Griselda Pastor és una periodista tarragonina que coneix bé la Unió Europea. Nascuda a Tarragona el 19 de març de 1961, treballa com a corresponsal de la Cadena SER a Brussel·les des de l’octubre de 1998. Abans havia estat en els estudis d’aquesta mateixa emissora de la ciutat, on també va exercir com a corresponsal de l’Agència EFE. Amb una llarga trajectòria periodística, l’any 2004 va obtenir el premi Salvador Madariaga de Ràdio. En aquesta entrevista ens dóna la seva visió sobre la Unió, una realitat que viu de primera mà com a testimoni privilegiat de l’actualitat europea.
Griselda Pastor, corresponsal de la Cadena SER a Brussel·les.
EDTGN. Aquest any es compleixen 30 anys de l’entrada d’Espanya a la UE. Vostè n’ha estat testimoni privilegiat, com a periodista, des de la primera línia de Brussel·les, fa quasi 20 anys. Quin record guarda d’aquells primers temps?
Griselda Pastor. Vaig arribar a Brussel·les a finals de l’any 1998, al novembre, tot i que els primers temps vaig estar més dedicada a cobrir més temes de l’OTAN que de la Unió Europea, doncs va coincidir amb la Guerra de Kosovo. Van ser uns temps difícils: es va produir la primera dimissió en bloc d’una Comissió Europea. I just el dia en què Romano Prodi era nomenat per al càrrec de president de la nova Comissió, s’enviaven els primers avions a Kosovo. Una altra anècdota d’aquella època va ser el puro que es va fumar Josep Maria Aznar en la negociació d’un pressupost comunitari a Berlín, que no podien tirar endavant sense unanimitat de tots els estats membres. Tot plegat van ser uns temps apassionants com a periodista, ja que era un món desconegut per a mi.
EDTGN. En tots aquests anys ha viscut molts moments històrics. Quin fet dels que ha viscut destacaria?
G. P. Un bon moment va ser la darrera campanya electoral al Parlament Europeu, quan per primera vegada els ciutadans votaven al President europeu, que fins aleshores havia estat designat pel mateix Parlament, no directament per la gent. Va ser molt interessant veure en els mítings com els candidats eren capaços de compaginar el discurs local amb l’europeu, posant-se a l’alçada i sent capaços d’entendre la realitat més propera per construir un discurs comú. Esperem que en altres cites electorals continuïn aprofundint en aquest discurs proper al ciutadà. Necessitem gent valenta que faci discursos i cregui fermament en la defensa del model de la Unió Europea.
EDTGN. I el pitjor que li ha tocat explicar com a corresponsal?
G. P. Un dels pitjors moments que m’ha tocat explicar va ser quan es va decidir bloquejar els comptes corrents dels ciutadans xipriotes, en plena crisi, durant una cimera de caps de Govern. Era mitjanit i van ser moments d’angoixa, pensant en si realment es referien a tots els comptes i intentant entendre quina seria la situació dels ciutadans de Xipre, si estàvem entenent bé les informacions que sortien de la reunió. Recordo patir per fer aquella informació, buscant contrastar amb més experts, per si es tractava d’un tema tècnic que per qüestions d’idioma no entenia bé, va ser molt dur. I també recordo amb molta tristesa la matinada que, a l’estiu de 2015, el ministre alemany va proposar excloure Grècia de l’euro, no ens podíem creure que realment ho portés escrit en un paper, va ser un cop dur veure defensar aquella posició de ruptura del projecte europeu.
EDGTG.De les seves paraules es desprèn que és una europeista convençuda.
G. P. El projecte europeu és molt important. La Unió és un espai de llibertat immens, com no n’hi ha cap altre al món. Un espai polític plural, on els ciutadans tenen una certa igualtat, tot i que econòmicament no seria ben bé així, però no hauríem de perdre de vista que hi tenim molt a perdre amb menys Europa. Les dinàmiques en resposta al fenomen de la migració, la por als atemptats i la reacció xenòfoba d’algun Estat membre retallen aquest espai de dret i llibertat que hem conquistat durant dècades, i poden posar en risc els valors que ens han portat fins on som ara.
EDTGN. Què destacaria, ja no només com a periodista, sinó com a ciutadana europea, del què ens aporta la nostra pertinença a la UE?
G. P. La Unió és per a tots els ciutadans europeus una bandera contra l’absolutisme, i un repte a favor de la democràcia. Vivim en ciutats molt mixtes, on es barregen ciutadans de diferents creences i tradicions, i això és un fet molt enriquidor. Europa ens ha aportat un model de convivència i de progrés, de resolució de conflictes i de capacitat de negociació. Per a molts ciutadans, especialment en els temps durs de la dictadura, el desig de formar part d’Europa ens permetia somiar en avançar cap a un model de societat diferent del que érem. Recordem que quan Espanya va entrar a Europa no feia pas gaires anys que havíem sortit d’una dictadura com el franquisme.
EDTGN. Com és l’accés a la informació i la llibertat de premsa a la UE i a les seves institucions?
G. P. L’accés a la informació crec que és, sorprenentment per al gran que és la realitat europea, molt obert. De fet, des que fa uns anys es va decidir implantar un sistema de comunicació per internet. Ara, quan acaba una reunió de ministres, del Parlament o després d’un consell, es convoca una roda de premsa que es pot seguir en directe a través del sistema, al qual podem accedir tots els periodistes que ens dediquem a informar de la Unió, i tots al mateix moment. Anys enrere, la informació també era molt clara però els terminis eren molt més llargs. A més, tens 28 punts d’informació per contrastar el que passa a les reunions, un per cada Estat membre, i el fet de contrastar la informació és un valor molt important per l’ofici de periodista. Penso que el model de la UE és un bon sistema de comunicació quant a transparència i accés a la informació. La cara negativa és la precarització de les condicions laborals dels periodistes, especialment de la delegació espanyola, un fet que no s’està donant en altres Estats membres. En el nostre cas som més de 40 periodistes espanyols informant des de Brussel·les del que passa a la Unió, la qual cosa ens converteix en la quarta delegació més gran pel que fa a premsa.
EDTGN. Com és la relació amb els periodistes d’altres mitjans i d’altres països? Són 28 Estats membres, amb diferents cultures i històries, es nota això?
G. P. En general la relació dels periodistes és bona. Som un miler de persones els que ens dediquem a aquesta tasca, i s’ha de tenir en compte que passem moltes hores junts: el roce hace el cariño. I un fet molt important: a la sala de premsa hi ha un principi que s’intenta sempre garantir des de l’Associació de Premsa Internacional, i aquest és el Dret de la Llibertat de Premsa, inqüestionable. Després coincidim en reunions, viatges, sopars de periodistes… A vegades et sorprens que de la mateixa reunió surtin titulars diferents, ja que després hi ha els temes que interessen més a un país que a un altre, però en qualsevol cas la tasca d’uns i altres en conjunt acaba clarificant els temes i les informacions, de vegades complexos per un territori i una població tan grans.
EDTGN. Quina hauria estat o seria la notícia que li agradaria donar des de Brussel·les?
G. P. M’agradaria molt poder explicar que hi ha un repartiment equànime de refugiats i que la Unió Europea és capaç de trobar la manera d’instal·lar les persones que han de fugir del seu país per la guerra, fent que la integració als nostres països sigui fàcil. Esperem.
Podeu seguir la Griselda Pastor a través del seu compte de Twitter @Grispastor, així com a través de la Cadena SER.
