L’estiu acaba de començar. La calor i les temperatures ja s’han disparat a bona part d’Europa. Les primeres onades de calor han arribat abans del que era habitual fa només unes dècades, i tot apunta que aquests episodis seran cada vegada més freqüents, intensos i prolongats.
Per a moltes persones, la calor extrema és simplement una molèstia. Però la realitat és que les onades de calor constitueixen un dels fenòmens meteorològics més perillosos del continent. Afecten la salut de la població, posen a prova els sistemes sanitaris, incrementen el risc d’incendis forestals, provoquen sequeres i tenen conseqüències econòmiques importants.
Davant d’aquest escenari, la Unió Europea treballa des de fa anys per ajudar els estats membres a prevenir, preparar-se i respondre millor als efectes de les temperatures extremes.
Un fenomen cada vegada més habitual
Europa és el continent que s’escalfa més ràpidament del planeta. Les dades dels últims anys mostren un augment constant de la temperatura mitjana, així com una major freqüència d’episodis meteorològics extrems.
Les onades de calor que abans es consideraven excepcionals ara es repeteixen gairebé cada estiu. Això obliga les administracions públiques a adaptar-se a una realitat climàtica diferent.
Les ciutats són especialment vulnerables. L’asfalt, els edificis i la manca de zones verdes fan que les temperatures urbanes siguin encara més elevades. Al mateix temps, les persones grans, els infants, els treballadors exposats al sol i aquells col·lectius amb problemes de salut són els que pateixen més els efectes de la calor extrema.
La vigilància europea del clima
Una de les eines més importants de la Unió Europea és el programa Copernicus, el sistema europeu d’observació de la Terra.
Gràcies a una xarxa de satèl·lits i centres d’anàlisi, Copernicus permet monitoritzar en temps real l’evolució de les temperatures, les sequeres, la humitat del sòl, els incendis forestals i altres fenòmens relacionats amb el clima.
Aquestes dades són fonamentals perquè els serveis meteorològics nacionals puguin emetre alertes anticipades i perquè les autoritats prenguin decisions amb informació precisa.
Quan sentim parlar de rècords de temperatura o de previsions climàtiques europees, molt sovint darrere hi ha informació generada per aquest sistema.
Preparar les ciutats per suportar la calor
La resposta europea no se centra només en les emergències. També aposta per l’adaptació.
A través de diversos programes de finançament, la Unió Europea impulsa projectes que ajuden les ciutats a ser més resilients davant la calor. Entre les mesures que es promouen hi ha:
- La creació de més espais verds urbans.
- La plantació d’arbres.
- La recuperació de zones naturals.
- La instal·lació de cobertes verdes als edificis.
- La millora de l’eficiència energètica dels habitatges.
Aquestes actuacions contribueixen a reduir les temperatures urbanes i a millorar la qualitat de vida dels ciutadans.
Protecció davant les emergències
Quan les temperatures extremes afavoreixen grans incendis forestals o altres situacions de risc, la cooperació europea també entra en joc.
A través del Mecanisme Europeu de Protecció Civil, els estats membres poden demanar ajuda als seus socis quan les seves capacitats es veuen desbordades.
Aquest sistema permet mobilitzar avions, helicòpters, equips d’emergència i experts especialitzats allà on siguin necessaris. Precisament aquest estiu la Unió Europea ha desplegat la major operació de prevenció i resposta als incendis forestals de la seva història, amb centenars de bombers i una flota aèria distribuïda per diversos països europeus.
La calor també és una qüestió de salut
La Unió Europea col·labora igualment amb les autoritats sanitàries per millorar la preparació davant els efectes de les temperatures extremes.
Les onades de calor provoquen cada any milers de morts prematures a Europa, especialment entre les persones més vulnerables. Per aquest motiu, les institucions europees impulsen l’intercanvi de coneixement científic, la coordinació dels sistemes d’alerta i les estratègies de prevenció.
Informar la ciutadania, reforçar els serveis públics i adaptar els espais urbans són algunes de les mesures considerades essencials per reduir els riscos.
Un repte compartit
La calor no entén de fronteres. Igual que passa amb els incendis, les sequeres o les inundacions, els efectes del canvi climàtic afecten conjuntament tots els països europeus.
Per això la resposta també ha de ser compartida. Des de l’observació per satèl·lit fins a la protecció civil, passant per la recerca científica o la transformació de les ciutats, la Unió Europea treballa perquè els estats membres disposin de més eines per afrontar un futur cada vegada més condicionat pel clima.
Aquest estiu, mentre busquem ombra, hidratació i refugis frescos, convé recordar que darrere de moltes de les alertes, dades i mesures de protecció que rebem hi ha també una xarxa europea de cooperació que treballa per fer front a un dels grans reptes del segle XXI.
