Entrades

El 9 de maig, un dia per celebrar

_mg_3977_2La nostra és la primera generació d’europeus que no ha viscut en guerra: els nostres avis, besavis, rebesavis, i potser algun dels nostres pares, va patir alguna de les guerres fins fa 70 anys van devastar Europa. El dia 9 de maig, Dia d’Europa, celebrem –sobretot- la Pau. Una pau que ara donem, potser erròniament, per garantida, però que és, sense cap mena de dubte, l’èxit més important de la Unió Europea.

El dia 9 de maig celebrem l’aniversari de l’anomenada Declaració Schuman. Un dia com aquest d’ara fa 64 anys l’aleshores ministre d’Afers Exteriors Francès, Robert Schuman, va proposar que els antics enemics de la segona guerra mundial posessin en comú el carbó i l’acer: els materials que fins aleshores havien servit per fer la guerra, ara s’utilitzarien per fer la pau. La declaració Schuman van permetre la creació de la CECA (la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer) l’embrió de l’actual Unió Europea. El que va néixer com un mercat sectorial amb sis membres (Alemanya, França, Itàlia, Bèlgica, Holanda i Luxemburg) és ara una unió de 28 Estats, 500 milions d’habitants, institucions comunes, moneda única i llibertat de moviment.

Hem fet molt de camí des que aquell 9 de maig de 1950. Tanmateix, ara ens enfrontem a reptes diferents que els que afrontaren els pares fundadors. La crisi econòmica, l’atur, la globalització, el envelliment de la població, la inestabilitat política a les nostres fronteres exteriors, tant al sud com a l’est, etc.

El 9 de maig, Dia d’Europa, és un dia per celebrar i per recordar tots aquells motius que ens fan sentir orgullosos de ser europeus; un dia per pensar en els valors que ens identifiquen: la pau, la solidaritat, la democràcia, l’Estat de Dret…; i també un dia per pensar que, si fa 64 anys uns quants europeus van ser capaços de convertir el somni d’aconseguir una Europa Unida, ara a nosaltres ens toca treballar per mantenir aquest somni i transmetre els valors que ens han convertit en un espai de pau, llibertat i prosperitat.

Ferran Tarradellas, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

/by

Ferran Tarradellas: “Menys ciment i més coneixement”

M’apropio d’aquesta expressió de la comissària de Política Regional, Corina Cretu per resumir la manera com la Comissió vol que es gastin els 868,4 milions d’euros que Catalunya rebrà dels fons europeus FEDER durant el període 2014 -2020. Els fons FEDER són els fons europeus destinats al Desenvolupament Regional, un element clau per estimular el creixement sostenible i la creació d’ocupació de qualitat a Catalunya en els propers anys. Els propers set anys Catalunya rebrà un 68,1% més que el període anterior i això representarà una inversió total de 1.676,9 milions d’euros, afegint la part que correspon a les administracions catalanes.

Per què Catalunya, que és una regió amb una renda per càpita superior a la mitjana europea rebrà més fons? La raó és fàcil d’entendre si considerem que la prioritat numero u de la Comissió es accelerar la sortida de la crisi i la creació d’ocupació: Es tracta de fer servir les regions desenvolupades i tractores per de liderar i empènyer la recuperació de l’economia. I per això l’accent és posa no tant en les infraestructures bàsiques amb rendiments a llarg terme (el ciment) sinó en allò que pot crear creixement i ocupació ara (el coneixement).

Durant els últims gairebé 30 anys Espanya ha estat la principal beneficiària de la Política de Cohesió Europea en termes absoluts. S’hi ha destinat uns 160.000 milions d’euros, dels quals uns 6.000 milions han anat a Catalunya. Amb aquests diners s’han construït o renovat escoles, hospitals i museus; s’han dut a terme projectes e renovació urbana, s’ha donat suport a les pimes; s’ha cofinançat una extensa xarxa de parcs tecnològics i s’ha estimulat la investigació i la transferència de coneixement.

Totes aquestes inversions han deixat una empremta evident i ara, tornant a la frase del títol, ens cal orientar aquests fons que vénen de la UE per evolucionar cap a un model de desenvolupament més intel·ligent, competitiu, sostenible i integrador amb línia amb l’estratègia Europa 2020 i amb les prioritats de la Comissió Juncker. És per això que els més de 868 milions d’euros que Catalunya rebrà dels fons FEDER es destinaran a cinc grans prioritats catalitzadores del creixement:

  1. Potenciar la recerca, el desenvolupament tecnològic i la innovació
  2. Millorar l’ús i la qualitat de les tecnologies de la informació i de la comunicació.
  3. Potenciar la competitivitat de les pimes
  4. Afavorir la transició a una economia baixa en carboni
  5. Conservar i protegir el medi ambient i la promoció de l’eficiència dels recursos.

Ara que ja tenim els fons assignats cal que els gestors del programa, els potencials beneficiaris i als diversos agents socials i econòmics aprofitin al màxim aquests fons, garanteixin una bona selecció dels projectes i els executin de manera eficaç. Si això és així no tinc cap dubte que aquests fons ajudaran a estimular el creixement sostenible de l’economia i a crear llocs de treball amb alt valor afegit que tant necessitem.

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

Més informació aquí

/by

Ferran Tarradellas: “La igualtat de gènere, un valor europeu”

2013-07-01 17.26.08Malgrat que en parlem massa poc, o que només en parlem quan arriba el 8 de març, Dia Internacional de la Dona, la igualtat entre homes i dones es troba en l’ADN europeu: el Tractat de Roma, al 1957, ja incloïa el principi d’igualtat entre homes i dones; amb el Tractat d’Amsterdam, al 1999, la promoció de la igualtat de gènere esdevé una de les tasques de la UE, que adquireix competències per combatre-la. A més, la Carta de Drets Fonamentals de la UE prohibeix qualsevol tipus de discriminació, també per raó de gènere. La igualtat de gènere, doncs, és un dels valors que ens fa europeus.

Mirant els resultats del darrer eurobaròmetre que la Comissió ha publicat en motiu del 8 de març, queda clar que els ciutadans europeus mantenen i comparteixen aquest valor: 9 de cada 10 estan d’acord amb el fet que combatre la desigualtat entre homes i dones és necessari per fer una societat més justa. Europa no es pot permetre el luxe de deixar perdre la meitat del seu talent: les dones han de participar en tots els aspectes de la nostra societat, sobretot en càrrecs directius, tant del sector públic com del sector privat.

Malgrat els esforços i els progressos que ja s’han fet, les desigualtats entre homes i dones continuen i algunes xifres són especialment alarmants: segons el darrer estudi les dones cobren un 16% menys que els homes , la taxa d’atur entre les dones és gairebé 12 punts percentuals per sobre de les els homes, les pensions femenines són un 39% mes baixes i les dones només ocupen un 20% dels càrrecs directius en les grans empreses.

I la Comissió tampoc pot tirar la primera pedra: malgrat els esforços del president Juncker, actualment només hi ha un 31% de comissàries. I si mirem entre els alts càrrecs i els càrrecs intermedis de la Comissió, les dones en representen únicament un 27,5% i un 31,4% respectivament. Encara estem lluny de l’objectiu que ens hem marcat, situar-los al 40% al 2019.

Sigui com sigui la UE ha de seguir treballant com ha fet fins ara per aconseguir la igualtat de gènere i acabar amb la bretxa salarial que encara pateixen les dones. La igualtat entre homes i dones és, com he explicat en el primer paràgraf, un dels nostres valors, d’aquells que ens fan europeus, i –a més-, és evident que necessitem el talent femení per tirar endavant la nostra societat. Homes i dones han de tenir les mateixes oportunitats, drets i llibertats.

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

/by

Ferran Tarradellas: “Una frontera menys, l’elèctrica”

La foto dels dos operaris unint un cable d’alta tensió entre França i Espanya ha ocupat l’atenció mediàtica d’aquest cap de setmana. Aquest simple gest simbolitza la caiguda de l’enèsima frontera dins de la UE, en aquest cas l’energètica; i és un importantíssim pas endavant per a la integració europea, per a la lluita contra el canvi climàtic a través de l’eficiència energètica i sobretot per que els ciutadans tinguin una energia més barata i més segura gràcies a un mercat europeu de l’electricitat més interconnectat.

Fins ara la interconnexió elèctrica a banda i banda dels pirineus era només del 3% de la capacitat de producció instal·lada mentre que els experts consideren que per treure profit del mercat únic i millorar la seguretat d’abastament caldria que fos, com a mínim, d’ un 10%. Això convertia la península Ibèrica en una illa energètica i suposava un perill per a les comarques de Girona que es trobaven en un ‘cul d’ampolla’ energètic. La nova infraestructura, que entrarà en ple funcionament el proper mes de juny, no només duplicarà la capacitat d’interconnexió entre França i Espanya sinó que és una fita important per avançar cap a la Unió Energètica, una de les principals prioritats de la Comissió Juncker.

Però perquè és tan transcendental aquest gest d’unió energètica? En podem subratllar tres motius: l’econòmic, el mediambiental i el de seguretat en el subministrament, i els tres estan, mai més ben dit, interconnectats. Quanta més capacitat d’interconnexió energètica entre els diferents països, més competència entre les empreses d’electricitat de tota la Unió que seran capaces de fer arribar i vendre la seva energia fora de les fronteres del seu país i això n’abaratirà el preu final per als consumidors.

Les interconnexions també són un incentiu per a les energies renovables. No sempre es produeixen a tot arreu les condicions climàtiques propícies per a la generació d’energia verda. De vegades bufa el vent a un lloc, generant un excés d’electricitat, mentre que a un altre on no hi bufa hi ha una demanda insatisfeta. Fins ara aquesta electricitat es perdia. Amb l’interconnector es pot portar allà on cal sense haver d’engegar centrals més cares o més contaminants.

I finalment també cal tenir en compte que un augment en les interconnexions proporciona més seguretat en el subministrament energètic i redueix substancialment el risc d’apagades: si tenim més vies d’abastament, sempre tindrem un camí per fer arribar la corrent a qui la necessiti

El gest d’unir els dos cables d’alta tensió, doncs, és un gran pas que marca el camí cap al futur de l’energia. Aquest dimecres el vicepresident d’Unió Energètica, Maros Sefcovic; i el comissari de Política Climàtica i Energia, Miguel Arias Cañete, presentaran l’estratègia de la Comissió per a la Unió Energètica. Caldrà estar-ne atents, perquè se’n parlarà molt, d’interconectors. Nosaltres el divendres ja en vam viure un preludi.

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europa a Barcelona

/by

Inaugurada “Europa fa un milió d’anys”

20150206_130249

La Volta llarga del Circ romà de Tarragona acull les properes setmanes l’exposició itinerant produïda per l’IPHES “Europa fa un milió d’anys” i que ja ha estat visitada per més de 60.000 persones arreu de Catalunya.

Els plafons plafons i reproduccions que es poden veure a l’exposició expliquen com van surgir els continents tal i com el coneixem avui i l’efecte dels canvis climàtics soferts durant aquests anys.

Els visitants d’aquesta exposició podran conèixer com era Europa, un territori on convivien animals com el tigre de dents de sabre i l’Homo antecessor, en un sistema semblant a l’actual sabana africana. A més dels plafons explicatius, també hi ha reproduccions a escala d’un gran felí i de l’Homo antecessor.

IMG_2055

Europe Direct Tarragona ha fet possible que “Europa fa un milió d’anys”, produïda per l’IPHES, es pugui veure a la ciutat de Tarragona les properes setmanes, i compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Tarragona i l’Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació.

El director de l’IPHES, Eudald Carbonell, ha destacat que es tracta del resultat de la feina realitzada pels investigadors de l’IPHES en els darrers 30 anys, i el seu objectiu és oferir una pinzellada de l’evolució de l’home de forma molt didàctica.

IMG_1986

Per la seva banda, Ferran Tarradellas, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, ha volgut destacar que fa un milió d’anys, Europa ja era un continent sense fronteres.

IMG_1995

Per Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de la ciutat, és important que aprenguem a analitzar els esdeveniments des de la perspectiva, no només de l’evolució humana, que s’explica en aquesta exposició, sino també per exemple, l’economia global.

L’exposició “Europa fa un milió d’anys” es podrà visitar fins el 19 de març.

/by

Ferran Tarradellas: “Energia per fer funcionar la Unió”

_mg_3898Fa més de 60 anys Europa estava a punt de viure un dels episodis que marcarien el futur del continent. La creació de la CECA (Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer) va ser un punt d’inflexió per a la història Europea.  Després d’anys de conflicte,  França i Alemanya signaven –juntament amb els tres països del Belenlux i Itàlia- un acord que es va convertir en l’embrió de l’actual Unió Europea, un acord que ja posava l’accent en el carbó, una font d’energia.

Avui, més de 60 anys després el paisatge energètic a Europa ha canviat però aconseguir una veritable Unió Energètica, un mercat únic en el sector de l’energia en el qual els ciutadans es puguin beneficiar d’una competència reali on el subministrament energètic deixi de ser un motiu de vulnerabilitat per a la Unió segueix sent  clau per Europa i una de les prioritats de la Comissió Juncker.

Perquè la Unió Energètica passi de ser un dels punts en la llista de prioritats de la Comissió a una realitat tangible, el proper 25 de febrer l’executiu comunitari presentarà una proposta d’Unió Energètica, una proposta que per primera vegada tindrà un enfocament global implicant tots els sectors d’activitat, que mirarà més enllà de les fronteres de la Unió  i que tindrà com a principals pilars la seguretat energètica, un mercat interior d’energia, la descarbonització i l’ús de les renovables, la reducció energètica dels sectors que més en consumeixen (el del  transport i de la construcció), i la implicació de la recerca.

Però perquè és tan important avançar cap a una Unió Energètica? la Unió Europea importa el 53% de l’energia que consumeix i la factura que en paga ascendeix als 400 mil milions d’euros, això ens fa extremament vulnerables i dependents. Aquestes xifres gegants poden fer-nos despistar però a Europa hi ha un 10% dels ciutadans que viuen en la pobresa energètica, una situació inacceptable.

Malgrat els esforços que s’han fet fins ara, encara no gaudim d’un mercat únic sinóde 28 mercats separats i això provoca que sovint una decisió a nivell nacional tingui conseqüències al país veí. La Unió Energètica ha d’acabar amb aquesta anomalia dins de la Unió Europea. A més a més, encara hi ha “illes energètiques” com la Península ibèrica on l’escàs nivell d’interconnexió impedeix la compra i venda d’energiaa la resta de la Unió.

La Unió Energètica té l’objectiu de solucionar tots  aquests problemes i millorar la vida dels ciutadans tot fomentant la lliure competència pròpia d’un mercat únic, potenciant les energies renovables i disminuint la dependència energètica que pateix Europa i que, com podem comprovar hivern rere hivern, ens fa extremadament vulnerables. Com el tractat del Carbó que fa seixanta anys va posar els fonaments a la Europa moderna, la proposta del dia 25 també pot ser un altre pas important en la història de la integració europea.

Ferran TARRADELLAS
Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

/by

L’any en que ha de canviar el món

Ferran Tarradellas, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, aseegura que aquest 2015 ha de canviar el món. L’Any Europeu del Desenvolupament ha d’ajudar sens dubte, a l’erradicació de la pobresa i el desenvolupament sostenible.

Entre tots ho hem de fer possible!

Ho podeu llegir al Circ de Tarragona

/by

Europa entra a l’era de la inversió

La Comissió ha llançat un pla d’inversió de 315 mil milions d’euros per a Europa, la primera gran acció concreta del nou executiu Juncker. Ho explica Ferran Tarradellas, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.

Podeu llegir l’article al diari digital La República Checa

/by

La meva veu compta a la UE?

Ferran Tarradellas, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, reflexiona sobre el sentiment de pertenença a la UE de la ciutadania. La Unió Europea sempre ha treballat al servei dels ciutadans europeus, però mai de forma tan directa com ara.

Ho podeu llegir al diari digital Circ de Tarragona.

/by

Illes dins del riu de l’energia

L’article d’opinió de Ferran Tarradellas, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona d’aquesta setmana, reflexiona sobre les interconnexions energètiques.

Ho podeu llegir al diari digital Tarragona21.

/by