Algunos partidos políticos europeos y algunas naciones podrían acabar padeciendo lo que denomino el síndrome de Busiris. Busiris, tirano egipcio que mostró una crueldad exacerbada hacia los extranjeros, persiguiéndolos y eliminándolos del antiguo Egipto. Erasmo de Roterdam, en el Elogio de la locura, hace referencia a que “no han faltado quienes ensalzaran, a expensas de su aceite y de su sueño, con bien meditados elogios, a Busiris”, entre otras calamidades del mismo género.

Vemos con preocupación cómo el nacionalismo identitario se abre paso en Europa de este a oeste y de norte a sur. El repliegue nacional puede ser un factor desencadenante de conflictos territoriales y culturales dentro de la misma Europa. El terrorismo islamista está siendo utilizado como coartada por las fuerzas más reaccionarias de Occidente para ensanchar su influencia entre una población que tiene la percepción de que no se está haciendo todo lo posible para frenarlo. La denominada crisis de los refugiados les ha venido como anillo al dedo para arremeter contra las políticas de acogida europeas, adoptando posiciones decididamente xenófobas, como estamos viendo en los últimos días en Italia y antes más en Holanda, Austria, Alemania, Polonia, Francia, Hungría o Finlandia. El incremento porcentual medio de votos a opciones de derecha extrema o de extrema derecha en el conjunto de los países de la UE ha sido aproximadamente de 13,5 puntos porcentuales. El año 2017 se celebraron elecciones generales en 10 países europeos y en la mitad de ellos la extrema derecha ha logrado aumentar considerablemente su presencia en los parlamentos: en Alemania, Francia, Austria, Holanda y República Checa, que agrupan al 25% de la población del continente. La clave del éxito ha sido una propaganda política que ha llegado a los electores a través del miedo a la desaparición de su identidad nacional, poniendo en el centro de la culpabilidad a los extranjeros y a las políticas de la Unión Europea.

La conexión forzada entre refugiados y terrorismo ha calado en una parte de la población más proclive a soluciones drásticas. La apuesta por el repliegue nacional como salida al tratamiento de estos fenómenos complejos puede poner en peligro, e incluso acarrear, la arquitectura de la UE tal como la conocemos en la actualidad. Los partidos xenófobos son al mismo tiempo los abanderados del anti-europeismo. La extrema derecha europea presenta a la UE ante la ciudadanía como un complejo burocrático incapaz de solucionar los problemas de seguridad transnacional. Luego la solución sería el repliegue nacional para garantizar las fronteras y reforzar las identidades nacionales ante una diluida identidad europea amenazada por los extranjeros. En este proceso de reforzamiento el islam aparece de manera global como una amenaza. Los atentados islamistas en territorio europeo vienen a reforzar esta idea sesgada y oportunista. La diagnosis de la extrema derecha tiene un alcance sin precedentes desde la Segunda Guerra Mundial: se trata de que Europa deje de actuar como tal en el escenario internacional para actuar cada país por su cuenta.

El auge del euroescepticismo y del antieuropeismo pone de relieve que el proyecto europeo no está ni mucho menos acabado, y que permanece a merced de los populismos (tanto de extrema derecha como de extrema izquierda). En el escenario europeo vemos como algunos de los estados más beligerantes con la Unión son estados de reciente incorporación (por ejemplo Polonia o Hungría). Quizás habría que decir sus clases dirigentes, no sabemos exactamente qué piensan sus poblaciones. Llama la atención porque se trata de estados que han sido y siguen siendo receptores netos de fondos europeos para modernizar sus economías y sus sociedades, como lo fueron en su día Portugal o España. Da la impresión que sólo se reclama a Europa para lo bueno, no para compartir soluciones a conflictos que deberían abordarse desde una política común comunitaria, como es el caso de los refugiados.

La Unión Europea necesita más política común frente a los nacionalismos centrígugos, y entre esta política común es aún más necesaria una política común de seguridad y de inmigración. Las fronteras europeas de la Unión han de ser exactamente eso, de la Unión y no han de quedar al albur de decisiones particulares de los estados. Pero para ello se necesita una mayor apuesta por la solidaridad entre todos los países y hacer efectivas las sanciones a aquellos miembros que hacen caso omiso de las recomendaciones de la Unión cuando no toman decisiones contrarias a la misma Unión. Hay que lanzar una advertencia seria a determinados gobiernos: no se puede pertenecer a un club sin aceptar las reglas.

Angel Belzunegui Eraso
Profesor de Sociología URV
Centre d’Estudis dels Conflictes Socials

Aquest article ha estat publicat amb data 28/06/18 al Diari de Tarragona.

15.000 joves de 18 anys de la UE podran guanyar un abonament interrail gràcies a la iniciativa #DiscoverEU.

Aquest estiu, descobreix els països de la Unió Europea fent interrail! Els joves dels països comunitaris que ja han complert els 18 anys tenen l’oportunitat aquest estiu d’accedir a un dels 15.000 abonaments que la Unió Europea (UE) posa a la seva disposició, dins la iniciativa DiscoverEU. La possibilitat de viatjar en tren arreu d’Europa coincideix amb la celebració, aquest any 2018, de molts actes extraordinaris dins l’Any Europeu del Patrimoni Cultural.

Requisits per ser un dels afortunats
Per optar a un d’aquests abonaments els joves han de complir una sèrie de requisits: tenir 18 anys complerts l’1 de juliol del 2018 (és a dir, haver nascut entre el 2 de juliol de 1999 i 1 de juliol de 2000), tenir la nacionalitat d’un dels 28 Estats membres, disposar de Document nacional d’identitat o passaport, començar l’aventura en un dels 28 Estats membres de la UE, poder iniciar el viatge entre el 9 de juliol i el 30 de setembre de 2018, viatjar entre 1 i 30 dies, visitar 1 o fins a un màxim de 4 països comunitaris, visitar almenys un indret considerat Patrimoni Cultural i estar disposat a convertir-se en ambaixador de #DiscoverEU. A més, per aquells que viuen en una zona remota, o en una illa de la UE, s’inclouran transports alternatius per poder iniciar l’aventura interrail en el continent.

Sol·licitud per viatjar també amb amics
Compleixes els criteris? El procés de sol·licitud es fa a través d’aquesta pàgina web, i està obert des del 12 de juny fins al pròxim dimarts 26 de juny. A més, si no vols viatjar sol, pots aplicar conjuntament amb els teus amics, en grups d’un màxim de 5 persones. Trobaràs tots els detalls per fer aquesta sol·licitud al web. I ja pots començar a seguir #DiscoverEU a Facebook, Twitter i Instagram.

Des de EDTGN us desitgem molta sort!

Encara no ho tens clar?
Interrail és símbol de l’harmonització europea, que proporciona a tots els viatgers una experiència canviant de vida que reflecteix autènticament una Europa interconnectada i unida. Interrail permet als viatgers conèixer i connectar amb persones de diferents orígens, noves cultures i descobrir més sobre l’abundant història, diversitat i valors compartits d’Europa.

Altres programes europeus
EDTgn ha editat un tríptic sobre Mobilitat a la UE per als joves que vulguin conèixer les diferents possibilitats que ofereix la UE per sortir a l’estranger a viure una experiència formativa, laboral o de voluntariat.  Si ets jove i t’interessa alguna d’aquestes opcions no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres.

I recordeu de seguir el nostre blog EDTGN i xarxes socials; Facebook, Twitter i Instagram per estar al dia de les oportunitats que ofereix Europa per als joves.

El Centre d’Informació Europe Direct Tarragona col·labora en l’organització, aquesta setmana, del Congrès Eurollenguatge en Dret Internacional Privat: Legislar, traduir i aplicar, que té lloc aquest dijous 14 de juny a Sala de Juntes de la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV).

L’objectiu és reflexionar sobre la possible creació i repercussió d’un llenguatge jurídic europeu, estàndard, emmarcat en l’Àrea del Dret Privat. En el debat es té en compte la realitat de la Unió Europa (UE) com a sistema polític que legisla lleis, normatives i directives, que es treballen i es debaten a la Comissió i al Parlament Europeu, utilitzant les 24 llengües oficials. I és que cal tenir en compte que aquesta legislació europea es tradueix i s’aplica als 28 Estats membres, amb un impacte sobre més de 500.000 milions de ciutadans europeus.

En aquest escenari, el llenguatge jurídic, ja de per si complex i obert a la interpretació, encara és complica més i sorgeixen problemes de coherència de termes, diferències d’estils de redacció, coexistència amb altres normatives estatals, i interpretació inadequada en el context europeu en les diferents lleis. Tot plegat, complica l’aplicació de les  normatives comunes europees.

Estandarditzar el llenguatge jurídic
El Congrés, que es planteja com un fòrum interdisciplinari per al diàleg entre especialistes, indagarà en les problemàtiques plantejades i en els avantatges de la creació d’un llenguatge jurídic estàndard a nivell europeu, que a priori facilitaria els processos jurídics, les interpretacions del Tribunal Europeu de Justícia i donaria un pas més en la integració europea.

La cita està organitzada per l’Àrea de Dret Internacional Privat de la URV i també hi col·laboren el Departament de Dret Privat, processal i financer de la URV, el Departament d’Estudis anglesos i alemanys de la URV, la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV i l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.

Consulta el programa detallat del congrés. I recordeu que per seguir tota l’actualitat sobre el Centre EDTGN al nostre blog i xarxes socials: Facebook, Twitter i Instagram.

Marion Lima i M. L. P. tenen 19 i 20 anys, són de Sartène i Porticcio, dos pobles de l’illa de Còrsega, i estudien estudis superiors en Assistent Manager al Lycée Laettita Bonaparte a Ajaccio, la capital de l’illa. Des de finals del mes de maig, totes dues estan vivint a la ciutat de Tarragona.

I és que aquestes joves europees han optat viure una experiència de pràctiques laborals relacionades amb els seus estudis en un altre país europeu. Aquesta opció de compaginar estudis amb pràctiques els ha estat possible gràcies als programes i recursos que ofereix la Unió Europea (UE) als ciutadans dels seus 28 estats membres. En el seu cas, ho fan a través d’unes beques que ofereix el seu govern regional i que els permet fer pràctiques al Centre Europe Direct Tarragona.

Sis setmanes a Tarragona
Així, durant 6 setmanes aquestes estudiants organitzaran i participaran en diverses activitats i reunions, realitzaran enquestes, traduiran documents, proporcionaran assistència tècnica i s’encarregaran de diferents tasques que els permetran posar en pràctica els seus coneixements. L’objectiu de la feina que estan fent a Tarragona és millorar les seves habilitats en l’organització d’actes, la gestió i presa de decisió útils, molt relacionades amb els seus estudis, i claus en el seu futur estudiantil i laboral. De moment ja s’han estrenat donant suport a les activitats organitzades pels Centres Cívics de Tarragona, com el Dia Internacional del Joc i la Joguina, on van ensenyar als nens i nenes tarragonins a aprendre els colors i comptar en francès.

Per a elles, aquesta no és la primera vegada que visiten un altre país de la UE, anteriorment sempre com a turistes. En canvi, sí que és la primera experiència de viure o fer una estança a l’estranger i les expectatives són molt positives, ja que més enllà de la formació professional, la seva estada a Tarragona els permetrà millorar el seu nivell d’espanyol i conèixer gent. De moment, quan se’ls pregunta que tal la ciutat, tant la Marion com la M.L asseguren que “té molt en comú amb Còrsega: les platges i els paisatges. La gent és acollidora i amable. Existeixen nombrosos centres d’oci, una tradició històrica i un patrimoni artístic que fan de Tarragona una ciutat viva, dinàmica i amb moltes propostes d’activitats”.

Informa’t dels programes de Mobilitat de la UE
Tu també estàs interessat en les possibilitats que ofereix la UE per fer una estada, viure, treballar o estudiar a altres països europeus? Doncs posa’t en contacte amb EDTGN i t’informarem dels programes que tens al teu abast. De fet, recentment hem editat un tríptic sobre les oportunitats de mobilitat europea que et pots descarregar en aquest enllaç.

Segueix el nostre blog i estigues al cas de les xerrades i activitats que organitzem al llarg de l’any per conèixer els recursos que Europa posa a l’abast de la ciutadania. També ens trobaràs a Facebook, Twitter i Instagram.