Una enquesta recent mostra un suport sòlid al projecte europeu i l’europeisme, especialment entre la joventut, tot i que persisteix la percepció que la ciutadania té poca influència en les decisions de la UE.
El sentiment europeista continua ben present a Catalunya, especialment entre els més joves. Així ho indica la segona enquesta publicada pel Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) i l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona en el marc del 40è aniversari de l’adhesió a la Unió Europea. L’estudi posa de manifest que gairebé sis de cada deu catalans es consideren europeistes, una xifra que creix fins al 65% en el cas dels joves d’entre 18 i 24 anys.
Aquestes dades evidencien una base de suport sòlida cap al projecte europeu, que es manté malgrat els reptes actuals. Tot i això, l’enquesta també revela una percepció estesa entre la ciutadania: moltes persones consideren que la seva veu té poc o cap impacte en les decisions que es prenen a la Unió Europea.
Suport a la UE i demanda de més protagonisme ciutadà
L’estudi confirma que la valoració general de la Unió Europea és positiva. El 69% dels catalans considera que és beneficiós que Espanya en formi part, una xifra que es manté en línia amb altres indicadors europeus recents. Aquest suport es reforça també en la percepció dels beneficis acumulats al llarg dels 40 anys de pertinença, especialment en àmbits com l’economia i el comerç.
Pel que fa a les institucions europees, el Parlament Europeu es consolida com la més reconeguda entre la ciutadania, amb un 33% de mencions. A més, el 77% dels enquestats considera que aquesta institució hauria de tenir un paper més rellevant en el futur. Aquestes dades apunten a una voluntat clara de reforçar el paper democràtic de la UE.
Malgrat això, persisteix un nivell considerable de desconeixement institucional, que afecta més de la meitat de la població. Aquesta combinació de suport i distància evidencia la necessitat de continuar apropant les institucions europees a la ciutadania i de reforçar els mecanismes de participació.
Reptes compartits i mirada cap al futur
L’enquesta també analitza la percepció ciutadana sobre els grans reptes globals i el paper que ha de jugar la Unió Europea. En aquest sentit, destaca un ampli consens a favor d’una major coordinació entre els estats membres. El 89% dels enquestats considera que la UE hauria de respondre de manera conjunta davant amenaces a la integritat territorial, mentre que el 82% dona suport a una política comuna de seguretat i defensa.
A més, el 76% aposta perquè la Unió Europea tingui un paper actiu en la diplomàcia i la mediació internacional. Aquestes dades reflecteixen una clara preferència per una Europa més cohesionada i amb capacitat d’actuació en l’escenari global.
En altres àmbits, com el canvi climàtic, es manté el suport als objectius actuals, tot i amb una intensitat més moderada. També hi ha un consens ampli a favor de reforçar la regulació de les plataformes digitals, les xarxes socials i la intel·ligència artificial.
Pel que fa a les prioritats de futur, l’habitatge es consolida com una de les principals preocupacions de la ciutadania en relació amb el pressupost europeu 2028-2034. En matèria migratòria, predomina la preferència per una resposta coordinada a escala europea, combinada amb una demanda de control de fronteres.
En conjunt, els resultats dibuixen una societat que confia en el projecte europeu i en els seus beneficis, però que alhora reclama més protagonisme i una major connexió amb les institucions. Especialment entre els joves, aquest europeisme es presenta com una oportunitat per continuar construint una Europa més propera, participativa i alineada amb les necessitats de la ciutadania.
