Entrades

El 96 % de les zones de bany compleixen els estàndards europeus de qualitat

L’estiu és sinònim de platges, rius, llacs i banys refrescants. Però quan ens llancem a l’aigua de bany, poques vegades pensem en tot el treball que hi ha al darrere perquè aquella experiència sigui segura.

Cada any, la Unió Europea analitza milers de zones de bany repartides per tot el continent per comprovar-ne la qualitat. Els resultats de l’informe corresponent a la temporada 2025 són una bona notícia per a tots els ciutadans. Les aigües de bany europees continuen mantenint uns nivells de qualitat molt elevats.

De fet, el 96 % de les zones monitorades compleixen els requisits mínims establerts per la legislació europea i el 85% obtenen la qualificació màxima: excel·lent.

Un esforç que dona resultats

La qualitat de les aigües de bany a Europa no és fruit de la casualitat. Darrere d’aquestes xifres hi ha dècades de polítiques ambientals, inversions públiques i controls continus impulsats des de les institucions europees i els estats membres.

Fa només unes dècades, moltes platges urbanes, desembocadures de rius o zones properes a grans ciutats patien problemes importants de contaminació. Avui, en canvi, moltes d’aquestes àrees han recuperat unes condicions excel·lents gràcies a la millora dels sistemes de sanejament, al tractament de les aigües residuals i a una vigilància ambiental cada vegada més rigorosa.

La Directiva europea sobre les aigües de bany, aprovada l’any 2006, estableix els criteris que han de complir els estats membres per garantir la seguretat dels banyistes i protegir els ecosistemes aquàtics.

Platges, rius i llacs sota vigilància constant

L’avaluació publicada aquest any analitza més de 22.200 zones de bany repartides per tota Europa, incloent-hi els vint-i-set estats membres de la Unió Europea, així com països associats com Suïssa i Albània.

Les anàlisis se centren especialment en la presència de bacteris que poden provocar malalties i problemes de salut. A partir d’aquestes dades, cada zona rep una classificació que va des de “excel·lent” fins a “deficient”.

Els resultats mostren que les aigües costaneres continuen obtenint millors resultats que les aigües interiors. Mentre que el 88% de les zones costaneres han estat qualificades com a excel·lents, aquest percentatge se situa en el 78% en el cas dels rius i llacs.

Malgrat aquesta diferència, la qualitat global es manté molt elevada en tots dos casos.

Els països amb millors resultats

Entre els països que lideren la classificació europea destaquen Àustria, Bulgària, Xipre i Grècia, on més del 95% de les zones de bany analitzades han obtingut la qualificació d’excel·lent.

Aquestes dades demostren que la protecció de l’aigua és un objectiu compartit a escala europea i que les polítiques ambientals coordinades poden generar resultats tangibles per a la ciutadania.

Al mateix temps, només l’1,5% de totes les zones analitzades han estat classificades com a deficients, una xifra molt reduïda si es compara amb la situació existent fa unes dècades.

Molt més que un bany segur

Quan parlem de qualitat de l’aigua, no només estem parlant de salut pública. També estem parlant de biodiversitat, turisme, activitat econòmica i qualitat de vida.

Les platges, els rius i els llacs són espais de lleure, però també formen part d’ecosistemes essencials per al funcionament del planeta. Mantenir-los en bon estat contribueix a preservar la fauna i la flora, afavoreix l’activitat turística i genera beneficis per a les comunitats locals.

Per aquest motiu, la Unió Europea continua impulsant mesures destinades a protegir els recursos hídrics davant dels nous desafiaments ambientals.

Els reptes del futur

Malgrat els bons resultats, les institucions europees recorden que encara queda feina per fer.

La contaminació química, la presència de residus, les sequeres prolongades i els efectes del canvi climàtic continuen exercint una pressió important sobre els rius, els aqüífers i les zones costaneres.

Per això, la qualitat de les aigües de bany forma part d’una estratègia més àmplia destinada a construir una Europa més resilient davant dels reptes ambientals del futur.

La nova Estratègia Europea de Resiliència Hídrica posa l’accent precisament en la necessitat de garantir recursos hídrics segurs, sostenibles i accessibles tant per a les persones com per als ecosistemes naturals.

Una Europa que també es construeix protegint l’aigua

Quan passegem per una platja de la Costa Daurada, ens banyem en una cala del Mediterrani o gaudim d’un riu a l’interior del continent, sovint no som conscients que darrere d’aquella aigua neta hi ha una feina coordinada entre institucions europees, administracions locals, científics i gestors ambientals.

Les dades publicades aquest any demostren que aquesta cooperació funciona.

Perquè Europa no només es construeix amb grans decisions polítiques o econòmiques. També es construeix garantint que milions de persones puguin gaudir, cada estiu, d’un bé tan essencial com una aigua segura, saludable i de qualitat.

L’estiu encara no ha començat oficialment, però les altes temperatures ja han fet saltar les alarmes en diversos punts d’Europa. Les onades de calor arriben cada vegada abans, les sequeres són més freqüents i els incendis forestals s’han convertit en una de les principals amenaces ambientals i de protecció civil del continent.

Davant aquesta realitat, la Unió Europea ha decidit reforçar com mai abans la seva capacitat de resposta. Aquest estiu de 2026, la Comissió Europea ha posat en marxa la major operació europea de lluita contra incendis forestals de la seva història, mobilitzant recursos humans i materials a una escala sense precedents.

Un problema cada vegada més europeu

Els incendis forestals no entenen de fronteres. El que abans es considerava un problema principalment mediterrani avui afecta pràcticament tot el continent.

Els experts alerten que les temporades d’incendis són cada vegada més llargues, comencen abans i resulten més destructives. El canvi climàtic, les temperatures extremes i l’acumulació de massa forestal incrementen el risc d’incendis de gran magnitud. Només durant el 2025 es va cremar a la Unió Europea prop d’un milió d’hectàrees de terreny, una superfície equivalent aproximadament a la meitat d’Eslovènia.

Davant aquest escenari, la resposta ja no pot ser únicament local o estatal. Cal una coordinació europea que permeti actuar ràpidament quan els recursos d’un país es veuen desbordats.

777 bombers i una flota europea preparada

La gran novetat d’aquest estiu és el desplegament preventiu de 777 bombers procedents de 14 països europeus. Aquests equips s’han posicionat estratègicament en les zones considerades de més risc: Espanya, Portugal, França, Itàlia, Grècia i Xipre. Es tracta del nivell més alt de participació des que es va crear aquest sistema de preposicionament l’any 2022.

A més, la flota europea disposa de 22 avions d’extinció d’incendis i 5 helicòpters preparats per intervenir allà on siguin necessaris. També hi ha 21 equips certificats d’intervenció preparats per actuar en qualsevol punt del continent.

La idea és senzilla: actuar abans que els incendis es converteixin en emergències incontrolables i garantir que els països afectats disposin de reforços immediats quan la situació ho requereixi.

Com funciona aquesta ajuda europea?

Tot aquest desplegament forma part del Mecanisme de Protecció Civil de la Unió Europea, creat fa més de vint anys per millorar la cooperació entre els estats davant de grans emergències.

Quan un país pateix una situació que supera les seves capacitats de resposta, pot sol·licitar ajuda europea. A partir d’aquí, el Centre de Coordinació de la Resposta a Emergències de la UE coordina els recursos disponibles i facilita el desplegament de personal especialitzat, vehicles, avions o equips tècnics.

Aquest mecanisme no només s’utilitza per als incendis forestals. També s’ha activat en inundacions, terratrèmols, emergències sanitàries o crisis humanitàries, tant dins com fora de la Unió Europea.

La solidaritat europea en acció

Quan es parla d’Europa sovint es pensa en institucions, normatives o programes econòmics. Però iniciatives com aquesta mostren una altra cara de la Unió Europea: la de la cooperació pràctica entre països per protegir la ciutadania.

De fet, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha definit aquest desplegament com un exemple de “solidaritat europea en acció”, destacant que prop de 800 bombers estaran preparats per intervenir allà on el risc sigui més elevat.

També afecta Tarragona?

Tot i que els grans dispositius es coordinen a escala europea, els seus efectes arriben també al territori. Catalunya és una de les regions europees amb més experiència en la gestió d’incendis forestals i els Bombers de la Generalitat són un referent internacional en aquest àmbit.

En cas d’un gran incendi, els mecanismes europeus poden aportar reforços, mitjans aeris i suport tècnic addicional. Al mateix temps, els equips catalans també poden participar en missions d’ajuda a altres països europeus quan la situació ho requereixi.

Per això, quan veiem avions, helicòpters o bombers arribats d’altres països durant una emergència, no estem davant d’una ajuda improvisada. És el resultat d’anys de coordinació, planificació i cooperació entre els estats europeus.

Un estiu per estar preparats

La millor notícia sempre és que aquests recursos no hagin de ser utilitzats. Però tenir-los preparats és essencial.

Els incendis forestals continuaran sent un dels grans reptes de les pròximes dècades. La prevenció, la gestió forestal responsable, la conscienciació ciutadana i la cooperació internacional seran claus per reduir-ne l’impacte.

Mentrestant, aquest estiu Europa disposarà del dispositiu més gran de la seva història per protegir persones, boscos i territoris. Una mostra més que, davant dels grans desafiaments compartits, la resposta també pot ser compartida.

Aquestes setmanes, la febre del ciclisme es respira més que mai a casa nostra amb la celebració del Dia Internacional de la Bicicleta i el compte enrere per a la històrica sortida del Tour de França des de Tarragona el pròxim 5 de juliol.

Però més enllà de la competició professional, Europa ens ofereix una xarxa de rutes sostenibles a l’abast de tothom. Des d’Europe Direct Tarragona et convidem a descobrir l’EuroVelo, una aventura sobre rodes que passa literalment per la vora de casa nostra.

Pedalar vora el mar, endinsar-se en paisatges naturals o recórrer senders que connecten pobles i ciutats. Viatjar en bicicleta s’ha convertit en una de les opcions preferides per a la gent jove —i per a públics de totes les edats— que busquen una manera diferent, activa i respectuosa de descobrir el món. Coincidint amb el Dia Internacional de la Bicicleta, que vam celebrar el 3 de juny, és el moment perfecte per recordar que Europa compta amb un autèntic tresor sobre rodes: la xarxa EuroVelo.

Aquest gran projecte està format per 17 rutes cicloturistes oficials de llarga distància que connecten tot el continent. Parlem de més de 90.000 quilòmetres dissenyats tant per a ciclistes experimentats com per a qualsevol persona que vulgui gaudir d’una escapada de cap de setmana. Espanya ja compta amb més de 9.000 quilòmetres d’aquestes rutes, actuant com un pont natural que uneix l’Atlàntic i el Mediterrani amb la resta d’Europa.

L’estil ‘slow’ que dona vida al territori

El gran secret de l’EuroVelo és que està pensat per al gaudi, no per a la competició. A diferència dels professionals que veurem volar pels nostres carrers cap a Barcelona, el cicloturisme proposa un viatge pausat. Les rutes aprofiten camins existents, vies verdes i carreteres secundàries amb molt poc trànsit per garantir la seguretat de tothom.

A més de ser una opció de lleure fantàstica i saludable, és una oportunitat d’or per reactivar l’economia de proximitat dels pobles per on passen els viatgers. El projecte, impulsat amb el suport de la Unió Europea, busca precisament això: que l’esport i la sostenibilitat serveixin per unir els ciutadans, dinamitzar els comerços locals, els allotjaments rurals i posar en valor el nostre patrimoni natural compartit.

La Ruta Mediterrània: connectats d’Europa a l’Ebre

Catalunya és una peça clau en aquest mapa ciclista, i el nostre territori en té un protagonisme absolut. La joia de la corona a casa nostra és l’EuroVelo 8, coneguda com la Ruta Mediterrània. Aquest itinerari de llarga distància uneix Cadis amb Grècia i Xipre, i té un tram espectacular que travessa de ple el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.

Pedalar per aquesta ruta ens permet recórrer el nostre litoral, gaudir del paisatge únic del Delta i descobrir racons increïbles d’una forma completament neta. A més de l’EuroVelo 8, a Catalunya també ens creuen l’EuroVelo 3 (Ruta de les Peregrinacions) i l’EuroVelo 1 (Ruta de l’Atlàntic-Mediterrània), oferint opcions per a tots els gustos.

Aquest estiu, aprofita l’embranzida del Tour i l’esperit ciclista de la ciutat per planificar la teva pròpia aventura. Si vols conèixer més detalls sobre mapes, rutes i consells per viatjar per Europa, et convidem a seguir llegint el nostre blog i a mantenir-te informat de totes les iniciatives europees que transformen el nostre entorn. Preparem les alforges?

La principal cita ambiental europea posa el focus en una idea cada vegada més clara: invertir en la natura no és una despesa, sinó una oportunitat per construir una economia més forta, resilient i competitiva

Cada vegada és més evident que economia i medi ambient no són dos mons separats. La salut dels ecosistemes condiciona l’agricultura, la disponibilitat d’aigua, la producció d’aliments, la qualitat de vida a les ciutats i fins i tot la capacitat de les empreses per adaptar-se als canvis futurs. Amb aquesta idea de fons, la Unió Europea celebra una nova edició de la Setmana Verda de la UE, l’esdeveniment de referència en matèria ambiental a Europa.

Enguany, la 26a edició de la Setmana Verda se centra en els beneficis econòmics de la natura i en la necessitat d’impulsar models de desenvolupament que siguin sostenibles tant per al planeta com per a les persones.

Una economia que depèn més de la natura del que pensem

Durant molts anys, la protecció ambiental s’ha presentat sovint com una obligació o un cost necessari. No obstant això, les institucions europees insisteixen cada vegada més en un missatge diferent: conservar els recursos naturals és també una inversió econòmica.

Els sòls fèrtils garanteixen la producció agrícola. Els boscos contribueixen a regular el clima i prevenir inundacions. Les zones verdes urbanes milloren la salut pública i redueixen els efectes de les onades de calor. La biodiversitat, per la seva banda, és essencial per mantenir serveis naturals dels quals depenen sectors econòmics sencers.

Precisament per això, la Setmana Verda de la UE 2026 vol demostrar que les polítiques ambientals poden generar ocupació, innovació, noves oportunitats empresarials i una major resiliència davant les crisis.

Brussel·les es converteix en el centre del debat europeu

Els dies 3 i 4 de juny, Brussel·les acull la conferència principal de la Setmana Verda, organitzada per la Direcció General de Medi Ambient de la Comissió Europea.

La trobada reuneix responsables polítics, experts, empresaris, inversors, agricultors, investigadors i representants de la societat civil per debatre sobre alguns dels grans reptes del futur europeu.

Entre els temes destacats hi ha la salut dels sòls, l’agricultura sostenible, la transformació verda de les ciutats, les noves fórmules de finançament ambiental i les estratègies per combatre el despoblament rural.

El format també busca acostar aquests debats a un públic més ampli, combinant taules rodones amb presentacions inspiradores, projeccions audiovisuals i espais de networking.

Natura, innovació i noves oportunitats empresarials

Una de les novetats més destacades d’aquesta edició és l’espai dedicat a les startups i petites empreses innovadores.

Per primera vegada, la Setmana Verda incorpora un fòrum específic que connecta emprenedors amb possibles inversors. L’objectiu és impulsar projectes que desenvolupin solucions basades en la natura, tecnologies per protegir la biodiversitat o iniciatives vinculades a l’economia verda.

La proposta reflecteix una tendència cada vegada més present a Europa: la sostenibilitat no només com una qüestió ambiental, sinó també com un motor d’innovació i competitivitat.

Un mes sencer d’activitats arreu d’Europa

La Setmana Verda no es limita a Brussel·les. Al llarg de tot el mes de juny, centenars d’entitats, institucions i organitzacions participen en el programa mitjançant activitats locals repartides per tota Europa.

Tallers, seminaris, conferències, exposicions i trobades ciutadanes permeten traslladar els grans objectius europeus al territori i mostrar exemples concrets de com les inversions en natura poden generar beneficis reals per a les comunitats locals.

Un repte compartit per al futur europeu

Des de fa més de vint-i-cinc anys, la Setmana Verda de la UE s’ha consolidat com el principal espai europeu de reflexió sobre medi ambient. En aquest temps, el debat ha evolucionat notablement.

Avui, la pregunta ja no és si podem permetre’ns protegir la natura, sinó si ens podem permetre no fer-ho.

La Unió Europea defensa que la prosperitat futura dependrà de la capacitat per construir una economia més sostenible, menys vulnerable a les crisis i més respectuosa amb els recursos naturals. La Setmana Verda 2026 vol demostrar que aquest camí no només és possible, sinó que ja està en marxa.

Cada vegada més ciutats i barris impulsen mercats d’intercanvi com una alternativa sostenible al consum tradicional. Més enllà de canviar objectes, aquestes iniciatives promouen una manera diferent d’entendre el consum, basada en la reutilització, la reducció de residus i la responsabilitat compartida amb el medi ambient.

A Tarragona, el mercat d’intercanvi celebrat al Centre Cívic de Sant Salvador s’emmarca precisament en aquesta idea: demostrar que petits gestos quotidians poden contribuir a construir una societat més sostenible, més conscient i més alineada amb els objectius ambientals europeus.

Donar una segona vida als objectes

Roba, llibres, joguines, petits electrodomèstics, objectes de decoració o materials escolars. Moltes de les coses que deixem d’utilitzar continuen sent útils per a altres persones. Els mercats d’intercanvi parteixen d’aquesta idea tan simple com efectiva: abans de llençar, reutilitzar.

Aquest model ajuda a reduir la generació de residus i evita el consum innecessari de nous productes. També contribueix a disminuir l’impacte ambiental associat a la fabricació, el transport i l’embalatge de molts objectes de consum habitual.

La reutilització és, de fet, una de les grans prioritats de les polítiques ambientals de la Unió Europea. En aquest sentit, l’economia circular aposta per mantenir els productes i materials en ús el màxim temps possible, allargant-ne la vida útil i reduint al mínim els residus.

És un canvi de mentalitat. Passar del “comprar i llençar” a “reutilitzar, reparar i compartir”.

Economia circular i residu zero: una responsabilitat compartida

Els mercats d’intercanvi també tenen un component social molt important. Són espais de trobada, participació i comunitat. Espais on les persones comparteixen objectes, però també converses, experiències i maneres diferents d’entendre el consum.

Aquesta filosofia connecta directament amb els objectius europeus vinculats a la sostenibilitat i al Pacte Verd Europeu, que impulsa mesures per avançar cap a una economia més eficient en l’ús dels recursos i amb menys impacte ambiental.

Al mateix temps, iniciatives com aquestes ajuden a fer visible el concepte de residu zero. És a dir, intentar reduir al màxim allò que acaba convertint-se en deixalla. No sempre és possible eliminar completament els residus, però sí reduir-los considerablement a través d’hàbits més responsables.

Portar una bossa reutilitzable, reparar abans de substituir, consumir menys plàstic o donar una segona oportunitat als objectes són accions petites, però amb un impacte real quan es fan de manera col·lectiva.

Els mercats d’intercanvi són, en aquest sentit, una mostra pràctica que la sostenibilitat no és només una gran estratègia europea o una qüestió institucional. També és una decisió quotidiana que es construeix des dels barris, les escoles, les entitats i la ciutadania.

Per això, activitats com la celebrada a Sant Salvador van molt més enllà d’un simple mercadet. Representen una manera diferent de relacionar-nos amb el consum, amb els recursos i amb el nostre entorn.

Perquè cuidar Europa també és cuidar els espais on vivim. I sovint, els grans canvis comencen amb gestos molt senzills.

Et convidem a cuidar el nostre entorn!.

Del 8 al 10 de maig de 2026, milers de persones a tot Europa participaran en accions de neteja d’espais naturals per conscienciar sobre l’impacte dels residus abandonats a la natura.

 

Cada any, milers de ciutadans i ciutadanes d’arreu d’Europa es mobilitzen per una causa tan senzilla com necessària: recollir els residus que no haurien d’haver arribat mai als espais naturals. És l’esperit de la campanya Let’s Clean Up Europe, una iniciativa que convida la ciutadania a implicar-se activament en la cura del medi ambient.

La pròxima edició de la campanya se celebrarà entre els dies 8, 9 i 10 de maig de 2026, unes jornades que representen el moment central d’aquesta acció col·lectiva que es desenvolupa simultàniament a molts països europeus. L’acció respon a un doble objectiu: per una banda, retirar residus abandonats en boscos, platges, rius o camins; de l’altra, conscienciar sobre la quantitat de deixalles que sovint acaben a la natura per comportaments irresponsables. Fins que no es fa el recompte de brossa no se n’acaba de ser conscient de la magnitud del problema.

Una mobilització ciutadana que creix cada any

A Catalunya, la participació en aquesta iniciativa no ha deixat de créixer en els darrers anys. En la darrera edició de la campanya es van dur a terme 531 accions de neteja, en les quals van participar 37.881 persones voluntàries. Tot plegat va ser possible gràcies a la implicació de 554 entitats que van organitzar activitats en 40 comarques i 250 municipis.

Aquestes xifres són el reflex del potencial que té la mobilització ciutadana quan es tracta d’una acció tan lloable com defensar i preservar el territori. Les accions de neteja permeten retirar residus que perjudiquen els ecosistemes, però també són molt útils per despertar consciència ambiental entre les persones participants i entre la ciutadania que observa aquestes iniciatives.

La campanya a Catalunya està coordinada per l’Agència de Residus de Catalunya, que treballa per facilitar l’organització de les activitats i donar suport a les entitats, administracions i col·lectius que hi volen participar.

Suport i recursos per organitzar accions de neteja

Per facilitar la participació, l’organització posa a disposició dels promotors de les activitats diversos materials i eines que faciliten les accions de neteja, primant la seguretat: bosses reutilitzables, guants protectors i altres elements reutilitzables, així com material informatiu per difondre les activitats.

A més, a la pàgina web de la campanya (https://residus.gencat.cat/ca/ambits_dactuacio/prevencio/lcue/) es poden trobar documents, recursos i orientacions per planificar correctament les accions i inscriure-les al mapa d’activitats del projecte.

La participació està oberta a ajuntaments, entitats, associacions, empreses, grups de voluntariat i persones a títol individual, que poden organitzar accions de neteja en qualsevol espai natural del seu entorn. Cada iniciativa suma i contribueix a visibilitzar la importància de cuidar el medi ambient.

Les escoles també tenen un paper clau

La campanya compta amb la implicació del món educatiu. Els centres escolars poden organitzar accions de neteja i activitats de sensibilització al llarg del curs escolar, en concret entre gener i juny, i d’una forma molt especial durant els dies centrals de la campanya.

Per facilitar-ho, els Centres de Recursos Pedagògics disposen de kits reutilitzables amb material com ara balances per pesar els residus recollits, pinces, guants i bosses. Així, les accions de neteja es converteixen en una experiència educativa i participativa, que ajuda els més joves a comprendre l’impacte dels residus sobre el medi natural.

Per garantir que tots els centres puguin fer ús d’aquests materials, els centres educatius que vulguin participar han d’indicar diverses dates possibles al formulari d’inscripció, de manera que l’organització pugui coordinar la disponibilitat dels kits.

Una invitació a participar

Let’s Clean Up Europe és, sobretot, una invitació a actuar. Una oportunitat perquè la ciutadania es mobilitzi i contribueixi a preservar els espais naturals que formen part del nostre patrimoni col·lectiu.

Les persones o entitats que vulguin organitzar una acció de neteja poden inscriure la seva activitat a la plataforma de la campanya, on també trobaran tota la informació necessària sobre materials, recursos i suport logístic.

Amb gestos concrets i amb la implicació de tothom, iniciatives com Let’s Clean Up Europe recorden que la protecció del medi ambient és una responsabilitat compartida i que cada acció compta per construir un territori més net, saludable i sostenible.

Amb la visita al mercat de Sant Pere i Sant Pau, el centre d’informació Europe Direct Tarragona (EDTgn) ha completat avui la ronda als mercats de la ciutat per donar a conèixer l’estratègia Del Camp a Taula, amb la qual la Unió Europea vol impulsar els pròxims anys un canvi en el sistema alimentari europeu. L’objectiu és avançar cap a un model més sostenible, tant pel que fa a la producció i el processat, com en la distribució i el consum d’aliments, involucrant a tots els agents de la cadena alimentària i prevenint el malbaratament.

De tot això se n’ha parlat també al programa mensual Una mirada directa a Europa del Matí de Tarragona Ràdio, que dijous es va desplaçar fins al mercat Central per sumar-se a la campanya informativa, juntament amb Ateneu l’Europeu, que ha repartit els tres dies díptics informatius entre paradistes i clients dels mercats. El dimecres també a la plaça del Fòrum.

Bona acollida entre paradistes i compradors

A més d’informar de les polítiques europees, la visita als mercats també ha servit per prendre el pols i copsar que en pensa la ciutadania tarragonina d’aquest canvi que proposa Europa per als pròxims anys, en aquest cas els paradistes i la clientela dels mercats: “Miro sempre de comprar producte de quilòmetre 0 i de pagesos de la nostra zona, m’agrada més” explica Rosa Maria Gabriel, que afegeix: “Tinc seixanta-cinc anys i ja ho vaig aprendre de la meva mare, que anava a comprar als pagesos que venien a la Part Alta”. “Hem de ser conscients del poder que tenim quan decidim comprar una cosa o altra, diu l’Ateneu l’Europeu.

En la mateixa línia també es manifesta Anna Català en fullejar el díptic informatiu Del Camp a Taula: “Si la gent no ens conscienciem de la situació, ens fem mal a nosaltres mateixos. Que un producte ens arribi de l’altra punt del món és insostenible, no pot ser mai de la vida una bona opció”, afegeix.

I ho constaten també els mateixos paradistes: “Cada vegada més la gent busca producte de proximitat, s’interessen i pregunten d’on ve abans de comprar”, explica Meritxell Pomerol, propietària de la Carnisseria que porta el seu nom. És una tendència que comenten en més d’una parada: “Dóna gust passejar pel mercat perquè constates que són molts els clients que busquen producte de proximitat i ecològic, més dels que ens pensem”, diu Ateneu l’Europeu, per a qui aquesta “és una batalla que a poc a poc anem guanyant, estic convençut que ho aconseguirem!”.

A Tarragona, ‘Del Mar a la Taula’

De fet, Tarragona és una plaça privilegiada pel que fa a producte de proximitat. I el sector de la pesca n’és un bon exemple. Amb un port a sis minuts del mercat central, el gènere, com la sardina o el seitó que s’ha pescat durant la nit, arriba a la parada mitja hora després que les barques arribin a port; o, si és del que arriba a la tarda de les barques d’arrossegament, a tot tardar al matí ja està a la parada. Més fresc impossible!”, diu Josep Maria Vilar, d’Herminio Peixeteries. Això permet fer “una compra molt més adequada a la venda que tens, sense especular amb el producte, que és més fresc i el client en surt afavorit”, explica.

Per a aquest paradista, “és vital avançar en una legislació que protegeixi l’ecosistema marí. Tot el que s’avanci per un sistema més sostenible benvingut sigui, ens hi va la nostra supervivència”, diu, mentre defensa la importància de la regulació i l’etiquetatge dels productes, dues qüestions clau en l’estratègia Del Camp a Taula.

Ajuts i polítiques per productors i empreses

L’economia circular és també el futur per a la indústria alimentària. Ho explica Joan Ruiz, posant com a exemple la línia que segueix la Cooperativa Unió: “Les empreses estem alineades amb aquesta estratègia europea” de minimitzar el malbaratament i reduir la petjada climàtica: “No volem generar residus, volem crear subproductes amb aquelles matèries que ara no tenen valor i que en molts casos suposen fins i tot un cost per als productors.

Ruiz creu que això serà possible “gràcies a les noves tecnologies i als ajuts europeus” per avançar cap aquest model més sostenible. I posa un exemple del treball en R+D que estan fent des de la Cooperativa Unió: “La closca i les pells dels fruïts secs tenen moltes propietats, i se’n pot donar un ús.  De la valorització de subproductes que no tenen sortida alimentària directa se’n poden treure altres aplicacions, com brises, salses, etc. Hi estem treballant”.

L’estratègia europea va més enllà, i ja de cara al 2030 promou la reducció a  la meitat de l’ús de plaguicides i l’excés de nutrients en el sòl agrícola, així com l’ús d’antibiòtics en la ramaderia i aqüicultura. Promovent l’agricultura ecològica també vol la protecció el paisatge i la biodiversitat.

L’economia verda i sostenible “és una de les prioritats de la Comissió Von der Leyen. Totes les accions polítiques que es duguin a terme els pròxims anys posaran l’accent en el Pacte Verd europeu”, diu la responsable d’EDTgn, Marta Domènech, explicant que “l’objectiu és arribar a ser un continent neutre de cara l’any 2050, amb zero emissions i una economia sostenible per frenar el canvi climàtic”.

Més informació de l’estratègia verda europea, consulta el díptic editat per EDTGN i consulta la pàgina web d’Europe Direct Green Deal.

Cartell actes als mercats de Tarragona.

El Centre Europe Direct Tarragona (EDTGN) apropa aquesta setmana el Pacte Verd Europeu (també conegut com a Green Deal) als ciutadans de Tarragona, amb una campanya informativa als mercats municipals. Així, a partir de dimecres, i fins divendres, Ateneu l’Europeu visitarà el Mercat del Fòrum, el Mercat Central i el mercat de Sant Pere i Sant Pau per explicar de primera mà quin és el full de ruta de la Unió Europea per una economia sostenible. Dijous al matí, a les 9:30h, a Tarragona Ràdio parlarem de productes de proximitat i d’empreses que han tirat endavant el seus projectes amb fons europeus en el programa ‘Una mirada a Europa’, que es farà en directe des de les instal·lacions de la plaça Corsini.

L’objectiu és que la ciutadania tarragonina conegui i faci seva l’estratègia verda europea, amb la qual es vol arribar a una economia neutra amb zero emissions l’any 2050, incentivant l’economia circular, protegint la vida humana, els animals i del medi ambient, i assegurant que la transició sigui justa i inclusiva per a tothom. I és que no hi ha planeta B!

Del Camp a la Taula
En els mercats, Ateneu l’Europeu facilitarà un díptic informatiu publicat per EDTgn amb un dels pilars fonamentals per avançar cap a aquesta Europa més verda i sostenible: l’estratègia del Camp a Taula, amb la qual es vol transformar el sistema alimentari per un model just, ecològic i saludable. I és que actualment, un terç de les emissions globals de gas d’efecte hivernacle són produïdes per un sistema alimentari que, a més, no permet retorns econòmics justos ni mitjans de vida per a tots els actors de la cadena alimentària, especialment per als pagesos.

L’objectiu que s’ha marcat la Unió Europea és capgirar aquest model i redissenyar el sistema alimentari actual, reduint la petjada climàtica i ambiental, garantint la seguretat alimentària, la nutrició i la salut pública, protegint el medi ambient, oferint noves oportunitats, amb recerca i innovació, promovent un marc legislatiu específic i liderant la transició mundial. Tot plegat per facilitar als ciutadans l’elecció d’una dieta vegetal, etiquetant els aliments per capacitar els ciutadans en la seva elecció i intensificant la lluita contra el malbaratament alimentari.

Amb el full de ruta marcat pel Parlament Europeu, la Comissió Europea ja té clares les primeres mesures per avançar en aquest model, reduint l’ús de plaguicides i fertilitzants, que malmeten la biodiversitat en el clima, i reduint l’ús d’antibiòtics per animals de granja i d’aqüicultura que es calcula que ocasiona unes 33.000 morts cada any. Com a objectiu prioritari per al 2030, Europa aposta per estendre l’agricultura ecològica com a pràctica respectuosa amb el Medi Ambient.

I tu, que fas pel Medi Ambient?
Engegat el Pacte Verd, la ciutadania té l’última paraula per fer realitat aquesta estratègia verda europea, ja que a la producció i el processat i distribució sostenible dels aliments s’ha de sumar un consum també sostenible i el no malbaratament alimentari, per tancar el cercle. I aquesta serà la missió d’Ateneu l’Europeu als mercats tarragonins, apel·lar a la ciutadania per participar en aquest canvi de model cap a un model sostenible i circular. Una missió que ja va començar amb la campanya I tu què fas pel Medi Ambient?, també protagonitzada a Tarragona per Ateneu l’Europeu, amb sis vídeos amb consells i petites accions que tots podem incorporar el nostre dia a dia per causar un impacte positiu sobre el planeta. Aquí pots veure l’última vegada que vam visitar el mercat:

Us esperem aquesta setmana als mercats, i us convidem a sumar-vos a aquesta Europa Més Verda i Sostenible seguint els consells de l’Ateneu! Seguiu #EDTgn a les xarxes socials; Facebook, Twitter i Instagram.