“Europa com a tasca”: les prioritats de la presidència txeca del Consell

L’1 de juliol es produeix un nou canvi en la presidència rotatòria del Consell de la Unió: la República Txeca agafa el relleu de França, qui ha presidit aquesta institució durant els últims 6 mesos, i assumeix la presidència del Consell en un context marcat per la pandèmia i, sobretot, per la guerra a Ucraïna.

El primer ministre txec, Petr Fiala, argumentava en el seu discurs del 15 de juny, on explicava l’enfocament txec sobre la presidència del Consell, que l’agressió bèl·lica russa a Ucraïna ha demostrat que s’han de revaluar moltes de les premisses i plantejaments actuals de la Unió Europea sobre les seves polítiques i el seu paper en el món. És en aquest context que es va decidir que l’eslògan de la presidència txeca del Consell de la Unió durant el segon semestre del 2022 seria “Europa com a tasca: repensar, reconstruir i repotenciar”, en referència al títol del discurs (“Europa com a tasca”) que el president txec, Václav Havel, va pronunciar l’any 1996 en el marc de l’entrega del Premi Carlemany d’aleshores. Segons fonts oficials, aquest lema busca servir com una crida a la responsabilitat i l’acció decidida a partir de la defensa dels valors europeus, raó per la qual es marca el triple repte de “repensar, reconstruir i repotenciar Europa”.

Així doncs, la presidència txeca ha identificat cinc grans àrees prioritàries pel seu mandat, les quals estan profundament influenciades pel context de la guerra a Ucraïna:

1) la gestió de la crisi dels refugiats i la recuperació d’Ucraïna després de la guerra, fent ús de tots els programes disponibles per ajudar a Ucraïna en la defensa de la seva integritat territorial i ajudarà als països europeus a crear les infraestructures i condicions necessàries per a que els drets dels refugiats, especialment dels infants i les dones, siguin respectats en tot moment i es puguin integrar fàcilment en les societats dels Estats membres de la UE;

2) la seguretat energètica, en referència a la urgència de no ser tant depenent del gas, el petroli i altres fonts energètiques provinents de Rússia, així com a la necessitat de fer de la transició energètica una realitat (tot i que les fonts oficials de la presidència txeca posen èmfasi en la importància de gestionar, primer i abans de tot, el curt termini, és a dir, en la reducció de la dependència europea vers els combustibles fòssils russos);

3) reforçar les capacitats de defensa d’Europa i la seguretat del ciberespai, especialment amb l’OTAN, tot intentant reduir la dependència tecnològica de l’exterior i treballant per millorar la sobirania tecnològica europea;

4) la resiliència estratègica de l’economia europea, partint de la premissa que la resiliència en aquest camp es podrà potenciar per mitjà de la millora de la competitivitat tecnològica europea basada en les capacitats de producció pròpies, l’aprofundiment del lliure comerç amb les nacions democràtiques del món i fent realitat la transició verda i digital; i per últim,

5) la resiliència de les institucions democràtiques, claus per la defensa i desenvolupament dels valors europeus i l’estat de dret, per mitjà de mesures com la millora de la transparència en el finançament dels partits polítics, garantint la independència dels mitjans de comunicació, establint diàlegs oberts amb la ciutadania (com ha estat la celebració de la Conferència sobre el Futur d’Europa) i implementant mesures per promoure i preservar els drets i llibertats fonamentals a Europa com el Pla d’Acció Europeu sobre Drets Humans i Democràcia.

Aquestes prioritats, al mateix temps, s’emmarquen en l’anomenat “programa trio”: el programa conjunt que les tres presidències del Consell consecutives (França de gener a juny d’enguany, República Txeca de juliol a desembre i Suècia de gener a juliol del 2023) acorden per donar continuïtat a la feina del Consell de la Unió. Les prioritats compartides que figuren en el programa trio són: protegir a la ciutadania i les seves llibertats; construir els fonaments econòmics pel model europeu de futur (és a dir, preparar l’economia europea pels reptes futurs); construir una Europa climàticament neutra, verda, equitativa i social, tot promovent la bio-economia alhora que permetrà les diferències regionals i locals, com a part essencial de l’assoliment del Pacte Verd Europeu; i promoure els interessos i valors europeus al món.

En conclusió, la presidència txeca del Consell de la Unió estarà profundament i principalment marcada pels esdeveniments que transcorren en el marc de la guerra a Ucraïna, la qual condiciona significativament l’enfocament de les mesures a implementar a curt termini en el marc de les prioritats del programa trio i del programa de la pròpia presidència txeca. Resta per veure fins a quin punt el context actual i el curt termini poden acabar absorbint i condicionant el mig i llarg termini de les polítiques i estratègies de la Unió Europea, tant a nivell intern com a extern, i com aquest possible escenari afectarà a tot el plantejament de “repensar, reconstruir i repotenciar” a Europa.

Informació sobre el programa de la presidència txeca al Consell de la Unió
https://czech-presidency.consilium.europa.eu/en/