Entrades

Victor Rubio és llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses, en Periodisme, i en Publicitat i Relacions públiques. Actualment és CEO a l’Empresa Wenergy.

A vegades obrim la nevera per veure què hi ha de menjar i després de veure-la plena truquem a un restaurant que ens porti qualsevol cosa pel simple fet de no voler aprofitar el que ja tenim per cuinar. Si canviem nevera per món i menjar per recursos naturals la frase és molt més esfereïdora. I aquesta és la realitat.

Cada any, entre Juliol i Agost, esgotem els recursos naturals que vénen de la natura i estem quatre o cinc mesos sobreexplotant el nostre entorn. El 2 d’agost de l’any passat la humanitat va esgotar tots els recursos naturals que produeix la terra en un any per a mantenir el sistema de producció. I això ho fem a compte de les generacions futures.

Cada any, també, aboquem a les deixalleries uns 9.500.000.000.000 quilos de productes que es poden aprofitar d’una o d’una altra manera. Per això, la brossa no existeix. Perquè la tecnologia avança i desenvolupem maneres d’aprofitar els nostres excedents de producció.

L’economia circular és fàcil d’explicar. Els processos i tecnologies desenvolupats, junt amb els preus de les matèries de segon ús (regulats) fan que es puguin muntar empreses rendibles produint béns de necessitat de productes que Abans s’abocaven i contaminaven el Medi Ambient. D’aquesta nova manera de fer diners neix l’economia circular.

Les institucions europees ja fa més de vint anys que s’han proposat fer d’Europa un model a seguir en gestió de residus. Tant amb Fons Europeus que ajuden a la innovació en el sector com en l’àmbit de consciència social amb programes i institucions que funcionen bé. No obstant això, d’ajuts no pot viure un sector; I per a assolir els reptes que la Comissió Europa proposa per als negocis i les famílies europees s’ha de seguir conscienciant als agents socials de la necessitat d’entendre que la brossa no existeix.

A Catalunya hi ha empreses que ja reaprofitem productes per a convertir-los en nous productes nascuts dels residus que, fins ara, ningú vol. Empreses, com és el cas d’una famosa marca de roba tècnica espanyola, que dissenya roba per a professionals de l’alta muntanya dels residus d’ampolles plàstiques. O com és el nostre cas. O com és el nostre cas; a Wenergy recuperem els blísters de medicaments que van directament a l’abocador per a separar-ne els components I fer-ne nous productes que no sols allarguen el cicle de vida dels materials sinó que, a més, donen marge a fer-ne quelcom útil i bo per a la societat. Com botes de pluja fetes arran del plàstic del blíster de medicament; un projecte que vàrem desenvolupar l’any passat. Aquestes noves empreses han sigut possibles gràcies a l’impuls de l’emprenedoria al país en els darrers anys.

L’emprenedoria juga un paper important en aquest canvi de model, ja que no podem esperar que grans corporacions integrin aquests canvis en el seu interior. I no és pas una crítica, és entendre que quan s’obre una nova línia de negoci hi ha grans oportunitats per a la gent de fora. És molt més fàcil començar de zero un projecte que esperar al fet que una gran empresa que ja “ho té tot fet” inverteixi en això. Per dos motius. Tenen la seva filosofia de producció i serà difícil fer-les entendre aquesta necessitat abans que s’ho vegin a sobre amb taxes d’abocador que no poden pagar.

És més fàcil que un grup de quatre joves aposti per una nova idea, que trobin finançament amb empresaris “seniors” de la seva zona que tinguin ganes d’apostar per aquest nou mercat. Per això, encara que tingui les seves dificultats, a Wenergy estem molt orgullosos del que hem fet des de fa cinc anys. I de les persones, com el nostre fundador que van obrir el nostre camí. Si em permet el lector i la lectora: ¡Gràcies, Juan!

Gràcies a la seva visió hem aconseguit que el blíster no contamini a Catalunya i ser una empresa on ningú passa dels quaranta anys i que recupera més de 1.500 tones anuals de blíster per a fer nous productes.

Per això, els emprenedors agraïm l’enfortiment de les legislacions en matèria d’economia circular perquè suposen un nou ventall d’oportunitats per a una generació que crida la necessitat de canviar el model productiu de totes les empreses del món.

I per això també agraïm oportunitats com la que Europe Direct Tarragona organitza divendres vinent a la Universitat Rovira i Virgili on posen en contacte Eurodiputats de la nostra zona amb els joves emprenedors que hem decidit canviar el món a través de canviar, a poc a poc, el model productiu de la nostra zona. Per això entenem que és un encert encetar iniciatives que recolzin la creació d’empreses d’economia circular en el nou model productiu europeu. Millor que ho veiem plegats divendres. Us esperem a la Jornada d’economia circular i Emprenedoria de Tarragona.

Victor Rubio 
CEO Empresa Wenergy.
Llicenciat enAdministració i Direcció d’Empreses, en Periodisme, i en Publicitat i Relacions Públiques. 

Taula de la jornada d’Economia Circular a Tarragona.

Economia circular. O el que és el mateix: una nova manera de produir i de consumir, implicant a les empreses i els governs però també a la ciutadania, per canviar el model productiu basat a produir, consumir i llençar per tornar a produir i començar un nou cicle que es demostra esgotat i insostenible. Com a mostra d’aquest esgotament, unes xifres: cada europeu consumeix 14 tones de matèries primeres a l’any i genera 5 tones de residus. I som més de 500 milions d’europeus…

Europe Direct Tarragona ha portat aquests dies el debat sobre l’economia i el nou model productiu a la Universitat Rovira i Virgili (URV) per conèixer l’agenda i els passos que està donant la Unió Europea en aquest àmbit. L’organització de la Jornada sobre Economia Circular i estratègia Europa 2020 s’ha fet conjuntament amb la URV i la Fundació Tarragona Smart Mediterranean City, a la sala de graus del Campus Catalunya.

L’eurodiputat Francesc Gambús, membre de la Comissió de Medi Ambient, Salut Pública i Seguretat Alimentària (ENVI).

Reduir emissions i complir amb Kioto
El debat i la necessitat de canvis està servit, i així ho ha exposat a Tarragona Francesc Gambús, diputat del Parlament Europeu i membre de la Comissió de Medi Ambient, Salut Pública i Seguretat Alimentària (ENVI). Les institucions europees treballen amb un horitzó: reduir el 80% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle l’any 2050 respecte a les dades de 1990, quan es publica el primer informe preocupant del canvi climàtic. En dos anys, per al 2020, ja hem d’haver reduït el 20% de les emissions, per complir amb els compromisos del Protocol de Kioto, l’acord internacional impulsat per les Nacions Unides. Per Gambús, només hi ha una opció: economia circular.

Segons l’eurodiputat, aquest nou model ja és una realitat a Europa i crearà els pròxims anys 400.000 llocs de treball a la UE, dels quals 50.000 a Espanya i 10.000 a Catalunya. Tot això, promovent la innovació, protegint la natura, reduint la dependència exterior, apostant per allargar la vida útil de les coses, reciclant i reutilitzant un producte. En aquest sentit, la UE ja ha pres mesures legislatives importants, reformant quatre directives relacionades amb la gestió de residus, abocadors, envasos i aparells elèctrics, a partir de les quals s’estan ja desplegant noves lleis arreu de la Unió, “a tots els nivells i que implicar a tots els estaments socials, si volem fer efectiva l’economia circular, més sostenible”, diu l’eurodiputat.

La jornada va servir per conèixer exemples reals que s’estan fent al territori per avançar en aquest model econòmic sostenible, que permet “reduir l’impacte sobre el medi ambient però també per ser competitius”, segons va reconèixer Xavier Ribera, director de Comunicació de BASF a Espanya i Portugal, qui entre altres projectes va presentar les càpsules de cafè compostables que han desenvolupat per a l’empresa Novell. També es van poder conèixer iniciatives de simbiosi industrial, com la de Manresa, on teixit empresarial i social intercanvien recursos, perquè segons la  Verònica Kuchinowde, Símbiosy, “la innovació molts cops està en la manera de fer les coses”. O el projecte Hèlix, que a través del reciclatge de gots de plàstic promou material per impressores 3D, amb el suport de la Fundació Tarragona Smart Mediterranean City. Perquè com va dir Joaquim Braulio, de CVO de Group381, “cada vegada que fem l’acció de comprar estem decidint en quin món volem viure. Hi ha tot un coneixement tècnic per impulsar l’economia circula però depèn de les persones, de cada un de nosaltres”.

Aquesta no ha estat l’única contribució del d’Europe Direct TGN en el debat sobre el nou model econòmic, ja que també ha participat en la III Jornada d’Emprenedoria Social sobre economia col·laborativa, on es va reivindicar la necessitat d’una legislació europea davant l’impacte de les plataformes digitals en el mercat i la vida dels ciutadans.

Si voleu ampliar la informació sobre les polítiques d’energia i canvi climàtic a la Unió Europeu us convidem a visitar la pàgina web de l’eurodiputat Gambús, dedicat a medi ambient, indústria i economia circular.

Santiago Castellà (opinió)

Santiago Castellà, Director de la Càtedra Tarragona Smart Mediterranean City de la URV.

La Jornada de trabajo organizada este próximi viernes por Europe Direct Tarragona y la Catedra Tarragona Smart Mediterranean City nos invita algunas reflexiones sobre la invitación que múltiples documentos de la Unión Europea nos hacen hacia una economía regenerativa y circular. Cuando París acoge su cumbre sobre el clima que conmemora los acuerdos de hace dos años, conviene atender a los cambios no solo productivos sino también de actitud que se están produciendo.

Y es que una nueva concepción emerge con fuerza en la contextopedia de las ciudades inteligentes de la mano del eje de la sostenibilidad: la de Economía Circular. Una expresión que, por su acierto conceptual, está llamada a morir de éxito, incorporándose como un nuevo paradigma o cuanto menos como una aproximación generalizada al análisis de la realidad de sectores económicos, formas de producción y territorios. Frente al modelo de desarrollo lineal progresivo, de huida hacia delante, del capitalismo industrial, emerge un modelo circular, que no rechaza el avance y el progreso en espiral, pero que pretende no dejar a su paso un escenario de tierra quemada.  Los elevados daños ambientales y la brutal degradación del planeta en las últimas décadas han hecho que desde concepciones basadas en la sostenibilidad se busque respuestas efectivas para un crecimiento y un desarrollo realmente sostenible. Superadas, a mi entender, la concepción anti-crecimiento que partía de la piterpanesca pregunta de ¿Por qué hemos de crecer?, emerge con la Economía Circular una concepción global e integradora, capaz de combinar alquímicamente innovación (creatividad), crecimiento (riqueza) y respeto radical por el medio ambiente.

La Economía Circular tiene hoy su principal foco de investigación y difusión en la Fundación creada por Ellen McArthur, la galardonada navegante a vela que en 2005 rompió el récord mundial de la circunnavegación más rápida en solitario del mundo. Retirada de la competición deportiva, en 2010, impulsó una fundación que recogiendo ideas de campos diversos –energías renovables, pensamiento sistémico, biomimetismo, simbiosis industrial, “cradle to cradle”, economía azul…-. Se trata de una economía, inicialmente industrial, reparadora, que pretende retornar a la naturaleza de forma adecuada todo lo de ella extraído, basándose en el modelo de los sistemas de retroalimentación, especialmente los sistemas vivos.  Se trata de una alternativa a nuestro actual modelo de producción lineal basado en agotar las reservas naturales para crear cientos de residuos amontonados en vertederos. La idea es que los residuos son alimento, que la diversidad es un potencial, y la energía ha de ser renovable. Volveremos sobre ello con más espacio, pero hay que recordar que en 2012 la Comisión Europea en su documento “Para una Europa eficiente en recursos” afirma que “En un mundo con una creciente presión sobre los recursos y el medio ambiente, la UE no tiene más remedio que ir a por la transición a una economía regenerativa circular y en última instancia, que utilice eficazmente los recursos”.

Santiago Castellà, Director de la Càtedra Tarragona
Smart Mediterranean City de la Universitat Rovira i Virgili

Artícle publicat al Diari de Tarragona el 13 de desembre de 2017.

L’oficina Europe Direct Tarragona particia en una jornada sobre economia circular el divendres 15 de desembre, més informació aquí.
Fent boca del que es parlarà us deixem l’article d’opinió de l’Eurodiputat Francesc Gambús,  aquí.

L’eurodiputat Franscesc Gambús.

Som conscients que estem llençant el nostre planeta a la paperera? Ens adonem que el canvi climàtic ja és una realitat i està provocant desastres irreversibles?

Quedeu-vos amb aquesta dada: cada europeu consumeix 14 tones de matèries primeres a l’any i en genera unes altres 5 tones de residus. Dóna per pensar.

Què ens ha portat fins aquí? El model econòmic vinculat al creixement industrial dels segles XIX i XX basat en produir, consumir i llençar és insostenible. Malgrat això, aquest model ens ha proporcionat als europeus prou recursos per desenvolupar un estat del benestar que no existeix enlloc més del món. Fins aquí una definició ràpida del problema i, alhora, del repte al qual hem de fer front. I, què podem fer ara?

Hem de transformar aquest model econòmic que malbarata massa recursos i anar cap a una economia més sostenible, més eficient, més responsable. El concepte de sostenibilitat vol dir que hem de repensar-ho tot per poder-nos donar una nova manera de produir i de consumir que no ens arruïni el planeta, però que alhora ens proporcioni els recursos necessaris per mantenir allò de bo que tenia el que hem viscut fins ara: llocs de treball i estat del benestar. Aquest model econòmic ens ha de servir perquè prosperi Europa, però també la resta de països del món, on tots puguem avançar en benestar i també en oportunitats. Un  món que és de tots i que entre tots l’hem de preservar.

El que es coneix com a economia circular és un canvi de model econòmic global plenament sostenible i que es concentra en produir i consumir responsablement, reduir, reutilitzar, reciclar i reaprofitar els nostres recursos, reparar per donar una nova vida al producte, repensar les nostres accions i els productes… Així es converteix un sistema lineal en què tot acaba a l’abocador cap a un sistema circular on res es perd, tot es transforma i tot s’aprofita.

Aquesta solució circular és la gran aposta de la Unió Europea per avançar cap aquesta economia sostenible, eficient, que genera llocs de treball i ens dóna recursos per fer créixer el pilar social. Les directives europees que estem treballant per dur a terme aquesta revolució econòmica aborden tots els sectors i àmbits: la transformació dels residus en recursos, la reducció dels abocadors, amb vocació d’eliminar-los, l’ecodisseny i el disseny intel·ligent, la gestió dels envasos, la reutilització de l’aigua, l’eficiència energètica i l’ús d’energies renovables, el combat contra el malbaratament alimentari i la lluita per a la reducció d’emissions, entre molts altres. Són línies comunes que cada Estat ha d’aplicar i que són les eines europees per complir amb els objectius de l’Acord de París contra el canvi climàtic.

La solució circular ha vingut per quedar-se i és un compromís conjunt davant un repte global indefugible. És per això que ens cal una implicació transversal de tots els sectors econòmics, de les institucions i, per descomptat, de la ciutadania, que probablement és la més disposada a posar-se mans a la feina.

Per no llençar el planeta a la paperera i deixar un món millor als nostres fills, hem d’aplicar  aquesta nova manera de consumir i de produir. I més d’hora que tard.

El repte és conjunt, la solució és circular.

Francesc Gambús
Eurodiputat independent en el Grup del Partit Popular Europeu

L’oficina Europe Direct Tarragona organitza en una jornada sobre economia circular el divendres 15 de desembre, més informació aquí.
Fent boca del que es parlarà us deixem l’article d’opinió de Santiago Castellà, Director de la Càtedra Tarragona Smart Mediterranean City de la URV, aquí.

Europe Direct Tarragona organitza, el divendres 15 de desembre, una Jornada sobre Economia Circular per donar a conèixer l’estratègia Europa 2020, un propòsit europeu de reducció de residus i aprofitament de recursos, apostant per l’ús d’energies alternatives, que vol afavorir el creixement i l’ocupació als països membres de la Unió Europea. Aquesta jornada compta amb el suport de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i de la Fundació Tarragona Smat Mediterranean City tindrà lloc a Tarragona, a la Sala de Graus del Campus Catalunya.

La inauguració de la jornada anirà a càrrec del conseller d’Educació, Ocupació i Desenvolupament Econòmic de l’Ajuntament de Tarragona, Francesc Roca, i del director de la Càtedra Tarragona Smart Mediterranean City de la URV, Santiago Castellà. S’allargarà durant tot el matí, amb tres ponències i una taula rodona, moderades pel director d’Eurolocal, Joaquim Millan. Tot plegat per enfocar els reptes de l’economia circular des de diversos vessants: social, econòmic, polític i empresarial.

Ponències i taula de rodona d’experiències
Les temàtiques socials als programes de la UE: gènere, economia circular i altres, serà la primera de les ponències, a càrrec de Paloma Pontón, de la URV. Tot seguit serà el torn de Francesc Gambús, diputat al Parlament Europeu i membre de la Comissió de Medi Ambient, Salut Pública i Seguretat Alimentària (ENVI), que contribuirà al debat amb una exposició sobre Una nova manera de produir, una nova manera de consumir.

A mig matí, després d’una petita pausa, es farà una ta taula rodona sobre La transició de l’economia europea cap a un model circular, un repte indefugible, en la qual diversos experts aportaran les seves experiències en economia circular i models més sostenibles, cadascú des del seu àmbit i empresa. Hi participaran el director de Comunicació de BASF a España i Portugal, Xavier Ribera; la sòcia fundadora de Simbiosy, Verònica Kuchinow, que oferirà la seva visió del paper dels municipis; Jordi Collado, col·laborador de la Fundació Tarragona Smart Mediterranean City que presentarà el projecte hélix; i Joaquim Braulio, de CVO de Group381.

Tancarà el debat, amb una ponència de cloenda, el director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat (CADS), Arnau Queralt, qui analitzarà les actuacions destacades per l’impuls de l’economia circular a Catalunya.

Europa vol menys residus per a un futur més sostenible
L’economia circular forma part de l’estratègia Europa 2020 per afavorir el creixement i l’ocupació a Europa. Aquesta estratègia, que té el suport del Parlament Europeu i el Consell Europeu, es basa a millorar els resultats econòmics de les empreses fomentant un ús dels recursos més eficient i sostenible. L’objectiu és aconseguir un futur sostenible a llarg termini aprofitant els recursos al màxim i generant el mínim de residus. La jornada és gratuïta i pot ser una bona manera de conèixer aquesta política de futur, només cal confirmar assistència enviant un correu electrònic a:  [email protected]