La Comissió ha publicat la convocatòria de tardor de DiscoverEU, gràcies a la qual 35.000 joves rebran un bo de ferrocarril per explorar Europa i la seva riquesa cultural.

La convocatòria ja és oberta a sol·licitants dels països del programa Erasmus+ fins el 25 d’octubre, a les 12.00 hores. Per obtenir un bo de viatge, es convida a presentar les candidatures al Portal Europeu de la Joventut i contestar un qüestionari amb cinc preguntes, més una de desempat. Els qui hagin contestat correctament el qüestionari de selecció, sempre que hagin nascut entre l’1 de gener i el 31 de desembre del 2004, podran viatjar per Europa durant un màxim de 30 dies en el període comprès entre l’1 de març del 2023 i el 29 de febrer del 2024.

La comissària d’Innovació, Recerca, Cultura, Educació i Joventut, Mariya Gabriel, ha declarat: “2022 és l’Any Europeu de la Joventut i estem en un moment crucial de la història europea. Ens hem de centrar en les generacions més joves per oferir-vos la possibilitat d’ampliar els seus horitzons i construir un món més connectat i tolerant. Per això hi ha DiscoverEU. Gràcies als viatges, la joventut pot explorar la nostra diversitat, però també descobrir la gran quantitat de coses que ens assemblem”.

Amb l’Any Europeu de la Joventut 2022 s’ha multiplicat el nombre de bons de viatge. En total, aquest any s’ofereixen 70.000 bons. Ara, DiscoverEU forma part d’Erasmus+, per la qual cosa també poden presentar la candidatura participants d’Islàndia, Liechtenstein, Macedònia del Nord, Noruega, Sèrbia i Turquia.

Els qui rebin els bons continuaran beneficiant-se d’una targeta de descompte amb més de 40.000 possibilitats de descompte en transport públic, cultura, allotjament, alimentació, esport i altres serveis disponibles als països que l’accepten.

En el marc de l’Any Europeu de la Joventut, la Comissió ha engegat la iniciativa emblemàtica «La joventut descobreix la cultura gràcies a DiscoverEU el 2022». Per això, el 25 de maig del 2022 va començar a funcionar la Ruta de la Cultura de DiscoverEU. S’hi combinen diverses destinacions i aspectes de la cultura, com l’arquitectura, la música, les belles arts, el teatre, la moda i el disseny, entre d’altres. Els que viatgen amb DiscoverEU poden visitar les Capitals Europees de la Cultura, destinacions incloses a la prestigiosa Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO o llocs amb el Segell de Patrimoni Europeu. A més, fins i tot podran anar a llocs reconeguts amb el premi Ciutat Accessible, és a dir, ciutats que s’han superat per ser més accessibles per a totes les persones, de qualsevol edat, i sigui quina sigui la seva situació en quant a mobilitat o capacitat.

Les agències nacionals d’Erasmus+ donen suport a les persones joves mitjançant reunions informatives prèvies a la sortida, en què els ofereixen preparació per al viatge. Amb aquestes reunions, DiscoverEU vol promoure debats sobre la sostenibilitat, la cultura i la identitat europea, entre altres temes. A més, dins de l’Any Europeu de la Joventut, les agències organitzen les quedades DiscoverEU Meet ups, una iniciativa llançada l’estiu del 2022 que consisteix en un programa cultural interessant entre un i tres dies de durada per tots els països d’Erasmus+. Fins ara se n’han celebrat 49, i continuaran organitzant-se en els propers anys.

Atès que la inclusió social és una prioritat absoluta del programa Erasmus+, les persones amb diversitat o problemes de salut que hi participin poden anar acompanyades en els seus desplaçaments. A banda de les despeses de viatge, també es proporciona ajuda individual addicional. A més, aquest any les agències nacionals d’Erasmus+ estan engegant l’Acció d’Inclusió DiscoverEU, que permet a les organitzacions que treballen amb joves amb menys oportunitats sol·licitar una subvenció.

La Comissió fomenta els viatges sostenibles per ferrocarril. Per això s’han previst condicions especials per a joves de les regions ultraperifèriques, els països i els territoris d’ultramar, les zones remotes i les illes.

Els drets humans estan cada cop més amenaçats a tot el món. En aquest context mundial, tornant a confirmar el ferm suport de la Unió Europea als drets humans, les llibertats fonamentals i la democràcia, i els seus defensors a tot el món, la comissària Jutta Urpilainen ha signat, en presència d’organitzacions de la societat civil i defensors dels drets humans, la dotació de 30 milions EUR per a la nova fase del Mecanisme de la UE per als Defensors dels Drets Humans, en el període 2022-2027, fet que suposa un augment substancial.

La comissària d’Associacions Internacionals, Jutta Urpilainen, ha declarat el següent: «La UE defensa els drets humans, les llibertats fonamentals i la democràcia a tot el món. Els defensors dels drets humans són els principals socis de la UE a la tasca de fer dels drets humans una realitat sobre el terreny. Avui dia, les seves vides estan cada cop més amenaçades a causa de la intensificació de la repressió dels drets i llibertats fonamentals. Aquestes persones que defensen amb valentia els drets universals, fins i tot en els contextos més perillosos i difícils, poden comptar amb el suport de la Unió Europea. El Mecanisme de la UE per als Defensors dels Drets Humans seguirà salvant vides, protegint els defensors dels drets humans i recolzant el treball en aquest àmbit. Estic orgullosa d’haver signat avui el compromís d’augmentar significativament el finançament, és a dir, d’assignar 30 milions EUR els propers quatre anys i mig».

Mecanisme de la UE per als Defensors dels Drets Humans
El Mecanisme de la UE per als Defensors dels Drets Humans és un programa crític de la UE destinat a donar suport als defensors dels drets humans a tot el món, una prioritat clau del programa «Una Europa global, drets humans i democràcia», dotat de 1 500 milions EUR. El Mecanisme està gestionat per ProtectDefenders.eu, un consorci de dotze ONG de defensa dels drets humans. Els fons addicionals permetran a ProtectDefenders.eu proporcionar a un major nombre de defensors dels drets humans en situació de risc un suport eficient, estratègic i flexible a curt, mitjà i llarg termini que inclou:

  • Protecció física i digital, suport jurídic i assistència mèdica, seguiment de judicis i empresonaments
  • Desenvolupament de capacitats, promoció, divulgació i formació en matèria de prevenció de riscos i seguretat, desenvolupament d’estratègies (per contrarestar les restriccions, les sancions, la difamació o les lleis destinades a tipificar com a delicte la seva feina), seguiment de la situació i alerta primerenca
  • Programes de reubicació temporal a la UE i a nivell regional o local
  • Més atenció a les dones, els joves, les persones LGBTIQ i els defensors del medi ambient.

El 2021, el Mecanisme de la UE per als Defensors dels Drets Humans va registrar un augment sense precedents de les sol·licituds de protecció urgent presentades per persones i organitzacions exposades a amenaces per a la seva seguretat. ProtectDefenders.eu va donar suport vital i assistència polifacètica a gairebé 8.700 defensors dels drets humans i organitzacions de base del sector en més situació de risc (un 23% més que el 2020) de 103 països, inclosos Bielorússia, Myanmar i Afganistan.

Des del 2015, el Mecanisme de la UE per als Defensors dels Drets Humans ha ajudat més de 55 000 defensors dels drets humans i els seus familiars en situació de risc a més de 120 països, gràcies al finançament de la UE per valor de 35 milions EUR durant les dues primeres fases. Tot i que més de la meitat dels beneficiaris són defensors dels drets humans de les dones i les minories sexuals, creix el nombre de defensors dels drets mediambientals, de la terra i dels pobles indígenes que reben suport.

En la nova fase, el Mecanisme de la UE per als Defensors dels Drets Humans incorporarà el Fons d’Emergència de la UE per als Defensors dels Drets Humans en Situació de Risc. Aquest Fons d’Emergència de la UE, gestionat per la Comissió en estreta cooperació amb el Servei Europeu d’Acció Exterior, proporciona subvencions d’emergència de fins a 10.000 EUR a defensors dels drets humans i les seves famílies. Des del 2014, el Fons d’Emergència ha donat suport aproximadament a 1.600 defensors dels drets humans d’uns 100 països i als seus familiars.

L’acte central de la Nit Europea de la Recerca ha reunit prop de 200 investigadores i investigadors de la URV i dels instituts de recerca del territori, que han preparat una quarantena de tallers científics de diferents disciplines, amb l’objectiu d’omplir de ciència el carrer durant tota la tarda amb activitats interactives i lúdiques. La Nit Europea de la Recerca és un esdeveniment públic dedicat a la divulgació de la ciència que es fa a més de 300 ciutats de 30 països d’Europa alhora, i que la Universitat Rovira i Virgili coordina i organitza per cinquè any consecutiu a les comarques de Tarragona, amb el cofinançament de la Unió Europea.

La fira de tallers científics té com a destinatari públic familiar d’edat molt diversa i implica el contacte directe entre investigadors i audiència a través de tallers que combinen l’educació científica i la participació directa. S’han impartit una quarantena de tallers de diferents disciplines que han permès el públic circular de l’un a l’altre de forma lliure. Les propostes han inclòs aspectes relacionats amb pràcticament totes les disciplines científiques amb el lema comú de “Recerca pel canvi”. Els i les joves que han accedit, han disposat d’un passaport científic que han anat omplint al finalitzar els diferents tallers i després se’ls ha donat accés a obsequis relacionats amb la Nit Europea de la Recerca.

Els i les investigadores que han participat són persones involucrades amb la divulgació científica que de forma altruista han apropat i explicat la ciència amb l’objectiu de despertar la curiositat entre el públic assistent. Pertanyen a la URV i també als instituts de recerca del territori: ICAC (Institut Català d’Arqueologia Clàssica), ICIQ (Institut Català d’Investigació Química), IPHES (Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i IISPV (Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili).

L’Ajuntament de Tarragona, a través d’Europe Direct és el patrocinador principal d’aquesta activitat, en la que també ha col·laborat el Mercat Central de Tarragona i l’empresa Borges i Ematsa.

En el marc de la Nit Europea de la Recerca, els alumnes de secundària i batxillerat també tenen la seva proposta científica adaptada. Investigadores i investigadors de la URV i els instituts de recerca han impartit xerrades i tallers científics als centres de la demarcació que ho han sol·licitat.

Un projecte conjunt a Catalunya

El projecte de la Nit Europea de la Recerca és possible gràcies al cofinançament del programa de recerca i innovació Horizon Europe de la Unió Europea, i a la col·laboració del consorci format per la Universitat Rovira i Virgili, que coordina el node de Tarragona, la Universitat de Girona (UdG), entitat coordinadora del projecte i del node de Girona, la Universitat de Barcelona (UB) i l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), entitats coordinadores del node de Barcelona, la Universitat de Lleida (UdL), coordinadora del node de Lleida, i la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic), coordinadora del node de Catalunya central. L’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) s’encarrega de la coordinació dels diferents nodes. Aquest projecte conjunt coordina investigadores i investigadors de més de 50 entitats científiques de tot Catalunya, i es fa cada any a més de 300 ciutats de 30 països d’Europa alhora. En aquesta cinquena edició, a més, s’hi afegeix la Fundació Jaume Bofill, que en el marc del programa Magnet, impulsarà 15 projectes de recerca a centres educatius de primària i secundària per tal d’apropar els equips de recerca a l’alumnat, famílies i veïnats, al llarg de l’any.

A la setena conferència de reposició del Fons, organitzada pel president dels Estats Units, Joe Biden, i celebrada a Nova York, la Comissió Europea va anunciar una nova dotació rècord de 715 milions d’euros amb càrrec al pressupost de la UE per al Fons Mundial per al període 2023-2025. Juntament amb els compromisos dels Estats membres de la UE, l’Equip Europa confirma el ferm compromís amb el Fons Mundial mitjançant una contribució total de més de 4.000 milions d’euros per al període 2023-2025. El Fons Mundial, una associació internacional per lluitar contra la SIDA, la tuberculosi i la malària, ja ha salvat cinquanta milions de vides els últims vint anys. La nova contribució s’afegeix als 150 milions d’euros ja assignats aquest any amb càrrec al pressupost de la UE per al Mecanisme de Resposta a la COVID-19 del Fons Mundial per ajudar els països a sufragar els costos dels equips de protecció individual, les proves de diagnòstic i les mesures terapèutiques.

En anunciar la nova dotació de la UE per al període 2023-2025, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va declarar: «Després d’unir forces per lluitar contra la COVID-19, ens hem de posar de nou a l’obra de nou per derrotar altres malalties mortíferes. El Fons Mundial de Lluita contra la Sida, la Tuberculosi i la Malària contribueix a salvar milions de vides. Per aquest motiu, augmentarem la contribució de la UE al Fons Mundial fins a 715 milions d’euros. Serà un salvavides per a milions de persones més i contribuirà a millorar la salut per a tothom».

La comissària d’Associacions Internacionals, Jutta Urpilainen, va afegir «La UE ha estat una ferma defensora del Fons Mundial des de la seva creació el 2002 i intensificarem enormement els nostres esforços en els propers anys mitjançant aquest històric augment del 30% de la nostra contribució. Estem ajudant el món a tornar a combatre tres malalties mortíferes ia reforçar els sistemes sanitaris per respondre millor a futures pandèmies i altres malalties. El compromís de la UE amb una millor salut per a tots es demostrarà encara més a la nostra propera Estratègia Global de Salut de la UE, que es posarà en marxa més endavant a la tardor».

 

Construir un món més saludable i equitatiu

El Fons Mundial pretén recaptar almenys 18.000 milions de dòlars americans per al període 2023-2025 per tal de salvar vint milions de vides, evitar més de 450 milions d’infeccions, reduir la taxa de mortalitat per VIH, tuberculosi i malària en un 64% i construir un món més sa i equitatiu.

Dels 18.000 milions dòlars americans, 6.000 milions s’invertiran en la consolidació dels sistemes sanitaris i les xarxes comunitàries. Això reforçarà considerablement el paper del Fons a l’hora de donar suport als esforços dels països per crear sistemes sanitaris més integrats i centrats en les persones, i que siguin més capaços de prevenir, detectar i fer front a les amenaces de malalties infeccioses.

 

Context
Quan es va crear el Fons Mundial fa vint anys, el VIH, la tuberculosi i la malària semblaven impossibles de vèncer. Tot i això, gràcies a la ciència, uns recursos adequats i una col·laboració eficaç a escala mundial, fins i tot les malalties més mortíferes poden perdre terreny. En només vint anys, l’associació del Fons Mundial ha salvat cinquanta milions de vides i ha reduït el nombre de víctimes mortals en més de la meitat.

A banda del seu mandat de posar fi a la sida, la tuberculosi i la malària, el Fons Mundial lidera la lluita contra la COVID-19. S’ha convertit en el primer proveïdor d’ajuda financera als països de renda baixa i mitjana per a tot, llevat de vacunes. Amb càrrec al Mecanisme de Resposta a la COVID-19, el Fons ajuda els països a sufragar els costos dels equips de protecció individual, les proves de diagnòstic i les mesures terapèutiques. La UE ha anunciat l’assignació de 150 milions d’euros a aquest mecanisme.

La Unió Europea i els seus Estats membres, units a Equip Europa, es compten entre els principals contribuents al Fons Mundial. Per a la sisena reposició del Fons Mundial 2020-2022, la Comissió Europea es va comprometre a aportar-hi 550 milions d’euros. Amb el nou compromís de 715 milions d’euros, el total de les contribucions de la Comissió Europea al Fons Mundial per al període 2001-2025 és de 3 500 milions d’euros. Les contribucions de la UE i dels seus 27 Estats membres al Fons Mundial per al període 2001-2022 ascendeixen a 21.200 milions de dòlars americans.

Aquesta dotació s’inscriu en el ferm compromís de la Comissió Europea a favor de la salut mundial, que inclou suport bilateral i regional als sistemes sanitaris dels països socis ia altres iniciatives sanitàries mundials, com ara l’Organització Mundial de la Salut, GAVI, l’Aliança per a les Vacunes i el Fons Financer Intermediari per a la Prevenció, Preparació i Resposta davant de Pandèmies, entre d’altres.

El departament d’Economia i Hisenda ha anunciat que la Generalitat de Catalunya invertirà al Camp de Tarragona i l’Ebre 32,2 milions d’euros de l’instrument REACT-UE, procedents dels fons europeus Next Generation EU, per fer actuacions de reforma en centres escolars i d’assistència primària. L’objectiu d’aquestes actuacions és millorar les infraestructures socials i, en el cas de les escoles, millorar-ne l’eficiència energètica, ampliar-les i reformar-ne l’estructura quan s’escaigui. 

Per vegueries, es destinaran 23,6 milions d’euros al Camp de Tarragona que serviran per iniciar la construcció d’un nou institut a Maspujols, ampliar els instituts de Cambirls i dels Pallaresos i fer actuacions de rehabilitació per millorar el consum energètic al CAP Torreforta i a 31 centres escolars. 

La inversió a les Terres de l’Ebre serà de 8,6 milions que es dedicaran a rehabilitar els centres d’assistència primària a l’Ametlla de Mar i Roquetes i a fer ores relacionades amb la calefacció i els tancaments a 14 instituts més.  

El 2021, la Comissió Europea va autoritzar la reprogramació del Programa Operatiu FEDER de Catalunya per al període 2014-2020, amb l’objectiu de reassignar els recursos per fer front a les conseqüències socials i econòmiques de la COVID-19 i reactivar l’economia després de l’impacte de la pandèmia per un import de 1.023 milions d’euros. En aquest context, la Generalitat va reassignar els recursos al voltant de quatre línies estratègiques amb l’objectiu de reactivar l’economia després de la pandèmia. Aquestes línies són “Productes i serveis de la salut”, “Suport a les inversions que contribueixin a la transició cap a una economia digital”, “Suport a les inversions que contribueixin a la transició cap a una economia verda” i “Suport a les inversions en estructures que present serveis bàsics als ciutadans”. 

 

Font: Generalitat – Acció exterior

Prop de 80 persones han participat en les diferents activitats de la Jornada Fem Francolí, que enguany ha arribat a la desena edició.

 S’ha realitzat una acció de voluntariat a la llera del riu i una sortida de descoberta per donar a conèixer l’entorn fluvial.

 La jornada ha comptat amb la presència, entre d’altres responsables polítics, d’Eva Miguel, consellera de Medi Ambient de l’Ajuntament de Tarragona.

En la 10a edició de la Jornada Fem Francolí!, organitzada per l’Associació Aurora, amb el suport de l’Ajuntament de Tarragona, i la col·laboració d’Europe Direct Tarragona i de GATA-Ecologistes de Tarragona, han participat prop de 80 persones.

S’ha realitzat una actuació de voluntariat ambiental de conservació i manteniment de les darreres plantacions de la llera del riu, al costat del pont de Santa Tecla. En concret, s’han netejat escocells de les plantes, s’han regat i se’ls hi ha afegit triturat de restes vegetals per ajudar a conservar la humitat. També s’han realitzat treballs de retirada de canya. A més, s’ha dut a terme una sortida per a donar a conèixer l’entorn fluvial i les principals espècies de flora i fauna que es poden trobar al tram baix del riu Francolí.

Aquestes activitats, a més de contribuir a la conservació de l’entorn fluvial del riu Francolí, pretenen donar a conèixer els seus valors naturals i conscienciar a la ciutadania que els espais naturals són llocs que cal cuidar i preservar.

La jornada ha comptat amb la presència d’Eva Miguel, consellera de Medi Ambient de l’Ajuntament de Tarragona, que ha destacat la tasca que porta a terme l’Associació Aurora i la voluntat de l’Ajuntament de Tarragona de recuperar el riu Francolí.

L’Associació Aurora, que integra social i laboralment persones amb problemes de salut mental, té un conveni de custòdia fluvial amb l’Agència Catalana de l’Aigua al curs baix del riu Francolí i porta prop de 15 anys impulsant actuacions de recuperació de l’entorn fluvial del riu Francolí.

 

 

Font: Associació Aurora – Salut Mental, Territori i Paisatge

Ràdio Cambrils estrena aquest dilluns 19 de setembre la nova temporada radiofònica 2022-23.

Pel que fa als programes fets per col·laboradors i col·laboradores, es mantenen gairebé tots, incloent alguns que ja són clàssics de l’emissora com ‘Patrimoni col·lectiu’, ‘Ones de ciència’, ‘Vinassos’, ‘Espurnes de llengua’, ‘Una hora de cultura’, ‘Codi 60’, ‘El vol de les papallones’ o ‘El cinèfil’.

També hi haurà noves col·laboracions de seccions que es podran escoltar al magazine ‘El món de Cambrils’ i també de manera independent a radiocambrils.cat. Es tracta de ‘Som Europa’, que anirà a càrrec de l’especialista en temàtiques europees Marta Domènech; ‘Abusos bancaris’, el responsable de la qual és l’advocat Joan Andreu Reverter, expert en dret mercantil; i ‘Ser sostenibles’, amb Lourdes Bujalance, que és docent a la Universitat Rovira i Virgili.

“Som Europa” parlarà sobre l’actualitat europea, els objectius europeus i les activitats i actuacions que es fan al nostre territori. Podreu seguir el programa cada tercer dimarts de cada mes.

La presidenta Vor der Leyen va comparèixer ahir davant del Parlament Europeu i va fer balanç de l’últim any i va expressar els objectius per l’any vinent. Aquests van ser alguns dels titulars que ens ha deixat:

La primera dama d’Ucraïna, Olena Zelenska és avui aquí amb nosaltres. El sector financer de Rússia està en estat crític. La indústria russa està en ruïnes. És el preu del rastre de mort i destrucció de Putin.

A la nostra economia social de mercat, els beneficis són positius. Però les empreses que produeixen electricitat a baix cost estan obtenint uns ingressos amb què ni tan sols somiaven. Proposem limitar aquests ingressos per canalitzar-los cap a llars vulnerables.

L’hidrogen pot marcar un abans i un després per a Europa. Hem de passar del nínxol de mercat al mercat massiu. Crearem un nou Banc Europeu de l’Hidrogen. 3.000 milions d’euros d’inversió per ajudar a construir el futur mercat d’aquesta energia.

Els incendis forestals són cada cop més freqüents i intensos. Europa necessita més capacitat de resposta. El proper any duplicarem la nostra capacitat d’extinció d’incendis comprant 10 avions amfibis lleugers i 3 helicòpters addicionals per a la nostra flota.

Ja s’han desemborsat 100.000 milions d’euros de #NextGenerationEU als països de la UE per invertir en feines sostenibles i en creixement. Això vol dir que hi ha 700.000 milions d’euros que encara no han aterrat a la nostra economia.

La desocupació està en mínims històrics, però les vacants de feina estan en màxims. Ens cal centrar les inversions en l’educació professional i la millora de les capacitats. Proposarem que el 2023 sigui l’Any Europeu de les Habilitats.

Europa ja ha escoltat la veu dels ciutadans durant la Conferència sobre el Futur d’Europa. Ara toca actuar.

 

#SOTEU

UNA UNIÓ QUE ES MANTÉ FORTA I UNIDA

Estrasburg, 14 de setembre de 2022

“Només és autèntic el text pronunciat”

La versió original del discurs està disponible aquí .

UNA UNIÓ QUE ES MANTÉ FORT I UNIDA

Per primera vegada des de la seva creació, aquest Parlament celebra el debat sobre l’estat de la nostra Unió mentre la guerra assola territori europeu.

Tots recordem aquell nefast matí de finals de febrer.

A tots els racons de la nostra Unió, vam clarejar esglaiats davant els successos que estàvem presenciant. Estremits davant el ressorgir de l’implacable i cruel rostre del mal. Atormentats pel so de les sirenes i la crua brutalitat de la guerra.

Però des d’aquell mateix moment tot un continent es va alçar en un moviment solidari.

A l’altra banda dels passos fronterers, on els refugiats van trobar recer. Als nostres carrers, quallades de banderes ucraïneses. A les aules, on els escolars ucraïnesos han fet nous amics.

Des d’aquell mateix moment, els europeus ni es van amagar ni vacil·lar .

Van treure forces per fer el que havien de fer.

Des d’aquest mateix moment, tota la nostra Unió ha estat a l’alçada de les circumstàncies .

Fa quinze anys, quan va esclatar la crisi financera, vam trigar anys a trobar solucions duradores.

Una dècada més tard, quan ens va colpejar una pandèmia mundial, vam reaccionar en només unes setmanes.

Però aquest any, quan l’exèrcit rus va creuar la frontera d’Ucraïna, la nostra resposta va ser unànime, resolta i immediata.

És una cosa del que ens hem de sentir orgullosos.

Hem aconseguit que torneu a aflorar la força interior d’Europa.

Una força que ens caldrà molta falta. Els mesos que s’acosten no seran fàcils. Ni per a les famílies que tenen dificultats per arribar a final de mes, ni per a les empreses que han de prendre decisions crítiques sobre el futur.

Siguem clars: hi ha molt en joc. No només per a Ucraïna, sinó per a tot Europa i per a la resta del món.

Ens posaran a prova. Ens posaran a prova els qui desitgen explotar qualsevol tipus de divisió al nostre si.

No és només una guerra declarada per Rússia a Ucraïna.

És una guerra contra la nostra energia, contra la nostra economia, contra els nostres valors i contra el nostre futur.

 És la guerra de l’autocràcia contra la democràcia.

I avui comparec aquí amb la convicció que, gràcies al nostre valor ia la nostra solidaritat, Putin fracassarà i Europa vencerà.

EL VALOR DE LA SOLIDARITAT AMB ELS NOSTRES HEROIS

Senyories:

Avui el valor té un nom, i aquest nom és Ucraïna.

El valor té una cara, i és la de les dones i els homes ucraïnesos que resisteixen davant de l’agressió russa.

Recordo un moment, durant les primeres setmanes de la invasió, en què la primera dama d’Ucraïna, Olena Zelenska, va reunir els pares dels nens ucraïnesos assassinats per l’invasor.

Centenars de famílies per a les quals la guerra no s’acabarà mai i la vida del qual mai tornarà a ser el que era.

Vam veure com la primera dama acompanyava un grup gran i silenciós de mares i pares destrossats, i com, junts, van penjar campanetes als arbres, una per cada petit mort.

El vent farà sonar aquestes campanetes per sempre, com per sempre viuran al nostre record les víctimes innocents d’aquesta guerra.

I avui és aquí amb nosaltres!

Estimada Olena, calia tenir un immens valor per resistir a la crueltat de Putin.

Però vas saber fer arreplegar aquest valor.

Ha sorgit una nació d’herois.

Avui, Ucraïna resisteix fermament perquè tot un país ha combatut, carrer per carrer, llar per llar.

Ucraïna resisteix perquè valents com el teu marit, el president Zelenski, han estat a Kíev per liderar la resistència, al teu costat i al costat dels teus fills, estimada primera dama.

Has infós valor a tota la nació. I, com hem vist els últims dies, el coratge dels ucraïnesos està donant resultat.

Has donat veu al teu poble a l’escena mundial.

I ens has donat esperança a tothom.

Per això, avui et volem donar les gràcies. A tu ia tots els ucraïnesos i ucraïneses.

Glòria a una pàtria d’herois europeus. Slava Ukraini!

La solidaritat d’Europa amb Ucraïna continuarà sent infrangible.

Des del primer dia, Europa ha estat al costat d’Ucraïna. Amb armes. Amb fons. Amb la seva hospitalitat cap als refugiats. I amb les sancions més severes de la història.

El sector financer de Rússia està en estat crític. Hem exclòs tres quartes parts del sector bancari rus dels mercats internacionals.

Gairebé un miler d?empreses internacionals han abandonat el país.

La producció d?automòbils s?ha reduït en tres quartes parts en comparació de l?any passat. La manca de peces de recanvi està obligant Aeroflot a aparcar els seus avions. Davant de la falta de semiconductors, l’exèrcit rus està extraient xips dels rentaplats i els refrigeradors per reparar el material militar. La indústria russa està en ruïnes.

I és el Kremlin qui destrueix l’economia d’aquest país.

Aquest és el preu del rastre de mort i destrucció de Putin. 

Vull deixar-ho molt clar: no aixecarem les sancions.

És el moment de mantenir-nos ferms i no de fer política d’apaivagament.

El mateix es pot dir de la nostra ajuda financera a Ucraïna. 

Fins ara, l’Equip Europa ha aportat més de 19.000 milions d’euros en assistència financera.

I això, sense comptar la nostra ajuda militar.

El nostre és un suport a llarg termini.

La reconstrucció dUcraïna requerirà ingents recursos. Per donar un exemple: els bombardejos russos han fet malbé o destruït més de setanta escoles.

Mig milió de nens ucraïnesos han començat el curs escolar a la Unió Europea, però molts altres, que romanen a Ucraïna, no tenen ni tan sols aules.

Així que vull anunciar avui que treballarem juntament amb la primera dama a favor de la rehabilitació de les escoles ucraïneses que hagin patit danys. I amb aquesta finalitat aportarem 100 milions d’euros. Perquè el futur d’Ucraïna comença a les escoles.

No només aportarem ajut financer; a més, capacitarem Ucraïna perquè exploti el seu potencial al màxim.

Ucraïna ja és un pol tecnològic emergent en què recentment han sorgit múltiples empreses innovadores.

Desitjo, per tant, que mobilitzem tota la potència del nostre mercat únic per contribuir a accelerar el creixement i crear oportunitats.

Al mes de març vam aconseguir connectar Ucraïna a la nostra xarxa elèctrica. Es tractava d’una iniciativa prevista per al 2024, però la vam fer en dues setmanes. I, en aquests moments, Ucraïna ens exporta electricitat. Vull ampliar significativament aquest comerç que redunda en benefici mutu.

Ja hem suspès els drets d’importació que s’aplicaven a les exportacions ucraïneses a la UE.

Integrarem Ucraïna al nostre ampli espai europeu d’itinerància gratuïta.

Els nostres corredors solidaris són un gran èxit.

Recolzant-se en tots aquests èxits , la Comissió treballarà juntament amb Ucraïna per assegurar l’accés sense traves d’aquest país al mercat únic, i viceversa.

El nostre mercat únic és un dels grans èxits d’Europa. Ha arribat el moment que també ho sigui per als nostres amics ucraïnesos.

Per aquest motiu, avui mateix viatjaré a Kíev per tractar detalladament aquesta qüestió amb el president Zelenski.

Senyories:

Un dels ensenyaments d’aquesta guerra és que havíem d’haver escoltat els qui coneixien Putin.

Anna Politkovskaia i tots els periodistes russos que van exposar els seus crims i van pagar per això el preu més alt.

Als nostres amics a Ucraïna, Moldàvia i Geòrgia ia l’oposició a Bielorússia.

A les veus que s’alçaven dins de la nostra pròpia Unió, a Polònia, als països bàltics, a tota Europa Central i Oriental.

Durant anys ens van estar dient que Putin no pararia.

I es van preparar per fer-ho.

Els nostres amics bàltics han fet grans esforços per posar fi a la seva dependència respecte de Rússia. Han invertit en energies renovables, en terminals de GNL i en interconnectors.

Són inversions molt costoses, però la dependència respecte dels combustibles sòlids russos surt molt més cara.

Hem de sortir d’aquesta dependència a tot Europa.

Amb aquesta finalitat, hem decidit adoptar un sistema demmagatzematge conjunt. Hem arribat al 84%, per la qual cosa hem depassat el nostre objectiu.

Però, per desgràcia, amb això no n’hi haurà prou.

Hem diversificat les nostres fonts de proveïment, substituint Rússia per proveïdors més fiables: els Estats Units, Noruega, Algèria i d’altres.

L’any passat, el 40% de les nostres importacions de gas van procedir de Rússia. En aquests moments, la xifra s’ha reduït al 9% de gas de gasoducte.

Avui a les 9:00, la presidenta Von der Leyen pronunciarà el discurs sobre l’estat de la Unió al Parlament Europeu.

En el #SOTEU, farà balanç del darrer any i presentarà els reptes del proper.

Quins han estat els fets i assoliments més destacats d’aquest curs?

Si voleu seguir el discurs en interpretació simultània en català poodeu accedir en aquest enllaç:

https://www.ccma.cat/tv3/directe/debat-sobre-lestat-de-la-unio-europea/oca1/

Si voleu seguir el discurs en interpretació simultània en castellà poodeu veure-ho aquí: