Durant el matí d’ahir, sis grups de 3r d’ESO de l’Institut Ramon Barbat de Vila-seca van participar en l’activitat de Simulació del Parlament Europeu.
Es tracta d’una jornada on els estudiants tenen l’oportunitat de convertir-se en eurodiputats per un dia, i així conèixer en primera persona com funciona aquesta institució.
A més, la jornada va coincidir amb la darrera sessió plenària de l’actual legislatura2019-2024 que es va celebrar a Estrasburg.
L’aprovació dels 28 plans estratègics (un per cada país de la UE i dos en el cas de Bèlgica) per part de la Comissió Europea marca l’inici de la nova política agrícola comuna, prevista per a l’1 de gener del 2023.
264.000 milions d’euros de finançament de la UE ajudaran els agricultors europeus en la transició cap a un sector agrícola sostenible i resilient, i contribuiran a preservar la vitalitat i la diversitat de les zones rurals. El cofinançament i el finançament nacional complementari elevaran el pressupost públic total destinat als agricultors i les comunitats rurals a 307.000 milions d’euros per al període 2023-2027. Altres programes que entren en l’àmbit de competències de la PAC sense estar inclosos en els plans estratègics de la PAC, com ara el programa POSEI per a les regions ultraperifèriques, el programa escolar de la UE i els programes de promoció, rebran un finançament addicional de la UE per valor de 6.000 milions d’euros.
Una PAC més justa
Tots els plans estratègics donen suport a una renda agrícola viable i la resiliència del sector agrícola com a objectius fonamentals. A continuació hi ha alguns exemples de l’ajuda prestada:
– Els pagaments directes de la PAC segueixen sent una xarxa de seguretat per als agricultors. Cada any es distribuiran entre els agricultors elegibles prop de 20.000 milions d’euros en concepte d’ajuda bàsica a la renda. Tanmateix, aquesta ajuda està condicionada al fet que els agricultors apliquin normes bàsiques reforçades en matèria de bones condicions agràries i mediambientals (BCAM). S’espera que les BCAM s’apliquin a prop del 90% de les terres agrícoles de la UE.
– La nova PAC concedirà ajudes públiques més quantioses als que més les necessitin. Les petites i mitjanes explotacions de 25 països de la UE rebran més ajudes a la renda gràcies a un pagament redistributiu que puja al 10,6% de tots els pagaments directes. Aquest import pujarà a 4.000 milions d’euros anuals. Aquesta xifra és 2,5 vegades superior a la dels pagaments redistributius a càrrec de la PAC actual (2014-2020), que només concedeixen deu Estats membres.
– Per ajudar els agricultors a fer front a les crisis, el 15% de les explotacions agrícoles de la UE rebran ajuts per subscriure primes d’assegurança i participar en fons mutuals o altres instruments de gestió de riscos.
– El nivell d’ajuda a les proteaginoses/lleguminoses a través de l’ajuda a la renda associada augmentarà un 25% en comparació del 2022. Això contribuirà a reduir la dependència dels agricultors de la UE respecte de les importacions i l’ús de determinats fertilitzants . Altres disset sectors que travessen dificultats també rebran ajuda associada, que arribarà al 21% de les explotacions agrícoles de la UE.
Una PAC més ecològica
Tres de cada deu objectius específics de la PAC es refereixen directament al medi ambient i al clima. Gràcies a la clàusula de no retrocés, els Estats membres han de demostrar en els seus plans de la PAC objectius més alts que actualment. Això es tradueix a la PAC més ambiciosa de la història des d’una perspectiva mediambiental i climàtica.
– Als plans estratègics de la PAC, prop de 98 000 milions d’euros, la qual cosa equival al 32 % del finançament total de la PAC (finançament de la UE i cofinançament), es destinaran a generar beneficis per al clima, l’aigua , el sòl, l’aire, la biodiversitat i el benestar animal, i fomentar pràctiques que vagin més enllà de la condicionalitat obligatòria. Si examinem el desglossament d‟aquest import entre els diferents instruments i fons, el 24 % dels pagaments directes es destina a règims ecològics i el 48 % de la despesa en desenvolupament rural de tots els plans sustentarà completament els objectius mediambientals i climàtics.
– Els plans incentivaran els gestors de terres a emmagatzemar carboni al sòl i la biomassa, a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEI) ia contribuir a l’adaptació al 35% de la superfície agrícola de la UE mitjançant les pràctiques de gestió adequades, per exemple, gestió extensiva de pastures, cultiu de lleguminoses i cultius de captura, fertilització orgànica o agrosilvicultura.
– D’acord amb les noves obligacions dels agricultors, es preveu la rotació de cultius al voltant del 85% de les terres cultivables que reben ajut a càrrec de la PAC de la UE. Això contribuirà a pertorbar els cicles de plagues i malalties i, per tant, reduirà lús de plaguicides i els riscos que porten aparellats. Per continuar avançant, més del 26% de les terres agrícoles de la UE rebran ajuda, entre altres coses, per aplicar una gestió integrada de plagues i emprar mètodes no químics de control de plagues o agricultura de precisió.
– L’ajuda de la PAC a la producció ecològica el 2027 gairebé duplicarà la superfície finançada el 2018. Això contribuirà en gran mesura a assolir els objectius nacionals dels Estats membres d’augmentar la superfície ecològica perquè oscil·li entre el 5 i el 30 % el 2030.
– Les inversions previstes a la producció d’energia renovable a les explotacions agrícoles afegiran 1 556 MW a la capacitat de producció d’energia de la UE.
Una PAC més social
Tal com s’indica a la visió a llarg termini per a les zones rurals de la UE, les zones rurals de la Unió travessen dificultats diverses, per exemple, en matèria de despoblació, accés als serveis bàsics i millora d’aquests, oportunitats d’ocupació i necessitat de millorar la connectivitat. La PAC invertirà en el teixit social i econòmic de les zones rurals de la UE.
– L’ajut específic als joves agricultors ocupa un lloc important a cada pla aprovat, i els països de la UE van superar el requisit mínim de dedicar el 3 % dels seus pagaments directes al relleu generacional. En total, un total de 8.500 milions d’euros de despesa pública ajudarà els joves agricultors a establir-se, invertir en la seva activitat i mantenir-la durant els primers anys. En el període comprès entre 2023 i 2027, es preveu que un total de 377.000 nous joves agricultors s’estableixin com a agricultors a temps complet. Alguns Estats membres preveuen nous esforços per fomentar la successió d’explotacions agrícoles, millorar la igualtat de gènere a les zones rurals i reforçar la posició de les dones a l’agricultura.
– El desenvolupament local també es veu impulsat pel 7,7 % del Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (Feader) dedicat a les estratègies de desenvolupament local participatiu (l’anomenat enfocament LEADER), cosa que representa 5 000 milions d’euros. Un cop implantades, s’espera que aquestes estratègies cobreixin el 65% de la població rural europea.
– Per primera vegada, els pagaments de la PAC estaran vinculats al respecte de determinades normes socials i laborals de la UE i s’incentivarà els beneficiaris perquè millorin les condicions de treball a les explotacions.
– Els plans donaran suport a les inversions perquè la vida i el treball a les zones rurals siguin més atractius, amb l’objectiu de crear com a mínim 400.000 llocs de treball. Així mateix, es donarà suport a la inversió en tecnologies i serveis digitals per optimitzar l’eficiència en l’ús dels recursos.
– Més de 6 milions de persones es beneficiaran directament de l’assessorament, formació i intercanvi de coneixements finançats amb càrrec a la PAC, o participaran en projectes d’innovació en el marc de l’Associació Europea per a la Innovació, centrant-se en els resultats mediambientals i climàtics o en els aspectes socials i rurals.
Context
La Comissió Europea va presentar la seva proposta de reforma de la política agrícola comuna (PAC) el 2018, mitjançant la qual va introduir una nova manera de treballar per modernitzar i simplificar la política agrícola de la UE. La nova legislació de la PAC es va adoptar formalment el 2 de desembre del 2021.
El termini fixat pels col·legisladors perquè els Estats membres presentessin els seus respectius plans estratègics de la PAC era l’1 de gener del 2022. Després de rebre els plans, la Comissió va enviar cartes d’observacions a tots els Estats membres abans del 25 de maig del 2022 Les cartes es van publicar al lloc web Europa juntament amb les respostes de tots els Estats membres, d’acord amb el principi de transparència. Després es va reprendre un diàleg sistemàtic entre els serveis de la Comissió i les autoritats nacionals per resoldre les qüestions pendents i ultimar els plans revisats de la PAC. Es va examinar detingudament el nivell d’ambició respecte als objectius climàtics i mediambientals de la UE i la contribució a les metes establertes a l’Estratègia «De la Granja a la Taula» ia l’Estratègia sobre Biodiversitat de la Comissió.
A la llum de l’actual augment dels preus de les primeres matèries i l’energia després de l’agressió russa contra Ucraïna, la Comissió ha convidat els Estats membres a estudiar la possibilitat de revisar els seus plans estratègics de la PAC per reforçar la resiliència del sector, augmentar la producció d’energia renovable i reduir la dependència dels fertilitzants sintètics amb mètodes de producció més sostenibles, d’acord amb les comunicacions sobre seguretat alimentària i fertilitzants. Per continuar ajustant-se a les finalitats perseguides a la llum de la ràpida evolució de les dificultats, els plans estratègics de la PAC seran objecte d’un seguiment estret i es modificaran quan sigui necessari durant el període d’execució.
S’ha publicat al BOE, el dia 31 de març de 2022 l’Extracte de la Resolució de 29 de març de 2022 de la Secretaria General de Formació Professional per la que es convoquen ajuts a entitats locals territorials i entitats públiques dependents de les entitats locals territorials per a la creació d’aules de formació oberta, flexible i a distància mitjançant tecnologies de la informació i la comunicació a través d’Aula Mentor, en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.
Objecte i finalitat: Aquesta Resolució té per objecte recolzar la implementació del programa de formació oberta i a distància Aula Mentor mitjançant la creació de noves aules dependents d’entitats locals.
Entitats beneficiàries: Poden ser beneficiàries les entitats locals territorials a que es refereix l’article 3 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases de Règim Local, així com les entitats locals d’àmbit territorial inferior al municipal instituïdes o reconegudes per les Comunitats Autònomes i les entitats públiques dependents de les entitats locals territorials.
Quantia: Es tracta d’una dotació de 1.800.000,00 euros que es distribuirà en 450 mòduls de 4.000,00 euros cadascun.
Sol·licituds: El termini de presentació de sol·licituds és de 25 dies naturals, comptats a partir del següent al de la seva publicació d’aquest Extracte al BOE.
Extracte BOE convocatòria. ENLLAÇ.
Text Resolució complet. ENLLAÇ.
Font: acm.cat
Erasmus+ és el programa de la Unió Europea que ofereix oportunitats per a totes les persones, a tots els seus àmbits i sectors educatius.
Els objectius del programa Erasmus+ pel 2022 són:
La Comissió Europea és la responsable última del desenvolupament del programa Erasmus+ i la seva execució es duu a terme amb:
A Espanya són dues les organitzacions designades com a Agències Nacionals per a la gestió coordinada del programa Erasmus+:
Aquí podeu descarregar la guia Erasmus+ 2022
El 22 de novembre de 2021 es va presentar a Baeza (Jaén) el Programa Impulsa Patrimonio del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme per al Grup de Ciutats Patrimoni de la Humanitat d’Espanya (GCPHE), a través del qual Tarragona rebrà 3M€.
El projecte de Tarragona que rebrà el finançament contempla la rehabilitació i la millora de l’accessibilitat del Fòrum Local o de la Colònia, monument del conjunt arqueològic de Tàrraco declarat per la UNESCO Patrimoni Mundial de la Humanitat. L’objectiu principal del projecte és la consolidació arqueològica del monument i la millora de l’accesibilitat per a visitants, de manera que se’n faciliti la interpretació, tant del conjunt del monument com dels elements que l’integren, i que, a la vegada, millori la relació entre el monument i el seu entorn urbà.
El Programa Impulsa Patrimonio està finançat amb fons Next Generation EU en el marc del component 14: Pla de modernització i competitivitat del sector turístic i s’espera que sigui aprovat properament el Consell de Ministres.
Més informació a Ajuntament de Tarragona
Aquestes activitats estan organitzades conjuntament amb l’Oficina Europe Direct Tarragona i s’emmarquen en la Setmana Europea de la prevenció de residus
Del 20 de novembre al 9 de desembre, l’Ajuntament de Tarragona ha organitzat diferents tallers gratuïts als Centres Cívics en motiu de la Setmana Europea de la prevenció de residus. Aquesta programació forma part de les activitats conjuntes que organitzen la Xarxa de Centres Cívics de Tarragona i Europe Direct Tarragona i que en aquesta ocasió compta també amb la col·laboració d’Ematsa i la URV. El conseller d’Europe Direct, Manel Castaño ha destacat que “Tarragona se suma als actes de la Setmana Europea de Prevenció de Residus amb tallers pràctics per tal de reduir, reutilitzar i reciclar materials”.
El dilluns 22 s’ha organitzat el primer taller dedicat a les reparacions de la llaral Centre Cívic de Bonavista de 17.30 a 20.30 h. L’endemà al Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau de 10.30 a 12.30 h es durà a terme un curs de cuina de reaprofitament. El dimecres 24 de 17.30 a 20 h, al Centre Cívic de Torreforta hi haurà un taller de neteja ecològica. El dijous 25 de novembre, a les 17.30 h al Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau hi haurà una xerrada sobre estalvi energètic. Divendres 26 de novembre, de 17.30 a 20.30 h al Centre Cívic de Llevant tindrà lloc un taller de reparació de bicicletes. El dia 9 de desembre, al Centre Cívic de Sant Salvador, de 9.30 a 12.30 h s’ha organitzat un taller de costura creativa. EMATSA també se suma a la programació hi ha organitzat dues xerrades una el dia 13 de novembre al Centre Cívic de Bonavista i una altra el 15 de novembre al Centre Cívic Llevant, en les quals es farà una explicació de la factura de l’aigua i es donaran consell pràctics.
Finalment, també s’han organitzat activitats infantils per reflexionar sobre els residus que s’aboquen a la natura i les conseqüències que té pel medi ambient i la salut. L’horari dels tallers és de 17.30 a 19.30 h, i seran el dimecres 24 de novembre a Centre Cívic de Sant Salvador, el dijous 25 de novembre el Centre Cívic de Bonavista i el divendres 26 de novembre, al Centre Cívic de Torreforta.
Setmana Europea per a la prevenció de Residus
La Setmana Europea per a la Prevenció de Residus (EWWR) és la campanya més gran per conscienciar sobre la prevenció de residus a Europa. I té com a objectiu animar a tots els europeus a dur a terme accions de conscienciació sobre la gestió sostenible dels recursos i els residus.
Les accions realitzades en el marc de l’EWWR aborden les 3R: reducció de residus, reutilització de productes i reciclatge de materials, per aquest ordre. Aquestes són les principals R (encara que n’hi ha moltes altres) a tenir en compte a l’hora de revalorar els hàbits de consum.
Malauradament, les escombraries segueixen afectant les nostres ciutats i la natura. Per contrarestar els seus efectes adversos, la Setmana Europea de Reducció de Residus (EWWR) anima els participants a educar sobre la prevenció de residus; i netejar aquelles zones on la deixalleria està impedint el bon funcionament dels hàbitats naturals i humans. En aquest sentit, recordem que Tarragona ja fa anys que col·labora en la campanya europea Let’s Clean Up Europe.
La Unió Europea ha treballat conjuntament per garantir que la vacuna de la COVID-19 arribi a tots els Estats Membres en les mateixes condiciones de preu i distribució. Es tracta d’una operació sanitària i logística sense precedents per donar una resposta europea conjunta a la pandèmia.
En parlem amb Carlota Martí Niubò, cap de premsa de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, al nostre programa “Una mirada Directa a Europa” de Tarragona Ràdio.
Més podcast “Una mirada directa a Europa”, cada darrer divendres de cada mes, a Tarragona Ràdio en aquest enllaç. I recorda que pots seguir tota l’actualitat europea al nostre blog Directe a Europa, i a les nostres xarxes socials: Facebook, Twitter i Instagram.
Saps que és el Next Generation? Heu sentit a parlar de les polítiques de recuperació europees per sortir dels moments difícils que vivim? El director de la Comissió Europa a Espanya, Francisco Fonseca, ha estat al nostre podcast “Una mirada Directa a Europa” de Ràdio Tarragona explicar-nos el pla de recuperació econòmica de la UE davant la pandèmia de la COVID19 i com s’articularan els fons europeus de recuperació:
La comissió ha adoptat un paquet complementari de mesures excepcionals de suport a el sector vitivinícola, arran de la crisi de la COVID19 i les seves conseqüències en el sector. Aquestes noves mesures inclouen una autorització temporal que permet als agents econòmics autoorganitzar mesures de mercat, l’increment de la contribució de la Unió Europea per als programes nacionals de suport a el sector vitivinícola i la introducció de el pagament de bestretes per a la destil·lació i l’emmagatzematge en casos de crisi.
Janusz Wojciechowski, comissari d’Agricultura i Desenvolupament Rural, ha declarat que “el sector vitivinícola ha estat un dels més afectats per la crisi del coronavirus i les mesures de confinament corresponents adoptades a tota la UE. El primer paquet de mesures específiques de mercat adoptat per la Comissió ja ha prestat un suport considerable. No obstant això, les incerteses que envolten la magnitud de la crisi a nivell de la UE i mundial, així com un estret seguiment de mercat, ens han portat a proposar un nou paquet de mesures per al sector vitivinícola. Estic convençut que aquestes mesures produiran ràpidament resultats concrets per al sector vitivinícola de la UE i aviat proporcionaran estabilitat a el sector”.
El sector vitivinícola és un dels sectors agroalimentaris més afectats, a causa dels ràpids canvis en la demanda i a el tancament de restaurants i bars a tota la UE, que no ha estat compensat pel consum intern.
A més d’aquestes mesures de suport al sector vitivinícola, el sector de les fruites i hortalisses també es beneficiarà d’un increment de la contribució de la UE (de l’50% a l’70%) per als programes gestionats per les organitzacions de productors. Això proporcionarà una major flexibilitat a les organitzacions de productors en l’execució dels seus programes.
Som el punt d’informació i assessorament que l’Ajuntament de Tarragona posa a l’abast de la ciutadania per tot allò que està relacionat amb la Unió Europea.
