- L’augment del cost de la vida és la preocupació principal per al 93% dels ciutadans europeus, seguit de la pobresa i l’exclusió social (82%)
- El suport a la UE es reforça: el 72% creu que el país s’ha beneficiat de pertànyer a la UE
- El 74% dels europeus aprova el suport de la UE a Ucraïna, encara que el 67% creu que les conseqüències de la guerra afectaran la seva vida
L’últim Eurobaròmetre del Parlament Europeu revela que l’augment del cost de la vida és la principal preocupació per al 93% dels europeus i el 97% dels espanyols.
Així mateix, el suport a la UE es manté en nivells alts, encara que els ciutadans esperen que la UE continuï treballant en solucions per mitigar els efectes de les crisis.
A tots els Estats membres, més de set de cada deu enquestats estan preocupats per l’augment del cost de la vida, amb els resultats més alts registrats a Grècia (100%), Xipre (99%), i Itàlia i Portugal (tots dos amb 98%). Els alts preus, inclosos els de l’energia i els aliments, es deixen sentir al llarg de totes les categories sociodemogràfiques com ara gènere o edat, així com en tots els contextos educatius i sociolaborals. La segona preocupació més important esmentada pels enquestats, amb el 82%, és la pobresa i l’exclusió social, seguida del canvi climàtic i que la guerra a Ucraïna s’estengui a altres països, tots dos amb el 81% empatats en tercera posició.
En el cas d’Espanya, es repeteix la mateixa distribució que a la mitjana europea: el cost de la vida és la preocupació principal per al 97% dels espanyols, seguit de la pobresa i l’exclusió social (93%), i el canvi climàtic i l’extensió de la guerra a Ucraïna empatades a tercera plaça (86% en ambdós casos).
Els ciutadans esperen que la UE segueixi treballant en solucions per mitigar els efectes combinats de les crisis consecutives que han assotat el continent. L’alt suport a la Unió Europea es fonamenta en l’experiència dels darrers anys, en què la UE ha demostrat una capacitat notable per unir i desplegar mesures efectives. De moment, els ciutadans no consideren suficients les accions preses ni a nivell nacional ni europeu, amb només un terç dels europeus satisfets amb les mesures; dades similars a les registrades a Espanya, on un 28% aprova les accions del Govern espanyol i un 32% les adoptades per la UE.
En examinar la situació financera dels ciutadans, l’enquesta comprova que les repercussions de la crisi múltiple es van notant progressivament. Gairebé la meitat de la població europea (46%) considera que el seu nivell de vida ja s’ha reduït com a conseqüència de la pandèmia de Covid-19, la guerra d’agressió de Rússia contra Ucraïna i l’augment del cost de la vida. Un altre 39% assegura que encara no ha sentit aquesta reducció però pronostica que serà així el 2023. Un altre indicador simptomàtic de les creixents limitacions econòmiques és l’augment en el percentatge de persones que asseguren tenir dificultats per pagar les seves factures “la major part del temps” o “de vegades”: un increment de nou punts, passant del 30% al 39% des de la tardor del 2021.
Per part seva, més de la meitat dels espanyols (54%) afirma que el seu nivell de vida personal ja s’ha reduït com a conseqüència de les diferents crisis, i un altre 36% creu que veurà aquestes limitacions el 2023, amb només un 10% dels enquestats que assenyala que no espera canvis. A més, fins a un 35% dels espanyols assegura que no pot pagar les factures “la majoria del temps” o “de vegades”.
«Els ciutadans estan preocupats amb raó per l?augment del cost de la vida, ja que a més i més famílies els costa arribar a final de mes. Ara és el nostre moment de respondre, imposar un control a les factures, reduir la inflació i fer que les nostres economies creixin. Hem de protegir els més vulnerables a les nostres societats», ha expressat la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola.
Les múltiples crisis geopolítiques dels anys passats continuen suposant un repte important per als ciutadans i els polítics. Amb la inflació als nivells més elevats en dècades, els ciutadans volen que les prioritats del Parlament Europeu siguin la lluita contra la pobresa i l’exclusió social (37%). La salut pública roman com una prioritat rellevant per a molts ciutadans (34%), així com la lluita contra el canvi climàtic (31%). El suport a l’economia ia la creació de nous llocs de treball (31%) també és entre els primers llocs.
Pel que fa a Espanya, la salut pública és la que copa el primer lloc (49%), mentre que la lluita contra la pobresa i l’exclusió social és la segona (40%), seguida del suport a l’economia i la creació d’ocupació (39%), ia més distància la lluita contra el canvi climàtic (27%). (81% per als espanyols) creu que el país s’ha beneficiat de ser membre de la UE.
En aquest context, la “pau” torna a ressonar com una de les principals raons de ser de la UE: el 36% dels europeus creuen que la contribució de la Unió Europea al manteniment de la pau i el reforç de la seguretat són els principals beneficis de pertànyer a la UE, fet que suposa un augment de 6 punts des de la tardor de 2021. A més, els europeus també creuen que la UE facilita una millor cooperació entre els Estats membres (35%) i contribueix al creixement econòmic (30% ).
En el cas espanyol, els ciutadans assenyalen això últim – la contribució al creixement econòmic a Espanya – com el principal benefici de pertànyer a la UE (39%). Un 30% dels espanyols consideren que la UE facilita una millor cooperació entre els Estats membres, mentre que el manteniment de la pau se situa en tercer lloc, en valorar-ho el 28% dels enquestats.
Context
L’Eurobaròmetre de tardor del 2022 del Parlament Europeu va ser dut a terme per Kantar entre el 12 d’octubre i el 7 de novembre als 27 Estats membres de la UE. L’enquesta es va realitzar amb entrevistes en persona, completada amb entrevistes en vídeo (CAVI) per a alguns casos a República Txeca i Dinamarca. Es van fer un total de 26.431 entrevistes, amb els resultats a nivell europeu ponderats d’acord amb la mida de la població de cada país.