Avui 1 d’abril de 2020, ha entrat en vigor el Reglament de la Comissió sobre les fonts d’alimentació externes que permetran estalviar energia i contribuir a la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Gràcies a aquest Reglament els consumidors europeus podran estalviar en les seves factures, contribuir a assolir els objectius d’estalvi energètic de la UE i reduir les emissions.

Les fonts d’alimentació externes són els adaptadors de corrent utilitzem per convertir el corrent elèctric de la xarxa a tensions inferiors. S’utilitzen, per exemple, en l’electrònica de consum (telèfons intel·ligents, altaveus, sistemes de so, televisors), en productes de TIC (mòdems, encaminadors, ordinadors portàtils, tauletes, pantalles electròniques), petits aparells de cuina (batedores, espremedores) i aparells per a la higiene personal (màquines d’afaitar, raspalls de dents elèctrics). A les llars europees n’hi ha una mitjana de deu per llar i més de 2 000 milions en total a la UE. La nova normativa de la UE, que s’ajusta a les normes més exigents a nivell mundial, farà que aquestes fonts d’alimentació externes siguin més eficients des del punt de vista energètic.

S’espera que, a partir del 2030, l’estalvi d’energia elèctrica sigui de més de 4 TWh / any, suficient per proporcionar energia elèctrica a tota Letònia durant un mes i equivalent a una reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle de més de 1,4 milions de tones equivalents de CO2 a l’any.

El Reglament sobre disseny ecològic de les fonts d’alimentació externes forma part d’un paquet més ampli de mesures adoptades l’any passat, que consta de 10 reglaments sobre disseny ecològic i 6 sobre etiquetatge energètic. Amb aquest conjunt de mesures s’espera assolir, a partir del 2030, un estalvi total d’energia de 167 TWh a l’any, el que equival a el consum d’energia anual de Dinamarca. L’estalvi acumulat correspondria així a la reducció anual de més de 46 milions de tones equivalents de CO2.

Seguim avençant en la tercera Setmana de confinament. Malauradament, les xifres que ens arriben segueixen sent dramàtiques i cal que seguim donant suport a la feina dels hospitals quedant-nos a casa. Ahir mentre aplaudíem al balcó amb la meva germana comentàvem que estem vivint temps estranys. Portem dues setmanes i mitja confinats, molts teletreballant, altres sense poder anar a treballar; la policia patrulla els carrers i ens pot demanar què fem fora de casa. De fet, molts estats de la Unió Europea han pres mesures que restringeixen temporalment un dret tan fonamental com el de la llibertat de moviment o la llibertat de reunió. Un es pot preguntar, què passa amb els drets fonamentals durant una crisi sanitària com la que estem vivint?

La Comissió Europea és guardiana dels Tractats, i tenim el deure de vetllar per la correcta aplicació de tota la legislació europea, inclosa la carta de drets fonamentals. I aquesta és una responsabilitat que l’executiu europeu és pren molt seriosament. La setmana passada (el 25 de març) el Col·legi de comissaris va debatre sobre les mesures d’emergència adoptades per diversos governs de la UE en les darreres setmanes per protegir la salut pública. Algunes d’aquestes mesures tenen un gran abast i la Comissió fa un seguiment de prop del seu contingut i del seu desenvolupament.

La nostra posició és clara: Si bé es poden permetre mesures extraordinàries en les circumstàncies actuals (que òbviament, són extraordinàries), és fonamental que es respectin els principis i valors fonamentals que s’estableixen l’article 2 dels Tractats (és a dir, la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, la igualtat, l’estat de dret i el respecte als drets humans). Aquestes mesures d’emergència sempre s’han de limitar a allò que sigui necessari (per exemple, per combatre la pandèmia), han de ser estrictament proporcionades i limitades en el temps, és a dir, mentre duri la crisi. A més a més, els governs han de vetllar perquè aquestes mesures siguin sotmeses a control regular de les autoritats competents, com ara els parlaments. A la llum d’aquests principis, la Comissió seguirà estretament, en un esperit de cooperació, l’aplicació d’aquestes mesures extraordinàries als Estats Membres concernits. A tots ells.

La llei que el parlament hongarès ha aprovat per donar més poders a l’executiu ha provocat mostres de preocupació, en especial pel que fa referència a la llibertat de premsa. Com ha fet amb la resta de socis comunitaris i aplicant els mateixos principis, la Comissió analitzarà la llei hongaresa i controlarà de prop la seva aplicació per part del govern, inclosa l’aplicació de disposicions que criminalitzen les fake news.

Perquè com ja he explicat, la desinformació és quelcom que preocupa també a les institucions europees i que cal combatre. Però és molt important deixar clar que també en aquests temps difícils cal garantir la seguretat jurídica i la llibertat d’expressió. De fet, en temps de crisi, és més important que mai que els periodistes puguin fer la seva feina lliurement.

Citant el comissari de Justícia, Didier Reynders, “La Comissió dona ple suport als estats membres de la UE en la seva lluita contra el Coronavirus. Si bé entenem que els estats membres adopten mesures extraordinàries en aquest context, aquestes mesures han de ser estrictament proporcionades i respectar els drets i valors fonamentals com ara l’estat de dret”.

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europea