La visualització interactiva proporciona informació sobre els beneficiaris de les convocatòries estatals i catalanes a Catalunya finançades pel Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR). Cal tenir en compte que les dades que es mostren estan en constant evolució i s’actualitzaran de manera periòdica a partir de dades oficials, sense pretendre ser una font de dades exhaustiva.

L’origen de les dades prové de les resolucions definitives d’atorgament publicades a la Seu electrònica de la Generalitat de Catalunya, la Base de Dades Nacional de Subvencions (BDNS), les pàgines web dels ministeris i d’altres organismes dependents convocants.

Pots personalitzar la visualització de les dades d’acord amb els teus interessos i preferències.

https://fonseuropeus.gencat.cat/

 

Avui comença la presidència d’Espanya del Consell de la Unió Europea. Durarà 6 mesos, des de l’1 de juliol del 2023 fins al 31 de desembre.

Però això què comporta?

La Presidència del Consell de la UE és una funció crucial per a l’estabilitat i el funcionament d’Europa. A més, la Presidència no exerceix un individu, sinó un país sencer.

El sistema de Presidències rotatòries existeix des dels inicis de la integració europea. Aquesta funció situa el focus de l’atenció política del continent sobre cadascun dels vint-i-set Estats membres durant un semestre, en què asseguraran el funcionament correcte de gran part de la UE.

Des del mercat únic —que és el mercat únic més gran del món— fins al medi ambient, passant per la seguretat o el subministrament energètic, pràcticament res a Europa escapa a la seva tasca.

La Presidència recau a cada Estat membre només una vegada cada tretze anys i mig, i és tot un esdeveniment.

La presidència s’assigna a un estat membre.

La Presidència -representada per un membre del Govern del país que l’exerceix- presideix les reunions del Consell. Ara mateix és el torn de Suècia.

Els ministres dels vint-i-set països es reuneixen al Consell per debatre sobre legislació que serà aplicable a tota la UE i per assolir acords sobre això. Els ministres participen als debats del Consell que entren dins l’àmbit de les seves responsabilitats.

Per exemple, si s’està debatent la legislació mediambiental, es reuniran els ministres de Medi Ambient de tots els Estats. Bàsicament, la Presidència rotatòria presideix tota la tasca del Consell.

 

La Presidència té quatre comeses principals al si del Consell:

  • la continuïtat del programa de la UE;
  • l’elaboració de legislació ben concebuda;
  • la cooperació entre Estats membres;
  • la cooperació i coordinació amb les altres institucions de la UE

 

 

 

La Presidència fa de «mediador neutral», situant-se per sobre dels seus propis interessos nacionals, per garantir així l’eficàcia. La Presidència exerceix una tasca fonamental juntament amb les altres institucions, ja que la col·laboració és indispensable perquè la UE pugui complir els seus objectius.

Funció de la Presidència

Presideix la majoria de reunions, comitès i grups de treball del Consell. Una excepció important són les reunions del Consell d’Afers Exteriors, presidides per l’alt representant de la Unió per a Assumptes Exteriors i Política de Seguretat, elegit per a un mandat de cinc anys.

La Presidencia planifica y preside las reuniones de ministres i òrgans preparatoris (10 formacions + 150 grups de treball).

La Presidència del Consell també organitza reunions formals i informals a Brussel·les, a Luxemburg i al país amfitrió.

Amb això, es dóna més visibilitat a assumptes destacats i pot tenir un paper important a l’hora de connectar amb la ciutadania i els seus problemes.

Per exemple, el setembre del 2022, Txèquia, que ocupava la Presidència, va organitzar una reunió especial de ministres d’Energia per abordar l’augment desenfrenat de les factures de gas i d’electricitat dels consumidors.

La Presidència representa el Consell en les relacions amb altres institucions de la UE. Negocia texts legislatius amb el Parlament Europeu i tracta amb la Comissió Europea.

Aquesta estreta col·laboració permet a les institucions assolir acords sobre legislació mitjançant debats i negociacions informals.

De fet, la Presidència transforma les prioritats de la UE en decisions formals concretes, guiada pel Consell Europeu.

El Consell Europeu (els dirigents de la UE) es reuneix periòdicament per fixar la direcció i les prioritats polítiques generals de la UE.

La Presidencia también colabora con el presidente del Consejo Europeo (que, recordemos, es distinto del Consejo de la UE) y con el alto representante de la Unión para Asuntos Exteriores y Política de Seguridad.

La Comissió Europea va presentar ahir dues propostes per garantir que els ciutadans i les empreses puguin continuar accedint a bitllets i monedes en euros i pagant amb ells a tota la zona de l’euro, i per establir el marc d’un possible nou format digital de l’euro Banc Central Europeu podria emetre en el futur com a complement de l’efectiu.
L’euro continua sent un símbol de la unitat i de la fortalesa d’Europa. A tota la zona de l’euro i fora, els ciutadans i les empreses han acostumat, durant més de dues dècades, a pagar amb monedes i bitllets en euros. Si bé el 60% de les persones enquestades voldria continuar tenint l’opció d’utilitzar diners en efectiu, un nombre cada vegada més gran de persones opta per pagar digitalment, utilitzant targetes i aplicacions emeses per bancs i altres empreses digitals i financeres. Aquesta propensió es va veure accelerada per la pandèmia de COVID-19.
Per tal de reflectir aquestes tendències, la Comissió va proposar ahir dos conjunts complementaris de mesures per vetllar perquè les persones tinguin les dues opcions de pagament, efectiu i digital, quan vulguin pagar amb diners del banc central:
– Una proposta legislativa sobre el curs legal de l’efectiu en euros per salvaguardar el paper de l’efectiu i garantir que estigui àmpliament acceptat com a mitjà de pagament i que sigui fàcilment accessible per a les persones i les empreses de tota la zona de l’euro.
– Una proposta legislativa per la qual s’estableix el marc jurídic per a un possible euro digital com a complement dels bitllets i les monedes en euros. Aquest marc garantirà que les persones i les empreses puguin gaudir d’una opció addicional, a més de les opcions privades actuals, a l’hora de pagar digitalment amb una forma de diners públics àmpliament acceptats, barats, segurs i resilients a la zona de l’euro, com ara complement de les solucions privades que hi ha actualment. Si bé la proposta d’ahir, una vegada adoptada pel Parlament Europeu i el Consell, establiria el marc jurídic per a l’euro digital, en última instància correspondrà al Banc Central Europeu decidir si emet l’euro digital i quan fer-ho.

El paquet de mesures en detall
Curs legal dels bitllets i monedes en euros
L’efectiu en euros és de «curs legal» a la zona de l’euro. Aquesta proposta té per objecte establir en la legislació allò que això significa realment, centrant-se en les dues «es»: acceptació i accés. Tot i que l’acceptació d’efectiu és alta de mitjana a tota la zona de l’euro, han sorgit problemes en alguns estats membres i sectors. Alhora, algunes persones tenen dificultats per accedir a l’efectiu, per exemple, com a conseqüència del tancament de caixers automàtics i sucursals bancàries.
La proposta d’ahir té per objecte salvaguardar l’acceptació permanent i generalitzada d’efectiu a tota la zona de l’euro i, també, vetllar perquè les persones tinguin prou accés a l’efectiu per poder pagar així si així ho desitgen.
Els Estats membres hauran de garantir l’acceptació generalitzada dels pagaments en efectiu, així com un accés suficient i real a l’efectiu mateix. Hauran de fer un seguiment de la situació, informar sobre això i adoptar mesures per solucionar qualsevol problema detectat. La Comissió podrà intervenir per introduir les mesures que consideri necessàries.
La proposta garantirà que tots els ciutadans de la zona de l’euro tinguin llibertat per triar el mètode de pagament preferit, a més d’accés a serveis bàsics de subministrament d’efectiu. Garantirà la inclusió financera dels grups vulnerables que tendeixen a dependre més dels pagaments en efectiu, com ara la gent gran.

Euro digital
Per adaptar-se a la digitalització creixent de l’economia, el Banc Central Europeu (BCE), igual que molts altres bancs centrals de tot el món, està estudiant la possibilitat d’introduir un euro digital com a complement de l’efectiu. L’euro digital oferiria als consumidors una solució alternativa de pagament a escala europea, a més de les opcions existents actualment. Això significaria més possibilitats d’elecció per als consumidors i un paper més important de l’euro internacional.
Com ara l’efectiu, l’euro digital estaria disponible juntament amb els mitjans de pagament privats nacionals i internacionals existents, com ara targetes o aplicacions. Funcionaria com una cartera digital. Les persones i les empreses podrien pagar amb l’euro digital a qualsevol moment ia qualsevol lloc de la zona de l’euro.
És important assenyalar que estaria disponible per a pagaments tant en línia com fora de línia, és a dir, els pagaments podrien efectuar-se des d’un dispositiu a un altre sense connexió a internet, en una zona remota o aparcaments subterranis. Mentre que les transaccions en línia oferirien el mateix nivell de privadesa de les dades que els mitjans digitals de pagament existents, els pagaments fora de línia garantirien un alt grau de privadesa i protecció de dades per als usuaris, ja que els permetrien realitzar pagaments digitals revelant menys dades personals del que fan ara quan fan pagaments amb targeta, de manera exactament igual que pagant en efectiu, i revelant el mateix que quan retiren efectiu d’un caixer automàtic. Ningú podria veure què paguen les persones amb l’euro digital fora de línia.
Els bancs i altres proveïdors de serveis de pagament de tota la UE distribuirien l’euro digital entre els ciutadans i les empreses. Els serveis digitals bàsics de l’euro es prestarien gratuïtament als particulars. Per fomentar la inclusió financera, les persones que no tinguin un compte bancari podrien obrir i mantenir un compte en una oficina de correus o una altra entitat pública, com ara una autoritat local. A més, seria fàcil dutilitzar, fins i tot per a les persones amb discapacitat.
Els comerciants de tota la zona de l’euro haurien d’acceptar l’euro digital, tret dels comerciants molt petits que optin per no acceptar pagaments digitals, ja que el cost de crear una nova infraestructura per acceptar pagaments en euros digitals seria desproporcionat en aquest cas.
L’euro digital també podria constituir una base sòlida per a una innovació més gran, en facilitar als bancs oferir solucions innovadores als seus clients, per exemple.
L’àmplia disponibilitat i l’ús generalitzat dels diners digitals del banc central també seria important per a la sobirania monetària de la UE, sobretot si altres bancs centrals de tot el món comencessin a desenvolupar monedes digitals. També és important en el context del desenvolupament del mercat de criptomonedes.
La proposta d’ahir estableix el marc jurídic i els elements essencials de l’euro digital, que, una vegada adoptada pel Parlament Europeu i el Consell, permetrien al Banc Central Europeu introduir-hi un euro digital àmpliament utilitzable i disponible. Correspon al BCE decidir si emet l’euro digital i quan fer-ho. Aquest projecte requerirà un important treball tècnic addicional per part del BCE.

L’estudiant Ariadna Ferreres Boquera, de l’Institut Comte de Rius de Tarragona, és la guanyadora de la segona edició del Premi Europa Jove convocat per la Representació de la Comissió Europea a Barcelona i la Fundació Catalunya Europa. El seu treball de recerca titulat Economia sostenible: el valor compartit com a estratègia empresarial ha estat el més ben valorat pel jurat per la qualitat de la recerca, la profunditat d’anàlisi i l’esforç personal.

El jurat també ha concedit aquest any dos accèssits als treballs de recerca: An approximation to Brexit in Northern Ireland de Pol Morales Borràs de l’Institut Mercè Rodoreda de l’Hospitalet de Llobregat; L’extrema dreta 2.0. Què és? Quina influència té a la societat i com es pot combatre? de Luís Martín Miguel de l’Escola Súnion de Barcelona. En ambdós casos, per l’interès i la complexitat de la temàtica.

Premi Europa Jove

El Premi Europa Jove, organitzat per la Representació de la Comissió Europa a Barcelona i la Fundació Catalunya Europa és el primer premi que distingeix treballs d’alumnes de batxillerat sobre temes europeus amb l’objectiu de promoure el coneixement, la recerca i l’interès dels joves per la realitat de la UE. En aquesta segona edició s’han rebut 51 treballs d’alumnes de 43 centres. L’autora del treball premiat rebrà 700 euros i l’oportunitat de viatjar a Brussel·les per conèixer les institucions europees juntament amb els dos autors dels accèssits.

Acte de lliurament

L’acte de lliurament del premi es preveu fer el mes de juny a la seu de la Representació de la Comissió Europea. Durant la cerimònia també es donaran a conèixer les bases del Premi Europa Jove del curs 2023-2024.

Celebrem el Dia d’Europa amb l’alumnat i professorat de Tarragona que participa del programa Erasmus+.

Comencem l’acte recordant el perquè de la creació de la Unió Europea i dels beneficis que tenim gràcies a la seva creació.

Parlem de les experiències dels Erasmus+ per part de professors i alumnes, i de les diferents tipologies d’intercanvis que hi ha: els d’estudis i els de pràctiques externes. Tots asseguren que ha estat una de les millors experiències que han viscut.

L’acte el fem a l’ Institut Martí i Franquès de Tarragona, que s’acomiada de ser escola ambaixadora del Parlament Europeu.

Els centres assistents han estat l’Institut Martí i Franquès, l’Institut Sant Pere i Sant Pau, l’Institut Tarragona, l’Institut Comte de Rius i l’Institut Vidal i Barraquer.

L’objectiu és apropar les polítiques europees a l’estudiantat i posar en valor les prioritats que marca la Comissió Europea

El Centre d’Informació Europe Direct Tarragona presenta el programa d’activitats amb què Tarragona commemorarà enguany el Dia d’Europa. L’objectiu és reivindicar, un any més, una Europa en pau i més unida que mai.

El 9 de maig marca l’aniversari de la històrica Declaració Schuman, en què va exposar la seva idea d’una nova forma de cooperació política a Europa. La proposta de Schuman es considera el començament del que avui és la Unió Europea.

Com a part de la missió d’Europe Direct Tarragona d’organitzar activitats que permetin aterrar en clau local, les prioritats que marca la Comissió Europea, aquest mes de maig proposa un seguit d’actes que, vinculats a aquestes prioritats, serviran, a més a més, per commemorar l’efemèride.  Serà del 3 al 19 de maig.

En primer lloc, aquest dimecres dia 3 de maig se celebrarà la IX Simulació del Parlament Europeu a la URV, presidida en aquesta edició per l’ex eurodiputada Maria Badia.

Dimarts 9 de maig, l’Institut Martí i Franquès, com a escola ambaixadora europea, acollirà una trobada de centres que tenen projectes Erasmus+ del territori per intercanviar impressions i presentar propostes noves pel curs vinent.

Serà l’endemà, dimecres 10 de maig, quan es realitzarà l’activitat central d’aquesta commemoració a la plaça Corsini. A partir de les 10 h i sota el lema “Units en la diversitat”, l’alumnat d’Animació Sociocultural de l’Institut Vidal i Barraquer dinamitzarà diferents activitats a la plaça per apropar la idea d’Europa a alumnes de Cicle Superior de diferents escoles de la ciutat.

El divendres 12 de maig, una representació de l’alumnat que haurà participat els dies 27 i 28 d’abril i 5 de maig al Let’s Clean Up Europe recollint residus abocats en diferents espais naturals de la ciutat, seran els encarregats de realitzar una plantada d’arbres commemorativa del Dia d’Europa al Parc de la Ciutat, a partir de les 15.30 h.

Tarragona també rebrà els Equipo Europa de Catalunya i València, una associació juvenil europeista i no partidista creada el 2019 amb l’objectiu de promoure la Unió Europea entre els joves i fomentar la participació política de la joventut. Durant la seva estança a la ciutat, participaran de les diferents activitats relaciones amb la commemoració del Dia d’Europa i el mateix dia 12 de maig plantaran una olivera amb l’alumnat de Tarragona.

D’altra banda, torna el conta-contes Kalòpsia: un planeta no tan diferent a les escoles de Tarragona. Es tracta d’un conte editat per la Representació de la Comissió Europea a Barcelona que explica de forma amena i dinàmica què és la Unió Europea i quins són els seus orígens i com de gran és la diversitat que uneix i enriqueix tots els seus ciutadans i ciutadanes. El dia 8 de maig, Kalòpsia estarà a l’Escola Bonavista, el 12, a l’escola La Candela, de Valls, i el 19 de maig a l’escola Els Àngels i Marcel·lí Domingo.

Dijous 18 de maig al Teatret del Serrallo, tindrà lloc la representació de l’obra de teatre La idea d’Europa i hi participarà l’alumnat de l’INS Martí i Franques i l’Escola Vedruna. L’espectacle recull i exposa les principals nocions i els conceptes que han contribuït a la gènesi, evolució i desenvolupament i plasmació política i institucional de l’anomenada “Idea d’Europa”. Aquest espectacle va rebre, la tardor de 2022, el Premi d’Arts Escèniques al muntatge teatral d’Òscar Intente per la fidelitat i l’eficàcia amb què trasllada a escena l’assaig de George Steiner.

D’altra banda, aquests dies continuen les xerrades i la Simulació del Parlament a escoles i instituts com a La Salle Tarragona, a l’Ins Domènech i Muntaner (Reus), Pau Delclòs o Escola Campclar.

El Centre d’Informació Europe Direct Tarragona és el punt d’informació i assessorament que l’Ajuntament de Tarragona té a disposició de la ciutadania des de fa 14 anys per tot allò que està relacionat amb la Unió Europea: consultes sobre les polítiques, els programes i les prioritats de la UE.

L’esdeveniment ha tingut lloc al Palau Firal i de Congressos el 26 i 27 d’abril i ha mostrat una àmplia oferta formativa, amb més de 30 de centres de formació professional de les comarques tarragonines 

La fira ha concentrat en un únic espai l’àmplia oferta formativa que existeix al territori, amb la participació de més d’una trentena de centres de formació professional i ocupacional de les comarques tarragonines.  

Durant la fira, els nois i noies estudiants del territori han pogut conèixer de primera mà l’oferta formativa de cada institut en un moment en què han de triar estudis i sortides professionals. La fira s’adreça, principalment, a l’alumnat dels darrers cursos de l’Educació Secundària Obligatòria (ESO), però també a professionals de l’àmbit educatiu i a persones interessades a millorar la seva ocupabilitat a través de l’actualització professional. 

La principal novetat d’enguany és que, a banda dels centres formatius, la fira Camins d’FP ha comptat amb sis estands expositors de diferents sectors econòmics del territori: de la construcció, del metall, el sector químic, serveis industrials, hoteleria i turisme i instal·lacions energètiques. Aquests estands estan gestionats per els següents agents sectorials: AEQT, APEMTA, AEST, Fundació Laboral de la Construcció, Foconta, Gremi d’empreses instal·ladores de Tarragona, Ematsa, Comaigua, AEH i FEHT.

Durant la presentació, el conseller d’Educació i Ocupació de l’Ajuntament de Tarragona, Manel Castaño, ha destacat que en l’edició d’enguany “s’ha posat en el centre sectors de gran ocupabilitat però amb baixa demanda i que necessiten talent”.

Per la seva banda, Sofia Moya, directora territorial del Departament d’Empresa i Treball, Serveis Territorials a Tarragona, ha manifestat que “l’evolució de la fira és incloure oferta i demanda específica del territori, donar més rellevància a les experiències vivencials i potenciar la part orientativa i la visió de sostenibilitat”.

Finalment, Diego Cañavate, director adjunt del Departament d’Educació, Serveis Territorials a Tarragona, ha manifestat que la fira “no s’adreça només a alumnes i joves sinó a tota la població perquè l’FP té oferta per a tothom”.

 

Activitats educatives i lúdiques

Aquesta és la quarta vegada que se celebra aquest esdeveniment i la segona que l’acull la ciutat de Tarragona. La fira oferirà un espai d’orientació acadèmica i professional adreçat a les persones que tinguin interès a desenvolupar itineraris curriculars vinculats a l’FP i diverses activitats lúdiques, esportives i educatives que es duran a terme tant dins com fora del recinte firal.

Dins del recinte hi haurà demostracions de tall de pernil, de realitat virtual, tallers de cuina, de pròtesis dentals entre d’altres i a l’espai exterior estan programades activitats demostratives de tècniques de soldadura, activitats amb cavalls, activitats esportives diverses, activitats amb vehicle d’emergències, activitats forestals i de jardineria.

La fira està organitzada conjuntament entre els ajuntaments de Tarragona, Reus, Valls, Cambrils, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant; els consells comarcals del Priorat i de la Conca de Barberà; la Diputació de Tarragona; el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i el Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE).  

A banda de totes les institucions organitzadores, la fira Camins d’FP compta amb la col·laboració de Tarragona Turisme, el Port de Tarragona, la Cambra de Comerç de Tarragona, Bic Graphic, Sorigué, Parc Central, el Consell d’FP de Tarragona i el centre d’informació Europe Direct Tarragona

 

L’acció començarà la setmana vinent i forma part d’una proposta a tot Europa per conscienciar sobre els residus que es llencen de manera incontrolada a la natura

El Centre d’Informació Europe Direct de l’Ajuntament de Tarragona programa la jornada Let’s Clean Up Europe, una acció comuna a tot Europa per conscienciar sobre la quantitat de residus que es llencen de manera incontrolada a la natura i promoure accions de sensibilització a través de la recollida d’aquests residus abocats il·legalment als boscos, platges i rius, entre altres.

Aquest és el setè any que Tarragona acull aquesta acció de conscienciació mediambiental i que comptarà amb la participació de prop d’un miler d’alumnes de deu escoles i instituts de la ciutat.

El Let’s Clean Up Europe de Tarragona es realitzarà en tres jornades. La primera tindrà lloc aquest dijous 27 d’abril a l’entrada de Bonavista. L’alumnat de l’escola Joan XXIII de Bonavista serà qui protagonitzarà aquesta neteja. L’endemà divendres es farà una batuda a la platja del Miracle de la mà del curs de 2n d’ESO del Col·legi Teresianes.

La següent jornada serà la més multitudinària. Comptarà amb la participació d’uns 800 alumnes i tindrà lloc el divendres 5 de maig a diversos espais de la ciutat. Hi participaran alumnes de 1r d’ESO de l’institut Torreforta i de 6è de La Salle Torreforta que netejaran la zona de l’Albada; 3r i 5è de primària de l’escola Pràctiques i de 2n d’ESO de l’institut Sant Pere i Sant Pau netejaran la zona del Pont del Diable; 4t de primària i 4t de secundària de Lestonnac–L’Ensenyança netejaran la zona del Llorito; 5è de primària de l’escola PAX netejarà el Parc de la Muntanyeta; alumnes de l’institut-escola Arrabassada netejaran l’entorn l’ermita de la Salut; i 3r d’ESO del Col·legi Carmelites netejarà la zona del Riu Francolí des de l’avinguda de Roma fins a la desembocadura. Per últim, els integrants del Fòrum d’Estudiants Europeus de Tarragona, AEGEE, també participaran netejant el Camí de Ronda des de la platja Llarga el dia 6 de maig, acabant així amb les jornades de neteja a Tarragona.

Una representació de l’alumnat participant al Let’s Clean Up Europe d’aquest 2023 serà l’encarregat, el 12 de maig, de realitzar la plantada d’arbres que commemorarà el Dia d’Europa al Parc de la Ciutat.

Activitats com el Let’s Clean Up Europe o la celebració del mateix Dia d’Europa formen part del programa d’activitats que cada any impulsa el Centre d’Informació Europe Direct Tarragona per apropar les polítiques europees a la ciutadania.

Tarragona Ràdio ha editat un vídeo per resumir la jornada que vam fer amb les escoles de Tarragona en motiu del DENIP sota el títol Les Bones Notícies.

https://fb.watch/jYILR0w01G/

Pel·lícules com Alcarràs, El triángulo de la tristeza, Burning Days, Close i Will-O’-The-Wisp es podran veure gratuïtament als Serveis Territorials del Departament de Cultura de la Generalitat

Aquest és el segon any consecutiu que Tarragona gaudeix de les projeccions de les pel·lícules finalistes a obtenir el premi del públic del certamen de Cinema Europeu Lux. L’objectiu és que els tarragonins i les tarragonines, d’igual manera com ho faran altres ciutadans europeus, puguin valorar-les.

La proposta forma part dels actes que anualment organitza el Centre d’Informació Europe Direct Tarragona per apropar Europa a la ciutadania, i permetre la participació i la reflexió també a través de la cultura. Aquesta segona edició és possible gràcies a la col·laboració dels SSTT de Cultura de la Generalitat a Tarragona.

El cicle de cinema arrencarà el dilluns 17 d’abril, amb El triángulo de la tristeza (Suècia, 2022), una comèdia satírica d’humor negre al voltant de la discriminació per raó de sexe i raça, estrenada al Festival de Cinema de Canes i guardonada amb la Palma d’Or. Està escrita i dirigida per Ruben Östlund i protagonitzada per Harris Dickinson, Charlbi Dean i Woody Harrelson.

Dimarts, excepcionalment a les 17h, es projectarà Close, una pel·lícula dramàtica, coproducció belga-neerlandesa-francesa sobre la descoberta de la sexualitat LGTBIQ i l’assetjament escolar dirigida per Lukas Dhont, amb guió de Dhont i Angelo Tijssens. El repartiment compta amb Eden Dambrine, Gustav de Waele, Émilie Dequenne i Léa Drucker. Ha guanyat el Gran Premi del Jurat a la secció oficial del Festival de Canes 2022, amb nominació a la Palma d’Or i a la Queer Palm. Nominada com a Millor Pel·lícula en llengua no anglesa en la 95a edició dels Premis Oscar.

L’endemà tindrà lloc el film Burning Days (Turquía 2022), una pel·lícula de cooproducció turca-francesa-alemanya, un retrat del populisme, de la homofòbia i la intolerància a Turquia. Escrita i dirigida per Emin Alper.

Dijous es podrà veure Will-O’-The Wisp (Portugal, 2022). És una comèdia romàntica musical al voltant de la lluita contra el canvi climàtic, dirigida per João Pedro Rodrigues i protagonitzada per Mauro Costa.

Finalment, serà Alcarràs la pel·lícula que divendres a les 19 h tancarà el cicle de cinema. Alcarràs és una pel·lícula d’autor dramàtica de coproducció internacional dirigida per Carla Simón al voltant del progrés de la industrialització front a l’agricultura i de la desaparició progressiva de l’estil de vida rural.

La projecció de totes les pel·lícules es farà en VOSE i es podran veure als Serveis Territorials del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya gratuïtament, carrer Major 14. Excepte dimarts, les sessions començaran a les 19h. Accés limitat a l’aforament de l’espai.

El Centre d’Informació Europe Direct Tarragona és el punt d’informació i assessorament que l’Ajuntament de Tarragona té a disposició de la ciutadania des de fa 14 anys per tot allò que està relacionat amb la Unió Europea: consultes sobre les polítiques, els programes i les prioritats de la UE.