El Centre d’Informació Europe Direct Tarragona (EDTGN) organitza, juntament amb el Teatret del Serrallo, un taller fotogràfic familiar sobre els Ports Europeus, aquest dissabte 29 de setembre de les 11 a les 14 hores, per commemorar el dia Marítim Internacional que s’ha celebrat mundialment aquest dijous.

En el nostre taller de fotografia i experimentació, utilitzarem la tècnica de cianotípies i photocall per tractar imatges de l’arxiu i coneixerem les peculiaritats d’alguns dels Ports europees més importants. L’activitat és gratuïta però l’aforament limitat així no t’ho perdis i apunta’t a tu i a tota la teva família en el següent enllaç.

Dia Marítim Mundial
Avui dijous, se celebra a tot el món el Dia Marítim Mundial (World Martime Day), establert per l’Assemblea de les Nacions Unides se celebra cada any en el quart dijous del mes setembre. Aquest any, sota el lema “OMI70: El nostre llegat, un transport marítim millor per un futur millor”, es commemora el 70 aniversari de l’adopció del conveni constitutiu de l’Organització Marítima Mundial (OMI).

Des de EDTGN t’animem a participar en el nostre taller aquest dissabte i et recordem que podeu seguir tota la nostra activitat al nostre blog, Facebook, Twitter i Instagram.

Inma Pastor, responsable del projecte “European Union contributions to gender mainstreaming and citizenship”, recull el Premi a l’Impacte Social de la Recerca de mans del president del Consell Social, Joan Pedrerol. Foto: URV

El projecte sobre igualtat de gènere “European Union contributions to gender mainstreaming and citeizenship”, conegut amb l’acrònim G-Net i que ha comptat amb finançament europeu del programa Erasmus+, ha rebut aquest dimecres el II Premi Consell Social Universitat Rovira i Virgili (URV) a l’Impacte Social de la Recerca, en la modalitat ex post de ciències social i humanitats.

G-Net és una xarxa d’universitats de l’Amèrica Llatina i Europa que desenvolupen materials docents i imparteixen cursos sobre gènere i les polítiques de gènere en el procés d’integració de la Unió Europea (UE), en aquest cas com a cas de bones pràctiques per ser adoptades a Llatinoamèrica.

La investigació ha estat liderada per Inma Pastor, directora de l’Observatori de la Igualtat de la URV, i està impulsada pel grup de recerca Social & Business Resarch Laboratoy (SBRLab), coordinat també des de Tarragona per Angel Gabriel Beluznegui.

La igualtat de gènere, una prioritat a la UE

Des que G-Net es va posar en marxa l’any 2014, es calcula que ha tingut un impacte directe en més de 4.600 persones. A més, ha posat a disposició pública nombrosos materials, especialment destinats a estudiants, responsables tècnics, polítics i investigadors  llatinoamericans. L’objectiu és donar a conèixer a fons com s’ha incorporat la perspectiva de gènere i la igualtat d’oportunitats entre els països membres de la UE, perquè l’experiència .

La igualtat de gènere és un dels objectius de l’agenda del desenvolupament 2030 de Nacions Unides, amb la qual la UE està compromesa. Des de EDTgn també estem compromesos amb les polítiques d’igualtat d’oportunitats i col·laborem amb activitats que realitza l’Observatori per la Igualtat al territori, com en l’organització de la jornada d’Igualtat del passat mes d’abril a Tarragona. Per a més informació, podeu seguir el fil #EDTgnIgualtat.

5 premiats més

Imatge dels investigadors i investigadores premiats en la segona edició del Premi a l’Impacte Social de la Recerca. Foto: URV

La URV ha premiat a 5 projectes més pel seu impacte social:

Podeu trobar més informació sobre aquests en els enllaços que us deixem. Des de EDTGN us donem l’enhorabona a tots i totes!

President Juncker durant el seu discurs.

Setembre marca l’inici del curs escolar, i en l’àmbit europeu també marca l’inici d’un nou curs polític que comença amb el debat sobre l’Estat de la Unió, celebrat aquest dimecres al Parlament Europeu. El discurs del president de la Comissió Europea (CE), Jean-Claude Juncker és el quart i últim d’aquesta legislatura, ja que el maig de 2019 hi haurà eleccions. Si voleu estar al cas de l’actualitat de la Unió, podeu llegir el discurs íntegre consultant la web de la CE. També s’ha seguit a xarxes sota l’etiqueta #SOTEU, per les seves sigles en anglès.

 Què és l’Estat de la Unió?
L’estat de la Unió és una iniciativa proposada l’any 2010, dins del marc del Tractat de Lisboa (2007), per millorar les relacions entre la Comissió i el Parlament Europeu,  i així fer una UE més transparent i democràtica.  Cada setembre, el President de la Comissió, en sessió plenària al Parlament Europeu, realitza un discurs per fer balanç de l’any anterior i presentar les prioritats per al nou curs polític. El discurs va seguit d’un debat amb la càmera que servirà per elaborar el programa de treball de la Comissió, en aquest cas per al 2019 i tenint en compte que és any electoral.

L’hora de la sobirania Europea
Així doncs, Juncker ha fet balanç de la gestió de l’executiu comunitari durant l’últim any i de cara a un 2019 marcat per les eleccions europees ha volgut destacar que ara “és l’hora que Europa agafi les regnes del seu destí”. Junker ha descrit un context polític marcat pel repte nacionalista i l’euroescepticisme, defensant que en un futur cada vegada més incert “units som més grans”. Pel president de la CE, cal tenir present que la sobirania europea emana de les sobiranies nacionals dels Estats Membres, i que compartides fan “una Europa més unida i forta”, enfortint així els mateixos Estats.

En el seu discurs també ha parlat d’iniciatives concretes sobre migració i gestió de fronteres, seguretat, eleccions lliures i segures, economia, el partenariat de la UE amb l’Àfrica i la UE com a actor global. En total 18 iniciatives concretes, com eliminar el canvi d’hora,  per complir els compromisos amb els ciutadans europeus, que podeu consultar en els enllaços que us deixem en aquesta entrada.

Eleccions i primera cimera dels 27
En aquest curs polític que tot just comença, del 23 al 26 de maig se celebraran les eleccions europees, només dues setmanes després que el 9 de maig, coincidint amb el dia d’Europa, se celebri la Cimera de Sibiu (Romania), sota l’etiqueta #EURoad2Sibiu. Aquesta serà la primera cimera europea que reunirà als ja 27 membres de la UE, ja que la sortida del Regne Unit s’haurà fet efectiva 6 setmanes abans, i servirà per fer balanç de les iniciatives realitzades per solucionar les problemàtiques que realment importen als ciutadans, marcant la recta final de la campanya electoral.

Ferran Taradellas és el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.

Cada setembre des que va entrar en vigor el Tractat de Lisboa el president de la Comissió Europea pronuncia un discurs sobre l’estat de la Unió (SOTEU) que marca l’inici del curs polític, fa repàs de les fites assolides i defineix com s’afrontaran els reptes comuns. Aquest dimecres el president Juncker ha adreçat al ple del Parlament Europeu el seu quart discurs i el darrer d’aquesta legislatura, un discurs que arriba quan falta menys d’un any per a les eleccions europees del 2019 i en ple debat sobre com ha de ser la Unió amb 27 estats membres que quedarà quan el març es faci efectiu el Brèxit.

Ha arribat l’hora que la UE tingui més sobirania, que prengui les regnes del seu destí i que jugui un rol clau en els afers internacionals” Aquesta frase de Juncker mostra l’essència del SOTEU d’enguany en què el president ha expressat la necessitat que l’est i l’oest, el nord i el sud d’Europa  superin les seves diferències perquè puguem actuar de manera conjunta, unida i, així, ser més grans.

En el seu discurs, Juncker ha anunciat un paquet de mesures concretes per afrontar els grans reptes econòmics i socials que té la UE i construir una Europa més democràtica, sobirana i autònoma que jugui un paper rellevant en l’escena mundial i protegeixi els seus ciutadans.  Les mesures van des de la millora de la coordinació en la gestió de forneres fins a la lluita contra el canvi climàtic, la supressió del canvi horari o l’impuls al pilar social

El maig del 2019 els ciutadans europeus tornaran a tenir l’oportunitat de votar en unes eleccions europees, Juncker ha reiterat el seu suport al procés dels Spitzenkandidaten, el procés que el va dur a ell a ser el primer president de la Comissió escollit gràcies al resultat de les eleccions europees al 2014. El seu compromís amb el procés democràtic d’elecció dels representants europeus també s’ha vist reafirmat quan ha defensat les llistes transnacionals: “m’agradaria que fossin una realitat a les eleccions del 2024”.

En el seu darrer SOTEU, el president Juncker ha demanat que entre tots construïm una Europa que jugui un rol clau en els afers internacionals i sigui un arquitecte del món del futur; que l’est i l’oest d’Europa posin punt i final a les seves diferències i actuïn conjuntament; que es reforci el sistema democràtic en les eleccions europees a través del procés d’spitzenkandidaten i de llistes transnacionals; i que els estats no es repleguin en actituds nacionalistes poc sanes són els punts que el president Juncker subratlla en el seu darrer SOTEU.

Ferran Tarradellas
Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona