La Platja Llarga de Tarragona ha aplegat prop de 100 persones per a celebrar el 29è Dia de Conscienciació i Sensibilització de les Platges organitzat per Mare Terra Fundació Mediterrània i que compta amb el suport del centre d’informació Europe Direct Tarragona des de fa ja gairebé 10 anys.

L’objectiu és fer visible la preocupant situació que pateixen mars i oceans, i conscienciar la població al respecte. Aquesta edició s’ha focalitzat en la lluita contra els residus, un dels principals problemes dels oceans.

Ángel Juárez, president de Mare Terra Fundació Mediterrània ha explicat que “cada any es llencen més de 8 mil tones de residus al mar. Això equival a 800 Torres Eiffel. Cada 2 segons, 200 quilos de plàstic es llancen al mar”.

La jornada es dirigeix, sobretot, sobretot, a infants i joves. Comença amb una xerrada d’educació ambiental, centrada en la importància del reciclatge. A continuació, i separats per grups, els participants inicien la recollida de brossa. A més, entre tots els participants han fet uns murals reivindicatius amb lemes com “Guants i mascaretes van al gris”, “Els petits gestos ens fan grans” o “Salvem el Mediterrani”. S’ha aprofitat la jornada per a denunciar la gran presència de mascaretes, guants i altres materials de protecció al mar. Cal tenir en compte que les mascaretes quirúrgiques i les FFFP2 inclouen polipropilè, un tipus de plàstic que tarda més de 200 anys en desintegrar-se.

El Dia de Platja ha estat tot un èxit per Mediterrània, gràcies també al compromís mediambiental i esforç dels casals d’estiu del Racing Club de Bonavista, Handbol Club Tarragona i del Club de Vela de la Platja Llarga, més famílies i participants individuals.

A més, el casal del Club de Vela ha ajudat en les tasques d’organització, i també han col·laborat Sirenas Mediterranean Academy, l’Ajuntament de Tarragona, la Coordinadora d’Entitats de Tarragona, Sirusa, Cator, DOW, Ematsa, Griñò, UGT i l’Empresa Municipal de Transports i, un any m és, el centre d’informació Europe Direct Tarragona.

L’equip de Mediterrània ha garantit la seguretat de tothom. Per aquest motiu, durant la jornada ha estat obligatori l’ús de mascareta, s’ha respectat la distància de seguretat i els grups de convivència dels casals. També hi havia dispensadors de gels desinfectants i, a més a més, s’han realitzat controls de temperatura a tots els assistents.

Una nova enquesta de l‘Eurobaròmetre sobre la democràcia i la ciutadania de la UE, publicada per la Comissió Europea, posa de manifest que la immensa majoria dels europeus (el 91%) està familiaritzat amb l’expressió “ciutadania de la Unió Europea”. Es tracta del major grau de coneixement des de 2007 i representa una pujada constant des del 87% registrat el 2015. Gairebé tots els europeus estan ben informats dels seus drets electorals, tant a nivell nacional com europeu. 
La vicepresidenta de Valors i Transparència, Věra Jourová, ha assegrat que “m’alegra observar que cada vegada més europeus coneixen els seus drets com a ciutadans de la UE: el dret a residir en un altre Estat membre, a rebre igualtat de tracte amb independència de seva nacionalitat ia gaudir de sufragi actiu i passiu en les eleccions europees. No obstant això, també necessiten conèixer la manera de protegir aquests drets quan no es respectin. Desitjo capacitar els ciutadans europeus perquè puguin aprofitar plenament el que ofereix Europa”.
Per la seva banda, el comissari de Justícia i Consumidors, Didier Reynders, ha declarat que “el foment de la ciutadania de la UE i de la participació en la vida democràtica segueix sent una de les màximes prioritats de la Comissió. Per tant, és molt encoratjador comprovar que una majoria aclaparadora d’europeus sap el que vol dir concretament ser ciutadà de la Unió Europea. La Comissió Europea s’ha compromès igualment a vetllar perquè els ciutadans puguin seguir gaudint de tots els drets que els confereix la ciutadania de la Unió. Això val especialment en aquests temps de pandèmia de COVID19, en els quals hem de ser especialment vigilants per protegir els drets dels ciutadans”.
La Comissió Europea ha iniciat una consulta pública sobre els drets de la ciutadania de la UE.

Europa ha de transformar el seu sistema energètic per ser climàticament neutre d’aquí al 2050. Les estratègies de la UE per a la integració de sistema energètic i l’hidrogen faran més planer el camí cap a un sector energètic més eficient i interconnectat, impulsat pel doble objectiu d’un planeta més net i una economia més forta.

Aquestes dues estratègies presenten una nova agenda d’inversió en energies netes, d’acord amb el paquet de recuperació «Next Generation EU» de la Comissió i el Pacte Verd Europeu. Les inversions previstes tenen potencial per estimular la recuperació econòmica després de la crisi de l’coronavirus. Creen ocupació a Europa i reforcen el nostre lideratge i la nostra competitivitat en les indústries estratègiques, que són crucials per a la resiliència d’Europa.

L’estratègia de la UE sobre la integració de sistema energètic proporcionarà el marc per a la transició a una energia ecològica. La integració de sistema energètic vol dir que el sistema es planifica i gestiona en el seu conjunt, vinculant els diferents vectors energètics, infraestructures i sectors de consum. Aquest sistema connectat i flexible serà més eficient i reduirà els costos per a la societat.

L’estratègia es basa en tres pilars principals:
• un sistema energètic més «circular», centrat en l’eficiència energètica
• una major electrificació directa dels sectors d’ús final
• promoció dels combustibles nets, inclosos l’hidrògen renovable i els biocarburants i el biogàs sostenibles

La comissió ha adoptat un paquet complementari de mesures excepcionals de suport a el sector vitivinícola, arran de la crisi de la COVID19 i les seves conseqüències en el sector. Aquestes noves mesures inclouen una autorització temporal que permet als agents econòmics autoorganitzar mesures de mercat, l’increment de la contribució de la Unió Europea per als programes nacionals de suport a el sector vitivinícola i la introducció de el pagament de bestretes per a la destil·lació i l’emmagatzematge en casos de crisi.

Janusz Wojciechowski, comissari d’Agricultura i Desenvolupament Rural, ha declarat que “el sector vitivinícola ha estat un dels més afectats per la crisi del coronavirus i les mesures de confinament corresponents adoptades a tota la UE. El primer paquet de mesures específiques de mercat adoptat per la Comissió ja ha prestat un suport considerable. No obstant això, les incerteses que envolten la magnitud de la crisi a nivell de la UE i mundial, així com un estret seguiment de mercat, ens han portat a proposar un nou paquet de mesures per al sector vitivinícola. Estic convençut que aquestes mesures produiran ràpidament resultats concrets per al sector vitivinícola de la UE i aviat proporcionaran estabilitat a el sector”.

El sector vitivinícola és un dels sectors agroalimentaris més afectats, a causa dels ràpids canvis en la demanda i a el tancament de restaurants i bars a tota la UE, que no ha estat compensat pel consum intern.

A més d’aquestes mesures de suport al sector vitivinícola, el sector de les fruites i hortalisses també es beneficiarà d’un increment de la contribució de la UE (de l’50% a l’70%) per als programes gestionats per les organitzacions de productors. Això proporcionarà una major flexibilitat a les organitzacions de productors en l’execució dels seus programes.

Aquestes mesures complementen el paquet recentment adoptat, que va beneficiar a el sector vitivinícola gràcies a la flexibilitat oferta en virtut dels programes de suport a l’mercat. Aquest paquet incloïa, per exemple, una major flexibilitat de les eines per controlar el potencial de producció, l’anomenada collita en verd, i la possibilitat d’incloure noves mesures temporals, com la destil·lació de vi en cas de crisi o una ajuda per a l’emmagatzematge de vi en cas de crisi.

 

El Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat) i les Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) han celebrat el seminari “Pobresa i ocupació: Què volen dir les entitats catalanes d’acció social a Europa?”. L’objectiu era facilitar que les entitats catalanes contribueixin a traslladar la realitat del país i les seves prioritats als actors clau europeus en els àmbits de l’ocupació i la pobresa.

D’aquesta manera, es vol animar a les entitats a fer aportacions des de Catalunya en l’elaboració del Pla d’acció del Pilar europeu de drets socials que està impulsant actualment la Comissió Europea.

El seminari també ha donat a conèixer les polítiques i instruments en l’àmbit de la protecció social i la inclusió en la nova programació 2021-2027 i les iniciatives i actuacions europees previstes per donar resposta a la crisis social sobrevinguda arran de la pandèmia de la COVID19.

La majoria dels instruments que afecten als drets socials estan a mans dels estats membres, però les institucions de la Unió Europea poden contribuir a establir pautes i recomanacions sobre aquestes polítiques, sobretot les que tenen a veure amb la pobresa i l’exclusió social vinculada amb l’ocupació.

En el marc de l’elaboració i la implementació del pla d’acció del Pilar europeu de drets socials, la Comissió Europea convida a institucions estatals, regionals, locals, europees i entitats de la societat civil, a fer les seves aportacions per tal d’elaborar aquest Pla d’acció que es presentarà el 2021. Per aquest motiu, hi ha oberta una consulta pública fins el dia 30 de novembre de 2020.

El Pilar europeu de drets socials va ser signat pel Parlament Europeu, el Consell i la Comissió a la Cimera social de Göteborg el novembre de 2017.

Podeu tornar a veure el seminari en aquest enllaç.

 

La Comissió Europea ha renovat el portal “Digui’ns el que pensa” on es convida a tots els ciutadans (empreses i organitzacions no governamentals) a donar la seva opinió sobre les iniciatives de la Comissió en fases clau del procés legislatiu. El portal és més fàcil d’usar, de manera que el públic pugui dir la seva accedint directament a les consultes més recents des de la pàgina d’inici.

Maroš Šefčovič, vicepresident de Relacions Interinstitucionals i Prospectiva, ha declarat que “estem augmentant la nostra difusió. Vull animar les parts interessades i als ciutadans, fins i tot a aquells que no tenen un coneixement profund de l’elaboració de polítiques de la UE, a contribuir a les nostres iniciatives segons van prenent forma abans i després de la seva adopció per la Comissió. Aquesta és una altra forma essencial de garantir que la nostra legislació està a l’altura de les normes de qualitat més estrictes”.

La nova versió millorarà encara més la consulta i la comunicació de la Comissió amb el ciutadà i augmentarà la transparència. L’objectiu és millorar la qualitat de l’elaboració de polítiques de la UE gràcies a les aportacions de totes les parts interessades, mitjançant el portal.

Actualment hi ha tres consultes públiques al portal “Digui’ns el que pensa”:

  • Llei de Serveis Digitals
  • Estratègia per a una Mobilitat Intel·ligent i Sostenible
  • Nova agenda del consumidor

La Comissió Europea pren mesures per tal que els joves tinguin totes les oportunitats possibles de desenvolupar al màxim el seu potencial per donar forma a el futur de la Unió Europea i prosperar en les transicions ecològica i digital.

Amb “Next Generation EU” i el futur pressupost de la UE, la Comissió ja ha proposat importants oportunitats de finançament de la UE per a l’ocupació juvenil.

És per això que el vicepresident executiu per a una Economia a Servei de les Persones, Valdis Dombrovskis, ha assenyalat que “mai ha estat tan important que ajudem a la següent generació d’europeus a prosperar i a ascendir en l’escala laboral, especialment en aquesta època de crisi. Proposem solucions clares i específiques perquè els nostres joves tinguin les oportunitats professionals que mereixen. A l’invertir en la joventut de el present, contribuirem a crear un mercat laboral competitiu, resilient i inclusiu per al futur “.

Per la seva banda, Nicolas Schmit, comissari d’Ocupació i Drets Socials, ha declarat que “ara és el moment de reformar les mesures de suport que oferim als joves, la qual cosa és molt necessari. En favor dels milions de graduats i dels que fan els primers passos en el mercat laboral hem de mobilitzar tot el suport que puguem. Els nostres joves es mereixen les millors oportunitats possibles per desenvolupar al màxim el seu potencial ”

El paquet de suport a l’ocupació juvenil s’articula al voltant de quatre eixos que proporcionen un pont cap a l’ocupació per a la pròxima generació:

  • La Comissió reforça la Garantia Juvenil i incrementa l’acostament als joves vulnerables de tota la UE, per incloure ara a les persones de 15 a 29 anys
  • Recomanació manté la promesa que, si s’inscriuen en la Garantia Juvenil, els joves van a rebre una oferta d’ocupació, educació, formació d’aprenents o pràctiques en el termini de quatre mesos
  • Amb una educació i una formació professionals més àgils i centrades en l’alumne es prepararà als joves per als seus primers llocs de treball i es brindarà a més adults l’oportunitat de millorar o canviar les seves carreres professionals
  • Un nou impuls per a la formació d’aprenents beneficiarà tant als ocupadors com als joves, afegint mà d’obra qualificada a una àmplia gamma de sectors

Les mesures addicionals de suport a l’ocupació juvenil inclouen a curt termini incentius a l’ocupació i la creació d’empreses, i a mig termini la creació de capacitats, de xarxes de joves emprenedors i de centres de formació interempresarials.

Per aquest motiu, la Comissió insta els Estats membres a intensificar el suport a l’ocupació juvenil fent ús de la important finançament disponible en el marc de “Next Generation EU” i de el futur pressupost de la UE. Amb aquest instrument, la Unió pot ajudar a finançar:

  • Ajuts per a la creació d’empreses i préstecs per a joves emprenedors, sistemes de tutoria i vivers d’empreses
  • Primes a les pimes que contractin aprenents
  • Sessions de formació per
    adquirir noves
    qualificacions necessàries en el mercat de treball
  • Desenvolupament de les capacitats dels serveis públics d’ocupació
  • Formació en gestió de
    carreres en l’educació
    formal
  • Inversions en infraestructura i tecnologia d’aprenentatge
    digital

Ara correspon als Estats membres donar prioritat a aquestes inversions. S’han de destinar a el menys 22.000 milions d’euros a el suport a l’ocupació juvenil.

 

La Comissió ha presentat l’Agenda de Capacitats Europea per a la competitivitat sostenible, l’equitat social i la resiliència i on s’estableixen objectius quantitatius ambiciosos de millora de les capacitats existents i de formació en noves capacitats per als propers cinc anys.

L’objectiu de l’agenda és garantir que el dret a la formació i a l’aprenentatge permanent, consagrat en el pilar europeu de drets socials, esdevingui una realitat a tot Europa, des de les ciutats fins a les zones remotes i rurals. La Comissió situa les capacitats en el centre de l’agenda política de la UE, orientant la inversió a les persones i les seves capacitats en favor d’una recuperació sostenible després de la
pandèmia causada pel coronavirus.

En aquest sentit, Margaritis Schinas, vicepresident per a la Promoció del nostre Mode de Vida Europeu, ha declarat que “aquesta crisi sense precedents requereix una resposta sense precedents, que ens serveixi avui i per molts anys més. La Comissió Europea demana avui als Estats membres de la UE que inverteixin en capacitats. Els milers de milions de finançament de la UE previstos en el Pla de Recuperació de la UE i en el futur pressupost de la UE a llarg termini ofereixen una oportunitat única per a això. Ja sabem que les capacitats són el que permet prosperar a les persones i a les nostres economies. Ara és el moment de cooperar i posar en marxa una revolució de les capacitats, sense deixar ningú enrere”.

D’altra banda, Nicolas Schmit, comissari d’Ocupació i Drets Socials, ha afirmat que “la capacitació dels nostres treballadors és una de les nostres respostes essencials a favor de la recuperació, i oferir a les persones la possibilitat de desenvolupar les capacitats que necessiten és fonamental per tal de preparar-se per a les transicions verd i digital. A més, la capacitació ofereix a tots la possibilitat d’aprofitar les noves oportunitats que brinda un mercat laboral en ràpida evolució”.

L’Agenda de Capacitats pretén millorar la pertinència de les capacitats a la UE per reforçar la competitivitat sostenible, garantir l’equitat social i desenvolupar la nostra resiliència mitjançant 12 “accions”:

  1. Un Pacte per les Capacitats
  2. El reforç de la informació estratègica sobre les capacitats
  3. El suport de la UE a les accions estratègiques nacionals de millora de les capacitats
  4. Una proposta de Recomanació del Consell sobre l’educació i la formació professionals per a la competitivitat sostenible, l’equitat social i la resiliència
  5. La posada en marxa de la Iniciativa sobre Xarxes d’Universitats Europees i la capacitació dels científics
  6. Les capacitats per acompanyar les transicions verda i digital
  7. L’augment de el nombre de graduats en ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques (CTEM) i el foment de les capacitats emprenedores i transversals
  8. Les capacitats per a la vida
  9. La iniciativa sobre els comptes individuals d’aprenentatge
  10. Un enfocament europeu pel que fa a les microcredencials
  11. La nova plataforma Europass
  12. La millora del marc facilitador per desbloquejar les inversions dels Estats membres i les privades en capacitats

Els Premis Europeus del Patrimoni / Premis Europa Nostra 2021 ja estan oberts per a presentació de candidatures!

Una oportunitat d’or pels projectes més inspiradors d’Europa! Perque arquitectes, artesans, experts en patrimoni cultural, professionals, voluntaris, institucions públiques i privades, i comunitats locals siguin reconeguts per la seva tasca i les seves fites.

Aquests premis anuals, que són el màxim referen europeu en l’àmbit del patrimoni cultural, tenen com a objectiu identificar i promoure les millors pràctiques de conservació i millora del patrimoni cultural tangible i intangible. Així com, estimular l’intercanvi transfronterer de coneixement, conscienciar als ciutadans sobre el valor del patrimoni cultural, i fomentar noves iniciatives a partir de l’experiència.

Els Premis reconeixen els projectes de conservació destacats, la recerca innovadora, la llarga dedicació al patrimoni per part dels professionals i voluntaris, i les iniciatives excepcionals en matèria de sensibilització, formació i educació.

En 2021, es premiaran un total de 30 projectes patrimonials a tota Europa. Dels quals 4 rebran un premi de 10.00. euros. A més, un dels guanyadors rebrà també el Premi d’Elecció Pública que s’escollirà mitjançant votació en línia i que coordinarà Europa Nostra; la Veu Europea de la Societat Civil compromesa amb el Patrimoni Europeu.

Entre les candidatures presentades, també es concediran dos Premis Especials ILUCIDARE per l’excel·lència en la innovació impulsada pel patrimoni i les relacions internacionals. Un reconeixement que compta amb el suport del programa de Recerca i Innovació Horitzó 2020 de la Unió Horitzó 2020 de la Unió Europea.

Els Premis Europeus del Patrimoni / Premis Europa Nostra es van posar en marxa l’any 2002 gestionats per Europa Nostra, compten amb el suport del programa Europa Creativa de la Unió Europea. Des d’aleshores han brindat grans oportunitats als guanyadors, com una major exposició internacional e nacional, un major nombre de visitants i accés a finançament addicional.

Formulari d’inscripció i més informació: www.europeanheritageawards.eu