Entrades

Europa també es construeix des de Tarragona: joventut, participació i sentiment europeista. La crònica des de Ràdio Cambrils

Les activitats del Dia d’Europa i el testimoni d’una estudiant de la URV posen en valor les oportunitats, els valors i el sentiment de pertinença a la Unió Europea des del territori

El mes de maig és, tradicionalment, un dels moments més intensos per a Europe Direct Tarragona. Coincidint amb la celebració del Dia d’Europa, el 9 de maig, el territori s’omple d’activitats, tallers, exposicions i espais de reflexió que apropen la Unió Europea a la ciutadania. Aquest 2026, a més, la commemoració ha tingut un significat especial amb motiu dels 40 anys de l’adhesió d’Espanya i Portugal a la Unió Europea.

En una nova intervenció a Ràdio Cambrils, la responsable d’Europe Direct Tarragona, Marta Domènech, va fer balanç d’unes setmanes marcades per una intensa agenda d’activitats i per una participació molt activa de centres educatius, entitats i ciutadania. Un programa que també va servir per posar rostre al compromís europeista dels joves del territori a través del testimoni de l’estudiant Alexandra Balsan.

Un Dia d’Europa viscut al carrer

Enguany, les activitats del Dia d’Europa s’han allargat durant diverses setmanes i han tingut presència en diferents municipis i espais de les comarques tarragonines. Des de les activitats de Sant Jordi fins a finals de maig, Europe Direct Tarragona ha impulsat accions divulgatives, culturals i participatives amb l’objectiu d’apropar Europa a la ciutadania.

Una de les particularitats d’aquesta edició ha estat la vinculació amb el món de l’esport. Diverses iniciatives han incorporat simbologia europea en competicions i activitats esportives, reforçant la idea que els valors europeus també es reflecteixen en l’esforç col·lectiu, el respecte i el treball en equip.

La celebració també ha coincidit amb un context geopolític que ha reforçat el sentiment de pertinença europea entre la ciutadania. Tal com expliquen diferents eurobaròmetres, el suport a la Unió Europea ha crescut en els darrers anys, especialment davant els grans reptes internacionals i la necessitat de trobar respostes compartides.

En aquest marc, també s’ha inaugurat a la Biblioteca Pere Anguera de Reus una exposició sobre els 40 anys de la incorporació d’Espanya a la Unió Europea, una mostra que posa en relleu l’impacte que la pertinença europea ha tingut sobre els municipis, les institucions i la vida quotidiana de la ciutadania.

L’exemple d’una jove europeista

Durant el programa de Ràdio Cambrils també va participar Alexandra Valsan, estudiant de Dret a la Universitat Rovira i Virgili i actual estudiant en pràctiques a Europe Direct Tarragona. Amb només 21 anys, Alexandra representa una nova generació de joves profundament implicats en el projecte europeu.

La seva trajectòria l’ha portat a participar en iniciatives europeistes com Equipo Europa o l’aliança universitària Aurora, així com en trobades internacionals i espais de representació estudiantil arreu d’Europa. Recentment, també ha participat en el procés de selecció del prestigiós College of Europe, una institució acadèmica especialitzada en estudis europeus que forma futurs professionals vinculats a les institucions comunitàries.

Tot i no haver accedit encara al programa, Alexandra ha arribat a la fase final del procés de selecció, un assoliment especialment destacat tenint en compte la seva edat i el fet que encara no ha finalitzat els estudis universitaris.

El seu testimoni exemplifica com Europa també es construeix des de les aules, des de la participació juvenil i des de les oportunitats de mobilitat, formació i cooperació que ofereix la Unió Europea. Al mateix temps, posa en valor la importància d’acostar les institucions europees als joves i fer-les més accessibles i properes.

Apropar Europa al territori

Des d’Europe Direct Tarragona es continua treballant perquè la ciutadania conegui millor què és la Unió Europea, com funciona i quines oportunitats ofereix. A través d’activitats divulgatives, col·laboracions amb centres educatius i presència als mitjans de comunicació, el centre busca fomentar la participació, el debat i la reflexió sobre el futur d’Europa.

Perquè Europa no és només una realitat institucional o política. També és una experiència quotidiana que es viu des del territori, des de l’educació, des de la cultura i des de les persones que treballen cada dia per construir una societat més oberta, diversa i connectada.

/by

9 de maig: la Declaració Schuman i el naixement d’una Europa unida

El 9 de maig es commemora el Dia d’Europa, una jornada que recorda i celebra l’origen del projecte europeu modern. Enguany, a més, la celebració coincideix amb els 40 anys de l’adhesió d’Espanya i Portugal a la Unió Europea, una fita que va transformar el futur de la península Ibèrica i del conjunt d’Europa.

Avui es recorda el moment en què va començar a prendre forma el projecte europeu tal com el coneixem avui. La data commemora la Declaració Schuman, presentada el 9 de maig de 1950 pel ministre francès d’Afers Exteriors, Robert Schuman, considerat un dels pares fundadors de la integració europea.

La proposta va arribar només cinc anys després del final de la Segona Guerra Mundial, en un continent devastat pel conflicte, la destrucció i la divisió política. Davant d’aquell context, Schuman va plantejar una idea innovadora: unir els interessos econòmics dels països europeus per evitar nous enfrontaments i construir una pau duradora.

La declaració proposava posar sota una autoritat comuna la producció de carbó i acer de França i Alemanya Occidental, dues matèries primeres clau per a la indústria i també per a la guerra. Poc després, sis països —França, Alemanya Occidental, Itàlia, Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg— van crear la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer, precedent directe de l’actual Unió Europea.

Un projecte basat en la cooperació i els valors comuns

Amb el pas de les dècades, aquell primer acord econòmic es va convertir en un projecte polític i social molt més ampli. La Unió Europea actual està formada per 27 estats membres que cooperen en àmbits molt diversos: economia, medi ambient, comerç, educació, recerca, drets socials, agricultura, mobilitat o política exterior, entre molts altres.

Les institucions europees treballen conjuntament per aprovar lleis comunes i coordinar polítiques que afecten directament el dia a dia de la ciutadania. El Parlament Europeu, elegit democràticament pels ciutadans i ciutadanes dels estats membres, comparteix funcions legislatives amb el Consell de la Unió Europea, mentre que la Comissió Europea impulsa i executa les polítiques comunes.

Més enllà de les institucions, la Unió Europea es fonamenta en uns valors compartits: la democràcia, la llibertat, els drets humans, la igualtat, la solidaritat i l’estat de dret. Aquests principis són la base de moltes de les polítiques europees i també de les oportunitats que la ciutadania pot gaudir.

Ser ciutadà europeu implica, per exemple, poder viure, estudiar o treballar en qualsevol país membre, accedir a programes de mobilitat com Erasmus+, beneficiar-se de drets comuns com a consumidor o participar en eleccions europees. També significa formar part d’un espai de cooperació que busca afrontar de manera conjunta reptes globals com el canvi climàtic, les crisis energètiques, la transformació digital o les desigualtats socials.

40 anys de l’adhesió d’Espanya i Portugal

Aquest 2026, el Dia d’Europa té un significat especial per a Espanya i Portugal, que celebrem el 40è aniversari de l’adhesió a les Comunitats Europees. L’entrada oficial es va produir l’1 de gener de 1986, després d’anys de negociacions i en un moment clau de consolidació democràtica als dos països.

L’adhesió va representar una obertura definitiva cap a Europa després de dècades de dictadures i aïllament polític. També va suposar importants transformacions econòmiques, socials i infraestructurals. En aquests quaranta anys, Espanya ha participat activament en la construcció europea i ha estat beneficiària de nombrosos programes i fons europeus, com els Next Generation, que han contribuït al desenvolupament positiu del territori.

Moltes de les infraestructures, projectes mediambientals, iniciatives educatives o programes de mobilitat que avui formen part de la realitat quotidiana han estat possibles gràcies a la cooperació europea.

El Dia d’Europa és, per tant, una oportunitat per recordar els orígens d’aquest projecte compartit, però també per reflexionar sobre el seu present i el seu futur. Un futur que continua construint-se des del diàleg, la cooperació i la participació de milions de ciutadans europeus.

/by

Una Europa més forta, una societat més justa

Avui celebrem el Dia d’Europa. I més enllà de banderes o institucions, el que celebrem és una idea molt concreta: viure millor, junts.

Europa va néixer d’un somni senzill però ambiciós: que mai més la guerra separés els pobles del nostre continent. Per això Europa és, abans que res, pau. És diàleg en lloc de conflicte. És cooperació en lloc de divisió.

Però Europa també és, sobretot, drets. Drets que hem anat construint amb el temps: llibertat, democràcia, igualtat. I aquí és on tenim el gran repte d’avui. No es tracta només de legislar. Es tracta de fer efectius aquests drets per a tothom.

Perquè la realitat encara ens interpel·la: un de cada cinc europeus viu en risc de pobresa, moltes famílies tenen dificultats per accedir a un habitatge digne, i massa persones continuen trobant barreres —físiques, socials o econòmiques— per participar plenament en la societat.

Les persones amb discapacitat en són un exemple clar. No parlem només d’inclusió, parlem de drets. De poder estudiar, treballar, moure’s i viure amb autonomia i dignitat. En definitiva, de poder formar part de la societat en igualtat de condicions.

Per això cal més Europa. Més coordinació, més compromís i més capacitat d’actuar allà on encara no arribem. Perquè una Europa més forta serà, necessàriament, una Europa més justa.

Aquest any, a més, celebrem 40 anys de l’adhesió d’Espanya i Portugal a la Unió Europea. Quaranta anys que han transformat profundament el nostre país, ampliant drets, oportunitats i horitzons.

I ho hem volgut posar en valor també a través de l’esport. Perquè els valors que hi trobem —l’esforç, el respecte, la superació, el joc net— són exactament els mateixos que donen sentit al projecte europeu.

En un món cada vegada més complex, Europa no és una opció llunyana. És una eina imprescindible.

Perquè al final, tot es resumeix en una idea clara: la dignitat, la igualtat i les oportunitats no poden ser privilegis. Han de ser drets reals.

I això només ho aconseguirem amb més Europa.

/by

Els joves catalans reforcen el seu europeisme, però reclamen més participació

Una enquesta recent mostra un suport sòlid al projecte europeu i l’europeisme, especialment entre la joventut, tot i que persisteix la percepció que la ciutadania té poca influència en les decisions de la UE.

El sentiment europeista continua ben present a Catalunya, especialment entre els més joves. Així ho indica la segona enquesta publicada pel Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) i l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona en el marc del 40è aniversari de l’adhesió a la Unió Europea. L’estudi posa de manifest que gairebé sis de cada deu catalans es consideren europeistes, una xifra que creix fins al 65% en el cas dels joves d’entre 18 i 24 anys.

Aquestes dades evidencien una base de suport sòlida cap al projecte europeu, que es manté malgrat els reptes actuals. Tot i això, l’enquesta també revela una percepció estesa entre la ciutadania: moltes persones consideren que la seva veu té poc o cap impacte en les decisions que es prenen a la Unió Europea.

Suport a la UE i demanda de més protagonisme ciutadà

L’estudi confirma que la valoració general de la Unió Europea és positiva. El 69% dels catalans considera que és beneficiós que Espanya en formi part, una xifra que es manté en línia amb altres indicadors europeus recents. Aquest suport es reforça també en la percepció dels beneficis acumulats al llarg dels 40 anys de pertinença, especialment en àmbits com l’economia i el comerç.

Pel que fa a les institucions europees, el Parlament Europeu es consolida com la més reconeguda entre la ciutadania, amb un 33% de mencions. A més, el 77% dels enquestats considera que aquesta institució hauria de tenir un paper més rellevant en el futur. Aquestes dades apunten a una voluntat clara de reforçar el paper democràtic de la UE.

Malgrat això, persisteix un nivell considerable de desconeixement institucional, que afecta més de la meitat de la població. Aquesta combinació de suport i distància evidencia la necessitat de continuar apropant les institucions europees a la ciutadania i de reforçar els mecanismes de participació.

Reptes compartits i mirada cap al futur

L’enquesta també analitza la percepció ciutadana sobre els grans reptes globals i el paper que ha de jugar la Unió Europea. En aquest sentit, destaca un ampli consens a favor d’una major coordinació entre els estats membres. El 89% dels enquestats considera que la UE hauria de respondre de manera conjunta davant amenaces a la integritat territorial, mentre que el 82% dona suport a una política comuna de seguretat i defensa.

A més, el 76% aposta perquè la Unió Europea tingui un paper actiu en la diplomàcia i la mediació internacional. Aquestes dades reflecteixen una clara preferència per una Europa més cohesionada i amb capacitat d’actuació en l’escenari global.

En altres àmbits, com el canvi climàtic, es manté el suport als objectius actuals, tot i amb una intensitat més moderada. També hi ha un consens ampli a favor de reforçar la regulació de les plataformes digitals, les xarxes socials i la intel·ligència artificial.

Pel que fa a les prioritats de futur, l’habitatge es consolida com una de les principals preocupacions de la ciutadania en relació amb el pressupost europeu 2028-2034. En matèria migratòria, predomina la preferència per una resposta coordinada a escala europea, combinada amb una demanda de control de fronteres.

En conjunt, els resultats dibuixen una societat que confia en el projecte europeu i en els seus beneficis, però que alhora reclama més protagonisme i una major connexió amb les institucions. Especialment entre els joves, aquest europeisme es presenta com una oportunitat per continuar construint una Europa més propera, participativa i alineada amb les necessitats de la ciutadania.

/by

“Units en la diversitat”

El 9 de maig se celebra el Dia d’Europa amb motiu de la solemne declaració feta a paris per Robert Schuman, aleshores ministre d’Afers Exteriors francès, i de la què enguany en celebrem el 70è aniversari. Aquest any, però, la celebració serà ben diferent, feta des del confinament fruit de la pandèmia mundial ocasionada per la Covid19. “Europa es farà a través de realitzacions concretes que crearan una solidaritat de fet”, va dir Schuman el 9 de maig de 1950. Més que mai, el lema “Units en la diversitat” es fa necessari en aquesta Europa que tant ha patit.

Vivim temps excepcionals i per tant des del centre d’informació Europe Direct Tarragona també hem preparat un seguit d’activitats excepcionals que s’han pogut anar seguint des de les xarxes socials.

Una mirada a les celebracions del Dia d’Europa des d’EDTGN

  • Descobrim l’últim capítol del conte “Units en la Diversitat”
  • Vídeo de l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, en motiu del Dia d’Europa
  • Els alumnes de saxo i clarinet de l’Escola Municipal de Música de Tarragona ens interpreten l’Himne d’Europa!
  • Vídeo de Ferran Tarradellas, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona
  • Els alumnes de percussió de l’Escola Municipal de Música de Tarragona ens interpreten l’Himne d’Europa!
  • Descobrim el videoconte sencer “Units en la Diversitat”
  • Article d’opinió del director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, Ferran Tarradellas, amb motiu del Dia d’Europa
  • Final del concurs #EuropaEnCasa.
  • Els alumnes de guitarra de l’Escola Municipal de Música de Tarragona ens interpreten l’Himne d’Europa!
  • Vídeo en commemoració del Dia d’Europa realitzat en col·laboració amb diferents EDIC’s (centres d’informació europea) europeus
/by

Un dia per a la solidaritat

Avui, 9 de maig, és el Dia d’Europa. Celebrem que avui fa 70 anys Robert Schuman va proposar un pla per a que cada país d’Europa treballés amb els altres i no contra els altres. “Europa es farà a través de realitzacions concretes que crearan una solidaritat de fet”, va dir Schuman el 9 de maig de 1950. Cada cop que els Europeus hem aplicat aquesta “solidaritat de fet” ens ha anat molt millor. Cada cop que no ho hem fet, hem fracassat. Ho hem vist també en aquesta crisi. Quan el Coronavirus va colpejar Europa, inicialment els estats membres oblidar aquesta lliçó i van pensar primer en ells. Alguns fins i tot van limitar l’exportació de material mèdic. Tal i com va dir la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, al seu discurs davant del Parlament Europeu, “Quan Europa necessitava realment que estiguéssim tots allà, vetllant els uns pels altres, molts van optar per mirar només cap a ells mateixos. I quan Europa necessitava un veritable esperit de ‘tots a l’una’, molts van donar tot primer una resposta de ‘només per a mi’ i van rebutjar compartir el seu aixopluc’.

Afortunadament, ha estat una reacció de curta durada. Només junts, en un esperit d’autèntica solidaritat, podrem fer front a aquesta nova crisi. Junts hem pogut aconseguir més material mèdic i de protecció als mercats internacionals; junts hem aconseguit que retornin a casa seva milers de ciutadans que s’havien quedat atrapats a l’estranger; junts hem aconseguit que els productes essencials arribin on més falta fan i junts podrem trobar la cura o la vacuna per a vèncer al coronavirus unint la força dels nostres investigadors. Aquest esperit de solidaritat s’ha anat estenent i ara els països que blocaven la sortida de material mèdic n’envien gratuïtament, accepten pacients d’altres països o envien equips mèdics a les zones crítiques. La solidaritat ja no és l’excepció, és la norma.

Aquesta mateixa solidaritat ha mogut a les institucions europees a fer front també al terratrèmol econòmic que està causant l’aturada de la nostra activitat. La Comissió Europea ha destinat tot el que tenia disponible al seu pressupost per ajudar en les primeres mesures sanitàries i econòmiques. Ha relaxat completament les regles fiscals per permetre als estats desenvolupar programes de xoc i de reactivació. El Banc Central Europeu ha protegit els nostres països amb un programa de compra de deute equivalent a set vegades el pressupost comunitari. A més la Comissió Europea s’endeutarà per a poder sostenir els plans de desocupació temporals (els ERTOs), el Banc Europeu d’Inversions injectarà un torrent de liquiditat a les empreses sense activitat, i el Mecanisme Europeu d’Estabilitat oferirà una línia de finançament perquè els estats puguin pagar, sense cap condicionant, la despesa sanitària de la lluita contra la COVID19. Una triple xarxa de seguretat de més de mig bilió d’euros per treballadors, empreses i administracions que compta amb l’aval de tots els ministres de finances de la UE.

Ara cal fer un nou pas endavant aplicant el principi de solidaritat que Schuman va crear fa 70 anys. La crisi econòmica a què ens enfrontem ha estat comparada amb la que va seguir a la segona Guerra Mundial. No hi estic d’acord. És cert que el coronavirus ha matat desenes de milers de persones, però no és comparable a la guerra mundial, que va segar desenes de milions de vides. També és veritat que s’ha aturat la nostra economia, però Europa als anys cinquanta estava en ruïnes. I la diferència més important: aleshores Europa estava dividida i ara estem junts. Per això ara no ens calen uns ajuts que vinguin de fora, com el pla Marshall, sinó el nostre propi pla de reconstrucció, un nou pla Schuman. I per fer-lo tenim al nostre abast un instrument que compta amb la confiança de tots els estats membres, està ja operatiu, pot oferir resultats ràpids, és transparent i ha demostrat al llarg de el temps que afavoreix la cohesió, la convergència i la inversió: el pressupost europeu.

A diferència del dels estats membres, el pressupost europeu té una durada d’un septenni i això permet concentrar els primers anys les inversions clau per a la recuperació. Perquè aquesta crisi és diferent de qualsevol altra que haguem conegut: està afectant greument a empreses perfectament viables perquè la vida pública s’ha frenat en sec. Cal tornar-les a posar en marxa. A més a més, pot ser una oportunitat única no només per a reactivar la nostra economia sinó per a transformar-la en un model més resilient, ecològic i digital. Tal i com va passar amb el pla Schuman als anys 50, no es tracta de tornar a l’Europa d’abans de la pandèmia, sinó de construir una Europa molt millor.

Per això volem que el Dia d’Europa sigui una ocasió per commemorar la solidaritat. En anys anteriors el Centre Europe Direct de Tarragona havia organitzat per aquesta diada activitats infantils i propostes ciutadanes al carrer. Aquest any la celebració haurà de ser diferent, a Tarragona i arreu, però el rerefons preval i és, de fet, més vigent que mai. Ens recorda que només junts superarem les dificultats.

El 9 de maig de 1950 Robert Schuman va albirar una meta, un objectiu: fer d’Europa un continent de pau amb els països avançant, junts, cap a una prosperitat compartida. I va marcar-nos el camí. La via és solidaritat, ja sigui en els gestos quotidians o en les decisions de les institucions i els líders polítics. Junts superarem aquest repte i junts en sortirem més forts. Feliç dia de la solidaritat, feliç dia d’Europa.

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

 

Aquest article ha estat publicat al Diari de Tarragona el dia 9/05/2020

/by

Mirant a Europa al seu dia

Avui, 9 de maig, és el dia d’Europa. Europa comença amb la lletra E, d’esperança. L’esperança en un gran territori, on la pau, el progrés social, els drets humans i les oportunitats laborals i econòmiques van ser els anhels que van originar de les actuals institucions europees.

Tanmateix, tenim la sensació que queden massa lluny les grans aspiracions col·lectives. Les desigualtats socials s’han intensificat dramàticament i la incapacitat de donar resposta a la vulneració dels drets humans ha esdevingut manifesta en temes tan importants com la defensa de la mínima dignitat vital pels refugiats polítics i econòmics, alhora que permet l’escandalosa existència de presos polítics en el seu territori, com bé sabem els catalans.

Fa poc dies vaig sentir a Pere Portabella que criticava que la construcció europea s’havia fet sense comptar amb la Cultura. Ho qualificava de terrible i potser sí que ho és. Si tenim en compte que un dels significats de Cultura és la forma de relacionar-se de les persones, en aquest cas persones de diferents orígens, que parlen diferents llengües i que professen diferents religions, sembla que ningú no ha fet l’esforç de generar un espai compartit, inclusiu i amb una enorme capacitat d’influència en la resta de món.

I això que tenim un immens rebost abarrotat de producció cultural que més enllà de la seva nació d’origen ha influït determinadament amb la manera que tenim els europeus de qualsevol indret de sentir i d’interpretar el món. M’atreveixo a començar amb Casals, Cervantes, Marx, Wilde, Maquiavel,Ciceró, Plató, Freud… però no puc acabar perquè la llista és gairebé infinita i l’herència cultural que hem rebut gairebé tots alhora és immensa. Doncs sí. Sembla mentida però amb aquests fangs no hem sabut fer un bon càntir.

Ara, Europa, s’enfronta a una nova crisi econòmica i social que no resoldrà posant els ciutadans d’esquenes als uns als altres. El COVID-19 ens força a superar el repte de la reactivació econòmica i social per recuperar. Europa ha de guanyar aquest repte, ho deu a la seva gent i s’ho deu ella mateixa si vol mantenir la influència al món. S’ha de mostrar intel·ligent i valenta. No pot encarar aquesta crisi amb les retallades propiciades fa 10 anys, no van servir llavors i molt menys ens serveixen ara. Si els ciutadans europeus no veuen que les seves institucions els ajuden quan més ho necessiten, la E d’escepticisme avançarà en substitució de l’esperança.

No ens ho podem permetre i les institucions europees tenen una gran oportunitat per reconciliar-se amb la seva població. Avui és un bon dia per pensar-hi.

Pau Ricomà Vallhonrat

Alcalde de Tarragona

 

/by

EDTgn presenta el Trivial ‘Un viatge per Europa’ amb la xarxa d’EDs de tot l’Estat

Europe Direct Tarragona (EDTgn) ha cedit la imatge d’una de les activitats que estava previst presentar aquesta primavera, el joc ‘Un viatge per Europa’, per a una iniciativa conjunta dins la xarxa dels centres d’informació Europe Direct (ED) de tot l’Estat, coordinada per la Representació Permanent de la Comissió Europea a Espanya.

Es tracta d’un joc online al qual es podrà jugar a través de les xarxes socials de 24 de les oficines ED de tot l’Estat, entre els quals EDTgn. S’han elaborat 35 preguntes sobre diferents assumptes de la Unió Europea (UE): medi ambient, política, història, protecció animal, drets…

L’objectiu de la iniciativa és oferir un major coneixement de la UE a la ciutadania, a través d’una activitat amena amb la qual, a més, la xarxa d’EDs vol reivindicar i posar en valor els principis fundacionals de la Unió:Ciutadania, Solidaritat, Dignitat, Igualtat, Llibertat i Justícia, més necessaris que mai en un moment de dificultatcom el que estem vivint amb el coronavirus.

Fins a 16 dels centres EDs realitzaran el concurs amb l’etiqueta #EuropaEnCasa a través del seu perfil Instagram; i 8 el llançaran a través del seu Twitter. En el cas d’EDTgn, optarem per la nostra pàgina d’Instagram @europedirecttgn  on puntualment anem publicant informació d’interès i de les nostres activitats.

Participa! Dinàmica del joc
Així, a partir del dilluns 27 d’abril i fins al dimecres 6 de maig, cada un dels centres ED participants llançarà dues preguntes a través dels seus stories d’instagram, una a les 11 hores del matí i l’altra a les 7 de la tarda. Els responsables de l’oficina monitoritzaran les respostes. Al ser una iniciativa compartida, cada dia serà un dels EDs el responsable de llançar la pregunta del concurs; la resta la compartiran etiquetant el centre responsable de llançar-la aquella jornada.

Els requisits per participar-hi són: tenir un perfil a la xarxa social on participem al concurs, ser seguidor de la pàgina de la Comissió Europea a Espanyai ser major d’edat. També us animem a seguir el perfil de la Comissió Europea a Barcelona, donant per fet que al d’EDTgn ja ens seguiu ;D

Les persones que més preguntes encertin durant més de dos dies consecutius guanyaran el concurs a nivell local. En el cas que hi hagi més d’un perfil guanyador farem un sorteig a través del nostre perfil, ja que el guanyador de Tarragona optarà a una ronda de preguntes final amb la resta de guanyadors locals de l’Estat, i l’oportunitat de guanyar un viatge a Brussel·les, un cop es pugi tornar a viatjar, per a quatre persones. Aquesta final se celebrarà el dia 9 de maig, dia d’Europa, a través de la plataforma Kahoot, i es tindrà en compte el percentatge d’encerts però també la velocitat de resposta. Us animeu??

El joc d’EDTgn, una de les activitats per les escoles de Tarragona
La imatge d’aquest concurs és el tauler del joc que EDTgn havia creat per presentar aquesta primavera com una nova activitat de les que ja venim oferint des de fa anys a les escoles, instituts i centres universitaris de Tarragona.

En concret, el joc s’ha incorporat als recursos que tenim a disposició de la comunitat educativa, entre els quals també hi podeu trobar xerrades adaptades a l’edat dels participants; el joc de l’oca Tira el dau i descobreix Europa; espectacles i dinamitzacions d’Ateneu l’Europeu que ens ajuda a conèixer els valors fundacionals de la UE; la Simulació del Parlament Europeu que fa anys es fa amb la Universitat Rovira i Virgili i que també aquesta primavera teníem previst presentar la versió adaptada per alumnes de Primària, Secundària i Batxillerat; i la celebració del Dia d’Europa el 9 de maig, entre d’altres. Us convidem a fer un tomb per la nostra web per descobrir els detalls de la nostra activitat aquí.

Tot plegat per apropar-nos Europa a la ciutadania, participant, promovent i col·laborant amb aquells ciutadans i institucions del territori que treballen amb els recursos i oportunitats que ofereix la Unió als ciutadans europeus, que és la nostra missió al territori com a centre d’informació de la xarxa europea d’Europe Direct.

Tota la informació de l’activitat ‘Un viatge per Europa’, de la qual sorgeix la iniciativa dels centres EDs de tot l’Estat, en aquest enllaç

/by

EDTgn presenta el videoconte ‘Units en la diversitat’

Aquest Sant Jordi, el centre d’informació Europe Direct Tarragona (EDTgn) presenta ‘Units en la diversitat’, un videoconte per conèixer els principis fundacionals de la Unió Europea. La presentació oficial d’aquest conte il·lustrat,  inicialment previst en format conta-contes, formava part de les activitats del bibliobús que aquests dies hauria d’haver recorregut la ciutat per omplir-la amb l’esperit de la Diada. Però, com a tots i totes, el coronavirus ens ha obligat a buscar alternatives, i l’hem adaptat al format digital.

Així, a partir d’avui i cada dilluns i dijous, a través de les xarxes socials d’Europe Direct Tarragona: Instagram, Facebook i Twitter, publicarem un capítol del videoconte, fins al dissabte 9 de Maig, el Dia d’Europa. Cada any, per aquesta data assenyalada del calendari europeu, des d’EDTgn fem activitats per celebrar la pau i la unitat al continent, ara més necessàries que mai.

Un nou recurs educatiu per la nostra guia
El vídeo-conte passarà a formar part de la Guia Recursos Educatius que també teníem previst de presentar aquesta primavera a l’Institut Municipal d’Educació (IMET), amb l’objectiu que les activitats per a escoles i instituts que estem organitzant els darrers anys arribin encara a més escoles de la ciutat.

Les propostes d’aquesta guia de recursos educatius, que inclouen des d’un joc de l’oca o un trivial, a una simulació del parlament europeu perquè els alumnes es converteixin en eurodiputats per un dia, fins a xerrades adaptades als diferents cicles i nivells, han tingut fins ara molt bona acollida a les escoles tarragonines on les hem organitzat. Sempre han estat molt ben valorades entre mestres i alumnes per conèixer i estudiar la Unió Europea, amb propostes més divertides i nous formats.

Continuem treballant per poder presentar aquesta guia als mestres i les escoles de Tarragona en puguin continuar gaudint. Mentrestant, podeu donar una ullada al nostre web per veure les activitats que ja hem fet en el passat i que esperem poder compartir amb els tarragonins en un futur no gaire llunyà, quan tots tornem a la normalitat.

Seguiu-nos! No us perdeu cap dels capítols que aquests dies anirem presentant a les nostres xarxes socials: Instagram, Facebook i Twitter… Celebrem Sant Jordi i el Dia d’Europa i fem-ho ‘Units en la diversitat’, títol del nostre videoconte i lema de la Unió Europea. Esperem que us agradi aquest conte il·lustrat per Roser Gay i protagonitzat per Ateneu l’Europeu.

/by

Participa al concurs #BeethovenACasa

Sabies que l’himne d’Europa és l’últim moviment de la 9a Simfonia de Beethoven? I que aquest any se celebra el 250è aniversari del naixement del músic alemany Coincidint amb la cita i l’excepcionalitat que estem vivint aquests dies, la Representació de la Comissió Europea a Barcelona us convida a celebrar el Dia d’Europa des de casa interpretant la vostra versió de l’Himne de l’Alegria i compartint l’actuació a Instagram. Us hi animeu?

Com participar?

  • Grava’t interpretant la teva versió de l’Himne de l’Alegria i penja el vídeo al teu Instagram, com a story o post
  • Aquest vídeo ha de tenir una duració d’entre 15 i 60 segons
  • Has d’incloure l’etiqueta #BeethovenACasa i mencionar el perfil de la Representació a Instagram @ComissioEuropea
  • Etiqueta també a 2 amics perquè acceptin el repte
  • Assegura’t que el teu perfil d’Instagram és públic, perquè puguem veure la teva actuació
  • Tens temps fins al 3 de maig per participar
  • Pots consultar les bases íntegres del concurs aquí

Els guanyadors rebran una entrada doble cadascun per un concert del cicle que el Palau de la Música Catalana (Barcelona) dedica a l’aniversari de Beethoven aquest any 2020, la data i l’horari del concert s’anunciaran un cop restablerta la programació d’actes. Els guanyadors que resideixin fora de l’àrea metropolitana de Barcelona el premi inclou també el desplaçament i l’allotjament d’una nit.

El dia 9 de maig, Dia d’Europa es donarà a conèixer les interpretacions guanyadores a través del perfil d’Instagram de la Representació Europea a Barcelona.

El Centre Europe Direct Tarragona ha organitzat en diverses ocasions un concert per commemorar el dia d’Europa a la ciutat, aquí et deixem el vídeo de fa uns anys de la interpretació de l’Himne d’Europa per part de l’Escola de Municipal de Música de Tarragona:

 

 

/by