La Comissió Europea va decidir inscriure al registre una iniciativa ciutadana europea titulada «Crida per aconseguir un entorn sense tabac i la primera generació europea sense tabac d’aquí al 2030».

Els organitzadors d’aquesta iniciativa demanen a la Comissió que llanci propostes legislatives per evitar que les noves generacions caiguin en l’addicció al tabac, per actuar contra els perills mediambientals relacionats amb el tabac i, de manera general, contra el tabaquisme.

La Comissió considera que aquesta iniciativa ciutadana europea és jurídicament admissible perquè compleix els requisits exigits. En aquesta fase la Comissió encara no ha analitzat el fons de la iniciativa proposada. Els promotors disposen de sis mesos per procedir a la recollida de signatures. Si una iniciativa ciutadana europea rep, en el termini d’un any, un milió de declaracions de suport procedents de set estats membres diferents com a mínim, la Comissió està obligada a reaccionar. Podrà decidir donar curs o no a la sol·licitud, però en tots dos casos haurà de motivar-ne la decisió.

 

🌳 3 Bilion Trees pledge és una iniciativa que pretén plantar almenys 3000 milions d’arbres addicionals a tota la Unió Europea d’aquí a finals de #2030, en què tots els ciutadans hi poden participar.

La Comissió va publicar la seva estratègia forestal de la UE per al 2030 per millorar la quantitat i la qualitat dels boscos de la UE. Inclou un full de ruta que descriu com la Comissió planeja assolir el compromís de 3.000 milions d’arbres addicionals amb el ple respecte dels principis ecològics.

Els arbres són una part clau de la solució per combatre el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat, però aquest compromís no solucionarà per si sol el clima ni la crisi de la biodiversitat. La plantació d’arbres nous no és una alternativa a la conservació dels arbres existents, sinó un complement d’una acció de conservació més àmplia. Plantar 3.000 milions d’arbres addicionals a tota la UE el 2030 serà augmentar la superfície forestal i la cobertura arbòria a la UE, augmentar la resiliència dels boscos i el seu paper per revertir la pèrdua de biodiversitat
mitigar i ajudar-nos a adaptar-nos al canvi climàtic

A la UE, es calcula que entre 2010 i 2015 han crescut gairebé 300 milions d’arbres cada any.

L’objectiu és duplicar aquestes xifres per arribar als 600 milions d’arbres cultivats a l’any. Això significa 3.000 milions d’arbres addicionals l’any 2030 en comparació amb l’escenari “de sempre”.

 

Com podem assolir aquest objectiu?

A Europa s’estan duent a terme moltes activitats de plantació i regeneració natural, i la promesa dels 3 mil milions d’arbres posarà en marxa esforços addicionals i donarà visibilitat al que ja està passant.

Un aspecte important és que s’han de plantar i cultivar arbres addicionals respectant els principis ecològics. Això vol dir que l’arbre adequat s’ha de plantar al lloc correcte i amb el propòsit adequat. Això requereix una planificació i un seguiment a llarg termini.

A la pràctica, la combinació adequada d’espècies d’arbres s’ha de plantar no només als boscos, sinó també a les zones rurals i urbanes. No s’ha de plantar arbre en zones d’alt valor natural com ara torberes, torberes i prats. La plantació d’arbres a les ciutats pot ser molt beneficiosa fins i tot en nombres més reduïts, mentre que la plantació a les zones rurals pot aportar sinergies addicionals quan es combina amb l’agroforestal o les característiques del paisatge.

 

Per saber-ne més consulta: https://environment.ec.europa.eu/strategy/biodiversity-strategy-2030/3-billion-trees_en

La flota d’avions d’extinció d’incendis de la UE està a punt per ajudar els països europeus a lluitar contra els incendis forestals al llarg de la temporada alta. La flota forma part de rescEU, una reserva europea de recursos per respondre a emergències. Dotze avions i un helicòpter d’extinció d’incendis, estacionats a Croàcia, França, Grècia, Itàlia, Espanya i Suècia, estaran a punt per entrar en acció aquest estiu quan els incendis forestals requereixin una resposta europea conjunta per salvar vides, mitjans de subsistència i entorns naturals.

El comissari de Gestió de Crisi Janez Lenarčič ha declarat: «L’any passat assistim a la segona pitjor temporada d’incendis forestals registrada a la UE. Va ser un dolorós recordatori de l’efecte devastador que els incendis forestals tenen a la vida dels europeus. Avui està a punt la flota rescEU, amb tretze aeronaus d’extinció d’incendis de la UE, que oferirà un major grau de protecció de les vides, els mitjans de subsistència i els entorns naturals. Això no seria possible sense la cooperació de Croàcia, França, Grècia, Itàlia, Espanya i Suècia, països on estan estacionats l’helicòpter i els avions d’extinció d’incendis. Mitjançant aquesta flota, la UE impulsa la preparació del continent per fer front als incendis forestals».

Les previsions científiques per a la temporada d’incendis forestals d’aquest any prediuen riscos superiors a la mitjana a Europa Central i al Mediterrani. En particular, els mesos d’estiu tendeixen a ser més càlids i més secs que els anys anteriors.

Capacitats d’extinció d’incendis de rescEU el 2022

La flota d’extinció d’incendis de rescEU del 2022 compta amb dotze avions i un helicòpter procedents de sis Estats membres de la UE, llestos per utilitzar-los a qualsevol país de la UE quan sigui necessari.

La flota està composta per:

Dos avions d’extinció d’incendis procedents de Croàcia, dos avions d’extinció d’incendis procedents d’Espanya, dos avions d’extinció d’incendis procedents de França, dos avions d’extinció d’incendis i un helicòpter procedents de Grècia, dos avions d’extinció d’incendis procedents d’Itàlia i sis avions d’extinció d’incendis procedents de Suècia.

La flota està estratègicament situada a tots els estats membres de la UE, que s’encarreguen de l’explotació i el manteniment de les aeronaus. Mitjançant la seva flota rescEU, que la UE finança completament, la Comissió Europea fomenta la capacitat dels intervinents nacionals a tot Europa. Això s’afegeix a més de 200 bombers i equip tècnic d’Alemanya, Bulgària, Finlàndia, França, Noruega i Romania, que estaran estacionats a Grècia per facilitar ajuda immediata als primers intervinents nacionals al llarg de tota la temporada d’incendis forestals.

Context

La UE garanteix un enfocament coordinat per prevenir els incendis forestals i preparar-se i reaccionar-hi. Quan la magnitud d‟un incendi forestal desborda les capacitats de resposta d‟un país, aquest pot sol·licitar ajuda a través del Mecanisme de Protecció Civil de la UE. Un cop activat, el Centre de Coordinació de la Resposta a Emergències de la UE coordina i finança l’ajuda facilitada pels Estats membres de la UE i sis Estats participants més. A més, la UE ha creat la Reserva Europea de Protecció Civil per disposar d’un nombre crític de capacitats de protecció civil fàcilment disponibles que permetin una resposta col·lectiva més ferma i coherent. En cas que l’emergència requereixi més ajuda per salvar vides, la Comissió activa la seva flota d’extinció d’incendis rescEU per fer front a les catàstrofes a Europa. El servei de cartografia d’emergència per satèl·lit Copernicus de la UE complementa les operacions amb informació detallada procedent de l’espai.

 

Más informació

Incendis forestals

rescEU

L’1 de juliol es produeix un nou canvi en la presidència rotatòria del Consell de la Unió: la República Txeca agafa el relleu de França, qui ha presidit aquesta institució durant els últims 6 mesos, i assumeix la presidència del Consell en un context marcat per la pandèmia i, sobretot, per la guerra a Ucraïna.

El primer ministre txec, Petr Fiala, argumentava en el seu discurs del 15 de juny, on explicava l’enfocament txec sobre la presidència del Consell, que l’agressió bèl·lica russa a Ucraïna ha demostrat que s’han de revaluar moltes de les premisses i plantejaments actuals de la Unió Europea sobre les seves polítiques i el seu paper en el món. És en aquest context que es va decidir que l’eslògan de la presidència txeca del Consell de la Unió durant el segon semestre del 2022 seria “Europa com a tasca: repensar, reconstruir i repotenciar”, en referència al títol del discurs (“Europa com a tasca”) que el president txec, Václav Havel, va pronunciar l’any 1996 en el marc de l’entrega del Premi Carlemany d’aleshores. Segons fonts oficials, aquest lema busca servir com una crida a la responsabilitat i l’acció decidida a partir de la defensa dels valors europeus, raó per la qual es marca el triple repte de “repensar, reconstruir i repotenciar Europa”.

Així doncs, la presidència txeca ha identificat cinc grans àrees prioritàries pel seu mandat, les quals estan profundament influenciades pel context de la guerra a Ucraïna:

1) la gestió de la crisi dels refugiats i la recuperació d’Ucraïna després de la guerra, fent ús de tots els programes disponibles per ajudar a Ucraïna en la defensa de la seva integritat territorial i ajudarà als països europeus a crear les infraestructures i condicions necessàries per a que els drets dels refugiats, especialment dels infants i les dones, siguin respectats en tot moment i es puguin integrar fàcilment en les societats dels Estats membres de la UE;

2) la seguretat energètica, en referència a la urgència de no ser tant depenent del gas, el petroli i altres fonts energètiques provinents de Rússia, així com a la necessitat de fer de la transició energètica una realitat (tot i que les fonts oficials de la presidència txeca posen èmfasi en la importància de gestionar, primer i abans de tot, el curt termini, és a dir, en la reducció de la dependència europea vers els combustibles fòssils russos);

3) reforçar les capacitats de defensa d’Europa i la seguretat del ciberespai, especialment amb l’OTAN, tot intentant reduir la dependència tecnològica de l’exterior i treballant per millorar la sobirania tecnològica europea;

4) la resiliència estratègica de l’economia europea, partint de la premissa que la resiliència en aquest camp es podrà potenciar per mitjà de la millora de la competitivitat tecnològica europea basada en les capacitats de producció pròpies, l’aprofundiment del lliure comerç amb les nacions democràtiques del món i fent realitat la transició verda i digital; i per últim,

5) la resiliència de les institucions democràtiques, claus per la defensa i desenvolupament dels valors europeus i l’estat de dret, per mitjà de mesures com la millora de la transparència en el finançament dels partits polítics, garantint la independència dels mitjans de comunicació, establint diàlegs oberts amb la ciutadania (com ha estat la celebració de la Conferència sobre el Futur d’Europa) i implementant mesures per promoure i preservar els drets i llibertats fonamentals a Europa com el Pla d’Acció Europeu sobre Drets Humans i Democràcia.

Aquestes prioritats, al mateix temps, s’emmarquen en l’anomenat “programa trio”: el programa conjunt que les tres presidències del Consell consecutives (França de gener a juny d’enguany, República Txeca de juliol a desembre i Suècia de gener a juliol del 2023) acorden per donar continuïtat a la feina del Consell de la Unió. Les prioritats compartides que figuren en el programa trio són: protegir a la ciutadania i les seves llibertats; construir els fonaments econòmics pel model europeu de futur (és a dir, preparar l’economia europea pels reptes futurs); construir una Europa climàticament neutra, verda, equitativa i social, tot promovent la bio-economia alhora que permetrà les diferències regionals i locals, com a part essencial de l’assoliment del Pacte Verd Europeu; i promoure els interessos i valors europeus al món.

En conclusió, la presidència txeca del Consell de la Unió estarà profundament i principalment marcada pels esdeveniments que transcorren en el marc de la guerra a Ucraïna, la qual condiciona significativament l’enfocament de les mesures a implementar a curt termini en el marc de les prioritats del programa trio i del programa de la pròpia presidència txeca. Resta per veure fins a quin punt el context actual i el curt termini poden acabar absorbint i condicionant el mig i llarg termini de les polítiques i estratègies de la Unió Europea, tant a nivell intern com a extern, i com aquest possible escenari afectarà a tot el plantejament de “repensar, reconstruir i repotenciar” a Europa.

 

Informació sobre el programa de la presidència txeca al Consell de la Unió
https://czech-presidency.consilium.europa.eu/en/

La jornada s’ha centrat en una recollida de residus i una activitat d’educació ambiental.

Els residus més presents són diferents plàstics, pellets i burilles.

250 voluntaris i voluntàries han participat en el 31è Dia de Platja de Mare Terra Fundació Mediterrània, l’ONG ecologista de Tarragona. La jornada s’ha centrat en una recollida de residus per la Platja Llarga de Tarragona i la seva classificació. La brossa que més s’ha trobat són burilles, diferents tipus de plàstics i nombrosos pellets: residus de poc volum però amb un greu impacte ambiental.

Després de la recollida, s’han dut a terme dues activitats d’educació ambiental. Els infants i joves han creat els seus murals responent a preguntes sobre la situació del mar i els oceans, amb missatges que ens encoratgen a ser més sostenibles i a protegir els ecosistemes. Seguidament, s’han fet dos contacontes sobre el medi ambient i els oceans.

Per acabar l’activitat, les sirenes de la Sirenas Mediterranean Academy han visitat als participants a la platja i els hi han portat un missatge: “El nostre somni és tornar a recuperar un mar ple de vida, i amb l’ajuda de tots i totes ho podrem aconseguir. Gràcies per ajudar-nos!”

Per petits que siguin els residus recollits, el seu impacte ambiental és realment greu, com demostren les xifres. I aquest és el missatge que les educadores han traslladat als participants: conscienciació i acció ambiental. “Volem platges naturals i ecosistemes vius” reclama la Fundació.

El Dia de Platja ha finalitzat amb l’entrega d’un obsequi a tot el voluntariat.

L’activitat està organitzada per Mare Terra Fundació Mediterrània, amb la participació del Club de Vela de la Platja Llarga, el Campus l’ADT, el Racing CF Bonavista i el Club Tennis Tarragona. I amb la col·laboració de la Coordinadora d’Entitats de Tarragona (CET), l’Ajuntament de Tarragona, Europe Direct Tarragona, la Sirenas Mediterranean Academy, Sirusa, Ematsa, EMT, EcoFundaciones, UICN, MIO-ECSDE, UGT, Dow, Covestro, Cator, Griñó i l’Ecoplanta.

S’ha aprovat un informe on els eurodiputats animen a incorporar la perspectiva de gènere a les polítiques per aturar el sensellarisme i les dificultats d’accés a habitatge i energia assequibles i adequades. ⁣

El deteriorament de la situació social i econòmica ha incrementat totes les formes d‟abús i violència cap a les dones. Els eurodiputats insten els Estats membres a donar suport a les dones que escapen de la violència de gènere, ja que una vida lliure de violència és fonamental perquè participin al mercat laboral, assoleixin el seu ple potencial i tinguin independència econòmica.⁣

La crisi del COVID-19 ha demostrat el paper de les dones empleades als sectors social, assistencial, educatiu, sanitari, minorista i de la neteja, fonamental perquè les nostres societats segueixin funcionant. ⁣

Els eurodiputats plantegen utilitzar eines d’avaluació del treball neutres des del punt de vista del gènere per avaluar millor i remunerar de manera més justa les feines en què predominen les dones. Això permetria garantir la igualtat de retribució per la mateixa feina i per treball de valor idèntic, reforçant l’emprenedoria de les dones a les petites i mitjanes empreses.⁣

A més, assegurar guarderies públiques i privades accessibles i de qualitat milloraria les oportunitats de les dones al mercat laboral.⁣

Els eurodiputats insisteixen que els Estats membres han d’evitar la discriminació de gènere en les polítiques fiscals i eliminar l’IVA sobre els productes d’higiene femenina. ⁣

Finalment, afirmen que els països de la UE haurien de tenir en compte la dimensió de gènere en reformar els seus sistemes de pensions, i incloure una compensació pel treball assistencial no remunerat.⁣

Segons Eurostat, el 2020 el risc de pobresa a la UE era més elevat per a les dones (22.9%) que els homes (20.9%). Des del 2017, la bretxa de gènere en aquest àmbit ha augmentat en 21 Estats membres. A causa del fort vincle entre pobresa femenina i infantil, un de cada quatre nens a la UE està en risc de pobresa o exclusió social.

 

Des d’aquest dimecres passat, tots els nous models de cotxe que surtin al mercat a la Unió Europea estaran obligats a incorporar una “caixa negra” que registri el succeït en cas d’accident, així com limitador de velocitat o un sistema de frenada d’emergència. Ho exigeix el nou reglament comunitari de seguretat per als vehicles, que comença a aplicar-se a fi de reduir en 25.000 persones la xifra de morts i en 140.000 els ferits greus en accidents de trànsit per a 2038.

L’entrada en vigor d’aquestes normes permetrà a més a la Comissió Europea presentar aquest estiu les primeres regles per introduir a les carreteres europees els vehicles automatitzats. “Els nous elements de seguretat avançats i obligatoris ajudaran a reduir el nombre de víctimes. També ens assegurem que les nostres regles ens permeten introduir de forma segura els vehicles autònoms i sense conductor a la UE”, va dir en un comunicat la vicepresidenta de la Comissió responsable de Digital, Margrethe Vestager.

Caixes negres i assistència de velocitat

Entre les principals novetats, els nous cotxes hauran d’incorporar una “caixa negra” que, a semblança dels avions, registrarà certes dades en els segons previs a un accident, com la velocitat, si el conductor va frenar o si hi va haver algun problema tècnic.

La mesura havia generat dubtes sobre la protecció de les dades, però s’ha regulat de manera que es limitarà la informació que recopilen i aquesta només podrà utilitzar-se en el marc de la investigació d’accidents i no per identificar el propietari d’un vehicle.

Per la seva part, el limitador de velocitat avisarà el conductor quan sobrepassi el límit permès, amb un xiulet o vibració i fent més difícil prémer l’accelerador, però no frenarà per si mateix el cotxe i la decisió de continuar accelerant quedarà en mans del conductor.

Juntament amb aquests dos sistemes, tots els cotxes, furgonetes, camions i autobusos hauran d’incorporar detecció en la marxa enrere mitjançant càmeres o sensors, alertes en cas de distracció o mareig del conductor i senyal de parada d’emergència.

A més, per a cotxes i furgonetes seran també obligatoris els sistemes per mantenir-se en el carril i de frenada automàtica quan es detecti un obstacle, mentre que camions i autobusos hauran d’incorporar tecnologia per evitar angles morts, alertes per prevenir col·lisions amb vianants i ciclistes; i sistemes de mesurament de la pressió dels pneumàtics. Les regles s’apliquen aquesta setmana als nous tipus de vehicles i, a partir del 7 de juliol de 2024, a tot automòbil nou que es comercialitzi.

Per al Consell Europeu de Seguretat en el Transport, aquestes suposen “un enorme pas endavant per a la seguretat dels vehicles a Europa que portarà a salvar milers de vides” i “una gran victòria per a la seguretat viària”, malgrat que hi ha “un parell de gols a pròpia porta”, segons va dir el seu director general, Antonio Avenoso.

Consideren que el sistema d’assistència de velocitat ha estat severament debilitat en permetre que només es doni una alarma a través d’un xiulet, mentre que les noves caixes negres “seran virtualment inútils per als investigadors en seguretat” en no registrar dades de localització, data o hora, per la qual cosa van demanar de revisar aquestes disposicions.

Regles per als vehicles sense conductor

Alhora, aquestes normes fixen ja quin tipus de mesures de seguretat han d’incorporar els futurs cotxes automatitzats i estableixen les bases perquè la Comissió elabori normes concretes per a ells.

En el cas dels cotxes automatitzats que substitueixen el conductor en autovia (els anomenats de nivell 3), la UE adoptarà les normes acordades a Nacions Unides, que ja autoritzen la manera sense conductor en autovia fins 60 quilòmetres per hora, i les ampliarà per permetre-ho fins els 130 km/h a partir de 2023, van explicar fonts de la Comissió Europea.

Per als vehicles totalment automatitzats (nivell 4), que ni tan sols tenen seient per al conductor, la Comissió publicarà aquest estiu regles tècniques que permetran introduir-los a les carreteres i ciutats de la UE i seran les primeres d’aquest tipus a tot el món.

Al principi, els vehicles aprovats es limitaran a unes 1.500 unitats per model i any, encara que aquests llindars aniran augmentant en el futur. En tot cas, els vehicles totalment automatitzats només es comercialitzaran una vegada que s’hagi avaluat la seua seguretat.

Alguns fabricants ja estan preparats per deixar enrere l’experimentació i comercialitzar aquests vehicles a la UE, sobre tot robotaxis i llançadores sense conductor.

L’1 de juliol de 2022, va entrar en vigor el nou Reglament sobre itinerància millorat.

«En itinerància com a casa» es prorroga fins al 2032: el mecanisme que permet als viatgers de la UE i de l’EEE trucar, enviar missatges i navegar a l’estranger sense costos addicionals. Les noves normes també aportaran beneficis importants a les empreses i els ciutadans de la UE, que gaudiran d’una experiència d’itinerància millor, amb la mateixa qualitat de servei mòbil a l’estranger que al seu país. Les noves normes milloren així mateix l’accés a les comunicacions d’emergència a tota la UE i garanteixen una informació clara sobre els serveis que poden estar subjectes a recàrrecs addicionals.

Margrethe Vestager, vicepresidenta executiva per a una Europa adaptada a l’Era Digital, ha declarat: Gràcies al nostre Reglament sobre la itinerància, tots hem pogut gaudir de la «itinerància com a casa». Tots podem fer trucades, enviar missatges i fer servir internet quan viatgem per la UE sense costos addicionals. I aquest és un avantatge molt tangible del nostre mercat únic europeu. La pròrroga d’aquestes normes mantindrà la competitivitat dels preus entre operadors i permetrà als consumidors continuar gaudint de serveis gratuïts d’itinerància durant els propers deu anys.

Per part seva, Thierry Breton, comissari de Mercat Interior, ha afirmat: ¿Recorden quan havíem de desconnectar les dades mòbils en els viatges per Europa per no acabar amb una factura d’itinerància exorbitant? Doncs bé, allò ja és història, i volem que ho continuï sent en els propers deu anys. Més velocitat i més transparència: seguim millorant la vida dels ciutadans de la UE.

Major velocitat d’internet mòbil durant els viatges
Els consumidors ara tenen dret a la mateixa qualitat d’internet mòbil a l’estranger que la que tenen al seu país. Els operadors de serveis mòbils han de garantir que els consumidors tinguin accés a les xarxes 4G, o 5G més avançades, si estan disponibles a la destinació que visiti el consumidor. Els consumidors han de poder trobar informació sobre la disponibilitat de xarxes als seus contractes de serveis mòbils i als llocs web dels operadors.

Prevenció de recàrrecs ocults inesperats
En els viatges amb avió o amb vaixell, els telèfons mòbils poden connectar-se de manera automàtica a la xarxa de bord, subministrada per satèl·lits. Tot i això, la utilització de serveis de connexió mòbil a través de xarxes no terrestres pot donar lloc a costos molt elevats. Les noves normes sobre itinerància obliguen els operadors a protegir els seus usuaris i a avisar-los quan els telèfons es connecten a xarxes no terrestres. A més, els operadors han d’interrompre automàticament els serveis mòbils si els serveis mòbils a través de xarxes no terrestres arriben als 50 euros o un altre límit predeterminat. Els operadors podran oferir serveis addicionals, com ara la possibilitat de renunciar a la itinerància en avions i vaixells.

Estar més informats per triar amb criteri
Els consumidors han de poder prendre decisions amb coneixement de causa sobre l’ús de serveis que puguin comportar costos addicionals. Així, en viatjar a l’estranger, trucar als serveis d’atenció al client o d’assistència de les companyies d’assegurances i de les companyies aèries, o enviar missatges per participar en concursos o esdeveniments, pot ser més car que fer-ho des del país. Els operadors han de garantir que faciliten als usuaris la informació sobre els tipus de números de telèfon que puguin comportar costos addicionals si els marquen o hi accedeixen des de l’estranger. Els operadors han d’informar els consumidors a través de missatges SMS automàtics enviats en creuar la frontera a un altre país de la UE, així com als contractes de serveis.

112 — Comunicacions d’emergència durant els desplaçaments
Les noves normes sobre itinerància garanteixen que els ciutadans coneguin el número únic europeu d’emergència 112, que poden utilitzar a qualsevol lloc de la UE per contactar amb els serveis d’emergència. Com a molt tard el juny del 2023, els operadors hauran d’enviar un missatge automàtic als seus clients que viatgin a l’estranger per informar-los dels mitjans alternatius disponibles per accedir als serveis d’emergència, per exemple, a través de missatges en temps real o aplicacions. Els ciutadans que no puguin fer trucades de veu poden utilitzar aquests mitjans alternatius.

Preus més baixos entre operadors, millors condicions per als consumidors
El nou Reglament sobre itinerància estableix tarifes majoristes més baixes, reduint per als operadors el cost d’utilitzar xarxes a l’estranger per prestar serveis als clients quan aquests es troben a l’estranger. Els límits màxims de les tarifes a l’engròs es fixen en nivells que garanteixen que els operadors puguin mantenir i recuperar el cost de la prestació de serveis d’itinerància als consumidors.

– Per als serveis de dades, el nou Reglament estableix els següents límits a l’engròs: 2 €/GB el 2022, 1,8 €/GB el 2023, 1,55 €/GB el 2024, 1,3 €/GB el 2025, 1,1 €/GB el 2026 i 1 €/GB del 2027 en endavant.
– Per a la telefonia vocal: 0,022 €/min el 2022-2024 i 0,019 €/min del 2025 en endavant.
– Per als missatges SMS: 0,004 €/SMS el 2022-2024 i 0,003 €/SMS del 2025 en endavant.

Unes tarifes a l’engròs més baixes beneficien els consumidors, ja que han de garantir que tots els operadors puguin oferir abonaments d’itinerància competitius d’acord amb el principi d’«en itinerància com a casa».

Context
Gràcies al Reglament sobre itinerància de la UE, des del 2017 els ciutadans gaudeixen de la itinerància gratuïta per trucar, enviar missatges i utilitzar dades mòbils a l’estranger sense costos addicionals. La revisió de les normes ha posat de manifest que hi ha marge de millora. A l’últim Eurobaròmetre de febrer de 2021, el 33% dels enquestats que van viatjar a l’estranger tenien una velocitat d’internet mòbil inferior a la que solien tenir al seu país, i el 28% un estàndard de xarxa inferior a l’estranger (és a dir , una xarxa 3G al lloc de la 4G). A més, un estudi realitzat pel Centre Comú de Recerca va arribar a la conclusió que el 25% dels clients han patit una vegada, com a mínim, pitjor qualitat del servei en itinerància que l’ofert al seu país, fins i tot quan les condicions de la xarxa podien oferir una millor qualitat. Atès que l’anterior Reglament sobre itinerància expirava el 30 de juny de 2020 i, perquè tots els usuaris de telèfons mòbils i Internet poguessin continuar connectant-se sense cost addicional en viatjar pels Estats membres, la Comissió va proposar, el febrer de 2021, un nou Reglament sobre itinerància millorat.

  • Assegura que “són una oportunitat pel territori, sempre que el desplegament es faci de la manera adequada”
  • El Camp de Tarragona ja ha rebut 32,5 milions d’euros de fons Next Generation EU

La secretària d’Afers Econòmics i Fons Europeus, Matilde Villarroya, ha animat el teixit econòmic i social del Camp de Tarragona a “aprofitar al màxim els fons Next Generation” perquè són “una oportunitat pel territori, sempre que el desplegament es faci de la manera adequada”. En aquest sentit, Villarroya ha explicat que el Govern “està d’acord” amb el Pla plantejat pel Govern espanyol, però no amb com l’està desenvolupant. “El Govern l’està desplegant de manera centralitzada. Ell decideix i ens diu a les comunitats autònomes què hem de fer i quines convocatòries hem de treure”, ha lamentat. “Les comunitats hauríem de tenir capacitat de decisió sobre aquests fons”, ha reblat.

Durant la seva intervenció, Villarroya ha destacat que els fons Next Generation, com el seu nom indica, “estan enfocats per a les generacions del futur i per transformar el model econòmic actual i fer-lo més digital, verd, resilient i just”. És per això que ha insistit a empresaris i institucions que “no tirin la tovallola” i els ha ofert el suport del Departament d’Economia i Hisenda per ajudar-los a fer els tràmits que necessitin per presentar-se a les convocatòries.

De fet, segons ha dit, tot i que el Camp de Tarragona representa gairebé el 7% de la població catalana, els seus empresaris han estat capaços de captar un 8,3% de convocatòries estatals. *“ Això posa de manifest que el teixit empresarial del Camp de Tarragona està fent la feina i des del Govern de la Generalitat volem encoratjar-lo a seguir per aquest camí”*, ha reblat.

32 actuacions de la Generalitat per un import de 423,9 M dels recursos provinents del MRR

El Govern ha publicat, a dia d’avui, un total de 32 convocatòries i licitacions dels fons Next Generation EU, que mobilitzaran 423,9 milions d’euros. Són actuacions provinents dels fons europeus del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) que representen un 27,4% dels 1.545,3 milions ingressats a Catalunya (dels 2.141,5 assignats fins al moment).

En concret, es tracta de 22 convocatòries i 10 licitacions impulsades per diferents departaments de la Generalitat (Educació; Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural; Justícia; Vicepresidència, Polítiques Digitals i Territori; Drets Socials; Igualtat i Feminismes; Empresa i Treball), que es destinaran a cofinançar projectes en àmbits com la mobilitat elèctrica, la rehabilitació energètica d’edificis, la millora de la sostenibilitat i competitivitat de l’agricultura i la ramaderia, l’adaptació social i laboral de persones treballadores amb discapacitat o la transformació de flotes de transport de viatgers i mercaderies, entre d’altres.

Centres de recerca, ens locals i empreses, els principals beneficiaris a Tarragona

Des de mitjans de 2021 i fins avui s’han assignat a Catalunya 2.610 milions d’euros del fons europeus MRR, provinents de convocatòries o transferències directes del Govern espanyol o d’assignacions de l’Estat a la Generalitat. Aquest import es distribueix entre els 1.900,4 milions que es van assignar a Catalunya l’any passat i els 725,5 milions d’aquest exercici, assignats fins al moment.

Pel que fa a la vegueria del Camp de Tarragona, fins ara ha rebut 29,7 milions d’euros per a projectes impulsats l’any 2021 i 2,8 milions d’euros el 2022, a través de convocatòries públiques i concessions directes. Concretament, l’any passat, es va endur 5,7 M en concessions directes que es van assignar a la Universitat Rovira i Virgili (2,5 milions d’euros) i a l’Ajuntament de Tarragona (3 milions d’euros del programa Impuls Patrimoni).

Quant a convocatòries guanyades, la Universitat Rovira i Virgili es va adjudicar 1 milió d’euros del programa d’ajuts per a Infraestructures Científiques i Tècniques Singulars (ICTS) i 0,4 milions del programa d’ajuts per a la realització de proves de concepte. D’aquest mateix programa, l’Institut Català d’Investigació Química es va adjudicar 0,4 milions d’euros. Tres empreses van rebre diners de dues convocatòries: Aliter Grup Renovables, 0,9 milions d’euros de la convocatòria d’ajuts a Missions Ciència i Innovació; Biosfer Teslab, 0,08 milions d’euros i Creatsens Health, 0,09 milions d’euros, tots dos procedents de la convocatòria 2020 de les ajudes Torres Quevedo. Finalment, el Programa Extraordinari de Plans de Sostenibilitat Turística a les Destinacions va anar a parar als ajuntaments de Salou (6M) i el de Vila-Seca (5M) i la diputació de Tarragona (5M). I el Programa AULA MENTOR ha beneficiat els ajuntaments de Tarragona (0,004M) i Cambrils (0,004M).

El que portem d’any 2022, Tarragona ha rebut 1,9 milions d’euros en concessions directes, la majoria dels quals s’han assignat a la Universitat Rovira i Virgili: 1,7 milions de subvenció per la requalificació del sistema universitari espanyol i 0,13 milions per la modernització i digitalització del sistema universitari. La resta de projectes s’han endut 0,07 milions d’euros. Els ajuntaments de Tarragona (0,5M) i el de Reus (0,4M) s’han adjudicat un total de 0,9 milions d’euros entre tots dos.

Tretze projectes per transformar el teixit productiu català cap a la digitalització i la sostenibilitat

El Govern ha proposat 13 projectes agrupats en tres grans blocs que persegueixen la transformació del teixit productiu català cap a les noves tecnologies i el respecte pel medi ambient, comptant amb les infraestructures necessàries per fer-ho. Aquests 13 projectes són part dels 27 que es van seleccionar en el marc del “Next Generation Catalonia” l’any 2020. La resta són projectes que ja podien ser finançats parcialment per les convocatòries del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) i els fons REACT-EU, els que es van incloure dins els PERTE del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme i els que podien trobar finançament a través del FEDER o el FSE. Finalment, les propostes escollides sumen un total de 2.089 milions d’euros, que mobilitzaran una inversió final de 5.222 milions.

fonseuropeus.gencat.cat, el web de referència dels fons europeus a Catalunya

El nou web fonseuropeus.gencat.cat, el portal de referència dels fons europeus a Catalunya, inclou tots els que gestiona la Generalitat: el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), el Fons Social Europeu Plus (FSE+), el Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER), el Fons Europeu Marítim, de Pesca i Aqüicultura (FEMPA), la RIS3CAT i els Next Generation Catalunya (NGEUCat). Destaca especialment l’espai dedicat a aquests últims fons, que són l‘instrument que la UE ha posat a disposició dels països membres per fer front als efectes de la pandèmia de la COVID-19.

El web recull tota la informació vinculada a aquests recursos: origen, trajectòria i context, informació relativa al sistema de governança o els principals textos normatius de l’àmbit europeu, estatal i català que en regulen el desplegament. Compta, a més, amb altres materials de suport com són el recull de recursos gràfics sobre els Next Generation Catalunya, generats per aportar informació sobre diferents temàtiques vinculades als fons, o l’apartat amb les preguntes més freqüents per resoldre els dubtes més habituals amb què es poden trobar els ciutadans, empresaris i entitats públiques a l’hora d’accedir a les convocatòries o licitacions dels NGEUCat.

El web també ofereix una eina que facilita l’accés àgil i fàcil, en temps real, a totes les convocatòries que es fan per poder accedir als recursos procedents dels fons Next Generation, tant les d’àmbit estatal com les d’àmbit català, i permet acotar la recerca d’acord amb els interessos i preferències de cadascú. Així, el buscador consta de tres filtres: el seguiment de l’execució, des del qual es podrà accedir a la informació que es demani, segons els paràmetres que s’hagin indicat de terminis, estat, àmbit territorial, òrgan convocant, beneficiari, etcètera. Una segona pestanya amb la descripció de les convocatòries, on l’usuari trobarà més detall de la cerca que hagi fet. I un tercer apartat amb el calendari, amb la previsió de publicació de cada convocatòria.

Solucions de finançament, nou apartat al web de fons europeus

En el marc dels fons Next Generation EU, la Generalitat posa a disposició de les empreses diferents solucions de finançament per avançar les subvencions, complementar les aportacions per als projectes d’inversió o presentar avals davant les administracions públiques. Ho fa a través de l’Institut Català de Finances (ICF), Avalis de Catalunya SGR o el conveni signat amb les entitats financeres per facilitar el finançament d’obres de rehabilitació energètica residencial. Tota aquesta informació està recollida al web de fons europeus de la Generalitat: fonseuropeus.gencat.cat, que conté un apartat específic on s’expliquen tots els instruments financers que tant empreses com particulars tenen al seu abast.

Entre els instruments més destacats hi ha els préstecs pel finançament de projectes Next Generation EU i altres inversions associades que l’ICF posa a l’abast de les empreses, o els avals que tant ICF com Avalis faciliten a pimes i a grans empreses que vulguin accedir al PERTE del vehicle elèctric. En aquest últim cas, els avals estaran bonificats pel Departament d’Economia i Hisenda, que n’assumirà el 50% de les comissions d’administració i risc durant els primers cinc anys de l’aval i el 50% de la mutualitat.

NGEUCat, una marca inclusiva i propera, per mostrar les actuacions de Catalunya en el marc dels Next Generation

La Generalitat ha creat la marca Next Generation Catalunya (NGEUCat), una marca inclusiva que pretén assegurar la màxima difusió de tots els recursos que arriben a Catalunya a través del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i de la iniciativa REACT-EU i mostrar les actuacions que es duen a terme a Catalunya en el marc d’aquests fons.

El concepte creatiu està representat per un imagotip (unió gràfica de símbol i text), composat pel nom de la marca i els colors que identifiquen els tres objectius dels fons Next Generation: la digitalització (blau), la transició ecològica (verd) i la transformació industrial (taronja). El logotip està format per sis quadrats disposats de manera que evoquen el mapa de Catalunya, però també la F majúscula, la primera lletra de la paraula fons.

 

Font: https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/421652/la-secretaria-d-afers-economics-i-fons-europeus-de-la-generalitat-anima-el-teixit-economic-i-social-del-camp-de-tarragona-a-aprofitar-al-maxim-els-fons-next-generation

Les lliçons que hem après de la pandèmia i ara de la guerra a Ucraïna han reforçat el paper central de la Unió Europea i exigeixen la remodelació de determinades iniciatives i polítiques europees. En aquest context, la Comissió Europea ha convocat una reunió general de tots els centres EUROPE DIRECT a Milà, per fer balanç de l’evolució de la situació i proporcionar als centres els instruments per adaptar les seves activitats de comunicació sobre el terreny.

En aquestes circumstàncies sense precedents, la Comissió pretén rellançar l’associació amb els organismes públics, les administracions locals i les ONG que acullen els centres EUROPE DIRECT i reforçar-ne la capacitat per transmetre localment el missatge europeu.

Europe Direct és una xarxa de comunicació i, la seva missió, és fer que Europa sigui accessible als ciutadans a nivell local, col·laborant amb els ciutadans sobre la UE, les seves polítiques, les seves prioritats i el seu futur. Aquesta xarxa col·labora estretament amb els mitjans de comunicació locals per lluitar contra la desinformació i promou la ciutadania europea activa a les escoles.

L’Assemblea General de centres EUROPE DIRECT se celebra en un moment en què la presència física de la UE a nivell local s’ha reactivat plenament després de dos anys de confinament per la COVID, i Milà és el lloc simbòlic on es va detectar per primera vegada la pandèmia a Europa.

El comissari Paolo Gentiloni i la vicepresidenta del Parlament Europeu, Pina Picierno, pronunciven els discursos inaugurals de la conferència.

El comissari Gentiloni ha declarat sobre això: «La UE ha donat una resposta sense precedents a la pertorbació econòmica causada per la COVID-19, i estem responent amb la mateixa determinació a la nova crisi provocada per l’agressió de Rússia a Ucraïna. En aquests temps d’incertesa, comunicar sobre Europa és més important que mai i més difícil. Els nostres centres EUROPE DIRECT tenen un paper fonamental a exercir en aquest esforç, com a punts de contacte clau entre els nostres ciutadans i les institucionsde la UE. Tots han de saber on es troba el seu centre local EUROPE DIRECT perquè puguin informar-se del que fa la UE».

Vam inaugurar l’Assemblea General el dilluns 30 de maig amb la plantació de l’Arbre d’Europa a la regió de Bosco Verticale de Milà. Aquest arbre és un regal de Giuseppe Sala, alcalde de Milà, a les institucions europees, com a símbol de solidaritat i pau.

 

Què s’ha tractat a la jornada de treball

Un dels temes estrelles han estat els fons Next Generation. Els fons Next Generation son una bona forma de mostrar què fa Europa davant la crisi que estem patint. Son fons ben dissenyats, no és només teoria i els resultats es veuran aviat”. Un dels grans reptes dels Europe Direct els propers mesos doncs, és explicar a la ciutadania d’on provenen els fons dels projectes que porten l’etiqueta Next Generation. Vam aprofitar per fer-ne propostes.

Dimecres vam començar  a treballar de cara a les eleccions del Parlament Europeu que se celebraran el 2024. Què fa Europa per a mi? A la meva regió, a la meva vida? L’estratègia passa per la focalització, el treball en xarxa, la mobilització i la descentralització. 

I per últim, vam poder compartir experiències amb altres Europe Direct del treball a les escoles i els instituts. És una part important del nostre dia a dia.