Avui es el segon dia que alguns treballadors d’activitats no essencials han tornat als seus llocs de treball. Molts han vist en això el començament de la fi. Però com va dir Churchill en una memorable ocasió, això no és la fi, ni el començament de la fi, però pot ser la fi del començament. Em refereixo evidentment al període de confinament que estem vivint des de fa ja més d’un mes. Es evident que en un moment o altre haurem de poder sortir de casa, però és molt important que ho fem molt i molt bé, perquè una nou rebrot del coronavirus tiraria per terra tot l’esforç d’aquestes setmanes confinats.

Precisament per reflexionar com ha de ser aquesta sortida, la Comissió Europea ha publicat avui una sèrie de recomanacions per aconseguir una sortida efectiva i segura del confinament. Cada país es troba en una situació diferent i per tant haurà de prendre les mesures adaptades a la seva realitat. Però com hem vist, aquest virus no coneix fronteres, i per tant si volem sortir-nos-en, la fi del confinament ha de ser coordinada, solidària i a nivell europeu.

El primer és escollir el moment per fer-ho amb cura. Per decidir quan ha de començar el desconfinament, cal basar-se en criteris epidemiològics que demostrin que la propagació de la malaltia ha disminuït i s’estabilitza notablement durant un període sostingut de temps. També cal considerar si el sistema sanitari té suficient capacitat en llits, UCIs o personal en el cas que hi hagi un rebrot i finalment cal estar segurs de disposar de la capacitat de fer proves a gran escala per detectar i aïllar ràpidament les persones infectades.

Necessitem un enfocament europeu que es basi en els darrers coneixements científics i que doni prioritat absoluta a la salut pública, tot i tenir en compte els impactes socials i econòmics. Cal una coordinació amb la Comissió i entre els estats membres per evitar efectes negatius. Imagineu què passaria si un país decideix obrir el comerç i els ciutadans del país veí hi anessin de compres? També cal seguir amb el respecte i la solidaritat, en especial amb aquells països que es troben en una situació més difícil.

La fi del confinament precisa de l’aplicació d’un seguit de mesures d’acompanyament. En concret, caldrà recopilar dades harmonitzades i desenvolupar un sistema robust d’informació per identificar nous casos i seguir els contactes dels infectats per poder aïllar-los. Per això ens poden ajudar un conjunt d’eines digitals que respectin plenament la privadesa de les dades. Han de ser eines que els ciutadans acceptin, ja que els donarà el poder de protegir-se i de protegir la societat. En segon lloc, caldrà ampliar la capacitat per fer tests i harmonitzar les metodologies d’aquestes proves. Per ajudar a aquesta harmonització, la Comissió, juntament amb el Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC), ha adoptat avui directrius sobre diferents proves de detecció del coronavirus i el seu rendiment.

Caldrà també augmentar la capacitat i la resistència dels sistemes de salut, en particular per afrontar l’augment previst de les infeccions després de l’aixecament de mesures restrictives, i això implica especialment equipar els metges i el personal sanitari amb les eines i els equips de protecció mèdica i personal per a poder fer bé i amb seguretat la seva feina.

Finalment, haurem d’accelerar la recerca de tractaments i medicaments segurs i eficaços, així com desenvolupar i fer un seguiment ràpid de la introducció d’una vacuna per acabar amb el coronavirus. Només quan tinguem tractament i vacunes, podrem tornar a la vida anterior.

Al marge d’aquestes idees generals, la Comissió ha presentat una sèrie de recomanacions específiques que demà us detallaré a aquest mateix bloc.

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

Després de la pluja d’ahir, he pogut sortir una mica al balconet que tinc a casa on hi toca el sol de tarda. És important, si podeu, que us toqui una mica el solet per  seguir produint vitamina D.. L’astre rei ha estat el nostre aliat en moltes coses (per exemple produint electricitat neta), tan de bo també ho sigui ara per lluitar contra la pandèmia. Aquesta segueix essent la gran prioritat de la Comissió, però seguim mirant cap el futur pensant també en la recuperació econòmica post COVID19.

Recordareu que al bloc d’ahir us parlava de les tres xarxes de seguretat que l’Eurogrup va proposar en la reunió de dijous sant. Moltes d’aquestes mesures poden ser operatives molt ràpidament (especialment les que depenen del Mecanisme d’Estabilitat (MEDE) i del Banc Europeu d’Inversions). Tanmateix, l’Eurogrup també parlava de la creació d’un fons de recuperació per a poder reactivar l’economia un cop hagi passat la pandèmia. Recordareu que una de les coses que destacava el comunicat de l’Eurogrup és que aquest pla de recuperació ha de tenir com objectiu la convergència i la lluita contra les desigualtats.

Però com serà aquest fons i per què servirà? Tenim algunes pistes: el finançament es proporcionaria mitjançant el pressupost de la UE i es destinaria a programes de reactivació econòmica d’acord amb les prioritats europees i assegurant la solidaritat de la UE amb els estats membres més afectats. En altres paraules, un reforçat marc financer plurianual (MFF) (com s’anomena el pressupost de set anys de la Unió Europea) serà un element central del pla de recuperació per garantir que tinguem una sortida cohesionada de la crisi.

De fet, el MFF ja és en sí mateix un gegantí exercici de solidaritat. La principal partida del pressupost, els fons estructurals i regionals, sempre han estat un programa de cohesió. Però caldrà reforçar-lo substancialment si volem fer del pressupost comunitari un autèntic pla de recuperació: actualment el pressupost comunitari és lleugerament superior a l’1% del PIB europeu.

La pregunta evident és: i d’on sortiran aquests diners? D’això és del que parlaran el caps d’estat i de govern en una videoconferència del Consell Europeu el proper dia de Sant Jordi. Des de la Comissió Europea creiem que cal fer servir totes les eines a la nostra disposició per mitigar les conseqüències socioeconòmiques negatives del coronavirus. Com que estem davant d’una crisi nova, caldrà cercar solucions noves i això vol dir pensar en instruments financers innovadors. En qualsevol cas, hauran de ser eines noves però que siguin ràpides, efectives i basades en el consens dels estats membres.

En què es gastaran aquests diners? L’Eurogrup també era clar al respecte. Ha de ser un pla de recuperació que es basi en les prioritats de la Unió Europea, és a dir: el pacte verd europeu, l’economia que beneficiï a tothom, la transformació digital, etc. És lògic que sigui així. Les prioritats de la Comissió ens permetran reduir la nostra dependència exterior d’energia, matèries primeres i tecnologies, i a la vegada crear llocs de treball no deslocalitzables a Europa, creant una economia més igualitària i que a més (amb la reducció de la contaminació) també millorarà la nostra salut. Crisi i oportunitat van de la mà. Aprofitem-la.

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

Comencem la quarta setmana de confinament, que a més coincideix amb la Setmana Santa. Les xifres d’avui sobre noves infeccions i decessos segueixen sent tràgiques, però donen peu a l’esperança. El nombre de morts diaris se situa, per segona vegada en deu dies, per sota dels 700 i el creixement relatiu diari d’infeccions (diagnosticades) també continua la seva tendència a la baixa, arribant al seu punt més baix (3,3%) des de l’inici de la crisi. Tanmateix, la xifra més positiva de totes – i que parla també de les dones i els homes que estan treballant als hospitals- és el de persones recuperades: 2.357 més en només un dia.

Això, que és impressionant per sí mateix, encara ho és més si considerem les condicions dificilíssimes en les quals el personal sanitari fa la seva feina: amb gran escassetat de recursos pel que fa a material individual de protecció, respiradors o llits d’UCI. El tema dels equips de protecció és particularment greu si considerem que 19.400 professionals sanitaris s’han contagiat del COVID-19. Es increïble que una cosa aparentment tant trivial com una mascareta s’hagi convertit ara en un producte d’alta demanda impossible de trobar.

Us he explicat en altres entrades que ha estat fent la Comissió per ajudar a aconseguir material de protecció mitjançant la contractació conjunta, alliberant fons estructurals per a destinar-los a sistemes sanitaris, coordinant l’increment de fabricació a nivell europeu, assegurant que les carreteres estiguin obertes al material sanitari o accelerant els estàndards per a fabricar nous productes.

Avui us vull parlar d’una reserva estratègica de material mèdic que pot ajudar a cobrir necessitats quan les vies de lliurament normals no donen a l’abast. La idea no és nova. Es tracta de tenir un fons de material d’emergències europeu que la Comissió cedeix als estats membres que ho necessitin amb més urgència. Per posar un exemple: si durant l’estiu, un país té més incendis forestals que els altres, pot comptar amb el reforç d’avions d’extinció europeus. El Centre de coordinació d’atenció a les emergències (ERCC) de la Comissió gestiona la distribució de l’equipament en funció d’on es necessiti més. Cada estat membre és responsable de la seva resposta a les crisi, però tothom es pot trobar en una situació extrema que desbordi la seva planificació. Aquí es on entraria RescEU.

Volem aplicar la mateixa filosofia al material mèdic. Per això, hem decidit crear un estoc d’emergència d’equips com ara ventiladors i mascaretes de protecció que poden donar suport als estats membres davant d’escassetats agudes d’equips necessaris per tractar pacients infectats, protegir els treballadors sanitaris i ajudar a retardar la propagació del virus. Aquesta reserva s’utilitzarà quan s’esgotin els mitjans nacionals i no estiguin disponibles les capacitats registrades al pool europeu de protecció civil per part d’altres països. De moment, la Comissió ha destinat 380 milions d’euros per a comprar els equips necessaris per aquest estoc que ben aviat estaran ja disponibles. El mecanisme RescEU, a més a més, pot mobilitzar un Cos Mèdic d’Emergències europeu que pot aportar personal sanitari a aquells països que tinguin el seu sistema de salut desbordat.

És un pas més enllà en el desenvolupament d’un autèntic mecanisme europeu de protecció civil. Com ens ha passat a tots en front d’aquesta pandèmia inesperada, s’ha hagut de  crear l’instrument sobre la marxa. Tanmateix aquesta reserva estratègica ja estarà llesta si ve una nova pandèmia i molt probablement ens caldrà tenir-la a punt per quan haguem de ser solidaris també més enllà de les nostres fronteres.

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona