Next Generation EU. El nom que la Unió Europea (UE) ha donat al paquet d’ajuts per a la recuperació econòmica és prou explícit. El moment històric que vivim, amb la crisi del COVID19 i l’emergència sanitària colpejant Europa, suposa un gran repte per a tots, també per les institucions europees. Ens hi juguem el futur amb el pla de recuperació per a Europa, amb les reformes i inversions necessàries per fer-hi front.

Seminari en línia organitzat per EDTGN i el Port de Tarragona.

Se’n va parlar al seminari en línia organitzat per Europe Direct Tarragona i el Port de Tarragona, amb el suport de la representació de la Comissió Europea a Barcelona i l’Ajuntament de Tarragona, al qual van assistir més de 85 persones, representants d’empreses i de l’Administració que van poder aprofundir en les polítiques europees per reactivar l’economia de la Unió. En total 750.000 milions d’euros, dels quals 360.000 milions d’euros seran préstecs i 312,5 milions, subvencions. En el cas d’Espanya, està previst que arribin 140.000 milions d’euros.

Tots cinc ponents, entre els quals alts càrrecs de la UE i representants tarragonins, van coincidir que ens trobem davant una gran oportunitat, i hem de ser capaços de “produir sinergies” per tirar endavant projectes transformadors al territori, ja que com va dir l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, “necessitem inversions transformadores, amb efecte multiplicador i en la línia verda i digital del futur”.

Empreses i administracions que optin a aquest paquet de subvencions de la UE hauran de presentar els seus projectes en clau nacional, de manera que cada Estat membre lliurarà a Europa el seu propi Pla d’inversions i reformes per al període 2021-2023, a l’abril, implicant i integrant així a tots els sectors econòmics i agents socials de l’Estat. El període per executar les actuacions és fins al 2026.

Inversions orientades a resultats
La pandèmia, a diferència de l’anterior crisi econòmica del 2008, ha comportat un canvi radical també en els plantejaments de la Unió. La recepta ara ja no és retallar el deute públic. Al contrari, el Next Generation es finançarà amb deute públic europeu a llarg termini; Europa s’endeutarà fins a l’any 2058 per sortir de la crisi actual.

És per això que “s’analitzaran molt bé les propostes perquè els diners es destinin realment a inversió i reformes, no són diners per pagar despesa corrent. Es mirarà amb lupa que els projectes vagin en la línia dels objectius europeus, no s’acceptaran projectes que perjudiquin l’objectiu zero emissions contaminants per l’any 2050, per exemple”, va deixar clar Rosa M. Aldea, directora general adjunta de la Direcció General de Pressupostos de la Comissió Europea. Entre els mecanismes de control va citar que “es farà un primer pagament, però la resta dels diners es transferiran en funció dels resultats, i no segons els costos del projecte, com fins ara”.

 En efecte, els plans hauran d’anar alineats amb l’estratègia europea. Els diners que arribin de Brussel·les són per avançar en la cohesió econòmica, social i territorial d’Europa, per reforçar el mercat únic, mitigar l’impacte social i econòmic de la pandèmia i impulsar les transicions ecològica i digital. Aldea va afegir que els Estats hauran d’incloure i impulsar les recomanacions que cada any els fa la Comissió perquè “si no hi ha reformes, no hi ha finançament. És una oportunitat única per introduir les reformes que es necessiten des de fa anys”.

Les empreses del territori, ben posicionades
Amb tot, aquesta alt càrrec del pressupost comunitari es va mostrar optimista pel que fa a les perspectives de les empreses del territori per accedir a aquests ajuts europeus, citant Catalunya com la primera regió europea en atraure recursos d’innovació per a les PIMES i la bona experiència de les empreses catalanes en optar a altres fons europeus, com els H2020 o el Pla Junker.

En aquesta línia van anar també les intervencions del president del Port de Tarragona, Josep Maria Cruset, i del director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost, reivindicant projectes del territori ja en marxa i la visió de canvi de paradigma amb què es treballa ja avui. En són bons exemples, com es va constatar ahir en les presentacions dels seus responsables, el Pla de Sostenibilitat Agenda 2030 del Port de Tarragona, que preveu reduir el 99% de la petjada de carboni de les instal·lacions portuàries, o el paper de la pròpia ARC per impulsar l’economia circular.

I és que “no tenim Planeta B”, va dir Tost, amb la qual cosa el futur, i així ho preveu la normativa europea i l’accés als Next Generation, passa per millorar la recollida selectiva, optimitzar els residus que avui van als abocadors (“Europa no pot assumir 250 milions de tones anuals en dipòsits de residus d’avui dia”) i estalviar matèries i recursos promovent un canvi en la producció i el consum perquè, diu el responsable de l’ARC, les empreses productores hauran de resoldre la vida útil dels seus components o acabaran expulsades del mercat. Caldran mesures de fiscalitat, subvencions i impulsar l’ecodisseny. El món serà circular, o no serà”.

Pacte Verd i Digitalització, claus de futur
De fet, el 37% dels diners que injectarà el Next Generationa les economies de la Unió anirà destinat a polítiques i projectes del Pacte Verd contra el canvi climàtic (energies netes i sostenibilitat) i el 20% del fons és per a la transformació digital. Perquè, ho va dir Jorge Castro, membre de la unitat de Desenvolupament i Coordinació de la Política Digital i també ponent del seminari d’EDTGN, “necessitem tecnologia més verda i aprofitar la tecnologia per assolir els objectius de Sostenibilitat”: una Europa climàticament neutra l’any 2050.

I per justificar-ho va posar com a exemple la petjada de consum en productes electrònics i del sector TIC de la Unió, que avui “representa entre el 5 i el 9% del consum global de l’electricitat i més del 2% de les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle, però que de no controlar-se augmentaran fins al 14% l’any 2040”. “Cada europeu produeix 16 quilos de residus electrònics l’any. Cal augmentar la vida útil dels dispositius, evitar l’obsolescència programada i promoure la reparació, reciclatge i ús eficient dels recursos”, va afegir Castro.

De fet, el Next Generationvol impulsar la transició ecològica en la nova estratègia digital europea i, va explicar aquest responsable de la UE, es fonamenta en tres punts bàsics: assolir la neutralitat climàtica dels centres de dades i xarxes de banda ampla europeus, promoure l’intercanvi de dades i la creació d’un espai europeu comú, i donar suport a l’economia circular. En va citar alguns exemples, com el passaport digital de productes o la Iniciativa Destino: la Tierra, clonant digitalment el planeta per predir catàstrofes ambientals.

Per aquelles empreses que volen apostar per la seva competitivitat i optar als fons europeus d’aquesta nova generació, en la simbiosi Verd-Digital està el quid essencial del Next Generation EU.

A continuació et deixem la jornada en vídeo:

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *