Entrades

Bon dia. Enfilem la tercera setmana de confinament, amb noves mesures més dràstiques que duraran fins després de Setmana Santa. També anem cap a les dues setmanes més dures pels nostres sistemes sanitaris i durant les quals veurem el nombre més alt de morts. És més important que mai que respectem la crida a quedar-nos a casa. Hem arribat fins aquí i hem d’arribar fins al final. Cada minut que passem tancats salvem vides.

Tinc l’esperança que els propers dies també comencem a rebre dades positives sobre el nombre d’infectats. Ja portem 15 dies de confinament i aquest és, precisament, el màxim de temps que el virus pot estar latent sense manifestar-se. Tinc l’esperança fonamentada que veurem xifres positives de reducció de les infeccions els propers dies.

Pel que fa a Europa, i malgrat que hi ha motius de preocupació, també tinc motius fonamentats per a l’esperança. Els exemples de solidaritat europea es multipliquen. Al principi de la crisi la reacció de molts estats membres va ser la introducció de límits a l’exportació de material sanitari. En gran mesura gràcies a la intervenció de la Comissió, pràcticament ja no queden restriccions i s’estan ajudant els uns als altres, per exemple, Alemanya ha dit que enviaria un milió de mascaretes a Itàlia, França ja hi ha enviat 20.000 equips de protecció individual i els hospitals alemanys estan atenent pacients provinents de França i del nord d’Itàlia. A nosaltres ens ha arribat ajuda des de Txèquia, concretament 10.000 equips de protecció individual;  i Albània, el nou país candidat, ha enviat metges a Itàlia. Però hem vist altres mostres dels estats membres que han permès el pas de mercaderies necessàries  han convidat ciutadans europeus d’altres països en els vols de retorn a Europa.

 En segon lloc, la reacció del Banc Central Europeu ha estat ràpida i contundent. El whatever it takes no ha trigat anys en arribar –com a la crisi del 2008- sinó dies. Ara el BCE està disposat a comprar deute per un total de 870.000 milions (el 7,3% del PIB europeu) i si fes falta podria tornar a revisar les seves decisions en la mateixa línia. Una segona consideració sobre la moneda única: l’euro segueix sent fort i estable i per tant el poder adquisitiu dels estats membres no s’ha vist perjudicat per una devaluació que s’hagués pogut produir en cas de dependre de bancs centrals nacionals. Això és molt important quan hem de comprar material sanitari a gran escala a un mercat on la demanda global ha inflat els preus terriblement.

En tercer lloc, Europa afronta aquesta crisi molt millor preparada que abans del 2008. Ara tenim un fons de rescat (el Mecanisme Europeu d’ Estabilitat) amb mes de 400.000 milions de potència; el nostre sistema financer està sanejat; tots els estats membres tenien dèficits substancialment inferiors al 3%; i venim de set anys de creixement ininterromput, amb índexs d’ocupació propers al 75%. Malauradament, la crisi no ens ha deixat temps de reduir encara més el deute públic i per desgràcia, el virus ha atacat primer a dos dels estats més endeutats.

En aquestes circumstàncies, el cop del coronavirus ens ha deixat ben estabornits però no K.O.

Però ara és el moment d’Europa, el moment de contraatacar. És cert que el resultat del darrer Consell Europeu ha estat decebedor per a molts, fins al punt que el propi Jacques Delors va sortir del seu silenci per advertir del “virus” de la manca de solidaritat entre estats. I en la meva modèstia faig una crida a aquesta solidaritat. Europa és el que els estats volen que sigui. I a cada crisi que hem passat, si hem actuat plegats, n’hem sortit més forts. Ara tenim una oportunitat única i a sobre la taula tenim fortaleses: el MEDE, el pressupost comunitari (el famós MFF), la liquiditat del BCE i uns objectius clars (economia verda, digitalització, política social). Amb tot això es pot fer un ambiciós pla de reconstrucció europea. Aquests dies parlem molt de la Xina. En xinès, la paraula “crisi” significa el mateix que “oportunitat”. Està en mans dels estats aprofitar aquesta oportunitat per superar la crisi. I la paraula màgica per fer-ho és solidaritat.

Ferran Tarradellas
Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

Bon dia a tothom. Seguim al centre d’una de les pitjors setmanes i les necessitats de tota mena es multiplicaran cada dia que passi i augmenti el número de casos abans que arribem al pic. Ara ha arribat l’hora de resistir i de mirar de dirigir tots els recursos i tots els esforços a ampliar la capacitat del nostre sistema sanitari i de la nostra economia.

Quedar-nos a casa és el millor que podem fer tots. Aquesta també és una molt bona manera d’ajudar.

Però per als que estan als hospitals calen, a més a més, equips de tota mena (protecció individual, respiradors, tests d’anàlisi) per poder atendre l’onada de nous pacients –molts d’ells greus- que arriben cada dia.

Una de les primeres mesures d’urgència que la Comissió va aplicar ràpidament va ser molt senzilla: demanar als estats membres que no tornessin els diners dels Fons Estructurals i del Fons Social Europeu que no s’haguessin gastat. Si ho preferiu, va modificar el reglament d’aquests programes perquè les autoritats dels països –molts d’aquests fons es gestionen a nivell regional- destinessin els diners allà on fos més urgent destinar-los.

Aquest canvi urgent de regles permetrà als estats membres disposar de 37.000 milions d’euros de liquiditat immediata. En el cas d’Espanya, estem parlant d’uns mil milions d’euros, que no és poc. A més a més, la Comissió proposa avençar les quotes d’aquests fons pels mesos de març i abril que pugen a 866 milions d’euros més. Amb les regles aprovades per via d’urgència, aquests diners es poden destinar a l’adquisició d’equipament, medicines, tests, material protector o respiradors.

A més a més, amb el Fons Social Europeu també es pot donar assistència urgent de forma immediata per serveis socials com per exemple les residencies d’ancians o residències per persones amb minusvàlues físiques o mentals.

Tot aquest conjunt de mesures és el que la Comissió –amb la seva reputada originalitat per trobar noms administratius- ha anomenat la Iniciativa d’Inversions per combatre el Coronavirus (una traducció sui generis de Coronavirus Response Investement iniciative).

Per a fer-ho una mica més planer, els serveis de la Comissió estan cercant fins el darrer euro no gastat del nostre pressupost per a destinar-lo a combatre la crisi sanitària i econòmica de la manera més ràpida, flexible i efectiva possible. I una manera de fer això, es evitant que els Estats ens tornin els diners que no han gastat per tornar-se’ls a enviar. Ja els tenen: que els utilitzin ràpidament.

En paral·lel, ja estem treballant per veure com el proper pressupost 2021-2027 de la Unió Europea, el Marc Financer Plurianual que encara estant discutint els estats membres, es podrà fer servir per a la recuperació després de la crisi. La presidenta Von der Leyen ha suggerit que aquesta quantitat podria ascendir fins als 11.000 milions d’euros per a Espanya. El que volem es destinar el màxim de diners a inversions en empreses, treball, infraestructures i sobre tot en la gent que més ho necessita per a tornar a posar Europa dempeus i en marxa.

Ferran Tarradellas
Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

 

Des de les representacions de la Comissió Europea als estats membres, cada dia enviem a Brussel·les un informe explicant la situació que estem vivint. A mesura que ens endinsem a la segona setmana de confinament, les xifres que transmetem són cada cop més preocupants. Sé que sempre dic el mateix, però voldria expressar a tots els que actualment estan treballant als hospitals la meva admiració, el meu suport i el meu desig que la situació millori el més aviat possible.

Sens dubte, el confinament de tots ajudarà els nostres sanitaris al moment actual, reduint la càrrega dels hospitals. Però més tard o més d’hora ens caldrà un medicament, una cura, que ens permetí tractar aquesta malaltia sense haver d’arribar de nou a les mesures dramàtiques d’aquests dies. Molts científics a tot el món treballen dia i nit per mirar de trobar la vacuna o el tractament que funcioni. Les nostres possibilitats d’èxit augmenten dramàticament si som capaços de fer-ho junts.

Us ho explico amb un exemple: els dilluns de Pasqua, a centre Europa, hi ha la tradició d’amagar ous pintats de colors que els nens de la família cerquen pel jardí. El primer que troba l’ou se’l queda. El normal és que cada nen cerqui pel seu compte. És divertit veure com els nens exploren un cop i un altre al mateix lloc que algun dels seus germans havien explorat un minut abans. Però no sempre és així. Un cop, els quatre fills d’una família (suïssa) que conec, es van dividir el jardí en quatre parts i van aplicar la mateixa metodologia de recerca. En cinc minuts tenien tots els ous.

Crec que Europa hauria fer el mateix. Quan es tracta de provar medicaments experimentals amb assaigs clínics, cal un enfocament coherent entre tots els estats membres de la UE. Per fer-ho tenim una eina molt potent que ja s’ha posat en marxa: l’Agència Europea de Medicaments. Tots la recordareu perquè Barcelona va postular per acollir la seva seu quan Gran Bretanya (que la tenia a Londres) va decidir sortir de la UE. L’agència és l’organisme regulador que dona les certificacions perquè un nou medicament arribi al mercat de forma segura amb l’estalvi de temps, diners i paperassa que això suposa si ho comparem amb els temps en que hi havia 28 agències nacionals.

Ara que cal trobar urgentment nous medicaments contra el COVID19, la Comissió ha fet una crida a la indústria i l’àmbit acadèmic a llançar assajos clínics multinacionals per a un tractament de coronavirus perquè d’aquesta manera augmentem les possibilitats de tenir resultats ràpids sobre diverses opcions terapèutiques. En altres paraules, ha demanat trobar els ous de manera conjunta.

L’Agència Europea de Medicaments treballa per oferir una opinió científica sobre tots els tractaments d’investigació sobre coronavirus a partir de les dades disponibles. I a partir d’aquí ha preparat un seguit de recomanacions per a tots els estats. Tot plegat hauria de servir al nostre objectiu final de disposar d’una teràpia autoritzada al més aviat possible, però una teràpia eficaç i sense riscos per als pacients, amb assajos i probes perfectament valorades.

Som conscients que la situació pot ser molt diferent entre els estats membres (i en alguns casos, com el nostre, fins i tot dins dels estats membres) i que cada país és responsable d’implementar els seus propis procediments per fer tests i assajos. Però creiem que val la pena que tots apliquem les recomanacions europees per a les estratègies de prova. I això per tres motius: en primer lloc perquè aquestes recomanacions estan basades en els consells científics del Centre Europeu pel Control de les Malalties (l’ECDC), prenen en compte les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut i estan complementades pel grup consultiu d’experts. En segon lloc perquè aplicant aquestes recomanacions europees es pot determinar un sistema de priorització de les proves, tenint en compte l’estat actual de les investigacions. En altres paraules, evitar tornar a cercar l’ou al mateix indret on ja havia mirat algú altre. Finalment, compartint els resultats, els investigadors poden tenir noves pistes per a les seves pròpies recerques.

La col·laboració entre europeus, també en l’àmbit de les proves clíniques, ens pot ajudar a estalviar recursos preciosos, i sobre tot el més preciós de tots: el temps. Perquè el trobar una teràpia segura el més aviat possible, pot salvar motes vides.

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

La Comissió Europea ha declarat que els dos sistemes de garantia que Espanya destinarà a empreses i treballadors autònoms afectats pel brot de coronavirus són conformes a les normes de la UE en matèria d’ajudes estatals. Aquests sistemes de garantia van ser aprovats en el Marc Temporal adoptat per la Comissió el 19 de març de 2020 i per un import de 20.000 milions d’euros.

La vicepresidenta executiva Margrethe Vestager, responsable de la política de competència, ha declarat que “l’impacte econòmic del Covid19 és greu. Estem treballant, juntament amb els Estats membres, per pal·liar aquest impacte en la mesura del possible. I necessitem actuar de forma coordinada. Amb aquests dos sistemes de garantia sobre nous préstecs i operacions de refinançament, Espanya ajudarà els treballadors autònoms i les petites i mitjanes empreses afectats pel brot de coronavirus a capejar la crisi”.

Les mesures de garantia tenen com a finalitat limitar els riscos associats a l’emissió de préstecs d’explotació per a empreses que estiguin greument afectades per l’impacte econòmic del COVID19. L’objectiu de les mesures és garantir que aquestes empreses tinguin liquiditat per ajudar-les a salvaguardar els llocs de treball i continuar les seves activitats davant la difícil situació provocada pel brot de coronavirus.

Ahir va ser el segon diumenge en confinament i les notícies que rebíem (l’estat d’alarma s’allarga dues setmanes més) indiquen que hi haurà més diumenges com aquest. Tots sabem per què estem tancats a casa. Estem intentant reduir el nombre d’infeccions per alleugerir la càrrega terrible del sistema de salut i per poder salvar tantes vides com sigui possible.

Tanmateix, tots som conscients que l’aturada total de la nostra societat té un impacte molt gran també en la nostra economia. Aquí també hi ha molt de patiment. Avui llegia que els pagesos tenen por de perdre les collites de primavera, entre la que hi ha, per exemple, la dels calçots. Hi ha molta preocupació entre els petits empresaris i els autònoms, i també al sector –importantíssim a Catalunya- del turisme que perdrà, com a mínim, la temporada de Setmana Santa.

Per calcular l’impacte de la crisi he mirat alguns estudis publicats recentment. Per exemple, l’Afi (Analistes financeres internacionals) estima que el PIB espanyol cauria un 2,6% el 2020 si la paràlisi actual dura fins a finals d’abril (45 dies). Les pèrdues de llocs d’ocupació afectarien principalment els contractes temporals, amb la taxa d’atur augmentant del 3% al 16%.

Quasi tots els estats membres han fet plans d’emergència per mitigar les conseqüències de la crisi i salvar tantes empreses i llocs de treball com sigui possible. Per permetre això, la Comissió Europea va activar el 20 d’abril la clàusula general d’escapament, que preveu el Pacte de Creixement i Estabilitat. Amb l’activació d’aquesta clàusula, els estats membres tenen carta blanca per endeutar-se tant com considerin necessari per afrontar la crisi sanitària i ajudar  les empreses, als autònoms i els treballadors. Espanya ja ha proposat un pla d’uns 200.000 milions d’euros, en torn un d’un 20% del PIB.

Dues paraules sobre el Pacte de Creixement i Estabilitat: es tracta d’un conjunt de regles dissenyades per garantir que els països de la Unió Europea tinguin finances públiques sòlides i coordinin les seves polítiques fiscals. Gràcies a aquestes regles hem aconseguit una reducció important dels dèficits, una contenció de l’endeutament dels estats i un estímul a l’economia que portava, fins l’arribada del coronavirus, set anys de creixement i unes taxes d’ocupació mai vistes a Europa (a prop del 75% de la població en edat laboral).

En el cas d’Espanya, cal recordar que el 2011 teníem dèficits de l’11% i una prima de risc de més de 600 punts. En aquestes condicions el deute públic es va enfilar fins al 100% del PIB. Us imagineu si la crisi del coronavirus ens hagués caigut en aquestes condicions? Ara tenim un dèficit de menys del 3%, i això deixa al govern molt més marge de maniobra per poder endeutar-se i afrontar a la crisi.

A més a més, el Banc Central Europeu ja ha anunciat un programa de 750.000 milions d’euros per evitar que a cap especulador se li acudeixi apostar contra algun estat de la Unió inflant artificialment la prima de risc. Ara ha estat Lagarde qui ha entonat el famós whatever it takes de Mario DraghiUn cop fet això cal pensar en solucions fiscals a més llarg termini. La presidenta Von der Leyen ha suggerit la creació de “Coronabons”, és a dir, de deute públic mutualitzat, al menys mentre duri la crisi. Caldrà veure com reaccionen a aquesta iniciativa els caps d’estat i de govern.

Tot i així, tal com explicava al principi, reduir l’impacte econòmic de la pandèmia no només depèn d’Europa: tots podem col·laborar a la recuperació quedant-nos a casa. M’explico: com us deia, l’Afi pronosticava una caiguda del 2,6% el 2020 si la paràlisi actual dura fins a finals d’abril (45 dies). Si el problema s’allarga entre 15 i 25 dies més, el PIB s’ensorraria fins un 6%. Molts analistes (Standard & Poors, Bank of America o Goldman Sachs) creuen que si la durada del confinament no és gaire llarga, podríem trobar-nos amb una crisi en forma de V. Es a dir, que a una caiguda ràpida de l’economia podria seguir una recuperació igual de ràpida, amb creixements el 2021 d’entre el 4,3 i el 5,2% el 2021. Però, cal ser estrictes. Si la situació s’allarga i comencen a tancar empreses, podríem tenir una crisi en forma de L. La recuperació trigaria molt més.

Val la pena quedar-se a casa. Val la pena pels nostres avis, pels nostres metges i metgesses, pels malalts. Però guardant la disciplina i acurtant la durada d’aquesta aturada forçosa també ens ajudem a nosaltres mateixos, a tots els treballadors, als empresaris, a la nostra economia i ajudem a evitar que després d’una terrible crisi sanitària no tinguem també una terrible crisi econòmica.

Ferran Tarradellas
Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

Bon dia a tots.

Estic segur que molts de vosaltres donaríeu el que fos per poder sortir una mica. I en canvi, hi ha gaire bé 100.000 europeus que el que volen és precisament el contrari: tornar a casa. Tots hem vist a la televisió històries de parelles que estaven en lluna de mel, visitant amics, en viatges de feina o simplement de vacances que s’han trobat amb les fronteres tancades i sense manera humana de tornar a la llar.

Les competències consulars pertanyen als estats membres. Tanmateix, el Servei Europeu d’Acció Exterior (SEAE) ajuda als ciutadans de la UE a través de la seva xarxa de corresponsals consulars locals a les 142 delegacions (ambaixades) de la UE. Això és important en particular a llocs on algun país no té consolat o allí on els serveis consulars es troben desbordats. A més a més, la Unió Europea pot ajudar molt organitzant retorns per ciutadans de diversos països de la Unió fent possible el que per a un sol estat membre hauria estat molt complicat.

Entre altres coses, el “kit d’eines consular” de la UE inclou informació pràctica per als ciutadans de la UE que es troben en països tercers sobre les seves opcions per tornar a casa, per exemple amb consells sobre com gestionar les restriccions de viatges a tot el món. La prioritat és repatriar ciutadans de la UE mitjançant vols comercials però quan aquesta opció ja no és possible, el Centre Europeu de Coordinació de Respostes (ERCC, pel seu acrònim en anglès) de la Direcció General de Resposta a les Crisi, juntament amb el SEAE i els estats membres de la UE, adopta mesures per avaluar situacions difícils a nivell mundial que exigeixen actius especials (vols, vaixells).

Per això contem amb el Mecanisme Europeu de protecció civil que gestiona el Comissari de Gestió de Crisi Janez Lenarcic. Des del començament de la crisi, el mecanisme europeu de protecció civil ha tornat a casa seva a 1.159 ciutadans europeus d’arreu del món.

Aquesta setmana sense anar més lluny estem organitzant total de 13 vols per retornar ciutadans europeus des d’Egipte, Marroc, Filipines, Tunísia i Argentina. A començament de setmana, dos vols organitzats amb aquest mecanisme van fer possible el retorn de 604 ciutadans europeus que s’havien quedat atrapats al Marroc.

A altres països, com Kuwait, hem arribat a un acord amb el seu govern, per omplir amb ciutadans europeus el vol de tornada d’un charter que les autoritats kuwaitís han fletat per transportar els seus nacionals des d’Europa.

Fa dos dies, va ser un vol des de Hanoi, Vietnam, el que va retornar ciutadans de diverses nacionalitats , després que el ministre d’exteriors de Txèquia demanés a l’alt representant per la Política Exterior i de Seguretat Comuna, Josep Borrell, que ajudés en la repatriació dels seus compatriotes.

A l’Iran, la coordinació de la UE amb les capitals, va permetre la repatriació de 630 europeus, en general amb vols comercials. I us podria explicar històries similars de Sri Lanka o de les Maldives

Són històries amb final més o meys feliç, però n’hi ha molts d’altres que encara busquen la manera de poder tornar i passar en confinament amb les seves famílies. En això també volem ajudar.

Però acabaré amb la història del vaixell Gran Princess, que segurament molts de vosaltres heu llegit als diaris. Una vintena dels 3.500 passatgers d’aquest creuer que navegava pel Pacífic van donar positiu al test del COVID19. Després d’alguns dies a alta mar, el vaixell va arribar a Oakland, Califòrnia on finalment van poder desembarcar. Gràcies al mecanisme de protecció civil europeu, tots els ciutadans europeus van aconseguir retornar als seus països.

Ferran Tarradellas
Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

El comissari de Mercat Interior, Thierry Breton, ha acollit amb satisfacció el compromís de les principals plataformes digitals de continuar actuant per reduir la pressió sobre les infraestructures d’Internet arran de les mesures de distanciament social imposades per lluitar contra la pandèmia de coronavirus.

Des de Netflix, han anunciat una reducció, durant 30 dies, de la velocitat de transmissió binària en tots els seus serveis de transmissió en streaming a Europa, la qual cosa implicarà una reducció del 25% en el tràfic de les xarxes europees de Netflix.

El comissari recomana que les plataformes de flux continu ofereixin la resolució estàndard en lloc de la més elevada i que cooperin amb els operadors de telecomunicacions, que haurien d’adoptar mesures preventives i d’atenuació. El Comissari Breton ha animat als usuaris a utilitzar els ajustos que puguin reduir el consum de dades, inclòs l’ús de wifi o d’una menor resolució.

Tot i que la major demanda de connectivitat a Internet no està provocant, fins ara, una situació general de congestió de la xarxa, la Comissió i l’Organisme de Reguladors Europeus de Comunicacions Electròniques (ORECE) han establert un mecanisme d’informació especial per supervisar la situació del trànsit a internet a cada Estat membre i poder així respondre als problemes de capacitat.

La Comissió i el ORECE s’han compromès a participar en l’esforç col·lectiu per ajudar les persones i les empreses a prosseguir les seves activitats i contactes de la millor manera possible a través d’Internet durant aquests temps sense precedents.

La Comissió també està en contacte amb els organismes de radiodifusió europeus i altres serveis competents. El Comissari Breton ha declarat que “que milions d’europeus s’estan adaptant a les mesures de distanciament social gràcies a les plataformes digitals, que els ajuden en la seva teletreball, aprenentatge a distància i en el seu temps d’oci, em congratulo de les iniciatives de Google i Netflix per preservar el bon funcionament d’Internet durant la crisi relacionada amb el COVID-19″.

Bon dia a tots. No sé si us passa a vosaltres, però el primer que faig quan em desperto és mirar el mòbil. Sé que no s’ha de fer però suposo que tots estem preocupats pel que passa i  volem saber les darreres informacions, amb l’esperança de trobar una bona notícia o d’entendre –si em permeteu parafrasejar a Quim Monzó- el per què de tot plegat. És humà.

Tanmateix, la pròpia Organització Mundial de la Salut (OMS) advertia que l’esclat i la resposta a la COVID-19 ha anat acompanyada d’una “infodèmia” massiva, d’una sobreabundància d’informació –alguna exacta i d’altres que no– que també pot tenir conseqüències molt dolentes per a la nostra salut.

En efecte, l’observatori europeu contra la desinformació feta fora de la UE,  el East StratCom TaskForce, ja ha recollit des del 22 de gener molts casos de desinformació relacionats amb el coronavirus que podeu consultar a la seva base de dades pública. La plaga de les fake news no és nova, però quan hi ha una pandèmia en curs les conseqüències en la salut pública poden ser greus.

Es calcula que al voltant d’un set per cent de les converses en xarxes socials al voltant del Coronavirus conté desinformació. Algunes de les històries que circulen inclouen que els emigrants han portat el coronavirus; que es tracta d’una arma biològica desenvolupada pels Estats Units, el Regne Unit o la Xina (segons qui difongui el bulo); que el coronavirus té a veure amb el 5G (que m’expliquin com) o que hi ha remeis casolans d’origen natural (l’all, les taronges, arrels, pastanagues o fruites exòtiques) que són infal·libles contra el coronavirus (òbviament, sense cap base científica).

Què cal fer Davant d’aquesta pandèmia desinformativa? El meu primer consell, feu cas de la informació de les autoritats, i en especial de les autoritats sanitàries. En una societat democràtica com la nostra, totes les autoritats estan sotmeses a controls parlamentaris, dels tribunals, però també i especialment, dels mitjans de comunicació. El meu segon consell, és que seguiu les informacions de mitjans de comunicació seriosos que us donin confiança: els bons periodistes signen els seus articles. Finalment, quan us arribi una notícia sospitosa mireu de contrastar-la amb “fact-checkers”, és a dir, amb plataformes que miren de detectar notícies falses. Mentre preparava aquest post, he fet una ullada a maldita.es, un dels “fact-checkers” més consultats que ja compta amb la seva secció sobre el coronavirus. Algun dels “bulos” que hi surten són simplement al·lucinants.

Finalment, no esteu tota l’estona mirant notícies sobre la  COVID19. L’excés d’informació –en especial quan estem confinats- pot afectar molt negativament el nostre ànim i la nostra psicologia. Al final dels informatius caldria posar un advertiment com el de les begudes alcohòliques: “consumeixi notícies responsablement”.

Una darrera reflexió. No us desanimeu si les bones noves triguen en arribar. La situació anirà a pitjor abans que comenci a millorar. Però esteu convençuts d’una cosa: el confinament, la higiene, la limitació dels contactes socials són les millors armes que ara tenim per lluitar contra la pandèmia. Cada dia que passem tancats a casa ens emprenya, però al coronavirus encara més.

Ferran Tarradellas
Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

El 10 de març vam llençar una nova crida a investigadors amb un pressupost de 140 milions d’euros per trobar nous diagnòstics, tractaments i vacunes.[/caption]

Avui farà sis dies que vam començar el nostre confinament.

Crec que tots som conscients que quedant-nos a casa el que fem és mirar de reduir la velocitat de propagació de l’epidèmia. De fet, estem guanyant temps per no saturar el nostre sistema sanitari i evitar el seu col·lapse. És un gran exercici de solidaritat amb els metges i personal sanitari, però també amb la nostra gent gran, els més vulnerables a aquest nou virus.

Però no és la solució. La solució només arribarà quan trobem un tractament i una vacuna. I en això, la Comissió Europea també vol ajudar.

La recerca i la innovació són dos àmbits en els quals la Unió Europea ha demostrat la seva vàlua. Horitzó 2020 és el programa de recerca més important del món. Ja abans de la crisi, la Comissió havia invertit molt per estar millor preparats contra les pandèmies. Ara, alguns d’aquests projectes s’estan fent servir per a combatre el coronavirus.

Quan a finals de gener ja es va veure que el coronavirus podia ser una autèntica plaga, la Comissió, fent ús del seu pressupost de recerca d’emergència, va convidar  investigadors de tot Europa a presentar projectes de recerca que ens permetessin lluitar contra el COVID19 amb un pressupost de 47,5 milions d’euros. Vam rebre 96 projectes i en només quinze dies vam identificar els 17 més prometedors.

Llegir la llista dona moltes esperances. Per exemple, l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia lidera un dels projectes seleccionats, que intenta desenvolupar un sistema ràpid de diagnòstic que redueixi la proba del coronavirus de vuit hores a només 30 minuts. Segur que molts de vosaltres vau veure a la directora del projecte, la Dra. Laura M. Lechuga, al programa especial sobre el COVID19 que va presentar la Raquel Sanz a TV3.

El Barcelona Supercomputing Center també participa en un projecte per trobar molècules que ataquin el coronavirus. Els supercomputadors europeus tenen la capacitat d’analitzar 3 milions de molècules per segon i compten amb una biblioteca de 500 mil milions de molècules a disposició dels investigadors. Amb aquestes eines es busquen solucions duals que combinen tractaments existents (pèptids terapèutics, anticossos monoclonals o antivirals d’ample espectre) i noves molècules que ataquin al virus, fent servir sistemes de model avançats i supercomputació.

El 10 de març vam llençar una nova crida a investigadors amb un pressupost de 140 milions d’euros per trobar nous diagnòstics, tractaments i vacunes. No us explicaré tots els projectes amb detall, però m’agradaria compartir amb vosaltres el darrer i més esperançador dels projectes de recerca que estem finançant amb 80 milions: el CureVac. L’està desenvolupant un prestigiós centre de Recerca de Tübingen, Alemanya, que intenta desenvolupar i escalar la producció d’una innovadora vacuna contra el coronavirus el més aviat possible.

Ara aniré a aplaudir als nostres metges, com cada nit. Però avui també vull aplaudir als nostres investigadors i investigadores. Ells i elles també estan treballant contra rellotge perquè són conscients que la solució vindrà del seu talent i del seu treball. Tots els hi devem molt.

Ferran Tarradellas
Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

Flu protection mask[/caption]

Ahir us explicava que la primera mesura de solidaritat europea va ser amb Xina, on vam fer arribar més de 30 tones de material mèdic, inclosos equips de protecció individual. Els metges que treballen amb pacients infectats necessiten estar correctament protegits per poder apropar-s’hi i tractar-los. Amb l’increment exponencial del nombre d’infectats, la demanda d’aquests equipaments també ha crescut exponencialment i en certes zones d’Europa, ara mateix a Itàlia però ben aviat passarà el mateix aquí, les mascaretes i la resta de material de protecció s’han convertit en un bé preuat. Això evidentment també val per als tests de prova, per als respiradors, per als reactius, per a les medicines antivíriques i per a una gran quantitat d’aprovisionaments que ben aviat seran, literalment, vitals.

Hem començat una cursa contra rellotge per intentar produir i distribuir al ritme que augmenta la demanda. La Comissió ha estat molt activa perquè en aquest àmbit Europa hi té molt a dir. Hem d’entendre que les indústries que produeixen els equips de protecció no treballen per mercats locals o nacionals. Treballen en el Mercat Únic Europeu i molt sovint són empreses internacionals que exporten a tot el món. De la mateixa manera que venen a tot arreu, els seus productes també tenen proveïdors d’arreu d’Europa i del món. Són empreses de dimensió essencialment europea i per aquest motiu cal adreçar el problema a nivell europeu. Com?

En primer lloc, identificant les necessitats i les capacitats. El comissari del Mercat Interior, Thierry Breton ja ha realitzat nombroses videoconferències amb representants d’alt nivell de grans empreses fabricants d’equips de protecció personal de la UE. A aquestes trobades virtuals, s’hi han discutit diversos aspectes, com ara les existències disponibles o les barreres que troben al mercat únic. Un dels obstacles que es van identificar, van ser les prohibicions de certs estats membres a deixar sortir aquests materials. Aviat els governs d’aquests països van comprendre que a Europa calia aplicar la solidaritat i la coordinació perquè avui és Itàlia qui necessita material, però demà poden ser ells qui necessitin ajuda. En efecte, diumenge passat França i Alemanya van aixecar les barreres a l’exportació.

Les empreses consultades han manifestat la seva voluntat d’augmentar la producció per afrontar la demanda creixent. Per fer-ho, cal analitzar els problemes d’oferta, valorant diferents estàndards per ampliar les opcions. En paral·lel, la Comissió ha llançat una gran licitació transfronterera per a comprar aquest material. És una mena de súper-comanda en la qual hi participen la majoria d’estats europeus. Això facilitarà l’accés i la distribució  d’una forma més equitativa, a un preu molt més baix i reduirà el risc de manca d’existències

Ara que Europa és l’epicentre de la crisi del coronavirus, cal que aquests materials estiguin disponibles per als nostres sistemes sanitaris. Per això la Comissió va aprovar un seguit de requeriments sobre les exportacions fora de la UE de material de protecció personal. No se’n podran exportar sense autorització prèvia dels estats.

Una darrera reflexió. Com deia, els productors de material protector venen per tot Europa però necessiten matèries primeres de tot arreu. Cal que aquestes matèries arribin a les fàbriques i que els equips de protecció arribin als hospitals. I per això cal que el mercat interior segueixi funcionant. Hem de limitar al mínim que es bellugui la gent, però hem de garantir que les botigues tinguin menjar, les farmàcies medicines i els hospitals equipament.

Totes aquestes mesures tenen un objectiu primordial: que aquests sanitaris que aplaudim cada nit, les dones i els homes que estan a la primera línia de lluita contra el coronavirus puguin fer la seva feina ben protegits.

Si voleu més informació us l’estem concentrant a aquesta pàgina web.

Fins demà!!!

Ferran Tarradellas
Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona