Entrades

,

L’Eurodiputat Jordi Solé conversa amb estudiants de la ciutat

L’eurodiputat Jordi Solé, del grup dels Verds/Aliança Lliure Europea, ha conversat amb alumnes de centres de Tarragona.

L’eurodiputat Jordi Solé, del grup dels Verds/Aliança Lliure Europea, ha conversat amb alumnes de centres de Tarragona aprofitant la inauguració de l’exposició “Què és per a tu Europa?”. En aquesta trobada han participat alumnes de 1r de BATX que cursen l’assignatura Història del Món Contemporani de l’Institut Tarragona i de 2n de BATX de l’Escola Vedruna.

En el marc d’un projecte cofinançat pel Parlament Europeu, la Fundació Catalunya Europa ha organitzant una exposició de fotografies de joves de segon cicle de secundària, batxillerat i cicles formatius que han participat al premi “Què és per a tu Europa?”. A través d’una foto amb títol havien d’expressar què és Europa. En total son una vintena de fotografies que es podran veure de manera itinerant per les 4 capitals, ja que hi ha estudiants de tot el territori català. L’exposició es podrà visitar a l’espai Kesse fins al 13 de novembre.

En la inauguració, el conseller d’Educació, Ocupació, Desenvolupament Econòmic i memòria Històrica, Manel Castaño ha manifestat que és important que els joves estudiants puguin tenir contacte directe amb els representants polítics. Una afirmació que ha estat compartida pel professorat que ha assistir a l’acte.

L’eurodiputat, per la seva banda, ha assegurat que “Europa es un projecte necessari que hem de defensar cada dia i el jovent ho hauria de veure com a projecte engrescador”.

Jordi Solé s’ha referit també a les conseqüències de la decisió del Tribunal Constitucional de Polònia que ha dictaminat que el dret polonès està per sobre de l’europeu. En aquest sentit, ha estat contundent a l’afirmar que “el dret europeu cal defensar-lo perquè Europa és el lloc del món que millor ha sapigut combinar drets i llibertats, progrés econòmic i justícia social”.

Després de la conversa amb l’eurodiputat els alumnes han visitat l’exposició.

Aquesta trobada ha servit també per a explicar als joves que des del Parlament Europeu s’està promovent la participació de tota la ciutadania a la Conferència sobre el Futur d’Europa que ofereix una oportunitat única perquè els ciutadans europeus debatin sobre els reptes i les prioritats d’Europa. Sigui quin sigui la seva procedència o ocupació.

És el fòrum per reflexionar sobre el rumb que volem que agafi la Unió Europea. El Parlament Europeu, el Consell i la Comissió Europea s’han compromès a escoltar els ciutadans europeus i a donar seguiment, en el seu respectiu àmbit de competència, a les recomanacions formulades. S’espera que, a la primavera de 2022 com a molt tard, la Conferència aprovi unes conclusions i aporti orientacions sobre el futur d’Europa

Per estar al cas de l’actualitat d’EDTGN, l’oficina disposa d’una pàgina web: europedirect.tarragona.cat i perfils a les xarxes socials: Twitter, Instagram i Facebook.

/0 Comments/by

EDTGN: la Comissió Europea renova la confiança amb Tarragona

Imatge de la roda de premsa de presentació del nou conveni. Amb la responsable de l’oficina Marta Domenech, el conseller Manel Castaño i la cap de premsa de la representació de la Comissió Europa, Carlota Martí.

Europe Direct Tarragona (EDTGN) continuarà sent l’oficina d’informació de la Unió Europea al territori, després que la Comissió Europea hagi renovat per cinc anys més el conveni que manté amb l’Ajuntament de Tarragona des de l’any 2009 per apropar la realitat de la UE a la ciutadania del territori. Després de dotze anys, EDTGN es consolida així com un dels gairebé 500 punts d’informació que la Unió Europea té arreu dels 27 Estats membres, entre els quals 37 són a l’Estat espanyol. Destaca l’estreta col·laboració amb la Representació de la Comissió Europa a Barcelona i l’oficina del Parlament Europeu a Barcelona, a més dels EDs de Girona, Lleida i Balears.

‘Tots som Europa’

S’enceta així una nova etapa de col·laboració, amb una nova imatge, renovada, i un lema: ‘Tots som Europa’, amb el qual EDTGN continuarà apostant per organitzar activitats amb diversos sectors de la societat tarragonina, fomentant la participació, el coneixement i el debat sobre el futur de la UE a casa nostra.

Entre els serveis de l’oficina hi ha l’assessorament tècnic i logístic per desenvolupar projectes i programes europeus, així com l’edició de materials didàctics i informatius. Un dels pilars forts d’EDTGN en aquests anys ha estat fomentar el sentiment europeu i donar a conèixer els valors fundacionals i el funcionament de les institucions de la UE entre els alumnes tarragonins de totes les edats, des de Primària fins a la Universitat.

Sota el lema ‘Units en la diversitat’, s’organitzen xerrades i activitats als centres escolars, que tenen a la seva disposició diversos recursos educatius per treballar la UE a l’aula, inclosa la Simulació del Parlament Europeu. També es promouen debats, jornades i xerrades, en col·laboració amb empreses i institucions del territori.

Europa verda i digital

Imatge del nou díptic de EDTGN amb el nou logo i lema: Tots Som Europa

La notícia arriba en un moment clau, quan des del territori s’està treballant per a la recuperació econòmica, amb el paquet d’ajuts Next Generation UE per impulsar reformes i inversions per fer front als efectes de la pandèmia, i amb la mirada posada en dues fites importants per a la Unió: el Pacte Verd (Green Deal) per combatre el canvi climàtic i l’impuls digital per afrontar els reptes del futur.

EDTGN continuarà, doncs, treballant per crear sinergies al territori que afavoreixin aquesta transició cap a una economia més sostenible i digital. Així, després de la campanya interpel·lant als tarragonins sobre ‘I tu que fas pel Medi Ambient?’, s’està donant a conèixer als mercats i escoles de la ciutat l’estratègia ‘Del Camp a Taula’, que promou redissenyar el sistema alimentari com un dels pilars del Green Deal i l’objectiu de ser un continent climàticament neutre de cara al 2050.

Per continuar promovent aquest debat també es convida a la ciutadania tarragonina, empreses, associacions i mitjans de comunicació del territori a participar en la Conferència sobre el futur de la UE, facilitant des d’EDTGN diferents fórmules, tan presencials com en línia, per contribuir activament en la construcció d’una Unió més just i inclusiva, en la línia dels fons regionals #UEinmyregion.

Per estar al cas de l’actualitat d’EDTGN, l’oficina disposa d’una pàgina web: europedirect.tarragona.cat i perfils a les xarxes socials: Twitter, Instagram i Facebook.

/0 Comments/by

Visita virtual al Parlament i a la Comissió Europea

Europe Direct Tarragona ha participat en la realització d’una visita virtual al Parlament Europeu i a la Comissió Europea, on han intervingut com a ponents membres d’aquestes institucions europees i com assistents els alumnes de la facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV).

L’activitat ha volgut donar a conèixer el paper del Parlament i de la Comissió i els treballs que duen a terme en temps de pandèmia sobre les qüestions d’economia, medi ambient, salut i democràcia.

Aprofundint en la institució que vetlla pels interessos dels ciutadans europeus
La visita virtual al Parlament Europeu (PE) ha estat dirigida per Maria Luisa Muga García i per Ton Orobitg i Roselló, responsables de les visites dins del Parlament. La trobada virtual ha fet un breu recorregut per l’origen de la Unió Europea (UE), els tractats constitutius i les posteriors reformes i ampliacions. Al llarg de la xerrada s’ha explicat el funcionament del Parlament i la tasca dels diferents grups polítics i de les comissions parlamentàries. Els ponents han destacat la funció del Parlament com a colegislador amb el Consell i la seva capacitat de decisió respecte a l’aprovació del pressupost de la Unió. Cal recordar que el Parlament Europeu és l’única institució que representa directament als ciutadans. També han comentat els esforços i les adaptacions que s’han dut a terme per tal que el Parlament pugui mantenir el seu ritme de treball tot i la pandèmia.

El Parlament Europeu que es va conformar a partir de les eleccions de 2019 és un parlament més fragmentat que en la legislatura anterior. Segons l’Eurobaròmetre realitzat al 2019 després de les eleccions europees, el 56% dels enquestats va considerar que la seva veu com a ciutadà sí conta a la UE. Tenint en compte que aquest ha estat el percentatge més alt obtingut des que es va preguntar per primer cop al 2002, podem observar un increment de la percepció de la ciutadania favorable a la legitimació democràtica de la UE. A més a més, les principals preocupacions dels enquestats van ser les qüestions mediambientals relacionades amb el canvi climàtic i les qüestions econòmiques i de creixement, així com la immigració.

Els treballs de la institució que vetlla pels interessos generals de la Unió
La visita informativa a la Comissió Europea (CE) ha estat moderada des de Brussel·les per Maria José Pastor, membre del centre de visites de la Comissió. Estructurada en tres panells diferents, la visita ha començat amb la intervenció de Ferran Tarradellas Espuny, que ha analitzat els reptes que enfronta l’actual Comissió liderada per Úrsula Von der Leyen, explicant com es va produir l’elecció de l’actual presidenta. Seguidament han intervingut Ana Armengol Torio i Isabel de la Mata Barranco, que han destacat el camí que està seguint la Comissió Europea des de l’inici de la pandèmia dins els àmbits d’acció pel clima i de salut i seguretat alimentària. Finalment, Dimitri Barua i Raquel Cortés Herrera han comentat les eines necessàries per una democràcia sana, fent referència a la Conferència sobre el futur d’Europa i al Pla d’Acció per a la Democràcia Europea.

Les prioritats polítiques de la UE
Les sis prioritats polítiques de la Comissió Von Der Leyen son: (1) la creació d’un pacte verd europeu, (2) el disseny d’una economia al servei de la gent, (3) aconseguir una Europa preparada per a l’era digital, (4) la promoció de l’estil de vida europeu, (5) establir una Europa més forta en el món i (6) donar una nova embranzida de la democràcia europea.

Pel que fa a l’acció climàtica a nivell europeu, és important tenir en compte que una part important dels fons de recuperació establerts a causa de la pandèmia anirà destinada a la inversió verda. En el cas dels plans de recuperació i resiliència europeus, el 37% ha d’anar destinat a la despesa per la lluita contra el canvi climàtic. Des de la geopolítica estratègica, podem observar que la UE s’ha posicionat en els darrers anys a la davantera dins l’escenari internacional pel que fa a les mesures destinades a combatre el canvi climàtic i s’espera que arribi a ser considerada líder global en aquest àmbit. Així, a l’Acord de París de 2015 la Unió va desenvolupar un paper molt important dedicant-se a negociar, des de la diplomàcia climàtica i el multilateralisme, per tal de portar als països participants a un acord, que finalment va ser signat per 175 països. En aquesta conferència es van arribar a dos compromisos principals: l’objectiu de limitar l’increment de l’escalfament global per sota d’1,5°C i augmentar la capacitat de resiliència al canvi climàtic, mitjançant la creació de plans i estratègies nacionals.

Una novetat és que la setmana passada es va arribar a un acord per l’adopció de la primera Llei Europea pel Clima, on l’element clau és convertir en legislació l’objectiu del Pacte Verd Europeu que vol aconseguir que la societat i l’economia europees siguin climàticament neutres l’any 2050. La idea de neutralitat climàtica recau sobre el fet que no és realista proposar que les emissions de gasos d’efecte hivernacle siguin inexistents, per tant l’objectiu es compensar aquestes emissions des de les estructures econòmiques de cada país i a nivell europeu en concret.

Respecte a la voluntat de donar una embranzida a la democràcia europea, el Pla d’Acció per a la Democràcia Europea és el principal instrument que tindrà aquesta Comissió. També és necessari destacar la creació de la Conferència sobre el futur d’Europa, una plataforma participativa amb la que s’espera començar un procés de consulta per captar el que els ciutadans esperen de la UE, on la intenció és que el factor clau sigui l’activisme de les noves generacions. La Conferència està dirigida a obrir la discussió sobre una sèrie de temes europeus mitjançant un seguit d’esdeveniments i actes participatius que s’organitzaran en els diferents Estats membres durant un any, per tal de generar conclusions que puguin ser transmeses a les institucions europees. S’espera així fer veure que la participació política va més enllà de participar en les eleccions, ja que mitjançant la plataforma digital creada per aquesta Conferència és possible consultar tots els actes, organitzar-ne de nous i compartir idees.

Article: Raquel Córdoba, estudiant de Relacions Internacionals de la URJC, en pràctiques a EDTGN.

/0 Comments/by

Primera Simulació del Parlament Europeu per a alumnes de Primària

Els alumnes de 6è de l’escola Riu Clar han estat eurodiputats per un dia en la primera Simulació del Parlament Europeu a Primària.

Els 26 alumnes de 6è curs de l’escola Riu Clar han participat aquest matí a la primera Simulació del Parlament Europeu per a estudiants d’Educació Primària que s’ha celebrat a la ciutat de Tarragona.

La iniciativa, impulsada per l’oficina Europe Direct Tarragona (EDTgn), amb el suport de l’Ajuntament de Tarragona, s’havia organitzat fins ara amb estudiants universitaris però aquest curs també es vol fer arribar als alumnes de les escoles i instituts de la ciutat. L’objectiu és apropar la Unió Europea als més joves, que amb aquesta activitat tenen l’oportunitat de conèixer de prop el funcionament del Parlament i, per unes hores, posar-se en la pell d’un eurodiputat.

L’experiència ha estat molt ben valorada pels participants i pels mestres que han participat en la Simulació. El Ple ha estat presidit pe conseller d’Educació tarragoní, Manel Castaño, juntament amb la responsable de l’Institut Municipal d’Educació de Tarragona (IMET), Clàudia Aznar, i el director de l’escola Riu Clar, Víctor Martín.

Debat en comissions sobre Pacte Verd i “De la Granja a la Taula”

Els alumnes, eurodiputats per un dia, han treballat els temes en diferents comissions.

Abans de posar-se en el paper, la directora de l’oficina EDTgn, Marta Domènech, ha fet una xerrada sobre la UE als participants, que abans del Plenari s’han reunit en quatre grups de treball simulant les Comissions parlamentàries on es debaten els temes que els eurodiputats voten després al Parlament Europeu.

Els temes escollits en aquesta primera Simulació de Primària han girat al voltant de l’estratègia ‘De la Granja a la Taula’ i del Pacte Verd, les polítiques de futur amb les que Europa pretén transformar la Unió des del punt de vista alimentari i d’economia circular, impulsant un model sostenible que ajudi a pal·liar els efectes del canvi climàtic.

Aquesta primera part de l’activitat ha servit perquè els alumnes compartissin tot de reflexions sobre Alimentació Saludable, Reciclatge, Compres de Proximitat I Residu Zero. I és que, a més d’aprendre en primera persona el funcionament del Parlament i prendre consciència de com les decisions ens afecten en el nostre dia a dia i de cara al futur, els escolars han pogut reflexionar sobre aquests temes d’actualitat debatent i escoltant els arguments dels seus companys i fent aportacions que després, un portaveu de cada grup, ha defensat davant de tota la classe en el Plenari. 

Unanimitat en el Ple del Parlament

Moment de votació de les accions proposades en el Ple de la Simulació.

Cada alumne representava un país diferent, cadascú amb la seva ideologia però tot i aquesta diversitat, que també es viu al Parlament Europeu, tots els acords de la Simulació s’han pres per unanimitat. I és que “ens trobem davant del repte més gran, les decisions que avui prenem per combatre el canvi climàtic marcaran el futur de les següents generacions”, els ha dit el conseller d’Educació, qui ha afegit: “Ha estat una sessió del Parlament molt enriquidora, heu fet aportacions molt interessants. Us felicito! Hem de ser conscients que el futur del planeta està a les nostres mans i que tots en formen part”.

Entre les accions proposades i aprovades en aquesta Simulació, com utilitzar ampolles de vidre i carmanyoles en comptes de plàstics i paper d’alumini, i reduir al màxim l’ús del plàstic que contamina els nostres mars i oceans; comprar productes de quilòmetre 0 i incloure una assignatura per aprendre a cultivar aliments, promovent l’autoconsum i reduint el consum de carn, comprant més fruita i verdura a pagesos del nostre entorn; també reutilitzar els materials escolars i fer ús de materials biodegradables; comprar amb bosses de roba i a granel… Al final de l’exposició de motius i llistat de propostes, el portaveu del grup demanava el vot a tots els eurodiputats per un dial, i la mesa recomptava els vots, seguint la mateixa dinàmica que en les sessions reals del Parlament Europeu.

Alumnes compromesos

Moltes gràcies a tots els participants!

Reflexions de gran importància, amb les quals els més petits han demostrat estar conscienciats amb el medi ambient i compromesos amb el futur del planeta. “M’ho he passat molt bé, no sabia com funcionava el Parlament i ara ja ho sé”, deia l’Aya en acabar la sessió. “És molt important el que faci Europa, hem de donar exemple, així la resta de països del món ens seguiran i salvarem el planeta”, afegia el Felipe.

La Simulació del Parlament Europeu per a estudiants, que porta per títol “Tots som Europa!”, forma part del catàleg de recursos educatius que l’oficina Europe Direct Tarragona posa a disposició de les escoles i instituts tarragonins. Trobareu més informació al web de l’oficina www.europedirect.tarragona.cat.

 

/0 Comments/by

Esperances

Enfilem la tercera setmana de confinament, amb noves mesures més dràstiques que duraran fins després de Setmana Santa. També anem cap a les dues setmanes més dures pels nostres sistemes sanitaris i durant les quals veurem el nombre més alt de morts. És més important que mai que respectem la crida a quedar-nos a casa. Hem arribat fins aquí i hem d’arribar fins al final. Cada minut que passem tancats salvem vides.

Tinc l’esperança que els propers dies també comencem a rebre dades positives sobre el nombre d’infectats. Ja portem 15 dies de confinament i aquest és, precisament, el màxim de temps que el virus pot estar latent sense manifestar-se. Tinc l’esperança fonamentada que veurem xifres positives de reducció de les infeccions els propers dies.

Pel que fa a Europa, i malgrat que hi ha motius de preocupació, també tinc motius fonamentats per a l’esperança. Els exemples de solidaritat europea es multipliquen. Al principi de la crisi la reacció de molts estats membres va ser la introducció de límits a l’exportació de material sanitari. En gran mesura gràcies a la intervenció de la Comissió, pràcticament ja no queden restriccions i s’estan ajudant els uns als altres, per exemple, Alemanya ha dit que enviaria un milió de mascaretes a Itàlia, França ja hi ha enviat 20.000 equips de protecció individual i els hospitals alemanys estan atenent pacients provinents de França i del nord d’Itàlia. A nosaltres ens ha arribat ajuda des de Txèquia, concretament 10.000 equips de protecció individual;  i Albània, el nou país candidat, ha enviat metges a Itàlia. Però hem vist altres mostres dels estats membres que han permès el pas de mercaderies necessàries  han convidat ciutadans europeus d’altres països en els vols de retorn a Europa.

 En segon lloc, la reacció del Banc Central Europeu ha estat ràpida i contundent. El whatever it takes no ha trigat anys en arribar –com a la crisi del 2008- sinó dies. Ara el BCE està disposat a comprar deute per un total de 870.000 milions (el 7,3% del PIB europeu) i si fes falta podria tornar a revisar les seves decisions en la mateixa línia. Una segona consideració sobre la moneda única: l’euro segueix sent fort i estable i per tant el poder adquisitiu dels estats membres no s’ha vist perjudicat per una devaluació que s’hagués pogut produir en cas de dependre de bancs centrals nacionals. Això és molt important quan hem de comprar material sanitari a gran escala a un mercat on la demanda global ha inflat els preus terriblement.

En tercer lloc, Europa afronta aquesta crisi molt millor preparada que abans del 2008. Ara tenim un fons de rescat (el Mecanisme Europeu d’ Estabilitat) amb mes de 400.000 milions de potència; el nostre sistema financer està sanejat; tots els estats membres tenien dèficits substancialment inferiors al 3%; i venim de set anys de creixement ininterromput, amb índexs d’ocupació propers al 75%. Malauradament, la crisi no ens ha deixat temps de reduir encara més el deute públic i per desgràcia, el virus ha atacat primer a dos dels estats més endeutats.

En aquestes circumstàncies, el cop del coronavirus ens ha deixat ben estabornits però no K.O.

Però ara és el moment d’Europa, el moment de contraatacar. És cert que el resultat del darrer Consell Europeu ha estat decebedor per a molts, fins al punt que el propi Jacques Delors va sortir del seu silenci per advertir del “virus” de la manca de solidaritat entre estats. I en la meva modèstia faig una crida a aquesta solidaritat. Europa és el que els estats volen que sigui. I a cada crisi que hem passat, si hem actuat plegats, n’hem sortit més forts. Ara tenim una oportunitat única i a sobre la taula tenim fortaleses: el MEDE, el pressupost comunitari (el famós MFF), la liquiditat del BCE i uns objectius clars (economia verda, digitalització, política social). Amb tot això es pot fer un ambiciós pla de reconstrucció europea. Aquests dies parlem molt de la Xina. En xinès, la paraula “crisi” significa el mateix que “oportunitat”. Està en mans dels estats aprofitar aquesta oportunitat per superar la crisi. I la paraula màgica per fer-ho és solidaritat.

Ferran Tarradellas
Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

/0 Comments/by

Si us plau, no ens torneu els diners

Seguim al centre d’una de les pitjors setmanes i les necessitats de tota mena es multiplicaran cada dia que passi i augmenti el número de casos abans que arribem al pic. Ara ha arribat l’hora de resistir i de mirar de dirigir tots els recursos i tots els esforços a ampliar la capacitat del nostre sistema sanitari i de la nostra economia.

Quedar-nos a casa és el millor que podem fer tots. Aquesta també és una molt bona manera d’ajudar.

Però per als que estan als hospitals calen, a més a més, equips de tota mena (protecció individual, respiradors, tests d’anàlisi) per poder atendre l’onada de nous pacients –molts d’ells greus- que arriben cada dia.

Una de les primeres mesures d’urgència que la Comissió va aplicar ràpidament va ser molt senzilla: demanar als estats membres que no tornessin els diners dels Fons Estructurals i del Fons Social Europeu que no s’haguessin gastat. Si ho preferiu, va modificar el reglament d’aquests programes perquè les autoritats dels països –molts d’aquests fons es gestionen a nivell regional- destinessin els diners allà on fos més urgent destinar-los.

Aquest canvi urgent de regles permetrà als estats membres disposar de 37.000 milions d’euros de liquiditat immediata. En el cas d’Espanya, estem parlant d’uns mil milions d’euros, que no és poc. A més a més, la Comissió proposa avençar les quotes d’aquests fons pels mesos de març i abril que pugen a 866 milions d’euros més. Amb les regles aprovades per via d’urgència, aquests diners es poden destinar a l’adquisició d’equipament, medicines, tests, material protector o respiradors.

A més a més, amb el Fons Social Europeu també es pot donar assistència urgent de forma immediata per serveis socials com per exemple les residencies d’ancians o residències per persones amb minusvàlues físiques o mentals.

Tot aquest conjunt de mesures és el que la Comissió –amb la seva reputada originalitat per trobar noms administratius- ha anomenat la Iniciativa d’Inversions per combatre el Coronavirus (una traducció sui generis de Coronavirus Response Investement iniciative).

Per a fer-ho una mica més planer, els serveis de la Comissió estan cercant fins el darrer euro no gastat del nostre pressupost per a destinar-lo a combatre la crisi sanitària i econòmica de la manera més ràpida, flexible i efectiva possible. I una manera de fer això, es evitant que els Estats ens tornin els diners que no han gastat per tornar-se’ls a enviar. Ja els tenen: que els utilitzin ràpidament.

En paral·lel, ja estem treballant per veure com el proper pressupost 2021-2027 de la Unió Europea, el Marc Financer Plurianual que encara estant discutint els estats membres, es podrà fer servir per a la recuperació després de la crisi. La presidenta Von der Leyen ha suggerit que aquesta quantitat podria ascendir fins als 11.000 milions d’euros per a Espanya. El que volem es destinar el màxim de diners a inversions en empreses, treball, infraestructures i sobre tot en la gent que més ho necessita per a tornar a posar Europa dempeus i en marxa.

Ferran Tarradellas
Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

 

/0 Comments/by

La recerca urgent d’una teràpia efectiva

Des de les representacions de la Comissió Europea als estats membres, cada dia enviem a Brussel·les un informe explicant la situació que estem vivint. A mesura que ens endinsem a la segona setmana de confinament, les xifres que transmetem són cada cop més preocupants. Sé que sempre dic el mateix, però voldria expressar a tots els que actualment estan treballant als hospitals la meva admiració, el meu suport i el meu desig que la situació millori el més aviat possible.

Sens dubte, el confinament de tots ajudarà els nostres sanitaris al moment actual, reduint la càrrega dels hospitals. Però més tard o més d’hora ens caldrà un medicament, una cura, que ens permetí tractar aquesta malaltia sense haver d’arribar de nou a les mesures dramàtiques d’aquests dies. Molts científics a tot el món treballen dia i nit per mirar de trobar la vacuna o el tractament que funcioni. Les nostres possibilitats d’èxit augmenten dramàticament si som capaços de fer-ho junts.

Us ho explico amb un exemple: els dilluns de Pasqua, a centre Europa, hi ha la tradició d’amagar ous pintats de colors que els nens de la família cerquen pel jardí. El primer que troba l’ou se’l queda. El normal és que cada nen cerqui pel seu compte. És divertit veure com els nens exploren un cop i un altre al mateix lloc que algun dels seus germans havien explorat un minut abans. Però no sempre és així. Un cop, els quatre fills d’una família (suïssa) que conec, es van dividir el jardí en quatre parts i van aplicar la mateixa metodologia de recerca. En cinc minuts tenien tots els ous.

Crec que Europa hauria fer el mateix. Quan es tracta de provar medicaments experimentals amb assaigs clínics, cal un enfocament coherent entre tots els estats membres de la UE. Per fer-ho tenim una eina molt potent que ja s’ha posat en marxa: l’Agència Europea de Medicaments. Tots la recordareu perquè Barcelona va postular per acollir la seva seu quan Gran Bretanya (que la tenia a Londres) va decidir sortir de la UE. L’agència és l’organisme regulador que dona les certificacions perquè un nou medicament arribi al mercat de forma segura amb l’estalvi de temps, diners i paperassa que això suposa si ho comparem amb els temps en que hi havia 28 agències nacionals.

Ara que cal trobar urgentment nous medicaments contra el COVID19, la Comissió ha fet una crida a la indústria i l’àmbit acadèmic a llançar assajos clínics multinacionals per a un tractament de coronavirus perquè d’aquesta manera augmentem les possibilitats de tenir resultats ràpids sobre diverses opcions terapèutiques. En altres paraules, ha demanat trobar els ous de manera conjunta.

L’Agència Europea de Medicaments treballa per oferir una opinió científica sobre tots els tractaments d’investigació sobre coronavirus a partir de les dades disponibles. I a partir d’aquí ha preparat un seguit de recomanacions per a tots els estats. Tot plegat hauria de servir al nostre objectiu final de disposar d’una teràpia autoritzada al més aviat possible, però una teràpia eficaç i sense riscos per als pacients, amb assajos i probes perfectament valorades.

Som conscients que la situació pot ser molt diferent entre els estats membres (i en alguns casos, com el nostre, fins i tot dins dels estats membres) i que cada país és responsable d’implementar els seus propis procediments per fer tests i assajos. Però creiem que val la pena que tots apliquem les recomanacions europees per a les estratègies de prova. I això per tres motius: en primer lloc perquè aquestes recomanacions estan basades en els consells científics del Centre Europeu pel Control de les Malalties (l’ECDC), prenen en compte les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut i estan complementades pel grup consultiu d’experts. En segon lloc perquè aplicant aquestes recomanacions europees es pot determinar un sistema de priorització de les proves, tenint en compte l’estat actual de les investigacions. En altres paraules, evitar tornar a cercar l’ou al mateix indret on ja havia mirat algú altre. Finalment, compartint els resultats, els investigadors poden tenir noves pistes per a les seves pròpies recerques.

La col·laboració entre europeus, també en l’àmbit de les proves clíniques, ens pot ajudar a estalviar recursos preciosos, i sobre tot el més preciós de tots: el temps. Perquè el trobar una teràpia segura el més aviat possible, pot salvar motes vides.

Ferran Tarradellas

Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

/0 Comments/by

La Comissió aprova sistemes de garantia pels afectats per la COVID19

La Comissió Europea ha declarat que els dos sistemes de garantia que Espanya destinarà a empreses i treballadors autònoms afectats pel brot de coronavirus són conformes a les normes de la UE en matèria d’ajudes estatals. Aquests sistemes de garantia van ser aprovats en el Marc Temporal adoptat per la Comissió el 19 de març de 2020 i per un import de 20.000 milions d’euros.

La vicepresidenta executiva Margrethe Vestager, responsable de la política de competència, ha declarat que “l’impacte econòmic del Covid19 és greu. Estem treballant, juntament amb els Estats membres, per pal·liar aquest impacte en la mesura del possible. I necessitem actuar de forma coordinada. Amb aquests dos sistemes de garantia sobre nous préstecs i operacions de refinançament, Espanya ajudarà els treballadors autònoms i les petites i mitjanes empreses afectats pel brot de coronavirus a capejar la crisi”.

Les mesures de garantia tenen com a finalitat limitar els riscos associats a l’emissió de préstecs d’explotació per a empreses que estiguin greument afectades per l’impacte econòmic del COVID19. L’objectiu de les mesures és garantir que aquestes empreses tinguin liquiditat per ajudar-les a salvaguardar els llocs de treball i continuar les seves activitats davant la difícil situació provocada pel brot de coronavirus.

/0 Comments/by

El confinament i l’economia

Ahir va ser el segon diumenge en confinament i les notícies que rebíem (l’estat d’alarma s’allarga dues setmanes més) indiquen que hi haurà més diumenges com aquest. Tots sabem per què estem tancats a casa. Estem intentant reduir el nombre d’infeccions per alleugerir la càrrega terrible del sistema de salut i per poder salvar tantes vides com sigui possible.

Tanmateix, tots som conscients que l’aturada total de la nostra societat té un impacte molt gran també en la nostra economia. Aquí també hi ha molt de patiment. Avui llegia que els pagesos tenen por de perdre les collites de primavera, entre la que hi ha, per exemple, la dels calçots. Hi ha molta preocupació entre els petits empresaris i els autònoms, i també al sector –importantíssim a Catalunya- del turisme que perdrà, com a mínim, la temporada de Setmana Santa.

Per calcular l’impacte de la crisi he mirat alguns estudis publicats recentment. Per exemple, l’Afi (Analistes financeres internacionals) estima que el PIB espanyol cauria un 2,6% el 2020 si la paràlisi actual dura fins a finals d’abril (45 dies). Les pèrdues de llocs d’ocupació afectarien principalment els contractes temporals, amb la taxa d’atur augmentant del 3% al 16%.

Quasi tots els estats membres han fet plans d’emergència per mitigar les conseqüències de la crisi i salvar tantes empreses i llocs de treball com sigui possible. Per permetre això, la Comissió Europea va activar el 20 d’abril la clàusula general d’escapament, que preveu el Pacte de Creixement i Estabilitat. Amb l’activació d’aquesta clàusula, els estats membres tenen carta blanca per endeutar-se tant com considerin necessari per afrontar la crisi sanitària i ajudar  les empreses, als autònoms i els treballadors. Espanya ja ha proposat un pla d’uns 200.000 milions d’euros, en torn un d’un 20% del PIB.

Dues paraules sobre el Pacte de Creixement i Estabilitat: es tracta d’un conjunt de regles dissenyades per garantir que els països de la Unió Europea tinguin finances públiques sòlides i coordinin les seves polítiques fiscals. Gràcies a aquestes regles hem aconseguit una reducció important dels dèficits, una contenció de l’endeutament dels estats i un estímul a l’economia que portava, fins l’arribada del coronavirus, set anys de creixement i unes taxes d’ocupació mai vistes a Europa (a prop del 75% de la població en edat laboral).

En el cas d’Espanya, cal recordar que el 2011 teníem dèficits de l’11% i una prima de risc de més de 600 punts. En aquestes condicions el deute públic es va enfilar fins al 100% del PIB. Us imagineu si la crisi del coronavirus ens hagués caigut en aquestes condicions? Ara tenim un dèficit de menys del 3%, i això deixa al govern molt més marge de maniobra per poder endeutar-se i afrontar a la crisi.

A més a més, el Banc Central Europeu ja ha anunciat un programa de 750.000 milions d’euros per evitar que a cap especulador se li acudeixi apostar contra algun estat de la Unió inflant artificialment la prima de risc. Ara ha estat Lagarde qui ha entonat el famós whatever it takes de Mario Draghi. Un cop fet això cal pensar en solucions fiscals a més llarg termini. La presidenta Von der Leyen ha suggerit la creació de “Coronabons”, és a dir, de deute públic mutualitzat, al menys mentre duri la crisi. Caldrà veure com reaccionen a aquesta iniciativa els caps d’estat i de govern.

Tot i així, tal com explicava al principi, reduir l’impacte econòmic de la pandèmia no només depèn d’Europa: tots podem col·laborar a la recuperació quedant-nos a casa. M’explico: com us deia, l’Afi pronosticava una caiguda del 2,6% el 2020 si la paràlisi actual dura fins a finals d’abril (45 dies). Si el problema s’allarga entre 15 i 25 dies més, el PIB s’ensorraria fins un 6%. Molts analistes (Standard & Poors, Bank of America o Goldman Sachs) creuen que si la durada del confinament no és gaire llarga, podríem trobar-nos amb una crisi en forma de V. Es a dir, que a una caiguda ràpida de l’economia podria seguir una recuperació igual de ràpida, amb creixements el 2021 d’entre el 4,3 i el 5,2% el 2021. Però, cal ser estrictes. Si la situació s’allarga i comencen a tancar empreses, podríem tenir una crisi en forma de L. La recuperació trigaria molt més.

Val la pena quedar-se a casa. Val la pena pels nostres avis, pels nostres metges i metgesses, pels malalts. Però guardant la disciplina i acurtant la durada d’aquesta aturada forçosa també ens ajudem a nosaltres mateixos, a tots els treballadors, als empresaris, a la nostra economia i ajudem a evitar que després d’una terrible crisi sanitària no tinguem també una terrible crisi econòmica.

Ferran Tarradellas
Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

/by

Ajuda’m a tornar a casa

Bon dia a tots.

Estic segur que molts de vosaltres donaríeu el que fos per poder sortir una mica. I en canvi, hi ha gaire bé 100.000 europeus que el que volen és precisament el contrari: tornar a casa. Tots hem vist a la televisió històries de parelles que estaven en lluna de mel, visitant amics, en viatges de feina o simplement de vacances que s’han trobat amb les fronteres tancades i sense manera humana de tornar a la llar.

Les competències consulars pertanyen als estats membres. Tanmateix, el Servei Europeu d’Acció Exterior (SEAE) ajuda als ciutadans de la UE a través de la seva xarxa de corresponsals consulars locals a les 142 delegacions (ambaixades) de la UE. Això és important en particular a llocs on algun país no té consolat o allí on els serveis consulars es troben desbordats. A més a més, la Unió Europea pot ajudar molt organitzant retorns per ciutadans de diversos països de la Unió fent possible el que per a un sol estat membre hauria estat molt complicat.

Entre altres coses, el “kit d’eines consular” de la UE inclou informació pràctica per als ciutadans de la UE que es troben en països tercers sobre les seves opcions per tornar a casa, per exemple amb consells sobre com gestionar les restriccions de viatges a tot el món. La prioritat és repatriar ciutadans de la UE mitjançant vols comercials però quan aquesta opció ja no és possible, el Centre Europeu de Coordinació de Respostes (ERCC, pel seu acrònim en anglès) de la Direcció General de Resposta a les Crisi, juntament amb el SEAE i els estats membres de la UE, adopta mesures per avaluar situacions difícils a nivell mundial que exigeixen actius especials (vols, vaixells).

Per això contem amb el Mecanisme Europeu de protecció civil que gestiona el Comissari de Gestió de Crisi Janez Lenarcic. Des del començament de la crisi, el mecanisme europeu de protecció civil ha tornat a casa seva a 1.159 ciutadans europeus d’arreu del món.

Aquesta setmana sense anar més lluny estem organitzant total de 13 vols per retornar ciutadans europeus des d’Egipte, Marroc, Filipines, Tunísia i Argentina. A començament de setmana, dos vols organitzats amb aquest mecanisme van fer possible el retorn de 604 ciutadans europeus que s’havien quedat atrapats al Marroc.

A altres països, com Kuwait, hem arribat a un acord amb el seu govern, per omplir amb ciutadans europeus el vol de tornada d’un charter que les autoritats kuwaitís han fletat per transportar els seus nacionals des d’Europa.

Fa dos dies, va ser un vol des de Hanoi, Vietnam, el que va retornar ciutadans de diverses nacionalitats , després que el ministre d’exteriors de Txèquia demanés a l’alt representant per la Política Exterior i de Seguretat Comuna, Josep Borrell, que ajudés en la repatriació dels seus compatriotes.

A l’Iran, la coordinació de la UE amb les capitals, va permetre la repatriació de 630 europeus, en general amb vols comercials. I us podria explicar històries similars de Sri Lanka o de les Maldives

Són històries amb final més o meys feliç, però n’hi ha molts d’altres que encara busquen la manera de poder tornar i passar en confinament amb les seves famílies. En això també volem ajudar.

Però acabaré amb la història del vaixell Gran Princess, que segurament molts de vosaltres heu llegit als diaris. Una vintena dels 3.500 passatgers d’aquest creuer que navegava pel Pacífic van donar positiu al test del COVID19. Després d’alguns dies a alta mar, el vaixell va arribar a Oakland, Califòrnia on finalment van poder desembarcar. Gràcies al mecanisme de protecció civil europeu, tots els ciutadans europeus van aconseguir retornar als seus països.

Ferran Tarradellas
Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

/by