La foto dels dos operaris unint un cable d’alta tensió entre França i Espanya ha ocupat l’atenció mediàtica d’aquest cap de setmana. Aquest simple gest simbolitza la caiguda de l’enèsima frontera dins de la UE, en aquest cas l’energètica; i és un importantíssim pas endavant per a la integració europea, per a la lluita contra el canvi climàtic a través de l’eficiència energètica i sobretot per que els ciutadans tinguin una energia més barata i més segura gràcies a un mercat europeu de l’electricitat més interconnectat.

Fins ara la interconnexió elèctrica a banda i banda dels pirineus era només del 3% de la capacitat de producció instal·lada mentre que els experts consideren que per treure profit del mercat únic i millorar la seguretat d’abastament caldria que fos, com a mínim, d’ un 10%. Això convertia la península Ibèrica en una illa energètica i suposava un perill per a les comarques de Girona que es trobaven en un ‘cul d’ampolla’ energètic. La nova infraestructura, que entrarà en ple funcionament el proper mes de juny, no només duplicarà la capacitat d’interconnexió entre França i Espanya sinó que és una fita important per avançar cap a la Unió Energètica, una de les principals prioritats de la Comissió Juncker.

Però perquè és tan transcendental aquest gest d’unió energètica? En podem subratllar tres motius: l’econòmic, el mediambiental i el de seguretat en el subministrament, i els tres estan, mai més ben dit, interconnectats. Quanta més capacitat d’interconnexió energètica entre els diferents països, més competència entre les empreses d’electricitat de tota la Unió que seran capaces de fer arribar i vendre la seva energia fora de les fronteres del seu país i això n’abaratirà el preu final per als consumidors.

Les interconnexions també són un incentiu per a les energies renovables. No sempre es produeixen a tot arreu les condicions climàtiques propícies per a la generació d’energia verda. De vegades bufa el vent a un lloc, generant un excés d’electricitat, mentre que a un altre on no hi bufa hi ha una demanda insatisfeta. Fins ara aquesta electricitat es perdia. Amb l’interconnector es pot portar allà on cal sense haver d’engegar centrals més cares o més contaminants.

I finalment també cal tenir en compte que un augment en les interconnexions proporciona més seguretat en el subministrament energètic i redueix substancialment el risc d’apagades: si tenim més vies d’abastament, sempre tindrem un camí per fer arribar la corrent a qui la necessiti

El gest d’unir els dos cables d’alta tensió, doncs, és un gran pas que marca el camí cap al futur de l’energia. Aquest dimecres el vicepresident d’Unió Energètica, Maros Sefcovic; i el comissari de Política Climàtica i Energia, Miguel Arias Cañete, presentaran l’estratègia de la Comissió per a la Unió Energètica. Caldrà estar-ne atents, perquè se’n parlarà molt, d’interconectors. Nosaltres el divendres ja en vam viure un preludi.

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europa a Barcelona

Europe Direct Tarragona i la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV promouen la II edició de la Simulació del Parlament Europeu on un centenar de ciutadans tindran l’oportunitat de fer les seves propostes i que aquestes siguin conegudes pels nostres representants al Parlament Europeu.

cartell_imatge

Quan?

La II Simulació del Parlament Europeu es durà a terme el proper dia 27 de març de 2015, a l’Aula Magna de la URV al campus Catalunya i serà presidida per Jaume Duch, portaveu del Parlament Europeu des de l’any 2006.

Per qui?

L’activitat comptarà amb la participació de 100 ciutadanes i ciutadans de les comarques del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, que faran les funcions d’eurodiputades i eurodiputats.

La participació a la II Simulació del Parlament Europeu està oberta a tots els ciutadans i ciutadanes de la demarcació de Tarragona. En el cas que els instituts vulguin participar-hi, els menors d’edat hauran d’anar acompanyats del tutor del seu centre escolar

Inscripció

Com funciona?

A la simulació, el Parlament Europeu estarà format per 100 eurodiputats i eurodiputades que es distribuiran equitativament en les diferents comissions creades:

  • Energia i medi ambient
  • Ciutadania
  • Formació i educació
  • Economia i treball

Cada comissió estarà dirigida per un dinamitzador i un assessor jurídic i entre els participants a cada comissió s’escollirà un portaveu i un ajudant de portaveu. Els dinamitzadors es comunicaran amb els membres de la seva comissió explicant quins són els temes que es poden tractar i amb la finalitat de consensuar el tema de debat en la sessió plenària i poder-ho treballar abans. A més, rebran informació i documentació que els pugui ser d’utilitat. L’ordre definitiu del dia de la Sessió Plenària serà lliurada a tots els participants i a la premsa, 72 hores abans de la simulació.

En finalitzar les reunions de les comissions se celebrarà una sessió plenària amb la participació de tots els eurodiputats i aquells ciutadans què hi vulguin assistir com a públic.

Inscripció

Programa de l’activitat (provisional)

8:30 h Arribada participants i recollida de la documentació a l’Aula Magna.
9:00 h Presentació de la jornada i breu explicació del seu funcionament, presentació de les comissions i assessors i dinamitzadors.
9:30 h Inici del treball de les comissions
11:00 h Pausa-cafè i temps per a redactar les propostes finals (dinamitzadors, assessors i portaveus)
11:30 h Debat dins de cada comissió sobre les propostes presentades a la resta
12:30 h Sessió Plenària
14:00 h Cloenda a càrrec de les autoritats

Després del Ple

Els acords adoptats a la II Simulació de Parlament Europeu es faran arribar l’actual Parlament Europeu a través de l’Oficina de d’Informació del Parlament Europeu a Barcelona i els eurodiputats catalans.

 Inscripció

Direcció de l’activitat: Alfonso González (URV) i Marta Domènech (Europe Direct Tarragona)

Coordinador: Joaquim Millán (Eurolocal)

Responsable de l’organització tècnica: Azahara Sánchez

Organitzen: Europe Direct Tarragona i Facultat de Ciències Jurídiques de la URV

Col•laboren: Europe Direct Girona i Universitat de Girona

Amb el suport de: Ajuntament de Tarragona, Oficina del Parlament Europeu a Barcelona i Representació de la Comissió Europea a Barcelona

Quan la ciutadania no té clar si la Unió Europea és la solució o és el problema alguna cosa s’ha fet malament.

Vull començar per dir que s’ha acostumat malament a la ciutadania abusant de la frase feta que “la UE és la solució” als nostres mals. S’han dissenyat fulls de ruta, estratègies, llibres blancs, etc … utilitzant un llenguatge incomprensible que ha allunyat el projecte europeu dels ciutadans i ciutadanes a les que anava dirigit.

S’ha inventat una terminologia elitista parlant de pilars, esferes, eixos, i de no sé quantes paraules més, que no connecten a la ciutadania amb l’essència del que significa realment la Unió Europea. Si no sabem transmetre a la ciutadania, no podem esperar ni exigir que la ciutadania s’impliqui quan ella és incapaç d’entendre i comprendre allò que és difícil d’explicar.

I en canvi no hem fet pedagogia que la Unió Europea és el resultat de la nostra recent història i que suposa un projecte d’unió política ric per la pluralitat dels seus territoris i la diversitat de la seva ciutadania, d’un espai comú en constant diàleg intercultural i d’una zona d’intercanvi econòmica i comercial, en base a uns valors socials i drets fonamentals que suposen la nostra columna vertebral.

Ens trobem en un moment clau de la història recent europea, tenim un projecte que ens ha ofert pau, drets, progrés i solidaritat, però cal que la ciutadania assumeixi que és el seu projecte, sinó ho fa el projecte haurà fracassat.

Joaquim MILLAN ALEGRET
Secretari General del Consell Català del Moviment Europeu

20150206_130249

La Volta llarga del Circ romà de Tarragona acull les properes setmanes l’exposició itinerant produïda per l’IPHES “Europa fa un milió d’anys” i que ja ha estat visitada per més de 60.000 persones arreu de Catalunya.

Els plafons plafons i reproduccions que es poden veure a l’exposició expliquen com van surgir els continents tal i com el coneixem avui i l’efecte dels canvis climàtics soferts durant aquests anys.

Els visitants d’aquesta exposició podran conèixer com era Europa, un territori on convivien animals com el tigre de dents de sabre i l’Homo antecessor, en un sistema semblant a l’actual sabana africana. A més dels plafons explicatius, també hi ha reproduccions a escala d’un gran felí i de l’Homo antecessor.

IMG_2055

Europe Direct Tarragona ha fet possible que “Europa fa un milió d’anys”, produïda per l’IPHES, es pugui veure a la ciutat de Tarragona les properes setmanes, i compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Tarragona i l’Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació.

El director de l’IPHES, Eudald Carbonell, ha destacat que es tracta del resultat de la feina realitzada pels investigadors de l’IPHES en els darrers 30 anys, i el seu objectiu és oferir una pinzellada de l’evolució de l’home de forma molt didàctica.

IMG_1986

Per la seva banda, Ferran Tarradellas, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, ha volgut destacar que fa un milió d’anys, Europa ja era un continent sense fronteres.

IMG_1995

Per Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de la ciutat, és important que aprenguem a analitzar els esdeveniments des de la perspectiva, no només de l’evolució humana, que s’explica en aquesta exposició, sino també per exemple, l’economia global.

L’exposició “Europa fa un milió d’anys” es podrà visitar fins el 19 de març.

Logo-notruf-112-europaweitEl dia 11 de febrer se celebra el Dia Europeu del 112 i s’aprofita per difondre el servei de manera que la ciutadania recordi que amb un únic telèfon –112– pot demanar ajut davant qualsevol tipus d’emergència.

El 2008 es va disposar el 112 com a número d’emergències en tots els Estats membres de la UE. És gratuït des de qualsevol mòbil, fix o cabina. A Catalunya, el telèfon funciona 24 hores al dia, atenent les trucades en castellà, castellà, anglès, francès i alemany. A més, disposa d’una APP accessible per persones sordes i laringectomitzades i una altra per a turistes.

Segons dades de 2013, a Espanya només el 30% de la població coneixia el 112 com el número que cal trucar en cas d’emergència. Durant el mateix any, només el 51% de la gent viatjant per Europa tenia coneixement del 112.

L’any passat, van ser més de 2.7 milions de persones a trucar al 112 a Catalunya. El centre 112 està a Reus, i hi treballen un centenar de persones per torn, rebent al voltant de 8.000 trucades cada dia.

sidEl dia 10 de febrer celebrem el Dia Internacional d’Internet Segur. Les activitats i campanyes de sensibilització dutes a terme aquest dia tenen l’objectiu de conscienciar i millorar el coneixement de tota la població, especialment als joves, sobre la importància de l’ús responsable d’Internet per tal de protegir-se dels perills que ens envolten.

Actualment, vivim en un món tecnològic en constant canvi i, més que mai, és molt fàcil tenir les nostres vides exposades a Internet. Per seguir aquesta revolució tecnològica és essencial i urgent ensenyar als usuaris com aprofitar de forma segura la seva enorme potencialitat i estimular la seva consciència que un ús informat i responsable contribueix a elevar la seva qualitat de vida.

Així, el Dia Internacional d’Internet Segur és una eina més per desenvolupar l’aprenentatge sobre els perills imminents del món en línia i reconèixer que la protecció de dades personals és una responsabilitat de tots. És fonamental que els usuaris sàpiguen el valor de la seguretat en línia i que la navegació, la comunicació i socialització i la informació que hi posem, poden influir en la seva vida.

Més informació aquí:

_mg_3898Fa més de 60 anys Europa estava a punt de viure un dels episodis que marcarien el futur del continent. La creació de la CECA (Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer) va ser un punt d’inflexió per a la història Europea.  Després d’anys de conflicte,  França i Alemanya signaven –juntament amb els tres països del Belenlux i Itàlia- un acord que es va convertir en l’embrió de l’actual Unió Europea, un acord que ja posava l’accent en el carbó, una font d’energia.

Avui, més de 60 anys després el paisatge energètic a Europa ha canviat però aconseguir una veritable Unió Energètica, un mercat únic en el sector de l’energia en el qual els ciutadans es puguin beneficiar d’una competència reali on el subministrament energètic deixi de ser un motiu de vulnerabilitat per a la Unió segueix sent  clau per Europa i una de les prioritats de la Comissió Juncker.

Perquè la Unió Energètica passi de ser un dels punts en la llista de prioritats de la Comissió a una realitat tangible, el proper 25 de febrer l’executiu comunitari presentarà una proposta d’Unió Energètica, una proposta que per primera vegada tindrà un enfocament global implicant tots els sectors d’activitat, que mirarà més enllà de les fronteres de la Unió  i que tindrà com a principals pilars la seguretat energètica, un mercat interior d’energia, la descarbonització i l’ús de les renovables, la reducció energètica dels sectors que més en consumeixen (el del  transport i de la construcció), i la implicació de la recerca.

Però perquè és tan important avançar cap a una Unió Energètica? la Unió Europea importa el 53% de l’energia que consumeix i la factura que en paga ascendeix als 400 mil milions d’euros, això ens fa extremament vulnerables i dependents. Aquestes xifres gegants poden fer-nos despistar però a Europa hi ha un 10% dels ciutadans que viuen en la pobresa energètica, una situació inacceptable.

Malgrat els esforços que s’han fet fins ara, encara no gaudim d’un mercat únic sinóde 28 mercats separats i això provoca que sovint una decisió a nivell nacional tingui conseqüències al país veí. La Unió Energètica ha d’acabar amb aquesta anomalia dins de la Unió Europea. A més a més, encara hi ha “illes energètiques” com la Península ibèrica on l’escàs nivell d’interconnexió impedeix la compra i venda d’energiaa la resta de la Unió.

La Unió Energètica té l’objectiu de solucionar tots  aquests problemes i millorar la vida dels ciutadans tot fomentant la lliure competència pròpia d’un mercat únic, potenciant les energies renovables i disminuint la dependència energètica que pateix Europa i que, com podem comprovar hivern rere hivern, ens fa extremadament vulnerables. Com el tractat del Carbó que fa seixanta anys va posar els fonaments a la Europa moderna, la proposta del dia 25 també pot ser un altre pas important en la història de la integració europea.

Ferran TARRADELLAS
Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

HomoAntecessor_baixaEurope Direct Tarragona porta a Tarragona l’exposició itinerant Europa fa un milió d’anys produïda per l’IPHES. Amb col·laboració de l’Ajuntament de Tarragona i l’EMMCT, l’exposició Europa fa un milió d’anys es podrà visitar a la Volta llarga del Circ romà de Tarragona a partir del proper dia 11 de febrer i fins a mitjans de març.

Europa fa un milió d’anys mostra, a través de plafons i reproduccions, com es van configurar progressivament els actuals continents i com les variacions climàtiques van determinar l’aparició d’una vegetació i fauna específiques –entre elles l’espècie humana- en diferents localitzacions geogràfiques. L’exposició permet que el visitant conegui com era el continent europeu d’ara fa un milió d’anys, un territori en el qual convivien animals ara mítics, com el tigre dents de sabre, amb l’Homo antecessor, en un ecosistema semblant a l’actual sabana africana. Així, comprovem com el continent tenia una gran diversitat de plantes i animals, alguns d’ells ja extingits.

El muntatge expositiu d’Europa fa un milió d’anys convida el visitant a participar en aquesta investigació del passat. Inclou recreacions de paisatges de l’època i grans escenografies que permeten que el públic conegui quin era l’ecosistema d’ara fa un milió d’anys i com era la fauna que l’habitava.

Homot+Bison1webEntre els objectes destacats de l’exposició hi ha les reproduccions a escala d’un Homotherium latidens, un gran felí, i de dos individus de l’espècie humana d’ara fa un milió d’anys, l’Homo antecessor.

La mostra ha estat produïda per l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), amb la col·laboració de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT).

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

timthumb.phpA la darrera campanya electoral al Parlament Europeu el lema institucional va ser “Acció, reacció, decisió” en un intent per connectar a
mb la ciutadania i promoure un interès per les esmentades eleccions europees. Almenys es va aconseguir que globalment es mantingués la participació i no seguis la davallada de les darreres ocasions.

Realment si fem una ullada en perspectiva a casa nostre veiem que la gent ha entès que davant la desconfiança creixent amb la política en general i amb les institucions en particular (monarquia, senat, tribunal constitucional,…) calia reaccionar. Per tant, han decidit assumir un nou rol públic que ha significat fer política i no deixar que la facin els partits tradicionals que han fracassat en molts casos (corrupció, incapacitat per liderar, falta de democràcia interna,…).

Ho hem vist a les darreres eleccions gregues i el seu resultat. El fracàs estrepitós dels partits anomenats tradicionals, es a dir, els que fins ara tenien el poder, ha propiciat una nova manera de fer política en alguns dels països de la UE. Ni millor, ni pitjor, sinó diferent. I no agrada perquè bàsicament vol dir fer fora als que fins ara han viscut del sistema polític. No entro a valorar els riscos que això comporta en alguns casos.

Per cert, el problema ha estat que aquests partits tradicionals ho han fet molt i molt malament i no han volgut fer els deures que des de fa temps la ciutadania ha demanat i reclamat. Ja veiem com l’única sortida per no perdre més poder es avançar les eleccions, quina llàstima.

Però aquest nou rol que ha assumit la ciutadania ha de ser responsable, transparent, viable i eficaç. La gent vol tornar a confiar en la política i en lo públic com una manera de resoldre els problemes quotidians, els conflictes socials i de solventar els reptes socioeconòmics, però no a qualsevol preu. Ja no ens trobem en una època de canvis, sinó que estem davant d’una època que ha canviat. Dependrà de tots nosaltres decidir quin futur volem perquè aquest cop no hi hauran excuses.

Joaquim Millán Alegret, director d’Eurolocal