Entrades

Tots a l’una per salvar feines i empreses

Ja som a dijous de la tercera setmana de confinament. Segueixen sent dies molt durs, amb moltes morts. Avui al conjunt de l’estat s’han superat les 10.000 morts, 950 en un sol dia. No puc deixar de pensar que darrera de cada xifra hi ha persones concretes, i famílies que no han pogut acompanyar als seus sers més estimats en el seu darrer moment. Estic segur que aquestes metges i infermers esgotats que els han tractat els han donat escalfor i afecte fins a l’últim moment darrera les seves mascaretes. Però no puc deixar de pensar en aquestes 10.000 persones, en les seves famílies i també en els metges i metgesses i en la resta del personal sanitari que les han tractades. És molt dur.

Ahir a més a més la premsa treia una altre dada esfereïdora: la de l’atur. El mes de març va tenir 834.000 persones ocupades menys i 300.000 persones més apuntades a l’atur. Aquí també parlem de cares, de noms i cognoms, de persones. Hi ha empreses que no han suportat un període tan llarg d’interrupció de l’activitat. Altres han hagut de reduir plantilla i d’altres no han contractat personal estacional, com al camp o al sector turístic.

Ja he explicat a altres posts com estem ajudant al sector sanitari amb diversos instruments per reforçar recursos, per comprar material o ajudant a la recerca de medicaments i vacunes. Avui, però, us vull explicar una nova iniciativa de la Comissió per evitar que la gent perdi la feina i les empreses sobrevisquin. Es tracta d’un projecte realment europeu que fiançarà la Comissió amb garanties de tots els estats membres i ajudarà els països que més ho necessitin a donar suport als empleats que per culpa de la crisis de la COVID19 només puguin treballar a temps parcial a garantir els ingressos necessaris fins que la situació millori. S’anomena SURE, comptarà amb 100.000 milions d’euros, i m’agradaria explicar-vos com funciona.

Us poso l’exemple d’un restaurant: és possible que després de l’epidèmia només es puguin servir un numero reduït de taules per disminuir el risc de contagi. No caldran tants cuiners ni tants cambrers. Però l’empresari vol que segueixen treballant tots no només per solidaritat –que també- sinó perquè coneixen la cuina, la sala i els clients. Són, de fet, el principal valor del restaurant: no el vol perdre. Per tant la meitat del personal vindrà dilluns, dimecres i divendres i l’altre meitat, dimarts, dijous i dissabtes. L’empresari pagarà –posem per cas- la meitat del sou i això serà complementat amb diners de l’estat, de manera que cada treballador tingui els ingressos que li permetin viure mentre duri aquesta situació anòmala.

Per què és important aquest sistema? D’una banda el treballador conserva la seva feina i uns ingressos dignes mentre duri la crisi. En segon lloc, quan el restaurant torni a funcionar amb l’ocupació normal comptarà amb els cuiners que saben preparar els plats i els cambrers que saben com servir-los tal i com els agrada als clients. L’empresa no tanca i els treballadors no perden la feina. La recuperació econòmica és més ràpida, perquè els treballadors i l’empresari poden seguir pagant les factures, comprant al mercat i pagant l’hipoteca. Es a dir l’economia rutlla.

El que fa la Comissió Europea és demanar 100.000 milions d’euros als mercats amb la garantia de tots els estats membres, és a dir, en condicions molt més avantatjoses i després aportar aquests diners als estats que més ho necessitin (com el nostre) per poder desenvolupar aquests programes d’emergència per treballadors a temps parcial. D’aquesta manera, junts aconseguim salvar llocs de treball i empreses amb un cost infinitament més baix que si cada Estat ho fes per separat. Ara cal, que el Parlament Europeu i els estats membres l’aprovin el més aviat possible per començar a aconseguir aquests fons, enviar-los als estats i que els treballadors puguin rebre’ls els més aviat possible.

/0 Comments/by

El COVID19 i els drets fonamentals

Seguim avençant en la tercera Setmana de confinament. Malauradament, les xifres que ens arriben segueixen sent dramàtiques i cal que seguim donant suport a la feina dels hospitals quedant-nos a casa. Ahir mentre aplaudíem al balcó amb la meva germana comentàvem que estem vivint temps estranys. Portem dues setmanes i mitja confinats, molts teletreballant, altres sense poder anar a treballar; la policia patrulla els carrers i ens pot demanar què fem fora de casa. De fet, molts estats de la Unió Europea han pres mesures que restringeixen temporalment un dret tan fonamental com el de la llibertat de moviment o la llibertat de reunió. Un es pot preguntar, què passa amb els drets fonamentals durant una crisi sanitària com la que estem vivint?

La Comissió Europea és guardiana dels Tractats, i tenim el deure de vetllar per la correcta aplicació de tota la legislació europea, inclosa la carta de drets fonamentals. I aquesta és una responsabilitat que l’executiu europeu és pren molt seriosament. La setmana passada (el 25 de març) el Col·legi de comissaris va debatre sobre les mesures d’emergència adoptades per diversos governs de la UE en les darreres setmanes per protegir la salut pública. Algunes d’aquestes mesures tenen un gran abast i la Comissió fa un seguiment de prop del seu contingut i del seu desenvolupament.

La nostra posició és clara: Si bé es poden permetre mesures extraordinàries en les circumstàncies actuals (que òbviament, són extraordinàries), és fonamental que es respectin els principis i valors fonamentals que s’estableixen l’article 2 dels Tractats (és a dir, la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, la igualtat, l’estat de dret i el respecte als drets humans). Aquestes mesures d’emergència sempre s’han de limitar a allò que sigui necessari (per exemple, per combatre la pandèmia), han de ser estrictament proporcionades i limitades en el temps, és a dir, mentre duri la crisi. A més a més, els governs han de vetllar perquè aquestes mesures siguin sotmeses a control regular de les autoritats competents, com ara els parlaments. A la llum d’aquests principis, la Comissió seguirà estretament, en un esperit de cooperació, l’aplicació d’aquestes mesures extraordinàries als Estats Membres concernits. A tots ells.

La llei que el parlament hongarès ha aprovat per donar més poders a l’executiu ha provocat mostres de preocupació, en especial pel que fa referència a la llibertat de premsa. Com ha fet amb la resta de socis comunitaris i aplicant els mateixos principis, la Comissió analitzarà la llei hongaresa i controlarà de prop la seva aplicació per part del govern, inclosa l’aplicació de disposicions que criminalitzen les fake news.

Perquè com ja he explicat, la desinformació és quelcom que preocupa també a les institucions europees i que cal combatre. Però és molt important deixar clar que també en aquests temps difícils cal garantir la seguretat jurídica i la llibertat d’expressió. De fet, en temps de crisi, és més important que mai que els periodistes puguin fer la seva feina lliurement.

Citant el comissari de Justícia, Didier Reynders, “La Comissió dona ple suport als estats membres de la UE en la seva lluita contra el Coronavirus. Si bé entenem que els estats membres adopten mesures extraordinàries en aquest context, aquestes mesures han de ser estrictament proporcionades i respectar els drets i valors fonamentals com ara l’estat de dret”.

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europea

/0 Comments/by

L’oli que alimenta la flama de l’esperança

Seguim avençant en la tercera setmana de confinament. Ahir parlava en aquest mateix bloc que malgrat trobar-nos en el  moment més dur del nostre confinament, especialment pels metges i per tot el personal sanitari que està salvant vides en condicions molt difícils, hi ha motius per a l’esperança.

L’entrada –ho recordareu- tenia la imatge del raig de llum que entrava al final d’un túnel. Doncs aquest matí, mentre llegia el diari, m’he trobat amb un article del Josep Corbella titulat precisament “Ja es veu llum al final del túnel”. Parla, òbviament, de la caiguda de nous contagis que fa pensar en que no estem tan lluny del pic de la corba. Tanmateix, el que més m’ha cridat l’atenció és la coincidència amb una idea en la que crec fermament: que la solidaritat és el que farà que ens en sortim, que la solidaritat és l’oli que alimenta la flama de l’esperança. Deia el Josep Corbella que “si cada país lliura la seva guerra particular contra el virus, ningú estarà segur, perquè no tots ho podran combatre amb el mateix èxit. Encara que sigui per egoisme, el que més necessita ara la humanitat és solidaritat”.

Aquestes paraules em recordaven molt a les que la presidenta de la Comissió, Úrsula von der Leyen, va pronunciar el passat 26 de març al plenari d’un Parlament Europeu vuit, però que va ressonar a tota Europa gràcies a les xarxes socials. Deia la presidenta –i perdó per la longitud de la cita- :  “Si hi ha alguna cosa més contagiosa que aquest virus és l’amor i la compassió. I enfront de l’adversitat, el poble europeu està mostrant com de forts podem ser. Els petits gestos de bondat, compassió i solidaritat estan ajudant a difondre l’esperança per tot Europa. De les tasques de voluntariat a les cançons entonades als balcons. De l’enviament de postals als que estan sols a la realització de compres per als més grans. Dels hotels que ofereixen gratuïtament habitacions als restaurants que donen aliments. Dels perfumistes de luxe i els fabricants de vodka que ara produeixen gel desinfectant als fabricants d’automòbils i les cases de moda que ara produeixen màscares de protecció o respiradors. […]. Aquest és l’exemple que ha de seguir la Unió Europea. Aportant cada un de nosaltres el nostre granet de sorra, aconseguirem ajudar-nos molt mútuament. I el nostre paper com a institucions europees i responsables polítics i líders d’Europa és demostrar aquesta mateixa confiança, aquesta mateixa unitat i aquest mateix lideratge. […] Perquè en aquesta crisi, i en general en la nostra Unió, només ajudant-nos mútuament ens ajudarem a nosaltres mateixos.

No obstant això, part del que va passar les últimes setmanes resulta dolorós de relatar. Quan Europa realment necessitava suport mutu, hi va haver masses que només van mirar pel seu propi interès en un primer moment. Quan Europa realment necessitava un afany de «tots per un», hi va haver masses que van optar per respondre «tot per a mi» en un primer moment. […] Per això en les últimes setmanes hem pres mesures excepcionals i extraordinàries per coordinar i fer possible l’actuació necessària. Des de llavors la situació ha anat millorant i els Estats membres estan començant a ajudar-se mútuament i, per tant, a ajudar-se a si mateixos. Ara Europa està intensificant realment la seva actuació”.

Ja he parlat en altres entrades d’aquesta acció conjunta, però ara m’agradaria mostrar alguns exemples d’aquesta solidaritat que alimenta l’esperança europea en dos àmbits concrets: el repartiment de material i atenció sanitaris, i la repatriació d’europeus a l’estranger. Diferents länder alemanys estan oferint llits de les seves UCIs a pacients italians. El mateix fa Luxemburg amb pacients francesos. El Tirol austríac està rebent material protector d’Itàlia, però també pacients italians per a les seves UCIs. Grècia ha pagat amb fons europeus 500 unitats mòbils per poder realitzar tests a domicili. França ha donat 1 milió de mascaretes a Itàlia i 20.000 equips de protecció individual. Alemanya enviarà 1 milió de mascaretes i 300 respiradors a Itàlia, 8 milions de guants a Àustria, 100,000 mascaretes a Romania i 60.000 a Suècia. Àustria donarà 1,5 milions de mascaretes a Itàlia, mentre que la República Txeca ha ofert 10.000 equips de protecció a Itàlia i 10.000 més a Espanya.

Des del començament del brot, més de 4.020 ciutadans de la UE atrapats a l’estranger han estat retornats a casa seva  a bord de 25 vols de repatriació facilitats i cofinançats pel mecanisme europeu de protecció civil. El 30% dels passatgers repatriats eren ciutadans europeus de nacionalitat diferent al país organitzador del vol. Àustria, Bèlgica, França, Alemanya, Itàlia, Letònia, Luxemburg i Txèquia, però també el Regne Unit, van repatriar més de 1.150 ciutadans de la UE de diferents estats membres. Actualment hi ha més de 100 vols organitzats per 12 països previstos en els propers dies i tots comptaran amb seients a disposició d’altres ciutadans de la UE i del Regne Unit.

Perdoneu si m’ha sortit una entrada massa llarga. De fet encara podria ser-ho més, perquè hi ha més exemples. És probable que ben aviat siguem nosaltres els que haguem de mostrar solidaritat cap a altres germans europeus que ara estan començant a sentir el cop de la crisi. I després caldrà que continuem sent solidaris en la recuperació econòmica. Si entre tots aconseguim que aquest sigui el temps de la solidaritat, també farem que aquest sigui el temps de l’esperança. I ens en sortirem.

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

/0 Comments/by

Esperances

Enfilem la tercera setmana de confinament, amb noves mesures més dràstiques que duraran fins després de Setmana Santa. També anem cap a les dues setmanes més dures pels nostres sistemes sanitaris i durant les quals veurem el nombre més alt de morts. És més important que mai que respectem la crida a quedar-nos a casa. Hem arribat fins aquí i hem d’arribar fins al final. Cada minut que passem tancats salvem vides.

Tinc l’esperança que els propers dies també comencem a rebre dades positives sobre el nombre d’infectats. Ja portem 15 dies de confinament i aquest és, precisament, el màxim de temps que el virus pot estar latent sense manifestar-se. Tinc l’esperança fonamentada que veurem xifres positives de reducció de les infeccions els propers dies.

Pel que fa a Europa, i malgrat que hi ha motius de preocupació, també tinc motius fonamentats per a l’esperança. Els exemples de solidaritat europea es multipliquen. Al principi de la crisi la reacció de molts estats membres va ser la introducció de límits a l’exportació de material sanitari. En gran mesura gràcies a la intervenció de la Comissió, pràcticament ja no queden restriccions i s’estan ajudant els uns als altres, per exemple, Alemanya ha dit que enviaria un milió de mascaretes a Itàlia, França ja hi ha enviat 20.000 equips de protecció individual i els hospitals alemanys estan atenent pacients provinents de França i del nord d’Itàlia. A nosaltres ens ha arribat ajuda des de Txèquia, concretament 10.000 equips de protecció individual;  i Albània, el nou país candidat, ha enviat metges a Itàlia. Però hem vist altres mostres dels estats membres que han permès el pas de mercaderies necessàries  han convidat ciutadans europeus d’altres països en els vols de retorn a Europa.

 En segon lloc, la reacció del Banc Central Europeu ha estat ràpida i contundent. El whatever it takes no ha trigat anys en arribar –com a la crisi del 2008- sinó dies. Ara el BCE està disposat a comprar deute per un total de 870.000 milions (el 7,3% del PIB europeu) i si fes falta podria tornar a revisar les seves decisions en la mateixa línia. Una segona consideració sobre la moneda única: l’euro segueix sent fort i estable i per tant el poder adquisitiu dels estats membres no s’ha vist perjudicat per una devaluació que s’hagués pogut produir en cas de dependre de bancs centrals nacionals. Això és molt important quan hem de comprar material sanitari a gran escala a un mercat on la demanda global ha inflat els preus terriblement.

En tercer lloc, Europa afronta aquesta crisi molt millor preparada que abans del 2008. Ara tenim un fons de rescat (el Mecanisme Europeu d’ Estabilitat) amb mes de 400.000 milions de potència; el nostre sistema financer està sanejat; tots els estats membres tenien dèficits substancialment inferiors al 3%; i venim de set anys de creixement ininterromput, amb índexs d’ocupació propers al 75%. Malauradament, la crisi no ens ha deixat temps de reduir encara més el deute públic i per desgràcia, el virus ha atacat primer a dos dels estats més endeutats.

En aquestes circumstàncies, el cop del coronavirus ens ha deixat ben estabornits però no K.O.

Però ara és el moment d’Europa, el moment de contraatacar. És cert que el resultat del darrer Consell Europeu ha estat decebedor per a molts, fins al punt que el propi Jacques Delors va sortir del seu silenci per advertir del “virus” de la manca de solidaritat entre estats. I en la meva modèstia faig una crida a aquesta solidaritat. Europa és el que els estats volen que sigui. I a cada crisi que hem passat, si hem actuat plegats, n’hem sortit més forts. Ara tenim una oportunitat única i a sobre la taula tenim fortaleses: el MEDE, el pressupost comunitari (el famós MFF), la liquiditat del BCE i uns objectius clars (economia verda, digitalització, política social). Amb tot això es pot fer un ambiciós pla de reconstrucció europea. Aquests dies parlem molt de la Xina. En xinès, la paraula “crisi” significa el mateix que “oportunitat”. Està en mans dels estats aprofitar aquesta oportunitat per superar la crisi. I la paraula màgica per fer-ho és solidaritat.

Ferran Tarradellas
Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

/0 Comments/by

Si us plau, no ens torneu els diners

Seguim al centre d’una de les pitjors setmanes i les necessitats de tota mena es multiplicaran cada dia que passi i augmenti el número de casos abans que arribem al pic. Ara ha arribat l’hora de resistir i de mirar de dirigir tots els recursos i tots els esforços a ampliar la capacitat del nostre sistema sanitari i de la nostra economia.

Quedar-nos a casa és el millor que podem fer tots. Aquesta també és una molt bona manera d’ajudar.

Però per als que estan als hospitals calen, a més a més, equips de tota mena (protecció individual, respiradors, tests d’anàlisi) per poder atendre l’onada de nous pacients –molts d’ells greus- que arriben cada dia.

Una de les primeres mesures d’urgència que la Comissió va aplicar ràpidament va ser molt senzilla: demanar als estats membres que no tornessin els diners dels Fons Estructurals i del Fons Social Europeu que no s’haguessin gastat. Si ho preferiu, va modificar el reglament d’aquests programes perquè les autoritats dels països –molts d’aquests fons es gestionen a nivell regional- destinessin els diners allà on fos més urgent destinar-los.

Aquest canvi urgent de regles permetrà als estats membres disposar de 37.000 milions d’euros de liquiditat immediata. En el cas d’Espanya, estem parlant d’uns mil milions d’euros, que no és poc. A més a més, la Comissió proposa avençar les quotes d’aquests fons pels mesos de març i abril que pugen a 866 milions d’euros més. Amb les regles aprovades per via d’urgència, aquests diners es poden destinar a l’adquisició d’equipament, medicines, tests, material protector o respiradors.

A més a més, amb el Fons Social Europeu també es pot donar assistència urgent de forma immediata per serveis socials com per exemple les residencies d’ancians o residències per persones amb minusvàlues físiques o mentals.

Tot aquest conjunt de mesures és el que la Comissió –amb la seva reputada originalitat per trobar noms administratius- ha anomenat la Iniciativa d’Inversions per combatre el Coronavirus (una traducció sui generis de Coronavirus Response Investement iniciative).

Per a fer-ho una mica més planer, els serveis de la Comissió estan cercant fins el darrer euro no gastat del nostre pressupost per a destinar-lo a combatre la crisi sanitària i econòmica de la manera més ràpida, flexible i efectiva possible. I una manera de fer això, es evitant que els Estats ens tornin els diners que no han gastat per tornar-se’ls a enviar. Ja els tenen: que els utilitzin ràpidament.

En paral·lel, ja estem treballant per veure com el proper pressupost 2021-2027 de la Unió Europea, el Marc Financer Plurianual que encara estant discutint els estats membres, es podrà fer servir per a la recuperació després de la crisi. La presidenta Von der Leyen ha suggerit que aquesta quantitat podria ascendir fins als 11.000 milions d’euros per a Espanya. El que volem es destinar el màxim de diners a inversions en empreses, treball, infraestructures i sobre tot en la gent que més ho necessita per a tornar a posar Europa dempeus i en marxa.

Ferran Tarradellas
Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

 

/0 Comments/by

La recerca urgent d’una teràpia efectiva

Des de les representacions de la Comissió Europea als estats membres, cada dia enviem a Brussel·les un informe explicant la situació que estem vivint. A mesura que ens endinsem a la segona setmana de confinament, les xifres que transmetem són cada cop més preocupants. Sé que sempre dic el mateix, però voldria expressar a tots els que actualment estan treballant als hospitals la meva admiració, el meu suport i el meu desig que la situació millori el més aviat possible.

Sens dubte, el confinament de tots ajudarà els nostres sanitaris al moment actual, reduint la càrrega dels hospitals. Però més tard o més d’hora ens caldrà un medicament, una cura, que ens permetí tractar aquesta malaltia sense haver d’arribar de nou a les mesures dramàtiques d’aquests dies. Molts científics a tot el món treballen dia i nit per mirar de trobar la vacuna o el tractament que funcioni. Les nostres possibilitats d’èxit augmenten dramàticament si som capaços de fer-ho junts.

Us ho explico amb un exemple: els dilluns de Pasqua, a centre Europa, hi ha la tradició d’amagar ous pintats de colors que els nens de la família cerquen pel jardí. El primer que troba l’ou se’l queda. El normal és que cada nen cerqui pel seu compte. És divertit veure com els nens exploren un cop i un altre al mateix lloc que algun dels seus germans havien explorat un minut abans. Però no sempre és així. Un cop, els quatre fills d’una família (suïssa) que conec, es van dividir el jardí en quatre parts i van aplicar la mateixa metodologia de recerca. En cinc minuts tenien tots els ous.

Crec que Europa hauria fer el mateix. Quan es tracta de provar medicaments experimentals amb assaigs clínics, cal un enfocament coherent entre tots els estats membres de la UE. Per fer-ho tenim una eina molt potent que ja s’ha posat en marxa: l’Agència Europea de Medicaments. Tots la recordareu perquè Barcelona va postular per acollir la seva seu quan Gran Bretanya (que la tenia a Londres) va decidir sortir de la UE. L’agència és l’organisme regulador que dona les certificacions perquè un nou medicament arribi al mercat de forma segura amb l’estalvi de temps, diners i paperassa que això suposa si ho comparem amb els temps en que hi havia 28 agències nacionals.

Ara que cal trobar urgentment nous medicaments contra el COVID19, la Comissió ha fet una crida a la indústria i l’àmbit acadèmic a llançar assajos clínics multinacionals per a un tractament de coronavirus perquè d’aquesta manera augmentem les possibilitats de tenir resultats ràpids sobre diverses opcions terapèutiques. En altres paraules, ha demanat trobar els ous de manera conjunta.

L’Agència Europea de Medicaments treballa per oferir una opinió científica sobre tots els tractaments d’investigació sobre coronavirus a partir de les dades disponibles. I a partir d’aquí ha preparat un seguit de recomanacions per a tots els estats. Tot plegat hauria de servir al nostre objectiu final de disposar d’una teràpia autoritzada al més aviat possible, però una teràpia eficaç i sense riscos per als pacients, amb assajos i probes perfectament valorades.

Som conscients que la situació pot ser molt diferent entre els estats membres (i en alguns casos, com el nostre, fins i tot dins dels estats membres) i que cada país és responsable d’implementar els seus propis procediments per fer tests i assajos. Però creiem que val la pena que tots apliquem les recomanacions europees per a les estratègies de prova. I això per tres motius: en primer lloc perquè aquestes recomanacions estan basades en els consells científics del Centre Europeu pel Control de les Malalties (l’ECDC), prenen en compte les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut i estan complementades pel grup consultiu d’experts. En segon lloc perquè aplicant aquestes recomanacions europees es pot determinar un sistema de priorització de les proves, tenint en compte l’estat actual de les investigacions. En altres paraules, evitar tornar a cercar l’ou al mateix indret on ja havia mirat algú altre. Finalment, compartint els resultats, els investigadors poden tenir noves pistes per a les seves pròpies recerques.

La col·laboració entre europeus, també en l’àmbit de les proves clíniques, ens pot ajudar a estalviar recursos preciosos, i sobre tot el més preciós de tots: el temps. Perquè el trobar una teràpia segura el més aviat possible, pot salvar motes vides.

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

/0 Comments/by

Per què (comprant) units som més forts

Enfilem la segona setmana de confinament sabent que aquesta setmana serà molt dura. Tot el meu suport als sanitaris i equips mèdics que hauran de fer front a la onada de nous casos. Voldria compartir amb ells i amb tots vosaltres les bones notícies que m’han arribat des d’Itàlia: sembla que tant la tendència de nous casos, com la decessos comença a girar. Ahir van haver-hi a Itàlia 3.780 nous casos, és a dir, 177 menys que el dia anterior, i 602  morts, 49 menys que un dia abans. Segueixen sent xifres esgarrifoses, però deixen veure una mica de llum al final del túnel.

Mentrestant, la situació segueix sent crítica i hem de seguir donant suport als nostres sanitaris en especial aportant-los el material que necessiten. En el segon post d’aquest diari de confinament us explicava què fa la Comissió per ajudar a la producció i distribució de material mèdic en general i de protecció, en particular. Us parlava en aquella ocasió d’una gran licitació transfronterera que pot ser cabdal per l’aprovisionament d’aquests productes. En què consisteix aquesta gran licitació?

L’acord de contractació conjunta ( o APL, com s’anomena en el seu acrònim anglès) va ser una de les lliçons apreses l’any 2014, quan es va produir la crisi de l’èbola. Es va veure aleshores, que quan es produeix una greu amenaça transfronterera a la salut es dispara la demanda de certs productes (com vacunes, antivirals o equips de protecció) i es produeix una competència ferotge entre països, fent pujar artificialment els preus i desabastint els mercats. Amb l’APL, la Comissió volia crear una eina que d’una banda permetés un accés equitatiu a preus equilibrats, i a més a més facilités la producció i la distribució d’aquest material gràcies a una negociació i una comanda conjunta. La Comissió va fer la seva proposta el 2014 mateix i el 2020 s’hi van apuntar 26 països de la Unió més el Regne Unit i Noruega.

Quan la Comissió llança la licitació contacta en paral·lel  les empreses i als estats membres que vulguin participar-hi. Els estats exposen les seves necessitats i la Comissió negocia amb els productors. Un cop adjudicada la licitació, els estats membres participants reben la quantitat total de les mesures ordenades o reservades. La taxa de lliurament depèn de la capacitat de producció dels fabricants i dels criteris d’assignació aplicables. L’assignació final de les quantitats disponibles es decidida pel Comitè Directiu Específic en funció de la urgència de cada estat membre. Un cop més, solidaritat europea.

Fins a dia d’avui, s’han posat en marxa quatre contractacions conjuntes relacionades amb COVID-19: guants i vestits, proteccions oculars, respiradors i equips de laboratori. Es probable que es vagin fent noves licitacions en el context de COVID-19 si sorgeix la necessitat, com per exemple, per a medicaments en quan es trobi un tractament que funcioni.

L’acord de contractació conjunta té molts avantatges. Permet als estats  membres més petits accedir a mercats amb molta demanda. Fa que els productors puguin planificar millor l’increment de la seva producció gràcies a la seguretat de la demanda i aconsegueix que els preus, mitjançant el volum de compra i la negociació de la Comissió, siguin més baixos, estalviant així recursos preciosos per a altres necessitats. I és una mostra clara de que junts som molt més forts, també quan comprem.

Ferran Tarradellas Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

/by

El confinament i l’economia

Ahir va ser el segon diumenge en confinament i les notícies que rebíem (l’estat d’alarma s’allarga dues setmanes més) indiquen que hi haurà més diumenges com aquest. Tots sabem per què estem tancats a casa. Estem intentant reduir el nombre d’infeccions per alleugerir la càrrega terrible del sistema de salut i per poder salvar tantes vides com sigui possible.

Tanmateix, tots som conscients que l’aturada total de la nostra societat té un impacte molt gran també en la nostra economia. Aquí també hi ha molt de patiment. Avui llegia que els pagesos tenen por de perdre les collites de primavera, entre la que hi ha, per exemple, la dels calçots. Hi ha molta preocupació entre els petits empresaris i els autònoms, i també al sector –importantíssim a Catalunya- del turisme que perdrà, com a mínim, la temporada de Setmana Santa.

Per calcular l’impacte de la crisi he mirat alguns estudis publicats recentment. Per exemple, l’Afi (Analistes financeres internacionals) estima que el PIB espanyol cauria un 2,6% el 2020 si la paràlisi actual dura fins a finals d’abril (45 dies). Les pèrdues de llocs d’ocupació afectarien principalment els contractes temporals, amb la taxa d’atur augmentant del 3% al 16%.

Quasi tots els estats membres han fet plans d’emergència per mitigar les conseqüències de la crisi i salvar tantes empreses i llocs de treball com sigui possible. Per permetre això, la Comissió Europea va activar el 20 d’abril la clàusula general d’escapament, que preveu el Pacte de Creixement i Estabilitat. Amb l’activació d’aquesta clàusula, els estats membres tenen carta blanca per endeutar-se tant com considerin necessari per afrontar la crisi sanitària i ajudar  les empreses, als autònoms i els treballadors. Espanya ja ha proposat un pla d’uns 200.000 milions d’euros, en torn un d’un 20% del PIB.

Dues paraules sobre el Pacte de Creixement i Estabilitat: es tracta d’un conjunt de regles dissenyades per garantir que els països de la Unió Europea tinguin finances públiques sòlides i coordinin les seves polítiques fiscals. Gràcies a aquestes regles hem aconseguit una reducció important dels dèficits, una contenció de l’endeutament dels estats i un estímul a l’economia que portava, fins l’arribada del coronavirus, set anys de creixement i unes taxes d’ocupació mai vistes a Europa (a prop del 75% de la població en edat laboral).

En el cas d’Espanya, cal recordar que el 2011 teníem dèficits de l’11% i una prima de risc de més de 600 punts. En aquestes condicions el deute públic es va enfilar fins al 100% del PIB. Us imagineu si la crisi del coronavirus ens hagués caigut en aquestes condicions? Ara tenim un dèficit de menys del 3%, i això deixa al govern molt més marge de maniobra per poder endeutar-se i afrontar a la crisi.

A més a més, el Banc Central Europeu ja ha anunciat un programa de 750.000 milions d’euros per evitar que a cap especulador se li acudeixi apostar contra algun estat de la Unió inflant artificialment la prima de risc. Ara ha estat Lagarde qui ha entonat el famós whatever it takes de Mario Draghi. Un cop fet això cal pensar en solucions fiscals a més llarg termini. La presidenta Von der Leyen ha suggerit la creació de “Coronabons”, és a dir, de deute públic mutualitzat, al menys mentre duri la crisi. Caldrà veure com reaccionen a aquesta iniciativa els caps d’estat i de govern.

Tot i així, tal com explicava al principi, reduir l’impacte econòmic de la pandèmia no només depèn d’Europa: tots podem col·laborar a la recuperació quedant-nos a casa. M’explico: com us deia, l’Afi pronosticava una caiguda del 2,6% el 2020 si la paràlisi actual dura fins a finals d’abril (45 dies). Si el problema s’allarga entre 15 i 25 dies més, el PIB s’ensorraria fins un 6%. Molts analistes (Standard & Poors, Bank of America o Goldman Sachs) creuen que si la durada del confinament no és gaire llarga, podríem trobar-nos amb una crisi en forma de V. Es a dir, que a una caiguda ràpida de l’economia podria seguir una recuperació igual de ràpida, amb creixements el 2021 d’entre el 4,3 i el 5,2% el 2021. Però, cal ser estrictes. Si la situació s’allarga i comencen a tancar empreses, podríem tenir una crisi en forma de L. La recuperació trigaria molt més.

Val la pena quedar-se a casa. Val la pena pels nostres avis, pels nostres metges i metgesses, pels malalts. Però guardant la disciplina i acurtant la durada d’aquesta aturada forçosa també ens ajudem a nosaltres mateixos, a tots els treballadors, als empresaris, a la nostra economia i ajudem a evitar que després d’una terrible crisi sanitària no tinguem també una terrible crisi econòmica.

Ferran Tarradellas
Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

/by

Ajuda’m a tornar a casa

Bon dia a tots.

Estic segur que molts de vosaltres donaríeu el que fos per poder sortir una mica. I en canvi, hi ha gaire bé 100.000 europeus que el que volen és precisament el contrari: tornar a casa. Tots hem vist a la televisió històries de parelles que estaven en lluna de mel, visitant amics, en viatges de feina o simplement de vacances que s’han trobat amb les fronteres tancades i sense manera humana de tornar a la llar.

Les competències consulars pertanyen als estats membres. Tanmateix, el Servei Europeu d’Acció Exterior (SEAE) ajuda als ciutadans de la UE a través de la seva xarxa de corresponsals consulars locals a les 142 delegacions (ambaixades) de la UE. Això és important en particular a llocs on algun país no té consolat o allí on els serveis consulars es troben desbordats. A més a més, la Unió Europea pot ajudar molt organitzant retorns per ciutadans de diversos països de la Unió fent possible el que per a un sol estat membre hauria estat molt complicat.

Entre altres coses, el “kit d’eines consular” de la UE inclou informació pràctica per als ciutadans de la UE que es troben en països tercers sobre les seves opcions per tornar a casa, per exemple amb consells sobre com gestionar les restriccions de viatges a tot el món. La prioritat és repatriar ciutadans de la UE mitjançant vols comercials però quan aquesta opció ja no és possible, el Centre Europeu de Coordinació de Respostes (ERCC, pel seu acrònim en anglès) de la Direcció General de Resposta a les Crisi, juntament amb el SEAE i els estats membres de la UE, adopta mesures per avaluar situacions difícils a nivell mundial que exigeixen actius especials (vols, vaixells).

Per això contem amb el Mecanisme Europeu de protecció civil que gestiona el Comissari de Gestió de Crisi Janez Lenarcic. Des del començament de la crisi, el mecanisme europeu de protecció civil ha tornat a casa seva a 1.159 ciutadans europeus d’arreu del món.

Aquesta setmana sense anar més lluny estem organitzant total de 13 vols per retornar ciutadans europeus des d’Egipte, Marroc, Filipines, Tunísia i Argentina. A començament de setmana, dos vols organitzats amb aquest mecanisme van fer possible el retorn de 604 ciutadans europeus que s’havien quedat atrapats al Marroc.

A altres països, com Kuwait, hem arribat a un acord amb el seu govern, per omplir amb ciutadans europeus el vol de tornada d’un charter que les autoritats kuwaitís han fletat per transportar els seus nacionals des d’Europa.

Fa dos dies, va ser un vol des de Hanoi, Vietnam, el que va retornar ciutadans de diverses nacionalitats , després que el ministre d’exteriors de Txèquia demanés a l’alt representant per la Política Exterior i de Seguretat Comuna, Josep Borrell, que ajudés en la repatriació dels seus compatriotes.

A l’Iran, la coordinació de la UE amb les capitals, va permetre la repatriació de 630 europeus, en general amb vols comercials. I us podria explicar històries similars de Sri Lanka o de les Maldives

Són històries amb final més o meys feliç, però n’hi ha molts d’altres que encara busquen la manera de poder tornar i passar en confinament amb les seves famílies. En això també volem ajudar.

Però acabaré amb la història del vaixell Gran Princess, que segurament molts de vosaltres heu llegit als diaris. Una vintena dels 3.500 passatgers d’aquest creuer que navegava pel Pacífic van donar positiu al test del COVID19. Després d’alguns dies a alta mar, el vaixell va arribar a Oakland, Califòrnia on finalment van poder desembarcar. Gràcies al mecanisme de protecció civil europeu, tots els ciutadans europeus van aconseguir retornar als seus països.

Ferran Tarradellas
Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

/by

Combatre també el virus de la desinformació

Bon dia a tots. No sé si us passa a vosaltres, però el primer que faig quan em desperto és mirar el mòbil. Sé que no s’ha de fer però suposo que tots estem preocupats pel que passa i  volem saber les darreres informacions, amb l’esperança de trobar una bona notícia o d’entendre –si em permeteu parafrasejar a Quim Monzó- el per què de tot plegat. És humà.

Tanmateix, la pròpia Organització Mundial de la Salut (OMS) advertia que l’esclat i la resposta a la COVID-19 ha anat acompanyada d’una “infodèmia” massiva, d’una sobreabundància d’informació –alguna exacta i d’altres que no– que també pot tenir conseqüències molt dolentes per a la nostra salut.

En efecte, l’observatori europeu contra la desinformació feta fora de la UE,  el East StratCom TaskForce, ja ha recollit des del 22 de gener molts casos de desinformació relacionats amb el coronavirus que podeu consultar a la seva base de dades pública. La plaga de les fake news no és nova, però quan hi ha una pandèmia en curs les conseqüències en la salut pública poden ser greus.

Es calcula que al voltant d’un set per cent de les converses en xarxes socials al voltant del Coronavirus conté desinformació. Algunes de les històries que circulen inclouen que els emigrants han portat el coronavirus; que es tracta d’una arma biològica desenvolupada pels Estats Units, el Regne Unit o la Xina (segons qui difongui el bulo); que el coronavirus té a veure amb el 5G (que m’expliquin com) o que hi ha remeis casolans d’origen natural (l’all, les taronges, arrels, pastanagues o fruites exòtiques) que són infal·libles contra el coronavirus (òbviament, sense cap base científica).

Què cal fer Davant d’aquesta pandèmia desinformativa? El meu primer consell, feu cas de la informació de les autoritats, i en especial de les autoritats sanitàries. En una societat democràtica com la nostra, totes les autoritats estan sotmeses a controls parlamentaris, dels tribunals, però també i especialment, dels mitjans de comunicació. El meu segon consell, és que seguiu les informacions de mitjans de comunicació seriosos que us donin confiança: els bons periodistes signen els seus articles. Finalment, quan us arribi una notícia sospitosa mireu de contrastar-la amb “fact-checkers”, és a dir, amb plataformes que miren de detectar notícies falses. Mentre preparava aquest post, he fet una ullada a maldita.es, un dels “fact-checkers” més consultats que ja compta amb la seva secció sobre el coronavirus. Algun dels “bulos” que hi surten són simplement al·lucinants.

Finalment, no esteu tota l’estona mirant notícies sobre la  COVID19. L’excés d’informació –en especial quan estem confinats- pot afectar molt negativament el nostre ànim i la nostra psicologia. Al final dels informatius caldria posar un advertiment com el de les begudes alcohòliques: “consumeixi notícies responsablement”.

Una darrera reflexió. No us desanimeu si les bones noves triguen en arribar. La situació anirà a pitjor abans que comenci a millorar. Però esteu convençuts d’una cosa: el confinament, la higiene, la limitació dels contactes socials són les millors armes que ara tenim per lluitar contra la pandèmia. Cada dia que passem tancats a casa ens emprenya, però al coronavirus encara més.

Ferran Tarradellas
Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

/by