,

Ricard Ramon (CE): ‘Hem de reduir l’ús dels plaguicides un 50% fins al 2030’

‘Hi ha l’objectiu a nivell europeu per al 2030 que el 25% de superfície sigui sota el mètode de producció ecològica’. Foto: Cedida

Ricard Ramon i Sumoy, de la Riera de Gaià, és Cap d’Unitat Adjunt a la Direcció General d’Agricultura de la Comissió Europea, un càrrec molt destacat per a una persona de les nostres comarques. La Comissió té un programa, ‘del Camp a la Taula’, que busca prioritzar la salut i la sostenibilitat. L’estratègia del Camp a Taula vol transformar el sistema alimentari per un model just, ecològic i saludable. Aquesta setmana, arriba a Tarragona de la mà d’Europe Direct.

Donem, com a societat, poca importància a l’alimentació?

Sí, l’alimentació no té el reconeixement que es mereix. Avui, en les països desenvolupats considerem que la seguretat alimentària està garantida i no som conscients de tot el què hi ha darrera de la producció d’aliments. Cal tenir present que d’aquí al 2050, la demanda mundial d’aliments augmentarà en un 60%, en un context de canvi de climàtic i de creixent pressió en els recursos naturals, sobretot d’aigua i sòl.

Contaminem massa els europeus a l’hora de produir aliments?

Tota activitat humana té sempre una empremta. En el cas de l’agricultura de la Unió Europea hem de ser justos i no acusar un sector de natura molt vulnerable, com el sector agrari, que ha fet grans esforços i que contamina molt menys que la resta de sectors econòmics i que la resta del món. Per exemple, l’agricultura europea ha reduït les emissions de gasos d’efecte hivernacle en un 20% des del 1990, mentre que a la resta del món, les emissions han augmentat. Ara bé, tot i ser més sostenibles que la resta del món, també hem anat massa enllà en el procés d’intensificació i hem de fer nous esforços vers un ús més sostenible dels recursos naturals.

Posi-me’n un exemple

Tots estem d’acord que l’ús de plaguicides en agricultura és excessiu, amb uns impactes molt negatius en l’aigua, sòl, aire i en la biodiversitat. Ja s’estan fent esforços, de fet, en els últims 5 anys s’ha reduït el risc en pesticides en un 20% en. Ara bé, pensem que s’han d’accelerar els esforços i reduir tant l’ús com els riscos en plaguicides en un 50% d’aquí al 2030.

Què és l’estratègia ‘del camp a la taula’?

És la traducció pràctica en el món agro-alimentari del Pacte Verd Europeu, l’estratègia de creixement per a la propera dècada. Volem que Europa aconsegueixi la neutralitat climàtica el 2050 i hem d’avançar cap a un model econòmic plenament sostenible. Això només es pot aconseguir amb grans canvis en la manera de produir aliments, però amb una transformació sistèmica de tota la cadena alimentària: no es tracta només que els productors siguin més sostenibles, també cal que la indústria, la transformació i els consumidors assumeixin aquest canvi de model. Per això l’estratègia ‘del camp a la taula’ incorpora requisits en la manera de produir, però també estímuls per a consumir d’una manera més sostenible, canvis en l’etiquetatge i incentius per a estimular la recerca i la innovació. A la vegada, la Comissió Europea vol que aquest canvi sigui global, i vagi més enllà d’Europa: hem d’expandir el nostre model productiu a la resta de blocs comercials, exigir els mateixos estàndards de producció als socis comercials i establir mecanismes que permetin reduir la desforestació a nivell global.

El sector agroalimentari és un dels sectors més integrat a nivell global, on tots som interdependents. Certes decisions en una cantonada del món tenen grans efectes a l’altra punta del món. Des de la Comissió apostem per una millor regulació del comerç global que tingui en compte els paràmetres de la sostenibilitat.

De quina manera la UE vol reduir la petjada contra el medi ambient en la producció d’aliments?

S’han establert una sèrie d’objectius a nivell europeu per al 2030: un 25% de superfície sota el mètode de producció ecològica, una reducció del 50% en ús i risc de plaguicides, una reducció del 50% de les ventes d’antibiòtics en animals de granja, una reducció del 50% en les pèrdues de nutrients (nitrogen i fòsfor). Al mateix temps, un 10% de la superfície agrària europea inclourà elements de paisatge d’alt valor natural, per tal de preservar la biodiversitat. També volem expandir l’ús de banda ampla a totes les zones rurals, ja que sense accés a la tecnologia digital no es podrà frenar el desploblament rural i incentivar la incorporació de joves.

Com aconseguiran una reducció substancial de l’ús de plaguicides, antimicrobianes i fertilitzants?

El principal instrument per aconseguir aquest canvi és la PAC, la Política Agrícola Comuna. Acabem d’aprovar un pressupost de més 386.000 milions d’Euros per al període 2021-2027 que haurà de servir, entre d’altres coses, per finançar aquesta transició. La nova PAC encara no està del tot definida (esperem tancar-la abans de l’estiu) però hi haurà una part important dels nous ajuts que aniran a ajuts de tipus ambiental per acompanyar financerament als pagesos en els costos que implica aquest canvi de model. Al mateix temps, també s’impulsa la recerca, la transferència de coneixement i les noves tecnologies, per a què els pagesos puguin adoptar tècniques de producció més eficients, com l’agricultura de precisió. Avui, gràcies a les noves tecnologies es pot produir més però contaminant menys. Ara bé, tot això té un cost, i la nova PAC ha de servir per aportar el finançament necessari.

Es podrà produir aliments sense plaguicides i de manera massiva?

Els productes fitosanitaris són necessaris per garantir certes produccions. A més, el canvi climàtic presenta noves amenaces per a la sanitat vegetal. Ara bé, a tota Europa s’està avançant en un ús molt més racionalitzat i limitat als casos en què és necessari, el què anomenem control integrat de plagues. Els propers anys, des de la Comissió Europea s’accelerarà les autoritzacions de productes alternatius, amb substàncies actives de tipus biològic. Les noves tecnologies, i de manera especial, la biotecnologia, han de jugar una paper en la reducció de la dependència química i, al mateix temps, garantir la capacitat productiva.

Com faran que augmenti l’agricultura ecològica?

D’una banda, cal tenir present que darrerament s’han actualitzat les normes de producció i etiquetatge. A més, el nou Pla d’Acció per a l’agricultura ecològica preveu augmentar els fons per a la promoció de productes ecològics i incentivar la demanda a partir de, per exemple, certes obligacions en les normes de contractació pública. Al mateix temps, la nova PAC continuarà aportant els incentius financers necessaris per a finançar la conversió de les explotacions convencionals que decideixen fer el pas, així com per a continuar finançant els costos addicionals que té la producció ecològica ja existent. Cal dir que durant els darrers anys, la producció ecològica ha augmentat de manera considerable, tot i així, a nivell europeu, encara ens trobem al 8%, de manera que s’han de fer esforços molt importants per arribar al 25%.

Què fer amb el malbaratament d’aliments?

La Unió Europea, on es malbarata un 20% dels aliments, està compromesa a reduir el malbaratament per càpita a la meitat el 2030, tant a nivell de distribució com de consumidor. Aquesta reducció és necessària des de la perspectiva de seguretat alimentària a nivell mundial. Tant amb la nova PAC com amb els fons de recerca, s’està invertint en solucions que redueixin el malbaratament en les explotacions i al llarg de la cadena. Certs canvis normatius en els estàndards de comercialització també ajudaran.

I la millora del benestar dels animals?

Els propers anys es revisarà la legislació de benestar animal, incloent la legislació de transport i de sacrifici, per tal d’alinear-la als últims avenços científics. També s’està estudiant com establir un etiquetatge que permeti informar al consumidor dels estàndards de benestar animal, i així poder cercar una major remuneració en el mercat a aquells ramaders que van més enllà del que exigeixen les normes. La nova PAC també aportarà incentius als ramaders per a millorar el benestar animal i apostarà per models de producció ramadera més extensius.

Quines oportunitats de negoci es poden produir amb el canvi productiu alimentari? Estan les empreses decidides a emprendre’l?

S’observa gran interès per part del sector. Molts pagesos i ramaders ja han apostat des de fa anys per models més sostenibles, i veuen que el mercat va en aquesta direcció. També hi ha pagesos i empreses preocupats per l’impacte econòmic dels nous estàndards de producció i per un possible augment dels costos en un context que ja és complicat. Som conscients de les incerteses i de la necessitat de la gradualitat i d’evitar canvis sobtats. Per tal de fer front als costos que implica el nou model, hi haurà incentius financers, es treballarà en les alternatives i les bones pràctiques i es vetllarà en tot moment per tal que la transició ecològica sigui compatible amb la viabilitat del sector. En aquesta transició, les cooperatives i la cooperació en general, també ha de jugar un paper a l’hora de reduir certs costos, concentrar l’oferta i minimitzar certs riscos.

Els pagesos de Tarragona poden entrar en aquest modus de producció?

Molts pagesos ja hi han entrat des de fa anys. L’agricultura tarragonina té uns productes de qualitat que, com el vi i l’oli, estan integrant pràctiques agràries sostenibles i al mateix temps s’estan inserint amb força en els mercats globals. Al mateix temps, la particular estructura territorial del Camp, amb grans nuclis urbans propers a zones agràries, presenta unes condicions òptimes per estimular el consum de proximitat. Cal promoure el consum de proximitat i explicar millor al consumidor la importància dels productes locals. Les noves tecnologies permeten facilitar aquest contacte directe entre pagès i consumidor, el qual cada cop serà més important. Un producte agrari és molt més del que el mercat remunera: implica un treball, uns valors, un territori i un paisatge…elements que sense pagesos no poden ser preservats.

Hi ha escoles de les comarques de Tarragona que serveixen productes quilòmetre zero i disposen d’una dietista controlant-ne la qualitat. És aquest el model? Es pot exportar?

La incorporació de productes locals, ecològics i de temporada als menús de les escoles ja és una pràctica habitual a moltes regions europees des de fa anys. També és important que aquestes iniciatives no siguin aïllades, sinó que s’emmarquin en estratègies alimentàries locals o regionals ben coordinades per les administracions i que comptin amb la complicitat del teixit econòmic i social. L’alimentació és el principal nexe entre el món rural (productor) i el món urbà (consumidor). Ara bé, per tal de tenir productes de proximitat, cal recolzar adequadament la pagesia local i les indústries agro-alimentàries del territori. I també cal preservar adequadament el sòl agrari, el qual, desgraciadament, es troba molt amenaçat.

El sector ha viscut un sobreesforç durant la pandèmia. Com n’ha sortit? Més reforçat? Més debilitat?

En general, el sector agrari ha mostrat una gran resiliència durant la pandèmia. El confinament de fa un any va demostrar que, fins i tot en les pitjors circumstàncies, la cadena agroalimentària sap respondre adequadament a les demandes socials. En contra d’algunes previsions, a Europa l’aprovisionament alimentari ha estat garantit durant tota la pandèmia. Encara és aviat per veure si certes tendències observades durant aquest any es consoliden. En alguns sectors, com el vitinícola, el tancament de la restauració ha comportat una caiguda del consum amb efectes molt desestabilitzadors. Des de la Comissió Europea s’han dut a terme vàries mesures per estabilitzar el mercat. Una bona notícia per als molts productors és l’acord amb l’administració americana per tal suspendre els aranzels imposats el 2019 en el marc de la disputa comercial Airbus/Boing. El diàleg amb la nova administració americana ja ha començat i pensem que permetrà enfocar els propers anys amb optimisme. Els mercats globals continuen sent necessaris per garantir el futur a molts sectors i hem de ser capaços de millorar i ordenar millor les dinàmiques del comerç global.

Entrevista publicada el 23/03/2012 a Tarragona 21

/0 Comments/by

Entrevista a Ferran Tarradellas sobre les mesures de la Comissió europea en l’emergència COVID19

Quins plans s’han acordat per l’emergència de la COVID19? Com encara Europa el dia a dia de l’emergència sanitària, amb quines mesures, quins recursos? Com es canalitzaran?
Beneficiaran els autònoms i les PIMES? N’hem parlat amb Ferran Tarradellas, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, al nostre espai radiofònic “Una Mirada Directa a Europa” a Tarragona Ràdio.

Et convidem a que escoltis el podcast l’entrevista:

 

Clica i escolta podcast entrevista
/0 Comments/by

Ferran Tarradellas: ‘Muchas cosas que nos afectan a diario se deciden en Bruselas’

Tarradellas, este jueves en Tarragona, donde participó en el diálogo ‘Connecta amb Europa’. FOTO: Pere Ferré

La Comisión Europea se acerca a la ciudadanía. El representante de este organismo en Barcelona admite que los ciudadanos ven las instituciones europeas como una realidad lejana.

A menos de cuatro meses para las elecciones al Parlamento Europeo, el director de la Representación de la Comisión Europea en Barcelona, Ferran Tarradellas, visitó este pasado jueves Tarragona para participar, junto al alcalde Josep Fèlix Ballesteros, en el acto ‘Connecta amb Europa’.

¿Cuál es el objetivo de actos como el de este jueves en Tarragona?
Estamos en un año muy importante en la historia de la Unión Europea. Por primera vez, tenemos un Estado que –en vez de entrar- lo que quiere es salir. Tendremos las primeras elecciones con una Europa de 27 países y estamos en el momento de reflexionar qué Europa queremos para el futuro. El presidente de la Comisión Europea, Jean-Claude Juncker, quiere que la Europa del futuro no sea algo que se decida en una reunión a puerta cerrada, sino que sean los ciudadanos los que digan qué Europa quieren para los próximos 70 años. Este ciclo de diálogos los estamos haciendo por toda Europa.

¿Cree que la ciudadanía está suficientemente conectada con Europa y sus instituciones?
Hay que reconocer que hay gente que ve la UE como una realidad lejana. Es cierto que Bruselas está a más de 1.300 kilómetros, pero muchas veces las decisiones que se toman allí nos afectan a todos y, por lo tanto, si Mahoma no va a la montaña, la montaña tendrá que ir hasta Mahoma. Es lo que intentamos hacer desde la Representación de la Comisión Europea en Barcelona, que si los ciudadanos piensan que la institución está lejos, que sea Europa la que vaya a visitarlos y los escuche.

En las últimas elecciones europeas la participación en España fue del 43,81%. ¿Cómo valora esta cifra?
No es una buena cifra. Sería buena si la participación hubiese sido del 75 o el 80%. Es importante decir que el Parlamento Europeo, al que tenemos el derecho de votar, y el Ejecutivo Comunitario tienen una influencia muy grande  en nuestras vidas. Muchas de las leyes que nos afectan diariamente son leyes europeas. Por ejemplo, el reglamento de protección de datos, el ‘rooming’ cuando nos movemos por otros países o la normativa europea de limpieza del aire y del agua que tiene que cumplir el Ayuntamiento de Tarragona. Es decir, hay muchas cosas que nos afectan a diario que no se deciden a nivel autonómico o estatal, sino en Bruselas. 

¿Cuáles son los grandes retos de la Unión Europea para la próxima legislatura?
Yo hablaría de retos y de oportunidades. Es cierto que tenemos retos, como por ejemplo el envejecimiento de la población en Europa, porque somos el continente más viejo del mundo y el mantenimiento del sistema de pensiones hay que revisarlo. También tenemos una gran oportunidad de que nuestro modelo económico se oriente hacia la economía verde o circular, que nos permita depender menos de recursos exteriores. Otro tema importante es nuestras relaciones con África. Todo el mundo habla sólo del tema inmigración cuando se refiere a África, pero estamos ante el continente más grande del mundo y puede ser que la llegada de africanos sea también positiva para el conjunto de la Unión  Europea. Debemos ser capaces de desarrollar una política de inmigración que dé oportunidades a las personas para que vengan si lo necesitan.  

¿Cómo se valora desde la UE el auge de partidos de extrema derecha?
Nos preocupa el aumento de los partidos euro escépticos y antieuropeos. Muchas veces coinciden con partidos extremos, tanto de derechas como de izquierdas. Nos preocupa porque a menudo estos partidos ofrecen soluciones fáciles a problemas que son muy complejos. En este momento de crisis, con la salida de Gran Bretaña de la Unión Europea, lo que necesitamos es estar muy unidos. 

¿Cree que acabará habiendo un Brexit duro? Si es así, ¿qué consecuencias puede tener para los intereses de la UE?
La Unión Europea está trabajando intensamente para evitar un Brexit duro. Pero hay que ser realistas y reconocer que esta posibilidad es real y estamos haciendo un esfuerzo grande para tomar medidas de contingencia. Un Brexit duro sería una muy mala noticia y tendría muchas consecuencias negativas. Desde que el Reino Unido decidió salirse de la Unión Europea siempre hemos querido encontrar una manera para que esto ocurra de la forma más ordenada posible, defendiendo los intereses de nuestros ciudadanos e intentando tener la mejor relación futura con el Reino Unido. Han sido dos años de negociaciones muy intensas y esperamos que este acuerdo se pueda ratificar. Pero esto es algo que no depende de nosotros.

¿Cómo valora la gestión de la crisis venezolana que se está haciendo desde la Unión Europea y desde España?
Sobre el tema de Venezuela prefiero no pronunciarme.

¿Cree que la cuestión catalana entrará de lleno en la programa campaña electoral europea?
La crisis entre Catalunya y el Estado español es una cuestión interna de un Estado miembro, donde la Unión Europea no tiene competencias. Por eso siempre hemos sido reacios a hacer cualquier comentario al respecto y en este caso tampoco lo haré. No somos indiferentes a lo que está pasando, pero no sería correcto por mi parte hablar de un tema sobre el que no tenemos competencias.

¿Pero existe preocupación en Bruselas por lo que está pasando en Catalunya?
Es evidente que es un tema que seguimos, como todo lo que pasa en el conjunto de la Unión Europea.

Aquesta entrevista ha estat realitzada per Joan Morales
i estat publicat amb data 10/02/19 al Diari de Tarragona

/by

“Sis mesos després d’acabar l’FP dual, el 90% dels alumnes treballa”, entrevista a Oriol Vernet

Oriol Vernet és llicenciat en Química i Bioquímica per la universitat Rovira i Virgili (URV). Ha desenvolupat la seva carrera professional com a cap de Laboratori i Responsable d’R+D+I  en el camp de la indústria agroalimentària. Des de fa 17 anys és professor del departament de química de l’institut Comte de Rius. Fa 7 anys que és el Coordinador de Formació Professional de l’institut i ha format part d’un equip humà que ha apostat d’una manera molt decidida per la implantació i l’impuls de la Formació Professional dual.

Oriol Vernet FP Comte de Rius

Oriol Vernet, coordinador d’FP de l’institut Comte de Rius de Tarragona.

EDTGN. En el context de crisi econòmica i elevat atur juvenil que s’ha viscut en els darrers anys, i tenint en compte que les polítiques de formació i ocupació són una prioritat per a la UE, com valores la situació actual? Als joves formats els costa més trobar feina que fa uns anys?

Oriol Vernet. La greu crisi que hem patit en els darrers anys ha fet créixer considerablement  les taxes d’atur i, concretament en el cas del juvenil, fins a uns valors molt elevats. Tot i això hem pogut constatar que els joves que han apostat per formar-se han patit més lleument aquesta situació.

Quan les condicions del mercat laboral van empitjorar, els joves formats ho van acusar molt menys. També en el moment en què ha començat a haver-hi una recuperació han estat els primers en augmentar la seva taxa d’inserció al món del treball i a un ritme més alt que la resta del mercat laboral.

EDTGN. Dins del ventall formatiu que existeix actualment hi ha la Formació Professional dual. Quins són els avantatges d’aquesta modalitat?

O. V. La formació professional dual s’està estenent d’una manera gradual i creixent ja que aporta molts avantatges per a totes les parts implicades.

Per una part, l’alumne rep una formació que li permet tenir una visió i experiència sobre el món laboral alhora que unes habilitats i coneixements que en incorporar-se al mercat laboral tenen una gran importància.

Per a les empreses la participació en la formació dual també és molt positiva ja que els permet tenir bons professionals que poden aportar valor i capital humà.

D’altra banda, l’institut també surt beneficiat ja que estreny els vincles amb el món de l’empresa. El fet de compartir coneixements i experiències entre les parts permet oferir una formació actualitzada i de més qualitat.

EDTGN. En quines àrees s’aplica la Formació Professional dual? (indústria química, comerç…)

O. V. La formació professional dual és aplicable en totes les àrees i en tots els nivells (cicles formatius de grau mitjà i cicles formatius de grau superior). Concretament a l’institut Comte de Rius l’apliquem en diferents cicles de les famílies professionals d’electricitat-electrònica, química i fabricació mecànica.

EDTGN. Com explicaries, a algú que no ho coneix, el funcionament de la Formació Professional dual?

O. V. En la formació Professional dual es combinen, a parts pràcticament iguals, les classes a l’institut amb les pràctiques a l’empresa. Per tant, tots aquells alumnes que opten per aquest tipus de formació, en finalitzar-la, a part dels coneixements teòrics i pràctics rebuts al centre, compten amb una important experiència en el món de l’empresa i això els aporta un valor afegit molt important.

EDTGN. Com s’organitzen els cursos de Formació Professional dual?

O. V. La Formació Professional dual està organitzada en dos cursos:

  • Un primer any on l’alumne assisteix a classes teòriques i pràctiques al centre.
  • Un segon curs on l’alumne assisteix un dia a l’institut i la resta de dies de la setmana fa la seva estada a l’empresa, ja sigui amb un contracte o amb una beca-salari.

Cal destacar que la formació dual és altament motivadora per a l’alumne i aquest fet també repercuteix en un millor rendiment acadèmic.

EDTGN. Quines són les principals diferències amb la Formació Professional tradicional?

O. V. En la Formació Professional tradicional l’alumne fa una estada a l’empresa d’aproximadament 350 hores, mentre que en la formació dual la durada de les pràctiques és d’unes 1.000 hores.

Un altre tret diferenciador és que l’empresa assumeix un paper actiu molt important en la formació tant tècnica com pràctica de l’alumne.

EDTGN. Quina formació se’ls dóna durant la seva estada a l’institut? És molt específica?

O. V. La formació que rep l’alumne a l’institut pot adaptar-se a les diferents necessitats tècniques de les empreses que acullen els alumnes en formació dual. En aquest sentit també és important destacar que amb la Formació Professional dual es reforça molt la col·laboració entre l’institut i l’empresa. Per exemple, molts professors fan estades formatives a l’empresa per saber quina és la realitat i les necessitats de l’empresa i després poder-ho aplicar a l’aula.

EDTGN. Quin és el paper de l’institut un cop els alumnes comencen les pràctiques a l’empresa?

O. V. Des de l’institut cada alumne té assignat un tutor que es coordina amb el responsable o tutor de l’empresa que l’acull. Durant tota l’estada de l’alumne hi ha una comunicació constant per veure l’evolució d’aquest. No només es fa un seguiment a nivell tècnic de l’alumne sinó també de totes les capacitats (responsabilitat, actitud…) per tal que puguin esdevenir bons professionals.

EDTGN. Quin perfil tenen els alumnes que s’interessen per la Formació Professional dual?

O. V. Actualment el perfil d’alumne que s’interessa per la formació professional dual és molt variat. No només l’estudiant que ha acabat l’ESO o el Batxillerat, també ve molta gent que ja s’havia incorporat al mercat laboral i veu en la Formació Professional dual una aposta de futur per aconseguir una ocupació més estable i de qualitat.

EDTGN. Un cop acabats els estudis, quin percentatge d’alumnes de Formació Professional dual acaba trobant feina?

O. V. En el seguiment d’inserció laboral que fem dels nostres alumnes una vegada finalitzats els estudis hem pogut constatar que sis mesos després de titular-se prop del 90% estan treballant. Un nombre important d’alumnes es queden treballant en les mateixes empreses on han fet les pràctiques. Aquells que no es queden en la mateixa empresa són perfils professionals altament demandats per les empreses del sector i això els dóna una molt alta ocupabilitat.

EDTGN. El dia 2 de desembre Europe Direct Tarragona (ED TGN) organitza una jornada sobre formació i ocupació, centrada especialment en la Formació Professional dual. Quins motius donaria als assistents per participar en aquesta iniciativa?

O. V. És interessant que arribi a la societat el missatge de la importància d’una bona formació com pot ser l’FP dual; en aquest sentit, crec que aquesta jornada por ser una eina excel·lent per conèixer d’una manera més propera i des de diferents punts de vista aquesta realitat.

Podeu conèixer més sobre l’institut Comte de Rius a la seva pàgina web, al seu perfil de Facebook o al seu compte de Twitter.

/by

“La qüestió energètica, crucial per una unió política i econòmica”, entrevista a Ruben Folgado

Ruben Folgado és enginyer tècnic industrial i MBA per la Universitat Rovira i Virgili (URV). Ha desenvolupat la seva carrera professional a l’empresa gasista Messer Ibèrica, on ha tingut diferents responsabilitats dins de l’àrea de producció i energia fins a assolir el càrrec de director tècnic des del 2003. A més, col·labora activament amb altres entitats relacionades amb el món de l’energia, com el Technical Board del grup Messer o el Consell executiu de l’Associació Espanyola d’Empreses amb Gran Consum d’Energia. També és vocal de la junta directiva i president de la comissió d’energia de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) des de l’any 2003. En aquest rol cal destacar els treballs d’aquesta comissió en la defensa de les xarxes tancades de distribució elèctrica com necessari element per aportar seguretat jurídica i millora de la competitivitat de la indústria química en l’entorn europeu. També representa l’AEQT en la comissió d’energia de la Federació Espanyola d’Empreses Químiques (FEIQUE).

Ruben Folgado AEQT energia

Ruben Folgado, president de la Comissió d’Energia de l’AEQT i director tècnic de Messer.

EDTGN. La Unió Europea està apostant per una línia d’unió energètica, que en garanteixi l’abastiment, la competitivitat i la sostenibilitat mediambiental (lliure circulació, preus competitius, energies renovables i eficiència energètica). Com valoren des de l’AEQT aquesta política energètica europea?

Ruben Folgado. Valorem molt positivament totes les iniciatives i directives que tractin d’homogeneïtzar les polítiques energètiques tan dispars desplegades actualment pels Estats membres. La qüestió energètica és un tema crucial per tal de consolidar una veritable unió política i econòmica a la zona Euro. Els mercats energètics a Europa haurien de tendir a un acoblament en preu i mateixes condicions de seguretat de subministrament. Així s’assolirien similars condicions de competitivitat en un aspecte tan sensible com és l’energia. També compartim la necessària visió de fomentar l’ús d’energies que siguin respectuoses amb el medi ambient per lluitar de forma efectiva contra el repte del canvi climàtic i fomentar la reducció del consum i despesa energètica mitjançant mesures d’eficiència energètica.

EDTGN. Segons el vostre punt de vista, per on hauria de passar el futur de l’energia a escala europea?

R. F. Un dels punts que més faran avançar i de forma més efectiva la Unió Energètica seran tots els projectes d’interconnexions de xarxes elèctriques i de gas pendents d’execució. Per raons polítiques aquestes interconnexions s’han estat endarrerint els últims anys. La interconnexió de les xarxes és l’element que més ràpidament aporta l’acoblament dels preus, la millora de la seguretat de subministrament i una millor integració de les tecnologies de producció renovable. El Consell Europeu estableix com un objectiu prioritari en les polítiques energètiques que els Estats membres disposin d’interconnexions de les seves xarxes amb els països veïns d’ almenys un 10% de la seva màxima demanda l’any 2020 i d’un 15% el 2030. Com a exemple, actualment la capacitat d’interconnexió entre França i Espanya és només del 5% quan a Alemanya es multiplica per quatre aquesta ràtio d’interconnexió.

Des dels anys noranta, la participació de la indústria en el PIB dels Estats membres s’ha reduït contínuament i especialment a Espanya. Els països amb un teixit industrial sòlid han demostrat estar millor preparats per passar per una crisi econòmica de dimensions globals com la iniciada el 2008. Des de llavors, a Europa hem perdut gairebé 4 milions de llocs de treball en la indústria manufacturera. La UE ha analitzat aquest problema i té com a objectiu per als seus països membres aconseguir per a l’any 2020 una participació en el PIB de la indústria de l’ordre del 20%. Es venen sentint veus de reindustrialització o renaixement industrial a Europa des de fa temps, però aquesta política hauria de plantejar-se de forma tangible i urgent, ja que s’està perdent massa industrial cada dia en favor de zones geogràfiques amb preus de l’energia més competitius com Orient Mitjà, Xina, Àsia Pacífic i els Estats Units. Aquestes amenaces van en augment amb l’abaratiment del cost del transport marítim i noves rutes de navegació que poden posar en risc la viabilitat del teixit industrial a Europa i la pèrdua de futures inversions tan importants per la seva economia.

Compartim també la política energètica que la UE està desenvolupant per reduir la seva dependència exterior liderant la implantació d’energies renovables i autòctones en el seu mix de generació. Aquesta política energètica tan necessària a escala mediambiental a mitjà o llarg termini requereix grans inversions però a curt termini es traduirà en majors increments de preu de l’energia elèctrica. El repte d’Europa serà com gestionar aquest procés de transició energètica a curt termini perquè la competitivitat de la indústria en general no es vegi greument deteriorada per competir en aquestes condicions d’inferioritat.

EDTGN. I ja al territori, com afecta la política energètica de la UE a les empreses tarragonines? Què es podria millorar?

R. F. Els costos energètics incideixen directament en la competitivitat de l’activitat industrial. La qüestió energètica s’ha convertit en un factor decisiu a l’hora de prendre decisions per a noves inversions de la indústria en general i particularment preocupant per a la indústria química local. Davant una demanda mundial de productes químics creixent, les noves inversions estan tenint com a destinació les regions on els costos energètics són clarament més competitius. Les inversions en indústria química es decanten per altres regions del món on el preu final de l’energia elèctrica és fins a dues vegades menor, com els Estats Units o l’Orient Mitjà. I la situació és encara pitjor quan ens referim al gas natural. L’amenaça d’una producció química a gran escala amb costos molt competitius des d’aquestes regions és evident. Els alts costos energètics de la indústria química a Europa són un llast que les empreses no poden transferir als seus clients que operen en mercats globals. La sobrecapacitat productiva que es preveu per als pròxims anys provocarà el tancament o transformació de plantes químiques a Europa. És inqüestionable que les plantes menys competitives d’Europa seran les més amenaçades.

El marge de millora en el cas de l’Estat Espanyol és evident. En molts aspectes Espanya contínua sent una illa energètica. Tenim mercats més cars, volàtils i inestables que altres zones d’Europa. Els preus dels mercats majoristes espanyols són dels més alts de la zona Euro amb diferències de fins a 20 €/MWh amb països com Alemanya. Aquest és un aspecte inacceptable que hauria de minimitzar-se en els pròxims anys.

Per una altra banda es carreguen conceptes a la factura elèctrica dels consumidors industrials que corresponen a decisions polítiques. Aquests conceptes superen el 45% del cost final de l’energia. S’hauria de replantejar quins d’aquests conceptes cal carregar directament a la factura de les empreses impactant en la seva competitivitat i revisar la fiscalitat de la factura energètica dels grans consumidors tal com fan els països més industrialitzats d’Europa.

Tampoc ajuda molt a les empreses a l’hora de prendre decisions la situació d’incertesa provocada pels continus canvis regulatius.

En resum, la UE ha de desenvolupar una política energètica homogènia a tots els Estats membres amb visió a llarg termini per donar les condicions de competitivitat i d’estabilitat requerides per a la indústria per mantenir-se i atreure’n de nova.

EDTGN. Pel que fa als compromisos europeus per reduir els gasos d’efecte hivernacle o augmentar l’eficiència energètica en els pròxims anys, les empreses del territori estan fent la feina en aquest sentit?

R. F. Malgrat que els preus en el Mercat Europeu de Comerç d’Emissions han estat baixos els últims anys és un factor que obliga les empreses a controlar i reduir les seves emissions. La problemàtica sorgeix quan aquests productes que incorporen aquests costos al cost final de producció competeixen amb productes de països extracomunitaris que no l’assumeixen.

 A més a més, dins la UE existeixen regulacions que distorsionen aquests mercats d’emissions. Hi ha països europeus on es compensen aquests costos indirectes de les empreses. Aquestes pràctiques haurien de ser més homogènies per facilitar la competitivitat.

En el cas de l’eficiència energètica el camí és de llarg recorregut i no es pot deixar mai. Per part de les empreses fa molts anys que s’introdueixen millores tecnològiques i solucions d’eficiència per reduir els seus consums i, en conseqüència, la seva despesa energètica per seguir sent competitives. En aquest aspecte, la crisi econòmica ha jugat a favor d’una revisió exhaustiva dels processos per tal de minimitzar l’impacte de les despeses energètiques en el compte de resultats de les empreses.

La legislació a nivell escala en el camp de l’eficiència arriba tard i no és prou concreta. Malgrat tot, en els darrers temps el baix cost del cru i dels recursos financers han fet possible que es puguin materialitzar nous projectes d’eficiència energètica a les empreses.

EDTGN. En matèria d’innovació energètica, s’han fet avenços destacables des del territori?

R. F. En matèria d’innovació energètica la Comissió Europea prioritza la presència més gran d’energies renovables amb remuneració fixada pel mercat, el desenvolupament de xarxes intel·ligents i noves tecnologies de generació descentralitzada, que permetran als consumidors exercir un paper més actiu i promouran una millor gestió des del punt de vista de la demanda.

Els sistemes i mercats energètics a Espanya no estan prou desenvolupats per materialitzar alguns projectes d’innovació energètica. El sistema ha hagut de retallar despeses i incentius a tots els actors per tal d’equilibrar els seus comptes per la davallada del consum. L’actual legislació penalitza el desenvolupament en el camp de la innovació energètica en favor de la capacitat de generació ja instal·lada i l’ús de les xarxes. Malgrat tot, amb la utilització d’ajuts provinents de fons europeus, es tiren endavant projectes d’innovació energètica a les empreses. La indústria química és líder en la innovació de materials en moltes de les tecnologies de producció renovable com és el cas de l’eòlica.

EDTGN. L’AEQT és tota una institució en un territori com el nostre tan vinculat a l’energia i la química. Quins són els temes en què estan treballant ara mateix des de l’associació?

R. F. Des de l’AEQT hem estat treballant intensament en el reconeixement de les xarxes tancades de distribució elèctrica per als nostres polígons químics. Aquesta configuració especial de subministrament està reconeguda en la Directiva 2009/72/CE del Parlament Europeu i del Consell d’Europa que preveu els complexos químics dins de la categoria de xarxes de distribució tancades. Aquesta directiva indica explícitament la particular naturalesa dels polígons químics per a poder-se establir com a xarxes tancades de distribució, però aquesta figura no s’ha traslladat a l’ordenament jurídic estatal encara. Mitjançant aquest reconeixement s’afavoriria la implantació de noves activitats en disposar de ATRs més competitius i no haver d’invertir en instal·lacions de subministrament ineficients i innecessàries.

El nostre pla estratègic en el camp de l’energia pivotarà sobre aquestes quatre línies estratègiques en els pròxims anys:

  • Potenciar les sinergies existents entre empreses en el camp de l’energia i desenvolupament de noves.
  • Seguiment del marc regulatiu i el seu impacte en els costs energètics.
  • Impulsar models de xarxes tancades pels polígons químics amb accés a peatges de transport de 220KV.
  • Estudiar l’impacte cost /benefici d’una xarxa conjunta de subministrament de vapor.

EDTGN. I per últim, el dia 27 d’octubre l’Oficina Europe Direct Tarragona organitza, amb el suport de l’AEQT, la jornada “L’impacte de la Unió Energètica a les empreses de Tarragona”. Com valora aquesta iniciativa?

R. F. Molt positiva. És important que administracions i reguladors obrin aquestes vies de diàleg per tal de conèixer necessitats i inquietuds dels consumidors finals. És una bona fórmula per poder crear relacions i marcs més favorables per un creixement econòmic i sostenible.

EDTGN. Quina relació tenen amb l’oficina europea a Tarragona? Els agradaria poder col·laborar més en un futur?

R. F. Som un sector que opera des del territori cap al món. Que les institucions creïn espais que connectin la nostra activitat amb la resta del mercat europeu és molt interessant, ja que ens hi apropa ja no com a empreses, sinó com a territori. Per descomptat seria interessant poder mantenir i intensificar aquesta col·laboració en el futur.

Podeu conèixer més sobre la tasca de l’AEQT a la seva pàgina web i a través del seu compte de Twitter.

/by

“Hi tenim molt a perdre amb menys Europa”, entrevista a Griselda Pastor

Griselda Pastor és una periodista tarragonina que coneix bé la Unió Europea. Nascuda a Tarragona el 19 de març de 1961, treballa com a corresponsal de la Cadena SER a Brussel·les des de l’octubre de 1998. Abans havia estat en els estudis d’aquesta mateixa emissora de la ciutat, on també va exercir com a corresponsal de l’Agència EFE. Amb una llarga trajectòria periodística, l’any 2004 va obtenir el premi Salvador Madariaga de Ràdio. En aquesta entrevista ens dóna la seva visió sobre la Unió, una realitat que viu de primera mà com a testimoni privilegiat de l’actualitat europea.

Griselda Pastor

Griselda Pastor, corresponsal de la Cadena SER a Brussel·les.

EDTGN. Aquest any es compleixen 30 anys de l’entrada d’Espanya a la UE. Vostè n’ha estat testimoni privilegiat, com a periodista, des de la primera línia de Brussel·les, fa quasi 20 anys. Quin record guarda d’aquells primers temps?

Griselda Pastor. Vaig arribar a Brussel·les a finals de l’any 1998, al novembre, tot i que els primers temps vaig estar més dedicada a cobrir més temes de l’OTAN que de la Unió Europea, doncs va coincidir amb la Guerra de Kosovo. Van ser uns temps difícils: es va produir la primera dimissió en bloc d’una Comissió Europea. I just el dia en què Romano Prodi era nomenat per al càrrec de president de la nova Comissió, s’enviaven els primers avions a Kosovo. Una altra anècdota d’aquella època va ser el puro que es va fumar Josep Maria Aznar en la negociació d’un pressupost comunitari a Berlín, que no podien tirar endavant sense unanimitat de tots els estats membres. Tot plegat van ser uns temps apassionants com a periodista, ja que era un món desconegut per a mi.

EDTGN. En tots aquests anys ha viscut molts moments històrics. Quin fet dels que ha viscut destacaria?

G. P. Un bon moment va ser la darrera campanya electoral al Parlament Europeu, quan per primera vegada els ciutadans votaven al President europeu, que fins aleshores havia estat designat pel mateix Parlament, no directament per la gent. Va ser molt interessant veure en els mítings com els candidats eren capaços de compaginar el discurs local amb l’europeu, posant-se a l’alçada i sent capaços d’entendre la realitat més propera per construir un discurs comú. Esperem que en altres cites electorals continuïn aprofundint en aquest discurs proper al ciutadà. Necessitem gent valenta que faci discursos i cregui fermament en la defensa del model de la Unió Europea.

EDTGN. I el pitjor que li ha tocat explicar com a corresponsal?

G. P. Un dels pitjors moments que m’ha tocat explicar va ser quan es va decidir bloquejar els comptes corrents dels ciutadans xipriotes, en plena crisi, durant una cimera de caps de Govern. Era mitjanit i van ser moments d’angoixa, pensant en si realment es referien a tots els comptes i intentant entendre quina seria la situació dels ciutadans de Xipre, si estàvem entenent bé les informacions que sortien de la reunió. Recordo patir per fer aquella informació, buscant contrastar amb més experts, per si es tractava d’un tema tècnic que per qüestions d’idioma no entenia bé, va ser molt dur. I també recordo amb molta tristesa la matinada que, a l’estiu de 2015, el ministre alemany va proposar excloure Grècia de l’euro, no ens podíem creure que realment ho portés escrit en un paper, va ser un cop dur veure defensar aquella posició de ruptura del projecte europeu.

EDGTG.De les seves paraules es desprèn que és una europeista convençuda.

G. P. El projecte europeu és molt important. La Unió és un espai de llibertat immens, com no n’hi ha cap altre al món. Un espai polític plural, on els ciutadans tenen una certa igualtat, tot i que econòmicament no seria ben bé així, però no hauríem de perdre de vista que hi tenim molt a perdre amb menys Europa. Les dinàmiques en resposta al fenomen de la migració, la por als atemptats i la reacció xenòfoba d’algun Estat membre retallen aquest espai de dret i llibertat que hem conquistat durant dècades, i poden posar en risc els valors que ens han portat fins on som ara.

EDTGN. Què destacaria, ja no només com a periodista, sinó com a ciutadana europea, del què ens aporta la nostra pertinença a la UE?

G. P. La Unió és per a tots els ciutadans europeus una bandera contra l’absolutisme, i un repte a favor de la democràcia. Vivim en ciutats molt mixtes, on es barregen ciutadans de diferents creences i tradicions, i això és un fet molt enriquidor. Europa ens ha aportat un model de convivència i de progrés, de resolució de conflictes i de capacitat de negociació. Per a molts ciutadans, especialment en els temps durs de la dictadura, el desig de formar part d’Europa ens permetia somiar en avançar cap a un model de societat diferent del que érem. Recordem que quan Espanya va entrar a Europa no feia pas gaires anys que havíem sortit d’una dictadura com el franquisme.

EDTGN. Com és l’accés a la informació i la llibertat de premsa a la UE i a les seves institucions?

G. P. L’accés a la informació crec que és, sorprenentment per al gran que és la realitat europea, molt obert. De fet, des que fa uns anys es va decidir implantar un sistema de comunicació per internet.  Ara, quan acaba una reunió de ministres, del Parlament o després d’un consell, es convoca una roda de premsa que es pot seguir en directe a través del sistema, al qual podem accedir tots els periodistes que ens dediquem a informar de la Unió, i tots al mateix moment. Anys enrere, la informació també era molt clara però els terminis eren molt més llargs. A més, tens 28 punts d’informació per contrastar el que passa a les reunions, un per cada Estat membre, i el fet de contrastar la informació és un valor molt important per l’ofici de periodista. Penso que el model de la UE és un bon sistema de comunicació quant a transparència i accés a la informació. La cara negativa és la precarització de les condicions laborals dels periodistes, especialment de la delegació espanyola, un fet que no s’està donant en altres Estats membres. En el nostre cas som més de 40 periodistes espanyols informant des de Brussel·les del que passa a la Unió, la qual cosa ens converteix en la quarta delegació més gran pel que fa a premsa.

EDTGN. Com és la relació amb els periodistes d’altres mitjans i d’altres països? Són 28 Estats membres, amb diferents cultures i històries, es nota això?

G. P. En general la relació dels periodistes és bona. Som un miler de persones els que ens dediquem a aquesta tasca, i s’ha de tenir en compte que passem moltes hores junts: el roce hace el cariño. I un fet molt important: a la sala de premsa hi ha un principi que s’intenta sempre garantir des de l’Associació de Premsa Internacional, i aquest és el Dret de la Llibertat de Premsa, inqüestionable. Després coincidim en reunions, viatges, sopars de periodistes… A vegades et sorprens que de la mateixa reunió surtin titulars diferents, ja que després hi ha els temes que interessen més a un país que a un altre, però en qualsevol cas la tasca d’uns i altres en conjunt acaba clarificant els temes i les informacions, de vegades complexos per un territori i una població tan grans.

EDTGN. Quina hauria estat o seria la notícia que li agradaria donar des de Brussel·les?

G. P. M’agradaria molt poder explicar que hi ha un repartiment equànime de refugiats i que la Unió Europea és capaç de trobar la manera d’instal·lar les persones que han de fugir del seu país per la guerra, fent que la integració als nostres països sigui fàcil. Esperem.

 

Podeu seguir la Griselda Pastor a través del seu compte de Twitter @Grispastor, així com a través de la Cadena SER.

/by

Entrevista sobre el Parlament Europeu, Maria Teresa Calvo

Maria Teresa Calvo, represetant del Parlament Europeu a Barcelona.

Maria Teresa Calvo, representant del Parlament Europeu a Barcelona.

Maria Teresa Calvo, portaveu de l’Oficina d’Informació del Parlament a Barcelona, presideix el plenari de la III Simulació del Parlament Europeu a Tarragona, una iniciativa de l’Oficina Europe Direct Tarragona perquè els ciutadans visquin en primera persona l’experiència de ser eurodiputats i eurodiputades. A més de debatre i votar els temes proposats pels participants, Calvo elevarà al Parlament les resolucions que es prenguin durant la jornada.

 

EDTGN. El Parlament Europeu (PE) és la institució més democràtica de la Unió Europea, ja que és la única escollida directament per la ciutadania. Tot i així, la seva activitat és poc coneguda, ens la sentim llunyana i té una imatge molt burocratitzada. Què pensa quan sent aquestes crítiques?

MARIA TERESA CALVO. Efectivament, cada cinc anys els ciutadans estan cridats a les urnes a tota la UE per escollir els seus representants al Parlament Europeu (PE), en un gran exercici de democràcia transnacional. Penso que moltes de les crítiques de llunyania i burocratització responen a tòpics que es podrien també relacionar amb els Parlaments nacionals, molt més propers geogràficament. Sí que estic d’acord en què el funcionament pot sembla complex, però estem parlant d’una Cambra composta per 751 diputats procedents de 28 Estats membres, pertanyents a 211 partits polítics nacionals i que treballa en 24 llengües. En tot cas és innegable que cada cop el PE, per la seva tasca legislativa i poder d’influència, té més presència en els mitjans de comunicació i és més conegut pels ciutadans.

 

EDTGN. Fer una política comú per 28 Estats i 500 milions de ciutadans, cadascun amb les seves peculiaritats, no deu ser fàcil. Com s’organitzen per fer una legislació comuna?

M. T. C. Actualment al PE hi ha vuit grups polítics plurinacionals en els quals s’agrupen els diputats per afinitats ideològiques. S’imposa una política d’aliances, ja que no hi ha cap grup polític que, per si sol, tingui la majoria absoluta de 376 vots per aprovar lleis. Per tant, en la pràctica cal arribar a un consens que representi l’interès de la majoria i concessions a les minories.

 

EDTGN. La sensació des de dins és la d’un parlament federal, on es dirimeixen qüestions territorials, o el fet que els parlamentaris s’organitzin per famílies fa que els temes siguin transversals? 

Cada grup polític ha d’estar integrat per diputats escollits en almenys una quarta part dels Estats membres, és a dir, procedents com a mínim de 7 països diferents, la qual cosa fa que el component ideològic preval sobre el nacional.

 

EDTGN. Els països grans tenen més pes a Europa? No quant a nombre de diputats, que és evident, sinó quant a poder real, a l’hora de decidir les polítiques comuns. Que pesa més a l’hora de legislar? 

M. T. C. El poder legislatiu a la UE és cosa de dos: el Parlament, que representa els interessos comunitaris, i el Consell, que representa els interessos dels Estats. Cal que les dos institucions arribin a un acord per adoptar les lleis. Això explica que en alguns casos el procediment s’allargui i que hi hagin vàries lectures (anada i vinguda dels dossiers entre Parlament i Consell).

Cambra composta per 751 diputats procedents de 28 Estats membres, pertanyents a 211 partits polítics nacionals i que treballa en 24 llengües. Hi ha vuit grups polítics plurinacionals i cal una majoria absoluta de 376 vots per aprovar lleis

EDTGN. Com és la relació amb l’executiu europeu? Quin pes té la Comissió en les lleis europees que tira endavant el Parlament?

M. T. C. La Comissió europea és l’encarregada d’interpretar l’interès comunitari i presentar les propostes de llei. També li correspon controlar que les lleis aprovades s’apliquin correctament en els diferents Estats membres.

 

EDTGN. Perquè té dos seus el PE, Brussel·les i Estrasburg?

M. T. C. La seu oficial del PE és Estrasburg, tot i que té també dos llocs habituals de treball (Brussel·les i Luxemburg). Es va establir així als Tractats constitutius molt influenciats pel projecte de pau que representava la UE i el fet que Estrasburg representava el símbol de la reconciliació franco-alemanya. Actualment, es fan a Estrasburg 12 sessions plenàries; les comissions parlamentàries es reuneixen a Brussel·les i també s’hi celebren algunes sessions plenàries reduïdes. Per canviar-ho caldria que hi hagués la unanimitat de tots els Estats membres.

 

EDTGN. Quin grau d’accessibilitat té el ciutadà europeu al seu Parlament?

M. T. C. Tots els debats del PE plenàries i comissions parlamentàries són públics i accessibles en directe per internet (streaming). Els contactes dels diputats (telèfons i correus electrònics) i funcionaris també ho són i tot ciutadà s´hi pot adreçar lliurement. També es poden adreçar peticions a la comissió de peticions si es considera que no s’aplica correctament la legislació comunitària com és el cas de la petició sobre el cabdal del Delta de l’Ebre que, recentment va donar lloc a una visita d’una delegació de diputats.

 

EDTGN. A Europa també s’està fent un esforç per dotar de major transparència la seva administració? Com es troben en aquest punt?

M. T. C. Si hagués de posar una nota sobre l’accessibilitat i la transparència de la institució seria molt alta perquè crec que s´han fet molts esforços en aquesta direcció, afavorits també per les facilitats de les noves tecnologies (informació accessible a internet, streamings dels debats, accés a documents). Si avaluem la percepció que en té el ciutadà potser la nota no seria tant alta i el que falla seria la comunicació per part nostra de totes les possibilitats d’accés i transparència existents.

 

EDTGN. L’elecció dels nostres representants al PE no ajuda gaire, es vota més en clau nacional que no pas europea. S’han plantejat canvis per reforçar la seva representativitat?

M. T. C. Les eleccions europees tenen una participació mitjana. Evidentment que seria desitjable una major participació, però també cal assenyalar que en tot cas es no hi ha una tendència decreixent. Les darreres eleccions del 2014 varen significar un punt d’inflexió en el sentit d’una campanya realment europea, en la qual els principals partits polítics europeus varen presentar un candidat a presidir la Comissió europea. I el líder designat pel grup polític guanyador, el Sr. Juncker del Partit Popular Europeu, es va sotmetre després al vot d’investidura del Parlament Europeu.

 

EDTGN. Vostè és la màxima representant de l’Oficina del Parlament Europeu a casa nostra. Quina és la seva funció?

M. T. C. El PE té oficines d’informació a les capitals dels Estats membres i a altres capitals rellevants com són Munich, Edimburg, Milà, Marsella i Barcelona. La nostra tasca és informar els ciutadans i els mitjans de comunicació sobre la institució, l’activitat legislativa, i facilitar el contacte entre els eurodiputats i els mitjans de comunicació, els grups d’interès i el públic en general. Informem sobre la legislació adoptada per l’Eurocambra, i també duem a terme campanyes de comunicació sobre valors europeus (drets humans, amb el Premi Sajarov a la llibertat de consciència) i en suport de la diversitat cultural (amb el Premi Lux de Cinema).

 

EDTGN. En quins temes està actualment treballant el PE? Hi ha algun tema especialment rellevant pels ciutadans del nostre país?

M. T. C. El PE està legislant sobre els temes més candents de l’actualitat: protecció de dades, mercat únic de l’energia (liberalització de mercats i seguretat energètica), mercat digital únic, millora de la xarxa de transports ferroviaris, seguretat aviació, protecció medi ambient, qualitat de l’aire, unió bancària, condicions asil, visats, tràfic d’armes, normes sobre seguretat i registre de passatgers, entre altres, per citar-ne alguns de rellevants.

 

EDTGN. Repassant aquests temes es posa en evidència el seu paper capital, doncs…
M. T. C. Sí, sens dubte, I pensem que a més el PE és el responsable del pressupost comunitari i també l’encarregat d’exercir la funció de control de l’executiu, a més a més de tenir la darrera paraula en l’aprovació dels acords internacionals amb països tercers.

MARIA TERESA CALVO MAYALS

Llicenciada en Dret i Diplomada en Economia. És funcionària de la Generalitat de Catalunya en excedència, i funcionària del Parlament Europeu des de l’any 1987. Va treballar com a lletrada de comissions i delegacions parlamentàries a Luxemburg i Brussel·les, fins al 2002. Des d’aquell any, treballa a la Direcció General de Comunicació del Parlament Europeu, primer a l’Oficina d’Informació de Madrid i actualment a la de Barcelona. Presideix la III Simulació del Parlament Europeu a Tarragona.

 

Podeu seguir las seva activitat a través del web: www.europarlbarcelona.eu, al perfil de twitter: @Europarl_CAT, a la pàgina facebook de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona i a instagram a través del perfil @parlamenteuropeu.

 

/by

Entrevista 30 anys a Europa, Ferran Tarradellas

Ferran Tarradellas

Ferran Tarradellas, al seu despatx de Barcelona.

Amb motiu dels 30 anys de l’entrada d’Espanya a la Unió Europea entrevistem Ferran Tarradellas, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.

 

EDTGN. Aquest any se celebra el 30è aniversari de l’entrada del nostre país a la Unió Europea, llavors Comunitat Econòmica Europea (CEE), com va viure aquella època Ferran Tarradellas?

Ferran Tarradellas. Pocs dies després de la nostra adhesió a la UE jo complia els 20 anys. És una època de la vida en que un té tota mena d’il·lusions i l’entrada a la Unió Europea en va afegir unes quantes. Poder formar part del bloc de països més pròsper, democràtic i pacífic del món era per tothom un gran anhel. L’any 1986 jo estava estudiant Història Moderna i sabia molt bé què havia estat Europa abans de la creació de la UE: un gran camp de batalla. La Unió Europea (llavors CCE) era una garantia que una guerra no es podria tornar a repetir, i no oblidem que el record de la revolta del 23F encara estava fresc en aquella època. Per mi també era una porta oberta a un món no tan fàcil de conèixer. Volar era encara molt car i l’únic que podíem fer en aquella època era comprar un inter-rail i fer hores de tren d’un lloc a l’altre. Quina diferència amb el que els joves poden fer ara!

 

EDTGN. Recorda alguna anècdota d’aquella època?

F. T. Recordo que quan el meu pare em parlava de les grans capitals europees sempre mencionava Reus, París i Londres. Aquesta frase, que es referia a les tres grans capitals de l’aiguardent, era potser un referent mític pels joves dels anys 80 pel que fa a l’obertura de fronteres cap a Europa. En efecte, després de visitar Reus i d’altres grans capitals del vermut i l’aiguardent vaig fer els meus dos primers viatges més enllà dels Pirineus per visitar, precisament, París l’any 1987 i Londres el 1988, en el marc d’un curs d’anglès que vaig fer a Bournemouth l’estiu d’aquell any. Va ser en aquest curs en el que vaig poder copsar per primera vegada la riquesa i la diversitat de la cultura europea, fent amics italians, austríacs i francesos. D’aquella època recordo una intensa relació epistolar (amb cartes de paper, sobres i segells) que després em va portar a fer un inter-rail per França, Itàlia i Àustria per veure els meus amics. Quan trenta anys després veig que els joves poden volar on vulguin amb companyies low cost a trobar-se amb els amics que han fet durant les seves estades Erasmus, me n’adono de com ha canviat la joventut gràcies a la Unió Europea!

 

EDTGN. Quins canvis hem experimentat com a ciutadans europeus en aquestes tres dècades?

F. T. Segurament seria difícil posar-nos a fer una llista de tots els canvis que hem viscut durant els darrers 30 anys com a societat i com a país. Alguns subratllarien l’obertura comercial, d’altres l’avenç en l’estat del benestar, en la mobilitat educativa i professional… i un llarg etcètera, que moltes vegades troba un mateix denominador comú: la pertinença a la Unió Europea. Formar part de la UE vol dir formar part d’un projecte polític que ha aconseguit convertir el que havia estat un continent devastat per les guerres en un espai de pau, democràcia i llibertat; vol dir compartir uns valors que ens defineixen; vol dir participar d’una idea d’Europa que fa de la solidaritat una de les seves raons de ser; vol dir gaudir dels drets de ser ciutadans europeus i també complir amb els deures que això comporta.

 

EDGTG. Vist en perspectiva, quins creu que són els moments més importants que ha donat la Unió Europea al nostre país?

F. T. Durant aquests 30 anys hi ha hagut moments d’expansió i també de crisi econòmica, hem estat testimoni de la major ampliació de la Unió i avui seguim afrontant reptes molt importants. En aquests 30 anys hem creat una generació d’europeus, en gran part gràcies el programa Erasmus, que veuen Europa com casa seva, que es desplacen sense passaport i sense controls fronterers, que tenen parelles d’altres nacionalitats, que compren i venen productes més enllà de les seves fronteres i que comparteixen els valors europeus. I tot això només en 30 anys!

 

EDTGN. Quins són els reptes més importants que tenim per davant com a ciutadans europeus?

F. T. Europa en els darrers temps s’ha vist obligada a centrar-se en les urgències i això fa més difícil abordar d’altres prioritats. La Comissió presidida per Jean-Claude Juncker, que va prendre possessió el novembre de 2014, va començar fent front a tres crisis de primer ordre: primer la de l’euro, amb Grècia a l’epicentre, desprès la terrible tragèdia dels refugiats i finalment el referèndum al Regne Unit. En tots tres casos la Comissió ha treballat de manera continuada i obstinada per coordinar la resposta europea i trobar solucions a problemes que han posat Europa i el projecte europeu en el punt de mira i que han fet que fins i tot alguns l’hagin posat en dubte.

Però hem de seguir treballant per les prioritats. El president Juncker ha identificat 10 prioritats que estan marcant el seu mandat. Com no podia ser d’una altra manera la primera prioritat és promoure el creixement, l’ocupació i la inversió a la UE. Però entre les altres 9 prioritats hi podem trobar temes que són de plena actualitat i que ens afecten molt directament, com el disseny d’una Agenda Europea de Migració, la negociació de l’acord comercial amb els Estats Units (TTIP) o la creació d’una Unió Energètica per rebaixar la nostra dependència de les fonts d’energia importades i dels combustibles fòssils.

 

EDTGN. Quin és el paper de Tarragona a Europa?

F. T. Tarragona ja va ser una gran capital en temps dels romans i una importantíssima seu episcopal durant l’Edat Mitjana. Ha estat testimoni de grans desenvolupaments artístics i culturals, com ho demostra la ruta del Císter i actualment és un centre econòmic, industrial i logístic amb excel·lents productes agrícoles, vins de qualitat, un sector turístic molt dinàmic, un port de primera categoria i un posicionament punter en sectors com el de les energies renovables. Tarragona ha donat molt a Europa i ha rebut molt d’Europa. Crec que com a gran capital mediterrània té una vocació de pont entre el Vell Continent i els nostres veïns del sud del Mare Nostrum.

 

EDTGN. Vostè té una llarga experiència en les institucions europees, actualment al capdavant de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona. Quina és la seva tasca?

F. T. El representant de la Comissió Europea és una mica com la cara, el ulls, les orelles i la veu de la Unió Europea a un territori. N’és el rostre, perquè representa a les institucions en actes públics i esdeveniments de tota mena, portant la dimensió europea a aquests actes. És també els ulls i les orelles de la UE, perquè està en contacte amb els ciutadans del seu territori i és l’encarregat de transmetre a Brussel·les les inquietuds, idees, problemes o oportunitats que identifica sobre el terreny. I també és la veu d’Europa, perquè té l’obligació de donar a conèixer als ciutadans que és el que les institucions fan amb el mandat democràtic que han rebut i amb els diners del contribuent que gestionen. Per aquest motiu viatjo sovint a Tarragona i també arreu de Catalunya. He participat als actes del dia d’Europa que se celebren el 9 de maig. M’he reunit amb regidors d’ajuntament de tots els colors polítics i vinc sovint a fer conferències, col·loquis, diàlegs amb els ciutadans, etc. La meva darrera visita a la ciutat va ser per inaugurar una exposició sobre l’ajut humanitari de la Unió Europea, amb motiu de l’Any Europeu del Desenvolupament. I per als propers mesos ja tinc previstes dues visites més a les comarques tarragonines, una per explicar el Pla d’Inversió per a Europa, i una altra per inaugurar una exposició sobre els 30 anys de l’adhesió a la UE que es podrà visitar a les Terres de l’Ebre.

FERRAN TARRADELLAS ESPUNY

Nascut a Barcelona (1966) i llicenciat en Periodisme i Història Moderna. Des de 1994 ha ocupat diversos càrrecs de la Unió Europea i en mitjans europeus. Els seus inicis estan lligats al Setmanari el Sol, a l’agència Europe Today i al grup de Comunicació Cives Europa AISBL. Ha estat responsable de les relacions amb la premsa de la Direcció General d’Energia i Transport de la Comissió Europea (2000-2006), portaveu d’Energia (2006-2010) i de Cooperació Internacional (2010-2011), i responsable del departament de Premsa Regional a la Representació de la Comissió a Espanya (2011-2012). Actualment és el Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.

El Ferran Tarradellas té un blog que actualitza regularment amb reflexions sobre temes d’actualitat europea: http://blogs.ec.europa.eu/barcelona i és molt actiu al seu compte de Twitter @TarradellasEU.

 

 

/by

El SVE, una gran experiència!

Photo ElisaM’agradaria parlar d’un tema poc conegut a Tarragona i al meu país, França, però que ha estat per a mi una experiència extraordinària: el Servei de Voluntariat Europeu (SVE). La Comissió Europea dóna l’oportunitat a tots els joves entre 17 i 30 anys a tenir una experiència de voluntariat a l’estranger i desenvolupar activitats en diverses àrees (social, cultural, medi ambient …). No hi ha requisits previs d’estudis o llengües, només es necessita motivació i desig d’ajudar.

Perquè vaig fer el SVE?

Necessitava un canvi a la meva vida, una pausa, després de la meva diplomatura, així que vaig buscar a Intrenet diferents oportunitats per a fer coses diferents i vaig descobrir el SVE, que era allò que exactament buscava. Necessitava obrir-me més i madurar abans d’iniciar-me a la vida laboral.

Em vaig posar en contacte amb una organització d’enviament de la meva ciutat i per sort tenien una plaça lliure a un projecte SVE amb Creu Roja de Tudela (Navarra), a Espanya. Vaig enviar la meva sol·licitud i em van acceptar ràpidament.

El meu projecte a la Creu Roja

El meu projecte a la Creu Roja va durar 7 mesos i era molt variat però com a principals activitats m’encarregava de les dones i nens refugiats i que eren acollits en els pisos d’emergència per a una temporada, donant cursos d’alfabetització, cursos bàsics d’informàtica, organitzant excursions, etc. També s’organitzaven jocs i activitats per als nens. A més, atenia els immigrants sense papers que anaven al servei judicial per a contactar amb una advocada. I també treballava amb gent gran, per ensenyar a utilitzar les noves tecnologies.

Allò que el SVE m’ha aportat!

Un munt de coses. Al començament moltes amistats. Va ser una experiència realment intercultural, amb molt d’intercanvi i descobriment personal.

El SVE també pot ser molt interessant des del punt de vista professional. Molts voluntaris opten per quedar-se al seu país d’acollida i de trobar un lloc de treball. En el meu cas, no hi havia cap connexió directa amb els meus estudis de comptabilitat, però quan vaig tornar a França vaig buscar treball en relació amb una ONG i vaig trobar una feina com a coordinadora del SVE en una organització per a joves.

Ara sóc capaç de parlar amb fluïdesa anglès i espanyol.

He après molt sobre mi i la meva capacitat d’adaptació. Després d’aquesta experiència, la por d’estar sola en un altre país ha desaparegut. Crec que aquesta és una experiència perfecta.

I després, què?

Ja fa 6 anys que vaig fer el SVE, recordo que el retorn no va ser fàcil … em va costar deixar Espanya, la ciutat on vaig viure durant set mesos i els meus amics. Es dona un cas estrany, doncs has de readaptar-te al teu propi país.

Uns mesos després vaig trobar la feina de coordinadora del SVE, on em vaig quedar 4 anys.

Fins ara ha estat l’experiència més gratificant de la meva vida! Només crec i és el cas de molts “ex-EVS”, que he agafat una malaltia que es diu “viatjar”, perquè hi ha molt a veure, descobrir i viure en aquest món!

Elisa Maziere, staiger Programa Eurodyssée

Podeu llegir més sobre el Servei de Voluntariat Europeu aquí

/by
,

Tots som Europa!


Viatjar, conèixer gent de tot el món, practicar idiomes… aquestes són algunes de les primeres respostes que ens venen al cap quan ens pregunten què fa Europa per a nosaltres. Però Europa és molt més que això. La UE s’ocupa de molt diverses polítiques, des dels drets humans fins al transport o el comerç. Tots som Europa.

Voleu veure el video produït per Europe Direct Tarragona i realitzat per Olalon!?

/by