La comissió ha adoptat un paquet complementari de mesures excepcionals de suport a el sector vitivinícola, arran de la crisi de la COVID19 i les seves conseqüències en el sector. Aquestes noves mesures inclouen una autorització temporal que permet als agents econòmics autoorganitzar mesures de mercat, l’increment de la contribució de la Unió Europea per als programes nacionals de suport a el sector vitivinícola i la introducció de el pagament de bestretes per a la destil·lació i l’emmagatzematge en casos de crisi.

Janusz Wojciechowski, comissari d’Agricultura i Desenvolupament Rural, ha declarat que “el sector vitivinícola ha estat un dels més afectats per la crisi del coronavirus i les mesures de confinament corresponents adoptades a tota la UE. El primer paquet de mesures específiques de mercat adoptat per la Comissió ja ha prestat un suport considerable. No obstant això, les incerteses que envolten la magnitud de la crisi a nivell de la UE i mundial, així com un estret seguiment de mercat, ens han portat a proposar un nou paquet de mesures per al sector vitivinícola. Estic convençut que aquestes mesures produiran ràpidament resultats concrets per al sector vitivinícola de la UE i aviat proporcionaran estabilitat a el sector”.

El sector vitivinícola és un dels sectors agroalimentaris més afectats, a causa dels ràpids canvis en la demanda i a el tancament de restaurants i bars a tota la UE, que no ha estat compensat pel consum intern.

A més d’aquestes mesures de suport al sector vitivinícola, el sector de les fruites i hortalisses també es beneficiarà d’un increment de la contribució de la UE (de l’50% a l’70%) per als programes gestionats per les organitzacions de productors. Això proporcionarà una major flexibilitat a les organitzacions de productors en l’execució dels seus programes.

Aquestes mesures complementen el paquet recentment adoptat, que va beneficiar a el sector vitivinícola gràcies a la flexibilitat oferta en virtut dels programes de suport a l’mercat. Aquest paquet incloïa, per exemple, una major flexibilitat de les eines per controlar el potencial de producció, l’anomenada collita en verd, i la possibilitat d’incloure noves mesures temporals, com la destil·lació de vi en cas de crisi o una ajuda per a l’emmagatzematge de vi en cas de crisi.

 

La Comissió Europea ha llançat el qüestionari “COVID19: Emergència, recuperació i millora”. El qüestionari pot ser completat de forma anònima i voluntària per ciutadans majors d’edat, que resideixin o hagin residit a Espanya durant l’estat d’alarma. El qüestionari inclou preguntes generals i específiques sobre la crisi, principalment relacionades amb la interrupció dels serveis essencials.
La informació es farà servir per a comprendre millor les percepcions, necessitats i prioritats de el públic afectat per l’emergència del Coronavirus. El qüestionari forma part d’una visió estratègica a llarg termini que té com a objectiu millorar la preparació de la societat per a possibles futures crisis. Això inclou, entre d’altres, la identificació i mitigació de les vulnerabilitats associades a factors com el canvi climàtic o els sistemes complexos.
La data límit per emplenar el qüestionari és el 15 de juny de 2020.
Podeu accedir al qüestionari clicant aquí

La Comissió Europea ha presentat la seva proposta de pla de recuperació econòmica. Per garantir que aquesta recuperació sigui sostenible, inclusiva i justa per a tots els estats membres, la Comissió proposa crear un nou instrument de recuperació econòmica anomenat “La UE de la propera generació”, que s’integrarà en un pressupost europeu a llarg termini potent, modern i renovat. La Comissió també ha donat a conèixer el seu programa de treball actualitzat per al 2020, que donarà prioritat a les mesures necessàries per impulsar la recuperació econòmica i la resiliència d’Europa.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen ha explicat que “el pla de recuperació econòmica farà que l’enorme repte a què hem de fer front sigui una oportunitat no només econòmica, sinó també d’inversió en el nostre futur: el pacte verd i la digitalització europeus impulsaran l’ocupació i el creixement, la resiliència de les nostres societats i la salut del nostre medi ambient. És l’hora d’Europa. La nostra voluntat d’actuar ha de respondre als reptes a què tots hem de fer front. Amb el nou instrument anomenat «la UE de la propera generació» hi donarem una resposta ambiciosa”.

El pressupost de la UE complementa els esforços nacionals i es troba en una situació privilegiada per aconseguir una­ recuperació econòmica justa i restaurar i fer revifar el mercat únic.

Teniu aquesta informació ampliada aquí

Preguntes i respostes sobre el Marc Financer Plurianual (MFP) i l’instrument “La UE de la propera generació” aquí

L’Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball (EU-OSHA) és l’agència d’informació de la Unió Europea per a la seguretat i la salut laborals i acaba de publicar unes orientacions sobre el retorn a la feina de forma segura. El comissari europeu d’Ocupació i Drets Socials, Nicolas Schmit, ha declarat que “més que mai, està molt clar que protegir i promoure la seguretat i la salut en el treball revesteix la màxima importància per als treballadors, les empreses, els sistemes de protecció social i el conjunt de la societat. Aquestes orientacions aporten respostes a preguntes pràctiques que formulen els empresaris i ajudaran a ocupadors i empreses a gestionar la tornada a la feina i a donar consells pràctics a tot el personal”.

La Comissió concedeix la major importància a garantir que els treballadors puguin tornar a el lloc de treball en un entorn segur i saludable i abasten diversos àmbits:

  • Avaluació de riscos i mesures apropiades
  • Participació dels treballadors
  • Atenció als treballadors malalts
  • Planificació i aprenentatge per al futur
  • Bona informació permanent
  • Informació per sectors i llocs de treball

La pandèmia de coronavirus mostra la importància fonamental de comptar amb mesures sòlides i bones condicions de salut i seguretat en el treball en tots els sectors d’activitat. EU-OSHA ja va publicar orientacions a l’inici de la crisi sanitària on va recopilar la informació i els consells més significatius disponibles en relació amb la pandèmia de coronavirus.

La Comissió ha presentat un full de ruta europeu per aixecar progressivament les mesures de confinament adoptades com a conseqüència del brot de la COVID19. Les mesures extraordinàries adoptades pels Estats membres i la UE estan donant resultats, ja que han alentit la propagació de virus i salvat milers de vides. Aquestes mesures suposen un enorme cost per a les persones, la societat i l’economia, i no poden durar indefinidament.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha declarat que “la nostra prioritat absoluta és salvar vides i protegir els ciutadans europeus contra el coronavirus. Al mateix temps, és el moment de mirar cap al futur i de centrar-se en la protecció dels mitjans de subsistència. Tot i que les condicions als Estats membres segueixen sent molt diferents, tots els europeus es pregunten amb raó en quin moment i en quin ordre podran aixecar-se les mesures de confinament.” Von der Leyen ha afegit que “la Comissió ha elaborat un catàleg d’orientacions, criteris i mesures que sentin les bases per a una acció reflexiva. La força d’Europa resideix en el seu equilibri social i econòmic. Junts aprenem els uns dels altres i ajudem a la Unió Europea a sortir d’aquesta crisi”.

Per la seva banda, la comissària de Salut i Seguretat Alimentària, Stella Kyriakides, ha manifestat que “la tornada a la normalitat després del confinament pel coronavirus exigirà un enfocament acuradament coordinat i europeu entre els estats membres, basat en la ciència i en l’esperit de solidaritat. És crucial que els nostres sistemes d’assistència sanitària comptin amb capacitat suficient per tractar el nombre creixent de casos nous, que puguem disposar de medicaments i equips essencials i que implantem una àmplia capacitat per a realitzar proves i efectuar rastrejos. Sabem que aquest camí serà llarg i progressiu i que les conseqüències d’aquesta crisi sanitària sense precedents seran duradores. Fins que es descobreixin tractaments eficaços i una vacuna haurem d’aprendre a viure amb aquest virus. Però Europa tornarà a aixecar-se, junta i unida. Aquest és l’únic camí”.

El full de ruta europeu estableix els següents principis fonamentals:

  • El moment en què es prenguin les mesures és essencial i s’ha de basar en els criteris següents:
    • Criteris epidemiològics que demostrin que la propagació de la malaltia ha disminuït considerablement i s’ha estabilitzat durant un període prolongat.
    • Capacitat suficient de sistema sanitari, tenint en compte la taxa d’ocupació de les unitats de cures intensives, la disponibilitat de personal sanitari i de material mèdic.
    • Capacitat adequada de seguiment, inclosa la capacitat de realitzar proves a gran escala per detectar i aïllar ràpidament a les persones infectades, així com la capacitat d’ubicació i rastreig.
  • Cal un enfocament europeu, un marc comú basat en els elements següents:
    • Criteris científics amb la salut pública com a prioritat principal, sent conscients, a el mateix temps, que posar fi a les mesures restrictives implica equilibrar els beneficis per a la salut pública amb els efectes socials i econòmics.
    • Coordinació entre els Estats membres, per evitar efectes negatius.
    • Respecte i solidaritat. Això és essencial tant per als aspectes relatius a la salut com per als aspectes socioeconòmics. Com a mínim, abans d’aixecar les mesures, els Estats membres han de notificar-se mútuament i a la Comissió aquesta decisió en el moment oportú i tenir en compte els seus punts de vista.
  • L’eliminació gradual del confinament requereix mesures d’acompanyament:
    • Recollida de dades harmonitzades i desenvolupament d’un sistema sòlid d’informació i traçabilitat dels contactes, amb eines digitals que respectin plenament la privacitat de les dades.
    • Ampliació de la capacitat de realitzar proves i harmonització de les metodologies corresponents.
    • Augment de la capacitat i de la resiliència dels sistemes nacionals de salut, en particular per fer front a l’augment previst de les infeccions després de l’aixecament de les mesures restrictives.
    • Manteniment del reforç de les capacitats en matèria d’equips mèdics i de protecció individual.
    • Desenvolupament de tractaments i medicaments segurs i eficaços, així com el desenvolupament i ràpida introducció d’una vacuna per posar fi al coronavirus.

En aquestl full de ruta també hi trobem recomanacions que els Estats membres han de tenir en compte per a planificar l’aixecament de les mesures de confinament:

  • L’acció ha de ser gradual: les mesures han de aixecar-se en diferents fases, i s’ha de deixar passar un temps suficient entre elles per mesurar la seva repercussió.
  • Les mesures generals han de substituir progressivament per mesures específiques. Per exemple, protegir els grups més vulnerables durant més temps; facilitar el retorn gradual de les activitats econòmiques necessàries; intensificar la neteja i desinfecció periòdiques dels transports públics, botigues i llocs de treball; substituir els estats d’alarma generals per intervencions específiques de les administracions, etc.
  • Els controls a les fronteres interiors han de suprimir-se de forma coordinada.
  • La reactivació de l’activitat econòmica ha de ser gradual. La totalitat de la població no ha de reincorporar-se al lloc de treball a el mateix temps.
  • Les concentracions de persones s’han d’autoritzar progressivament, atenent a les especificitats de les diferents categories d’activitats, com ara:escoles i universitats;activitat comercial; restaurants i cafeteries) amb possible gradació;concentracions massives.
  • S’han de mantenir els esforços per prevenir l’expansió de virus, amb campanyes de sensibilització per animar la població a mantenir les sanes pràctiques d’higiene i el distanciament social.
  • L’acció ha de ser objecte d’un seguiment continu i cal estar preparats per a la tornada a mesures de confinament més estrictes si fos necessari.

De forma paral·lela, és necessari planificar la recuperació, mitjançant la revitalització de l’economia pel camí del creixement sostenible. Això inclou facilitar una doble transició cap a una societat més ecològica i digital, i extreure totes les lliçons de la crisi actual per a la preparació i la resiliència de la UE.

La Comissió elaborarà un pla de recuperació, basat en una proposta renovada pel pròxim pressupost a llarg termini de la UE (marc financer plurianual) i en el programa de treball actualitzat de la Comissió per a 2020.

A hores d’ara proliferen els rumors i la desinformació en l’àmbit de la salut, en particular sobre la COVID19. És important que els ciutadans es refiïn únicament de les fonts autoritzades per obtenir informació actualitzada sobre el brot de COVID19. I és per aquest motiu que la Comissió Europea ha posat en marxa la pàgina web Lluita contra la desinformació”.

Des de la Comissió Europea es treballa per a combatre la desinformació a través d’una estreta cooperació amb les plataformes online. Per aquest motiu, ens animen a promocionar les fonts autoritzades, a degradar els continguts que hagin estat verificats i resultin ser falsos o enganyosos, i a suprimir els continguts il·lícits que puguin ser perjudicials per a la salut.

Podeu accedir a la pàgina web clicant aquí

La Comissió ha emès nous consells pràctics per garantir que, dins de la UE, els treballadors mòbils, en particular els que exerceixen ocupacions crítiques en la lluita contra la pandèmia de coronavirus, puguin arribar al seu lloc de treball. Això inclou, entre altres, als qui treballen en els sectors de la salut i l’alimentació, a més d’altres serveis essencials, com la cura de nens, l’atenció a la gent gran i el personal crític dels serveis públics.

Pel que fa als treballadors de temporada, en particular en el sector agrícola, es demana als Estats membres que intercanviïn informació sobre les seves diferents necessitats a nivell tècnic i que estableixin procediments específics per a garantir a aquests treballadors un pas fluid, per tal de respondre a l’escassetat de mà d’obra derivada de la crisi. En aquestes situacions, els Estats membres han de tractar a aquests treballadors com a treballadors crítics i comunicar als ocupadors la necessitat de garantir una protecció adequada de la salut i la seguretat.

La Comissió ha presentat també unes directrius sobre l’aplicació de la restricció temporal dels viatges no essencials a la UE.

Les Directrius aclareixen també que els Estats membres han de permetre que els treballadors fronterers en general puguin seguir creuant les fronteres si el treball en el sector en qüestió segueix estant autoritzat en l’Estat membre d’acollida. Els Estats membres han de donar als treballadors transfronterers el mateix tracte que als treballadors nacionals.

Margaritis Schinas, vicepresident de Promoció del Nostre Mode de Vida Europeu, ha declarat que “gairebé tots els Estats membres de la UE estan aplicant la restricció de viatjar a la UE. Com més uniformes siguin les mesures nacionals, més fàcil els resultarà als ciutadans de tercers països entendre-les i respectar-les “.

Per la seva banda, la comissària d’Afers d’Interior, Ylva Johansson, ha explicat que “volem garantir que tots els guàrdies de fronteres a les fronteres exteriors de la UE facilitin el retorn dels ciutadans de la UE bloquejats a l’estranger i que puguin viatjar les persones amb funcions o necessitats essencials, a el temps que prenem mesures adequades i proporcionades per vetllar per la salut i la seguretat públiques “.

Discurs de la presidenta Ursula von der Leyen en la sessió plenària de Parlament Europeu sobre la resposta coordinada europea al brot de la COVID-19

Només és autèntic el text pronunciat

Excel·lentíssim senyor President:
Senyories:
En primer lloc vull donar les gràcies a tots els que han fet possible la celebració d’aquesta sessió extraordinària en aquestes circumstàncies no menys extraordinàries. Resulta difícil concebre fins a quin punt i de quina manera ha canviat el món des de la nostra última trobada. En un instant, un virus sorgit en l’altre extrem de l’planeta s’ha transformat en una pandèmia letal amb conseqüències tràgiques també aquí, a Europa.

D’un dia a l’altre han canviat les nostres maneres de vida. Els nostres carrers han quedat deserts. Les nostres portes s’han tancat. I hem passat de la rutina quotidiana al combat de la nostra vida. En aquest temps hem estat testimonis de la fragilitat de la vida. I hem assistit, al cor d’Europa, a una tragèdia de dimensions inimaginables fa tot just unes setmanes. El meu més profund sentir està amb totes les víctimes i tots els seus cercles pròxims. I els meus pensaments i els meus millors desitjos es dirigeixen als que estan lluitant per les seves vides en aquest mateix moment, o als que estan malalts a casa seva. No esteu sols.

Però per dur que colpegi el virus, la seva fortalesa no és més gran que la de la ciutadania europea. Voldria retre homenatge a les dones i als homes implicats en aquesta lluita. Penso en el personal d’infermeria, els metges i els assistents sanitaris, a Itàlia i a tot Europa, que s’han llançat al combat sense la més mínima vacil·lació. Herois que no escatimen cap esforç, dia rere dia, per salvar els nostres pares i avis, als nostres amics i companys, a propis i estranys. Europa té amb tots vostès un deute de gratitud. Penso en els reposadors i en els recollidors d’escombraries. Al personal funerari i en els assistents escolars. En els transportistes i en el personal de neteja. En els obrers i en els que treballen a les fleques. En tots aquells que contribueixen al fet que el nostre món segueixi girant. Europa té amb tots vostès un deute de gratitud.

Però si alguna cosa fa única a aquesta lluita és que cada un de nosaltres té un paper que exercir. Cada un de nosaltres pot ajudar a pagar aquest deute. Mantenint la distància de separació, podem frenar la propagació de virus. Les xifres dels últims dies mostren que és possible invertir la tendència, però només si cada un de nosaltres fa el que li correspon. Sí, és dolorós mantenir-nos allunyats dels nostres familiars, especialment quan ens preocupa la seva salut física i mental. És dolorós que alguns hagin de romandre en una llar que no és per a ells un lloc grat o un lloc segur. És dolorós que alguns hagin hagut de cacel·lar plans o vegin perillar objectius pels quals havien treballat dur. Per això estic convençuda que, malgrat que estiguem guardant una distància major de l’habitual entre nosaltres, també hem de col·laborar més estretament que mai.

Hem de vetllar els uns pels altres i recolzar-nos mútuament en aquest tràngol. Perquè, si hi ha alguna cosa més contagiosa que aquest virus és l’amor i la compassió. I enfront de l’adversitat, el poble europeu està mostrant com de forts podem ser. Els petits gestos de bondat, compassió i solidaritat estan ajudant a difondre l’esperança per tot Europa. De les tasques de voluntariat a les cançons entonades als balcons. De l’enviament de postals als que estan sols a la realització de compres per als més grans. Dels hotels que ofereixen habitacions als restaurants que donen aliments. Dels perfumistes de luxe i els fabricants de vodka que ara produeixen gel desinfectant als fabricants d’automòbils i les cases de moda que ara produeixen màscares de protecció. Aquest és l’exemple que ha de seguir la Unió Europea. Aportant cada un de nosaltres el nostre granet de sorra, aconseguirem ajudar-nos mútuament.

I el nostre paper com a institucions europees i responsables polítics i líders d’Europa és demostrar aquesta mateixa confiança, aquesta mateixa unitat i aquest mateix lideratge. Tots nosaltres compartim aquesta responsabilitat. Cap de nosaltres pot obrar pel seu compte i, per descomptat, cap Estat membre pot fer front a aquesta crisi en solitari. Perquè en aquesta crisi, i en general en la nostra Unió, només ajudant-nos mútuament ens ajudarem a nosaltres mateixos.

No obstant això, part del que va passar les últimes setmanes resulta dolorós de relatar. Quan Europa realment necessitava suport mutu, hi va haver massa Estats que només van mirar pel seu propi interès en un primer moment. Quan Europa realment necessitava un afany de «tots per un», hi va haver massa Estats que van optar per respondre «tot per a mi» en un primer moment. I quan Europa realment necessitava demostrar que la nostra Unió no és només «per quan brilla el sol», massa Estats es van negar a compartir el seu paraigua en un primer moment. Però no hi va haver d’esperar molt abans que alguns sentissin les conseqüències de les seves pròpies actuacions descoordinades. Per això en les últimes setmanes hem pres mesures excepcionals i extraordinàries per coordinar i fer possible l’actuació necessària.

Des de llavors la situació ha anat millorant i els Estats membres estan començant a ajudar-se mútuament i, per tant, a ajudar-se a si mateixos. Ara Europa està intensificant realment la seva actuació. Però la ciutadania europea està pendent dels passos que es donaran a continuació. I tots sabem el que està en joc. El que fem ara importa, a dia d’avui i de cara a el futur.

Senyories:

El brot de coronavirus és, sobretot, una emergència de salut pública. I res ens aturarà en el nostre afany per salvar vides. Per a això, tenim la sort de comptar amb els millors professionals sanitaris de l’món. A Milà i a Madrid i en moltes altres localitats estan obrant miracles cada dia. Però com hem vist, tant allà com en altres llocs la magnitud del brot està posant a prova les seves capacitats fins a l’extrem. Necessiten amb urgència els equips adequats, els necessiten en les quantitats adequades i els necessiten ara mateix. Però, en comptes d’això, hem assistit a el bloqueig de remeses crucials encallades durant dies en alguns punts o en les fronteres.

Per això hem hagut d’assumir la nostra responsabilitat i fer tot el possible per posar fi a aquests bloquejos. Per això estem constituint la primera reserva d’emergència europea d’equips mèdics, com respiradors, màscares de protecció i material de laboratori. La Comissió finançarà el 90% d’aquesta reserva d’emergència a través de RescEU.

Per això hem pres mesures de calat per protegir la disponibilitat de subministraments essencials d’equips, com màscares de protecció i roba de protecció, sotmetent-los a una autorització d’exportació. Per això hem posat en marxa diversos procediments d’adquisició conjunta amb els Estats membres per kits de diagnòstic, respiradors i equips de protecció. S’han sumat vint Estats membres.

Des de dimarts, sabem que els productors poden atendre les seves comandes de màscares de protecció, guants, ulleres protectores i pantalles facials. Està previst que els primers lliuraments comencin en les pròximes setmanes. I, tenint en compte que davant d’una pandèmia el coneixement salva vides, hem establert un equip europeu d’experts científics perquè ens ajudi a prendre mesures coordinades que tots puguem seguir. Estic dirigint personalment les seves reunions dos cops per setmana, el que no ha fet més que refermar la meva convicció que necessitem recórrer a tot el que ens fa forts per superar junts aquesta situació i més endavant poder aixecar-nos de nou.

I per això el nostre actiu més sòlid és el nostre singular mercat únic. Una resposta europea eficaç només pot coordinar-se si el nostre mercat interior i les nostres fronteres funcionen com cal. Una crisi sense fronteres no pot resoldre erigint barreres entre nosaltres. No obstant això, aquest va ser exactament el primer reflex de molts països europeus. No té cap sentit. I a més contravé l’essència del nostre esperit europeu. Perquè no hi ha ni un sol Estat membre que pugui satisfer les seves pròpies necessitats quan es tracta de subministraments i equips mèdics vitals. Ni un de sol.

Així doncs, la lliure circulació de béns i serveis és el nostre actiu més sòlid -i, sent sincers, l’únic- per assegurar que els subministraments puguin arribar allà on són més necessaris. No té sentit que alguns països decidissin unilateralment paralitzar les exportacions a altres països dins el mercat interior. Per això va intervenir la Comissió quan alguns països van bloquejar les exportacions d’equips de protecció a Itàlia. Per això hem emès unes directrius sobre mesures frontereres per protegir la salut i mantenir la disponibilitat de béns i de serveis essencials. Per això estem demanant «carrils verds» prioritaris per al transport de mercaderies essencials.

Aquests corredors han d’assegurar que travessar la frontera no porti més de quinze minuts. I contribuiran a garantir que els béns i subministraments puguin arribar allà on es necessitin i que tots puguem evitar les situacions d’escassetat. Em dol que hàgim hagut de fer-ho, però el nostre enfocament coordinat està aportant els seus fruits. El mercat interior ja està funcionant millor. I tots ens alegrem quan sentim que hi ha hospitals de Saxònia que han acollit pacients de la Llombardia, mentre altres pacients de la regió francesa del Gran Est estan sent atesos al Gran Ducat de Luxemburg. Dos exemples que demostren que només ajudant-nos mútuament podem ajudar-nos de veritat a nosaltres mateixos.

Senyories:

El ventall de mesures que hem adoptat posa de manifest que ens trobem en una situació sense precedents. Ara bé, com he assenyalat abans, els ciutadans europeus estan pendents del que passarà a continuació. Per descomptat, esperen que fem tot el que estigui al nostre abast per salvar el major nombre de vides possible, però també estan pensant en el dia després. Estan pensant a quin lloc de treball tornaran, què passarà amb la seva empresa o amb el seu ocupador, amb els seus estalvis o amb la seva hipoteca. Estaran preocupats pels seus pares, pels seus veïns i per la comunitat en què viuen. Sabran que els seus governs van haver de prendre decisions difícils per salvar vides.

Ara bé, també recordaran qui va estar aquí per ajudar-los i qui no. Recordaran a qui van fer alguna cosa i als que no van fer res. I recordaran les decisions que prenguem avui i les que no prenguem. El fet és que d’aquí a no gaire temps arribarà el dia després. I la nostra tasca és garantir que aquell dia, i tots els dies successius, la UE estigui a disposició dels que la necessitin. El que estem fent ara realment sí que importa.

Per això hem llançat la Iniciativa d’Inversió en Resposta al Coronavirus per facilitar l’assignació de 37 000 milions EUR a mitigar les repercussions de la crisi i a salvar vides, llocs de treball i empreses. Per això hem adoptat les normes temporals sobre ajudes estatals més flexibles que s’hagin conegut, perquè els Estats membres puguin oferir un salvavides a les empreses. Els primers expedients han estat aprovats en un temps rècord, en qüestió d’hores.

Per això hem activat per primera vegada en la nostra història la clàusula general de salvaguarda de l’Pacte d’Estabilitat i Creixement. Això significa que els Estats membres poden fer servir tota la seva capacitat per donar suport als que treballen i als que no treballen, per donar suport a les empreses, grans i petites, i per ajudar els ciutadans en aquests moments difícils, siguin qui siguin, vinguin d’on vinguin.

Senyories:

Aquesta és l’Europa que hauria de recordar la gent el dia després. Una Europa que treballa contra rellotge quan sembla que el món sencer s’ha aturat. Una Europa que està a disposició dels seus ciutadans i els seus Estats membres quan més ho necessiten. Una Europa que anteposa l’empatia i la compassió a tota la resta.

Una Europa que en moments de necessitat és a el mateix temps resistent i altruista. Aquesta és l’Europa que anhelem. És justament l’Europa amb la qual somiaven els homes i les dones que van fundar aquest projecte, els nostres pares i mares, a l’acabament de la Segona Guerra Mundial. Quan van crear aquesta unió de persones i nacions, eren conscients de les doloroses conseqüències que comporten l’egoisme i el nacionalisme exacerbat. Tenien davant seu la tasca de forjar una aliança que, basada en la confiança mútua, desenvolupés una força comuna. I a partir d’aquella gran idea va sorgir, en algunes dècades, una comunitat singular de llibertat i pau: la nostra Unió Europea.

Avui un enemic invisible posa a prova els valors fonamentals de la nostra Unió. Un cop més, hem de confiar mútuament entre nosaltres. Un cop més, hem de ajudar-nos els uns als altres en aquests difícils moments. La nostra obligació i la nostra prioritat són ara, en primera instància, salvar les vides i els mitjans de subsistència de les europees i els europeus. Però arribarà el dia, espero que en un futur no molt llunyà, en què haurem de mirar cap endavant i forjar entre tots la recuperació.

Serà el moment d’extreure lliçons i decidir què Unió Europea volem per a el futur. I, en aquest procés, hem d’evitar caure en el debat fals i estèril de si necessitem més o menys Europa. El nostre esforç ha de centrar-se més aviat en determinar com podem aprofitar aquesta tempesta perquè aconseguim resistir millor la propera.

Perquè ens uneix a tots -de nord a sud, d’est a oest- el desig d’una pàtria, Europa, resistent i en la qual valgui la pena viure. Hem de ser conscients d’això! Les decisions que estem prenent avui romandran en la memòria durant molt de temps. I s’asseuran les bases de la Unió Europea esdevenidora.

Ens trobem davant d’una cruïlla. Ens dividirà aquest virus definitivament entre rics i pobres? ¿Entre els que tenen molt i els que no tenen res? O ens mantindrem com un continent sòlid, com un interlocutor seriós en l’escena mundial? Podrem fins i tot sortir enfortits d’aquesta situació? Davant la crisi, ¿seran les nostres comunitats capaços d’unir-se més, podran les nostres democràcies guanyar en estimació?

Tots els gestos d’ajuda, afecte i dignitat que estem observant a tot Europa ens mostren que tenim motius per ser optimistes de cara a el futur. La nostra Europa té a la mà tot el necessari -i estem disposats a fer el que faci falta- per superar aquesta crisi. Senyories: en els últims dies, molts de vosaltres heu citat aquella frase de Jean Monnet en la qual deia que Europa es forjaria en les crisis. Aquesta frase segueix plenament vigent.

Però hi ha una cita d’un altre dels nostres pares fundadors que, al meu entendre, resumeix també on ens trobem ara. Konrad Adenauer va dir: «La història és la suma total de les coses que es podrien haver evitat». Benvolguts amics, la història ens observa. Fem el correcte junts, amb un cor gran, no amb vint petits.

¡Viva Europa! Long live Europe! Vive L’Europe!

Brussel·les 26 de març de 2020

La Comissió Europea ha declarat que els dos sistemes de garantia que Espanya destinarà a empreses i treballadors autònoms afectats pel brot de coronavirus són conformes a les normes de la UE en matèria d’ajudes estatals. Aquests sistemes de garantia van ser aprovats en el Marc Temporal adoptat per la Comissió el 19 de març de 2020 i per un import de 20.000 milions d’euros.

La vicepresidenta executiva Margrethe Vestager, responsable de la política de competència, ha declarat que “l’impacte econòmic del Covid19 és greu. Estem treballant, juntament amb els Estats membres, per pal·liar aquest impacte en la mesura del possible. I necessitem actuar de forma coordinada. Amb aquests dos sistemes de garantia sobre nous préstecs i operacions de refinançament, Espanya ajudarà els treballadors autònoms i les petites i mitjanes empreses afectats pel brot de coronavirus a capejar la crisi”.

Les mesures de garantia tenen com a finalitat limitar els riscos associats a l’emissió de préstecs d’explotació per a empreses que estiguin greument afectades per l’impacte econòmic del COVID19. L’objectiu de les mesures és garantir que aquestes empreses tinguin liquiditat per ajudar-les a salvaguardar els llocs de treball i continuar les seves activitats davant la difícil situació provocada pel brot de coronavirus.

El Parlament votarà mesures contra el coronavirus aquest dijous en un ple en el qual per primera vegada els eurodiputats no hi seran presents i emetran el seu vot de forma remota.

A l’agenda de la sessió hi figuren la Iniciativa d’inversió en resposta al coronavirus, que posarà a disposició dels països 37.000 milions d’euros del Fons de Cohesió per mitigar els efectes de la malaltia. També es presentarà una proposta per estendre l’abast del Fons europeu de solidaritat per a cobrir emergències de salut pública i permetre ajuda financera a aquells que estan greument afectats pel COVID-19. Finalment, es votarà una modificació legislativa per acabar amb els anomenats “vols fantasma” provocats per l’epidèmia.

La UE porta setmanes actuant per lluitar contra el coronavirus en aquells àmbits en els quals té competència. No obstant això, l’organització i gestió dels sistemes sanitaris segueixen sent responsabilitat de cada Estat membre. Per aquest motiu, la UE s’està centrant en ajudar els Estats membre en quatre àrees:

  • Limitar l’expansió del virus.
  • Garantir la disponibilitat de l’equipament mèdic.
  • Impulsar la recerca d’una vacuna.
  • Ajudar els Estats membre a afrontar l’impacte social i econòmic del virus.