits i s’ha decidit que se centrin en barris amb rendes baixes, especialment els de Ponent i del nord.

Entre els requisits que caldrà complir per optar a les subvencions hi ha que siguin edificis d’habitatges plurifamiliars, construïts entre 1950 i 1981 i d’uns barris amb unes rendes mitjanes un 20% inferiors a les dels barris més benestants de la ciutat. Això inclou especialment els barris de Ponent i del nord de la ciutat, però també alguna zona de l’Eixample i barris marítims, com el Serrallo. «Algunes zones quedaran fora, però ja hi ha altres convocatòries. Aquestes dels Next Generation són excepcionals i ens permetran potenciar zones que poden necessitar-ho de forma urgent», assenyalava la consellera d’Habitatge de l’Ajuntament de Tarragona, Eva Miguel. Les línies d’ajuts s’obriran en els propers mesos i les obres hauran d’estar acabades abans de juny del 2026.

Tarragona: Anella Verda

D’altra banda, el projecte Tarragona Greenbelt’26 de renaturalització d’espais urbans i periurbans de l’Anella Verda ha estat un dels projectes seleccionats per rebre el finançament de la convocatòria d’ajuts al foment d’actuacions dirigides a la renaturalització i resiliència del fons europeu Next Generation. La consellera de Medi Ambient de l’Ajuntament, Eva Miguel, es mostrava satisfeta i expressava que «és una data històrica per a Tarragona perquè mai s’havien invertit tants diners en matèria de medi ambient. Estem davant d’un canvi de paradigma en què els diners que arriben a l’administració local no seran destinats a posar formigó sinó a retirar-lo i renaturalitzar l’espai».

Suposarà la concessió de 3,3 milions d’euros pel Fons Next Generation, que cobririan el 95% de la inversió prevista pel pressupost del projecte (4.256.978,28 €) mentre que l’Ajuntament assumirà el 5% així com l’impost sobre el valor afegit (599.899,17 euros,) ja que segons les bases de la convocatòria, l’IVA no és una despesa subvencionable i ha de ser aportada per part del beneficiari. Un cop rebut el Fons Europeu, el següent pas serà constituir el Consell Municipal de Medi Ambient com a ens fiscalitzador de tot el projecte.

El projecte

Tarragona GreenBelt’26 inclou accions de planificació, intervencions especifiques i iniciatives de governança, participació, comunicació i seguiment. La proposta inclou iniciatives en diferents entorns com el fluvial, marítim o terrestre.

El projecte preveu la creació del Pla de gestió de l’Anella Verda de Tarragona, la renaturalització del riu Francolí i del tram urbà del Riu Clar, el desmantellament de la plataforma de la platja del Miracle, la naturalització de la llacuna del Parc de l’Anella Mediterrània, el foment de la biodiversitat al Parc de Sant Pere i Sant Pau i la restauració d’espais forestals erosionats en l’entorn del Pont del Diable. Un altre àmbit en el qual es vol intervenir de manera destacada son les platges de la ciutat, així com la recuperació de zones humides de la desembocadura del riu Gaià pel foment de la biodiversitat.

Digitalització a Tarragona

Altrament, els fons europeus Next Generation han seleccionat els projectes de transformació digital de l’Ajuntament de Tarragona. Dotat amb 507.779,32 euros, aquests ajuts aniran destinats a dos projectes: el primer és sobre la transformació del lloc de treball de nova generació, segur, en mobilitat i col·laboratiu, així com la implantació d’un millora i ampliació del centre de procés de dades amb l’objectiu de millorar la disponibilitat i capacitat dels serveis que actualment suporta l’Ajuntament de Tarragona.

El segon és la implantació d’un sistema de gestió integral i integrat amb l’objectiu de la millora de qualitat i eficiència de processos i serveis digitals al ciutadà. “Aquest ajut implicarà una millora de la feina dels treballadors i treballadores municipals, ja que tindran al seu abast totes les eines necessàries per desenvolupar les seves funcions en el nou marc de digitalització, sense importar la ubicació física on es troba”, explica el conseller responsable de TIC de l’Ajuntament, Jordi Fortuny. “L’objectiu final també és garantir al màxim la integració i seguretat de la informació així com la millora dels serveis digitals a la ciutadania, entitats i empreses”.

El cas de Reus

L’Associació Comunitat Energètica del polígon Agro-Reus, constituïda amb participació municipal i d’empreses privades per impulsar el projecte de comunitat energètica al polígon Agro-Reus, rebrà 1.994.445,70 € de la segona convocatòria del “Programa de incentivos a proyectos piloto singulares de comunicades energéticas (CE Implementa)” de l’Instituto de Diversificación y Ahorro de la Energía, dependent del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. El finançament Next Generation permetrà donar impuls a la comunitat energètica i contribuirà a impulsar noves actuacions en l’àmbit de l’aposta municipal per les energies renovables.

La inversió total en el projecte és de 4.411.532,28 €, un dels més ambiciosos dels 28 projectes que han estat beneficiaris dels 30 milions d’euros de pressupost d’aquesta línia. A nivell català, cinc comunitats han rebut ajuts del programa, dels quals l’ajut concedit a Reus és el més elevat i el segon amb major inversió global. L’ajut concedit representa el 55% del cost subvencionable del projecte: 3.626.264,92 euros.

6 MEU a Salou

Fou, el desembre de 2021, el primer municipi al que se li van aprovar els ajuts. Salou va anunciar encabat, en sessió plenària, que la recepció dels 6 milions d’euros dels Fons Next Generation per posar en marxa el Pla de Sostenibilitat Turística en Destinació, presentat a la convocatòria extraordinària de Sostenibilidad Turística en Destinos del Ministerio de Industria, Comercio y Turismo, és imminent.

Cal recordar que aquest pla contempla quatre eixos, amb diferents projectes, que tenen com a objectiu principal la transformació de Salou en un municipi sostenible, intel·ligent i desestacionalitzat. Un dels projectes és la creació de nous pàrquings dissuasius, el qual ha estat dotat amb 600.000 euros.

Vila-seca

També a final de l’any passat, a Vila-seca es van aprovar 5 milions d’euros per a la millora del Passeig Marítim de la Pineda, per als nous equipaments de turisme actiu i per a la millora d’equipaments a la platja.

Torredembarra

L’Ajuntament de Torredembarra rebrà 349.555 € per desenvolupar un projecte de foment de la recollida de residus municipals, en el marc del Pla de recuperació, transformació i resiliència –finançat per la Unió Europea–Next Generation EU que atorga l’Agència de Residus de Catalunya. Aquesta quantitat representa el 90% del total del cost del projecte que ha elaborat i tramitat la Regidoria de Sostenibilitat i que s’ha de desenvolupar abans de l’1 de març de 2024.

El projecte subvencionat consta de 7 accions:

• Desenvolupament de la recollida Porta a porta en dos nous àmbits (2 accions).

• Desenvolupament de la recollida comercial completa, incloent la fracció resta.
• Implantació de contenidors tancats amb targeta identificativa en el centre del municipi, on predomina l’urbanisme vertical.
• Instal·lació de sistemes per dipositar els cubells en la via pública per als blocs de pisos (penjadors individuals).
• Recollida porta a porta de l’oli domèstic i el tèxtil usat en les zones on es du a terme aquesta tipologia de recollida.
• Millora en la recollida porta a porta de poda, amb l’adquisició d’un nou vehicle dotat amb grua i una biotrituradora.

Un dels requisits imprescindibles per poder desenvolupar aquest projecte és, precisament, posar especial èmfasi en les recollides de material tèxtil i l’oli domèstic, i és per aquest motiu que el projecte presentat incorpora aquestes dues recollides com a pròpies i la especificitat de la seva recollida porta a porta per treure el màxim de contenidors oberts de la via pública.

El Camp fins al mes de maig

La Generalitat anunciava al seu torn que tot i que el Camp de Tarragona representa gairebé el 7% de la població catalana, els seus empresaris han estat capaços de captar un 8,3% de convocatòries estatals assignades a Catalunya. “ Això posa de manifest que el teixit empresarial del Camp de Tarragona està fent la feina i des del Govern de la Generalitat volem encoratjar-lo a seguir per aquest camí”, ha reblat.

Centres de recerca, ens locals i empreses, els principals beneficiaris a Tarragona

Pel que fa a la vegueria del Camp de Tarragona, fins ara ha rebut 29,7 milions d’euros per a projectes impulsats l’any 2021 i 2,8 milions d’euros el 2022, a través de convocatòries públiques i concessions directes. Concretament, l’any passat, es va endur 5,7 M en concessions directes que es van assignar a la Universitat Rovira i Virgili (2,5 milions d’euros) i a l’Ajuntament de Tarragona (3 milions d’euros del programa Impuls Patrimoni). En total, 32,5 milions d’euros que ja estan a la butxaca.

Quant a convocatòries guanyades, la Universitat Rovira i Virgili es va adjudicar 1 milió d’euros del programa d’ajuts per a Infraestructures Científiques i Tècniques Singulars (ICTS) i 0,4 milions del programa d’ajuts per a la realització de proves de concepte. D’aquest mateix programa, l’Institut Català d’Investigació Química es va adjudicar 0,4 milions d’euros. Tres empreses van rebre diners de dues convocatòries: Aliter Grup Renovables, 0,9 milions d’euros de la convocatòria d’ajuts a Missions Ciència i Innovació; Biosfer Teslab, 0,08 milions d’euros i Creatsens Health, 0,09 milions d’euros, tots dos procedents de la convocatòria 2020 de les ajudes Torres Quevedo. Finalment, el Programa Extraordinari de Plans de Sostenibilitat Turística a les Destinacions va anar a parar als ajuntaments de Salou (6M) i el de Vila-Seca (5M) i la Diputació de Tarragona (5M). I el Programa AULA MENTOR ha beneficiat els ajuntaments de Tarragona (0,004M) i Cambrils (0,004M).

El que portem d’any 2022, Tarragona ha rebut 1,9 milions d’euros en concessions directes, la majoria dels quals s’han assignat a la Universitat Rovira i Virgili: 1,7 milions de subvenció per la requalificació del sistema universitari espanyol i 0,13 milions per la modernització i digitalització del sistema universitari. La resta de projectes s’han endut 0,07 milions d’euros. Els ajuntaments de Tarragona (0,5M) i el de Reus (0,4M) s’han adjudicat un total de 0,9 milions d’euros entre tots dos.

Baix Penedès

La renaturalització de la riera de La Bisbal i els torrents del Lluc i Culleré al seu pas pel nucli urbà del Vendrell podria ser una realitat en 2024. El Ministeri per a la Transició Ecològica, a través de la Fundació Biodiversitat, va decidir atorgar una subvenció de 2 milions d’euros dels fons Next Generation a la qual optava l’Ajuntament per a la millora d’aquests tres espais naturals que travessen la ciutat.

En total, van sol·licitar aquests fons 230 projectes de tota Espanya i només 37 han rebut llum verda per part del ministeri. En el cas del Vendrell, està previst que al llarg del 2023 es dugui a terme la redacció d’un projecte per a millorar l’entorn de la riera i els torrents i que la seva execució comenci ja en 2024. El cost previst és de 2,5 milions d’euros, dels quals les arques municipals haurien d’assumir 500.000.

Tarragona va presentar un projecte per a la construcció d’un total de 223 d’habitatges de lloguer social

 

Peticions de Tarragona

Ajuntament de Tarragona va presentar un projecte per a la construcció d’un total de 223 d’habitatges de lloguer social a la convocatòria del Programa d’ajuts a la construcció d’habitatges en arrendament social en edificis energèticament eficients que preveu el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, finançat per la Unió Europea Next Generation UE. Està previst que aquesta convocatòria es resolgui abans de l’octubre del 2022 i que les promocions es finalitzin abans del juny de 2026. La consellera d’Habitatge i presidenta d’SMHAUSA Eva Miguel destacava que aquest projecte «vol per una banda, facilitar l’accés al lloguer a persones que actualment, amb els preus de mercat, no poden accedir a un habitatge. I per l’altra, incidir amb els preus de mercat a la ciutat, amb aquest augment exponencial del parc d’habitatge de lloguer públic.»

SMHAUSA ha presentat dos sol·licituds, la primera és per la construcció a la parcel·la M3 del Pla Parcial 10 de 160 habitatges de 78m2 útils computables de mitjana amb 160 places d’aparcament, 160 trasters, així com 2 locals comercials i 25 places d’aparcament comercial en dos edificis de 6 i 14 plantes d’alçada més àtic, amb zona ajardinada i eficients energèticament. El pressupost de construcció és de 28,7 milions d’euros i s’ha demanat una subvenció de 6,9 milions d’euros. Els habitatges es llogaran a 6,63€/m2 i els aparcaments a 3,31€/m2. Es preveu que almenys el 25% dels habitatges estiguin reservats per a joves menors de 35 anys i un altre 25% per a persones majors de 65 o amb grau de discapacitat.

La mancomunitat que aplega els municipis de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Tivissa i Pratdip (MIDIT). Foto: Cedida

Què volia Reus

L’ajuntament de Reus ha presentat diversos projectes que presentarà per acollir-se als fons de recuperació econòmica de la UE Next Generation. En total el consistori aspira a fer-se amb 93 milions d’euros que han de servir per finançar, completament o parcialment, diverses actuacions que entren dins dels requisits establerts. És a dir, i més enllà de criteris de sostenibilitat i lligats a les noves tecnologies, que els projectes presentats estiguin documentalment elaborats o en fase d’aplicació i tinguin un període de concreció ajustat a les bases dels fons. En 2023, Reus haurà d’haver establert zones de baixes emissions dins del casc urbà, a les quals estarà prohibit l’accés de vehicles contaminants. Aquesta obligació europea per a les ciutats de més de 50.000 habitants requerirà per part de l’ajuntament d’una selecció de zones que no s’han fet públiques encara.

Vandellòs i entorn

La mancomunitat que aplega els municipis de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Tivissa i Pratdip (MIDIT) ha sol·licitat acollir-se al Plan de Sostenibilidad Turística en Destinos del Ministerio de Industria, Comercio y Turismo per promoure el model de desenvolupament turístic ‘Terres de Mestral, Outdoor Park de la Costa Daurada’. Els projectes presentats a aquest Pla aspiren a ser finançats pels fons europeus Next Generation i han tenir com a objectiu modernitzar, transformar i fer més competitives i sostenibles les seves infraestructures i serveis d’ús turístic.

Això és el que persegueix el projecte ‘Terres de Mestral, Outdoor Park de la Costa Daurada’, que té previst una sèrie d’actuacions que ascendeixen a més d’1,8 milions d’euros. Es tracta d’una aposta per convertir aquest territori en una destinació líder en turisme actiu a través de la creació d’un parc d’oci a l’aire lliure únic a Catalunya amb una oferta d’activitats atractiva i competitiva de mar (surf, vela, paddle surf, busseig, snorkel…) i de muntanya (senderisme, cicloturisme, vies ferrades, escalada…), disponible tant a l’estiu com a l’hivern i adreçada a diferents públics però, en especial, a les famílies.

Cambrils

Els ajuntaments d’Eivissa, Dénia i Cambrils han presentat el programa de turisme actiu i conscienciació Viu la Posidònia als fons europeus Next Generation del Pla de Recuperación, Transformación y Resiliencia del Ministerio de Industria Comercio y Turismo. L’alcalde d’Eivissa, Rafa Ruiz, l’alcalde de Dénia, Vicent Grimald, i l’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, han presentat el projecte Viu la Posidònia, que va néixer a Eivissa l’any 2017, i que es ve desenvolupant des dels seus inicis de manera continuada amb diferents accions de promoció i conscienciació. A l’acte hi han assistit també les regidores de Turisme d’Eivissa, Dessiré Ruiz; la regidora de Fons i Projectes Europeus de l’Ajuntament d’Eivissa, Elena López, i la regidora de Turisme de Cambrils, Yolanda Burgos.

 

Font: Tots21