Enfilem la tercera setmana de confinament, amb noves mesures més dràstiques que duraran fins després de Setmana Santa. També anem cap a les dues setmanes més dures pels nostres sistemes sanitaris i durant les quals veurem el nombre més alt de morts. És més important que mai que respectem la crida a quedar-nos a casa. Hem arribat fins aquí i hem d’arribar fins al final. Cada minut que passem tancats salvem vides.

Tinc l’esperança que els propers dies també comencem a rebre dades positives sobre el nombre d’infectats. Ja portem 15 dies de confinament i aquest és, precisament, el màxim de temps que el virus pot estar latent sense manifestar-se. Tinc l’esperança fonamentada que veurem xifres positives de reducció de les infeccions els propers dies.

Pel que fa a Europa, i malgrat que hi ha motius de preocupació, també tinc motius fonamentats per a l’esperança. Els exemples de solidaritat europea es multipliquen. Al principi de la crisi la reacció de molts estats membres va ser la introducció de límits a l’exportació de material sanitari. En gran mesura gràcies a la intervenció de la Comissió, pràcticament ja no queden restriccions i s’estan ajudant els uns als altres, per exemple, Alemanya ha dit que enviaria un milió de mascaretes a Itàlia, França ja hi ha enviat 20.000 equips de protecció individual i els hospitals alemanys estan atenent pacients provinents de França i del nord d’Itàlia. A nosaltres ens ha arribat ajuda des de Txèquia, concretament 10.000 equips de protecció individual;  i Albània, el nou país candidat, ha enviat metges a Itàlia. Però hem vist altres mostres dels estats membres que han permès el pas de mercaderies necessàries  han convidat ciutadans europeus d’altres països en els vols de retorn a Europa.

 En segon lloc, la reacció del Banc Central Europeu ha estat ràpida i contundent. El whatever it takes no ha trigat anys en arribar –com a la crisi del 2008- sinó dies. Ara el BCE està disposat a comprar deute per un total de 870.000 milions (el 7,3% del PIB europeu) i si fes falta podria tornar a revisar les seves decisions en la mateixa línia. Una segona consideració sobre la moneda única: l’euro segueix sent fort i estable i per tant el poder adquisitiu dels estats membres no s’ha vist perjudicat per una devaluació que s’hagués pogut produir en cas de dependre de bancs centrals nacionals. Això és molt important quan hem de comprar material sanitari a gran escala a un mercat on la demanda global ha inflat els preus terriblement.

En tercer lloc, Europa afronta aquesta crisi molt millor preparada que abans del 2008. Ara tenim un fons de rescat (el Mecanisme Europeu d’ Estabilitat) amb mes de 400.000 milions de potència; el nostre sistema financer està sanejat; tots els estats membres tenien dèficits substancialment inferiors al 3%; i venim de set anys de creixement ininterromput, amb índexs d’ocupació propers al 75%. Malauradament, la crisi no ens ha deixat temps de reduir encara més el deute públic i per desgràcia, el virus ha atacat primer a dos dels estats més endeutats.

En aquestes circumstàncies, el cop del coronavirus ens ha deixat ben estabornits però no K.O.

Però ara és el moment d’Europa, el moment de contraatacar. És cert que el resultat del darrer Consell Europeu ha estat decebedor per a molts, fins al punt que el propi Jacques Delors va sortir del seu silenci per advertir del “virus” de la manca de solidaritat entre estats. I en la meva modèstia faig una crida a aquesta solidaritat. Europa és el que els estats volen que sigui. I a cada crisi que hem passat, si hem actuat plegats, n’hem sortit més forts. Ara tenim una oportunitat única i a sobre la taula tenim fortaleses: el MEDE, el pressupost comunitari (el famós MFF), la liquiditat del BCE i uns objectius clars (economia verda, digitalització, política social). Amb tot això es pot fer un ambiciós pla de reconstrucció europea. Aquests dies parlem molt de la Xina. En xinès, la paraula “crisi” significa el mateix que “oportunitat”. Està en mans dels estats aprofitar aquesta oportunitat per superar la crisi. I la paraula màgica per fer-ho és solidaritat.

Ferran Tarradellas
Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona