El 10 de març vam llençar una nova crida a investigadors amb un pressupost de 140 milions d’euros per trobar nous diagnòstics, tractaments i vacunes.[/caption]
Avui farà sis dies que vam començar el nostre confinament.
Crec que tots som conscients que quedant-nos a casa el que fem és mirar de reduir la velocitat de propagació de l’epidèmia. De fet, estem guanyant temps per no saturar el nostre sistema sanitari i evitar el seu col·lapse. És un gran exercici de solidaritat amb els metges i personal sanitari, però també amb la nostra gent gran, els més vulnerables a aquest nou virus.
Però no és la solució. La solució només arribarà quan trobem un tractament i una vacuna. I en això, la Comissió Europea també vol ajudar.
La recerca i la innovació són dos àmbits en els quals la Unió Europea ha demostrat la seva vàlua. Horitzó 2020 és el programa de recerca més important del món. Ja abans de la crisi, la Comissió havia invertit molt per estar millor preparats contra les pandèmies. Ara, alguns d’aquests projectes s’estan fent servir per a combatre el coronavirus.
Quan a finals de gener ja es va veure que el coronavirus podia ser una autèntica plaga, la Comissió, fent ús del seu pressupost de recerca d’emergència, va convidar investigadors de tot Europa a presentar projectes de recerca que ens permetessin lluitar contra el COVID19 amb un pressupost de 47,5 milions d’euros. Vam rebre 96 projectes i en només quinze dies vam identificar els 17 més prometedors.
Llegir la llista dona moltes esperances. Per exemple, l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia lidera un dels projectes seleccionats, que intenta desenvolupar un sistema ràpid de diagnòstic que redueixi la proba del coronavirus de vuit hores a només 30 minuts. Segur que molts de vosaltres vau veure a la directora del projecte, la Dra. Laura M. Lechuga, al programa especial sobre el COVID19 que va presentar la Raquel Sanz a TV3.
El Barcelona Supercomputing Center també participa en un projecte per trobar molècules que ataquin el coronavirus. Els supercomputadors europeus tenen la capacitat d’analitzar 3 milions de molècules per segon i compten amb una biblioteca de 500 mil milions de molècules a disposició dels investigadors. Amb aquestes eines es busquen solucions duals que combinen tractaments existents (pèptids terapèutics, anticossos monoclonals o antivirals d’ample espectre) i noves molècules que ataquin al virus, fent servir sistemes de model avançats i supercomputació.
El 10 de març vam llençar una nova crida a investigadors amb un pressupost de 140 milions d’euros per trobar nous diagnòstics, tractaments i vacunes. No us explicaré tots els projectes amb detall, però m’agradaria compartir amb vosaltres el darrer i més esperançador dels projectes de recerca que estem finançant amb 80 milions: el CureVac. L’està desenvolupant un prestigiós centre de Recerca de Tübingen, Alemanya, que intenta desenvolupar i escalar la producció d’una innovadora vacuna contra el coronavirus el més aviat possible.
Ara aniré a aplaudir als nostres metges, com cada nit. Però avui també vull aplaudir als nostres investigadors i investigadores. Ells i elles també estan treballant contra rellotge perquè són conscients que la solució vindrà del seu talent i del seu treball. Tots els hi devem molt.
Ferran Tarradellas
Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona
