L’article d’opinió de Ferran Tarradellas, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona d’aquesta setmana, reflexiona sobre les interconnexions energètiques.
Ho podeu llegir al diari digital Tarragona21.
Entrades
L’article d’opinió de Ferran Tarradellas, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona d’avui, fa balanç de la Comissió Barroso.
Ho podeu llegir al diari digital La República Checa
A partir d’avui, cada dilluns publicarem a la premsa local de Tarragona, un article d’opinió de Ferran Tarradellas, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.
Aquesta setmana ens parla del nou executiu europeu, encapçalat per Jean Claude Juncker.
Ho podeu llegir al diari digital Circ de Tarragona
La Direcció General de Justícia de la Comissió Europea ha engegat una campanya destinada als consumidors, principalment joves d’entre 18 i 25 anys i majors de 60 anys, i comerciants, propietaris de microempreses, per donar a conèixer els drets que ens dóna ser europeus, a l’hora de comprar i vendre serveis i bens.
Amb aquesta campanya es vols transmetre informació sobre els drets i obligacions dels consumidors i, a la pràctica, com exercir-los.
Només existeixen els drets dels consumidors si aquests els coneixen, saben com fer-los valdre i els comerciants els respecten. Segons els darrers Eurobaròmetres, només un 40% dels consumidors i comerciants coneixen exactament la durada de la garantia dels productes i aproximadament un 30% sap exactament el període de reflexió per a compres a Internet.
Des de la DG Justícia es vol apropar la legislació de la UE en aquest camp, doncs cal recordar que existeix una Directiva sobre Drets dels Consumidors que va entrar en vigor a tots els estats membres, el passar 13 de juny de 2014. Aquesta Directiva (DDC) estandarditza les lleis nacionals per a que tots els consumidors de la UE tinguin els mateixos drets i posa en comú normes per a les empreses per tal de facilitar la comercialització arreu de la UE. També es presenten nous drets com per exemple, la transparència en els preus, devolucions, rescissions de contractes de vendes, etc.
Els cinc drets clau dels consumidors són:
- Dret a una publicitat real
- Dret a que et reparin o canviïn els bens defectuosos
- Dret a contractes sense clàusules abusives
- Dret a retornar els productes adquirits en línea en un termini de 14 dies
- Drets a rebre ajut gratuït dels Centres Europeus del Consumidor per a resoldre els problemes amb un comerciant a l’estranger
Vols veure un vídeo que t’ho explica? clica
La Garantia Juvenil és una iniciativa a nivell europeu que té com a objectiu la lluita contra la desocupació juvenil. Amb aquest pla, es pretén garantir que tots els joves menors de 25 anys, inscrits o no en els serveis d’ocupació, rebin una oferta concreta i de bona qualitat en un termini de 4 mesos després de la fi de la seva formació o l’inici del seu període d’atur. L’oferta pot consistir en un treball, un període de pràctiques, una formació en una empresa o un curs en un centre d’ensenyament i s’hauria d’adaptar a les necessitats i situacions individuals.
Per accedir al Sistema de Garantia Juvenil s’ha de tenir nacionalitat espanyola o ser ciutadans de la Unió o dels Estats que formen part de l’Acord Econòmic Europeu o Suïssa que es trobin a Espanya en exercici de la lliure circulació i residència. Tenir més de 16 anys i menys de 25, o menys de 30 anys en el cas de persones amb un grau de discapacitat igual o superior al 33 per cent, en el moment de sol·licitar la inscripció en el Fitxer del Sistema Nacional de Garantia Juvenil. A més, s’ha de presentar una declaració expressa de tenir interès a participar en el Sistema Nacional de Garantia Juvenil, adquirint un compromís de participació activa en les actuacions que es desenvolupin en el marc de la Garantia Juvenil.
Aquests són els principals requisits però per més informació, us podeu dirigir a l’Oficina Jove, a la plaça Imperial Taraco, on us informaran amb detall, de tot el què necessiteu per donar-vos d’alta al Fitxer del Sistema Nacional de Garantia Juvenil.
Europe Direct és una eina de comunicació de tots els àmbits d’activitat de la UE que posa especial èmfasi en allò que està més directament relacionat amb el dia a dia de la ciutadania.
La Comissió Europea, com a institució que representa els interessos de la Unió en el seu conjunt, va posar en marxa, a través de la Direcció General de Comunicació, la xarxa de centres d’informació Europe Direct el 2004 per tal que Europa parlés en clau ciutadana. Apropar Europa als ciutadans era, i és, una de les seves màximes preocupacions.
Els centres Europe Direct tenen per missió informar, convertint-se en el punt d’accés més proper dels ciutadans a les institucions europees i promovent una ciutadania participativa a través de diferents mitjans i activitats. Des del punt de vista de la comunicació institucional, Europe Direct suposa un repte de mobilització ciutadana amb l’objectiu de suscitar interès a través de missatges centrats en els valors comuns de la UE però amb continguts prou concrets i propers als ciutadans.
Els centres Europe Direct volem fer arribar la informació sobre la UE a tots els ciutadans responent a les seves necessitats d’informació i fomentant el debat sobre temes europeus. Però també volem promoure l’existència d’una ciutadania europea informada i activa oferint informació general sobre la UE i donant a conèixer les fonts d’nformació especialitzades.
Cada centre d’informació Europe Direct aproxima les institucions de la UE a la ciutadania a través de serveis d’informació bàsica adaptats a les necessitats locals: es donen a conèixer aspectes generals de la UE, drets i deures dels ciutadans, legislació, possibilitats de finançament que ofereix la UE, programes, etc.. Però aquesta aproximació es fa també amb altres productes de comunicació basats en pàgines web, butlletins electrònics o presència en xarxes socials, entre d’altres. També s’organitzen activitats que potenciïn la capacitat de comunicació de la UE així com les sinergies i la col·laboració amb altres xarxes d’informació i assistència de la UE en àmbits específics.
La Comissió Europea gestiona la xarxa Europe Direct i els centres constitueixen un focus de difusió de totes les institucions de la UE, cooperant alhora amb altres centres d’informació. Pel què fa als centres distribuïts arreu de la UE, les estructures d’acollida solen ser entitats i / o institucions molt properes a la ciutadania, com ajuntaments, governs regionals, universitats, fundacions, ONGs, etc.
El centre d’informació Europe Direct Tarragona, acollit per l’Ajuntament de Tarragona, és un espai adreçat al públic en general on hi podeu trobar publicacions de la UE, i si no els tenim us els demanem i donem assistència i assessorament per a la recerca de socis per a projectes transnacionals, a més d’informació sobre les polítiques i programes europeus.
També treballem per a les escoles de primària i secundària. Des de l’oficina Europe Direct Tarragona a els oferim xerrades temàtiques per a diferents nivells, materials, tant per alumnes com professors, recolzament a professors i / o alumnes per a fer a els seus treballs, suport tècnic i logístic per a iniciatives en programes educatius, suport per a la celebració del Dia d’Europa i tots aquells temes que ens puguin proposar a els docents.
Us hi esperem!
El comi
ssaris designats presentats per Jean-Claude Juncker, president electe de la Comissió Europea, estan sent examinats aquests dies per les comissions del Parlament Europeu. Els eurodiputats avaluaran la idoneïtat dels candidats abans de sotmetre a votació en sessió plenària el 22 d’octubre el col·legi de comissaris proposat pel president electe de la Comissió Europea.
Els candidats seran escoltats i escrutats per la comissió o les comissions parlamentàries responsables en la cartera proposada. Al finalitzar cada audiència, la comissió parlamentària es reunirà a porta tancada per elaborar l’avaluació de la presentació i l’experiència del candidat/a a comissari europeu, que serà enviada a la Conferència de Presidents, òrgan que reuneix els líders dels grups polítics al Parlament Europeu.
Les comissions parlamentàries han enviat abans les preguntes als candidats a comissaris, que han d’haver estat contestades per escrit abans del 26 de setembre. Cada candidat ha de respondre com a mínim 5preguntes: 2 preguntes generals comunes per a tots els candidats (sobre competència general, compromís europeu i independència general; i sobre gestió de la cartera atribuïda i cooperació amb l’Eurocambra), i tres de la comissió parlamentària competent.
Els comissaris designats podran fer una declaració inicial de no més de 15 minuts, després de la qual els eurodiputats l’interrogaran. Al finalitzar l’audiència, cada comissió parlamentària es reunirà a porta tancada per elaborar l’avaluació del candidat, que enviarà al president del Parlament.
Totes les audiències tenen una durada de 3 hores i es poden seguir en directe per webstream i Europe by Satellite (EbS). EC Audiovisual Service: clica
Per saber-ne més: clica
El Parlament Europeu ha votat a favor de l’adhesió de Lituània a la zona euro a partir de l’1 de gener de 2015. El país bàltic, que serà el número 19 a entrar en la moneda única, compleix tots els criteris de convergència establerts en el Tractat.
El Banc Central Europeu ha certificat que Lituània compleix amb tots els criteris de convergència establerts en el Tractat: alt grau d’estabilitat de preus, finances públiques sostenibles, respecte dels marges normals de fluctuació dels tipus de canvi del Sistema Monetari Europeu i el caràcter durador de la convergència aconseguida per l’Estat. L’informe del Banc, així com un altre de la Comissió Europea, apunten que el país compleix plenament els criteris.
La Comissió Europea estima que Lituània serà el segon país de la UE que més creixi aquest any amb un 3,3 per cent, només per darrere de Letònia (3,8 per cent), però altres fonts alerten que el PIB es veurà afeblit aquest any per les conseqüències del conflicte entre Rússia i Ucraïna.
Després d’aquest tràmit d’aprovació, és el torn de l’Ecofin, que agrupa tots els titulars d’Economia i Finances de la Unió Europea, i que després de la recomanació positiva del Parlament està previst que també de la seva si. Després arribarà el torn de la cimera de caps d’Estat i de Govern de la UE, pel que està previst que l’aprovació definitiva es prengui el proper 23 de juliol.
Amb la incorporació de Lituània, ja seran 19 els països que integren una zona euro. Els últims a incorporar-se han estat Letònia (2014), Estònia (2011), Eslovàquia (2009), Xipre i Malta (2008) i Eslovènia (2007). La resta de països que la integren )Alemanya, Àustria, Bèlgica, Espanya, Finlàndia, França, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Països Baixos i Portugal) van entrar junts en bloc el 1999, encara que l’euro va començar a circular el 2002.
Més informació:
Erasmus és un dels programes de la Unió Europea amb més èxit. Segons les xifres fe
tes públiques recentment, l’any 2013, un total de 270.000 estudiants van rebre finançament per anar a una universitat d’un altre país de la UE. En total el 10% dels estudiants de la UE han passat o estan passant una part dels seus estudis, en un altre país, amb el suport d’Erasmus o d’altres mitjans públics i privats. El programa va recolzar també l’intercanvi de 52.624 professors que van ampliar estudis, van fer períodes de pràctiques, van impartir classes o van rebre formació.
Tot i tenir les beques més baixes, Espanya ha estat el país que més joves ha enviat a estudiar o a realitzar pràctiques (39.249), seguida de França (35.311) i Alemanya (34.891). També Espanya va ser el destí més popular, doncs va acollir a 40.202 estudiants; li van seguir Alemanya (30.368) i França (29.293).
El futur de l’Erasmus+
El programa va començar fa vint anys, i el nombre d’estudiants que s’ha beneficiat d’una beca Erasmus ha anat creixent de forma ininterrompuda. Erasmus+, el nou programa d’educació, formació, joventut i esport de la UE, va començar la seva marxa al gener de 2014. Té un pressupost total de gairebé 15.000 milions d’euros per al període 2014-2020, el que suposa un augment del 40% en comparació amb l’etapa anterior.
Modalitats d’Erasmus+
- Erasmus+ per estudis: Els estudiants que desitgen realitzar part dels seus estudis en un altre país han d’haver cursat com a mínim el segon any d’estudis en una institució d’educació superior. El període d’estudis pot variar entre 3 i 12 mesos.
- Períodes de pràctiques Erasmus+: Els estudiants poden accedir a un període de pràctiques Erasmus+ des del primer any dels seus estudis superiors. L’estada pot ser d’entre dos i dotze mesos.
- Erasmus+ per al personal: El personal docent ha de presentar un programa d’ensenyament a la seva institució o empresa d’enviament, aprovat per la institució de recepció. Així mateix, el personal que vulgui sol·licitar una beca de formació Erasmus també ha d’aconseguir que el seu programa sigui acceptat per la institució o empresa d’enviament i per la institució o empresa de recepció.
- Cursos intensius d’idiomes Erasmus (EILC): Erasmus ofereix cursos especialitzats de les llengües menys utilitzades i ensenyades de la UE, per ajudar els estudiants a preparar els seus estudis o els seus períodes de pràctiques a la UE. Els cursos s’organitzen en els països en els quals s’utilitzen oficialment aquestes llengües.
Itàlia ha assumit aquest 1 de juliol la presidència de torn de la Unió Europea carregada de promeses i esperances perquè “Europa canviï el pas en qüestions com el creixement econòmic, l’ocupació, el desenvolupament i la cohesió social, acostant de nou Europa als ciutadans“, com ha expressat el president de la República, Giorgio Napolitano.
El creixement i l’ocupació seran dues de les prioritats de la presidència italiana. A més, el primer ministre d’Itàlia, Matteo Renzi, ha afegit a la llista el tema de la immigració, “per a la qual hi ha d’haver més solidaritat europea”.
Itàlia agafa el relleu de Grècia després d’un primer semestre de 2014 marcat per les eleccions al Parlament Europeu del passat dia 25 de maig i la signatura d’acord d’associació amb Ucraïna en el marc de les tensions que el país està tenint tant internament com en les seves relacions amb Rússia.
La presidència italiana es desenvoluparà sota el signe de l’estalvi. Roma preveu gastar 68 milions d’euros aquest semestre, davant els 170 de l’última presidència francesa i més a prop dels 62 milions de Letònia i els 50 de Grècia.
El Consell de la UE, és es reuneixen els ministres de la UE per a adoptar la legislació i coordinar polítiques comuns.
Europe Direct Tarragona
Som el punt d’informació i assessorament que l’Ajuntament de Tarragona posa a l’abast de la ciutadania per tot allò que està relacionat amb la Unió Europea.
