Europa anima a sumar-se al #BeActive per promoure l’activitat física

Aquesta setmana se celebra la Setmana Europea de l’Esport, una iniciativa de la Comissió Europea per tal de promoure l’esport i l’activitat física a tots els països de la Unió.

Amb aquest objectiu, del 23 al 30 de setembre, s’han organitzat un gran nombre d’activitats esportives a tots els països de la UE. Totes aquestes activitats es poden trobar a la xarxa amb l’etiqueta #BeActive. En el cas de Tarragona, per exemple, s’han adherit al #BeActive un recorregut per l’embassament de Riudecanyes el passat cap de setmana, organitzat per Riudecanyes Aventura, o les activitats que organitza el Club Excursionista Sense Fronteres d’Els Pallaresos el dissabte dia 30: una cursa de BTT, iniciació a l’escalada per a menors de 10 anys i una gimcana esportiva-cultural.

Encara sou a temps
Si sou professionals de l’àmbit esportiu i entitats catalanes compromeses en la difusió de l’activitat física i l’esport, podeu participar activament d’aquesta iniciativa fins al 30 de setembre i difondre la vostra activitat per tota Europa, fent ús del lema #BeActive i utilitzant l’etiqueta #esportcat. Per això, us heu de donar d’alta com a entitat organitzadora en la Plataforma de Registre creada per aquesta finalitat i, després, registrar l’activitat.

La iniciativa va començar el 2015 i aquest 2017 mantindrà la seva estructura al voltant dels següents temes específics: entorn educatiu, lloc de treball, activitats a l’aire lliure, i clubs esportius i gimnasos. Correu, salteu, escaleu, balleu…, però sumeu-vos al repte: feu-vos una foto o vídeo mentre feu esport i pengeu la imatge a Facebook, Instagram o Twitter amb el hashtag #BeActive.

/by

Tarragona, seu de la 13a Conferència de la Comissió Mediterrània de la Lliga Europea de Cooperació Econòmica

Imatge: Turisme de Tarragona

Aquesta setmana Tarragona acollirà la 13a Conferència de la Comissió Mediterrània de la Lliga Europea de Cooperació Econòmica (LECE), que se centrarà en la cooperació econòmica d’Europa a l’àrea mediterrània i a l’Àfrica. Divendres 29 i dissabte 30 la ciutat prendrà el testimoni de Barcelona, Palma de Mallorca, Tunis, Nàpols, Mònaco, Marsella, Rabat i Istanbul i serà l’escenari del debat sobre els reptes socioeconòmics en una Mediterrània en canvi.

Entre els temes que es tractaran a la conferència destaquen la cooperació econòmica d’Europa a l’àrea mediterrània i a l’Àfrica, així com els principals reptes socials de la regió, especialment pel que fa a la integració sociolaboral de dones i joves i la gestió de les migracions. La conferència està organitzada per la LECE i l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) en col·laboració amb la Diputació de Tarragona, l’Ajuntament de Tarragona i l’Obra Social ‘la Caixa’. Es preveu que participin com a ponents el ministre d’Afers Exteriors del Govern espanyol, Alfonso Dastis; el secretari general de la Unió per la Mediterrània, Fathallah Sijilmassi; el secretari general de la Unió del Magreb Àrab, Taïeb Baccouche; el president de la MED Confederation i exministre de Finances de Tunísia, Jaloul Ayed; l’exministre d’Economia i Finances del Marroc, Fathalla Oualalou; l’exambaixador de la UE a Turquia, Tunísia, Líbia, Síria i Marroc, Marc Pierini, i el secretari general de la LECE, Jerry van Waterschoot.

Presentació dels Jocs Mediterranis de Tarragona 2018

Durant les jornades també es farà una presentació dels Jocs Mediterranis de Tarragona 2018, a la qual assistiran alts funcionaris nacionals i europeus, representants d’empreses i del món financer, i destacades figures del món acadèmic i polític, que formen part de la LECE, una associació sense ànim de lucre creada el 1946, que va donar un impuls significatiu a la integració europea i el segueix donant, ja que centra part de la seva atenció en aquells països que, tot i no formar part de la UE, volen integrar-se o millorar les relacions amb aquesta.

Per la seva banda, en els darrers anys i amb motiu de la celebració dels Jocs Mediterranis, l’IEMed, integrat per la Generalitat de Catalunya, el Ministeri d’Afers Exteriors i Cooperació del Govern d’Espanya i l’Ajuntament de Barcelona, s’ha compromès a impulsar la ciutat de Tarragona com a seu de trobades mediterrànies: l’octubre de 2014 va portar a Tarragona la conferència internacional d’EuroMeSCo, la principal xarxa de think tanks en política i seguretat a la Mediterrània integrada per 106 instituts de 36 països; el desembre de 2015 va tenir lloc l’acció comú entre xarxes nacionals de la Fundació Anna Lindh per al Diàleg entre Cultures, que va aplegar representants de 108 entitats de 12 països; i la ciutat també ha estat seu de diverses exposicions, com “Ramon Llull i l’encontre entre cultures” el 2016; o “Testimonis: cristians a l’Orient, doblement vulnerables”, que es va poder visitar enguany des de finals de març a mitjans d’abril.

/by

La URV impartirà un nou mòdul Jean Monnet sobre les polítiques de la UE contra la pobresa

Inauguració del Mòdul Jean Monnet a l’URV a càrrec de Marta Domènech, responsable de l’Oficina Europe Direct Tarragona.

La URV impartirà formació sobre les polítiques socials de la Unió Europea per combatre la pobresa a través d’un Mòdul Jean Monnet, que la Comissió Europea ha concedit a la Universitat per tres cursos (2017-18, 2018-19 i 2019-20). El mòdul porta per títol “Els reptes de la UE en l’agenda social: pobresa, desigualtat i inclusió social”, i estarà coordinat pel director de la Càtedra d’Inclusió Social de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, el professor Angel Belzunegui. El Mòdul Jean Monnet, que s’inclou dins l’assignatura de Treball Social “Estructura de la població i anàlisi de les desigualtats”, ha començat aquest 15 de setembre i consta de tretze sessions, set de les quals seran obertes al públic.

Europe Direct apropa Europa a la Universitat

La inauguració del Mòdul Jean Monnet el divendres passat va anar a càrrec de Marta Domènech, responsable de l’oficina Europe Direct Tarragona. Precisament, una de les institucions amb qui més col·labora Europe Direct Tarragona és la Universitat Rovira i Virgili (URV), amb la qual organitza diverses activitats al llarg del curs acadèmic.

Pel que fa al mòdul Jean Monnet, les sessions del curs tindran lloc cada divendres al campus Catalunya i tractaran de l’agenda social i les polítiques de la Unió Europea per combatre l’exclusió social i la pobresa. A les sessions obertes al públic es debatrà i s’exposaran, per exemple, les polítiques territorials de benestar a Europa o els programes de la UE sobre igualtat de gènere. El professorat del mòdul està format per Santiago Castellà (URV), Francesc Valls (URV), Francisco Ayala (URJC), Hilde Sánchez-Morales (UNED), Lina Gálvez (UPO), Luis Moreno (CSIC), Eloísa del Pino (CSIC), Inma Pastor (URV), Paloma Pontón (URV) i Angel Belzunegui (URV), que fa les tasques de coordinador del mòdul.

Els mòduls Jean Monnet són finançats per la Comissió Europea a través del programa Erasmus + amb l’objectiu d’oferir cursos sobre qüestions específiques de la UE, com el regionalisme, el diàleg intercultural o les relacions internacionals i la diplomàcia. En definitiva, es tracta de promoure l’excel·lència en l’ensenyament i la recerca en l’àmbit dels estudis sobre la Unió Europea arreu del món.
Aquesta és la primera edició del mòdul, que es repetirà els propers dos cursos: 2018-2019 i 2019-2020.

Orígens i objectius
La Unió Europea va iniciar el Programa Jean Monnet el 1989, i actualment és present en 72 països, on més de 700 universitats ofereixen Cursos Jean Monnet com a part de la seva oferta acadèmica. En l’actualitat existeixen en el món 162 Centres Jean Monnet, 875 Càtedres Jean Monnet i més de 1.000 Mòduls Jean Monnet d’Estudis Europeus. Aquests projectes porten el nom de Jean Monnet, considerat el Pare d’Europa, i agrupen 1.500 professors, i arriben a comptar amb 500.000 estudiants cada any. El Programa Jean Monnet busca fomentar l’ensenyament, la investigació i la reflexió en àrees relacionades amb la integració europea, no només en universitats europees, sinó també d’arreu del món.

Per a més informació sobre aquestes sessions clica aquí.

/by

Juncker dibuixa una Europa unida el 2025 al debat sobre l’Estat de la Unió

Cada setembre, el president de la Comissió Europea dóna el tret de sortida al curs polític europeu amb el debat sobre l’estat de la Unió, que s’ha celebrat avui dimecres al Parlament Europeu. El discurs d’avui del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, s’ha pogut seguir a través de web streaming, Facebook i a Twitter, amb el hashtag #SOTEU. El debat ja es va obrir previament a les aportacions dels 500 milions de ciutadans que formen part de la Unió Europea, també els tarragonins, que van poder emplenar un qüestionari, que la Comissió Europea va posar a la seva disposició.

Enguany, el discurs del president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, prenia especial rellevància pels reptes que afronta la UE després del Brexit, i en matèria de seguretat i lluita contra el terrorisme després dels últims atemptats a Barcelona i Cambrils.

“Un sol capità” per a la Comissió i pel Consell

El debat sobre l’Estat de la Unió (SOTEU per les seves sigles en anglès) ha començat a les 9 h amb unes paraules a càrrec del president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, i ha seguit amb el discurs de Jean-Claude Juncker, per acabar amb les intervencions dels líders dels vuit grups al Parlament Europeu i altres eurodiputats.

Durant el seu discurs, Juncker ha fet balanç de la gestió de l’executiu comunitari durant l’últim any i ha fet algunes propostes molt concretes. Sobre el funcionament de la Unió, per exemple, la seva idea és unificar en una sola figura les presidències de la Comissió Europea i del Consell perquè “Europa tingui un sol capità” i sigui més fàcil d’entendre per als ciutadans.

També ha parlat sobre els nous reptes de seguretat davant el terrorisme i la crisi migratòria que viu el continent: “Europa és i ha de ser el continent de solidaritat on aquells que fugen de la persecució puguin trobar refugi.” I ha agraït a Itàlia la seva feina “incansable i noble”: “Itàlia està salvant l’honor d’Europa en el Mediterrani”. En la mateixa línia, s’ha referit al Cos Europeu de Solidaritat: “Estic particularment orgullós dels joves europeus i del Cos de Solidaritat europeu”.

Una Europa més forta i més unida
Des del debat de 2016, hi ha hagut importants canvis polítics, com el Brexit i la futura sortida del Regne Unit, que segons Juncker “no és el final de tot”. En contrapartida, el president de la Comissió aposta per l’entrada d’altres països membres a l’euro i una Europa més unida en el futur: “Ara és el temps per construir una Europa més forta, més unida i més democràtica per 2025”.

/by