Avui celebrem el Dia d’Europa. I més enllà de banderes o institucions, el que celebrem és una idea molt concreta: viure millor, junts.
Europa va néixer d’un somni senzill però ambiciós: que mai més la guerra separés els pobles del nostre continent. Per això Europa és, abans que res, pau. És diàleg en lloc de conflicte. És cooperació en lloc de divisió.
Però Europa també és, sobretot, drets. Drets que hem anat construint amb el temps: llibertat, democràcia, igualtat. I aquí és on tenim el gran repte d’avui. No es tracta només de legislar. Es tracta de fer efectius aquests drets per a tothom.
Perquè la realitat encara ens interpel·la: un de cada cinc europeus viu en risc de pobresa, moltes famílies tenen dificultats per accedir a un habitatge digne, i massa persones continuen trobant barreres —físiques, socials o econòmiques— per participar plenament en la societat.
Les persones amb discapacitat en són un exemple clar. No parlem només d’inclusió, parlem de drets. De poder estudiar, treballar, moure’s i viure amb autonomia i dignitat. En definitiva, de poder formar part de la societat en igualtat de condicions.
Per això cal més Europa. Més coordinació, més compromís i més capacitat d’actuar allà on encara no arribem. Perquè una Europa més forta serà, necessàriament, una Europa més justa.
Aquest any, a més, celebrem 40 anys de l’adhesió d’Espanya i Portugal a la Unió Europea. Quaranta anys que han transformat profundament el nostre país, ampliant drets, oportunitats i horitzons.
I ho hem volgut posar en valor també a través de l’esport. Perquè els valors que hi trobem —l’esforç, el respecte, la superació, el joc net— són exactament els mateixos que donen sentit al projecte europeu.
En un món cada vegada més complex, Europa no és una opció llunyana. És una eina imprescindible.
Perquè al final, tot es resumeix en una idea clara: la dignitat, la igualtat i les oportunitats no poden ser privilegis. Han de ser drets reals.
I això només ho aconseguirem amb més Europa.
