Nova política agrícola comuna: prevista per a l’1 de gener de 2023

L’aprovació dels 28 plans estratègics (un per cada país de la UE i dos en el cas de Bèlgica) per part de la Comissió Europea marca l’inici de la nova política agrícola comuna, prevista per a l’1 de gener del 2023.
264.000 milions d’euros de finançament de la UE ajudaran els agricultors europeus en la transició cap a un sector agrícola sostenible i resilient, i contribuiran a preservar la vitalitat i la diversitat de les zones rurals. El cofinançament i el finançament nacional complementari elevaran el pressupost públic total destinat als agricultors i les comunitats rurals a 307.000 milions d’euros per al període 2023-2027. Altres programes que entren en l’àmbit de competències de la PAC sense estar inclosos en els plans estratègics de la PAC, com ara el programa POSEI per a les regions ultraperifèriques, el programa escolar de la UE i els programes de promoció, rebran un finançament addicional de la UE per valor de 6.000 milions d’euros.

Una PAC més justa

Tots els plans estratègics donen suport a una renda agrícola viable i la resiliència del sector agrícola com a objectius fonamentals. A continuació hi ha alguns exemples de l’ajuda prestada:
– Els pagaments directes de la PAC segueixen sent una xarxa de seguretat per als agricultors. Cada any es distribuiran entre els agricultors elegibles prop de 20.000 milions d’euros en concepte d’ajuda bàsica a la renda. Tanmateix, aquesta ajuda està condicionada al fet que els agricultors apliquin normes bàsiques reforçades en matèria de bones condicions agràries i mediambientals (BCAM). S’espera que les BCAM s’apliquin a prop del 90% de les terres agrícoles de la UE.
– La nova PAC concedirà ajudes públiques més quantioses als que més les necessitin. Les petites i mitjanes explotacions de 25 països de la UE rebran més ajudes a la renda gràcies a un pagament redistributiu que puja al 10,6% de tots els pagaments directes. Aquest import pujarà a 4.000 milions d’euros anuals. Aquesta xifra és 2,5 vegades superior a la dels pagaments redistributius a càrrec de la PAC actual (2014-2020), que només concedeixen deu Estats membres.
– Per ajudar els agricultors a fer front a les crisis, el 15% de les explotacions agrícoles de la UE rebran ajuts per subscriure primes d’assegurança i participar en fons mutuals o altres instruments de gestió de riscos.
– El nivell d’ajuda a les proteaginoses/lleguminoses a través de l’ajuda a la renda associada augmentarà un 25% en comparació del 2022. Això contribuirà a reduir la dependència dels agricultors de la UE respecte de les importacions i l’ús de determinats fertilitzants . Altres disset sectors que travessen dificultats també rebran ajuda associada, que arribarà al 21% de les explotacions agrícoles de la UE.

Una PAC més ecològica

Tres de cada deu objectius específics de la PAC es refereixen directament al medi ambient i al clima. Gràcies a la clàusula de no retrocés, els Estats membres han de demostrar en els seus plans de la PAC objectius més alts que actualment. Això es tradueix a la PAC més ambiciosa de la història des d’una perspectiva mediambiental i climàtica.
– Als plans estratègics de la PAC, prop de 98 000 milions d’euros, la qual cosa equival al 32 % del finançament total de la PAC (finançament de la UE i cofinançament), es destinaran a generar beneficis per al clima, l’aigua , el sòl, l’aire, la biodiversitat i el benestar animal, i fomentar pràctiques que vagin més enllà de la condicionalitat obligatòria. Si examinem el desglossament d‟aquest import entre els diferents instruments i fons, el 24 % dels pagaments directes es destina a règims ecològics i el 48 % de la despesa en desenvolupament rural de tots els plans sustentarà completament els objectius mediambientals i climàtics.
– Els plans incentivaran els gestors de terres a emmagatzemar carboni al sòl i la biomassa, a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEI) ia contribuir a l’adaptació al 35% de la superfície agrícola de la UE mitjançant les pràctiques de gestió adequades, per exemple, gestió extensiva de pastures, cultiu de lleguminoses i cultius de captura, fertilització orgànica o agrosilvicultura.
– D’acord amb les noves obligacions dels agricultors, es preveu la rotació de cultius al voltant del 85% de les terres cultivables que reben ajut a càrrec de la PAC de la UE. Això contribuirà a pertorbar els cicles de plagues i malalties i, per tant, reduirà lús de plaguicides i els riscos que porten aparellats. Per continuar avançant, més del 26% de les terres agrícoles de la UE rebran ajuda, entre altres coses, per aplicar una gestió integrada de plagues i emprar mètodes no químics de control de plagues o agricultura de precisió.

– L’ajuda de la PAC a la producció ecològica el 2027 gairebé duplicarà la superfície finançada el 2018. Això contribuirà en gran mesura a assolir els objectius nacionals dels Estats membres d’augmentar la superfície ecològica perquè oscil·li entre el 5 i el 30 % el 2030.
– Les inversions previstes a la producció d’energia renovable a les explotacions agrícoles afegiran 1 556 MW a la capacitat de producció d’energia de la UE.

Una PAC més social

Tal com s’indica a la visió a llarg termini per a les zones rurals de la UE, les zones rurals de la Unió travessen dificultats diverses, per exemple, en matèria de despoblació, accés als serveis bàsics i millora d’aquests, oportunitats d’ocupació i necessitat de millorar la connectivitat. La PAC invertirà en el teixit social i econòmic de les zones rurals de la UE.
– L’ajut específic als joves agricultors ocupa un lloc important a cada pla aprovat, i els països de la UE van superar el requisit mínim de dedicar el 3 % dels seus pagaments directes al relleu generacional. En total, un total de 8.500 milions d’euros de despesa pública ajudarà els joves agricultors a establir-se, invertir en la seva activitat i mantenir-la durant els primers anys. En el període comprès entre 2023 i 2027, es preveu que un total de 377.000 nous joves agricultors s’estableixin com a agricultors a temps complet. Alguns Estats membres preveuen nous esforços per fomentar la successió d’explotacions agrícoles, millorar la igualtat de gènere a les zones rurals i reforçar la posició de les dones a l’agricultura.
– El desenvolupament local també es veu impulsat pel 7,7 % del Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (Feader) dedicat a les estratègies de desenvolupament local participatiu (l’anomenat enfocament LEADER), cosa que representa 5 000 milions d’euros. Un cop implantades, s’espera que aquestes estratègies cobreixin el 65% de la població rural europea.
– Per primera vegada, els pagaments de la PAC estaran vinculats al respecte de determinades normes socials i laborals de la UE i s’incentivarà els beneficiaris perquè millorin les condicions de treball a les explotacions.
– Els plans donaran suport a les inversions perquè la vida i el treball a les zones rurals siguin més atractius, amb l’objectiu de crear com a mínim 400.000 llocs de treball. Així mateix, es donarà suport a la inversió en tecnologies i serveis digitals per optimitzar l’eficiència en l’ús dels recursos.
– Més de 6 milions de persones es beneficiaran directament de l’assessorament, formació i intercanvi de coneixements finançats amb càrrec a la PAC, o participaran en projectes d’innovació en el marc de l’Associació Europea per a la Innovació, centrant-se en els resultats mediambientals i climàtics o en els aspectes socials i rurals.

Context

La Comissió Europea va presentar la seva proposta de reforma de la política agrícola comuna (PAC) el 2018, mitjançant la qual va introduir una nova manera de treballar per modernitzar i simplificar la política agrícola de la UE. La nova legislació de la PAC es va adoptar formalment el 2 de desembre del 2021.
El termini fixat pels col·legisladors perquè els Estats membres presentessin els seus respectius plans estratègics de la PAC era l’1 de gener del 2022. Després de rebre els plans, la Comissió va enviar cartes d’observacions a tots els Estats membres abans del 25 de maig del 2022 Les cartes es van publicar al lloc web Europa juntament amb les respostes de tots els Estats membres, d’acord amb el principi de transparència. Després es va reprendre un diàleg sistemàtic entre els serveis de la Comissió i les autoritats nacionals per resoldre les qüestions pendents i ultimar els plans revisats de la PAC. Es va examinar detingudament el nivell d’ambició respecte als objectius climàtics i mediambientals de la UE i la contribució a les metes establertes a l’Estratègia «De la Granja a la Taula» ia l’Estratègia sobre Biodiversitat de la Comissió.

A la llum de l’actual augment dels preus de les primeres matèries i l’energia després de l’agressió russa contra Ucraïna, la Comissió ha convidat els Estats membres a estudiar la possibilitat de revisar els seus plans estratègics de la PAC per reforçar la resiliència del sector, augmentar la producció d’energia renovable i reduir la dependència dels fertilitzants sintètics amb mètodes de producció més sostenibles, d’acord amb les comunicacions sobre seguretat alimentària i fertilitzants. Per continuar ajustant-se a les finalitats perseguides a la llum de la ràpida evolució de les dificultats, els plans estratègics de la PAC seran objecte d’un seguiment estret i es modificaran quan sigui necessari durant el període d’execució.