Brussel·les, 4 de juny de 2025

La Comissió ha adoptat l’Estratègia europea de resiliència hídrica, que té com a objectiu restaurar i protegir el cicle de l’aigua, garantir aigua neta i assequible per a tothom i crear una economia de l’aigua sostenible, resilient, intel·ligent i competitiva a Europa.

Aquesta estratègia global ajudarà els Estats membres a gestionar l’aigua de manera més eficient, mitjançant l’aplicació de la legislació vigent de la UE en matèria d’aigües i a través de més de trenta accions. Els Estats membres, les regions i els municipis, però també la ciutadania i les empreses, són agents clau de la resiliència hídrica.

L’aigua és essencial per a la nostra existència, però avui ja no és un recurs que puguem donar per garantit. Europa s’ha vist afectada per fenòmens meteorològics extrems com inundacions catastròfiques, sequeres prolongades i incendis forestals. Amb l’augment dels efectes del canvi climàtic, aquesta situació no farà sinó empitjorar. Cap país o regió no se’n lliura. Afecta per igual la ciutadania, el món agrícola, el medi ambient i les empreses, amb repercussions en la salut, el subministrament d’energia, aliments i aigua potable, així com pèrdues econòmiques creixents a tota la UE. Cinc dels deu principals riscos globals per a les empreses estan relacionats amb l’aigua.

Avui dia, la resiliència hídrica i la gestió sostenible de l’aigua han d’estar al centre de la nostra agenda per millorar la seguretat de la UE d’acord amb els escenaris climàtics, fer les nostres empreses més competitives i innovadores i fer d’Europa un lloc més atractiu per a la inversió. És una oportunitat per a les empreses i les investigadores europees, que estan ben posicionades per liderar el camí, ja que representen el 40 % de les patents de tecnologies relacionades amb l’aigua a escala mundial.

La presidenta Ursula von der Leyen ha declarat:
«L’aigua és vida. La resiliència hídrica és clau per a la ciutadania, el món agrícola, el medi ambient i les empreses. L’Estratègia de resiliència hídrica de la Comissió marca el camí cap a una economia de l’aigua sostenible, resilient, intel·ligent i competitiva. Hem d’actuar ara per protegir aquest recurs escàs».

Establir una visió europea comuna sobre la resiliència hídrica

L’Estratègia es centra en tres objectius clau per a una acció comuna:

1. Restaurar i protegir el cicle de l’aigua, des de la font fins al mar. Per aconseguir-ho, és fonamental aplicar amb eficàcia el marc legal existent de la UE per a l’aigua dolça —inclosa la Directiva marc de l’aigua i la Directiva sobre la gestió d’inundacions—, tot centrant-se tant en la qualitat com en la quantitat de l’aigua. També caldrà intensificar els esforços per millorar la retenció d’aigua al sòl, prevenir eficaçment la contaminació i combatre contaminants com els PFAS en l’aigua potable.

2. Crear una economia intel·ligent de l’aigua per impulsar la competitivitat, atreure inversions i promoure la indústria de l’aigua de la UE. Per a això, és essencial millorar l’eficiència i la gestió sostenible dels recursos hídrics. Per aquest motiu, la Comissió ha publicat avui una Recomanació sobre eficiència hídrica, que estableix principis per reduir el consum d’aigua. L’objectiu és millorar l’eficiència hídrica almenys un 10 % d’aquí a 2030, i es recomana als Estats membres que fixin objectius propis en funció de la seva realitat. També és important reduir les fuites d’aigua a les canonades, que en alguns països arriben fins al 57 %, i modernitzar les infraestructures hídries amb finançament públic i privat i solucions digitals.

3. Garantir aigua neta i assequible i sanejament per a tothom. Per aconseguir-ho, l’Estratègia subratlla el paper fonamental de la ciutadania i les empreses en l’estalvi d’aigua. Es promouran bones pràctiques i es fomentarà la conscienciació pública i sectorial.

A nivell global, la UE reforçarà el seu paper en la promoció de la resiliència hídrica mundial a través de la cooperació internacional i les aliances, predicant amb l’exemple mitjançant la iniciativa Global Gateway.

Tota la societat ha de comprometre’s

La Comissió proposa accions clau en cinc àmbits per assolir els objectius de l’Estratègia:

1. Governança i aplicació
   S’establiran diàlegs estructurats amb els Estats membres i trobades periòdiques amb regions i ciutats per compartir bones pràctiques, identificar dificultats, fomentar la cooperació transfronterera i simplificar la normativa europea quan sigui possible.

2. Inversions
   Es reforçarà el finançament a través de la política de cohesió i es crearà una fulla de ruta per als crèdits a la natura. El BEI (Banc Europeu d’Inversions) posarà en marxa un nou programa i instrument d’assessorament per a l’aigua sostenible, amb més de 15.000 milions d’euros disponibles per al període 2025-2027. Cal intensificar la inversió privada.

3. Accelerar la digitalització i la IA
   Un pla d’acció europeu per a la digitalització de l’aigua permetrà aprofitar el potencial de la IA per a una gestió sostenible. Comptadors intel·ligents i dades satel·litàries podran millorar la detecció de fuites i les previsions.

4. Impulsar la recerca i la innovació
   La Comissió impulsarà una estratègia de recerca i innovació per a la resiliència hídrica i crearà una Acadèmia Europea de l’Aigua. La inversió en coneixement, indústria i capacitats serà clau.

5. Seguretat i preparació
   Es milloraran els sistemes d’alerta primerenca i seguiment en temps real per a inundacions i sequeres, en coordinació entre nivells europeu, estatal i local.

L’Agència Europea del Medi Ambient ha publicat avui un informe complementari sobre el potencial d’estalvi d’aigua i mesures associades.

Properes etapes

La Comissió començarà a desplegar les accions destacades i controlarà els avenços de la Recomanació sobre eficiència hídrica.

A partir del desembre de 2025, s’organitzarà cada dos anys un Fòrum de Resiliència Hídrica amb participació de tots els agents interessats.

El 2027, es farà una revisió intermèdia dels avenços assolits.

Context

Els sistemes hídrics europeus estan sota pressió per la gestió insostenible, la contaminació i l’augment de la demanda urbana, industrial i agrícola, agreujada pel canvi climàtic.

Segons l’Eurobaròmetre de 2024, el 78 % de la població europea creu que la UE hauria de fer més per abordar els reptes relacionats amb l’aigua.

L’estratègia va ser anunciada a les orientacions polítiques 2024-2029 de la Comissió. Per elaborar-la, es van tenir en compte gairebé 600 aportacions i les darreres dades sobre l’estat de l’aigua a la UE. Només el 37 % de les masses d’aigua superficial tenen bon estat ecològic i només el 29 % bon estat químic.

També s’ha tingut en compte el dictamen del Parlament Europeu (maig de 2025), el CESE i el Comitè de les Regions.

Per preparar-se davant el risc d’incendis forestals, que és més gran durant els mesos d’estiu, la UE ha format equips de bombers i mitjans aeris a fi d’ajudar els països europeus que es puguin veure afectats per incendis forestals.

Durant els mesos de juliol i agost es posicionaran estratègicament uns 650 bombers de catorze països europeus en ubicacions clau d’alt risc d’Espanya, França, Grècia i Portugal per tal de poder oferir suport ràpidament als cossos de bombers locals. D’aquesta manera, s’augmentarà el nombre de bombers a cada país.

A més, hi haurà vint-i-dos avions i quatre helicòpters d’extinció d’incendis estacionats a deu estats membres per intervenir en cas de necessitat. Aquests recursos, coordinats i cofinançats a través del Mecanisme de Protecció Civil de la UE, contribuiran a mitigar els riscos i permetran respondre a les crisis de manera més ràpida i contundent. Aquests actius s’afegeixen a les capacitats nacionals.

Resum de la flota d’estiu amb suport de la UE

• França: quatre avions amfibis mitjans i un helicòpter.
• Grècia: quatre avions amfibis mitjans.
• Croàcia: dos avions amfibis mitjans.
• Itàlia: dos avions amfibis mitjans.
• Espanya: dos avions amfibis mitjans.
• Suècia: quatre avionetes.
• Portugal: dues avionetes.
• Xipre: dues avionetes.
• Txèquia: dos helicòpters.
• Eslovàquia: un helicòpter.

A més, ja estan preparats perquè la UE els pugui mobilitzar a través del Mecanisme —en estreta col·laboració amb els estats membres i els estats participants— uns altres dinou equips terrestres d’extinció d’incendis (d’una trentena de bombers cadascun) i un equip d’assessorament i avaluació.

Es crearà un equip específic de suport en cas d’incendis forestals al Centre de Coordinació de la Resposta a Emergències de la UE, que funciona permanentment, per tal de supervisar els riscos i analitzar les dades científiques.

Aquest plantejament proactiu posa de manifest el compromís de la UE d’avançar-se a les catàstrofes —també les que s’han agreujat a causa del canvi climàtic— i d’unir forces per protegir vides, cases i el medi ambient.

Rerefons

Les actuacions de prevenció, preparació i resposta als incendis forestals contribueixen conjuntament a salvar vides, preservar els mitjans de subsistència i protegir el medi ambient. És determinant disposar d’experts en incendis forestals, de bombers ben formats, d’eines tecnològiques eficaces i de diversos mitjans de resposta a l’abast.

Qualsevol país del món afectat per incendis forestals pot sol·licitar assistència a través del Mecanisme de Protecció Civil de la Unió. Un cop activat, el Centre de Coordinació de la Resposta a Emergències de la UE, que està operatiu les 24 hores, coordina i cofinança la prestació d’assistència, que ofereixen voluntàriament els estats membres de la UE i uns altres deu estats participants al Mecanisme (Islàndia, Noruega, Sèrbia, Macedònia del Nord, Montenegro, Turquia, Bòsnia i Herzegovina, Albània, Moldàvia i Ucraïna).

A més, la UE ha creat la Reserva Europea de Protecció Civil per comptar amb un nombre crític de mitjans de protecció civil disponibles de manera immediata que permetin una resposta col·lectiva més ferma, ràpida i coherent davant les catàstrofes. Aplega recursos dels vint-i-set estats membres i dels deu estats participants al Mecanisme, a punt per desplegar-los ràpidament a les zones afectades. Aquests recursos poden consistir en equips d’extinció d’incendis, experts o equipament especialitzat. La Reserva Europea de Protecció Civil funciona amb aportacions voluntàries que posteriorment la UE avalua i certifica. Els països contribuents conserven la decisió final sobre si desplegar aquests actius.

En cas que una emergència requereixi assistència vital addicional, la mateixa reserva estratègica de la UE, rescEU, pot intervenir a fi de proporcionar més recursos per respondre a les catàstrofes que afectin els europeus. RescEU abasta, entre d’altres, una flota de mitjans aeris d’extinció d’incendis, avions d’evacuació mèdica, una reserva de material mèdic i hospitals de campanya, entre d’altres. Funciona a partir de la concessió de subvencions als estats membres perquè adquireixin aquests recursos, i la decisió final sobre el seu desplegament correspon a la Comissió Europea.

El Centre de Coordinació de la Resposta a Emergències també segueix l’evolució dels incendis forestals amb l’ajuda de sistemes d’alerta ràpida, com ara el Sistema Europeu d’Informació sobre Incendis Forestals, mentre que el servei de cartografia d’emergències per satèl·lit de la UE, Copernicus, complementa les operacions amb informació detallada des de l’espai.

 

Font

L’oficina d’Europe Direct a la ciutat engega una campanya amb Mercats de Tarragona centrada a reduir els envasos en les compres

Del 18 de al 26 de novembre, Tarragona se suma a la Setmana Europea de la Prevenció de Residus a través de l’oficina d’Europe Direct a la ciutat. L’objectiu d’aquesta setmana és organitzar arreu d’Europa accions de sensibilització sobre la prevenció de residus.

Enguany la campanya que engega Europe Direct a la ciutat se centra a reduir els envasos de la compra als mercats, tot recordant tant a comerciants com a persones consumidores, que poden portar carmanyoles reutilitzables per comprar productes com la carn, el peix, els productes a granel, el menjar per emportar, etc., i d’aquesta manera, evitar els embolcalls d’usar i llençar.

Aquesta campanya vol contribuir, doncs, a revertir la situació actual en matèria de residus, ja que es calcula que cada persona a Catalunya produeix una mitjana de 527 quilograms de residus a l’any (2019) i d’aquests, més de la meitat van directament al contenidor de resta.

La consellera de Comerç, Turisme i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Tarragona, Montse Adan, valora molt positivament la iniciativa “perquè contribueix a un comerç més compromès amb el medi ambient i alhora és un exemple de les sinergies que es poden crear entre diferents ens municipals i públics, locals i europeus per treballar plegats en la sostenibilitat del planeta”.

Una campanya amb diferents fronts

La campanya, segons explica l’oficina Europe Direct Tarragona, té com a principal objectiu la sensibilització en dos targets prioritaris: d’una banda, les persones que van a fer la compra als mercats i de l’altra, els comerciants i paradistes. Com a segon objectiu, es busca la visibilització de la prevenció de residus, per la qual cosa també hi haurà accions més genèriques adreçades a tota la ciutadania.

En aquest sentit, per arribar al consumidor final es plantegen accions als mercats de Tarragona, sobretot de les parades de peix, carn i xarcuteria, convidant els clients a sumar-se al repte de reduir l’ús d’envasos d’usar i llençar; la distribució d’un imant de sensibilització per recordar que abans de sortir de casa s’agafin envasos reutilitzablees per anar a comprar; el passi del vídeo de la campanya “Amb el teu envàs” en una tauleta; i informació sobre els quilos de plàstic que els catalans generen, per emplaçar a l’acció i el compromís.

Pel que fa als paradistes, les accions van des d’informar als comerços que actualment el Reial Decret 1021/2022 d’higiene i comerç al detall de productes alimentaris permet als consumidors anar a comprar amb el seu envàs, fins a un missatge de WhatsApp als paradistes avisant de la campanya i d’una visita per explicar-los els beneficis de reduir els residus i les eines que tenen els comerços per fer-ne difusió. A més a més, també se’ls facilitarà un cartell que podran penjar o clavar convidant la clientela a venir a comprar amb el seu envàs.

El calendari d’aquestes accions amb clientela i paradistes serà el dimarts 21 de novembre, al Mercat Central; dimecres 22, al Mercat del Fòrum; dijous 23, al Mercat de Torreforta; i divendres 24, al Mercat de Sant Pere i Sant Pau.

La campanya es completa amb accions que busquen impactar en més persones, com ara publicitat exterior (plafó) a la Rambla, vinilat a terra als mercats Central i de Torreforta, imatge de la campanya a la pantalla gegant del Mercat Central i una campanya de continguts a les xarxes socials de l’Ajuntament, de Mercats de Tarragona i d’Europe Direct TGN.

 

La immensa majoria dels europeus (93%) creu que el canvi climàtic és un problema greu per al món, segons una nova enquesta de l’Eurobaròmetre. Més de la meitat (58%) pensa que s’ha d’accelerar la transició cap a una economia ecològica davant de les pujades dels preus de l’energia i la preocupació pel subministrament de gas després de la invasió russa d’Ucraïna. Des d’una perspectiva econòmica, el 73% dels europeus està d’acord que el cost dels danys provocats pel canvi climàtic és molt superior al de les inversions necessàries per a la transició ecològica i tres quartes parts dels europeus (el 75% ) coincideixen que l’adopció de mesures en matèria de clima conduirà a la innovació.

Suport a la reducció d’emissions, les energies renovables i l’eficiència energètica
Gairebé nou de cada deu ciutadans de la UE (el 88 %) creuen que s’haurien de reduir al mínim les emissions de gasos d’efecte hivernacle i compensar-se les emissions restants, de manera que la UE sigui climàticament neutra d’aquí al 2050. Prop de nou de cada deu europeus (el 87 %) considera importants que la (el 85%) creu que és important que la UE prengui mesures per millorar l’eficiència energètica, per exemple animant les persones a aïllar casa, instal·lar panells solars o adquirir cotxes elèctrics. Set de cada deu enquestats (el 70%) creuen que disminuir les importacions de combustibles fòssils pot millorar la seguretat energètica i beneficiar la UE des del punt de vista econòmic.

Ciutadans compromesos amb l’acció individual i la reforma estructural
La majoria dels ciutadans de la UE ja estan prenent mesures en matèria de clima en el seu àmbit personal (el 93%) i opten conscientment per la sostenibilitat a la seva vida quotidiana. Tot i això, a la pregunta de qui incumbeix la lluita contra el canvi climàtic, els ciutadans posen èmfasi en la necessitat d’altres reformes que complementin l’acció individual i assenyalen també la responsabilitat dels governs nacionals (el 56 %), de la UE (el 56 %) i de les empreses i la indústria (el 53 %).
Els ciutadans europeus també perceben l’amenaça del canvi climàtic a la seva vida quotidiana. De mitjana, més d’un terç dels europeus se senten personalment exposats a riscos i amenaces relacionats amb el clima i el medi ambient, i en set Estats membres, principalment al sud d’Europa, però també a Polònia i Hongria, són més de la meitat els que se senten així. El 84% dels europeus està d’acord que abordar el canvi climàtic i les qüestions mediambientals ha de ser una prioritat per millorar la salut pública, mentre que el 63% dels enquestats coincideix que la preparació davant dels efectes del canvi climàtic pot tenir resultats positius per als ciutadans de la UE.

Context
L’Eurobaròmetre especial 538 sobre el canvi climàtic va enquestar 26 358 ciutadans de diferents grups socials i demogràfics als vint-i-set Estats membres de la UE. L’enquesta es va dur a terme entre el 10 de maig i el 15 de juny de 2023. Totes les entrevistes es van realitzar en presència dels enquestats, ja fos físicament a casa seva oa través de videotrucades.
Els resultats del darrer Eurobaròmetre estàndard de primavera del 2023, publicat recentment el 10 de juliol, coincideixen plenament amb els d’aquesta enquesta específica sobre el canvi climàtic. L’Eurobaròmetre estàndard va posar de manifest que els ciutadans de la UE continuen recolzant aclaparadorament la transició energètica, consideren el medi ambient i el canvi climàtic com un dels problemes importants a què s’enfronta la UE i esperen una inversió massiva en energies renovables.
El Pacte Verd Europeu figura entre les màximes prioritats de la Comissió Europea. Transformarà la UE en una economia verda moderna, eficient en l’ús dels recursos i competitiva, sense deixar enrere ningú ni enlloc. La Llei Europea del Clima estableix un objectiu de neutralitat climàtica jurídicament vinculant per al 2050 i introdueix l’objectiu intermedi de reduir les emissions netes de gasos d’efecte hivernacle com a mínim un 55 %, respecte als nivells del 1990, d’aquí al 2030 amb el paquet de propostes legislatives «Objectiu 55. Aquest paquet legislatiu està actualment en una fase molt avançada i propera a l’adopció. Els progressos recents a la Llei de Restauració de la Natura, el Reglament sobre la desforestació i les iniciatives per promoure productes sostenibles i reduir els residus d’envasos garantiran, així mateix, que la Unió Europea posi fi a la pèrdua de biodiversitat i avenç cap a una economia circular.

La Comissió Europea va presentar el seu pla de treball pel 2023 al Consell Europeu. El programa s’emmarca en tres realitats complementàries.

• La primera és que només es pot fer front de debò a uns reptes de tal magnitud de manera col·lectiva, com una sola Unió. Europa ha demostrat una vegada i una altra que estarà a l’alçada de les circumstàncies, ja sigui en l’àmbit de les vacunes, la recuperació econòmica, les sancions o el suport a Ucraïna.
• La segona realitat és que aquestes crisis només posen en relleu la necessitat que Europa continuï accelerant la transformació radical anunciada a l’inici d’aquest mandat, ja sigui per fer front a les crisis climàtica i de la natura, per aconseguir que les nostres economies i democràcies siguin més resilients, les nostres indústries més competitives i les nostres societats més justes, o per reforçar la nostra posició geopolítica.
• La tercera realitat és que aquesta successió de crisi sense precedents, que està afectant tan intensament les vides quotidianes dels europeus, no es pot afrontar mantenint l’statu quo. Caldrà reaccionar amb rapidesa de manera contínua, tant per anticipar els reptes futurs com per respondre a les necessitats més quotidians.

1.Compliment de les sis grans ambicions

1.1 El Pacte Verd Europeu

La Comissió ja ha presentat la majoria de les propostes clau per a la consecució del Pacte Verd Europeu i seguiran prestant ple suport als col·legisladors per garantir que es pugui assolir un acord abans que finalitzi aquesta legislatura. Aquest any, és fonamental assolir un acord ràpid sobre el paquet de mesures «Objectiu 55».

Proposaran una reforma integral del mercat de l’electricitat de la UE a principis de 2023, una de les conseqüències de la qual seria deslligar l’efecte del preu del gas sobre el de l’electricitat.

Per tal de contribuir a ampliar la nostra economia de l’hidrogen verd, crearem un nou Banc Europeu de l’Hidrogen per invertir 3 000 milions EUR en la posada en marxa d’un mercat de l’hidrogen renovable a la UE, una de les funcions del qual serà ajustar l’oferta a la demanda.

El 2023 prendran mesures per reduir els residus i el seu impacte mediambiental, parant especial atenció als residus alimentaris i tèxtils, una de les qüestions que es van debatre durant la Conferència sobre el Futur d’Europa.

Després de consultar les principals parts interessades, proposaran una revisió específica de la legislació relativa al registre, l’avaluació i l’autorització de les substàncies i barreges químiques (REACH) per tal de garantir l’avantatge competitiu i la innovació europees mitjançant la promoció de substàncies químiques sostenibles, la simplificació i la racionalització del procés reglamentari, la reducció de la càrrega i la protecció de la salut humana i el medi ambient.

1.2 Una Europa adaptada a l’era digital

Proposaran una Llei Europea de Matèries Primes Fonamentals que garanteixi un subministrament adequat i diversificat per a l’economia digital d’Europa i per a la transició ecològica, i concedeix prioritat a la reutilització i el reciclatge.

La Comissió proposarà una recomanació sobre la pirateria dels continguts en directe que aportarà un conjunt d’eines per lluitar contra la retransmissió il·legal d’esdeveniments en directe, especialment esportius.

El nostre mercat únic és una eina clau per garantir que la salut i la seguretat de les persones a tota la Unió siguin una prioritat. Per això respondran a la Resolució legislativa del Parlament Europeu amb una proposta sobre detecció, registre i vigilància de l’amiant. Així contribuiran a garantir que tots els Estats membres incrementin els objectius de control, localització i eliminació d’aquesta substància perillosa.

Per tal d’impulsar una mà d’obra que compti amb les capacitats requerides, fomentar la competitivitat de les empreses europees, en particular les pimes, i aprofitar tot el potencial de la doble transició ecològica i digital de manera socialment justa, 2023 serà l’Any Europeu de les Competències, iniciativa amb què s’aspira a oferir el reciclatge i el perfeccionament professional necessaris de la nostra mà d’obra i a atraure les capacitats adequades al nostre continent.

1.3 Una economia al servei de les persones

Hem presentat iniciatives importants encaminades a l’aplicació del Pla d’Acció del Pilar Europeu de Drets Socials. Presentaran una iniciativa sobre la digitalització dels sistemes de seguretat social i les xarxes de seguretat social en suport de la mobilitat laboral, en el marc dels treballs en curs sobre la targeta europea de seguretat social, ESSPASS.

En el context de l’Any Europeu de les Competències, també actualitzaran el marc de qualitat per als períodes de pràctiques per tractar qüestions com ara la remuneració justa i l’accés a la protecció social.

Proposaran una Recomanació del Consell sobre el desenvolupament de les condicions marc per a l’economia social amb l’objectiu d’ajudar els Estats membres a adaptar millor les seves polítiques i la seva legislació a les necessitats específiques de les entitats de la economia social.

Per vetllar perquè la moneda comuna de la Unió estigui adaptada a l’era digital, presentarem una proposta que establirà els principis d’un euro digital abans de la possible emissió per part del Banc Central Europeu.

1.4 Una Europa més forta al món

Les sancions contra Rússia continuaran en vigor mentre continuï l’agressió contra Ucraïna i l’ocupació o l’annexió il·legal de territori ucraïnès. També actualitzarem el nostre conjunt d’instruments de sancions, de manera que contempli la corrupció. La realitat cruel de la guerra confirma la necessitat d’intensificar els esforços de la UE en l’àmbit de la seguretat i la defensa. Prenent com a base la Brúixola Estratègica de la UE, el 2023 presentaran l’estratègia espacial de la UE per a la seguretat i defensa, així com una nova estratègia de seguretat marítima de la UE.

Prosseguiran a la cooperació amb els països candidats dels Balcans Occidentals, juntament amb Ucraïna, Moldàvia i Geòrgia, amb vista a la seva futura adhesió a la Unió. Mantindranel nostre suport a l’Associació Oriental i al veïnatge meridional. A més, contribuiran activament als treballs de la futura Comunitat Política Europea per arribar a altres països d’Europa que no es troben al procés d’adhesió. També presentaran una nova agenda per a Amèrica Llatina i el Carib.

Continua sent fonamental millorar l’eficiència i l’eficàcia en la prestació de l’ajuda, en particular mitjançant l’augment de les capacitats pròpies de la UE per respondre situacions de crisi. Entre altres mesures, abans de la temporada d’incendis forestals de 2023, duplicarem la nostra capacitat d’extinció d’incendis i afegirem a la nostra flota deu avions amfibis lleugers i tres helicòpters.

1.5 Promoció del nostre mode de vida europeu

L’Any Europeu de la Joventut 2022 ha ofert una immensa quantitat d’oportunitats perquè els joves europeus en reforcin les capacitats, les competències i la participació cívica. Al llarg de l’Any Europeu de les Capacitats seguirem posant especial èmfasi a la joventut.

Atès que només el 15% dels joves han cursat estudis, formació o aprenentatge professional a un altre país de la UE, la Comissió proposarà actualitzar la normativa vigent de la UE en matèria de mobilitat per motius d’aprenentatge perquè els estudiants

puguin transitar més fàcilment entre sistemes educatius: un pas clau cap a l’assoliment d’un Espai Europeu d’Educació d’aquí al 2025.

A l’àmbit de la salut, la Comissió continuarà aplicant l’ambiciós Pla Europeu de Lluita contra el Càncer, un dels pilars d’una Unió Europea de la Salut forta. Presentarem una recomanació sobre els càncers prevenibles mitjançant vacunació i una actualització de la recomanació sobre els entorns lliures de fum. Un altre pilar fonamental de la Unió Europea de la Salut, recomanat per la Conferència sobre el Futur d’Europa, és la creació d’un espai europeu de dades sanitàries. La Comissió respondrà a una altra proposta de la Conferència sobre el Futur de

Europa presentant un enfocament global de la salut mental, una qüestió social de primer ordre que va posar en relleu la pandèmia.

La Comissió proposarà una revisió de la Directiva relativa a la lluita contra els abusos sexuals de menors. Aquesta revisió afrontarà els nous reptes que planteja el canvi tecnològic i atendrà la necessitat d’incrementar la prevenció, la investigació i el

enjudiciament dels delictes d’abús sexual de menors, així com de recolzar i protegir les víctimes infantils, tant a internet com fora d’internet, d’acord amb l’Estratègia Global de la UE sobre els drets de la infància.

1.6 Un nou impuls a la democràcia europea

El 2023, la Comissió presentarà un paquet per a la defensa de la democràcia per tal de conferir més profunditat al Pla d’Acció per a la Democràcia Europea, promoure unes eleccions lliures i justes, lluitar més intensament contra la desinformació i donar suport a la llibertat i el pluralisme dels mitjans de comunicació, en particular desenvolupant l’espai cívic i la participació ciutadana per consolidar la resiliència democràtica des de dins.

La Comissió ha presentat propostes per reforçar les eleccions al Parlament Europeu donant suport a la seva integritat i promovent una participació més gran a través de normes relatives a la transparència i la segmentació de la publicitat política, a l’estatut i al finançament

dels partits polítics europeus i les fundacions polítiques europees i als drets electorals dels europeus desplaçats. Estem disposats a donar suport també als col·legisladors a la seva feina sobre la proposta del Parlament Europeu relativa a una nova llei electoral. Seria important disposar de les noves normes a temps per a les properes eleccions al Parlament Europeu, que se celebraran el 2024.

La Comissió continuarà construint una Unió de la Igualtat mitjançant una iniciativa emblemàtica en defensa dels drets de les persones amb discapacitat que proposarà la creació duna targeta europea de discapacitat per tal de garantir el reconeixement mutu d’aquesta condició a tots els Estats membres.

La Unió de la Igualtat es veurà encara més reforçada si els col·legisladors arriben a un acord sobre les iniciatives proposades a matèria de lluita contra la violència contra les dones i la violència domèstica i de transparència retributiva. En el context de l’aplicació del Pla d’Acció de la UE Antiracisme per al 2020-2025, la Comissió continuarà treballant per garantir una protecció eficaç contra la discriminació per motius d’origen racial o ètnic, també per part dels cossos i les forces de seguretat.

Amb l’objectiu de garantir que els drets dels consumidors es continuïn protegint i aplicant als mercats, tant a internet com fora d’internet, la Comissió proposarà modificacions de les normes que regeixen la cooperació entre les autoritats de protecció dels consumidors per ajudar a desincentivar les pràctiques comercials deslleials i donar suport a unes investigacions més eficaces sobre les infraccions de la legislació en matèria de protecció dels consumidors. La Comissió cercarà eines per reforçar el seu marc de transparència, en particular pel que fa a l’accés als documents.

Conclusió

L’objectiu és conformar una Unió capaç de posar en comú les seves fortaleses per fer front als reptes més importants, des del canvi climàtic i la pèrdua de naturalesa fins a les pandèmies i la seguretat regional. Una Unió enèrgica que defensi els valors i l’Estat de Dret. Una Unió pròspera, fundada en una economia forta, en la solidaritat intergeneracional i en un mercat únic sense igual, que ofereixi una protecció social sense precedents. Una Unió sense divisions, amb una veu forta al món, que actuï com a líder mundial davant dels reptes generacionals.