Entrades

El 10 de març vam llençar una nova crida a investigadors amb un pressupost de 140 milions d’euros per trobar nous diagnòstics, tractaments i vacunes.[/caption]

Avui farà sis dies que vam començar el nostre confinament.

Crec que tots som conscients que quedant-nos a casa el que fem és mirar de reduir la velocitat de propagació de l’epidèmia. De fet, estem guanyant temps per no saturar el nostre sistema sanitari i evitar el seu col·lapse. És un gran exercici de solidaritat amb els metges i personal sanitari, però també amb la nostra gent gran, els més vulnerables a aquest nou virus.

Però no és la solució. La solució només arribarà quan trobem un tractament i una vacuna. I en això, la Comissió Europea també vol ajudar.

La recerca i la innovació són dos àmbits en els quals la Unió Europea ha demostrat la seva vàlua. Horitzó 2020 és el programa de recerca més important del món. Ja abans de la crisi, la Comissió havia invertit molt per estar millor preparats contra les pandèmies. Ara, alguns d’aquests projectes s’estan fent servir per a combatre el coronavirus.

Quan a finals de gener ja es va veure que el coronavirus podia ser una autèntica plaga, la Comissió, fent ús del seu pressupost de recerca d’emergència, va convidar  investigadors de tot Europa a presentar projectes de recerca que ens permetessin lluitar contra el COVID19 amb un pressupost de 47,5 milions d’euros. Vam rebre 96 projectes i en només quinze dies vam identificar els 17 més prometedors.

Llegir la llista dona moltes esperances. Per exemple, l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia lidera un dels projectes seleccionats, que intenta desenvolupar un sistema ràpid de diagnòstic que redueixi la proba del coronavirus de vuit hores a només 30 minuts. Segur que molts de vosaltres vau veure a la directora del projecte, la Dra. Laura M. Lechuga, al programa especial sobre el COVID19 que va presentar la Raquel Sanz a TV3.

El Barcelona Supercomputing Center també participa en un projecte per trobar molècules que ataquin el coronavirus. Els supercomputadors europeus tenen la capacitat d’analitzar 3 milions de molècules per segon i compten amb una biblioteca de 500 mil milions de molècules a disposició dels investigadors. Amb aquestes eines es busquen solucions duals que combinen tractaments existents (pèptids terapèutics, anticossos monoclonals o antivirals d’ample espectre) i noves molècules que ataquin al virus, fent servir sistemes de model avançats i supercomputació.

El 10 de març vam llençar una nova crida a investigadors amb un pressupost de 140 milions d’euros per trobar nous diagnòstics, tractaments i vacunes. No us explicaré tots els projectes amb detall, però m’agradaria compartir amb vosaltres el darrer i més esperançador dels projectes de recerca que estem finançant amb 80 milions: el CureVac. L’està desenvolupant un prestigiós centre de Recerca de Tübingen, Alemanya, que intenta desenvolupar i escalar la producció d’una innovadora vacuna contra el coronavirus el més aviat possible.

Ara aniré a aplaudir als nostres metges, com cada nit. Però avui també vull aplaudir als nostres investigadors i investigadores. Ells i elles també estan treballant contra rellotge perquè són conscients que la solució vindrà del seu talent i del seu treball. Tots els hi devem molt.

Ferran Tarradellas
Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

Flu protection mask[/caption]

Ahir us explicava que la primera mesura de solidaritat europea va ser amb Xina, on vam fer arribar més de 30 tones de material mèdic, inclosos equips de protecció individual. Els metges que treballen amb pacients infectats necessiten estar correctament protegits per poder apropar-s’hi i tractar-los. Amb l’increment exponencial del nombre d’infectats, la demanda d’aquests equipaments també ha crescut exponencialment i en certes zones d’Europa, ara mateix a Itàlia però ben aviat passarà el mateix aquí, les mascaretes i la resta de material de protecció s’han convertit en un bé preuat. Això evidentment també val per als tests de prova, per als respiradors, per als reactius, per a les medicines antivíriques i per a una gran quantitat d’aprovisionaments que ben aviat seran, literalment, vitals.

Hem començat una cursa contra rellotge per intentar produir i distribuir al ritme que augmenta la demanda. La Comissió ha estat molt activa perquè en aquest àmbit Europa hi té molt a dir. Hem d’entendre que les indústries que produeixen els equips de protecció no treballen per mercats locals o nacionals. Treballen en el Mercat Únic Europeu i molt sovint són empreses internacionals que exporten a tot el món. De la mateixa manera que venen a tot arreu, els seus productes també tenen proveïdors d’arreu d’Europa i del món. Són empreses de dimensió essencialment europea i per aquest motiu cal adreçar el problema a nivell europeu. Com?

En primer lloc, identificant les necessitats i les capacitats. El comissari del Mercat Interior, Thierry Breton ja ha realitzat nombroses videoconferències amb representants d’alt nivell de grans empreses fabricants d’equips de protecció personal de la UE. A aquestes trobades virtuals, s’hi han discutit diversos aspectes, com ara les existències disponibles o les barreres que troben al mercat únic. Un dels obstacles que es van identificar, van ser les prohibicions de certs estats membres a deixar sortir aquests materials. Aviat els governs d’aquests països van comprendre que a Europa calia aplicar la solidaritat i la coordinació perquè avui és Itàlia qui necessita material, però demà poden ser ells qui necessitin ajuda. En efecte, diumenge passat França i Alemanya van aixecar les barreres a l’exportació.

Les empreses consultades han manifestat la seva voluntat d’augmentar la producció per afrontar la demanda creixent. Per fer-ho, cal analitzar els problemes d’oferta, valorant diferents estàndards per ampliar les opcions. En paral·lel, la Comissió ha llançat una gran licitació transfronterera per a comprar aquest material. És una mena de súper-comanda en la qual hi participen la majoria d’estats europeus. Això facilitarà l’accés i la distribució  d’una forma més equitativa, a un preu molt més baix i reduirà el risc de manca d’existències

Ara que Europa és l’epicentre de la crisi del coronavirus, cal que aquests materials estiguin disponibles per als nostres sistemes sanitaris. Per això la Comissió va aprovar un seguit de requeriments sobre les exportacions fora de la UE de material de protecció personal. No se’n podran exportar sense autorització prèvia dels estats.

Una darrera reflexió. Com deia, els productors de material protector venen per tot Europa però necessiten matèries primeres de tot arreu. Cal que aquestes matèries arribin a les fàbriques i que els equips de protecció arribin als hospitals. I per això cal que el mercat interior segueixi funcionant. Hem de limitar al mínim que es bellugui la gent, però hem de garantir que les botigues tinguin menjar, les farmàcies medicines i els hospitals equipament.

Totes aquestes mesures tenen un objectiu primordial: que aquests sanitaris que aplaudim cada nit, les dones i els homes que estan a la primera línia de lluita contra el coronavirus puguin fer la seva feina ben protegits.

Si voleu més informació us l’estem concentrant a aquesta pàgina web.

Fins demà!!!

Ferran Tarradellas
Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

Gràcies a tot el personal sanitari que sou a primera línia.[/caption]

Benvolguts amics i amigues. Suposo que, com molts de vosaltres, em trobo a casa tele-treballant. Seguint les indicacions de les autoritats, la Representació de la Comissió va interrompre les seves activitats externes, el seu contacte amb el públic el passat divendres i tot l’equip va a començar a treballar des de les seves llars aquell mateix dia.

Malgrat no estar a les nostres oficines, l’activitat de tot el personal de la Comissió Europea és frenètic. Ens enfrontem a la pitjor crisi sanitària del nostre continent des del 1918. Com qualsevol altre crisi, hi ha decisions difícils i tinc un gran respecte per totes i tots els que les han i les hauran de prendre, començant pels metges i el personal sanitari a qui ahir –com probablement molts de vosaltres- vaig aplaudir des del meu balcó per donar-los les gràcies i per animar-los. També tinc el mateix respecte per a totes les autoritats a tots els nivells, que estic segur que volen fer el millor per ajudar els malalts, els contagiats i a tota la ciutadania. La Comissió Europea també vol ajudar. I ho està fent.

M’agradaria començar per recordar que el primer exercici de solidaritat europeu va ser amb la Xina. El 23 de febrer passat, el Mecanisme Europeu de Protecció Civil va fer arribar a la regió de Wuhan, en aquell moment en plena expansió de les infeccions, mes de 30 tones de material mèdic (especialment protecció per personal sanitari) i al dia següent aprovava un paquet de 232 milions d’euros, per ajudar els països menys preparats a prendre mesures per afrontar el que venia. Per aquest motiu, és emocionant que ara la Xina, que en aquest moment està començant a sortir de la crisi sanitària, ens ajudi a nosaltres a fer-hi front, com s’ha vist amb l’arribada de material sanitari a Itàlia. Tot el meu agraïment.

Ara, Europa és l’epicentre de la pandèmia i les diferents autoritats estan prenent tota mena de mesures fortes per afrontar-la (escrivint això penso en els ciutadans d’Igualada i de la conca d’Òdena. Tot el meu suport per a tots ells). Europa pot i ha d’ajudar a totes les autoritats a fer front a aquesta amenaça global perquè només junts podem sortir-nos-en. Com?

Bàsicament la Comissió Europea vol ajudar en les següents àrees: la sanitat, facilitant la producció i distribució solidària de material mèdic, donant suport a la recerca o coordinant les diferents mesures; la mobilitat, buscant maneres d’aturar el virus sense aturar l’abastament de material mèdic, aliments o altres bens essencials; i l’economia, mirant de mitigar les conseqüències de la pandèmia en sous i salaris, i assegurant-nos que les empreses tenen la liquiditat per a seguir operant i que les administracions poden accedir als recursos que necessiten.

De tot plegat en parlaré cada dia al meu bloc, però si voleu trobar més informació, hem creat per vosaltres una pàgina web, en català, on podeu trobar les darreres informacions europees sobre el tema, com a complement del que ja publica la Comissió a la seva pàgina web.

Treballem per donar-vos tota la informació contrastada que puguem. Penseu que amb el COVID19 hi ha un altre virus que circula: el de la desinformació. Aneu amb compte perquè també és perillós. El meu consell “sanitari” en aquest àmbit és el següent: feu només cas a les informacions oficials o les de mitjans perfectament contrastats. Tota la resta pot ser molt perjudicial i no només per a la salut.

Ferran Tarradellas
Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona