Francesc Roca és conseller d’Educació, Ocupació i Desenvolupament Econòmic de l’Ajuntament de Tarragona
La Setmana Europea de la Formació Professional del 20 al 24 de novembre és una iniciativa de la Comissió Europea que té com objectiu fer més atractiva la formació professional i ressaltar exemples d’excel·lència i qualitat. És un moment per compartir: pràctiques docents innovadores, programes de formació professional d’èxit que fomentin el aprenentatge professional, les millores de les competències, el reciclatge professional , les relaciones escola –empresa. I és una oportunitat per conèixer les estratègies europees en matèria de formació professional.
Davant l’actual situació econòmica, la Unió Europea ha rellançat l’estratègia de Lisboa cap a un nou horitzó per a l’any 2020 amb l’objectiu d’aconseguir un creixement intel·ligent, sostenible i integrador. Per a aconseguir-ho, són cabdals les actuacions que es determinen en relació a la formació i aprenentatge al llarg de la vida.
Més en concret, en el paper que la educació i formació han de jugar en la consecució dels objectius 2020, el Consell Europeu destaca que cal reforçar les oportunitats d’aprenentatge permanent per a tothom i en tots els nivells de l’educació i la formació, millorant en especial l’atractiu i l’adequació de la Formació Professional, i augmentant la participació en l’aprenentatge dels joves i adults que s’enfronten a dificultats excepcionals per a accedir al mercat laboral.
Així mateix, destaca la necessitat de millorar la determinació de les necessitats en matèria de formació, incrementar la seva adequació al mercat laboral, facilitar l’accés a la formació permanent, a l’orientació, i garantir la transició entre el món de la formació i el de l’ocupació.
Segons estudis de l’OCDE, dos terços de l’ocupació que es generi fins al 2020 estarà relacionada amb categories professionals de tècniques vinculades a la Formació Professional.
Unes altres dades publicades són les de l’oficina d’estadística europea, Eurostat, què amb motiu del Dia internacional de la Joventut indiquen que els joves d’entre 20 i 24 anys que ni estudien ni treballen, s’han incrementat en els últims 10 anys i han passat de representar el 13,2% del 2006 al 22,2% a finals del 2015. En el conjunt de la Unió Europea (UE) aquest percentatge és del 17,3%.
El nombre joves que ni estudien ni treballen ha crescut a Espanya els últims nou anys el 9%. Espanya és el tercer país de la Unió Europea on més creix aquest col·lectiu, segons Eurostat. En el cas contrari hi ha Alemanya, el país on més ha disminuït la taxa que des del 2006 ha estat d’un 5,9%, seguit de Bulgària (5,3%), Suècia (3,4%), República Txeca (2,9%) i Polònia (2,8%).
En aquest marc 2020, la formació professional ha de respondre, tant a les necessitats de formació inicial, com a les necessitats de qualificació i requalificació de les persones per tal de facilitar la formació al llarg de la vida i donar a la societat una resposta de professionalització dinàmica i ajustada a les demandes socials i econòmiques de cada moment i de cada sector.
Aquesta nova perspectiva sobre la formació professional haurà de conduir a canviar l’estructura de la població activa del nostre país, caracteritzada per un elevat nombre de persones sense cap qualificació o sense qualificació reconeguda i un nombre insuficient de persones titulades en formació professional.
Un canvi en aquesta estructura afavorirà que hi hagi més persones formades i amb millor qualificació a fi i efecte d’afavorir la seva inserció, reinserció o progressió laboral, alhora que estimularà el foment de la iniciativa empresarial i augmentarà la competitivitat intel·ligent i sostenible de les nostres empreses.
Per a la consecució d’aquests objectius, l’actual formació professional ha de continuar impulsant enfocaments de formació oberts i flexibles que permetin als ciutadans definir la seva trajectòria individual.
A Catalunya, en els darrers anys s’ha impulsat la definició i la posada en marxa d’un nou model que ja ha obert la via per a començar una transformació de la formació professional com un projecte de país.
Tot i l’esforç fet, cal que s’avaluïn els resultats i no es perdin de vista els següents principis rectors alienats amb la missió d’una formació professional de present i de futur:
La innovació, per aportar noves perspectives per afrontar els reptes de futur i adaptar-se permanentment a les necessitats sectorials i territorials del sistema productiu.
La integració, per que tot el sistema de formació comparteixi una mateixa estratègia i uns objectius comuns.
La qualitat, un sistema de formació orientat a respondre tant a les necessitats de desenvolupament econòmic com a les de qualificació de les persones al llarg de la vida.
L’articulació, per a consolidar la coherència de tot el sistema facilitant les passarel·les amb l’educació general i amb l’ocupació.
L’accessibilitat, per a totes les persones al sistema de formació professional, el qual ha de formar part de l’espai europeu de formació i qualificació.
La flexibilitat, per adaptar-se a les necessitats de les empreses i les persones al llarg de la vida.
La participació activa de les empreses i dels agents socials, per a respondre a les seves necessitats i contribuir així a millorar la competitivitat de l’economia catalana.
La coresponsabilitat dels departaments de la Generalitat de Catalunya, de l’administració local i dels agents econòmics i socials.
En definitiva, un model que impulsi i estengui una cultura de formació permanent al llarg de la vida, i que contribueixi al prestigi de la formació professional en la societat i en les empreses. Un model de formació professional a on “tothom guanya”, on la col·laboració i la responsabilitat compartida és avui i demà necessària.
Francesc Roca
Conseller d’Educació, Ocupació i Desenvolupament Econòmic
Ajuntament de Tarragona
