Entrades

20130716-eyd2015La Unió Europea és el major donant d’ajuda al desenvolupament del món. Quatre anys després de l’adopció de l’Agenda pel Canvi (el pla de la Comissió Europea per reenfocar l’ajuda al desenvolupament i assegurar-se que arriba a tots els sectors i països on és més necessària), 2015 és el moment ideal per donants i parts interessades per analitzar junts què s’ha aconseguit i, encara més important, què necessita fer-se encara.

Tot i l’actual crisi econòmica, el suport al desenvolupament continua sent alta a tota la UE, més de 85% dels ciutadans afirmen que Europa ha de seguir ajudant els països en vies de desenvolupament tot i la crisi econòmica, de acord amb un recent Eurobaròmetre.

L’Any Europeu del Desenvolupament serà una oportunitat clau per reforçar la consciència entorn del desenvolupament i mostrar als contribuents Europeus com cada euro gastat en desenvolupament beneficia tant a les persones que viuen en països desenvolupament com els propis ciutadans de la UE.

El Programa Mundial d’Aliments de les Nacions Unides (PMA) és la major agència humanitària que lluita contra la fam al món, proporcionant assistència alimentària en emergències i treballant amb les comunitats per millorar la nutrició i augmentar la resiliència. Durant l’any 2013, el PMA va brindar assistència a més de 80 milions de persones en 75 països.

Coincidint amb l’inici oficial de l’Any Europeu del Desenvolupament, s’ha inaugurat una exposició que visitarà diferents ciutats europees. Totes les famílies fotografiades per Terry reben assistència del Programa Mundial d’Aliments de les Nacions Unides (PMA), gràcies al finançament del Departament d’Ajuda Humanitària i Protecció Civil de la Comissió Europea (ECHO).

Us convidem a visitar la pàgina web del projecte www.familymeal.eu

B0yeoM8IMAAS-w4.jpg largeEl Departament d’Ajuda Humanitària i Protecció Civil de la Comissió Europea (ECHO) coordina les activitats d’ajuda humanitària de la Comissió Europea i dels Estats membres de la Unió Europea. La UE (sumant els esforços dels Estats membres i de Comissió Europea) és el major donant d’ajuda humanitària al món. En 2013 va proporcionar ajuda humanitària a més de 124 milions de persones en 90 països fora de la UE per un import total de 1.350 milions d’euros.

El comi20140916PHT63612_originalssaris designats presentats per Jean-Claude Juncker, president electe de la Comissió Europea, estan sent examinats aquests dies per les comissions del Parlament Europeu. Els eurodiputats avaluaran la idoneïtat dels candidats abans de sotmetre a votació en sessió plenària el 22 d’octubre el col·legi de comissaris proposat pel president electe de la Comissió Europea.

Els candidats seran escoltats i escrutats per la comissió o les comissions parlamentàries responsables en la cartera proposada. Al finalitzar cada audiència, la comissió parlamentària es reunirà a porta tancada per elaborar l’avaluació de la presentació i l’experiència del candidat/a a comissari europeu, que serà enviada a la Conferència de Presidents, òrgan que reuneix els líders dels grups polítics al Parlament Europeu.

Les comissions parlamentàries han enviat abans les preguntes als candidats a comissaris, que han d’haver estat contestades per escrit abans del 26 de setembre. Cada candidat ha de respondre com a mínim 5preguntes: 2 preguntes generals comunes per a tots els candidats (sobre competència general, compromís europeu i independència general; i sobre gestió de la cartera atribuïda i cooperació amb l’Eurocambra), i tres de la comissió parlamentària competent.

Els comissaris designats podran fer una declaració inicial de no més de 15 minuts, després de la qual els eurodiputats l’interrogaran. Al finalitzar l’audiència, cada comissió parlamentària es reunirà a porta tancada per elaborar l’avaluació del candidat, que enviarà al president del Parlament.

Totes les audiències tenen una durada de 3 hores i es poden seguir en directe per webstream i Europe by Satellite (EbS). EC Audiovisual Service: clica

Per saber-ne més: clica

Euro-coinEl Parlament Europeu ha votat a favor de l’adhesió de Lituània a la zona euro a partir de l’1 de gener de 2015. El país bàltic, que serà el número 19 a entrar en la moneda única, compleix tots els criteris de convergència establerts en el Tractat.

El Banc Central Europeu ha certificat que Lituània compleix amb tots els criteris de convergència establerts en el Tractat: alt grau d’estabilitat de preus, finances públiques sostenibles, respecte dels marges normals de fluctuació dels tipus de canvi del Sistema Monetari Europeu i el caràcter durador de la convergència aconseguida per l’Estat. L’informe del Banc, així com un altre de la Comissió Europea, apunten que el país compleix plenament els criteris.

La Comissió Europea estima que Lituània serà el segon país de la UE que més creixi aquest any amb un 3,3 per cent, només per darrere de Letònia (3,8 per cent), però altres fonts alerten que el PIB es veurà afeblit aquest any per les conseqüències del conflicte entre Rússia i Ucraïna.

Després d’aquest tràmit d’aprovació, és el torn de l’Ecofin, que agrupa tots els titulars d’Economia i Finances de la Unió Europea, i que després de la recomanació positiva del Parlament està previst que també de la seva si. Després arribarà el torn de la cimera de caps d’Estat i de Govern de la UE, pel que està previst que l’aprovació definitiva es prengui el proper 23 de juliol.

Amb la incorporació de Lituània, ja seran 19 els països que integren una zona euro. Els últims a incorporar-se han estat Letònia (2014), Estònia (2011), Eslovàquia (2009), Xipre i Malta (2008) i Eslovènia (2007). La resta de països que la integren )Alemanya, Àustria, Bèlgica, Espanya, Finlàndia, França, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Països Baixos i Portugal) van entrar junts en bloc el 1999, encara que l’euro va començar a circular el 2002.

Més informació:

L’Euro

Com s’entra a l’Euro?

Erasmus és un dels programes de la Unió Europea amb més èxit. Segons les xifres feerasmus-2013-perfil-biggtes públiques recentment, l’any 2013, un total de 270.000 estudiants van rebre finançament per anar a una universitat d’un altre país de la UE. En total el 10% dels estudiants de la UE han passat o estan passant una part dels seus estudis, en un altre país, amb el suport d’Erasmus o d’altres mitjans públics i privats. El programa va recolzar també l’intercanvi de 52.624 professors que van ampliar estudis, van fer períodes de pràctiques, van impartir classes o van rebre formació.

Tot i tenir les beques més baixes, Espanya ha estat el país que més joves ha enviat a estudiar o a realitzar pràctiques (39.249), seguida de França (35.311) i Alemanya (34.891). També Espanya va ser el destí més popular, doncs va acollir a 40.202 estudiants; li van seguir Alemanya (30.368) i França (29.293).

pEl futur de l’Erasmus+

El programa va començar fa vint anys, i el nombre d’estudiants que s’ha beneficiat d’una beca Erasmus ha anat creixent de forma ininterrompuda. Erasmus+, el nou programa d’educació, formació, joventut i esport de la UE, va començar la seva marxa al gener de 2014. Té un pressupost total de gairebé 15.000 milions d’euros per al període 2014-2020, el que suposa un augment del 40% en comparació amb l’etapa anterior.

Modalitats d’Erasmus+

  • Erasmus+ per estudis: Els estudiants que desitgen realitzar part dels seus estudis en un altre país han d’haver cursat com a mínim el segon any d’estudis en una institució d’educació superior. El període d’estudis pot variar entre 3 i 12 mesos.
  • Períodes de pràctiques Erasmus+: Els estudiants poden accedir a un període de pràctiques Erasmus+ des del primer any dels seus estudis superiors. L’estada pot ser d’entre dos i dotze mesos.
  • Erasmus+ per al personal: El personal docent ha de presentar un programa d’ensenyament a la seva institució o empresa d’enviament, aprovat per la institució de recepció. Així mateix, el personal que vulgui sol·licitar una beca de formació Erasmus també ha d’aconseguir que el seu programa sigui acceptat per la institució o empresa d’enviament i per la institució o empresa de recepció.
  • Cursos intensius d’idiomes Erasmus (EILC): Erasmus ofereix cursos especialitzats de les llengües menys utilitzades i ensenyades de la UE, per ajudar els estudiants a preparar els seus estudis o els seus períodes de pràctiques a la UE. Els cursos s’organitzen en els països en els quals s’utilitzen oficialment aquestes llengües.

Més informació sobre el programa Erasmus+

Guia del programa Erasmus+

Els membres del Parlament Europeu es reparteixen entre 20 comissions permanents que elaboren, modifiquen i voten propostes legislatives i d’iniciativa que posteriorment seran presentades al ple.

El Parlament pot establir subcomitès i comitès especials per tractar temes específics, i les comissions d’investigació per investigar les al·legacions d’infracció o de mala administració de la legislació de la UE.

comissionsparlamentaries

 

logoItàlia ha assumit aquest 1 de juliol la presidència de torn de la Unió Europea carregada de promeses i esperances perquè “Europa canviï el pas en qüestions com el creixement econòmic, l’ocupació, el desenvolupament i la cohesió social, acostant de nou Europa als ciutadans“, com ha expressat el president de la República, Giorgio Napolitano.

El creixement i l’ocupació seran dues de les prioritats de la presidència italiana. A més, el primer ministre d’Itàlia, Matteo Renzi, ha afegit a la llista el tema de la immigració, “per a la qual hi ha d’haver més solidaritat europea”.

Itàlia agafa el relleu de Grècia després d’un primer semestre de 2014 marcat per les eleccions al Parlament Europeu del passat dia 25 de maig i la signatura d’acord d’associació amb Ucraïna en el marc de les tensions que el país està tenint tant internament com en les seves relacions amb Rússia.

La presidència italiana es desenvoluparà sota el signe de l’estalvi. Roma preveu gastar 68 milions d’euros aquest semestre, davant els 170 de l’última presidència francesa i més a prop dels 62 milions de Letònia i els 50 de Grècia.

El Consell de la UE, és es reuneixen els ministres de la UE per a adoptar la legislació i coordinar polítiques comuns.

shultz1Martin Schulz és des d’aquest migdia el President del Parlament Europeu gràcies al suport rebut per part dels dos grups majoritaris, el Partit Popular Europeu i el Grup Socialista. A canvi, socialistes i liberals donaran suport a l’exprimer ministre luxemburguès, Jean-Claude Juncker, com a president de la Comissió. La candidatura de Juncker es votarà en el pròxim ple del 16 de juliol.

Els resultat de les votacions per escollir el president de l’Eurocambra ha estat el següent:

@MartinSchulz 409 @SHKMEP 101 @Pablo_Iglesias_ 51 @UlrikeLunacek 51

Martin Schulz, que ja va ocupar la presidència de l’Eurocambra en la segona part de l’anterior legislatura, és el primer eurodiputat que repeteix en el càrrec i serà president durant els primers dos anys i mig. En la seva primera compareixença pública com a nou president del Parlament Europeu ha que la seva intenció és convertir l’hemicicle europeu en “un veritable lloc de debat públic“. A més, ha fet esment als resultats electorals del passat 25 de maig i ha recordat que atès que “ningú té majoria absoluta” caldrà que els partits “consensuïn i cooperin més que mai”. Schulz també ha destacar el paper prominent que ha guanyat des de l’entrada en vigor del Tractat de Lisboa (2009) l’Eurocambra, que a més de comptar amb poders de codecisió ha aconseguit marcar el tempo per a l’elecció de la presidència de la Comissió Europea.

La nova legislatura del Parlament Europeu ha arrancat aquest dimarts amb una sessió plenària per escollir president de la institució i els 14 vicepresidents.

rooming1juliolLes baixades de les tarifes roaming començaran a fer-se notar de manera molt important a partir d’avui, dia 1 de juliol de 2014. Aquesta rebaixa podria derivar en la supressió del roaming a la UE, abans fins i tot de finalitzar l’any. Quin sentit tenen els càrrecs per itinerància en un mercat únic? A finals d’aquest any, la vicepresidenta de la Comissió Europea responsable de l’Agenda Digital, Neelie Kroes espera veure aprovada la seva eliminació completa. El Parlament Europeu ja ha fet la seva feina, i ara correspon als Estats membres segellar l’acord.

La UE ha reduït els límits dels preus de la descàrrega de dades a menys de la meitat: de 45 a 20 cèntims per megabyte. D’aquesta manera, sortirà més barat consultar mapes, veure vídeos, llegir el correu i actualitzar les xarxes socials mentre es viatja dins de la UE. Es tracta d’una reducció veritablement important. La descàrrega d’1 MB s’abarateix pràcticament 0,25 € respecte a 2013, ja que passarà a costar 0,20 € mentre que el 2013 costava 0,45 €.

Les trucades telefòniques i missatges de text també s’abarateixen. Els operadors mòbils a Europa podran oferir-nos un pla específic d’itinerància abans de sortir de viatge i, en ocasions, permetre que triem un operador mòbil local per a serveis de dades com enviar correu electrònic, llegir premsa en línia, pujar fotos o contemplar vídeos al país visitat. D’aquesta manera, podrem comparar les ofertes d’itinerància i aprofitar les ofertes i preus més atractius quan sortim de vacances.